Dimarts 5 de Febrer del 2013Taller sobre el Deute Il·legítim

OBJECTIU DEL TALLERTreballar el concepte de deute il·legítim en el grup i intentar consensuar una definició que cobreixi, al màxim possible, les sensibilitats de totes les integrants de la Plataforma.

IMPORTÀNCIA DE CONSENSUAR LA DEFINICIÓ DE DEUTE IL.LEGÍTIM

- Perquè és el que ens representa com a Plataforma, la nostra raó de ser. Aquesta definició serà el fonament en què basarem les argumentacions i posicionaments respecte del deute que la plataforma analitzi.

- Perquè, a efectes pràctics, condiciona tant les possibles vies que obrim per a realitzar auditories ciutadanes, com les possibles estratègies de comunicació i difussió de la Plataforma.

1.- EXEMPLES PRÀCTICS DE DEUTE IL·LEGÍTIM

1.- Infraestructures

2.- Deute Ecològic

3.- Deute Bancari

4.- Privatitzacions

5.- Deute elèctric

6.- Deute Fiscal

7.- Corrupció

8.- Deute de gènere

9.- Deute extern

10.- Mecanismes d'endeutament

11.- Deute militar

12.- Deute social

(a l'estat espanyol)

1.1.- Exemple Infraestructures

DESCRIPCIÓ INFRAESTRUCTURA

Complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de Santiago de Compostela.

Pressupost inicial: 108,2 milions €Pressupost gastat: 400 milions € (inacabat)

SITUACIÓ ACTUAL

Obres aturades, espais sense ús, falten encara dos edificis per acabar (100-200 milions d'euros més) i despeses de manteniment altes.

ALGUNES DADES

Inversió total: 400 milions d'euros.

€ Deute generat per habitant gallec: 145 € per habitant

% Deute Xunta de Galícia: 5,24 % 7.627 milions d'euros.

Ciutat de la Cultura de Santiago de Compostela

1.1.- Altres Exemples Infraestructures (1)

Aeroport de Ciudad RealCost: 1.100 milions

Estació UtielTram Ave (Requena - Utiel)

Cost: 12 milions

Hospital Univ. Central de AsturiasCost: 1.700 milions

Palau de Congressos de HuescaCost: 30 milions

Tramvia de JaénCost: 120 milions

Ajuntament de MadridCost: 500 milions

Circuit Fórmula 1 (València)Cost: 85 milions

Centre Niemeyer (Asturias)Cost: 44 milions

1.2.- Exemple Deute Ecològic

Definició deute ecològic extern per Ecologistes en Acció, 2007:

“El deute ecològic és el deute acumulat pels països del Nord front els països del Sud per l'expol·li dels seus recursos, pels danys ambientals no reparats, per l'ocupació gratuïta o mal pagada d'espais per dipositar residus, per les conseqüències que estan patint a causa del canvi climàtic i altres contaminants, i per la pèrdua de sobirania alimentària.”

Definició deute ecològic intern (per la patilla):

“ Deute ecològic és el deute que generarà tornar a deixar les coses com estaven abans que es realitzessin infraestructures innecessàries que no s'utilitzaran (aeroports, centres culturals...)

“ Podem considerar també Deute ecològic totes aquelles despeses que s'han pagat amb diners pùblics per solventar “catàstrofes ecològiques” provocades pel capital privat”

…..

1.3.- Exemple Deute Bancari

- L'estat té un deute públic directe pels diferents rescats a la banca de

55.752 milions €.

- S'han avalat préstecs no vençuts d'entitats financeres privades per 64.200 milions € i es preveu que

s'avalaran 52.100 milions € més al Sareb.

- Pérdues encara no comptabilitzades del Sareb “Banco

Malo”: 40.000 milions €.

Total per aquests conceptes:212.052 milions €.

Total Deute Públic Espanyol declarat a 31/12/2012 segons Banc

d'Espanya: 804.388 milions €.

