•

TOTHOM PARTICIPA EN EL

PROCÉS

FENT UNA DIAGNOSI DE LA

SITUACIÓ

DEFININT UNS OBJECTIUS

CONCRETANT UN PLA D’ACCIÓ

Orientacions per començar a treballar amb els

alumnes:

PODEM PREGUNTAR I FER INDAGACIONS:

• Sobre el “verd” al centre

• Sobre el “verd” a l’entorn

• Sobre l’hort i l’agricultura

• SOBRE EL VERD AL CENTRE:

– Hi ha pati de terra o ciment? Te jardí?

– Hi ha vegetació espontània? I plantada?

– Fer una relació de l’equipament i mobiliari exterior (fonts, punts d’aigua i llum, contenidors de recollida de residus, papereres, compostador, jocs…)

– Quin ús se’n fa dels espais exteriors? Hi ha activitats programades? Estan relacionades amb les plantes?

– Tenim plantes a l’interior?

– Com es gestiona i es fa el manteniment del pati i del verd de l’interior?

– Quina informació tenim sobre l’espai? Plànols, història i evolució, relació d’activitats i usos, qui en fa ús…

– Fer un llistat de coses a millorar i propostes d’actuació.

– Allà on vivim o a l’entorn de l’escola, hi ha arbres i plantes? (res, pocs, molts, massa) On es troben?

– Hi ha jardins? I bosc? Hi anem sovint o hi passem? Perquè els fem servir? Ens hi sentim a gust?

– Coneixem el nom d’algunes plantes del jardí o del bosc?

– En un bosc a més de plantes quins altres éssers vius hi viuen? En quina part del bosc viuen? Com son, com s’alimenten, com es mouen?

– A l’entorn del centre hi ha camps de conreu? Qui els cuida? Coneixem algun pagès?

– Sobre un mapa o plànol del poble i el seu entorn marcar i diferenciar els jardins, els boscos, prats, conreus, etc.

•Com tenim el verd a l’entorn:

– Coneixes algun hort? Com és? Que s’hi conrea?

– Us agradaria tenir un hort a l’escola? Com ens l’imaginem ? Semblances i diferències entre un hort, un jardí i un bosc?

– Que us agradaria que hi plantéssim?

– Com es cuida un hort? Les plantes tenen alguna necessitat especial?

– A l’hort hi ha també animals? De quin tipus?

– Preparem algunes preguntes per fer a algun pagès que coneguem.

• Sobre l’hort:

ASSISTIM A CURSOS

I JORNADES

DE FORMACIÓ

DEFINIM UNS OBJECTIUS

• CURRICULARS que ho concretarem amb activitats i accions.

• ESTRUCTURALS. Fan referència a temes d’infraestructura i logística

• ORGANITZATIUS. Que defineixin l’estructura participativa i de responsabilitats en el marc de la gestió ambiental del centre.

Dissenyem l’espai

A

B

C

PLÀNOL GENERAL DE LA ZONA A ACTUAR

HORT

ARBRES FRUITERS

BARDISSA D’ARBUSTOS

PLANTES ENFILADISSES

ARBRES ORNAMENTALS

ZONA B - C

ZONA A

ARBRES ORNAMENTALS

PARTERRES D’ARBUTOS,

PLANTES AROMÀTIQUES I

PLANTES DE TEMPORADA

Murtres

Aptenia (crassa

reptant) + Eriocephalus

Plumbagos

Tamarius

Agapantus

(lliri africà)

Avet

Plantes d’ombra amb test

(cubanes, fatsies, fulles)

Margarida

EL

GARROFER

ELS FRUITERS

LES PARADES EN CRESTALL

LES PLANTES

AROMÀTIQUES

LES TERRASSES

C

O

M

P

O

S

T

A

T

G

E

EL JARDÍ

D’OMBRA

EL JARDÍ AQUÀTIC

L’HORTEL JARDÍ

DELS

COLORS

Planta de temporada

LA TANCA VERDA

ZONA 4

Farigola

Romaní

Orenga

Cap d’ase

APRENEM LES FEINES

AGRÍCOLES

I ENS APROPEM A LA

NATURA, A L’ECOLOGIA

- “L’hort serveix com a eina d’apropament i descoberta

de la natura.”

- “També incentiva l’observació i la recerca en relació als

fenòmens naturals.”

