presentació decret 16-1-07 centre comercial a...

1

Aplicació del Decret de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada a les implantacions singularsEls cas d’un centre comercial a Mataró

Febrer de 2007

2

INTRODUCCIÓ

Els estudis d’impacte de mobilitat d’implantacions singulars fins ara s’havien centrat en l’afectació al vehicle privat quantificant la nova demanda generada pel nou equipament, la càrrega que suposava a la xarxa existent i les actuacions necessàries per a fer possible aquesta implantació.

El nou Decret (344/2006) de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada suposa analitzar, amés, la resta de modes de transport com són:

-Transport públic (col·lectiu fix, col·lectiu de superfície, taxi)- Vianants- Bicicleta

En aquest document s’aplica el nou Decret al cas de la implantació d’un nou centre comercial a Mataró.

3

1. CONTINGUT DE L’ESTUDI DE MOBILITAT (I)

Oferta i demanda de les xarxes existents (actual i sobre un horitzó a 10 anys):

- Xarxa pel transport privat- Intensitat mitjana diària dels itineraris principals amb % de vehicles pesants i intensitat d’hora punta en dia feiner i cap de setmana- Anàlisi dels nivells de servei. Saturació actual de l’oferta

- Xarxes de bicicleta i vianants- Fluxos d’usuaris per dia i en hores punta. Detecció de problemes de capacitat

- Xarxa de transport públic- Transport públic fix (ferrocarril)

- Nombre de trens i viatgers/dia. Percentatge d’ocupació- Determinació de la distància entre la implantació singular i l’accés a una infraestructura fixa de transport col·lectiu. (art.14 a)

El Decret estableix una distància màxima de 500 m, llevat dels supòsits que es justifiqui que no és possible.No defineix en quin tipus de supòsits es pot justificar que no és possible

- Transport públic en superfície (bus) i taxi:- Oferta, recorreguts, freqüències i viatgers/dia. % d’ocupació dels vehicles- Parades de transport col·lectiu de superfície especificant si són existents, planificades per l’administració competent o proposades per l’estudi (art.14 a)

No es defineix l’àmbit d’influència per a cadascuna de les xarxes (distància parades...)

4

Estimació de la mobilitat generada pel nou equipament:

- Estimació del nombre de desplaçaments indicant la seva distribució i la seva variació horàriaPer tal d’avaluar el nombre de desplaçaments per tipus d’activitat cal aplicar els ràtios mínims de viatges/dia establerts (annex 1). Es planteja un sòl valor d’atracció d’ús comercial (50 viatges/100m² de sostre) sense tenir en compte el diferent comportament entre visitants i treballadors, entre dies feiners i dissabtes i entre grans i petits comerços.

- Estimació de l’origen i destinació de la mobilitat generada (matriu O/D)

- Proposta de repartiment modal de la mobilitat generada entre els diferents sistemes de transport

- Assignació conjunta de la mobilitat existent i de la mobilitat generada per la implantació singular a les diferents xarxes existents per les hores punta

1. CONTINGUT DE L’ESTUDI DE MOBILITAT (II)

5

Proposta de millores a les xarxes:- Noves parades de ferrocarril, d’autobús i de taxi- Previsió de noves línies d’autobús, perllongament o canvi de traçat- Urbanització i/o ampliació d’itineraris per a vianants i bicicletes fins a connectar amb les ja existents i sobretot amb les parades de transport públic. Garantir, com a mínim, la connexió de les diferents xarxes amb el centre urbà i el transport col·lectiu fix- Millores a la xarxa viària per a garantir la capacitat i seguretat

Comprovació del funcionament de les xarxes:- Descripció de les capacitats de les xarxes amb la incorporació de la nova demanda generada per la implantació singular, en dos escenaris:

- Sense aplicació de les propostes de millores- Amb l’aplicació de les propostes de millores

- Funcionament de la distribució urbana de mercaderies en relació a la implantació singular