(Font: Comissió Europea dades a 31/12/2012)

1.4.- Altres Exemples Privatitzacions en marxa

Venta de terrenys públics per a cotos de caça privat (Castilla la

Mancha)

1.4.- Exemple Privatitzacions

EXEMPLE PRIVATITZACIÓ SERVEIS

(6 hospitals privatitzats)

Localització: Madrid

Fets:

- Implica un benefici pagat amb diners públics a les empreses que ho gestionin, de més de 400 milions d'euros anuals.

EXEMPLE VENTA (encoberta)Localització: Barcelona

Fets:

- Venda a 50 anys per valor de 1.000 milions € quan té un valor de mercat de 1.400.

- Pujades preus de l'aigua pactades per a aquest any 2013 del 25% al 35%.

1.5.- Exemple Deute Elèctric

“ Tot i semblar molt específic, aquest deute representa per a la ciutadania espanyola més de 26.000 milions €, equivalent a 555 € per habitant”

“ El preu final que ha estat pagant el consumidor final d'electricitat a l'estat espanyol és el segon més car de tota Europa després de Chipre”

RESUM

Aquest deute s'ha generat en menys d'una dècada a través del "dèficit tarifari". Fins l'any 1997 era l‘Estat qui marcava les tarifes elèctriques, però a partir d'aquell any, amb el govern d'Aznar, es va lliberalitzar el mercat elèctric de manera encoberta a través de la llei 54/1997 del Sector Eléctric, del 27 de novembre.

A partir d'aquesta data, l‘Estat ha seguit marcant la tarifa que les companyies d'UNESA (Iberdrola, Gas Natural Fenosa i Endesa) han cobrat a l’usuari final, però són les companyies les que a partir del seus costos, han enviat una factura a l‘Estat a final d'any amb la diferència del que han cobrat i el que creuen que haurien de cobrar segons els seus comptes (uns comptes opacs).

1.6.- Exemples Deute Fiscal

IRPF IVA

Impost de Societats

Taxa general Impost Societats any 1998: 35 %

Taxa general Impost Societats any 2012: 30 %

Taxa general Impost Societats Real 2012: 14 %

“A través de deduccions fiscals que redueixen la base del càlcul pràcticament a la meitat dels beneficis, acaben pagant una tributació de només el 14%.”

2012 21% / 10%

2012 52% max24% mín

Societats d'inversió de Capital Variable tributen els seus beneficis a un 1%, quan la taxa de tributació del capital és d'un 18% de mitjana i la taxa de rendiment de treball d'entre un 24% i un 43%.

Capital invertit en les SICAC's finals del 2011: 23.304 milions

L'òrgan de control va deixar de ser el Banc d'Espanya per a ser la CNMV.

1.6.- Altres exemples de Deute Fiscal

“El 72% del frau fiscal d'aquest país el fan les grans empreses i les grans fortunes”

“Som conscients que no es pot acabar amb tot el frau fiscal, pero estem al 23%, i situar-nos en la mitjana europea del 13% ens suposaria ingressar 38.000 milions l'any”

(Extracte Article Gestha 02-12-2011)

CAS BÀRCENAS (implicat cas Gurtel)

Trajectòria: tresorer del PP, senador, i altres càrrecs polítics

Fets: - Detectats 22 milions d'euros al seu nom en comptes suïssos.

- Responsable, pressumptament, del pagament en efectiu de sobresous a càrrecs del PP de 5000 a 15000 euros mensuals. (Encara no valorada la quantia total de l'estafa)

- Possibles 277.200 € entregats en efectiu al president de govern Mariano Rajoy durant els darrers 11 anys.

1.7.- Exemples de Corrupció Actual

CAS PUJOL(president de la Generalitat de Catalunya 1980-2003)

Fets:

-Detectats 137 milions d'euros al seu nom o al de la seva família propera a paradisos fiscals.