-“L’escola s’ha anat impregnant d’aquesta manera de

mirar i de tenir cura de l’entorn.”

-“És un espai idoni per observar fauna diversa i estudiar

diferents aspectes de la vida dels animals:cicle de vida

del cargol, els dragons que es refugien dins el

compostador...”

-“L’experiència a l’hort ha estat veritablement positiva ja

que ha fet que els infants s’adonessin que hi ha moltes

formes d’aprendre i que no s’aprèn més fent un treball

de fitxes sinó que experimentant, classificant i observant

podem aprendre molt més.”

… I A L’AGRICULTURA

- “Fem sortides per conèixer espais

agrícoles que hi ha vora l'escola o a

l’entorn de la ciutat o poble.”

- “Busquem pagesos que ens parlin de la

seva experiència.”

- “Estudiem l’evolució agrícola d’una

zona, comparant diferents zones segons

la procedència dels alumnes.”

Col·laborem amb entitats i associacions

relacionades amb la preservació de

varietats agrícoles tradicionals

• www.esporus.org

• www.lesrefardes.com

TRANSFORMEM

L’ESPAI

…I MILLOREM L’ESCOLA

– “A partir de l’hort s’han fet altres millores al pati: túnel amb lligabosc, gronxador col·lectiu, etc.”

– “S’observa que l’hort esdevé com un racó de tranquil·litat més acollidor on s’hi acosten els infants a l’hora del pati.”

– “El projecte de l’hort ha permès veure el pati d’una altre forma que permet diversificar els seus usos.”

HEM DE FER FUNCIONAR L’HORT

ORGANITZANT

L’ESPAI, ELS CULTIUS I LA FEINA

– “L’hort està actiu durant tot el curs, plantant preferentment espècies que tinguin un creixement ràpid i que es puguin recol·lectar en l’època lectiva”

– “Es preparen un llavorers amb materials reutilitzats: cartrons de rotllos de paper higiènic i brics”

– “L’hort ecològic ha servit també per treballar aspectes com: la diversificació de cultius, combatre plagues usant interaccions beneficioses, l’ús de tècniques per a l’estalvi d’aigua i el reciclatge de materials.”

– “Dins l’activitat de “vida social” s’organitza un grup per fer feines relacionades amb l’hort. Els alumnes ho escullen de forma voluntària juntament amb altres feines.”

... I COMPTEM AMB LA COL.LABORACIÓ

DE TOTS

– “Es va recollint la feina feta i sempre hi ha informació a l’entrada de l’escola. Les famílies s’ho miren amb molt d’interès. També coneixen el procés de compostatge que es realitza a l’escola.”

– “L’hort desperta admiració des de fora al carrer i hi ha col·laboracions espontànies.”

– “Poc a poc a servit per què s’involucri tota l’escola. Es va començar per P3 i ara hi participen fins a 6è. Va ser un procés força ràpid.”

– “L’hort està en un espai del barri fora l’escola. Hi ha molta implicació d’un avi i d’un grup de pares i mares.”

– “L’espai s’ofereix a escoles de l’entorn.”

– “Es un espai idoni per tal que es facin activitats compartides amb alumnat de diferent edat. Els més grans expliquen el que van aprenent als més petits.”

TREBALLEM EN TOTES

LES FASES DEL CICLE

DE L’HORT

Fas

e 2

Sel

ecci

ó de

llavo

rs

Fase 1

Preparació del sòl

Fas

e 4

Rec

ollid

a i

Con

sumCicle de vida

de l’hort

Fase 3 Naixement, desenvolupament i

manteniment

a partir de Espinet, M i Llerena, G. 2007

FEM COMPOST

AMB LES RESTES

ORGÀNIQUES

DELS CONREUS,

EL JARDÍ I LA

CUINA

I MUNTEM UN PETIT VIVER

RECOLLIM AIGUA DE PLUJA

ADEQUEM L’ESPAI PER

GUANYAR EN COMODITAT

Necessitarem eines per treballar la terra

Per plantar i trasplantar Recollir fulles o repartir el compost

Estris per mesurar la humitat de la terra o tamissar el compost

Podar

Una màquina trituradora de

branques

Per fer tractaments fitosanitaris

naturals

Necessitarem canyes per fer enfilar les

mongeteres o lligar les tomaqueres

La malla ombradora

ens va be per espais molt

càlids

PROPOSTES D’ORGANITZACIÓ

• Creació d’una comissió verda

• GRUP VERD

• EQUIP VERD

• COMITÉ AMBIENTAL

• GRUP DE SUPERVISIÓ AMBIENTAL

• ECOEQUIP

• ECO...

