presentación de powerpoint - supuba.com comic planxes impremta.pdf · per a realitzar les seves...

Dies d’Exposició:

Del 27-III- 2017

De 11:00 a 18:00h

Dia de la Subhasta:

Divendres 31 de Març:

A les 18.00h.

Subhastes Públiques de BarcelonaC/ Plom 1, 08038

937 60 69 69

[email protected]

www.supuba.com

Per a realitzar les seves licitacions per escrit pot posar-se en

contacte a:

937 60 69 69

o escriure:

[email protected]

Para realizar sus licitaciones por escrito puede ponerse en

contacto con nosotros en:

937 60 69 69

o escribir a:

[email protected]

For writting bits you can call to:

+0034 937 60 69 69

or write:

[email protected]

Pour les licitacions par escrit vous pouvez apeller:

+0034 937 60 69 69

Ou écrire à:

[email protected]

Aquest catàleg ha estat realitzat per l’equip de Subhastes Públiques de Barcelona.

Amb la col·laboració de:

Els lots oferts per CANTONET porten aquest símbol davant.

Planxes d’

impremta

Lot 6. Capitán America. Don Heck

Les maquines d’impressió

Minerva foren inventades a finals del

segle XIX. El seu funcionament ràpid i

senzill va promoure la seva utilització

gairebé durant tot el segle XX.

El procés de fabricació d’un còmic

suposava fotografiar els originals per tal

de reduir-los al format adequat. Els

negatius es visualitzaven sobre una

taula lluminosa i després reproduits en

negre i blanc i gravats a l’àcid sobre

plaquetes metàl·liques. Per fer imatges

en color, era necessari realizar quatre

planxes diferents per entintarles amb

cilindres de diversos colors.

SUBHASTES PÚBLIQUES DE BARCELONA

Lot 1

Planxa d’impremta de Batman.

Logotip utilitzat a partir de Batman #170 (març 1965). També

s’utilitza per il·lustrar la sèrie de Detective Comics a partir del

#337 (març 1965).

Estimació: 70 – 80 €

BATMAN:

Els editors de la National Comics Publications, predecessors de DC Comics, van proposar a Bob

KANE i Bill FINGER crear un personatge que pogués competir amb Superman. Així van crear a

Batman, inspirant-se en la pel·lícula muda, The bat (1926), on hi apareix un justicier vestit de rat-

penat. Aquest personatge va aparèixer per primera vegada a Detective Comics #27 (maig de 1939).

Al cap d’un any apareixia la revista Batman #1 (primavera 1940) demostrant l’encert d’aquest

personatge. El seu company Robin apareix en totes les publicacions.

Aquest és l’únic superheroi del què no s’ha deixat de publicar en cap moment de la historia amb una

publicació mensual des del seu llançament.


BOB KANE (Nova york 1916 – Los Angeles 1998)

Dibuixant i escriptor americà de còmics.

L’any 1936 va començar a dibuixar dintre la revista Wow, What a Magazine.

En aquesta revista hi publicaven múltiples autors de manera que es convertí

en una bossa de treball per llençar a joves promeses. Així, va captar la

atenció de la companyia Eisner & Iger (que després es convertiria en DC

Comics). Durant aquest període va publicar a les grans revistes del moment

More Fun Comics, Detective Comics i Adventure Comics.

Quan l’any 1939 dissenya amb l’ajuda de Bill FINGER (1914-1974) el

personatge de Batman, es centra en exclusiva a dissenyar historietes per

aquest, deixant totes les altres publicacions de banda.

Batman #77 (1 juny 1953)

La planxa d’impremta que

presentem és la pàgina principal

de la historieta “The Crime

Predictor” primera aventura del

còmic. Hi apareixen Batman i

Roben davant una màquina del

temps que prediu que Batman

serà assassinat.


Lot 2

Planxa d’impremta de

Batman #77 (juny 1953) “The

Crime predictor”

Dibuixada per Bob KANE.

Utilitzada per representar els

colors negres.

Edició en anglès. 18,5 x 14 cm.

Estimació: 70 € - 80 €

Lot relacionat amb:

Batman #77 (juny

1953)


Lot 3Planxa d’impremta de la tira de diari apareguda per primera vegada a la revista britànica Smash!

(octubre 1967). Distribuida per Ledger Syndicate, per Europa.

Dibuixada per Bob Kane.

Utilitzada per representar els colors negres.

Edició en francés. 18 x 5cm.

Bib.: Batman. Silver age, newspapers còmics. Vol. I (1966-1967). Whitney Elthworth (2014).

Estimació: 80 € - 100 €

Lot 4Planxa d’impremta de Batman.


Edició en anglès. 6 x 6 cm.



BATMAN. LA SÉRIE TELEVISIVA.

L’any 1964, INFANTINO i ANDERSON

reberen l'encàrrec de redissenyar el mite de

Batman. Es van encarregar de remoure els

aspectes més absurds de les historietes,

enfocant a Batman i Robin cap una vida

més detectivesca.

Aquest nou enfoc es va veure plasmat el

gener de 1966 quan va apareixer a les

pantalles televisives d’Amèrica, una sèrie

televisiva de la qual Batman n’és el

protagonista. Fa disparar les ventes del

còmic en paper, convertint-lo en el primer

còmic capaç de vendre més de 1.000.000

d’exemplars a EE.UU.

L’èxit de la sèrie és tant gran que l’octubre

de 1966 la 20th Century Fox en realitza una

pel·lícula.

Fou el primer fenomen de merchandising de

la història. L’any 1966 es donaren més de

1.000 llicències per utilitzar la imatge de

Batman.

En aquesta imatge podem veure un cliché

promocional on Adam WEST apareix

caracteritzat com a Batman. Aquesta imatge

fou la utilitzada per Carmine INFANTINO

per influenciar-se per realitzar la planxa que

presentem, publicada com a poster central

dintre de Batman #181 (juny 1966).

Adam West, caracteritzat com a Batman. Cliché

promocional. 1966.


CARMINE INFANTINO (Nova York 1925 – 2013). Dibuix.

Infantino va ser un artista i editor de còmic americà, un dels principals exponents de l’Edat de Plata dels

“còmic-books” (1957 – 1970). Va treballar tant per les editorials Detective Comics “DC” com per Marvel,

dibuixant de la majoria de superherois mítics d’ambdues editorials.

Durant el seu primer any de secundària, a l’Edat d’Or dels “comic-books” va començar a treballar per Harry

“A”. Chesler, en un estudi que era compartit per diversos artistes emergents que aspiraven a que les seves

historietes fossin publicades per diaris importants. Més tard va ingressar a l’Escola d’Art Industrial de

Manhattan, on va treballar per diferents editorials i va ser artista de diversos còmics de Warren Publishing i

de Marvel, incloent Spider-Woman i Flash. Amb tot això, Infantino va esdevenir director artístic de DC, i a

partir de llavors va supervisar totes les portades i revisar les contribucions dels dibuixants.

MURPHY ANDERSON (1926-

2015). Tintes.

Va ser un dibuixant de còmics

conegut com a un dels primers

entintador de l’era, va treballar per

companyies com DC Comics durant

gairebé cinquanta anys, començant a

l’era de l’edat d’or dels còmics al

1940. Va treballar en personatges

com Hawkman, Batgirl, Zatanna, the

Spectre i Superman. Anderson també

va contribuir durant molts anys a PS

(The Preventive Maintenance

Monthly ), una revista de l’armada

americana.

Poster central a dues pàgines aparegut a Batman

#181 (juny 1966).

Aquesta imatge s’incorporarà en el

logotip de Batman.


Lot 5Planxa d’impremta de Batman #181 (juny

1966). Poster pin-up a dues pàgines publicat

al centre del còmic.

Dibuixat per Carmine INFANTINO i Murphy

ANDERSON.


24 x 11 cm.

Estimació: 100€ - 150 €

Lot relacionat amb:

Batman #181 (juny

1966)


EL CAPITÀ AMÈRICA

El Capità Americà fou un dels primers herois

patriòtics dels Estats Units. La portada de la seva

primera aparició a Captain America Comics #1

(març 1941) en la que colpeja a la cara de Hitler,

de seguida es convertí en un referent de la

història del còmic. Durant la segona guerra

mundial aquest personatge inspirà a tot un país

enfrontant-se tant a Japonesos com a Nazis a

Europa. Però un cop acabada la guerra i amb la

prohibició de poder realitzar vinyetes que

ofenguessin als derrotats, el Capità America es

va haver d’afrontar a gàngsters dintre els Estats

Units i a personatges fantàstics. Els seus còmics

esdevingueren menys interessants i realistes, fins

arribar al punt de la seva desaparició amb el

número Captain America Comics #73 (juliol

1949).

Tot i que la seva figura es va intentar salvar amb

un parell d’aparicions a la dècada dels ’50, ens

hem d’esperar a la coneguda com a Silver Age

per tornar a trobar aquest heroi que ha perdurat

fins als nostres dies. L’escriptor Stan Lee,

juntament amb el dibuixant Jack Kirby rescataren

aquest heroi oficialment dintreThe Avengers #4

(març de 1964) fent-lo formar part de l’equip de

els Vengadors.

Al veure que aquest personatge era un èxit, els

seus creadors decidiren donar-li importància

protagonitzant les seves pròpies tires. Li donaren

un espai a la revista Tales of Suspense, que

havia vist néixer a Iron Man. Així Stan Lee i Don

Heck dissenyaren la icònica portada de Tales of

Suspense #58 (octubre de 1964) i la història “Iron

Man in mortal combat with Captain America”, en

la qual enfrentaven a Iron Man amb el Capità

America.

La planxa d’impremta que presentem forma part

de la pàgina 13 d’aquesta història. Representa

just el moment en què el Capità Amèrica

s’apiada de Iron Man, després d’haver-lo posat

en un dipòsit de ciment ple de pedres perquè

destrueixi la seva armadura metàl·lica. Aquesta

escena fa un esforç per potenciar la bondat del

Capità Amèrica que tant el caracteritza. Aquesta

vinyeta s’inspira directament amb una vinyeta

publicada a Captain America Comics #23 (febrer

de 1943) dintre la historieta “The Idol of Doom”,

en la qual el capità salva al seu company Bucky

d’una mort segura.