Luis Bárcenas

Jordi Pujol

1.7.- Altres exemples de Corrupció

Cas Crespo Cas Pretoria

Cas Mata Cas GurtelCas Bankia-Rato

Cas PallerolsCas Millet

1.8.- Deute de Gènere

“encara que el deute perjudiqui tant a homes com a dones és necessari considerar que les polítiques econòmiques, comercials i laborals tenen impactes diferenciats segons el sexe, la clase social o la etnia”

Extret literalment de l'article: “Mujeres y deuda externa: lo que damos y lo que nos quitan”, de Judith Muñoz Saavedra, Socióloga

Exemples de deute de gènere:

- La disminució de la despesa pública que limita les àrees i les cobertures de l'estat en àmbits com la salud, l'educació i la protecció social provoca un doble impacte en les dones: per una banda la reducció sobretot de programes dirigits a dones, per l'altra banda, en elles acaba recaien els serveis socials que fins ara prestava l'estat.

- Deute social amb les dones per totes aquelles feines no reconegudes que han permès el funcionamet del sistema durant tants anys.

- Per entendre el deute de gènere és indispensable entendre quines implicacions té el patriarcat en el nostre sistema econòmic, polític i social.

1.9.- Deute Extern

1.9.- Exemple Deute Extern

El deute FIEM/FAD correspon a prèstecs a països del sud en concepte de Fons d'Ajuda al desenvolupament.

Teòricament en crèdits concedits amb unes condicions millors que les del mercat, i anaven condicionats en la majoria de casos a que s'utilitzessin per a pagar serveis a empreses espanyoles.

Amb data 31 de desembre del 2010, 66 paísos es reparteixen aquest deute. On destaquen pel seu import China, Turquia, Argèlia, Marroc, Túnez, Mèxic i ecuador.

1.9.- Deute Extern

El deute comercial correspon a les operacions de seguro de crèdit a l'exportació assegurades a través de la Compañía Española de Seguro de Crédito a la Exportación, S.A.

En resum, correspon a treballs realitzats per empreses privades espanyoles a països del sud que per diferents motius no han pogut ser pagats. En aquest casos l'estat espanyol paga aquests serveis i passa a ser el nou creditor.

1.9.- Deute Extern

(2010)

(2001)

(1993)

(1983)

(1974)

1.10.- Exemple Mecanismes d'endeutament (1)

Impostos

Serveis Públics

Interessos

Rescat Bancari

Boom Immobiliari -

Crack Financer

Compra de Deute Públic

Banca

Oferiment de Crèdit Fàcil

Rescat Bancari

Superendeutament

1.10.- Exemple Mecanismes d'endeutament (2)

BCE1% Bancs 5% Emissió

de deute1kM€

1kM€

1,01 kM€

400M€

És legítim que els bancs rebin finançament a l’1% per part d'una institució púbica (BCE) per a comprar deute públic espanyol a un tipus mitjà del 5%?

1,05 kM€

1.11.- Exemple Deute Militar

Total: 20.599 millones de de €

“ Amb càrrec als pressupostos de l'estat espanyol i fins l'any 2025, cada ciutadà aportarà 359 € per any per despesa militar.”

(Font: Campanya per la Transparència militar http://transparenciaporlapaz.es/ca

1.12.- Exemples Deute Social (àmbit català)

SALUT I BENESTAR SOCIAL

- Reducció de l'activitat assistencial- Serveis concentrats en menys centres- Menys inversions en nous equipaments- Reducció en ajuts destinats a les famílies amb fills- Retardar la llei de la dependència- Augmentar les taxes als hospitals- Reducció de les subvencions a ONG's

EDUCACIÓ, UNIVERSITATS I CIÈNCIA

- Congelació del pla de digitalització a les aules- Reduir les despeses corrents als centres- Menys mestres- Reduir els ajuts a la setmana blanca- Menys finançament per a les universitats- Taxes en l'FP dels graus superiors- Retallades als centres de recerca- Paralització projectes de construcció-rehabilitació d'escoles

1.12.- Exemples Deute Social (àmbit català)

INTERIOR , JUSTÍCIA I GOVERN

- S'aplacen les noves places de bombers- Només es cobriran el 50% de les vacants als jutjats- Desaparició de les Delegacions al Pirineu- S'aturen diferents equipaments jurídics (exemple: l'Audiència de Barcelona)- No es cobriran baixes ni es crearan noves places a la Generalitat de Catalunya.

