presentació - ccoo de catalunya, el teu sindicat a ... · el curri és una barreja d’espècies i...

CCOO de Catalunya vol agrair la col·laboració de totes les persones que amb les seves receptes han fet possible l’edició d’aquest llibre.

Redacció: Servei Lingüístic de CCOO de CatalunyaIl·lustracions: Lorena Villegas FontobaDisseny i maquetació: La PAGEEdició: Comissió Obrera Nacional de CatalunyaDipòsit legal:Barcelona, abril de 2009

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Entrants, primers plats i segons plats . . . . . . . . . 9Albergínies a l’estil de la mare d’en Cristian . . . . . . . . .11Arròs al curri . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .12Barquetes variades d’alvocat . . . . . . . . . . . . . . . . . .13Botifarres del tros borratxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14Cake de pesto i pinyons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .15Canapès . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .16Canelons . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .17Cap i pota . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .18Carbassó amb tomàquet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19Cargols picants al cava . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20Carxofes amb bacó . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22Coca dolça i salada . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23Crema de carbassó i porros . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24Crema de pastanaga a la taronja . . . . . . . . . . . . . .25Crestes dolces de poma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .26Crestes xilenes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Empanada gallega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .29Encebollado del front . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .30Foie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31Guacamole . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Hummus . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33Mongetes amb bacallà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34Panets farcits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35Papas a la huancaína . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36Pastís d’estiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37Pastís de pernil dolç i formatge . . . . . . . . . . . . . . . .38Patates farcides a l’estil equatorià . . . . . . . . . . . . .39

3 cuinesobreres 2009 comisionsobreres

Índex


Platillo de coll de be . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40Pomes farcides de bolets . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .41Pryaniki . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42Puré d’albergínies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43Rotlles de sushi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44Verat en escabetx . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46Xampinyons en almívar de Mòdena . . . . . . . . . . .47

Postres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49Assortiment de fruites tropicals marinatamb salsa de dofí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .51Brownie . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52Bunyols de poma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53Bunyols de taronja . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .54Crema de Sant Josep . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55Fondue de xocolata . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56Galetes de la tia Ana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57Pa de pessic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58Panqueques de dulce de leche . . . . . . . . . . . . . . . . .59Pastes de te marroquines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60Pastís de formatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .61Pastís de formatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62Pastís de formatge i panses . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63Pastís de pinya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .64Pastís de poma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .65Pisco sour . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .66Sopa de maduixots . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67Te sahrauí . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .68Tiramisú . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .69

Vocabulari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71Frases fetes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .81

Des de fa 10 anys el Servei Lingüístic i el Cen-tre de Formació d’Adults Manuel Sacristán de CCOO de Catalunya organitzem de manera conjunta la Mostra de Cuines Obreres. Durant aquest llarg recorregut són moltes les perso-nes –i les seves realitats i procedències– que hi han participat, i això queda perfectament reflectit en la varietat de plats i begudes que s’hi han pogut degustar.

Aquest és un espai de trobada per relacio-nar-se amb els companys de sempre o per conèixer-ne de nous mentre es menja, es beu, es parla, es riu i es comparteixen projectes al voltant d’una taula ben parada i plena de gus-tos, colors i aromes.

Per fer possible aquest llibre que tot just esteu començant a assaborir, des del Servei Lingüís-tic hem donat suport a la correcció, traducció i adaptació de totes les receptes presentades al català per fer-les comprensibles i assequibles a tots els participants. També hem elaborat un vocabulari específic i un recull de frases fetes que esperem que us siguin molt útils entre els fogons.

Experimenteu, tasteu, oloreu, compartiu... i que tingueu molt bon profit!


Presentació

Davant d’una nova edició de la Mostra de Cuines Obreres m’he volgut replantejar el sentit i els motius d’una celebració d’aquest tipus en el nostre sindicat. N’he trobat alguns.

Tot i que de vegades es confon el concepte de cultura amb el d’art –i, per alguns crítics, si és rebuscat i de difícil comprensió encara el valoren més–, jo, sense menysprear aquest aspecte, m’identifico més amb les definicions de cultura que entenen com a tal les formes de viure, de treballar, de trobar solucions als problemes, de relacionar-se, de conviure... dels pobles. I, en aquest sentit, la cuina té un clar component cultural perquè és la manifestació de com al llarg del temps les generacions que ens han precedit i nosaltres mateixos hem anat trobant solució a la necessitat d’alimentar-nos per garantir la continuïtat de l’espècie humana. Arribar al punt actual ha exigit recerca, coneixement, treball, creativitat... I no ens aturem: continuem buscant noves experiències culinàries.

Però per què obreres? Amb freqüència recordo als alumnes dels cursos d’història del moviment obrer que les lluites i les reivindicacions dels treballadors i les treballadores sempre han tingut i tenen com a objectiu aconseguir ampliar el marge de la plusvàlua –entesa com la riquesa que creem amb la nostra feina– que hem de rebre en forma de salari o de millors condicions de vida i treball. Amb aquesta millora de les nostres condicions de treball pretenem garantir no solament uns recursos mínims que ens permetin atendre les nostres necessitats bàsiques, sinó també poder gaudir dels plaers de la vida, als quals, sense dubte, tenim dret. I qui dubta que menjar bé és un dels grans plaers com també ho és cuinar per als altres o compartir un bon dinar i la seva corresponent sobretaula.

Que gaudiu d’aquesta nova Mostra de Cuines Obreres!

Josep M. GordilloDirector del Centre de Formació d’Adults Manuel Sacristán de CCOO de Catalunya


Introducció

Entrants, primers plats i segons plats

Elaboració Peles les albergínies i les talles transversalment no gaire fines.Les poses dins una cassola amb vinagre i aigua.Quan arranqui el bull les deixes coure uns 3 minuts.Quan estiguin cuites les escorres fins que perdin l’aigua de la cocció.En un pot de vidre poses l’oli, el llorer, l’orenga, els alls pelats i aixafats, la sal, el pebre i un bon grapat de xili.Hi afegeixes les albergínies.Les hi deixes una setmana aproximadament perquè agafin el gust de tots els condiments.

SuggerimentTant si es vol fer amb més o amb menys quantitat d’aigua, la proporció de vinagre sempre ha de ser el doble. Aquestes albergínies són ideals per menjar com a aperitiu o guarnició.

Ingredients1 kg d’albergínies•3 alls•1 l de vinagre•½ l d’aigua•2 fulles de llorer•Xili mòlt•Orenga•Sal •Pebre•Oli d’oliva verge•


María José Brun

Albergínies a l’estil de la mare d’en Cristian

ElaboracióPoses una mica d’oli en una cassola.Quan estigui calent, hi tires l’arròs.El fregeixes.Hi afegeixes el curri i una mica de pebre.Ho continues fregint.Hi tires aigua calenta amb sal que ho cobreixi tot.Ho tapes.Al cap d’uns 10 minuts de cocció hi poses les panses.

SuggerimentAquest plat es pot servir sol com a primer plat o bé com a acompanyament de carn, peix o aus. Està especialment bo amb pinxos de pollastre, bacó, pebrot i ceba.

CurriEl curri és una barreja d’espècies i herbes, l’ingredient més important de la qual és la cúrcuma, que li dóna el color groc. Els plats que s’elaboraven amb aquest condiment tenien el nom de kariveppilai i, en plena colonització de l’Índia, tornaven bojos els britànics. El problema era que no sabien pronunciar aquesta paraula i, amb algunes modificacions, la van passar a anomenar curri.

Ingredients per a 4 persones200 g d’arròs •basmatiOli•Sal•Pebre•Curri•Panses de Corint•


Rosa Sans Arròs al curri

Elaboració Escampes el puré d’alvocat per sobre el pa de motlle.Hi poses el pernil trinxat.Hi col·loques mig tomàquet cirerol i una fulla de menta.A partir d’aquesta base, fas les barquetes al gust amb la ceba, la tonyina, les sardines o altres ingredients.Espolses una mica d’estragó al damunt de cada llesca de pa.

ESTrAGÓ L’origen d’aquesta planta es troba a l’oest asiàtic i de rússia, on els cuiners l’usaven molt. Al segle xvii, els àrabs el van portar a França i es va convertir en un condiment essencial de la seva cuina; de fet és indispensable en qualsevol salsa francesa i poten-cia el gust de la mostassa. D’allà es va estendre a la majoria dels països mediterranis. Té un gust entre el pebre i l’anís i la millor manera de prendre’l és fresc, tot i que es pot assecar i guardar-lo en pots.

Ingredients per a 6 persones1 paquet de pa de •motllePuré de 4 alvocats•Pernil dolç•Cebes•Tonyina•Sardines•Tomàquets cirerols•Fulles de menta •Estragó•


Presen Granada i Tere Ribatallada

Barquetes variades d’alvocat

Elaboració Poses les botifarres en una cassola de fang.Hi afegeixes les cebes tallades a la juliana, els alls, l’oli i el conyac.Ho cobreixes tot amb aigua.Ho deixes coure a foc lent durant uns 60 minuts.Després hi tires la cervesa i el llorer.També hi poses el bitxo, si vols el plat més picant, o el pebre vermell, si t’agrada més suau. Ho deixes coure 60 minuts més a foc lent.

SuggerimentAquest plat és més gustós si es prepara el dia abans de menjar-lo i si les botifarres estan fredes.

A LA juLiAnA És una tècnica de cuina que consisteix a tallar transversalment certes hortalisses, frui-tes i verdures entre 2 i 3 mm de gruix. La primera vegada que apareix documentada en un llibre de cuina és a Le Cuisinier Impérial (1806) i, tot i que no és del tot segur, alguns autors li assignen el nom al cuiner francès jean julien, que va ser el primer de publicar mètodes de preparació de vegetals.