Proposta de finançament: (Art.19)- El promotor ha de costejar i executar la urbanització, així com les infraestructures de connexió de les diferents xarxes a les ja existents.- Participació en la subvenció del dèficit generat per l’increment de l’oferta de transport públic (paràmetres annex 4), participació en el costos d’urbanització de la xarxa de vehicles, de vianants i de bicicletes,

1. CONTINGUT DE L’ESTUDI DE MOBILITAT (III)

6

23

4

56

12

1315

7

1

16

17

14

11

10

8

9

CA-0220.DWGJULIO 2004 ESCALA: Certificada ISO 9001 :2000

ESTUDIO DE IMPACTO PARA LA IMPLANTACIÓNDE UN CENTRO COMERCIAL EN MATARÓ

Punts d’aforament

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: Transport privat

7CA-0222.DWGJULIO 2004 ESCALA: Certificada ISO 9001 :2000

ESTUDIO DE IMPACTO PARA LA IMPLANTACIÓNDE UN CENTRO COMERCIAL EN MATARÓ

2.3

9.8

9.6

6.56.6

6.80.7

2.4

5.2

0.9

6.6

2.7

4.34.7 4.0

8.1

9.9

4.65.2

8.6

11.4 5.3

7.2

4.7

9.32.2

6.5

3.5

3.1

4.0

4.7

6.7

8.3

6.2

8.5

10.0

5.9

6.69.4

3.5

7.9

4.8

6.33.6

6.3

5.0

1.5

9.014.4

5.7

7.3

7.9

7.3

7.9

8.48.4

2.41.5

6.5

6.5

7.1

7.1

3.1

3.4

7.8

7.9

2.0

6.3

3.8

0.7 4.5

4.7

6.5

4.19.6

5.3

Intensitats de trànsit (Dia feiner)


8

Vehicles pesants a la xarxa


9

S’observa la presencia d’alguns punts febles o amb dèficit de capacitat com són:Els accessos a la rotonda de la Pl. Granollers, principalment des de la Ronda Prim.La rotonda Alcalde Xifra, on l’accés des de l’Av. Gatassa presenta índexs de saturació alts.Altres punts de menor afectació com alguns del c/Sant Cugat, i els carrers entorn a Pl.Tereses

Congestió actual de la xarxa (Dia feiner)2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: Transport privat

Els dies feiners tenen una situació més desfavorable que els dissabtes, ja que aquests suposa el 70% del volum dels feiners.

10

Transport públic en superfície

Línies d’autobús urbanes

De les sis línies urbanes de Mataró, cinc circulen per la plaça Granollers, és a dir, a 400 m del centre comercial.

D’aquestes, hi ha dues que tenen parada a l’entorn immediat:Línia 0: Parada a Miquel BiadaLínia 5: Parada a Alfons XII

Tot i que no són simètriques en el seu recorregut connecten, tant amb l’estació de Renfe com amb el centre ciutat, dos requisits que recull el Decret.

- No concreta distàncies mínimes a l’emplaçament de l’oferta de bus

- No especifica el nivell de servei que ha de tenir el t.públic (nivell de saturació). Si els autobusos actuals permeten incorporar la nova càrrega de viatges sense incrementar l’oferta, la financiacióha de ser nul·la.

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: Transport públic

Centre urbà

Centre urbà

LÍNIA 0 TransversalFeiners Dissabtes Festius Passatge 2005 Inc 04-05 nº busos Passatge/bus

Nº expedicions 55 36 35 865.153 -2,46% 3 288.384Freqüència 15'-20' 25'-30' 25'-30'

LÍNIA 5 Est.Renfe-Hospital MataróFeiners Dissabtes Festius Passatge 2005 Inc 04-05 nº busos Passatge/bus

Nº expedicions 64 48 22 671.118 5,38% 2 335.559Freqüència 20' 20' 35'

11


LÍNES URBANESMATARÓ BUS

12

Línies d’autobús interurbanes

Les línies interurbanes que donen servei al futur centre comercial són:

Parada a l’Av, Alfons XII (just davant de l’emplaçament) en ambdós sentits:- C10 (Maresme Sud)- C20 (St. Vicenç de Montalt)- C1 (Barcelona per autopista)

Parada a la plaça Granollers (400 m):- C2 (Barcelona per autopista)- Línia Mataró-Granollers

Les línies C10 i C20 cobreixen bona part de la comarca del Maresme, tot i que la línia C20 té una freqüència molt baixa en dissabtes (2 hores), dia de màxima activitat comercial.