CULTURA I ESPECTACLES

- Menys subvencions per expossicions culturals- Retallades a les subvencions d'espectacles (teatre,dansa...)- Retallades als mitjans de comunicació pública- Congelació en inversions a equipaments esportius

1. Imposat amb Mala Fe per alguna de les parts.

1. Acordat de Bona Fe per les dues parts.

“Tot i ser acordat de bona fe potser no es pot pagar !!!

Llavors, és legítim? S'ha de pagar?

I si és així, quina part s'ha de pagar?”

CLASSIFICACIONS DE DEUTE 1/2

(Classificació del deute segons l'Informe “Definint el Deute Il·legítim i lligant la seva cancel·lació a la justícia econòmica”, per Joseph Hanlon, Juny, 2002, per a la Norweagian Church Aid)

L’informe proposa les següents categories de deute:

a) Préstecs inacceptables: el Deute Odiós de préstecs a dictadors, com per exemple a l’apartheid a Sud-àfrica.

b) Condicions inacceptables: la usura i els requeriments que violin la llei nacional.

c) Préstecs inapropiats: els préstecs a països pobres per al consum podrien considerar-se així argumentant que prestar aquests diners va ser imprudent ja que el país deutor no tenia possibilitat de tornar-los.

d) Condicions inapropiades: Les condicions imposades per l’FMI podrien ser un exemple, ja que creen un entorn econòmic que fa impossible retornar els préstecs.

CLASSIFICACIONS DE DEUTE 2/2

(Declaració del Jubileu 2000 d’Amèrica llatina i Carib a Tegucigalpa , 27 Gener del 1999 sobre la il.legitimitat dels deutes)

a) És contret per dictadors, així com per governs que són formalment democràtics però corruptes.

b) Els diners dels préstecs no són utilitzats per al benefici de la població a la qual se li requereix que repagui el deute.

c) És generat per uns tipus d’interès i unes condicions abusives imposades per creditors que deneguen als deutors el dret d’associació, mentre ells s’uneixen en grups de pressió de creditors com el Club de París, i són ajudats per la coherció del FMI i el Banc Mundial.

d) Si per pagar-lo s’hauria d’emprar diners que ara es destinen a programes socials, necessaris per a la supervivència de molta gent i per al funcionament de l’economia.

DOCTRINES I DEFINICIONS: Jubileu Amèrica Llatina 2000

(El Jubileu Ecumènic de Canadà, en una Trobada el 15-16 Novembre de 2000 a Toronto, va proposar la següent definició de deute il.legítim de quatre parts:

a) Deutes que són il·legítims de retornar: si es pagués no seria possible proveir la població amb les necessitats bàsiques.

b) Deute contret per deutors il·legítims o creditors il·legitims: deute odiós, per a enfortir un règim despòtic i reprimir la població; i préstecs robats a través de la corrupció.

c) Deutes contrets per a usos il·legítims: per a projectes no realitzats o que no han beneficiat a la població endeutada; que han estat destructius; o deute contractat per a fer frau.

d) Deute contret a través de condicions il·legítimes: Provocat per tipus d’interés d’usura (abusivament alts); que s’ha tornat impagable com a resultat de factors externs que no controla el deutor (pujada dels tipus d’interès mundials o caiguda dels preus de les matèries primes); deute privat convertit en deute públic, per a rescatar els deutors del sector privat.

DOCTRINES I DEFINICIONS: Jubileu Canadà 2000

(AFRODAD, la Xarxa Africana del Deute i el Desenvolupament, situada a Zimbabwe, va publicar el següent sobre el deute il.legítim)

a) No es poden retornar sense imposar danys a la comunitat.

b) Contrets per deutors il·legítims o creditors actuant il·legítimament cosa que inclou el deute odiós i deute robats a través de la corrupció.

c) Contrets per a projectes que no han beneficiat a la comunitat a la qual havien d’anar dirigits.

d) Incorreguts per haver seguit recomanacions de polítiques perjudicials (p.ex. FMI) o resultat de factors exteriors dels quals els deutors no tenen control (pujada de tipus)

e) En els quals els diners van ser robats i portats al nord.