Ingredients1 kg de botifarres•2 cebes•2 cabeces d’alls•1 got petit d’oli•1 got i mig petit de •conyac½ l de cervesa•2 fulles de llorer •1 bitxo (o pebre •vermell)


Rosa Sans

Botifarres del tros borratxes

Elaboració del pestoBats les fulles d’alfàbrega, els alls i els pinyons.Hi afegeixes el parmesà ratllat, l’oli d’oliva i un polsim de sal.Ho tornes a batre.

Elaboració de la massaEn un recipient poses els ous, l’oli i la llet.Ho bats.Hi afegeixes sal i pebre.Col·loques aquesta massa en un altre reci-pient en què hi haurà la farina i el llevat.Ho continues batent.Hi col·loques el formatge gruyère, els pinyons i la salsa pesto.Ho remous tot plegat fins que quedi una pasta homogènia. untes oli i farina en un motlle.Hi aboques la massa.Ho deixes al forn uns 50 minuts.

Ingredients per a la massa 180 g de farina•100 g de formatge •gruyère ratllat1 sobre de llevat•3 cullerades d’oli •d’oliva½ got de llet•1 grapat de pinyons•Sal•Pebre•

Ingredients per a 150 g de pesto3 manats de fulles •d’alfàbrega2 grans d’all•50 g de pinyons crus•4 cullerades de •formatge parmesà½ got d’oli d’oliva•Sal grossa•


Alexander Durrande

Cake de pesto i pinyons

Elaboració untes les llesques de pa amb tomàquet.Les amaneixes amb oli i sal.Poses els diferents ingredients al damunt de cada llesca amb les combinacions següents:- Pernil salat- Formatge fresc amb una oliva a sobre- Anxoves enrotllades amb mig tomàquet

cirerol i una fulla de julivert- Mantega amb salmó acompanyades de

caviar i de mig cogombret- rodanxes d’ou amb tonyina i maionesa

TOMÀQuET CirErOL Tipus de tomàquet, de color vermell intens, que té una mida i una forma semblant a la de la cirera (d’aquí el nom de cherry, que vol dir cirera en anglès). A banda, també hi ha altres varietats no tan usuals, com ara les ovoidals i en forma de pera de colors tan diversos com el groc, el taronja i el granat.

IngredientsPa de motlle•Pernil salat•Formatge fresc•Olives•Anxoves•Salmó•Mantega•Ous durs•Tonyina•Tomàquets cirerols•Cogombrets•julivert•Caviar•Tomàquets per sucar•Maionesa•Oli•Sal•


Carmen Ferreiro Canapès

Elaboració Poses la carn de vedella, la carn de porc, el pit i el fetge de pollastre i la botifarra en una cassola.Ho rosteixes. En un cassó tires l’oli, els tomàquets i els alls.Hi afegeixes tota la carn rostida. Quan estigui cuit, ho tritures i ho reserves. A banda, poses la pasta en una olla amb força aigua i amb oli i sal.La bulls durant 15 minuts.Hi passes aigua freda.Estires cada làmina sobre un drap. Les farceixes amb la carn.Col·loques els canelons en una safata.Fas la salsa beixamel amb la llet, la farina, la nou moscada i una mica de sal.La tires a sobre dels canelons juntament amb el formatge ratllat.Poses els canelons al forn i quan estiguin daurats ja els pot retirar.

CAnELOnSEl seu origen és plenament italià tal com es pot veure en la paraula cannelloni, que vol dir canya en referència a la seva forma de tub. Aquest menjar comença a aparèixer en el segle xvi i es tracta d’una pasta feta amb ous, amb un farcit de carn –tot i que també pot ser variable–, gratinat al forn i cobert amb salsa beixamel. A Catalunya és típic menjar-los el dia de Sant Esteve i es fan amb les sobres que han quedat de l’escudella i carn d’olla del dia de nadal.

IngredientsPasta per a canelons•150 g de carn de •vedella150 g de carn de •porc1 pit de pollastre•1 botifarra crua•1 fetge de pollastre•1 ceba•1 tomàquet•1 cabeça d’alls•½ got de vi•1 l de llet•Farina•Formatge ratllat•nou moscada•Oli•Sal•


Carmen Rocher Canelons

Elaboració Poses aigua en una olla.Hi afegeixes el cap i la tripa de la vedella, el llorer i una mica de sal.Ho bulls tot plegat durant uns 10 o 12 minuts.Quan està cuit ho deixes refredar.Ho talles a trossos petits i ho reserves.A banda, talles el pebrot i la ceba a la juliana.En una cassola poses oli i ho sofregeixes a foc molt lent.Quan estigui cuit, hi afegeixes el pernil i el xoriç tallat a trossos petits.Ho remenes.Hi tires els tomàquets ratllats i sal al gust.Al cap d’una estona hi afegeixes els bitxos trossejats.Poses la tripa i el cap a dins de la cassola.Si cal, hi tires una mica més d’aigua.Deixes que es cogui a foc lent i ho vas vigilant perquè no s’enganxi.Ho serveixes molt calent.

CEBA DE FiGuErESÉs una varietat de cultiu de ceba que té la capa externa morada i la part interior és una mica més pàl·lida. Destaca per la dolçor, per la textura tova i per la forma: lleuge-rament aplanada i de mida mitjana (no més de 200 grams per unitat). Tal com el seu nom indica, és típica de la regió de Figueres. Segons els experts, una característica que en millora el gust és no usar cap eina de tall sinó fer-li un cop per esclafar-la.

Ingredients per a 4 persones2 cebes de Figueres •grosses2 o 3 pebrots verds•½ kg de tomàquets •madurs 300 g de cap de •vedella cuita600 g de tripa de •vedella cuita100 g de pernil salat •tallat gruixut30 g de xoriç•2 o 3 bitxos•2 fulles de llorer•Sal •Oli d’oliva•


Anna Hero Cap i pota

Elaboració Peles els carbassons i els rentes.Els talles a trossos petits.Els bulls.Hi afegeixes un polsim de sal.Quan estan cuits, els escorres i els reserves.En una paella poses 3 o 4 cullerades d’oli.Hi fregeixes la ceba fins que quedi ben daurada.Hi aboques els alls picats, els tomàquets triturats i el julivert.Ho rectifiques de sal i de pebre.Hi tires un polsim de sucre per treure’n l’amargor.Hi poses els carbassons.Els deixes coure uns minuts a foc lent.

Ingredients4 carbassons petits•1 ceba•200 g de tomàquets•2 grans d’all•1 manat de julivert•Oli•Sal•Sucre•Pebre negre acabat •de moldre


Joan Cànovas

Carbassó amb tomàquet

Elaboraciórentes els cargols.Els tires dins d’una olla quan l’aigua estigui una mica tèbia.Hi afegeixes la farigola, el llorer, la sajolida, el romaní i la cirereta.Els deixes bullir entre 60 i 90 minuts.Quan els cargols comencin a treure babes, baixes la intensitat del foc.Els coles i guardes l’aigua amb què els has bullit. A banda, poses una paella amb oli al foc.Quan l’oli estigui calent, hi tires la ceba tallada a trossos.És important que l’oli cobreixi quasi tota la quantitat de ceba.Deixes que es dauri a foc lent.

Ingredients1 kg de cargols, amb •la closca forta3 cebes grosses de •Figueres4 tomàquets grossos •i madurs½ cabeça d’alls•½ ampolla de cava•Pebre vermell•Oli d’oliva verge•Sal•Farigola•Llorer•Sajolida•romaní•Cirereta•


Antonio Pejenaute

Cargols picants al cava

.../...

CAvA És un vi espumós, de gran qualitat, que s’obté fent la segona fermentació dins l’ampolla (mètode champanoise) i que s’elabora fonamentalment a la regió de l’Alt Penedès, en especial a la localitat de Sant Sadurní d’Anoia. El raïm acostuma a ser blanc (macabeu, perellada i xarel·lo), tot i que també hi ha varietats en què s’usa el rosat. La denominació de la paraula cava prové de l’any 1883 quan Espanya va firmar un tractat amb França en què es va establir que només s’anomenaria xampany al vi espumós fet a la regió de la Xampanya.

Al cap de 30 minuts, hi afegeixes el tomàquet triturat, sense pell ni llavors, i el cava.Deixes que s’espesseixi.Ho condimentes amb el pebre vermell.Quan el sofregit estigui llest, el barreges amb els cargols.Hi afegeixes una mica d’aigua.Ho remous, procurant que no es trenquin les closques.Ho sales fins que tingui el gust desitjat.

.../...Cargols picants al cava

Elaboracióneteges les carxofes i en treus les fulles dures.Les talles a trossos petits.Les poses en un recipient. Hi tires el suc de llimona i ho salpebres al gust.Hi afegeixes l’all i el bacó tallat ben fi.Les cous al microones, amb la potència mitjana, durant uns 10 minuts.Les rectifiques de sal i deixes que es coguin 10 minuts més.

Ingredients1 kg de carxofes•20 g de bacó•2 llimones•1 all•Sal •Pebre•


Joan Cànovas Carxofes amb bacó

Elaboració Poses la farina en un bol gros.Deixes un espai al mig del bol i hi tires el llevat dissolt amb llet tèbia.Hi afegeixes els dos ous, la mantega, la sal i el sucre.Ho barreges tot.vas treballant la massa fins que sigui fina i tova.Fas una bola i hi marques una creu amb un ganivet.La tapes amb un drap i la deixes a temperatura ambient durant uns 60 minuts perquè pugi.Hi espolses una mica de farina per sobre.Ho amasses novament durant uns 10 minuts.untes mantega a la plata del forn i hi estires la massa.Ho tornes a tapar amb el drap fins que tingui el doble de volum.Pintes la massa amb un ou batut, hi espolses sucre i hi col·loques unes rodanxes fines de sobrassada.Ho poses al forn, a 190 ºC, fins que es dauri.

