(Ells pensaven que era surrealista però

no era així. Mai pintava els meus

somnis. Pintava la meva realitat.)

Al 1928 la pintora mexicana coneix al muralista Diego Rivera qui l’anima a continuar pintant.

Pocs anys després es varen casar.

Frida y Diego, retrato de boda(1931)

Autorretrato con traje de terciopelo(1926)

Autorretrato el tiempo vuela (1929)

Autorretrato con collar (1933)

Autorretrato con pelo rizado (1935)

Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón, filla de pare alemany i mare mexicana, va néixer al sud de Mèxic.

Als 4 anys va patir Poliomelitis, va quedar coixa per tota la vida i amb una cama bastant més prima que l’altra.

Mis abuelos, mis padres y yo (1936)

Autorretrato entre cortinas (1937)

Autorretrato con perro Itzcuintli(1938)

Autorretrato “The frame” (1938)

Autorretrato yo y mis pericos (1941)

Autorretrato con Chango y Foro(1942)

Autorretrato con Diego en mi pensamiento (1943)

Als 18 anys Frida pateix un greu accident de trànsit on estrenca una vèrtebra lumbar.Això la obliga a portar un corséque no li permet seure.

L'avorriment la va portar a interessar-se per la pintura i la seva mare li va arreglar el llit perquè pogués estar assentada. Li va posar també un mirall; per això va pintar tants autoretrats.

La columna rota (1944)

Durant els anyssegüentsl’artista intenta ser mare però avorta diverses vegades. Això li provocauna greu obsessió.

Mi nacimiento (1932)

En una llarga estada a Estats Units Frida pinta la seva primera obra fantasiosa, apartada dels simples retrats realistes.

Retrato de Luther Burbank (1931)

Els seus problemes físics li continuen produint molts dolors. L’operen diverses vegades i inclús perd alguns dits del peu dret.

La mesa herida (1940)

Seguidament el seu home l’enganya amb la seva germana Carmen.

Ell marxa de casa i es divorcien però més tard es varen tornar a casar.

Recuerdo o el corazón (1937)

Las dos Fridas (1939)

Al 1943 aconsegueix ser Professora en una escola d’Art.

Als 38 anys l’operen de la columna vertebral.

La mexicana segueix amb greus problemes de salut i els seu home continua siguent-li infidel repetides vegades. Ella sempre el perdona.

Tot aquest dolor queda reflectit en la seva obra.Autorretrato con collar de espinas y

colibrí (1940)

Frida va ser operada fins a 30 vegades. Va passar una temporada en cadira de rodes i al final li varen amputar una cama.Malgrat tot va pintar fins que no va poder aguantar el pinzell.

Cuatro habitantes de México (1938)

El sueño o la cama (1940)

Raíces (1943)

La máscara (1945)

Magnolias (1945)

Árbol de la esperanza mantente firme(1946)

El venadito soy yo (1946)

El abrazo amoroso del Universo (1949)

Autorretrato con el retrato del Dr. Farril (1951)

Naturaleza muerta con perico y bandera (1951)

Al llarg de la seva vida la pintora va dir...

“Amurallar el propio sufrimiento és arriesgarte a que te devore desde el interior”

“La pintura ha llenado mi vida. He perdido tres hijos y otra serie de cosas que hubiesen podido llenar mi horrible vida. La pintura lo hasustituido todo. Creo que no hay nada mejor que el trabajo.”

“Lo único bueno que tengo es que ya voy empezando a acostumbrar-me a sufrir”

“Me amputaron la pierna hace seis meses –escribe en su diario- se mehan hecho siglos de tortura y en momentos casi perdí la razón”

“Sigo sintiendo ganas de suicidarme. Diego és el que me detiene por mi vanidad de creer que le puedo hacer falta. Él me lo ha dicho y yo le creo. Pero nunca en la vida he sufrido más.”

Frida mor el 13 de juliol de1954 a l’edat de 47 anys.

Último autorretrato (1953-1954)