Servei de TaxiLa manca d’activitat terciària de primer nivell fa que no hi hagi cap parada de taxi a l’entorn immediat.


LÍNIES INTERURBANES D'AUTOBUS

LÍNIA C10 Barcelona-Mataró per N-II (Casas)Feiners Dissabtes Festius

Nº expedicions/sentit 31 13 13Freqüència 30' 60' 60'

LÍNIA C20 Mataró-Llavaneres-St.Vicenç M. (Casas)Feiners Dissabtes Festius


LINIA C1 Mataró (Centre) - Barcelona (Autopista) (Casas)Feiners Dissabtes Festius


LINIA C2 Mataró (Nord) - Barcelona (Autopista) (Casas)Feiners Dissabtes Festius

Nº expedicions/sentit 24 - -Freqüència 30' - -

LÍNIA Mataró-Granollers (Barcelona Bus)Feiners Dissabtes Festius

Nº expedicions/sentit 14 7 -Freqüència 60' 135' -

13

Transport públic fix (ferrocarril)

Actualment, la única estació de Mataró de Renfe es troba a 1.000 m del centre comercial.

Els dies feiners, amb més de 100 expedicions diàries, té una freqüència de 10’ (15 minuts dissabtes).

El PITC (Pla d’Infraestrucutures de Transport de Catalunya) preveu a la seva 1a fase (2006-2016) la nova línia ferroviària orbital que ha de connectar Granollers i Mataró, amb estació al Parc Central, a 500 m del centre comercial. Amb aquesta nova línia es realitzarà també la variant de la línia actual de la costa al seu pas per Mataró, convertint-se aquesta estació en un intecamviador ferroviari de primer ordre.El Decret no específica quins són els supòsits que no obliguen a l’existència d’una infraestructura fixa de transport col·lectiu a <500m

Actual estació de RENFELínia C1

Futura estació de RENFELínia orbital

Nou centre comercial

500 metres

1.000 metres


OFERTA LÍNIA C1 RENFEFeiners Dissabtes Festius


14

Actualment només el 0,2% dels desplaçaments urbans es realitzen en bicicleta.

El carril-bici actual més proper correspon al de l’Av. Lluís Companys, que es troba a 400m del futur centre comercial.

El PMU de Mataró preveu la implantació de carril bici a carrer molt propers:

- Eix Miquel Biada-Sant Benet- Carrer Unió- Carrer Cuba- Ronda President Macià

L’actual feble afluència d’usuaris de la xarxa existent ve donada, en part, per la falta de connectivitat entre l’oferta existent i falta de connexió amb els principals focus d’atracció de viatges.

PREVISIÓ DE CARRILS-BICI AL PMU de Mataró

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: La bicicleta

Miquel Biada – Sant Benet

15

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: La bicicleta

16

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: Els vianants

Els vials immediats al nou centre comercial, Alfons XII i Miquel Biadatenen una afluència de 2.900 i 4.000 vianants diaris, sense detectar símptomes de saturació d’aquesta xarxa.

ARANYA DE VIANANTS

17

2. OFERTA I DEMANDA DE LES XARXES: Els vianantsARANYA DE VIANANTS

18MODEL DE MOBILITAT DE ‘ENTORN DE PLAÇA CUBA AL PMU de Mataró


Es prevista la remodelació viària dels carrers de l’entorn dins del PMU de Mataró.A l’igual que a les bicicletes, la remodelació de l’eix Miquel Biada-Sant Benet ha de permetre connectar el centre comercial amb el centre ciutat, i per tant la resta de xarxa cívica urbana.

