Gemma Soler

Marta Moreno

Sergi Serra

Ramon Vila

Després d’haver realitzat la

primera part del treball i la

maqueta, ens tocava fer

una segona part, i entre

tots els membres del nostre

grup vam decidir fer un

conte.

L’objectiu d’aquesta activitat és

realitzar un conte sobre

l’església de Sant Cugat del

Racó i un drac. Creiem que és

un conte infantil per nens i

nenes entre 4 i 6 anys.

Hi havia una vegada una església dintre el municipi de

Navàs. Tot estava molt tranquil fins que, un dia, de sobte, va

arribar volant un drac i es va apoderar de l’església. Era un

drac enorme, ferotge i que escopia foc per la boca. Els

habitants de Navàs estaven molt preocupats, i van decidir

anar a parlar amb el Rei de Manresa per a demanar-li ajuda.

L’alcalde de Navàs va haver de posar unes normes per a la seguretat

de la població de Navàs. La primera norma i la més important va ser la

prohibició d’ acostar-se a l’església.

El drac es menjava tot allò que trobava, sobretot les vaques i ovelles

que pasturaven per les terres del voltant.

Un dia un pagès va arribar a casa seva plorant, i la seva dona i el seu

fill es van entristir. El pare els va explicar que el drac s’havia menjat tot

el seu bestiar i no tenien de què viure.

El dia següent el nen es va preparar una motxilla amb un entrepà, una

cantimplora d’aigua i una llanterna. S’estava preparant per anar a

visitar el drac de Sant Cugat.

El nen es deia Marc, i vivia al poble de Navàs. Havia de recórrer 5

quilòmetres per arribar a l’església. Seria un trajecte llarg per un nen

de 10 anys, però estava convençut que volia conèixer el drac i parlar

amb ell.

Va sortir de casa seva i va començar a caminar. Al cap de 3 hores va

arribar al turó on es trobava l’església de Sant Cugat del Racó. El

Marc, espantat, va dir:

-Que hi ha algú?

Ningú li va respondre la pregunta, i amb més valentia, va tornar a

repetir la pregunta. Aquest cop sí, el drac el va contestar.

-Qui s’atreveix a entrar a casa meva sense el meu permís?

-Sóc el Marc, un nen de Navàs que venia a parlar amb tu.

-Què vols petit? –li preguntà el drac.

-Venia a dir-te que no m’agrada gens el que estàs fent, no està bé que

et dediquis a menjar-te el bestiar de pagesos com el del meu pare. No

tenim de què viure ara per la teva culpa, i estem molt tristos.

El drac, en sentir-se molt culpable, li contestà:

-Tens raó Marc. No pensava en el que estava fent. Però jo tenia que

menjar per viure i, en veure aquelles ovelles i vaques que pasturaven

soles, doncs me les vaig anar menjant mica en mica.

-Has d’entendre que això que has fet està malament. Si ens ho

haguessis dit, entre tots els habitants del poble et podríem haver

ajudat. Imagina’t que entre tots els habitants de Navàs ens robéssim.

Seria un caos total!

-Molt bé Marc, us recompensaré per tots els problemes que us he

causat.

El Marc, en acabar el diàleg amb el drac, va somriure. Estava feliç.

No només havia salvat el poble de Navàs, també havia fet un bon

amic. Havia conegut el drac de Sant Cugat del Racó.

El dia següent, en llevar-se el Marc, algú va tocar la porta de casa

seva.

Ell, encara mig adormit, va obrir la porta. Era el drac, i li digué:

-Què fas tu aquí?

-Ja et vaig dir que et recompensaria. Què toca fer avui? – li va dir el

drac.

En Marc, somrient, el va contestar:

-Avui toca cultivar la terra.

Amb dues hores ja havien acabat. El drac, en adonar-se que havia

creat una nova amistat, li va preguntar si volia pujar a sobre d’ell i

viatjar per tot el món.

El Marc va trigar deu segons a contestar, però finalment li va

respondre amb un sí enorme.

El Marc es va acomiadar de la seva família i van començar el viatge, i

segur que no volien que acabés mai.