Tales of Suspense #58 (1964) pag. 13

Captain America

#23 (1943).

Influencia directe

de la planxa que

presentem.


Lot relacionat amb:

Tales of Suspense

#58 (octubre 1964)Lot 6Planxa d’impremta de Tales of suspense #58

(octubre 1964).

Dibuixat per Don HECK


Edició en anglès. 11 x 6 cm.

Estimació: 100 € - 150 €


WONDER WOMAN

Wonder Woman és una superheroïna fictícia creada per William Moulton Marson per l’editorial

DC Comics. El personatge és una princesa guerrera de les amazones basada en la mitologia

grega que és coneguda a la seva terra natal com a Diana de Themyscira, i en el seu alter-ego

com a Diana Prince. Està dotada d’una ample gamma de poders superhumans i habilitats de

combat de batalla superiors gràcies als dons obtinguts dels deus i l’ampli entrenament.

Aquest personatge va aparèixer publicat per primera vegada a la revista d’historietes All Star

Comics #8 (desembre de 1941) , i amb la seva pròpia historieta a Sensation Comics #1 (gener de

1942). I ha estat publicada per DC Comics contínuament a excepció d’un breu període a l’any

1986. La seva representació com a dona heroïna que lluita per la justícia, l’amor, la pau i la

igualtat de sexe l’ha portat a convertir-se en un emblema.

WILLIAM MOULTON MARSON

(Massachusetts, 1893 – Nova York 1947)

Psicòleg, teòric, inventor i també autor de vinyetes de

còmic que va crear al personatge de Wonder

Woman.

Moulton es va llicenciar en psicologia a la Universitat

de Harvard l’any Poc després va inventar el primer

aparell funcional per detectar mentires.

Gràcies als seus estudis estava convençut de que les

dones eren més honestes i confiables que els homes,

que podien treballar més ràpid i amb major precisió.

Així que durant la seva vida va apostar per les

causes de les dones de l’època.


Lot 7Planxa d’impremta de Wonder Woman #152

(febrer 1965).

Dibuixat per Ross Andru


11 x 8 cm.

Estimació: 80 € - 100 €

Lot relacionat amb:

Wonder Woman #152

(febrero 1965)


WONDER WOMAN #2 (setembre 1942) “The god of war”:

Wonder Woman en la seva lluita per salvar a Steve Trevor, ha d’enfrontar-se a Mart, Déu de la

Guerra. Per tal de poder accedir a lluitar contra ell, primer ha de derrotar a Hitler i Mussolini,

secuassos del Déu enviats a la Terra. Un cop realitzada aquesta feina Wonder Woman s’enfronta

al Déu en un combat singular de boxe. La planxa que presentem, explica just el moment en què

Wonder Woman derrota al Déu de la Guerra.


Lot 8Planxa d’impremta de Wonder Woman #2 (setembre 1942).

Moment en què derrota al Déu de la Guerra Mart.

Escrita per William Moulton Marston.

Dibuixat per Harry G. Peter.

Utilitzada per representar els colors vermells.

17x 12 cm.

Estimació: 200€ - 250€

Lot relacionat amb:

Wonder Woman #2

(setembre 1942)


Lot 9Planxa d’impremta amb el

logotip de Flash Gordon.


colors negres.

8 x 7 cm.


FLASH GORDON:

Flash Gordon és una historieta de ciència ficció creada pel dibuixant Alex Raymond el 1934 per

al King Features Syndicate, com a pàgina dominical i continuada després per diversos guionistes

i dibuixants. Amb el temps, es convertiria en el motlle a imitar per tots els herois de l'espai i

l'aventura de dècades següents.

Va ser adaptat a la televisió i el cinema, i possiblement va constituir la "icona més coneguda de la

ciència ficció visual fins a l'aparició de Star Wars”.

Tot i l'absurd del plantejament inicial les aventures de Flash i els seus amics al planeta Mongo, i

els seus combats contra el malvat Ming en uns estranys escenaris, en part futuristes, en part

inspirats en antigues civilitzacions, la historieta va tenir un gran èxit.


Lot 10Planxa d’impremta amb el personatge

de Flash Gordon. Utilitzada per

representar els colors negres.

16 x 8 cm.

Estimació: 80 € - 100€

ALEX RAYMOND (Nova York 1909-

1956). Dibuixant:

Dibuixant americà revolucionari del món del còmic

que va treballar en publicitat i il·lustració. Alguns

dels personatges més coneguts són; Jungle Jim,

Flash Gordon o Rip Kirby. I els seus dibuixos

arriben a portades de llibres o fins i tot cartells de

cinema.

Raymond amb vuit anys ja va despertar una gran

afició al dibuix gràcies al recolzament del seu pare,

que va ser enginyer civil. D’adult es va matricular a

Grand Central School of Art, i l’amistat amb Russ

Westover, creador de la sèrie del còmic Tillie the

Toiler el va fer introduir al món del còmic.

Durant la segona guerra mundial els diaris

americans continuaven publicant les tires, amb la

diferència que els personatges d’una manera o

altre intervenien a la guerra fent propaganda

bèl·lica o combatent un misteriós règim com en el

cas de Flash Gordon.


Lot 11Planxa d’impremta per il·lustrar Flash

Gordon a The Jungles of Mongo.

Utilitzada per representar els colors

negres.

Edició espanyola. 16 x 8 cm.

Estimació: 70-80€

Lot 12Planxa d’impremta per il·lustrar Flash

Gordon a The Jungles of Mongo.


negres.

Firmada per Alex Raynolds i datada de

1942.




Lot 13Planxa d’impremta per

il·lustrar Flash Gordon.

Utilitzada per representar

els colors negres.

Edició espanyola. 11 x 18

cm.

Estimació: 70 € – 80 €

Lot 14Planxa d’impremta per il·lustrar

Flash Gordon. Utilitzada per

representar els colors negres.

Edició espanyola. 10 x 11,5 cm.


Lot 15Planxa d’impremta

per il·lustrar Flash

Gordon. Utilitzada

per representar els

colors negres.

Edició espanyola. 11

x 18 cm.

Estimació: 100 –

120 €


DIEGO VALOR:

Diego Valor va ser un serial radiofònic emès per la cadena SER des de 1953 fins a 1958, que seria

posteriorment adaptat a còmic, teatre i sèrie de televisió. El guió fins a 1954 va ser adaptació de la

historieta britànica Dan Dare. A partir de la data assenyalada, els guions els escriu Jarber (Enrique

Jarnés Bergua). Al protagonista li posava veu Pedro Pablo Ayuso i els dibuixos eren obra d'Adolfo

Buylla i Bayo.

Diego Valor narra les aventures futuristes de l'heroi homònim i pilot del futur, inspirat en el de l'heroi

espacial britànic Dan Dare qui acompanyat pels seus ajudants Laffitte i Portolés s'ha d'enfrontar a

les forces del mal, representades pel General Sandor i Mekong, per salvar la terra d'invasions

marcianes. Entre els membres de la tripulació hi ha una dona, Beatriz Fontana. Com era d'esperar,

la seva relació amb el protagonista acaba en idil·li amorós, però el seu personatge resulta

excepcional en comparació a altres protagonistes femenins de la ficció de l'època, ja que no es

limita a l'habitual paper de companya passiva de l'heroi, sinó que intervé activament en la trama i

ens és presentada com dona intel·ligent i capaç (científic i pilot espacial), en igualtat de condicions

amb els homes de la tripulació.

Lot 16Planxa d’impremta amb el logotip de Diego Valor


Edició espanyola. 11 x 9 cm i 12 x 10 cm.



ENRIQUE JARNÉS BERGUA (1919 – 1986):

Nascut a Navarra, començà a cursà la carrera de Dret tot i que la va haver de deixar per ingressar

com a voluntari en l'exèrcit Requetè d'Aragó. Després de la guerra, decideix ingressar a l'Acadèmia

General Militar, on arriba a ser general de brigada d'Infanteria i Cap del servei de publicacions de

l'E.M.E.

Realitza adaptacions i traduccions de l'anglès i del francès abans d'escriure novel·les i guions

propis. Després de diverses obres escrites amb múltiples pseudònims, el seu major èxit va ser a la

ràdio, amb el guió radiofònic de Diego Valor.

ADOLFO ÀLVAREZ-BUYLLA (Madrid 1927-1998)

Com a fill de diplomàtic es va criar a Colombia i a Mèxic. Va retornar a Espanya l’any 1948 i es va

dedicar al món del dibuix i la ilustració. A partir de l’any 1954 comença a dibuixar historietes per

Diego Valor, convertint-se en dibuixant únic de les seves aventures a partir de 1957.

Treballà per la editorial Bruguera, realitzant dibuixos pel Capitán Trueno.

Lot 17Planxa d’impremta amb el logotip de Diego

Valor.

Dibuixada per Adolfo Buylla.



Estimació: 80 € – 100 €


DELTA 99:

Delta 99 és una sèrie d'historietes de

ciència-ficció ideada per Josep TOUTAIN i

desenvolupada des de 1967 a 1968 pels

guionistes Jesús FLORES THIES i Víctor

MORA i els dibuixants Carlos GIMENEZ,

Adolfo USERO i Josep MASCARÓ, per a

l'agència Selecciones Ilustradas, que la va

distribuir en multitud de països.

Va destacar en la seva època per la

qualitat dels seus dibuixos, en comparació

amb el que era habitual en el mercat del

còmic infantil i juvenil espanyol.

L’argument es situa en un univers en el

qual una "confederació de Planetes de les

tres Galàxies“ envia a la Terra un dels

seus agents dit Delta 99. El seu objectiu

és eliminar les conseqüències del progrés

tecnològic i nuclear que poguessin posar

en perill la seguretat de la pròpia terra i

d'altres planetes.

Lot 18Planxa d’impremta amb el logotip de Delta 99.