CENTRALITZA LES RESPONSABILITATS I LA PLANIFICACIÓ DEL VERD AL CENTRE.

• Creació d’un grup verd (GV) format per alumnes de Cicle Superior d’EP i ESO i professorat. S’apunten lliurement. Les tasques es reparteixen entre els membres (recollida selectiva, tenir cura de l’hort, regar les plantes, editar la revista). Es valora molt positivament ja que no s’esborra ningú del grup.

• El GV s’encarrega de supervisar el manteniment de l’hort i de les plantes.

• Tots els cursos volen tenir representants en la comissió. La representació és rotatòria, amb periodicitat diferent segons els centres, perquè tots hi volen participar.

• El grup també fomenta actituds de respecte, responsabilitat i col·laboració.

• Els alumnes de primària (que porten a terme el projecte) fan una carta informativa adreçada als delegats dels alumnes de secundària del mateix centre.

Posada en marxa de l’hort i el jardí

• Delimitació i disseny de l’espai: estudiar

diferents opcions a partir de propostes.

• Organització de les tasques.

• Preparació de la terra: qui ho fa? Com ho

fem ?

Planificació al llarg de l’any

L’HORT A LA TARDOR I L’HIVERN

• Planificar adequadament les plantacions a l’inici de curs.

• Procurar plantar i sembrar aprofitant el bon temps que fa durant setembre i octubre.

• Les plantes ja estaran força desenvolupades quan arriba el fred.

L’HORT A LA PRIMAVERA

Cal avançar les plantacions de les

hortalisses d’estiu com tomàquets, pebrots i

albergínies. Fer-ho al febrer o principis de

març.

Així veurem els fruits abans que comencin

les vacances

MANTENIMENT DURANT L’ESTIU I

REPRESA DE L’ACTIVITAT

• Cobrir la terra amb palla o herba seca

(mulching) per protegir-la, conservar la

humitat, afavorir els processos de

transformació de la matèria orgànica i

reduir l’aparició d’herbes.

• Mantenir sempre que es pugui el reg.

• Deixar l’hort tal i com ha quedat. Al tornar

observem l’estat en que es troben i les

tallem. Retirem la palla, airegem la terra,

fertilitzem i plantem.

LES ROTACIONS DELS CULTIUS LES FAREM A L’INICI DE CURS AMB LA REPRESA DE

L’ACTIVITAT

Organització de les plantacions

- Seguiment del calendari de cultiu

- Decidir que es planta, quan i com (planter, llavor, esqueix...)

- On es compra, quin pressupost tenim

- Posada en marxa d’un petit viver

- Sembra i plantació

Feines de manteniment i

seguiment

– Control i organització del reg

– Aireig periòdic de la terra

– Seguiment dels cultius (germinació,

creixement, floració, poda, control sanitari)

– Seguiment de la fauna

– Problemes que es presenten (plagues,

estralls per mal temps, actes incívics...)

– Preparació de tractaments fitosanitaris

(reforçants durant el creixement i per

controlar plagues i malalties)

– Control, neteja i conservació de les eines

Centre logístic

• Es pot buscar un espai físic que funcioni com

oficina tècnica:

» lloc de reunió de la comissió. S’hi

prenen les decisions

» s’hi guarda el material bibliogràfic,

videos, jocs, fotografies...

» s’hi guarda material de consulta o

seguiment de la feina que es fa.

Estratègies de comunicació

PROPOSTA DE MURAL:

• Part fixa amb informació general:

– l’hort en el marc de l’agenda 21

– principis de l’agricultura biològica

– plànol de l’espai amb les diferents parts

– dades bàsiques: superfície total i de cadascuna de les parts, eines bàsiques que s’utilitzen, etc.

• Part que es va actualitzant:

• plànol amb els cultius actuals

• calendari de les feines que es van fent

• dades de producció amb gràfics

• recull fotogràfic

• visitants (fauna observada)

• problemes que es presenten (plagues, estralls per mal temps, actes incívics...)

• Butlletí de l’hort: en paper o virtual

• Rotulació d’espais i plantes

• Avisos, recomanacions, dites populars,

organització de festes...

