L‘ARQUITECTURA GÒTICA

Introducció

Gòtic - art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).

Santa Maria del Mar - Barcelona

ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

Arc de mig punt, utilitzat en l’arquitectura románica.

.

Volta de canó, utilitzada en l’arquitectura románica.

Planta de creu llatina

Contrafort - Pilar sortint que fa de reforç perquè resisteixi la volta.

Volta d’aresta

ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA ROMÀNICA

Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll

ROMÀNIC CATALÀ

UN COP VISTOS ELS ELEMENTS DEL ROMÀNIC, COMENCEM AMB ELS ELEMENTS GÒTICS

El gòtic geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons

Arquitectura:Comença a la capella de Saint-Denis (1144)

i finalitza amb la construcció de la catedral de Segòvia (1525).

Característiques comunes, l'arc i la volta d'ogiva.

ELEMENTS DE L’ARQUITECTURA GÒTICAEsquelet de pedra format per columnes, contraforts i arcbotants, on cada part és perfectament diferenciada amb vista a l'acompliment de la seva funció.

VOLTA DE CREUERIA : volta característica de l'arquitectura gòtica. Rep aquest nom perquè està formada per la intersecció o l'encreuament de dos arcs ogivals.

Rosassa o Rosetó

Finestra de forma circular decorada amb vitralls que se situava a les portalades de les catedrals gòtiques.

Vista exterior

Vista interiorvv

Situació del barri de la Ribera

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar Barri de la Ribera

Santa Maria del Mar, fou començada a construir el 1329 pels mestres Berenguer Montagut i Ramon Despuig, i el 1381 consta Guillem Metge com a mestre major. Coneguda també com Santa Maria de les Arenes o de la Mar; fou construïda prop de l'antic port, a la Vilanova de la Mar (barri de la Ribera); sobre un cementiri paleocristià, excavat recentment, que suposa l'existència d'una primitiva església en la qual el 877 el bisbe Frodoí trobà les relíquies de santa Eulàlia de Barcelona.

Durant el segle XIII, la ciutat va tenir un intens creixement en la seva activitat comercial fora muralles, en el barri que anomenem La Ribera i, en aquells temps, Vilanova del Mar: hi havia construcció de naus, importació-exportació de tota mena de mercaderies, tallers de totes les arts i oficis de l'època, com encara avui queda reflectit en els noms dels carrers. És el temps en que foren edificats els palaus del carrer Montcada on vivien els rics comerciants i els nobles.Aquest progrès material i la pietat pròpia de l'època van fer desitjar un temple de més grans dimensions que l'anterior. L'estil gòtic   havia entrat feia poc a Barcelona. Les dignitats eclesiàstiques van donar suport a l'iniciativa, els comerciants contribuïren econòmicament i els obrers de càrrega i descàrrega (bastaixos de capçana), els pescadors i la gent senzilla hi posaren llurs mans, espatlles i barques per transportar les pedres, que el rei Pere III el Cerimoniós havia donat permís per a extreure de Montjuïc.El fet que el temple fos edificat sense interrupció, seguint el mateix disseny inicial, durant un període de 55 anys i mig (1329-1384), temps que podem considerar breu per a aquest tipus de construcció, li donà una unitat i una bellesa arquitectònica extraordinàries. 

La vinculació entre l'església i el barri, és molt forta, gremis d'armadors (encarregats d’equipar els vaixells amb tot el necessari per a llaargues rutes) i burgesos (famílies de Barcelona que s’havien enriquit gràcies al comerç amb la Mediterrània) del carrer Montcada van fer front al pressupost. En l'empresa de la seva construcció col·laboren els bastaixos de ribera. Quan el carrer Montcada s'urbanitza (s’hi construeixen molts palaus) per a convertir-se en el centre de la vida dels potentats de la riquesa marítima, l'empresa del gran temple era l'afirmació de l'embranzida econòmica i política del sector, que creixia a l'ombra de l'imperi català a la Mediterrània.

Façana principal vista per dins

INTERIOR DE SANTA MARIA DEL MAR

Té tres naus, la central de 13 m d'amplada i les laterals de 6,5 m, separades només per esveltes columnes octagonals, deixant un gran espai o sala per al culte, l'alçada de les naus és quasi parella. Entre els contraforts de les naus secundàries hi ha les capelles laterals, i a l'exterior, on radica la seva originalitat, predominen les línies horitzontals i d'espais plens.

NAU CENTRAL

EXTERIOR DE SANTA MARIA DEL MARElements decoratius

ELS VOLTANTS DE SANTA MARIA DEL MAR

"Al fossar de les moreresno s'hi enterra cap traïdor;

fins perdent nostres banderesserà l'urna de l'honor".

El Fossar de les Moreres Poema de Frederic Soler (Pitarra), on relata románticament la caiguda de Barcelona en mans dels Espanyols el

1.714.

FOSSAR DE LES MORERES:

L'església de Santa Maria tenia dos cementiris, el major que estava situat a la plaça de Santa Maria i el menor conegut per Fossar de les Moreres.Aquí hi són enterrats els defensors de Barcelona, morts durant el setge de l'any 1714.

PASSEIG DEL BORN:

Conjunt escultòric format per un cofre d'1,30 x 0,50 x 0,70 m, i quatre bales de canó numerades. Totes dues peces són de ferro fos. L'obra s'integra perfectament a l'espai del passeig del Born, quasi com a elements que el temps s'hagi deixat oblidats sobre o sota els bancs del passeig on són. L'autor va entendre la situació dels arbres que voregen el carrer com a límits d'una "NAU", i va atorgar vida al vaixell utilitzant els dos bancs centrals per col·locar-hi les escultures. Els motius escollits de l'obra fan referència a l'activitat gremial i, en general, a tota l'època medieval en el barri de la Ribera. El cofré al·ludeix a les urnes de les catedrals i esglésies, i als cofres on a l'edat medieval les organitzacions gremials guardaven les coses més valuoses.

Darrera l'absis de l'església, s'obre el Born, plaça rectangular allargada, que va tenir una especial significació per a la vida barcelonina dels segles XIII i XIV.Se celebraven les festes ciutadanes, justes, els torneigs, les processons de Corpus i el carnaval. El Born acollia les fires de l'argenteria i del vidre.

Al barri de la Ribera s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la localització d'aquestes activitats a la Ribera va ser l'esplendor del comerç marítim al segle XIII, esplendor que va disminuir cap al segle XVI per la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània.

Carrer de la llana Carrer dels Mirallers Carrer Allada Vermell

CARRERS DEL BARRI DE LA RIBERA:

Carrer del Pecat Carrer de les mosquesCarrer Moncada Carrer dels Agullers