Estimació: 70€ – 80 €


LOVAINA 2016:

Lavaina 2016, la guerra dels poetes és la obra més coneguda d’Enric Sió. Fou un encàrrec de la

revista Oriflama l’any 1967. Va ser una obra pionera dins l’Estat Espanyol ja que prenia la societat

contemporània com a un dels seus eixos argumentals. És una subtil sàtira de la vida cultural i política

de la Catalunya de l’època, i en ella introdueix personatges d’aquesta realitat, tant polítics com de la

societat en un univers de ciència-ficció. La sèrie de Lovaina 2016 és considerada com el primer còmic

políticament crític i d’oposició contra el franquisme.

Lot 19Planxa d’impremta amb una vinyeta de

Lovaina 2016.

Enric Sió.


negres.

Edició catalana. 13 x 9 cm.

Estimació: 80 € - 100 €

ENRIC SIÓ (Badalona,1942-1998)

Dibuixant de còmics, il·lustrador, fotògraf i

publicista català llicenciat en Economia i

Belles Arts. Va contribuir en la renovació

del còmic espanyol treballant per a

diverses publicacions com Valentina, La

oca i el diari Avui, entre d’altres.

L'obra de Sió s'emmarca en els corrents

que van sorgir a mitjans dels 60 entre els

autors de còmic europeus que reclamaven

la historieta com a forma d'art i cultura

lliure. Utilitza complexos recursos gràfics

variant deliberadament el seu estil, a

vegades dins i tot dins la mateixa pàgina,

per tal d’assolir un expressionisme inusual

en la historieta convencional.


THE PHANTOM:

És una sèrie clàssica d’historietes d’aventures protagonitzada pel personatge The

Phantom, un misteriós home emmascarat, lluitador contra el crim.

Es va començar a publicar com a tira còmica diària el 17 de febrer de 1936, i a partir del

1939 com a suplement dominical en color. El personatge s’inspira amb Robin Hood,

Tarzan, El llibre de la selva i els herois mitològics clàssics, i està considerat un precursor

estètic del còmic de superherois, ja que és el primer personatge que porta màscara.

Actualment encara es publica en diferents diaris mundials i ha tingut adaptacions a altres

medis com novel·les, pel·lícules i sèries televisives.

Lot 20Planxa d’impremta amb The Phantom a

cavall.

Lee Falk


negres.

13 x 11 cm.



LEE FALK (Saint Louis, 1911 – Nova York, 1999)

Escriptor nord-americà, director i productor de teatre més conegut com a creador dels populars

personatges de còmics The Phantom i Mandrake el mag, que en el cim de la seva popularitat va

atreure a més d’un centenar de milions de lectors cada dia.

Falk ja des de molt jove s’interessa per l’escriptura, i s’especialitza en literatura a la universitat d’Illinois,

essent més tard redactor i responsable de programes radiofònics en una agència de publicitat.

Durant l’allistament a l’exèrcit de la Segona Guerra Mundial, Falk no es va privar de continuar escrivint

les seves dues sèries regulars de tires de premsa. I concretament amb The Phantom faria com d’altres

herois en l’època de la Segona Guerra Mundial, lluitar contra els enemics dels Estats Units d’Amèrica,

en aquest cas dels japonesos, tenint com a escenari la jungla, una aventura que va ser anomenada

The Phantom goes to war.

Falk també va fer classes d’art amb un interès especial pel còmic, i encara que es considerava

escriptor, es va posar en contacte amb Phil Davis, un il·lustrador professional que va acceptar

l’encàrrec de dibuixar-li els guions i dedicar-se de ple a The Phantom.

Lot 21Planxa d’impremta amb The Phantom a

cavall.

Firmada per Lee Falk i per Sy Barry.


negres.

26 x 8 cm.

Estimació: 80€ - 100 €

Lot 22Planxa d’impremta amb The Phantom

lluitant contra un tigre.


negres.

7 x 9 cm.



Lot 23Planxa d’impremta de Mandrake el

Mago.


negres.

8,5 x 8,5 cm.

Edició castellana.

Estimació: 80 € – 100€

MANDRAKE, EL MAG:

Mandrake el mag va aparèixer per primera vegada en 1934 i va

ser la creació de Lee Falk, que també passaria a crear The

Phantom en 1936.

Estava inspirat en una persona real, Leon Madrake (1911-

1993) mag de vodevil nord-americà, alumne de Howard

Thurston, en actiu des de finals dels anys ‘20 del segle passat i

amb espectacle propi i certa fama des del final dels ‘30. la seva

aparença física i el seu vestuari eren similars als del seu

homònim de paper.

A les tires Mandrake és un lluitador que utilitza les habilitats

que va aprendre del seu pare al Col·legi de Màgia a l'Himàlaia

per lluitar contra gàngsters, alienígenes, científics bojos, i altres

amenaces a la Terra. Els seus poders com a mag són

principalment la telequinesis, invisibilitat, teletransportació i

canvi de formes, entre altres habilitats. Potser el seu poder més

notable i recurrent és la hipnosi, que és capaç de dur a terme

ràpidament.


Lot 24Planxa d’impremta de Tarzan.


negres.

8,5 x 8,5 cm.

Edició en francès.

Estimació: 70 € - 90 €

EDGAR RICE BURROUGHS (chicago

1875 – 1950). Escriptor.

Escriptor de gènere fantàstic cèlebre per les seves

sèries d'històries de Barsoom (ambientades a

Mart), de Pellucidar (que tenen lloc al centre de la

Terra) i, especialment, per la creació del conegut

personatge de Tarzan.

El 1911 treballava com a majorista de maquinetes

de llapis i va començar a escriure ficció. Va

començar a escriure i aviat es va dedicar a

l'escriptura a temps complet. Va escriure dues

novel·les, entre elles "Tarzan dels Micos", que es

va publicar a l'octubre de 1912. Va planejar

explotar el personatge a través de diversos mitjans

de comunicació diferents, incloent la tira còmica

sindicada "Tarzan", pel·lícules i diverses

mercaderies. Tarzan es va convertir en un dels

personatges de ficció de més èxit fins l’actualitat.

Va ser corresponsal de guerra durant la Segona

Guerra Mundial i finalment va morir d'un atac al

cor el 1950, després d'haver escrit prop de 70

novel·les.

BURNE HOGARTH (chicago 1911 –

1996). Dibuixant.

Autor de còmics nord-americà, conegut

principalment pel seu treball pioner amb el

personatge de Tarzan en les tires de premsa. El

1926, va començar a treballar com a il·lustrador

per a Associated Editors Syndicate. En 1934 va

començar a treballar com a ajudant per a la King

Features Syndicate, per a la qual va realitzar una

sèrie de pirates de Charles Driscoll, titulada Pieces

of Eight (1935). Finalment, el 1936 li va arribar la

seva gran oportunitat en ser designat successor

d'Harold Foster al capdavant de la pàgina

dominical de Tarzan que realitzaria durant un total

de dotze anys, de 1937 a 1945, i de 1947 a 1950.


MANUEL GAGO GARCÍA (Valladolid 1925 – 1980).

Prolífic historietista espanyol i un dels més importants de l'Escola Valenciana de còmic. És el creador

de “El Guerrero del Antifaz”, entre moltes altres sèries, i fundador de les editorials Garga i Maga,

ambdues anagrames del seu nom. També va treballar per a Brugera.

De formació autodidacta, envià a partir de 1942 les seves primeres historietes a l'editorial Hispano

Americana i Marco des del mateix sanatori on es refà d'una tuberculosi. També havia començat a

treballar per a l’Editorial Valenciana amb diversos episodis.

El 1943 va publicar, la primera historieta del personatge que li donaria la fama, “El Guerrero del

Antifaz”, sèrie d'aventures ambientada a l'Espanya dels Reis Catòlics. L'autor, segons les seves

pròpies declaracions, es va inspirar per a la realització de la seva obra en la novel·la “Los cien

caballeros de Isabel la Católica”. Després de llegir aquesta novel·la va realitzar un còmic titulat “El

juramento Sagrado”, que pot considerar-se el germen del futur “El Guerrero del Antifaz”, nom pel que

sembla pres d'un film de l'època. Aquest còmic va ser publicat quan l'autor no havia fet encara disset

anys.

EL GUERRERO DEL ANTIFAZ

“El Guerrero del Antifaz” és una obra clàssica de la historieta espanyola. Juntament amb “Roberto

Alcázar y Pedrín” i “El Capitán Trueno”, és la sèrie més popular i influent dels anys 40, i una de les

de major durada de la història del còmic espanyol. En poc temps es va convertir en l’heroi de còmic

més famós creat a Espanya. Arribaria a aconseguir tirades de més de 200.000 exemplars en els

anys 50 i es va publicar ininterrompudament, en quaderns independents, fins a 1966.

Gago va assumir en solitari la realització gràfica de la sèrie fins al número 420.

L'acció passa a Espanya al final de la Reconquesta, a la fi del segle XV. La comtessa de Roca,

embarassada de dos mesos, és raptada en una incursió del rei musulmà Alí Khan, qui la converteix

en la seva dona. En néixer el fill de la comtessa, el seu raptor creu ser el pare, i el futur “Guerrero del

Antifaz" és educat com el seu fill i hereu. Quan té vint anys, la seva mare li revela la veritat, a

conseqüència de la qual cosa és assassinada pel rei. Intentant venjar a la seva mare, el protagonista

fereix a Alí Khan, però es veu obligat a fugir deixant-lo amb vida. La culpa i el remordiment, del fals

fill d'Alí Khan el fa disfressar amb un antifaç per ocultar la seva identitat i decideix dedicar la seva

vida a combatre als seus antics coreligionaris.


Lot relacionat amb:

Almanaque del

guerrero del Antifaz

1949

Lot 25Tres planxes d’impremta pel Guerrero

del Antifaz. El reyezuelo raptor.


negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.

Edició en espanyol.

Estimació: 200 € - 250 €


Lot 26^Planxa d’impremta amb el logotip de “Pistol” Jim


27 x4 cm.