En el mateix document AFRODAD afegeix més punts:

f) Deutes contrets per dictadors o règims repressius usats per a enfortir aquests règims;

g) Deutes contrets per governs corruptes que són robats pels líders i pels oficials públics amb càrrecs més elevats;

h) Deutes usats per a projectes mal dissenyats i programats;

i) Deutes provocats per alts tipus d’interès i altres condicions imposades per governs i bancs creditors;

j) Deutes que no poden ser pagats sense empobrir la població.

DOCTRINES I DEFINICIONS: Xarxa Africana Deute (Zimbavwe)

(Alexander Sack (1890-1955): jurista professor de dret rus, especialitzat en dret financer internacional)

Tres característiques que permeten identificar un deute odiós:

     1.- El govern del país rep un préstec sense el coneixement ni l'aprovació dels ciutadans.

     2.- El préstec es destina a activitats no beneficioses per al poble.

     3.- Encara que el prestador està informat de la situació descrita en els punts anteriors concedeix el préstec-normalment per l'alt interès que rebrà.

[...] Aquest deute no és una obligació per a la nació, és un deute del règim, un deute personal del poder que l'ha pres, per tant aquesta cau amb la caiguda del poder que la va prendre. La raó per la qual no es pot considerar que aquests deutes odiosos gravin el territori de l'Estat és que aquests deutes no compleixen amb una de les condicions que determinen la legalitat dels deutes de l'Estat, que diu: el deute públic han de ser preses i els fons han de ser utilitzats per satisfer les necessitats i els interessos de l'Estat. [...]

DOCTRINES I DEFINICIONS: Alexander Sack

(Comitè per l'Anulació del Deute del Tercer Món)

El deute il·legítim no té, en realitat, definició jurídica, però hi ha una definició que es repeteix en els diferents casos estudiats de la història de l'endeutament.

Resulta ben fundat qualificar d'il·legítim un deute contrari a la Llei o la política pública, injusta, inadequada o abusiva, un deute que el país endeutat no pot ser obligat a reemborsar ja que el préstec o les condicions vinculades a l'obtenció del préstec violen la sobirania i els drets humans.

Per tant, els deutes dels països del Sud entren en molts casos en aquesta definició. Els préstecs atorgats pel Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial, condicionats a l'aplicació de polítiques d'ajustament estructural que han tingut conseqüències dramàtiques per a la població, són per tant il·legítims.

DOCTRINES I DEFINICIONS: CADTM

(Observatori del Deute en la Globalització)

DOCTRINES I DEFINICIONS: ODG

“Quan parlem de deutes il·legítims no podem, per tant, aturar-nos només en aquells que basant-nos en el dret internacional poguem arribar a considerar contràries a la llei.

Encara que certes conductes o fets que porten al que anomenem deutes il·legítims puguin ser considerats com legals, des de la societat civil podem presentar arguments racionals i consensuats per demostrar que la situació generada és injusta i que, allò que és legal, ha de ser considerat, al menys, il·legítim.

El legal no pot encotillar la definició de deute il·legítim, ja que aquesta ha d'anar més enllà del que dicti el dret, incloent totes aquelles situacions que la societat consideri injustes i inacceptables.

La nostra referència principal ha de ser, doncs, la justícia, no la legalitat.”

a) L'origen del deute contractat de manera fraudulenta i delictiva. Casos de conversió del deute privat en deute públic.

b) Increment dels tipus d'interès.

c) Renegociació de deutes. Implica el reconeixement del deute il·legítim

d) Signen acords i dimiteixen poc després per accedir a algun ocupació en l'entitat financera que es beneficia d'aquests acords.

DOCTRINES I DEFINICIONS: Parlament Llatinoamericà