19


20

3. ESTIMACIÓ DE LA NOVA MOBILITAT GENERADA

Estimació del nombre de desplaçaments i distribució horària

El Decret estableix (annex 1) una generació i atracció total de 50 viatges/100m² sostre sense distingir entre treballadors o clients/visites, ni tampoc entre dies feiners i dissabte.D’acord amb aquest paràmetres es realitzaran 13.500 viatges/dia mentre que aplicant els ratis de l’estudi realitzat pel centre comercial s’arriba als 22.500 dia feiner i 42.000 en dissabte, dia de màxima afluència.

ATRACCIÓN DE VIAJES DIARIOS (VIAJES/100 m2)

clientes trabajadores clientes trabajadorescomercial 27.000 40,3 1,3 76,1 1,9

TOTAL 10.881 351 20.547 518

ACTIVIDADSuperficie

(m2)en día laborable en sábado

DISTRIBUCIÓN MODAL (VIAJES EN VEHÍCULO PRIVADO)

clientes trabajadores clientes trabajadorescomercial 55,0% 60,0% 55,0% 60,0%

TOTAL 5.985 211 11.301 311

ACTIVIDAD laborables sábados

OCUPACIÓN DE LOS VEHÍCULOS (VIAJES/VEHÍCULO) laborables sábados

clientes trabajadores clientes trabajadorescomercial 1,85 1,00 2,07 1,00

TOTAL VEHÍCULOS 3.235 211 5.454 311

ACTIVIDAD

Distribució modal: 55% vehicle privat, 25% a peu, 9% bus urbà, 8% tren i 3% bus interurbà, que suposa un 15% pel transport públic urbà ( 9%+ 0,75x8% del tren) o sigui 3.400 usuaris/dia feiner per aquest mode de transport.

21

Itineraris d’entrada (Dia Feiner)Distribució de la mobilitat generada: origen/destinació del trànsit generat

3. ESTIMACIÓ DE LA NOVA MOBILITAT GENERADA

22

Itineraris de sortida (Dia Feiner)3. ESTIMACIÓ DE LA NOVA MOBILITAT GENERADA

23

Increments d’intensitat previstos (Dia Feiner)3. ESTIMACIÓ DE LA NOVA MOBILITAT GENERADA

24

Prognosi de càrrega de la xarxa3. ESTIMACIÓ DE LA NOVA MOBILITAT GENERADA

25

- Propostes d’actuació-Construcció de nova parada de Renfe a Parc Central.

La nova línia orbital de Renfe Granollers-Mataró, prevista a la 1a fase del Pla d’Infraestrucutures de Catalunya (2006-2016), amb estació al Parc Central, suposa apropar aquest sistema de transport a 500m del centre comercial, aconseguint un dels requisits bàsics que s’estableix al decret per aquest tipus d’implantacions

- Bus urbà

L’actual oferta de bus urbà pot donar servei a la nova implantació ja que tota la xarxa municipal es troba a menys de 400m de distància. Tot i aixó, a la futura reordenació de la xarxa municipal de transport públic caldrà considerar possibles desviaments cap aquest nou centre generador de viatges.

• La parada del carrer Miquel Biada de la línia 0, entre Pizarro i Alfons XII, es recomana desplaçar-la a la travessia següent, just davant del nou centre comercial

- Implantació de parada de Taxis al carrer Biada (retranqueix en vorera) 5 places

La remodelació de l’eix de Miquel Biada ha de tenir en compte la implantació d’una parada de taxi coincidint amb l’entrada principal del centre comercial

4. PROPOSTES DE MILLORA DE LES XARXES

26

- La realització del centre comercial ha de suposar la remodelació de les voreres de la pròpia illa amb arbrat i amplada suficient per a cobrir la nova demanda de vianants

• Cal adaptar al PMR els itineraris des del centre comercial fins a les parades de transport públic: places de Granollers i Tereses

- Implantació de carril bici i ampliació de voreres a l’eix Miquel Biada – Sant Benet

Es planteja amb dos tipus de secció del carril-bici:

- Tram Av. Lluís Companys i el Ptge.José Mª Torrijos: Carril bici segregat de doble sentit.