COMUNICACIÓ

L’HORT I EL JARDÍ A L’AULA

1.SELECCIÓ I RECONEIXEMENT

DE L’ESPAI DE L’HORT

• El treball a l’hort comença amb la caracterització de l’indret que hi destinarem.

• S’han de tenir en compte els elements següents: el sol, el sòl, el pendent, l’aigua, la vegetació existent i els animals que hi viuen o el visiten.

CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

Sol

El sol és un delsfactors limitadors del

creixement i desenvolupament deles plantes hortícoles.

Sense sol no hi ha hort.

- Quina és l’orientació més apropiada per situar l’hort?

- En l’hemisferi sud es manté aquesta mateixa orientació?

- Per què determinades espècies hortícoles se sembren durant la tardor i altres a la primavera?

- En un entorn urbà un excés d’insolació pot tenir algun efecte sobre les plantes ?

- Realitzar un plànol del lloc i definir: el recorregut del sol al llarg del dia, els punts cardinals, la quantitat d’hores de sol diàries...

- Comparar aquestes mesures amb les de distintes estacions.

- Registrar la temperatura mitjana diària (la del pronòstic meteorològic o la registrada a l’escola).

- Registrar l’ombra que projecten sobre l’hort els arbres o els edificis propers a distintes hores del dia i al llarg de les estacions de l’any.

2. PREPARACIÓ DEL SÒL

• L’activitat d’aquesta etapa comença amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetació existent.

• Posteriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sòl.

• Finalment s’aporta matèria orgànica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sòl amb una capa de material vegetal sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...).

Composició del sòl

S’hi pot distingir: una part sòlida (constituïda per una fracció mineral i una altra d’orgànica) i espais lliures (que poden estar ocupats per aigua o aire). La fracció mineral presenta partícules de diverses grandàries: sorra (fracció més gruixuda), llim (intermèdia) i argila (més fina).

-Quin és el component que es troba en major proporció en una mostra de sòl de l’hort?

-Investigar la composició del sòl de l’hort.

-Comparar amb diferents mostres.

Propietats físiques: textura i plasticitat

Textura és la proporció de sorra, llim i argila que conté una determinada mostra de sòl.

Plasticitat: la capacitat del sòl per ser modelat. L’argila humida és l’únic material plàstic en el sòl.

-Quina possibilitat té de ser modelat el sòl de l’hort?

-Com és la seva textura i plasticitat?

-Definir la sensació al tacte (textura) que deixen les mostres humides al terra, preses a diferents profunditats.

-Determinar quina és la més i la menys suau.

-Modelar i posteriorment determinar si l’objecte manté la seva forma; si, quan s’eixuga, es torna dur, es clivella o es descompon.

3. SEMBRA I PLANTACIÓ

• Una vegada conclosa la preparació del sòl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses.

• En aquesta etapa es poden estudiar les distintes formes de reproducció, la formació de nous individus. Aquesta es pot dur a terme de diferents maneres:

• a partir de llavors -reproducció sexual-

• a partir d’òrgans vegetatius (tiges, fulles, arrels) -reproducció asexual-.

CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

LLAVORS

Germinació

És el procés pel qual l’embrió reprèn el seu creixement fins que la plàntula s’estableix.

En les etiquetes dels envasos de llavors, hi figura la data de venciment.

-Quina és la seqüència d’aparició de les distintes parts d’una planta?

-Anticipar, des que se sembra, els canvis que sofreixen les plantes de raves al llarg del seu cicle de creixement i desenvolupament (des de llavor a llavor).

-Representar gràficament aquesta anticipació.

-Comparar aquest registre amb el realitzat amb les plantes de raves de l’hort al llarg del cicle de creixement i desenvolupament.

-Fer germinadors: registrar la seqüència d’aparició de les distintes parts d’una planta i caracteritzar-les.

4. CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIU

• Després de treballar intensament en la preparació del sòl i en la sembra, comença una llarga etapa en la qual les activitats a realitzar són: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar...

• Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En aquesta etapa, se’n poden estudiar els diferents requeriments , alguns processos -fotosíntesi-, la seqüència del cicle vital, les característiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc.

CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS

Aigua

Les plantes requereixen aigua.

L’aigua hi circula pel xilema -teixit de conducció-, s’evapora pels espais intercel·lulars de la fulla i es difon com a vapor d’aigua, a l’atmosfera, a través dels estomes.

