FONAMENTS DE L’ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE

DRET

Index El concepta de llibertat

l’individualisme possessiu L’estat liberal i la tradició liberal L’estat liberal com a estat decocràtic La societat civil El socialisme

Els dos socialismes L’estat social de dret L’estat social i democràtic de dret Els límits de l’estat Una nova societat civil

El concepta de llibertat Segons:

1. La llibertat dels antics: segons Benjamin Constant, es la aquella manifestada a la democràcia atenesa, es a dir només era lliure el ciutadà que estava legistimat per perndre part activa en el govern de la polis.

2. La llibertat dels moderns: en aquest en canvi defensa les teories del dret natural i perquè la persona sigui lliure la persona té uns drets que la societat té que respectar.

Un altre conceptes de llibertat proposades per Isaiah Berlin són:

1. La llibertat positiva: consisteix en que cada un es amo de ell mateix, llavors l’individu té que tenir el control sobre la seva pròpia vida.

2. La llibertat negativa: consisteix en no tenir interferències ni impediments per part d’altres persones que impedeixin a l’individu dur a terme els seus desitjos.

Concepte de llibertat: l’individualisme possessiu. La llibertat moderna el que vol, és protegir i preservar

els drets individuals en front de possibles abusos per part de l’estat.

Però aquesta té un perill i es que la persona es por convertir en una illa en el qual sigui egoista i portem una vida humana sense comptar amb els altres.

Llavors segons això el filòsof Crawford Macpherson dirà que apareix l’individualisme possessiu. L’individualisme possessiu consisteix en una concepció de

l’esser humà segons cadascú és l’únic propietari de la seva propia persona sense que tinguem cap deute amb la societat.

La societat no es considera com una comunitat sinó com una associació d’individus propietaris amb una relació mercantil com a relació principal entre si, on es produiran un intercanvi dels béns i serveis en el qual cada persona mirara per el seu bé personal.

L’estat liberal La tradició liberal Tots els membres de la societat,

incloent-hi els governants i els moarques, han de sotmetre’s a la llei dictada per la sobirania popular, que això dona pas al concepte de l’imperi de la llei.

Llavors kant escriura una obra (La Pau perpètua) on estan els principis del sistema juridic que corresponen a un estat modern.

Principi de la llibertat de cada membre de la societat (l’home)

Principi de la dependència de tots respecte a una única legislació comuna (súbdits)

Principi de la igualtat de tots els súbdits (ciutadans)

El punt de partida del liberalisme és la creença que tot individu constitueix el nucli de l’actuació política, i per això l’estat ha de garantir la seva llibertat d’actuació establint un marc legal que en orotegeixi els drets que té.

Les funcions basiques són: Protegir la vida dels seus

membres Reduir la por i la incertesa

fomentalment la pau civil Assegurar el dret de propietat i

facilitar el comerç

L’estat liberal com a estat decocràtic El liberalisme enten que perque aquest sigui posible té que se constitucional, es a dir un té

que contenir un sistema de regles fonamentals, com per exemple la constitució o unes normes equivalents que limitin els poders estatals, perquè sigui imposible els abusos dels governants

I aquest liberalisme és hereu de la tradició republicana, en la que diu: Que tots els ciutadans han de ser iguals davant de la llei i han de tenir garantida la possiblitat de

defensar-se contra qualsevol abús de poder. Perquè la llibertat veritable es aquella que no estas dominat per ningú, llavors per evitar aquets abusos de poder, la mateixa tradició republicana va posar en practica 3 elements:

El constitucionalisme La separació de poders, que busca la independència i el control mutu entre el poder executiu, legislatiu

i judicial. La participació ciutadana en el funcionament d’aquets poders com per ejemple les eleccions de càrrecs

publics o el jurat popular en els tribunals de justícia.

La societat civilLa societat civil és un conjunt d’institucions i mecanismes de coordinació social no dependents del sistema administratiu estatal, llavors hi han 3 punts de vista diferents La societat civil com a societat comercial: segons Adam Smith,

afirma que l’economia s’ha convertit en el nucli i motor de la vida social,i que l’estat és una institució que sorgeix del conflicte d’interessos entreels membres de la societat i el seu fi és el creixement econòmic. D’aquí es d’on surgira el mercat, lloc per a l’intercanvi lliure de béns i serveis; i si aquest mercat funciona correctament sense que tingui que intervenir el estat llavors es formara la utilitat comuna, el benefici comu.

La societat civil com a sistema de necessitats:Hegel enten la societat civil com un espai on cadascú és fi per si mateix i tots els altres no són rés. Però és clar que si no tens relació amb els altres hi ha molts fins que no pots aconseguir, per això es basa en que tenim que utilitzar els altres per aconseguir els fins particulars. I aixó és considera un sistema de necessitats que integra l’economia, les relacions laborals… llavors la societat té manca en la capacitat per organitzar-se llavors per aixó necesitara l’estat.