SOBrASSADALa primera referència històrica data d’un enviament que es va fer des de Sicília a prin-cipi del segle xv, i és a partir del segle xvii, a través de les matances de porc durant l’hivern, quan es menciona aquest embotit en el marc de les illes Balears. Es tracta d’un producte carni, cru i curat, elaborat amb parts seleccionades del porc, triturades i condimentades amb sal, pebre vermell i pebre negre. Des del 1996, la Sobrassada de Mallorca té denominació d’origen.

Ingredients300 g de farina•200 g de sobrassada•100 g de mantega•50 g de sucre•100 ml de llet•3 ous•10 g de llevat •premsat½ culleradeta de sal•


Consol Núñez Coca dolça i salada

Elaboració neteges els carbassons i els porros.Els talles.Els poses en una cassola coberts d’aigua.Hi afegeixes una mica de sal i la pastilla de brou.Els deixes bullir uns 20 o 25 minuts.Els tritures amb el batedor o el robot de cuina amb una mica del seu brou i amb els formatgets.Hi afegeixes més brou fins a aconseguir la textura que creguis adequada.Ho tastes per si cal rectificar la sal i hi tires un polsim de pebre.

SuggerimentAquesta crema es pot menjar tan freda com calenta.Si peles els carbassons, la crema quedarà blanquinosa en comptes de verda.

Ingredients4 o 5 carbassons•2 o 3 porros mitjans•3 formatgets en •porcions1 pastilla de brou•Aigua•Sal•Pebre•


Alèxia Costa

Crema de carbassó i porros

ElaboracióCous les cebes i les pastanagues.Quan comencin a estar daurades hi afegeixes el brou i la taronja sense pell.Ho deixes bullir fins que la pastanaga estigui tova.Ho tritures tot amb el batedor.Per servir-ho hi afegeixes julivert al damunt.

Ingredients per a 4 persones1 taronja•500 g de •pastanagues250 g de cebes•1 l de brou d’au (pot •ser de bric)


Olga Padilla

Crema de pastanaga a la taronja

Elaboració Poses les crestes a remullar amb aigua (o amb rom) amb antelació.Per al farcit, peles les pomes i les talles a trossos petits.Ofegues els trossos de poma amb la mantega.Hi afegeixes les panses i un polsim de canyella.La poma ha de quedar amb la mateixa textura que si fos melmelada.A banda, cobreixes una safata amb paper vegetal.Hi col·loques 8 crestes planes i obertes.A dins de cada cresta poses una mica de la “melmelada” de poma.Pintes els extrems de les crestes amb un ou batut.Cobreixes cada cresta amb una altra cresta i prems els extrems.Tornes a pintar les crestes, aquesta vegada la part superior.Hi espolses una mica de sucre morè.Ho cous al forn, a 180 ºC, durant 15 minuts.

Ingredients2 cullerades de •panses sense llavors50 g de mantega•2 cullerades soperes •de sucre morè2 pomes•1 ou•Canyella en pols•1 paquet de pasta de •crestes (16 unitats)


Víctor Jiménez

Crestes dolces de poma

Elaboració del farcit La nit abans de menjar el plat prepares el farcit.Talles la ceba i la cous en una paella a foc lent durant 5 minuts.Hi afegeixes un got d’aigua perquè deixi anar el suc.Quan estigui daurada, l’escorres i la deixes a banda.Amaneixes la carn amb all trossejat ben fi, orenga i sal.La fregeixes en la mateixa paella de la ceba.Ho vas remenant perquè no s’enganxi.En cas que quedi seca, hi afegeixes una mica d’aigua.Hi aboques la ceba i ho remenes bé.Ho deixes reposar tota la nit en un lloc fresc.

Elaboració de la massaEn un bol, barreges la farina i el llevat.Ho aboques en una paella on hi haurà la mantega de porc fosa.Hi afegeixes dos ous i mig got de vi.Ho remenes.Hi tires aigua bullent amb mitja culleradeta de sal.Ho segueixes remenant fins que la massa tingui una consistència uniforme.La tapes amb un drap i la deixes reposar

Ingredients de la massa (per a unes 20 unitats)1 kg de farina•2 ous•200 g de mantega •blanca de porc1 got de vi blanc•2 sobres de llevat•Sal•

Ingredients del farcit750 g de bestiar boví •mòlt7 cebes mitjanes•3 cullerades d’oli•3 grans d’all•200 g de panses•200 g d’olives negres•3 ous durs•1 rovell d’ou•Orenga•Pebre•Sal•Sucre•


Margarita Talierrio Crestes xilenes

.../...

uns 15 minuts.Quan estigui llesta, la talles en forma de pilota de tenis.Les estires fins que tinguin uns 2 mm de grossor. Col·loques una cullerada de farcit, una oliva i un tros d’ou dur al centre de cada bola.Les doblegues des dels laterals cap a l’interior.Les pintes amb el rovell dels ous.Els tires uns grans de sucre.Poses farina a la base de la safata que ha d’anar al forn.Al damunt, hi col·loques les crestes.Les deixes al forn uns 30 minuts.Quan la massa estigui daurada és senyal que ja està llesta.

SuggerimentEs recomana menjar les crestes tèbies o calentes i acompanyades de xili o de salsa brava i d’un bon vi negre.


Crestes xilenes .../...

Elaboració Treus el greix de la carn de coll de porc.La talles a daus.En una paella, la fregeixes amb oli d’oliva i sal.Quan la carn estigui daurada, hi tires la ceba tallada amb forma de mitja lluna.Després hi afegeixes el pebre vermell.Ho rectifiques de sal.Ho retires del foc i ho reserves en un plat.Agafes la safata que haurà d’anar al forn i l’untes amb l’oli restant del sofregit.Estires la massa sobre el marbre de la cuina.La poses dins de la safata (deixes uns centímetres de més a cada banda).Tires la carn amb ceba al damunt de la massa.Hi aboques les rodanxes de xoriço i els talls de bacó (els dos han de ser crus).Cobreixes tot el farcit amb la massa de les vores.Fas un forat d’uns 2-3 cm al centre de la massa perquè respiri.Escalfes el forn a 200 ºC durant uns 15 minuts.Poses la safata al forn durant 60 minuts a 180 ºC.

SuggerimentAmb algun tros de massa que hagi sobrat es poden posar lletres o dibuixos a la part superior de l’empanada. Perquè quedi brillant es pot pintar amb un ou batut o amb al mateix oli del sofregit.

Ingredients1 ¼ kg de carn de •coll de porc1 kg de massa de pa•3 xoriços•200 g de bacó•2 cebes •Oli d’oliva•Sal•Pebre vermell dolç•


Severo Insausti Empanada gallega

Elaboració Poses el bacallà en una cassola.Hi afegeixes els pebrots, els tomàquets i la ceba.Ho deixes coure durant una estona.Poses oli en una paella.Quan estigui calent, hi fregeixes els alls.Afegeixes els alls i les verdures al bacallà.

SuggerimentLes verdures que es fan servir per fer aquest plat poden ser molt diverses.Es recomanable acompanyar aquest plat amb pa i vi.

IngredientsBacallà•Cebes•Pebrots•Tomàquets•Alls•Oli d’oliva•


Antonio Lorente

Encebollado del front

Elaboració neteges el foie traient-ne les venes i la sang.L’embolcalles amb un drap de cotó i un fil gruixut.El poses en un recipient.El banyes amb aiguardent.El deixes macerar durant 2 hores.Passada aquesta estona fas una capa de sal al damunt del foie.El deixes a la nevera de 24 a 30 hores.El treus de la nevera, li retires el drap i el fil i el serveixes.

Suggerimentuna variació d’aquesta recepta és embolcallar el foie amb un film transparent, salar-lo, tirar-li unes quantes gotes d’aiguardent i congelar-lo durant 3 o 4 hores. També hi ha qui en lloc d’aiguardent prefereix banyar-lo amb porto.

FOiE Els romans, en el segle i abans de Crist, van descobrir les qualitats gustatives del fetge de les oques, les quals alimentaven amb figues. Durant molt de temps es va consi-derar que els jueus d’Europa Central eren els únics que coneixien el secret per obte-nir un bon foie gras (literalment, fetge gras) com a alternativa a la carn de porc que no podien menjar. Posteriorment aquest producte va començar a aparèixer a la cort francesa, on ben aviat va esdevenir una menja de luxe. En els nostres dies hi ha qui l’anomena “l’or rosa” pel seu gran valor culinari i pel color rosa que té el fetge d’oca –també n’hi ha d’anec– que, a més, és delicat, dolç i untuós. L’Estat espanyol és la primera destinació de l’exportació que França fa d’aquest producte.

IngredientsFoie de 450 g•Aiguardent •Sal de Maldon•


Antonio Pejenaute Foie

ElaboracióTalles els alvocats i les cebes a trossos petits.Els poses en un recipient.Hi afegeixes les cireretes i el coriandre.Hi aboques el tomàquet ben picat.remous tots els ingredients fins a aconseguir una pasta homogènia.Ho deixes reposar durant 24 hores.Abans de menjar-ho, ho regues amb el suc de llimona.

GuACAMOLE El seu origen és asteca i la paraula deriva de l’espanyol mexicà ahuacamolli (ahuacatl és alvocat i molli és salsa). En un principi era apreciat pel seu alt contingut en vita-mines i calories i es considerava un plat exòtic i exclusiu d’esdeveniments especials. Actualment, però, és un plat de menja corrent. Es recomana preparar-lo just abans de consumir-lo ja que l’alvocat té un enzim que quan està en contacte amb l’oxigen fa que s’oxidi.