Aquesta actuació ha de suposar l’eliminació d’un cordó d’estacionament, el que quedarà compensat amb el futur aparcament municipal de plaça Occitània.

-Tram Ptge. José Mª Torrijos –Pl. Tereses: Carril bici NO segregat i en sentit centre, en cohabitació amb el trànsit general d’acord amb el PMU de Mataró

-Creació d’aparcament de bicicletes.

Al carrer Miquel Biada, a l’entorn de l’entrada principal del centre comercial es proposa la creació d’un aparcament de bicicletes de 270 places de capacitat.


27

Punto A: Un carril mas de acceso y salida de la calle Velázquez (intersección con Rda. Prim). Supresión de 6 plazas de aparcamiento

Punto B: Un carril mas de circulación sobre la Ronda Prim, en sentido mar entre la calle Goya y la Calle Benet i Serra. Supresión de 6 plazas de aparcamiento.

Punto D: Un carril mas de acceso de la calle Torrijos (antes de intersección con Rda. Alfonso XII). Supresión de 4 plazas de aparcamiento

Punto E: Supresión del carril superior de aparcamiento sobre la calle Torrijos desde la Ronda Alfonso XII hasta la calle Cal’ Ymbern, con el fin de hacer un carril mas de giro para los vehículos que hagan carga y descarga.

- Increment de capacitat viària a l’entorn


RED ACTUAL RED PROPUESTA

A A

B B

C C

D

ED

E

RED ACTUAL RED PROPUESTARED ACTUAL RED PROPUESTA

A A

B B

C C

D

ED

EC

28

Dins del centre comercial es preveu la realització d’un moll de descàrrega amb accessos pel carrer Torrijos, amb limitació fins a 15Tn, tal com estableix el PMU de Mataró.

• Itinerari d’entrada: Av. Alfons XII-Torrijos.

• Itinerari de sortida: Torrijos-Iluro-CamíRal.

Per a la realització del traçat de l’itinerari de sortida cal millorar el gir Iluro-Camí Ral per aquests tipus de vehicles, a més de l’habilitació del doble sentit a Camí Ral, entre Alfons XII i Iluro, el que ha d’incloure la nova semaforització i resta de senyalització fixa.

Aquest projecte ha d’incorporar un aparcament d’accés públic d’unes 600 places per tal de cobrir la demanda de vehicle privat estimada.


Esquema d’ordenació interior del pàrkingAccesos al moll de descàrrega

Funcionament de la distribució urbana de mercaderies. Descripció del sistema d’operacions de càrrega i descàrrega del nou centre comercial, i accessos a l’aparcament

6.0 6.0

MIQUEL BIADA

ILURO

CAL' YMBERN

PTGE. TORRIJOS

RDA. ALFONSXII

RD

APR

IM

HERMAN CORTES

ParkingParking

29


Itinerarisd’entrada i sortida dels vehicles pesants

30

5. RESUM DE LES PROPOSTES DE MILLORA DE LES XARXES

-Construcció de nova parada de Renfe a Parc Central

- Bus urbà:

Per a cobrir la nova demanda generada de transport públic pel centre comercial cal 3 nous autobusos, el que suposa ( segons el decret 344/2006) un dèficit d’explotació global de 4,5 M€, que l’Ajuntament pot reclamar al promotor:

60.000 km/any x 3,41€/km x 0,7 x 10 anys x 3 autobusos = 4,5 M€

- Implantació de parada de Taxis al carrer Biada (amb retranqueix) 5 places

- La realització del centre comercial ha de suposar la remodelació de les voreres de la pròpia illa

- Implantació de carril bici, ampliació de voreres a l’eix Miquel Biada – Sant Benet, i creació de 270 places d’aparcament de bicicletes

- Increment de capacitat viària a l’entorn

- Funcionament de la distribució urbana de mercaderies. Descripció del sistema d’operacions de càrrega i descàrrega del nou centre comercial, i d’accés al nou aparcament de unes 600 places.

presentació decret 16-1-07 centre comercial a...

Documents