CARLOS FREIXAS (Barcelona, 1923 -2003)

Va ser un historietista espanyol que va guionitzar, dibuixar i retolar una de les sèries de l’oest més

famosa, anomenada “Pistol” Jim i creada l’any 1944.

Carlos Freixas va ser fill d’Emiliano Freixas (Barcelona, 1899 – Barcelona, 1976) també dibuixant

espanyol i pedagog del dibuix considerat pioner de la vinyeta a Espanya, qui li va ensenyar l’ofici.

Més tard Carlos Freixas va estudiar a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de

Barcelona, entrant més tard com a aprenent a un taller d’escenografia.

El 1947, Freixas va acceptar una oferta de l’Editorial Molino a Argentina i es va establir durant

gairebé una dècada a Buenos Aires. Col·laborant amb l’Escola Panamericana d’Art, i va publicar a

infinites revistes com Patoruzito i Aventuras. I finalment al 1957 va decidir tornar a la seva ciutat

natal a Barcelona on va acabar allà la seva vida com a dibuixant.

Retornant a l’any 1947, Freixas juntament amb el seu pare, va treballar a la revista Lecturas i va

llençar un projecte d’edició independent, la col·lecció Mosquito, juntament amb Àngel Puigmiquel

(1922-2009) un altre autor de dibuixos animats, historietista i periodista espanyol.

Sota el nom d’aquesta col·lecció, es van agrupar els serials de “El Capitán Misterio” de E. Freixas,

“Pepe Carter” de Puigmiquel, i el primer personatge de Carlos Freixas al qual dediquem aquests

lots, “Pistol” Jim, que després de fer fallida a la col·lecció Mosquito, arribaria a les pàgines de

Gran Chicos, i més tard a la revista El Coyote de la qual presentem les vinyetes dels lots


Lot 29Planxa d’impremta amb

una imatge de pistol

Jim

Utilitzada per

representar els colors

negres.

Firmada per Freixes


Estimació: 100- 120 €

Lot 27Planxa d’impremta amb una

imatge de pistol Jim per

“humano es pecar y diabolico

perseverar”


colors negres.

Firmada per Freixes



Lot 28Planxa d’impremta

amb una imatge de

pistol Jim per

“humano es pecar y

diabolico perseverar”

Utilitzada per

representar els colors

negres.

Firmada per Freixes


Estimació: 80- 90€


Francisco Batet Pellejero - Dibuixant (Barcelona 1921-Paris 2015)Dibuixant i il·lustrador format a l'Acadèmia Tàrrega barcelonina, va començar treballant en còmics

per a nenes alhora que iniciava una carrera en paral·lel com a il·lustrador i pintor costat de la qual

seria la dona de la seva vida, la també pintora Angelina Lavernia. Durant els anys quaranta va

complir encàrrecs de l'editor Germán Plaza per il·lustrar llibres i dibuixar còmics editats sota les

seves diferents segells: Gerplá, Cigne, Clíper i Plaza.

En 1943 José Mallorquí va proposar a l'editorial Molina la publicació d'una novel·la, El Coyote,

basant-se en "La Guineu", un mític personatge de l'Oest americà creat per Johnston McCulley.

Aquell relat novel·lesc va tenir èxit i quan José Mallorquí, qui per cert ho havia signat amb el

pseudònim de Carter Mulford, va tractar de convèncer a l'editor de convertir-lo en una sèrie, aquest

es va negar. Així és que el novel·lista va recórrer a una altra empresa, l'editorial Clipper, qui va

publicar amb gran èxit i durant un decenni les anades i vingudes de "El Coyote". Les novel·les van

tenir un gran èxit en els primers anys de la postguerra espanyola i autor barceloní va mantenir

aquella notorietat fins que les seves novel·les sobre aquell heroi van deixar de publicar-se en 1953.

A causa de la seva manera d'il·lustrar, fresc i cru, demostrat en les portades de col·leccions com

Misteri o Homes de l'Oest, va ser triat com a il·lustrador de les portades per les novel·les de El

Coyote en substitució del primer il·lustrador del personatge, Alex Coll.

Batet va conferir a aquestes historietes una carnadura aspra però amb un estudiat encaix de les

escenes i una aconseguida ambientació amb tocs expressionistes, la qual cosa va generar gran

afició i una passió lectora que duraria dècades (aquestes historietes de El Coyote van ser reeditades

diverses vegades i hi va haver un intent de rescat d'aquell esperit per part de Fòrum el 1983, encara

que amb altres dibuixants).

La seva escassa presència en els còmics espanyols a partir de 1952 es deu al fet que va emigrar a

França, on va seguir treballant durant els anys cinquanta. L'artista va viure a París, ciutat on va morir

a l'edat de 94. El seu fill Francesc li va dedicar un lloc web, a la seva memòria i a la de la seva mare:

http://francois.batet.free.fr/

Lot 30Planxa corresponent a la primera

plana del Coyote #87 “Apostando

su vida” 1ª Edició 1949

Estimació: 100 € -110€


EL COYOTE

El Coyote, malnom sota el qual s'amagava el personatge

de ficció César de Echagüe, fill d'un ric hisendat de

Califòrnia, qui defensava els drets dels hispans allí

instal·lats feia molts anys enfront de les pretensions

colonitzadores de les tropes nord-americanes.

S'identificava físicament a l'heroi amb una màscara

cobrint-li part de la cara, vestit tot de negre, aposto

conqueridor de cura bigoti, encara que els seus enemics el

titllaven erròniament de efeminat.

Dos-cents títols es van publicar sobre "El Coyote". I com la

venda d'exemplars era notable, es va editar també la

revista amb igual títol, a manera de còmic, que és com es

deia llavors al que després s'ha conegut com "còmic". Les

il·lustracions eren de Francisco Batet.

Successivament, el mateix aventurer donaria per a un

serial radiofònic, que va tenir així mateix un incontestable

èxit d'audiència. Dos anys després que la novel·la deixés

de publicar-se, el 1955 es va filmar la primera de les cinc

pel·lícules que, en el transcurs dels anys, van tenir com a

protagonista a l'intrèpid Coyote, amb el seu espectacular

barret mexicà i la seva pistola a punt amb la de desfer

quijotescament malifetes. La cinquena cinta abordant

similars aventures es va rodar ja en temps més propers, el

1998, dirigida per Mario Camus, amb José Coronado de

galant.

Lot 31Planxa d’impremta de “El Coyote”

Estimació: 70€ -90 €


CARLOS GIMÈNEZ (Madrid, 1941) Historietista

És un dels historietistes més importants de l'anomenat boom del còmic adult a Espanya i un

dels pocs que encara continuen en actiu.

Als catorze anys ja va començar a treballar com a decorador, i a dibuixar còmics en els seus

temps lliures influenciat per “El Capitán Trueno de Ambrós”. Al 1958 ja fa la seva primera

sèrie important anomenada Drake & Drake amb guió de José Mallorquí. I al 1963 després de

venir d’il·lustrar a França, Selecciones Ilustradas li encarreguen crear a Gringo, una série

ambientada en el oest americà, el seu primer èxit europeu ja que durant la seva primera

etapa, la majoria dels seus treballs s'havien publicat a l'estranger, sent gairebé un desconegut

a Espanya.

Gringo es va estrenar a l’exposició de la Bienal Mundial de la Historieta com a mostra d’una

nova manera de concebre el còmic de vaquers a Espanya. Des del principi ja s’aprecia la

seva bona tècnica del dibuix amb ambientació i atmosfera del western, juntament amb tocs

d'humor. Però a causa de malentesos relacionats amb temes legals, la sèrie de Gringo es va

parar per desenvolupar Delta 99 al 1967, així com algunes historietes còmiques com Tom

Berry i Kiko 2000 per al mercat alemany. Mes actualment, al 2005 Carlos Giménez també

s’encarregava del guió de l’adaptació de “El capitan Alatriste” i el mateix any va rebre el Gran

Premi del Saló del Còmic de Barcelona com a reconeixement per la seva carrera.

GRINGO

Gringo és una série de l’oest composta per 24 episodis

de 20 pàgines destinada a ser publicada a l’estranger.

El personatge que també és conegut com Syd Viking

és un personatge americà a l’estil dels herois dels

westerns fílmics però d’arrel popular que es veu

immers en un món de lladres. Gringo és un personatge

que vivia en un ranxo i dedica la seva vida a defensar

els indis o mexicans.

Actualment Giménez ha deixat de dibuixar-lo per

passar-li el relleu Jesús Peña Regó, alies “Suso”


Lot 32Planxa corresponen títol de la

revista

Estimació: 40 – 50€

Lot 33Planxa corresponent la historia “Fuego

en Pedrales”, dues primeres vinyetes

de la página 16.

Utilitzades per els colors negres.

Edició en espanyol

Estimació: 70 € -80€


ANITA DIMINUTA

Anita Diminuta és un personatge de còmic que va crear Blasco el 1941 per a la revista de còmic

ambientada per al públic femení de l’època anomenada Mis Chicas, i encara que actualment és gairebé

desconeguda, va acabar ocupant les primeres pàgines. Anita és una òrfena que viu en un món

d'il·lusió, molt allunyat de la realitat i a la que acompanyen una sèrie de personatges fets a la seva

mida: un ós de peluix, un soldat de plom, un simpàtic nan. Les seves aventures consistien en barrejar

temes de tendresa i terror, on havia d’estar en constant lluita a mort contra la bruixa Carraspia, el

paradigma infantil de la maldat i en contra el mag Caralampio.

JESUS BLASCO (Barcelona, 1919-1995)

Nombrat com un dels 50 millors dibuixans del segle XX, va exposar part de la seva obra a París a la

exposició de la biblioteca nacional francesa, Maîtres de la BD Europeene.

Mobilitzat durant la guerra civil espanyola va passar un llarg período de temps en un camp de

concentració, on dibuixava a canvi de menjar.

El 1940 va tornar a Catalunya i va recuperar a Cuto, al que va donar ara els trets del seu germà

Alexandre, convertint-lo en el xiquet aventurer més emblemàtic de la primera postguerra. Un any més

tard dissenyaria a la entranyable Anita Diminuta.