Ingredients per a 12 persones9 alvocats•2 cullerades d’oli•2 cebes tendres•2 cireretes•2 tomàquets madurs •pelats2 llimones•1 llauna de tonyina•Coriandre•


Karla Rosina Cárdenas Guacamole

ElaboracióPoses els cigrons, la pasta de llavors de sèsam, els alls, el suc de llimona i 4 cullerades d’aigua en un robot de cuina.Ho tritures fins que tot estigui homogeni.Si convé, hi afegeixes la resta de l’aigua.Aboques la pasta resultant en un bol i ho salpebres.Fas un forat a la superfície de l’hummus.Hi tires l’oli.Si no el serveixes de seguida, el tapes amb film transparent i el deixes a la nevera.Com a decoració, espolses una mica de julivert i de pebre vermell.

SuggerimentEn lloc d’un robot també pots aixafar els ingredients amb una forquilla.El pots servir amb olives i amb pa de llavors libanès.

HuMMuSAquest plat és originari del Pròxim Orient i consisteix en un puré de cigrons cuits (hummus en àrab vol dir cigró) del qual, actualment, hi ha infinitat de variacions. Se sol menjar amb pa de pita, tot i que també és un bon acompanyant de la carn.

Ingredients per a 8 persones350 g de cigrons •250 ml de pasta de •llavors de sèsam4 alls•6 cullerades d’aigua•2 cullerades d’oli •d’olivaSuc de 3 llimones•Sal•Pebre•julivert•


Cristina Montiel Hummus

Elaboració Desfiles els talls de bacallà.Els arrebosses amb farina.Els fregeixes en una paella amb oli abundant.Mentrestant talles els tomàquets a trossos.Els poses en un cassó amb oli calent.Hi afegeixes sal.Deixes que es coguin durant 15 minuts.Passes la salsa per un colador xinès.A banda, talles la ceba a làmines fines.Deixes que es cogui lentament.Prepares una picada amb els alls, el safrà, les ametlles i un polsim de sal.Ho tritures tot fins que quedi ben aixafat.Poses el bacallà en una cassola al foc.Hi afegeixes la ceba, la salsa de tomàquet i les mongetes cuites.Ho deixes coure uns 5 minuts.

Ingredients400 g de bacallà •remullat 500 g de mongetes •cuites300 g de tomàquets •madurs1 ceba grossa•2 grans d’all•12 ametlles torrades•Oli•Farina•Pa ratllat•Safrà•


Agustí Arbó

Mongetes amb bacallà

ElaboracióPoses oli en una cassola.Quan estigui calent, hi tires el tomàquet.Hi afegeixes sal al gust.A banda, talles els pebrots escalivats i les olives.En un recipient poses els pebrots, les olives, la tonyina i els pinyons. Ho barreges tot.Agafes els panets i els treus una mica de molla.Els poses el tomàquet a la base.Els farceixes amb la resta dels ingredients.

Ingredients30 panets de viena•1 llauna gran de •tonyina escorreguda (uns 650 g)2 pots de tomàquet •triturat (uns 800 g) 2 pots de pebrots •escalivats escorreguts (uns 400 g)50 g de pinyons•2 pots d’olives •farcides10 cullerades d’oli •d’olivaSal•


Maria Teresa Roura Panets farcits

Elaboració Bulls les patates i els ous amb antelació. Treus les llavors del xili perquè no piqui gaire.El bulls i el deixes sense pell.El bats.Hi afegeixes el formatge fresc, la crema de llet i una mica d’oli i sal.Ho segueixes batent fins que quedi una salsa. A cada plat hi poses una fulla d’enciam.Al damunt, hi col·loques les patates pelades i tallades a rodanxes.Hi aboques la salsa.Ho decores amb olives negres i amb la meitat d’un ou dur.

Ingredients per a 6 persones1 kg de patates•400 g de formatge •fresc½ l de crema de llet•3 pus durs•Oli d’oliva•Xili groc•Sal•Fulles d’enciam•Olives negres•


Mari Luz Guerra

Papas a la huancaína

ElaboracióPoses les llesques de pa ben juntes en una safata.A sobre hi aboques una mica de salsa de tomàquet.Després col·loques la tonyina.Al damunt de tot hi tires la maionesa.vas fent capes amb els mateixos ingredients i amb el mateix ordre.Com a decoració del plat, a l’última capa de maionesa poses l’enciam tallat petit, el pebrot i les anxoves.Ho poses a la nevera.Es serveix fred.

IngredientsPa de motlle sense •crostaSalsa de tomàquet•Tonyina•Maionesa•Enciam•Pebrot vermell a •tiresAnxoves•


Avelina Franco Pastís d’estiu

Elaboració Bats els ous.Passes les llesques de pa per l’ou batut i deixes que s’impregnin.untes un motlle amb mantega.Cobreixes la base del motlle amb les llesques de pernil dolç i deixes que surtin pels costats.vas fent pisos de pa, formatge i pernil dolç. Quan tinguis el motlle ple el tapes amb el pernil dolç que ha sobrat.Ho cous al forn, a 200 ºC, durant uns 30 o 40 minuts.Per saber si està cuit, punxes el pastís amb un escuradents: si surt net és que ja està llest.

Ingredients per a unes 6 personesPa de motlle (millor •si no té crosta)Pernil dolç tallat no •gaire primFormatge en làmines•Ous•Mantega•


Anna Fabré

Pastís de pernil dolç i formatge

ElaboracióBulls les patates, els pèsols i la pastanaga.Els coles.Ho aixafes tot i hi poses la mantega.Hi tires una mica de sal i ho reserves.En una paella, fas un sofregit amb la ceba, el tomàquet, el pebrot i el colorant.En una altra paella, fregeixes la carn amb les cebes tendres.Quan la carn està cuita la barreges amb el sofregit.Hi afegeixes les panses.Hi afegeixes, també, la massa de patata, pèsols i pastanaga.vas fent boles petites.Les arrebosses amb farina i les fregeixes amb poc oli.

Ingredients1 ½ de patates•3 cullerades de •mantega1 culleradeta de sal•250 g de carn picada •de vedella de porc3 cebes tendres•1 ceba blanca•1 pebrot verd•100 g de pèsols•100 g de panses•1 tomàquet triturat•1 culleradeta de •colorant1 pastanaga •Farina•


Esther Heredia

Patates farcides a l’estil equatorià

Elaboració Fregeixes el coll de be.Hi afegeixes l’all, les cebes, les pastanagues i les escalunyes, tot tallat ben petit.Ho condimentes amb sal, pebre i llorer.Quan estigui ben daurat, hi tires els tomàquets i un rajolí de vi ranci.Quan el vi s’hagi consumit, hi poses els pèsols i les patates i les carxofes tallades a bocins. Ho cous tot fins que les patates estiguin toves.

SuggerimentHi ha ingredients dels quals es pot prescindir, com ara les escalunyes, les pastanagues o els pèsols. A més, n’hi ha d’altres que, segons l’època de l’any en què cuinem el plat, només els trobarem congelats o en conserva, com per exemple les carxofes.

ESCALunYAÉs una planta de la família de les cebes que té un gust intermedi entre aquestes i els alls. La planta té una gran quantitat de fulles per dins, les flors s’agrupen a dalt en una tija i les llavors són petites i negres. S’acostumen a plantar al final de la tardor o al principi de l’hivern i es cullen a mitjan estiu. Per influència de la cuina francesa s’ha estès molt el seu ús de manera general i també és un producte molt comú en la cuina asiàtica.

Ingredients *Coll de be tallat•All •Cebes•Pastanagues•Escalunyes•Tomàquets•Carxofes•Pèsols•Patates•vi ranci•Oli•Fulles de llorer•Sal•Pebre•

* Les quantitats són a voluntat de qui faci el plat


Lluís Filella

Platillo de coll de be

Elaboració rentes les pomes.Les talles per dalt i les buides una mica per treure’ls el cor i les llavors.Les cous al microones, individualment, durant 3 minuts.Les reserves.rentes els bolets i els talles a trossos petits.Els fregeixes en una paella amb oli ben calent.Els deixes coure fins que s’hagin begut el seu mateix suc.Emplenes les pomes amb els bolets cuits.A banda, fas una salsa amb l’all, el julivert i la nata líquida.Aboques una cullerada d’aquesta salsa per sobre de cada poma.

Ingredients4 pomes Golden •¼ de kg de barreja •de bolets200 dl de nata •líquida1 gra d’all gros•1 branca de julivert•Sal•Pebre•


Sabina Paret

Pomes farcides de bolets

Elaboració Dilueixes mig quilo de sucre en aigua.El barreges amb la mel.Ho deixes bullir.Hi afegeixes el cardamom, les ametlles, els clavells aromàtics i la potassa.A banda, espolses la farina sobre el marbre de la cuina.L’amasses i li dones forma de galetes.Ho poses al forn.Les retires quan estiguin daurades.Bulls la resta del sucre en un cassó.Hi tires la pols de xocolata.Barreges bé el sucre amb el cacau.Cobreixes les galetes amb aquesta salsa.

Ingredients1 kg 200 g de sucre•500 g d’ametlles•500 g de farina•1 ½ tassa de mel•½ kg de pols de •xocolata12 g de potassa•Cardamom•Clavells aromàtics •


Lana Artamonova Pryaniki

Elaboració Poses les albergínies directament a sobre el fogó i les cous (també ho pots fer al forn).Quan deixin anar suc és que ja estan al punt.Les talles per la meitat i en treus la polpa amb una cullera.L’aixafes i la reserves en algun recipient.Hi afegeixes l’all picat i el julivert.Ho salpebres i hi tires oli al gust.Ho barreges tot.Per fer la presentació, ho poses en una safata.Ho aplanes amb una forquilla (és bonic que quedin les marques de la forquilla).Ho decores amb una mica de julivert.