La societat civil Liberalisme polític i liberalisme econòmic

El liberalisme va sorgir en primer moment com una revindicació de garanties constitucionals i de drets individuals, però pasara a convertir-se en una doctrina sobre l’organització econòmica.Avui dia el terme inclou dues dimensions

1. Liberalisme politic: els éssers humans han de ser lliures per seguir les seves pròpies preferències en els assumptes religiosos, econòmics i politics.

2. Liberalisme econòmic: que entén el mercat com a mecanisme bàsic de coordinació social. És a dir el estat té que fer el seu paper en el mercat, que compleixi amb les seves funcions de determinar els preus i distribuir els beneficis.

El socialisme La tradició socialista

Aquesta tradició proposa establir la igualtat material, condicions socials i economiques iguals per a tothom.

El que intenta el socialisme es controlar el mercat, ja que aquet no reconeix aspectes com la dignitat, el respecte o el reconeixement recíproc només entén de mercaderies; Llavors d’aqui que l’objectiu del socialisme sigui influir en el mercat. I tots els béns econòmics haurien d’estar en mans de la societat considerada com a totalitat.

Les estrategies per aconseguir aquesta igualtat social hanseguit practicament desde el principi dos camins diferents: El socialisme cientific Socialisme reformista

Els dos socialismes Socialisme científic o comunismeAmb el suport en les idees de Karl Mark, desenvolupada principalment per Lenin, el que

es fara serà rebutjar no nomès els principis de mercat sinó que també la idea liberal d’un estat amb els poders limitats.

Els seus objectius eren: Supressió del mercat Treuen les propietats privades, i com a conseqüència també eliminen les diferents

clases socials La destrucció de l’estat

Socialisme reformista o socialdemocràciaApartir de Ferdiand Lassalle i Eduard Bernstein i parla de l’intervenció de l’estat, però

sense trencar-ne les bases democràtiques i liberals.Els objectius són: Subordinar el mercat a les necessitats socials Controlar l’economia i intervenir-hi Distribuir socialment el poder polític

L’estat social de dret L’estat social incolu no nomès les llibertats individuals, sinó també la preocupació per

la igualtat social.Llavors l’estat ha estat asumint un paper més important per dos motius:

Com a resposta de les exigències de la justícia social, per fer real la igualtat d’oportunitats a tothom ex: l’educació

I l’altre motiu seria per la resposta als problemes propis del sistema econòmic. L’economia requereix una coordinació estatal per assegurar l’eficàcia i evitar les tendències de crisi.

L’estat social i democràtic de dretAmb això es pretén establir un sistema polític que sigui capaç de conjuntar

harmònicament els tres objectius següents:

Un estat social: que reconeix la igualtat i s’ocupa de garantir els drets econòmics, socials, i culturals de la població mitjançant normes i institucions que permetin a tothom accedir a tots els serveis públics.

Un estat democràtic: que es considera com origen de tots el poders públics, es manifesta sobretot a través de la participació en les eleccions periòdiques lliures.

Un estat de dret: en el qual totes les persones i totes les institucions es sotmetin a la constitució, de manera que es respectin les garanties jurídiques fonamentals

Els límits de l’estatEn l’actualitat els estats socials i democràtics

de dret estan bastant desfigurats, llavors senfronten a problemes que l’obliguen a definir de nou les seves funcions

L’estat del benestar ha anat degenerant progresivament en un estat benefactor que ha reduït el protagonisme de la iniciativa privada.

Aquest argument de les competències de l’estat comporta un creixement de la burocràcia, un argument desmesurat del poder administratiu. Això condueix a una separació cada vegada més gran entre governants i governants.

La sobirania estatal és insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalització

En resum que d’aqui que existeixin una opinió pública mundial que escapa a les fronteres dels estats.

Una nova societat civilLa societat civil s’enten com aquella dimensió de la societat que està formada per una

trama de relacions, d’un conjunt d’associacions que abasten des de família, les esglésies,els grups d’amics…

Tots els autors que tracten el tema estan d’acord en afirmar que l’element distintiu de tots aquests grups és que no estan sotmesos a la coerció de l’estat. Encara que hi han dues linies d’interpretació:

Autors com John Keane que entenen que la societat civil es la dimensió no estatal de la societat en conjunt i llavors incloura el poder econòmic i tot el seu funcionament

Autors com Jürgen Habermas, André Gorz i Michael Walzer ho creuen de una manera totalment diferent , per a ells la societat civil és es distingeix tant el poder estatal com el econòmic.

Les relacions de la societat amb l’estat la societat civil legitima al poder polític Cal crear un espai públic de lliure coerció estatal La societat ha de ser autònoma cal potenciar una opinió pública independent La societat ha d’assumir les seves responsabilitats I tot això resulta imposible sense enfrontir una ètica de la societat civil.