Després de realitzar diverses obres per revistes britàniques, franceses i italianes, va rebre el 1982 el

premi Yellow Kid del saló del còmic de Lucca, el premi més prestigiós del món del còmic.

Lot 34Vinyeta del logotip d’Anita la Diminuta

Utilitzada per representar els colors blaus.


Estimació: 40 -50€


Lot 35Conjunt de planxes per il·lustrar la edició d’Anita Diminuta. 1975



Estimació: 150€ – 200€


Estudi López Rubio

Ginesito va ser una sèrie d’historietes produïdes per l’Estudi López Rubio per a diverses

editorials. Aquest estudi madrileny era propietat de l’escenògraf Adolfo López Rubio, que entre

1941 i 1946 va produir portades de novel·les populars, publicitat i sobretot còmics per editorials

espanyoles, com Marisal i Rialto. Els creadors més habituals de Ginesito eren diversos, d’entre

ells hi havia Gordillo (Madrid, 1921 – Madrid, 2001), José Laffond (Madrid, 1926 – Madrid,

1971) i Pipo, tots tres historietistes espanyols de l’escola madrilenya, juntament amb altres

artistes col·laboradors de l’Estudi.

El seu protagonisme homònim, Ginesito, originalment denominat Satanás va gaudir de molta

popularitat durant la postguerra espanyola.

Lot 36Planxa d’impremta amb el logotip de Ginesito



Estimació: 40€ -50€

Lot 37Planxa d’impremta amb la representació de

Ginesito.



Estimació: 60 - 70€


Lot 38Planxa d’impremta amb la representació d’una

vinyeta amb una figura femenina afuetajant un

nen.



Lot 39Planxa d’impremta amb el rostre d’un personatge

masculí.




LESLIE FRED HARMAN (St. Joseph Missouri 1902 - Pagosa Springs 1982 ) artista

y dibuixant

Conegut per la seva creació de la tira còmica de Red Ryder. La tira era tan popular que en el seu

apogeu funcionava a 750 diaris i arribava a quaranta milions de lectors.

Va créixer en un ranxo entre cavalls. Mai va rebre cap formació artística formal. No obstant això,

ha d'haver estat un talent natural que va requerir poca o cap formació ja que els seus dos germans

menors també es van convertir en dibuixants.

A partir dels vint anys, va treballar com a animador en la Kansas City Film Ad Company. Entre els

seus companys de treball estaven els seus dos germans, Hugh i Walker, i un company amb el

nom de Disney, amb qui va decidir entrar en el negoci, però la seva companyia, estudis de

KAYCEE, va tancar al cap d'un any i Harman va tornar a Pagosa Springs.

En els anys següents va tenir diferents treballs incloent la publicitat, fins que de 1934 a 1938, va

crear una tira de còmics titulada Bronc Peeler, no obstant, els diaris no es van mostrar interessats.

La seva sort va començar a canviar quan es va mudar a Nova York en 1938. Allí va conèixer a

Stephen Slesinger, un geni en marxandatge, que el va ajudar en l'evolució del personatge. La tira

de Bronc Peeler va arribar a la seva fi en 1938, quan Harman ho va deixar caure per fer Red

Ryder.

Lot 40Planxa d’impremta amb el logotip de

Bronc Peeler


negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.




BRONC PEELER

Bronc era un jove pèl-roig que es barallava tant amb els seus punys com amb les armes i era també

un expert genet. Totes les seves habilitats les utilitza per lluitar contra la injustícia, lladres del bestiar,

bandits i tot tipus de dolents El seu primer company era una vella rata del desert anomenada Coyote

Pete, però Harman va decidir, per arribar a joves lectors, adoptar un nen Navajo anomenat Little

Beaver que estava destinat a sobreviure a Bronc.

Lot 41Planxa d’impremta amb el logotip de

Bronc Peeler


negres.


Lot 42Planxa d’impremta amb

una vinyeta de bronc

peeler.

Utilitzada per representar

els colors negres.



MILTON CANIFF (Ohio 1907 – Nova York 1988)

Va ser un dibuixant i guionista americà que va començar amb set anys a fer les primeres

il·lustracions. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Ohio i més tard va subministrar

entregues diàries de tires còmiques a la premsa nordamericana, essent l’últim gran supervivent de

l’edat d’or de la narrativa dibuixada en els diaris americans.

Quelcom peculiar de Caniff és que va adoptar molts recursos del nou llenguatge cinematogràfic,

com en el pla americà i imitacions del pla-seqüència, però el més significador és que va substituir

definitivament l’episodi per la sèrie de continuïtat, essent el repte del suspens al final de la pàgina

per mantenir el clímax.

STEVE CANYON

Steve Canyon va ser una tira de premsa d’aventures de llarga duració creada al gener de 1947 per

Milton Caniff després de deixar de banda Terry y los piratas. De la mateixa manera que l’anterior

obra de Caniff, Steve Canyon es va adaptar als esdeveniments històrics, amb presència directa dels

protagonistes principals dels escenaris de la política exterior dels Estats Units.

Aquesta sèrie era protagonitzada per un as de l’aviació nordamericana, que una vegada

desmobilitzat, funda una companyia d’aviació anomenada “Horizons Unlimited”. Canyon en el llarg

de les seves aventures, que normalment transcorren sobretot en països de Sud est Asiàtic i el Mig

Orient, accepta les missions més arriscades i lluita contra els individus més sanguinaris.

Concretament van haver dues tirades de còmics de 1951 fets per promocionar les forces armades

anomenats “Steve Canyon in Strictly for the Smart Birds” dels quals a Subhastes Públiques de

Barcelona disposem d’una planxa original amb tres vinyetes seguides on apareixen dos dels

personatges intercanviant diàlegs, amb un avió de fons en unes d’elles que apareix en les portades

de les tirades.

Amb Steve Canyon veiem un Milton Caniff completament madur que va continuar dibuixant la sèrie

fins la seva mort, al 1988. Tal fama va propiciar que les seves tires apareguessin finalment 168

vegades als diaris i va ser traduït al castellà i publicat a les revistes espanyoles “Mickey” al 1935.


Lot 43Vinyeta de Steve Canyon


negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.


Estimació: 80€- 100€



negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.

Edició en francés.

Estimació: 80€-100€



negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.

Edició en francés.



Lot 46Planxa corresponent a una la

portada del Male Call.

Utilitzada pels colors negres.



Lot 47Planxa corresponent a la tira apareguda al diari titulada

Jump Mistress a una tira de viñeta.

Utilitzada pels colors negres.

Edició en anglès.


MALE CALL. FRUIT DE LA CENSURA

CARDILL va diseñar a la seva nova heroïna, Miss Lace, per tal de ser diferent a la

censurada Burma: Era morena enlloc de rossa, inconcent en lloc de viva i experimentada;

sempre suau i dolça, en contraposició als modals sovint bruscs de la seva antecesora. La

dirección de CNS proposà el títol de “Male Call” que CANIFF va acceptar. La darrera tira de

Burma va aparèixer el gener de 1943 i “Male Call” va ser publicada el mateix mes.


WILL EISNER (Nova York, 1917 – Florida 2005)

Va ser un influent historietista americà i conegut per fer popular el concepte de novel·la

gràfica com a llibret d’un únic autor a partir de 1978. També va ensenyar les tècniques del

còmic a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York. L’obra d’Eisner va tenir importància decisiva

per donar als còmics el sentit de ser un entreteniment per als infants i adolescents. En el

seu honor es van crear el 1988 els premis Will Eisner, entregats actualment a la Convenció

Internacional de Còmics de San Diego (California).

BLACK HAWK

La sèrie adaptada de Blackhawsks, que originalment van ser pel·lícules, una novel·la i

també un programa de ràdio, va ser creada per Will Eisner amb els col·laboradors

Chuck Cuidera i Bob Powell. La tira còmica tracta d’un petit equip de soldats herois de la

Segona Guerra Mundial que a cada publicació tenen una missió a realitzar.

L’equip original va aparèixer per primera vegada a la revista mensual Quality Comics

dins de Militar Comics #1 a l’agost de 1941, fent la seva última aparició al Blackhawk

#273 al novembre de 1984.

El 2011 es va llençar un nou volum com a nova sèrie mensual, sense vincles directes

amb les encarnacions anteriors, i amb la incorporació d’una nova Lady Blackhawk.


Lot 48Vinyeta de Blackhawk


negres.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.



Lot 49Vinyeta de Blackhawk


colors blaus.

9,5 x 26 cm, 6 x 8 cm i 6x8 cm.




Juan Bautista Puerto i Eduardo Vañó Pastor (València 1911- 1993)

Dibuixant de còmic espanyol que va ser popularment conegut sobretot per Roberto Alcázar y

Pedrín, unade les sèries més populars de la postguerra.

Roberto Alcázar i Pedrín

Va ser una sèrie creada el 1940 pel guionista i editor Juan Bautista Puerto, i el seu cunyat, el

dibuixant Eduardo Vañó Pastor per l’Editora Valenciana. És la més llarga de la història del còmic

espanyol, amb un total de 1.219 quaderns al llarg de 35 anys, fins a 1976. I juntament amb El

Guerrero del Antifaz, la més popular i influent dels anys 40.

Cap a 1958, el seu tiratge era superior als 100.000 exemplars setmanals. A més, cada any es

publicava material extra, i diverses aventures publicades a la revista Jaimito i en suplements de

premsa. Ha gaudit també de diverses reedicions, començant per la de 1976, no gaire fidel amb

l'original.

La majoria dels guions van ser realitzats per José Jordán Jover, antic comandant de l'exèrcit

republicà que havia patit la repressió del règim franquista. També van escriure històries per al

còmic Federico Amorós, Pedro Quesada i Vicente Tortajada.