SuggerimentÉs ideal per untar en torradetes.

Ingredients per a unes 8 persones4 albergínies grans •(o 8 de petites)4 alls•julivert•Sal•Pebre•Oli d’oliva•


Cristina Montiel Puré d’albergínies

Elaboracióneteges l’arròs amb aigua freda.Poses l’arròs i les dues tasses d’aigua en una cassola mitjana.El deixes bullir.Quan estigui quasi fet, abaixes una mica el foc i el cous durant 5 minuts.Quan l’arròs hagi absorbit tota l’aigua, encara el deixes 5 minuts. retires la cassola del foc i el deixes refredar, tapat, 10 minuts.Afegeixes el vinagre, el sucre i la sal a l’arròs i ho remous.A banda, estens les làmines de nori sobre un paper encerat o unes tovalles de bambú.Col·loques una quarta part de l’arròs al damunt de cada làmina.Peles la pastanaga i el cogombre.Ho trosseges, juntament amb l’ou i els bastonets de cranc.Poses la massa dels quatre ingredients a sobre de l’arròs.Amb l’ajuda del paper o de les tovalles enrotlles el nori i vas pressionant perquè quedi ben tancat.Talles el rotlle a trossos (més o menys de 2,5 cm) amb un ganivet afilat.Ho serveixes en fonts individuals amb salsa de soja i wasabi com a acompanyament.

Ingredients per a 4 persones1 tassa d’arròs blanc •de gra curt2 tasses d’aigua•2 cullerades de •vinagre d’arròs1 cullerada de sucre •extra fi½ cullerada de sal•4 làmines de nori•1 cogombre•1 ou•1 pastanaga•3 bastonets de cranc•Salsa de soja•Wasabi •


Àurea Miraflores Rotlles de sushi

SuSHi Etimològicament, la paraula japonesa vol dir “adob de peix salat” (el peix d’aigua dolça no es fa servir perquè pot ser portador de salmonel·la). Malgrat l’associació d’aquest plat, que té com a base l’arròs, amb el peix i el marisc, també es pot fer amb verdures o ous. Es presenta en porcions petites perquè es pugui menjar d’una sola mossegada.


SuggerimentÉs recomanable preparar els rotlles de sushi amb unes 4 hores d’antelació i guardar-los a la nevera tapats.

Rotlles de sushi .../...

Elaboració neteges el verat i el talles a rodanxes.El sales, l’enfarines i el fregeixes en una paella amb oli calent.Quan estigui daurat, el retires i el deixes en una cassola de fang.Per a l’escabetx, agafes els alls amb pell i els fas un petit tall al mig.Els poses a la paella on has fregit el verat després d’haver colat l’oli.Hi tires el pebre negre en gra.Ho remenes.Hi incorpores l’orenga, la farigola, el llorer, el pebrot choricero i la pell de taronja.Ho deixes coure.Després hi afegeixes el vinagre i l’aigua.Ho deixes que bulli durant uns 5 minuts.Passada aquesta estona aboques el peix al damunt.

SuggerimentPer poder menjar l’escabetx cal que hagin passat almenys 24 hores des que s’ha preparat.

ESCABETX És una tècnica de conservació que va sorgir dels àrabs i que va arribar als Països Cata-lans durant l’Edat Mitjana, un dels moments més esplèndids de la nostra gastronomia. És una salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer que serveix per assaonar diversos tipus de carn i de peix, tot i que hi ha qui diu que el millor esca-betx, i a la vegada el més econòmic i gustós, és el del verat.

Ingredients4 verats •½ l d’oli d’oliva•¼ l de vinagre•¼ l d’aigua•Alls•Pell de taronja•Farina•Orenga•Farigola•Llorer•Pebre negre en gra•1 culleradeta de •pebrot choricero (o de pebre vermell)


Lluís Filella Verat en escabetx

Elaboració Escalfes oli en una paella.Quan l’oli estigui calent, saltes els xampinyons amb el foc molt viu fins que es daurin.Els sales.Talles els alls a trossos ben petits.Els afegeixes als xampinyons i ho fregeixes tot junt durant 1 minut més.Hi tires el sucre morè, un raig de vinagre i una cullerada d’aigua.Ho deixes coure tot plegat uns 5 minuts (fins que el líquid es redueixi a una tercera part).Ho condimentes amb pebre.Poses els xampinyons en un plat.Mentrestant, deixes el líquid al foc fins que s’espesseixi.Quan ja tingui l’aspecte d’almívar, l’aboques per sobre dels xampinyons, juntament amb el romaní picat.

Ingredients750 g de •xampinyons2 alls•1 got d’oli d’oliva•60 ml de vinagre •balsàmic3 cullerades de sucre •morè3 culleradetes de •romaní picatSal•Pebre•vinagre•


Laura Rafart

Xampinyons en almívar de Mòdena

Postres

ElaboracióPer realitzar aquest plat, que està pensat com a aperitiu, és imprescindible tenir bastons prims i tan llargs com sigui possible.Agafes els ingredients per l’ordre que vulguis.Els punxes i els col·loques al llarg del bastó fins que aquest estigui ple.Col·loques els bastons en una safata.Hi poses els bombons afruitats al voltant.

SuggerimentEs recomana no emplenar tots els bastons igual.Els ingredients són molt variats i combi-nant-los de diverses maneres es poden apreciar molt més els matisos dels diferents gustos.

Ingredients per a 8 persones770 g de maduixes •de Copacabana 525 g de dofins d’isla •Mujeres530 g de móres de •Tegucigalpa3 cireres de Playa •Bávaro 35 plàtans de •Canàries19 cargols assortits •del Matxupixu i de Djakarta3 Alter Cola (mida •mini) amb fragància de xili10 llengües de •llangardaix d’Haití10 orelles de •cocodril farcides de gelat de llima10 orelles de Pantera •Rosa despistada farcides de cera d’Abella Maya adormida300 g de bombons •afruitats de São Paulo


Clara Drudis, Dolors Frutos, Jenni Rodà i Patrícia Salvadó

Assortiment de fuites tropicals marinat amb salsa de dofí

Elaboració Cous la xocolata i la mantega al bany maria.A banda, bats els ous i hi afegeixes el sucre.Ho remenes tot.Hi tires la farina i les nous.Ho continues remenant.Afegeixes la xocolata i la mantega fosa a aquesta pasta.Ho cous al forn, a 180 ºC, durant 30 minuts.Hi espolses sucre glacé abans de servir-lo.

Ingredients per a 4 persones4 ous•120 g de xocolata•220 g de mantega•220 g de sucre•70 g de farina•100 g de nous•Sucre glacé•


Ovidi Pérez Brownie

BrownieAquest és un bescuit de xocolata i nous que va néixer a causa d’un accident culinari. Cap al 1897, als Estats Units, un cuiner es va oblidar de posar llevat en un bescuit de xocolata que estava preparant i, com a conseqüència, li va quedar cruixent per fora i tendre i sucós per dintre. El va anomenar brownie, és a dir marronet.

ElaboracióEn un bol poses la farina, el llevat, el sucre, els rovells d’ou i un polsim de sal.Ho barreges tot fins que quedi una massa compacta.Ho deixes reposar durant uns 30 minuts.Si la massa es torna molt espessa, hi afegeixes una mica de llet.Hi tires les clares muntades a punt de neu molt lentament.Ho continues barrejant.A banda, poses bastant d’oli en una paella.Mentre l’oli s’escalfa, peles les pomes i les talles a daus.Cobreixes cada tros de poma amb la massa.Els vas fregint a la paella.

SuggerimentQuan fregeixis els bunyols és important que l’oli no estigui molt calent, ja que quedarien cremats per fora però crus per dins. També cal tenir en compte que com que porten fruita per dins costa més que es coguin.

Ingredients300 g de farina•150 g de sucre•2 ous•2 pomes Golden•2 dl de llet•2 dl d’anís•1 sobre de llevat•Oli•Sal•


Sabina Paret Bunyols de poma

ElaboracióTritures la taronja.En un bol poses la farina, el sucre, el iogurt i el llevat.Ho barreges.Quan la massa estigui bastant uniforme hi afegeixes la taronja.Ho tornes a barrejar.Divideixes la massa en diversos trossets.En una paella poses força oli a escalfar.Hi vas tirant els trossets perquè es fregeixin.Quan estiguin llestos els poses en una safata i els espolses sucre per sobre.

Ingredients 200 g de farina•6 cullerades grosses •de sucre1 taronja•1 iogurt natural•1 sobre de llevat•Oli•


Carmen Rocher Bunyols de taronja

BUnyOlS Els bunyols dolços són molt típics de l’època de Quaresma. Com que segons la tradi-ció catòlica durant aquest període no es pot menjar carn, aquest dolç servia, en els seus orígens, perquè l’abstinència fos més suportable. A més, el seu aspecte sobri i imperfecte, lluny dels ornaments dels pastissos o dels tortells, s’adequava perfecta-ment a uns moments en què els excessos no eren ben vistos.

Elaboració Desfàs el midó amb una mica de llet.El coles i el reserves.Poses llet al foc.Hi afegeixes el sucre, la pell de llimona i de taronja i la branca de canyella.Remenes mentre la llet es va escalfant.Hi tires els rovells dels ous batuts.Després hi afegeixes el midó.Sense deixar de remenar esperes que la llet s’espesseixi.Quan vegis que comença a bullir, ho retires del foc i ho aboques a una plàtera.

Suggeriment Si vols fer una crema cremada cal que esperis fins que la pasta estigui freda. Després hi has de tirar el sucre per sobre i cremar-lo amb una planxa especial.