La quantitat d’aigua que flueix depèn de la seva disponibilitat en el sòl, de les característiques de la planta (desenvolupament radicular, presència d’espines, teixits amb capacitat per acumular-ne, cutícules gruixudes, etc.) i de les condicions atmosfèriques (temperatura, velocitat del vent, concentració del vapor d’aigua, entre d’altres).

Les plantes la utilitzen per poder realitzar tots els seus processos metabòlics. Així, per completar l’aportació d’aigua realitzada per les pluges i mantenir el sòl amb un nivell d’humitat adequat, es rega.

-Si un cultiu d’enciams creix en un sòl predominantment de sorra i un altre d’ idèntic ho fa en un sòl molt més argilós, quin dels dos s’ha de regar amb més freqüència?

-A què pot ser degut que aquesta freqüència sigui diferent a l’hivern i a l’estiu?

-Quines són les barreres que tenen les plantes per evitar la transferència de vapor d’aigua de la fulla a l’atmosfera?

-De tota l’aigua que absorbeix una planta quin % s’allibera a través de la fulla i quin % s’utilitza en els processos metabòlics?

-Portar algunes males herbes i hortalisses de l’hort. Comparar la densitat, la profunditat i l’extensió de les arrels d’unes i altres. Treure conclusions.

-Inventar una planta que pugui extreure aigua a 50 cm de la superfície del sòl, una altra que pugui viure en un desert, una altra que pugui viure en un lloc on faci molta calor i plogui poc.

-Fer créixer diferents tipus de plantes en recipients que tinguin una cara transparent que permeti veure el desenvolupament de les arrels.

5. COLLITA I ELABORACIÓ DE

PRODUCTES

• Després de molts mesos de feina intensa,

arriba el moment de la collita i de les

possibles transformacions dels productes.

CONTINGUTS PROBLEMES -ACTIVITATS

Collita

La collita consisteix a recol·lectar els fruits o altres parts d’una planta, quan tenen una maduresa o desenvolupament apropiats per ser consumits.

Hi ha diferents mètodes de collita. Per exemple, quan es cullen raves s’arrenca la planta sencera; en els pèsols, es cullen només els fruits madurs, i, en el cas del julivert, es tallen les fulles.

-En quin moment del cicle de creixement i desenvolupament es fa la collita de les diverses plantes de l’hort?

-Per què es cullen en diferents moments?

-Com agruparíem les plantes que es consumeixen segons aquests mètodes de collita?

-Investigar en textos els motius de les diverses estratègies de collita.

-Comparar la longitud del cicle fins al moment de collita dels diferents vegetals.

-Tenir en compte aquestes dades en la planificació del calendari anual de collita.

CONTINGUTS PROBLEMES -ACTIVITATS

Comercialització

És el circuit que recorren els productes, des del productor fins que arriba al consumidor final.

En el procés de comercialització dels productes de l’hort, hi poden intervenir diferents agents.

-D’on vénen i on es comercialitzen els productes que consumim?

-Quins són els avantatges (econòmics, socials, ambientals, sobre la salut…) de consumir productes locals i ecològics?

-Com es poden reconèixer els productes cultivats de forma ecològica?

-Quina diferència hi ha entre l’agricultura ecològica i la integrada ?

-Esbrinar el procés de comercialització a la vostra ciutat.

-Indicar les zones productores de verdures i hortalisses.

-Investigar i representar en un gràfic les variacions estacionals en el preu del tomàquet o d’altres productes (es poden obtenir aquestes dades a les botigues del barri).

-Pensar tres raons per les quals es produeixen aquestes variacions estacionals.

-Comparar els preus dels productes que vénen d’horts ecològics i d’altres que utilitzen tècniques convencionals. Justificar les causes.

LA COLLITA ENS OBRE LA PORTA A PARLAR DELS ALIMENTS I EL CONSUM

“Comparem els productes de l'hort amb el mercat, supermercat o la

cuina de casa.”

• “Com pot ser que trobem tomàquets al mes de gener?”

• “Treballem sobre l’origen dels aliments que comprem que a

vegades fan distàncies kilomètriques!.”

• “A l’escola fem agricultura ecològica, i els productes que mengem

a casa, d’on provenen? Com s’han produït?”

• “Estudiem les opcions de consum hi ha a la ciutat, al barri...?”

• “Estudi els hàbits alimentaris d’altres països (mercats del mon)”