Lot 50

Planxa corresponent a una tira amb tres vinyetes de Roberto Alcázar i Pedrín



Roberto Alcázar, vestit sempre amb tratje, corbata i meticulosament pentinat, és el protagonista

principal. Segons alguns autors, el cognom Alcázar remetria a l'episodi del Alcazar de Toledo

durant la guerra civil espanyola, mentre que la seva fisonomia estaria inspirada en els trets de

José Antonio Primo de Rivera. El dibuixant de la sèrie va negar aquests extrems, explicant que el

cognom del personatge anava a ser inicialment Alcaraz, i que el seu model no havia estat el

fundador de Falange Espanyola, sinó ell mateix. Pedro Porcel sosté que el físic de Roberto

Alcázar simplement es correspon amb el patró estètic del senyor formal de la seva època.

Roberto Alcázar es descriu vagament com a periodista; més endavant, es converteix en agent de

la Interpol i es dedica a perseguir criminals per tot el món, amb un aire formal i impassible.

Entre els enemics, abunden les bandes de gàngsters i els científics bojos i, en determinats

períodes, els monstres clàssics en la versió de la Universal.

Lot 51

Planxa corresponent escena

Roberto Alcázar i Pedrín on hi

apareix un tanc.

Estimació: 70- 100€

Lot 52

Planxa corresponent escena

Roberto Alcázar i Pedrín on hi

apareix un tanc.



Jean-Claude Forest - (París, 1930 - 1998) - Historietista

Va ser autor de personatges tan cèlebres com Barbarella que va revolucionar el llenguatge dels

còmics en els anys 60 i 70. Forest va començar a treballar com a il·lustrador a principi dels 50,

dibuixant portades per a nombrosos diaris i revistes franceses. També va dibuixar molts números

de la sèrie de còmics basats en el personatge de Charlot. Durant aquesta etapa es va convertir en

el principal dibuixant il·lustrant novel·les d'escriptors.

Forest també va escriure guions per a talentosos artistes de còmics com Paul Gillon, Jacques

Tardi, Didier Savard, així com diversos guions per a la televisió francesa i novel·les de fantasia

juvenil al 1983.

Lot 53

Planxa d’impremta original

on hi apareix arbarella amb el

seu nom escrit.



BARBARELLA

Quan a l'abril de 1962 apareix la primera historieta de Barbarella al número # 566 de la revista

francesa Magazine, s'obre un nou període del còmic per a adults.

Barbarella, un personatge inspirat físicament en Brigitte Bardot, una actriu i cantant francesa que

va ser una icona de la moda i símbol sexual de mitjans de segle XX, és una bonica jove que va

arribar a ser un dels personatges mítics del còmic francès.

El lloc on viu la protagonista, i on passen les principals aventures és el planeta Lythion, un lloc

molt apartat de la galàxia. Barbarella es dedica a viatjar pels confins d’aquest univers imaginari

sense perdre mai el sentit de la sorpresa i l’afany per imposar-se al caos del exòtics personatges

que la visiten, és llavors quan es veu obligada a emprar la violència no deixant-se mai perdre

pels plaers mundans, tot explotant el seu erotisme.

Aquesta sèrie de ciència ficció plena de sensualitat, aviat pateix les conseqüències de la censura

en diversos països on es publica. Jean-Claude Forest, es veu obligat a retocar certs continguts

per cedir a les exigències d'un mercat editorial que encara no està preparat per explotar

productes tan inusuals.

Malgrat l'escàndol inicial que suscita, Barbarella apareix en un moment particular que afavoreix

les intencions de Forest ja que es situa en plena ebullició dels moviments feministes i amb el

sorgiment de les primeres ofertes contraculturals. Aquest còmic sembla simbolitzar tota una

filosofia social i artística. En bona mesura, aquest és un dels motius del seu èxit a França i, poc

després, en tot el món.

Es considera que l’aspecte gràfic del còmic és renovador, el traç és simple i de vegades

descuidat per les convencions del còmic realista, complementa eficaçment un fresc guió literari,

destinats a un lector adult.

El 1964 surt a la venda el primer àlbum, l’excel·lent carrera comercial crida l'atenció dels

executius de la companyia cinematogràfica Paramount Pictures, que planegen fer una versió

destinada a la gran pantalla.

http://www.proz.com/kudoz/english_to_spanish/it_information_technology/866490-pound.html


Lot 54

Planxa original de James Bond


James Bond és una pel·lícula

d'espies i també sèrie de còmics fet

per Dynamite Entertainment, creat

originalment per Ian Fleming.


Lot 55

Planxa d’impremta original

d’Andreu Montull.


DIBUIXOS

ORIGINALS

Lot 60. Capitán trueno. Angel Pardo


ANGEL PARDO RUIZ (1924-1995). Historietista.

Va començar en el món de la il·lustració professional en

1943. Després de diversos treballs menors, el 1959 va

aparèixer en els mercats la seva primera col·laboració en la

sèrie de “El Capitán Trueno”, personatge que marcaria un

abans i un després, convertint-se en un dels més dignes

seguidors d'Ambrós. Amb gairebé tres mil pàgines de la sèrie

a l'esquena, va suposar el model a imitar per altres

dibuixants, especialment Martínez Osete.

Àngel Pardo va col·laborar amb Bruguera en moltes de la

seva col·leccions, com el “Super DDT”, “Historias

Selección”, “Joyas Literarias Juveniles”, “Colección

Historias”, “Bisonte Gráfico”, “Bisonte Extra

Ilustrado”, “Colección Pimpinela Extra”, “Colección

Caperucita”, “Pulgarcito”, etc. abans de sumir-se en una

profunda depressió davant la mort de la seva mare.

El Capitán Trueno és una sèrie d'historieta d'aventures,

creada el 1956 pel guionista Víctor Mora Pujadas i el

dibuixant Miguel Ambrosio Zaragoza (Ambrós), que és la més

reeixida de la història del còmic espanyol.

El protagonista és el “Capitan Trueno”, un cavaller espanyol

de l'Edat Mitjana en temps de la Tercera Croada. Acompanyat

pels seus amics “Goliath i Crispín”, i en ocasions també per

“Sigrid”, núvia de “Trueno” i reina de l'illa de “Thule”, es

dedica a recórrer el món a la recerca d'aventures que li

permetin plasmar la seva condició de defensor de la justícia i

alliberador de els oprimits.


Lot 56

El Capitàn Trueno. Angel Pardo.

Tinta xina sobre paper.

Firmat per Angel Pardo i datat a Barcelona 1966.

Amb dedicatòria.



Lot 57Edició especial del Capitán trueno. Realitzada en motiu del 6è festival

TERRA DE TROBADORS de Castelló d’Empúries. 1996

A la primera pàgina hi ha dedicatòries de Victor Mora, Jap i Josep

Toutain.



FRANCESC VILA i RUFAS ‘CESC’ (Barcelona, 1927-2006)

Dibuixant, pintor i grabador que es convertí en un referent de l’humor gràfic español.

Gran part de la seva obra la podem trovar en les vinyetes cómiques publicades al Diario de Barcelona,

retratant una societat que va des dels anys ‘50 fins als ‘90.

PUBLICACIONS EN REVISTES:

Fou el fundador de la revista d’humor El

Tururut! , setmanari humorístic que

aparegué l’any 1953. El seu nom

onomatopeic ja reflexa l’ideal de burla

que buscaba aquesta revista. També

publicà algunes de les seves vinyetes a

diverses revistes del país, tals com Por

Favor, Serra d’or oEl Jueves. A

l’estranger podem trovar obres seves

dintre la revista británica Punch o la

francesa Paris-Match.

RECONEIXEMENT

El 1987 va deixar de publicar diàriament, fent apareixer la seva última vinyeta al diari Avui. Rebé el premi

internacional d’humor Gat Perich l’any 2002, i s’organitzà una exposició retrospectiva l’any 2008 al Palau

Robert de Barcelona, titulada “La força d’un traç”. A dia d’avui, gran part de la seva obra ha passat a

formar part del fons de Biblioteca Nacional de Catalunya. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,

custodia gran part de les seves vinyetes que aparegueren al Diario de Barcelona entre 1952 i 1962.

Lot 62. Publicitat. Cesc


Lot 58

Operación Botella. Cesc.

Dibuix a tinta xina de la publicitat realitzada per recollir i

reaprofitar ampolles de vidres.

El lot inclou un flyer publicitari que reprodueix aquest dibuix.


HERGÉ i

TINTIN

Lot XX. Tintin ‘Ils Arrivent’.


GEORGES PROSPER REMI ‘HERGÉ’ (Brussel·les,

1907-1983)Conegut amb el pseudònim artístic d'Hergé, per ser aquesta la

pronunciació de les seves inicials invertides en francès (R. G).

Hergé va ser el creador de Les aventures de Tintín el 1929, que

a dia d'avui segueixen exercint una important influència en el

món del còmic a Europa. A més d'aquesta sèrie, Hergé va crear

altres amb diferents personatges, entre les quals cal assenyalar

Les aventures de Jo, Zette i Jocko i Quique i Flupi.

Durant la seva adolescència, va canalitzar la seva passió pel

dibuix en historietes. Va ser al 1922 quan va signar per primera

vegada un d'aquestes dibuixo, i el 1924 quan apareix per

primera vegada el pseudònim que l’acompanyaria per la resta

de la seva vida.

El 1925, Georges ingressa a Le Xème Siècle, diari ultraconservador d'orientació clerical i nacionalista. Va

treballar com a aprenent de fotògraf i il·lustrador de pàgines especials. I encara que al principi el

dibuixant es va conformar amb la publicació de Flup, Nénesse, Poussette et Cochonnet, temps després

va reprendre a Totor. Que més tard, li va assignar l'ofici de reporter canviant-li el nom a Tintin i li va afegir

la companyia d'un fox terrier anomenat Milú. D’aquesta manera el 10 de gener de 1929, el personatge de

Tintín va aparèixer per primera vegada a les pàgines de Le Petit Vingtième.

La primera aventura del jove reporter va ser a la porta a la Unió Soviètica, on s'enfronta amb els

bolxevics. En concloure la seva publicació setmanal, al maig de 1930, una gran multitud de lectors és va

concentrar a Brussel·le, on el diari va simular l'arribada de Tintín de l'URSS. (LOT 75 – Les Aventures de

Tintin au Pays des Soviets) L'enorme i inesperat èxit de la publicació va animar a Hergé a ampliar les

seves aventures.