CREMA DE SAnT JOSEP O CATAlAnATradicionalment, el mes de març era una època de l’any en què les gallines estaven a la seva màxima producció i s’havien d’aprofitar els ous que ponien. la llegenda diu que al segle xviii un bisbe va arribar a un convent de Catalunya i les monges el van voler sorprendre amb un flam. Malauradament va quedar massa líquid i sense temps per preparar res més li van tirar sucre cremat per sobre. El bisbe va començar a menjar el flam sense tenir en compte que estava acabat de fer i a la primera cullerada va excla-mar: “Crema!”.

Ingredients1 l de llet•8 rovells d’ou•125 g de sucre•70 g de midó (o una •cullerada plena de Maizena)Pell d’1 llimona•Pell d’1 taronja•1 branca de canyella•


Fina Niubó

Crema de Sant Josep

Elaboració Poses la crema de llet en una cassola.l’escalfes fins que arribi a bullir amb el foc molt suau.Trosseges la xocolata i l’afegeixes a la cassola.Ho remenes fins que la xocolata quedi ben desfeta.Hi poses la llet condensada, la pell de taronja ratllada i el licor.Continues remenant fins a obtenir una crema clara i homogènia.Retires la cassola del foc.Passes el contingut en un recipient adequat per servir a taula i que mantingui la crema calenta.Peles diferents tipus de fruita i les talles a trossos.Amb una broqueta, punxes els trossos i els banyes dins de la xocolata.

SuggerimentA banda de la fruita fresca també es pot menjar amb fruita seca, bescuits, galetes i tot tipus de pastes dolces talles a daus.

FOnDUE Aquest plat neix a Suïssa a causa de les males condicions climatològiques causades per les baixes temperatures i la neu. En aquestes circumstàncies, les persones amb pocs recursos i aïllades a les muntanyes ficaven formatge fos en un recipient –normalment emmental o gruyère– i hi afegien pa dur barrejat amb vi i alls. També hi ha fondues de xocolata i de carn, que han anat sortint amb el pas dels anys.

Ingredients200 ml de crema de •llet300 g de xocolata •semi amarga1 llauna de 250 g de •llet condensada50 ml de licor de •taronjaRatlladura de la pell •d’una taronjaFruita fresca•


Miquel Fitó Fondue de xocolata

ElaboracióBarreges el sucre, la mantega, la farina, l’ou i la pell de llimona.Ho amasses tot amb l’ajuda d’un corró.Quan la pasta estigui prou tova, la divideixes en trossos petits.Els emboliques amb paper d’alumini.Els deixes reposar a la nevera durant 24 hores.l’endemà estires els trossos i els dónes forma de galeta.Decores les galetes amb una cobertura dolça.les cous al forn, que ha d’estar ben calent, durant 10 minuts.les retires abans que es torrin.les col·loques dins d’una capsa metàl·lica perquè es conservin bé fins que les vulguis menjar.

Ingredients 250 g de sucre•100 g de mantega•400 g de farina amb •llevat1 ou•Pell de llimona •ratllada Cobertura dolça•


Carmen Sara González

Galetes de la tia Ana

ElaboracióEn un recipient poses els ous, el sucre i un polsim de sal.Ho bats durant uns 10 o 15 minuts, fins que la massa augmenti el doble o el triple el seu volum.Hi aboques la farina, passada per un sedàs, lentament.Hi afegeixes el llevat i la ratlladura de llimona.Ho barreges fins que quedi una pasta molt fina.Poses la pasta en un motlle rodó, d’uns 25 centímetres.Ho cous al forn, a uns 180 ºC, durant uns 30 minuts.

Ingredients125 g de sucre•125 g de farina•4 ous•1 sobre de llevat•Ratlladura de •llimonaSal•


Avelina Franco Pa de pessic

Elaboració Poses els ous, la farina, la llet i el llevat en un recipient.Hi afegeixes un polsim de sal.Ho bats fins que la massa sigui ben líquida.Tires la mantega en una paella i deixes que es fongui.Fregeixes petites porcions de la massa.Untes la massa amb el dulce de leche i els enrotlles. Els cobreixes amb sucre mòlt.

Dulce De lecheAquestes postres són tradicionals de l’Amèrica llatina i estan fetes a base de llet (de vaca o de cabra), sucre i essència de vainilla. Un dels orígens possibles és que una cui-nera estava bullint llet amb sucre (mescla coneguda com a lechada) per acompanyar el mate de mitja tarda. Per una urgència va haver de marxar de la cuina i, quan al cap de bastant estona hi va tornar, en el recipient s’havia format una pasta completament espessa i de color marró.

Ingredients per a unes 20 unitats1 pot de • dulce de leche2 ous•90 g de farina•250 ml de llet•2 cullerades de •mantega 1 culleradeta de •llevatSal•


Alejandra Santamaría

Panqueques de dulce de leche

Elaboració Tires els ous en un bol i en guardes dos rovells.Hi afegeixes la mantega, el sucre, el sèsam, l’anís estrellat, la farina, el llevat i un polsim de sal.Piques els cacauets, les ametlles i les nous.Trosseges les panses blanques. Afegeixes tota la fruita seca a la massa inicial.Ho barreges fins que la pasta quedi uniforme.Fas boles amb les mans i les aixafes.Poses les boles en una safata per anar al forn.les cous durant 15 minuts.

Suggeriment Un truc perquè la massa no s’enganxi quan s’estiguin fent les boles és untar-se les mans amb unes gotes d’oli de gira-sol.

Ingredients6 ous•1 kg de farina•½ kg de sucre•500 g de mantega•250 g de cacauets•250 g d’ametlles•250 g de nous•250 de panses •blanques250 g de sèsam•1 sobre de llevat•Anís estrellat•Sal•


Zugari Ayub

Pastes de te marroquines

Elaboració Poses les panses en un bol.Hi tires el conyac.les deixes macerar durant 30 minuts.A banda, talles el formatge a daus.El barreges amb el iogurt.Hi afegeixes el rovell dels ous i la llet condensada.Ho barreges.Hi tires el suc i la pell de llimona, la Maizena i la sal.Ho barreges fins a obtenir una massa uniforme.Bats les clares a punt de neu i les afegeixes a la massa.Escorres les panses.les arrebosses amb farina i les tires a la massa.Untes un motlle amb mantega.El folres amb un paper d’alumini i el tornes a untar amb mantega.Aboques la massa dins el motlle.Ho poses al forn, que ha d’estar preescalfat a 180 ºC.Ho cous durant 1 hora.Quan estigui cuit apagues el forn i deixes el pastís a dins 10 minuts més.El deixes refredar i el serveixes en una safata.

Ingredients½ kg de formatge •brie1 pot petit de llet •condensada1 iogurt i mig•5 ous•30 g de Maizena•50 g de panses•3 cullerades de •conyac½ llimona•Farina•Mantega•Sal•


Francisco Molina Pastís de formatge

Elaboració Agafes els ous i en separes les clares dels rovells.Poses les clares en un bol i les bats fins que estiguin a punt de neu.A banda, bats el sucre, la Maizena, el formatge per untar i els iogurts.Quan estigui tot ben barrejat hi afegeixes les clares.Remenes la pasta resultant amb una espàtula i l’aboques a un motlle.Ho cous al forn, a 180 ºC, durant uns 35 minuts.Punxes el pastís amb un escuradents i si surt net vol dir que ja està llest.Per acompanyar el pastís es pot posar algun fruit vermell o una mica de melmelada de maduixa.

Suggeriment També pots fer la base del pastís amb 150 g de galetes maria, 100 g de mantega i 1 cullerada de sucre.En aquest cas, tritures les galetes i les barreges amb el sucre i la mantega fosa.Col·loques la pasta resultant en el fons d’un motlle i la cous al forn.

Ingredients3 ous•250 g de formatge •per untar7 cullerades de sucre•3 cullerades de •Maizena 2 iogurts naturals•1 iogurt de llimona•


Lorenzo Berrio Pastís de formatge

Elaboració Poses els iogurts, els ous, el sucre i el llevat en un recipient.Ho bats.Paral·lelament, untes un motlle amb mantega.Aboques la massa al motlle.El poses al microones, durant 5 minuts, a la potència màxima.Afegeixes les panses per sobre de la massa.Ho poses 10 minuts més al microones o al forn.

Ingredients4 iogurts de llimona•600 g de formatge •per untar4 ous•4 cullerades soperes •de llevat4 cullerades soperes •de sucre50 g de panses•Mantega•


Maria Teresa Roura

Pastís de formatge i panses

Elaboració Cobreixes la base del motlle amb caramel líquid.Hi poses les rodanxes de pinya i els melindros.A banda, escalfes la meitat de l’almívar en un cassó.Quan estigui a punt de bullir, hi desfàs la gelatina i el sucre.Hi afegeixes l’altra meitat de l’almívar.Ho deixes refredar.Hi poses la nata líquida sense muntar.Ho barreges fins que quedi ben homogeni.Ho aboques al motlle intentant que els melindros quedin ben sucats.Ho deixes a la nevera fins que qualli.

SuggerimentEls melindros es poden substituir per una base de galetes triturades barrejades amb margarina fosa.

Ingredients1 llauna de pinya en •almívar150 g de sucre•1 sobre de gelatina •neutra200 g de nata líquida •per muntarMelindros •Caramel líquid•


Natàlia Casal Pastís de pinya

ElaboracióPoses els ous, el iogurt, el sucre i l’oli en un recipient.Ho barreges tot fins que quedi una pasta ben fina.Hi afegeixes la farina i el llevat.Ho tornes a barrejar.Hi tires les pomes tallades a trossos.Cous el pastís al forn, a 180 ºC, durant uns 60 minuts.

Ingredients 3 ous•1 iogurt•2 gots de sucre*•1 got d’oli*•3 gots de farina*•1 sobre de llevat•3 pomes•


Alberto Prieto Pastís de poma

* El got que s’agafa és el del iogurt.

Elaboració Poses tres quartes parts de pisco sour en una gerra.Acabes d’emplenar la gerra amb el suc de llimona.Hi afegeixes sucre i gel al gust.Ho barreges en una coctelera i ja es pot servir.

SuggerimentSi es vol que la beguda sigui més suau es pot substituir el sucre per xarop de goma i afegir-hi una cullerada de clara d’ou i unes gotes d’amarg d’Angostura.

Ingredients Pisco sour•Suc de llimona •naturalSucre•


Margarita Talierrio Pisco sour

ElaboracióPoses aigua en una olla.Quan l’aigua estigui una mica calenta hi tires els maduixots.Hi afegeixes el sucre, la pell de llimona i el canó de canyella.Quan l’aigua arrenqui el bull apartes l’olla del foc.Treus la pell de llimona i el canó de canyella i tritures els maduixots amb un batedor.Els deixes refredar una miqueta.Després els poses a la nevera.Abans de servir-los hi afegeixes mitja ampolla de cava ben fresc.

SuggerimentAquest plat es pot servir com a entrant o com a postres.

Ingredients per a 6 persones1 kg de maduixots•¼ kg de sucre•½ l d’aigua•Pell d’1 llimona•½ canó de canyella•1 ampolla de cava•


Carles Bertran Sopa de maduixots

Elaboració Poses aigua en una tetera.l’escalfes damunt unes brases.Quan l’aigua estigui calenta, tires mig got de te a la tetera.Deixes que bulli durant una estona.Poses més aigua a la tetera.També hi afegeixes el sucre.Deixes que continuï bullint.Quan estigui a punt, aboques el te en un got, des d’una determinada alçada.Després, l’aboques en un altre got.Repeteixes el procés diverses vegades fins que hi hagi força espuma.

Per a tenir en compteAquest és un dels costums més destacats dels sahrauís, que serveixen te a totes les visites. És de cortesia que el visitant es pregui els tres tes: el primer te és amarg com la vida, el segon és dolç com l’amor i el tercer és suau com la mort.

IngredientsTe verd•Sucre•Aigua•


Andella Salama Sidi Te sahrauí

ElaboracióFas cafè i el deixes refredar.Bats els rovells dels ous amb el sucre.Puges les clares a punt de neu.les afegeixes a la mescla de rovell d’ou i sucre.També hi tires el formatge mascarpone.Ho barreges tot durant una estona fins que quedi una pasta uniforme.En un recipient poses el cafè amb un rajolí d’amaretto.Hi col·loques els melindros fins que cobreixis tota la base i procures que quedin ben banyats.Aboques la pasta a sobre dels melindros.Ho cobreixes tot amb cacau amarg.Ho poses a la nevera, o al congelador, durant un parell d’hores.

SuggerimentPer tal que el cacau quedi ben fi, pots posar-lo dins d’un colador i fer-hi petits cops fins que el cacau caigui sobre la pasta.

Tiramisú l’origen d’aquest pastís es troba a la regió de Vèneto, al nord-est d’Itàlia, durant els anys cinquanta del segle xx, quan molts homes, ja acabada la Segona Guerra Mundial, ana-ven als bordells de la zona. les mestresses d’aquests locals oferien uns dolços als seus clients a la vegada que els deien: “Té, et dono una cosa que te tira su.” Aquestes paraules italianes traduïdes al català equivaldrien a piscolabis, tot i que amb el pas del temps s’ha passat a prendre com a postres.

Ingredients500 g de formatge •mascarpone150 g de sucre•3 ous•Cacau amarg•Melindros•Cafè •Amaretto (licor •italià d’ametlles amargues)


Josep Maria Gordillo Tiramisú

Vocabulari / Frases fetes

Aguacate / AlvocatMillor que l’amanida sigui sense aguacate, que em fa al·lèrgiaMillor que l’amanida sigui sense alvocat, que em fa al·lèrgia

Alimentici / AlimentariEls productes alimenticis bàsics s’han apujat considerablementEls productes alimentaris bàsics s’han apujat considerablement

Almeja / CloïssaUna porció d’almejes al vapor, si us plauUna porció de cloïsses al vapor, si us plau

Aroma (un) / Aroma (una)De la cuina, en surt un aroma molt exquisitDe la cuina, en surt una aroma molt exquisida

Bacon / BacóAra em menjaria un parell d’ous ferrats amb baconAra em menjaria un parell d’ous ferrats amb bacó

Bandeja / SafataÉs millor que posis els gots a la bandeja per portar-los a taulaÉs millor que posis els gots a la safata per portar-los a taula

Barquillos / NeulesEls torrons són més bons si s’acompanyen amb barquillosEls torrons són més bons si s’acompanyen amb neules

Batidora / BatedorPassa-ho tot per la batidora perquè quedi ben trituratPassa-ho tot pel batedor perquè quedi ben triturat


Vocabulari

Berberetxos / EscopinyesAl rebost només ens queden un parell de llaunes de berberetxosAl rebost només ens queden un parell de llaunes d’escopinyes

Besugo / BesucPosa’m dos besugos mitjans i dues sèpiesPosa’m dos besucs mitjans i dues sèpies

Betxamel / BeixamelAboca la betxamel damunt dels canelons abans de posar-los al fornAboca la beixamel damunt dels canelons abans de posar-los al forn

Bocadillo / EntrepàM’estimo més un bocadillo de fuet que de formatgeM’estimo més un entrepà de fuet que de formatge

Bogavant / LlamàntolL’especialitat d’aquest restaurant és el bogavantL’especialitat d’aquest restaurant és el llamàntol

Bulleixi / BulliQuan l’aigua bulleixi, tira l’arròs a l’ollaQuan l’aigua bulli, tira l’arròs a l’olla

Boqueró / SeitóUn vermut complet ha de tenir boqueronsUn vermut complet ha de tenir seitons

Calentar / EscalfarCalenta la llet abans de beure-te-laEscalfa la llet abans de beure-te-la


Callos / TripesEls callos són una mica pesats de digerir Les tripes són una mica pesades de digerir

Carajillo / CigalóNo vull postres però prendré un carajilloNo vull postres però prendré un cigaló

Colmado / Botiga de queviuresÉs un colmado molt petit però té de totÉs una botiga de queviures molt petita però té de tot

Cubito / GlaçóAquest digestiu estarà més bo amb un parell de cubitosAquest digestiu estarà més bo amb un parell de glaçons

Empanadilla / CrestaHe descobert una nova recepta: empanadilles de salmó fumat!He descobert una nova recepta: crestes de salmó fumat!

Endolçar / EndolcirEndolça el cafè amb una mica de sucre perquè és massa amargEndolceix el cafè amb una mica de sucre perquè és massa amarg

Ensaladilla / EnsaladaVols ensaladilla russa o arròs a la cubana?Vols ensalada russa o arròs a la cubana?

Espinaques / EspinacsT’hi poso uns quants pinyons a les espinaques?T’hi poso uns quants pinyons als espinacs?


Frambuesa / GerdsDe totes les frambueses que va collir ara en farà melmelada De tots els gerds que va collir ara en farà melmelada

Gaseós / GasósEl primer que li ha prohibit el metge són les begudes gaseosesEl primer que li ha prohibit el metge són les begudes gasoses

Guindilla / BitxoTira una mica de guindilla a la carn: serà més gustosaTira una mica de bitxo a la carn: serà més gustosa

Jerés / XerèsPrefereixo el jerés dolç que el secPrefereixo el xerès dolç que el sec

Llegums (les) / Llegums (els)T’agraden totes les llegums o en tens alguna de preferida?T’agraden tots els llegums o en tens algun de preferit?

Llevadura / LlevatJa has tirat la llevadura al pa?Ja has tirat el llevat al pa?

Llomillo / LlomCompra formatge i pernil dolç per fer llibrets de llomilloCompra formatge i pernil dolç per fer llibrets de llom

Mançanilla / CamamillaDesprés d’aquest àpat tan abundat em prendré una mançanilla per digerir béDesprés d’aquest àpat tan abundat em prendré una camamilla per digerir bé


Membrillo / Codonyat, confitura de codonyTalla el membrillo a daus i posa-hi un tall de formatge a sobreTalla el codonyat a daus i posa-hi un tall de formatge a sobre

Muscle / Musclo De primer plat vull muscles a la marineraDe primer plat vull musclos a la marinera

Nespros (els) / Nespres (les)Els nespros del teu jardí encara són una mica verdsLes nespres del teu jardí encara són una mica verdes

Orègan / OrengaVols que et tiri una mica d’orègan a la pasta?Vols que et tiri una mica d’orenga a la pasta?

Palillo / EscuradentsAgafa uns quants palillos per punxar les olivesAgafa uns quants escuradents per punxar les olives

Panaderia / Fleca, forn de paSi vas a la panaderia compra’m un pa de mig quilo per a miSi vas a la fleca compra’m un pa de mig quilo per a mi

Papilla / FarinetesAra vinc! Estic preparant la papilla per a la nenaAra vinc! Estic preparant les farinetes per a la nena

Pavo / Gall dindi, indiotD’aquí a deu minuts ja podràs treure el pavo del fornD’aquí a deu minuts ja podràs treure el gall dindi del forn


Pebre (la) / Pebre (el)El pot de la pebre és a l’armari de sobre la neveraEl pot del pebre és a l’armari de sobre la nevera

Pepites / LlavorsPer sort aquesta síndria no té gaires pepitesPer sort aquesta síndria no té gaires llavors

Petxuga / PitTinc pollastre: prefereixes cuixa o petxuga?Tinc pollastre: prefereixes cuixa o pit?