Mentre Hergé començava a publicar la segona aventura de Tintín, Tintín al Congo, (LOT 74 – Tintin au

Congo) les aventures del protagonista a Rússia, començaven a aparèixer en un setmanari francès, el

catòlic Coeurs Vaillants, donant inici d'aquesta manera a la carrera internacional de l'autor.

El 1932, any en que es publica Tintín a Amèrica, (LOT 77 - Tintin en Amérique) Hergé té els seus

primers contactes amb l'editorial Casterman, que aviat sería l'encarregada de publicar tots els seus

àlbums.

Entre la publicació de Els cigars del faraó i la de El Lotus Blau, (LOT 64– Els cigars del Faraó) Remi

mantindria una de les trobades més transcendentals de la seva vida: després d'haver manifestat la seva

intenció que una de Les Aventures de Tintín transcorregués a la Xina, un capellà va suggerir que

conegués a Zhang Chongren, un estudiant xinès. Aquest va ser qui el va familiaritzar amb la cultura

oriental, i va supervisar els textos en xinès que apareixien en la historieta. Hergé mantindria amb ell una

amistat durant la resta de la seva vida, i crearia el personatge de Tchang Tchong-ien, gran amic de

Tintín. (LOT 61 –Dibuix de Tchang, dedicatoria, dibuix i firma original de Hergé de 1969. Dibuixada a la

primera página de un Loto Azul belga edició 1960)

A partir de 1936, una nova sèrie s'afegeix a Le Petit Vingtième: Les aventures de Jo, Zette i Jocko. Hergé

mai se sentirà a gust amb aquesta sèrie, degut a que no se sentia lliure, així que l’acabarà abandonant

després de quatre historietes. (LOT 82 – Llibre el Valle de las Cobras)

En la intensa activitat com a historietista, els dibuixos d’Hergé, van aparèixer en diverses tapes de llibres

i revistes, així com també en diversos treballs publicitaris que es van realitzar sota la marca Atelier

Hergé. (LOT 62– publicitat 1928)


Durant l'ocupació nazi de Bèlgica, Hergé va seguir publicant malgrat que molts professionals de

premsa havien decidit abandonar el seu ofici en vista que els mitjans de comunicació del país

havien estat posats al servei de l'ocupant alemany. Un cop tancat Le XXème Siècle el 1939 (amb el

que va haver de deixar inacabada Tintín al país de l'or negre), Hergé va fitxar per un mitjà

obertament filonazi, Le Soir, dirigit per Raymond de Becker, i va ser durant aquesta època quan

més va dibuixar i més va donar a conèixer al seu personatge. La primera de les sis historietes

creades durant la guerra serà El cranc de les pinces d'or. (LOT 79 – El Cranc de les Pinces D’Or

).

Hergé va haver de desviar l'atenció de les aventures en els temes d'actualitat per evitar

controvèrsies, girant a històries amb un sabor escapista: una expedició a un meteorit (L'estel

misteriós), (LOT 90- L’Estel Misterios) la recerca d'un tresor (El secreto del Unicornio y El

tesoro de Rackham el Rojo), (LOT 73 DESTACAT– El Secreto del Unicornio y El Tesoro de

Rackham el Rojo) i la de com desfer una antiga maledicció inca (Les set boles de cristall i El

templo del Sol). (LOT 60 – Dibuix de Tintin i Milou 1969 amb dedicatoria i firma original a la

primera plana del llibre ) (LOT 68 -Diari Coeurs Vaillants.....”Les 7 boles de cristall”)

El 1943, Hergé va conèixer a Edgar Pierre Jacobs, un altre dibuixant de còmics, al qual va

contractar per ajudar a revisar els primers àlbums de Tintín. La contribució més notable de Jacobs

seria el redissenyar els vestuaris i fons en l'edició revisada de El ceptre d'Ottokar (LOT 84– El

Cetro de Ottokar).

El 1935 es publica a Le Petit Vingtième i per lliuraments L'orella escapçada (LOT 80 - L'orella

escapçada). En la publicació original en blanc i negre les notícies són el fidel reflex de l'actualitat

del moment ja que es parla de l’Abissínia, de Roma i la sort de Mussolini mentre que en l'edició

retocada en color, que es va publicar vuit anys després, les notícies són diferents ja que les va

canviar per la notícia del robatori al Museu Etnogràfic. També és la primera vegada que el lector

entra en la vida quotidiana i familiar de Tintin entrant a casa seva.

L'increment d'esforç que la revista Tintín va suposar per Hergé, van començar a passar-li factura.

En 1949, mentre treballa en una nova versió de Tintín al país de l'or negre (LOT 71– Tintín al

Pais de L’Or Negre) Hergé pateix una crisi nerviosa que l'obliga a prendre un brusc descans de

quatre mesos. A principis de 1950 pateix una nova crisi treballant en Objectiu: la Lluna. (LOT 76 –

Objetiu: La Lluna). Amb l'ajuda de l'estudi, Hergé va produir L'afer Tornassol (considerat per

alguns com la seva millor obra i un dels més brillants còmics de la història) el 1954, seguida de

Stock de coque en 1956. (LOT 67 Journal Tintin...Stock de Coc)

Durant les dues absències, la revista Tintín es veu obligada a excusar-se davant els seus lectors,

publicant, a manera de recompensa, planxes de Les gestes de Quique i Flupi. (A continuació, el

1954 es va publicar la col·lecció Voir et Savoir (LOT 85 Cromos de la Col·lecció Voir et Savoir

1953) (A continuació, el 1954 es va publicar Hem caminat damunt la lluna. (LOT 66 – Hem

caminat damunt la lluna). La història continua en el punt on queda l'àlbum anterior. El propi autor

considera aquest lliurament com la més exòtica de totes i és en la que es creen els decorats a força

d'imaginació anticipant al seu temps.

Les últimes tres aventures completes de Tintín van ser produïdes a un ritme molt menor: Les joies

de la Castafiore el 1961,Vuelo 714 para Sydney (LOT 78- Firmat per Hergé). en 1966 i Tintín y

los Pícaros el 1975. No obstant això, per aquesta època Tintín comença a aparèixer en altres

mitjans.

En un notable exemple de com la realitat supera la ficció, Hergé aconsegueix restablir contacte

amb el seu vell amic Tchang Tchong-jen, anys després que Tintín rescatés al fictici Tchang

Tchong-ien a les últimes pàgines de Tintín al Tibet. Tchang, de conviccions comunistes, havia estat

degradat a escombriaire durant la Revolució Cultural, abans de convertir-se en director de

l'acadèmia de belles arts de Xangai durant la dècada de 1970. Va tornar a Europa per reunir-se

amb Hergé el 1981, mudant-se a París el 1985, on va romandre fins a la seva defunció en 1998.

(LOT 61 –Dibuix de Tchang, dedicatoria, dibuix i firma original de Hergé de 1969. Dibuixada a la

primera página de un Loto Azul belga edició 1960)


Hergé mor el 1983, als 75 anys, a causa de complicacions de l'anèmia que patia des de feia

diversos anys, deixant inacabada la vint-i-quatrena aventura de Tintín, Tintín i l'Art -Alfa. Per el

seu exprés desig de no deixar a Tintín en mans d'un altre artista, va ser publicada a títol pòstum

com un conjunt d'esbossos i notes en 1986. En 1987, Fanny tanca els estudis Hergé, substituint-

los per la Fundació Hergé. El 1988, la revista Tintín deixa de publicar-se. (Lot 72..diari

commemoratiu...)

Una versió animada d'Hergé fa diversos cameos en la sèrie de TV Les aventures de Tintín,

produïda per Ellipse-Nelvana.

El 1973, Hergé va rebre el Premi Sant-Michel, i el 1977 li va ser atorgada la Medalla bermeja de

la ciutat d'Angulema, a França. El 1978, Hergé va ser nomenat Oficial de l'Ordre de la Corona, a

Brussel·les.

Tintín s'ha convertit en un personatge que ja forma part de la cultura universal. La seva actitud

de lluita contra les injustícies i la seva valentia per fer front al tirà i afrontar un desafiament allà on

se li presenti, unit al seu sempiterna joventut; són marques d'autor d'un personatge acceptat avui

com a símbol de rebel·lia i justícia.


Lot 59

Dibuix i firma d’Hergé original amb dibuix de Tintin i Milú. Fulla suelta.

Molt rar ja que no està dedicat a ningú i perquè és una data molt antiga, per

aquest tipus de signatures.

Estimació: 2.000€ - 2.500€


Lot 60:

DEDICATORIA DIBUIX I FIRMA ORIGINAL HERGÉ.

Dibuix de tintin i Milú del 24 de desembre de 1969.

Dibuixat a la primera pàgina de Le Temple du Soleil.

Edició belga de 1968.

Estimació: 2.200€ - 2.500€


Lot 61

DEDICATORIA, DIBUIX I

FIRMA ORIGINAL D’HERGÉ.

Dibuix de Tchang del 9 de

desembre de 1969. Dibuixat a la

primera pàgina d’un Le lotus

bleu. Edició belga de 1960.

Estimació: 1.900 – 2. 200 €


Lot 62

Publicitat per la llibreria i

impremta AMGEC. 1928.


HERGÉ PUBLICISTA:

A més de les tires còmiques, Hergé realitza

nombroses il·lustracions publicitàries. Aquesta

camisa de llibre per la marca AMGEC és una de les

obres publicitàries més antigues que es coneixen,

realitzada abans de fundar la societat “Atelier Hergé”

amb la que es faria famós en el món de la publicitat.

Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag.

227


LA PORTADA ORIGINAL:

Setmanari publicat el 30 d’octubre de 1958, en el qual es pot apreciar quina era la portada que Hergé

havia dissenyat per il·lustrar la portada de Tintin al Tibet. La editorial Casterman es va negar a

editar-la argumentant que seria molt difícil d’entendre per als lectors. Hergé va refer la portada,

reinterpretant amb la seva maestria el dibuix i ocultant-hi diversos interrogants que fan referencia a

aquesta prohibició.

LA VINYETA INÈDITA:

Aquest setmanari ens presenta el començament de l’aventura de Tintin al Tibet, publicant una

vinyeta que finalment no es va incloure en la edició final del llibre.

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Cop

yrig

ht C

aste

rman


Lot 63:

Journal Tintin. 30 octubre 1958.

Portada i contraportada del setmanari on es presenta Tintin

au Tibet.

Edició en francès.

Estimació: 150 - 200€


SÈRIE DE 8 VINYETES INÉDITES:

El diari Le Coeurs Vaillant va publicar la sèrie de tires titulada Tintin et

Milou en Orient, que després s’acabaria convertint en Els cigars del

Faraó. En el procés de muntatge i edició es van haver d’eliminar

aquestes vinyetes per tal de fer quadrar la maquetació i la impremta.

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Lot relacionat amb:


Lot 64:

Le coeurs Vaillant. 25 agost de 1935.

Portada i contraportada del setmanari on es presenta Tintin

et Milou en Orient (Els cigars del Faraó).

Edició en francès. Estimació: 100 € - 150€


Tintin et Milou en Orient:

Anunci publicitari aparegut dintre la revista

Coeurs Vaillants a l’abril de 1935, en la

qual es promociona la publicació de la

nova aventura titulada Tintin et Milou en

Orient (s’acabaria titulant Els cigars del

Faraó). Es pot observar la vinyeta de Tintin

cavalgant un elefant que apareix a dintre

l’aventura.

El dibuix original d’aquesta publiciat es va

exposar a la exposició del Grand Palais de

Paris, Hergé (setembre 2016 - gener

2017).

Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit

vingtieme au journal Tintin. Philippe Goudin

(1986) pag. 214.

Lot 65:Publicitat apareguda a Coeurs

Vaillants, el 21 d’abril de 1935.


Cop

yrig

ht C

aste

rman

Lot relacionat amb:



Aquest setmanari publicat a l’abril de 1953, publica en la seva

contraportada una part de “On a marché sur la Lune...”, on hi apareixen

quatre vinyetes que després es descartaren en la edició final.

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Lot relacionat amb:


Lot 66

Setmanari Tintin. Abril 1953. Es commemora la pascua

de l’any 1953.

A la contraportada s’hi pot llegir un fragment de “On a

marché sur la Lune...”

Edició belga.




L’aventura de “Stock de Coque” comença amb una vinyeta d’una

pel·lícula que s’acaba. Tots els tintinòlegs s’hanpreguntat sempre

quin era el títol d’aquesta pel·lícula i si realment existia. En el

setmanari Tintina aparegut el 31 d’octubre de 1956, es publiquen

quatre vinyetes que es descartaren per a realitzar la versió definitiva

i que responen a aquesta pregunta.

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Lot relacionat amb:


Lot 67

Setmanari Tintin. 31 octubre de 1956. A la portada hi

trobem un concurs Wolkswagen.

A la contraportada s’hi pot veure l’inici de la aventura

“Coque en stock”, amb quatre vinyetes inèdites.

Edició belga.

Estimació: 150€- 200€



La pàgina interior del diari editat setmanalment Coeurs Vaillant

publicat el gener de 1947 presenta quatre vinyetes que no

s’arribaren a incloure en la edició definitiva de Les set boles de

Cristall. En aquest cas, el seu valor històric és afegit, ja que

representen amb els detalls que caracteritzaven a Hergè, una

impremta d’una editorial d’un diari.

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Cop

yrig

ht C

aste

rman

Lot relacionat amb:


Lot 68:

Setmanari de “Coeurs Vaillant”. 26 de gener de 1947.

Vinyetes inèdites de l’aventura Les set boles de Cristall.

Edició belga.



Lot 69

Calendari de 1954, aparegut

dintre Journal Tintin. Els

personatges porten objectes

simbòlics de sort.


Lot 70

Portada de Journal Tintin, del

21 de març de 1951.


LA DESAPARICIÓ D’HERGÉ:

A causa de problemes de salut, Hergé es va haver

d’apartar del Journal Tintin. La seva absència que

durà gairebé tres mesos, va afectar a la publicació de

la aventura de Tintin en el país de l’or Negre.

L’explicació que va oferir el Journal va ser molt

fantasiosa, publicant al #32 que Hergé havia

desaparegut. A la portada del número 43 es celebra

el retorn de l’autor.

Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit vingtieme au

journal Tintin. Philippe Goudin (1986) pag. 214.

Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag.

239

Lot 71

Portada de Journal Tintin #43,

del 27 d’octubre de 1949.


Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters

(1983) pag. 239


Lot 72

Dos exemplars del diari Libération de 6 de març de

1983, dia de la mort d’Hergé.

Un exemplar es troba emmarcat, l’altre desemmarcat.

Edició en Francés.


COMMEMORACIÓ DE LA

MORT D’HERGÉ:

El diari Libération va commemorar la

mort d’Hergé realitzant una edició

especial en la qual totes les noticies del

dia s'acompanyaren d’il·lustracions

d’aquests autor.

Una obra com aquesta es va exposar al

Grand Palais de Paris durant la

exposició Hergé (setembre 2016-gener

2017).

Bib.: Hergé et Tintin reporters. Du petit

vingtieme au journal Tintin. Philippe

Goudin (1986) pag. 214.


LOT DESTACAT

Lot: 73

EL SECRETO DEL UNICORNIO i EL TESORO DE RACKHAM EL

ROJO

Setembre de 1952. 1ª edició. Casterman. Edición del Medallón.

(ESTAT ÚNIC AL MÓN: NOUS)

Estimació: 7.000 € - 8.000 €


Lot 74

TINTIN AU CONGO: primera edició belga en color de l’any 1946. Llom de color vermell.

Contraportada B1 (classificació del BDM). Tirada de 30.000 exemplars.

DESCRIPCIÓ BDM: 1 1946 C DR 4eme. Plat: b1 (tiratge 30000 ex) (juillet 1946)

Estimació: 2. 000 € - 2.500 €


Lot 75

LES AVENTURES DE TINTIN AU

PAYS DES SOVIETS

Any 1969. Edició numerada a 500

exemplars i firmada per Hergé.

Descripción BDM: Ed. Numerotée

de 500 premiar exemplaires.

Estimació: 1.800-2.000€


L’ERROR D’ORTOGRAFIA:

Aquesta primera edició en català del

desembre de 1968 es considera MOLT

RARA ja que té un error ortogràfic en el

títol (objetiu en lloc de Objectiu).

Aquesta errata seria arreglada en la

següent edició.

Lot 76:

1º edició. Desembre 1968. Molt

rara pel seu error ortogràfic a

la portada.



Lot 77

TINTIN EN AMERIQUE:

Edició d’octubre de 1942. Llom vermell. Contraportada A18. Edició amb 4 lamines a tamany

complet.

Descripció BDM: octubre 1942 6 1942 C DR pellior – 4eme. Plat A18 – 4HT Coul. Grande

image. Estimació: 3.550 €- 4.000€


Lot 78

VOL 714 POUR SIDNEY:

Primera edició belga de 1968.

Tirada de luxe en paper setinat.

Edició limitada a 250 exemplars

numerats i firmats per Hergé.

Descripció BDM: 1968 1t 1968 C

Tirage de luxe sur papier glacé de

250 ex. N et s par Hergé.

Estimació: 5.500 € - 6.000€


Lot 79

El Cranc de les pinces d’or

1ª edició en català (1966)


Lot 80

La orella escapçada



Lot 82

El Valle de las cobras.

Aventuras de Joe Zette i Jocko

1ª edició en castellà (1972)


Lot 81

El Cranc de les pinces d’or


Estimació:100€-120€


Lot 90:

Conjunt de 10 primeres edicions (1964-1969) en

català amb el segell original. Diversos estats entre

normals i casi nous.

Els cigars del faraó, Tintin a Amèrica, El lotus Blau,

L’orella escapçada, El cranc de les pinces d’or, L’estel

Misteriós, El temple del sol, Tintin al país de l’or negre,

Hem caminat damunt la Lluna i Vol 714 a Sidney.

Estimació: 1.000€ - 1.100€


Lot 83

LA ISLA NEGRA

1a edició. Abril 1961. Llom blau (molt més rar que el de llom verd). En molt bon estat.



Lot 84:

EL CETRO DE OTTOKAR

1a edició en Castellà. Desembre de 1958. Després dels “Medallons” aquesta va ser el

primer album publicat a Espanya.

Estimació: 350 -400€


CROMOS DE VAIXELLS:

Aquesta col·lecció de 8 vaixells (dels orígens al 1700) es va publicar amb forma de cromos

col·leccionables dintre els àlbums Voir et Savoir. El director executiu en fou Jacques Martin. Pel

què fa als dibuixos, Hergé va encarregar a Georges FOUILLÉ (1909-1994) pintor de la Armada

Francesa que li fes els esboços a partir d’imatges reals, que distribuiria entre els dibuixants

d’Estudis Hergé per fer-ne els dibuixos definitius. Així en aquesta sèrie trobem obres de Edgar

Pierre JACOBS (1904-1987) o de Bob DE MOOR (1925-1992). Els dibuixos de Tintin i de Milú eren

dibuixats en exclusiva per Hergé.

Bib.: Le monde d’Hergé. Benoit Peeters (1983) pag. 241

Lot 85

8 cromos de vaixells Voir et Savoir. 1953.

Els cromos es troben enmarcats en un

quadre.



Lot 86

Conjunt de 3 gots marca Lombard (1986) i 1 got marca

Amora (1984).


Lot 87

Litografia de Tintin a Barcelona.

Rubiales. 1986.

Firmada, datada i numerada

77/100.



Lot relacionat amb:

Lot 88

Figura de resina i il·lustació de

Tintin i l’orella trencada.


presentación de powerpoint - supuba.com comic planxes impremta.pdf · per a realitzar les seves...

Documents