El postre / Les postresEl postre d’aquest restaurant és molt variatLes postres d’aquest restaurant són molt variades

Quajada / QualladaLa quajada que estàs menjant és artesanaLa quallada que estàs menjant és artesana

Què has esmorzat/dinat/berenat/sopat / Què has menjat per...?Què has dinat? Què has menjat per dinar?

Rebossar / ArrebossarSi rebosses el peix amb farina no s’enganxarà quan el fregeixisSi arrebosses el peix amb farina no s’enganxarà quan el fregeixis

Reposteria / RebosteriaDe postres portem reposteria o un pastís?De postres portem rebosteria o un pastís?


Saltejar / Saltar Salteja les patates a la paella abans de servir-les amb la carnSalta les patates a la paella abans de servir-les amb la carn

Surtit de galetes / Assortit de galetesEm pensava que aquest surtit de galetes era més completEm pensava que aquest assortit de galetes era més complet

Tossino / Cansalada Les llenties i el tossino casen molt béLes llenties i la cansalada casen molt bé

Viruta / EncenallEns va preparar un gelat de menta amb virutes de xocolataEns va preparar un gelat de menta amb encenalls de xocolata


Fruites Ser albercoc: ser beneit Remenar les cireres: ser qui mana en un assumpteFer figa: fallar, no funcionar alguna cosaSer figues d’un altre paner: dir alguna cosa diferent de la que s’havia dit o del que es creiaPesar figues: fer una becaina, endormiscar-seEstar més content que un gínjol: molt content, trempat, eixeritTocar la pera: empipar, molestarPartir peres: desavenir-se aquells que estaven unitsFer cara de pomes agres: no trobar-se bé, estar enutjatFer el préssec: fer el ridículFer uns ulls com unes taronges: obrir molt els ulls a causa d’una sorpresa

Verdures

Qui no té un all té una ceba: tothom té un mal o altre, una preocupació o altraDescobrir la sopa d’all: pensar-se haver descobert o inventat alguna cosa que ja és coneguda per tothomBleda assolellada: persona molt fleumaS’ha acabat el bròquil!: donar per acabada una conversa de manera autoritàriaSortir carbassa: no respondre a les expectatives que hom s’esperava


Frases fetes

Ser un cap de carbassa: ser ignorantDonar carbassa: no ser correspost amorosament Ser de la ceba: dit dels adeptes al catalanismeCada dia cols, amarguen: monotonia d’una mateixa cosaA qui no vol cols, dos plats: haver de suportar una cosa que no agradaNo poder dir ni fava: estar abatut, descoratjatSer faves comptades: dit d’una cosa que és certaGuanyar-se les mongetes: viure del propi treballAnar-se’n de naps a cols: anar-se’n d’una cosa a una altraSer un patata: tenir poca destresaTocar els pebrots: molestar intensamentTenir pebrots: tenir el valor de fer alguna cosaSer eixerit com un pèsol: algú viu i despertDret com un rave: anar molt tibatAgafar el rave per les fulles: interpretar una cosa malament, tergiversar-la

Carn

Suar la cansalada: suar moltPosar tota la carn a la graella: arriscar-ho tot en una empresaNo ser ni carn ni peix: no tenir un caràcter ben determinatHaver-hi més dies que llonganisses: quedar temps per fer una cosa de llarga duradaLligar els gossos amb llonganisses: gaudir de gran abundància i benestarDir el nom del porc: insultar algú


Peix

Tallar el bacallà: ser qui mana en un afer

Ser un lluç: persona curta, parada

Ser un peix gros: dit del que té poder polític, econòmic, social...

Ser el peix que es mossega la cua: ser un cercle viciós

Estar com un peix a l’aigua: trobar-se molt a gust en algun lloc

Anar (o estar) peix: no saber una assignatura, una lliçó...

Donar peixet: donar avantatge a algú

Estar com les sardines al barril: estar encabit en un espai molt reduït

Clavar una tonyina: pegar, apallissar algú

Ous

Viure al rovell de l’ou: viure en un lloc distingit d’un indret, normalment al mig

Costar un ou: ser molt car

No haver sortit de l’ou: ser jove, tenir poca experiència

Ser ple com un ou: ple de gom a gom

Trobar pèls als ous: trobar inconvenients en tot

Ser la mare dels ous: ser la raó o la causa d’alguna cosa

Girar-se la truita: canviar radicalment l’estat de les coses

Cereals

Agafar-se l’arròs: sortir malament una cosa

No diguis blat fins que sigui al sac i ben lligat: no confiar en l’èxit d’alguna cosa fins que no sigui segura


Ser prim com un fideu: ser excessivament primSer pa sucat amb oli: de baixa qualitat, de poc valorAl pa, pa i al vi, vi: dir les coses amb claredat i sense embutsSer més llarg que un dia sense pa: quan una cosa és realment llargaSer un tros de pa: tenir una gran bondatPosar-hi més pa que formatge: exagerar molt alguna cosaTenir pa a l’ull: no veure alguna cosa que és molt evident

dOlçOs

Fer un bunyol: fer una cosa mal feta, esguerradaDeixar amb la mel a la boca: privar algú d’alguna cosa que començava a assaborirArribar a punt de caramel (o de la confitura): arribar al bon momentLa flor i nata: la millor part d’alguna cosaClavar una nata: clavar una bufeta a algúSer una neula: tenir poca discreció, talent, importància, esperit Ser de sucre: ser molt delicatCalent com un torró: espai que està ben escalfatAcabar els torrons: acabar la paciènciaLes coses clares i la xocolata espessa: necessitat de ser clar en tot

Fruita seCa

Assemblar-se com un ou a una castanya: no tenir res a veure, ser molt diferentsTreure les castanyes del foc: resoldre una situació compromesa


afrontant-se al riscParlar més que un sac de nous: parlar massaTenir molts pinyons: ser ric

estris de Cuina

El més calent és a l’aigüera: no haver-hi res fet per menjar quan és l’horaFicar cullerada: donar l’opinió en una conversa sense que ningú ho demaniQuedar com un drap brut: quedar malament, fer un mal paperA tot drap: a gran velocitatSer la llei de l’embut: dit d’una cosa injustaSer de l’olla: ser dels que manenFer bullir l’olla: tenir de què viure, guanyar prou per alimentar-seEls testos s’assemblen a les olles: tothom s’assembla als seus pares en alguna cosaTenir la paella pel mànec: poder fer i desfer a la seva voluntat en un aferSer sord com una perola: ser completament sordDe mica en mica s’omple la pica: cada cosa necessita el seu tempsMenjar en el mateix plat: ser molt amicsSemblar que no ha trencat mai cap plat ni cap olla: semblar molt innocent i incapaç de fer cap malifetaPagar els plats trencats: sofrir les conseqüències de les malifetes o dels errors dels altresTirar-se els plats pel cap: barallar-se, discutir-se


Al pot petit hi ha la bona confitura: lloar la bellesa o la intel·ligència d’una persona petita d’estaturaPortar una cosa amb safata: donar grans facilitats a algú perquè aconsegueixi una cosaSer un tastaolletes: començar moltes coses i no acabar-ne capSer la gota que fa vessar el vas: la causa final per no poder suportar més alguna cosa

líquids i begudes

Portar l’aigua al seu molí: procurar que les coses vagin en profit propiSer més clar que l’aigua: ser evidentEstar amb l’aigua fins al coll: tenir grans dificultats econòmiques Ofegar-se en poca aigua: acovardir-se davant la menor dificultat Treure’n l’aigua clara: arribar a saber amb certitud, aclarirFer aigües: començar a dubtar en una empresa, en una creença, en una opinióGallina vella fa bon brou: reconeixement a l’experiència de les persones d’edatBrou de llengua: paraules sense fetsFer escudella: fer fàstic, empiparEstar de mala llet: estar de mal humorHaver mamat llet de cabra: ser una criatura inquieta i entremaliadaHaver begut oli: estar ben llest, no tenir remeiSer una bassa d’oli: qualsevol cosa que està calmadaEstendre’s com una taca d’oli: escampar-se molt de pressa, sobretot les notícies


Com una sopa: molt moll / refredat / completament ebriSer un sopes: ser curt d’enteniment o sense gaire iniciativaFer sopes: parlar papissotQui menja sopes se les pensa totes!: persona astuta buscant recursosEl bon vi no necessita ram: les bones coses no necessiten publicitar-se Tenir bon vi: tenir bon humor, comportar-se pacíficament

l’aCte de menjar O de Cuinar

Amb el mos a la boca: just havent acabat de menjarDonar mastegat: facilitar que algú comprengui o faci alguna cosaFaltar un bull: tenir poc seny o entenimentFer un mal cuinat: jugar una mala partida a algú o cometre un disbarat grosFer venir l’aigua a la boca: obrir la ganaMatar el cuc: fer-se passar la ganaMenjar com una llima: menjar moltMenjar més amb els ulls que amb la boca: gaudir més per l’aspecte del menjar que pel gustMenjar-se la partida: endevinar un intentMenjar-se una cosa o una persona amb els ulls: mirar una cosa o una personaOmplir la panxa: menjarTenir el pap buit: no haver menjatTenir sempre un budell buit: estar sempre disposat a menjarTenir taula parada: dit de qui convida a menjar tothom qui es presenta fixament, amb una gran atenció o desig


portada.fh11 24/3/09 11:19 P�gina 1

C M Y CM MY CY CMY K

Recull de receptesde la 9a i 10a Mostrade Cuines de CCOO

de Catalunya

Recu

ll de

rece

pte

s de

la 9

a i 1

0a M

ostr

a de

Cui

nes

de C

COO

de

Cat

alun

ya

Amb el suport de:

presentació - ccoo de catalunya, el teu sindicat a ... · el curri és una barreja d’espècies i...

Documents