PREPAREM-LOS PER L’APRENDRE A

APRENDRE

Formació al professorat dins l’acció tutorial

CONSELLS PRÀCTICS D’ON ESTUDIAR - 1

Habitació: destinada a l’estudi, sense males olors, ben airejada i ventilada, ni amb molta calor ni amb fred, sense molèsties de sorolls, ni altres distractors.

Taula de treball àmplia, en la qual damunt hi pugui haver tot el material necessari.

La llum preferiblement natural i, si no és així, que sigui blanca o blava i que vingui del costat contrari a la mà amb la qual escriuen.

Tant la taula com la cadira han de ser adequades a l’altura de l’estudiant, ser còmodes però no en excés. La cadira ha de tenir respatller i ser dura. Tant l'excessiva comoditat com la incomoditat portarà a rendir menys.

CONSELLS PRÀCTICS D’ON ESTUDIAR - 2

Vigilar amb la postura corporal. Tronc estirat i esquena recolzada en el respatller de la cadira. És recomanable estar a una distància al voltant de 30 cm. del llibre o els apunts i, si és possible, que estiguin inclinats en un faristol o un altre objecte, ja que farà que la vista i els ulls no es cansin tan aviat.

Estar decidit a l'hora de posar-se a estudiar. S’ha d’estar mentalitza’t que aquest és el treball que toca fer i és millor fer-ho amb alegria i distensió que enfadat i sense ganes.

Pensar què necessitarà i col·locar-ho a la taula o a l'abast.

CONSELLS PRÀCTICS D’ON ESTUDIAR - 3

Fer-se un horari d'estudi diari, el qual ha de ser realista; ha de tenir en compte les seves capacitats; ha de ser realitzable i factible i també flexible i preparat pels imprevistos. Hi ha d’haver el temps d'estudi, el temps d'oci i descans.

És recomanable cada hora hores descansar durant 5 minuts i estirar una mica la musculatura.

A l'hora de fer l’horari han de pensar quin és el millor moment per estudiar, segons les seves condicions. Les hores d'oci també són importants, que no se n’oblidin.

S’ha de dormir una mitjana de 8 a 10 hores, per poder rendir.

TÈCNIQUES D’ESTUDI vs ESTRATÈGIES D’APRENENTATGE

La diferència fonamental es troba precisament en què comportar-se d’una manera estratègica suposa escollir, d’entre diverses tècniques, aquella que més s’adequa a l’objectiu que es vol aconseguir (Coll, Palacios i Marchesi, 2007).

L’ús adequat d’estratègies d’aprenentatge implica saber escollir la tècnica d’estudi més adequada segons la demanda o situació que tinguem davant (metacognició).Per aquest motiu en la nostra proposta centrarem el seu aprenentatge dins de cada àrea curricular.

DECÀLEG DE L’ESTUDIANT

1. PROGRAMACIÓ (horari)2. COMPRENSIÓ: seleccionar, estructurar i entendre la informació..3. ANSIETAT: preveure què els fa posar nerviosos i pensar en

positiu. 4. AUTOESTIMA: creure en les pròpies capacitats i potenciar-les. 5. MOTIVACIÓ: incrementar el grau de motivació cap a l’estudi. 6. CONCENTRACIÓ.7. SÍNTESIS: reconstruir la informació organitzant-la. Compartir la

informació amb altres companys i reelaborar-la conjuntament.8. REPÀS: reservar un temps per a revisar el que ja s’ha estudiat i

donar-li un sentit. 9. USAR L’ESTRATÈGIA ADEQUADA.10. AUTOAVALUACIÓ: practicar elaborant possibles preguntes

d’examen, amb proves model, etc. És útil realitzar aquest exercici en petit grup, ja que ens permet resoldre dubtes.

EL PROCÉS D’APRENENTATGE -1

1er - Percepció: La primera fase és la rebuda de la informació,

la qual pot provenir de la vista, l’oïda, el tacte,... Com a docents cal que utilitzeu les diferents vies d’entrada de la informació (intel·ligències múltiples), ja que cada alumnes és sensible a una via diferent.

Per percebre determinada informació cal tenir uns propòsits (voler aprendre).

EL PROCÉS D’APRENENTATGE-2

2on – Enregistrament:El nostre coneixement s’estructura

ordenadament. Tota la informació és processada pel cervell, que funciona com el disc dur d’un ordinador, però per ordenar-la correctament cal conèixer i saber aplicar determinades estratègies d’aprenentatge.

Cada professor treballarà les estratègies més adequades per la seva àrea disciplinar.

EL PROCÉS D’APRENENTATGE-3

3er – Retenció:Crear un aprenentatge significatiu amb la

informació que han enregistrat. Aquest aprenentatge es basa en la idea que un coneixement només es pot integrar a la nostra ment i tenir sentit si es pot relacionar amb un coneixement que ja teníem anteriorment.

Cal saber els coneixements previs dels nostres alumnes per poder generar un aprenentatge significatiu.

EL PROCÉS D’APRENENTATGE-4

4rt - Reproducció i revisió (comprovació):

Un aprenentatge significatiu serà fàcilment reproduïble i revisable per l’alumne/a.

CAUSES DE L’OBLIT

Aprendre “de memòria” sense fer un aprenentatge significatiu, no ens resulta útil i, amb el temps, l’oblidem.

Rebre interferències de nous coneixements, els quals substitueixen els antics.

Oblidar voluntàriament allò que no ens interessa recordar.

AFAVORIDORS DE LA MEMÒRIA

Coneixements previs: relacionar una nova idea amb allò que ja coneixem.

Fer una lectura activa i analítica, permet retenir amb més facilitat la informació.

Bona estructuració de la informació (importància dels resums, esquemes, subratllat,...).

La repetició i revisió de les produccions pròpies fetes per organitzar la informació (resums, esquemes,...).

LLEIS DE L’APRENENTATGE -1

Llei de graduació: els coneixements es formen de manera gradual, de més fàcil a més difícil, de més simple a més complex i de més concret a més abstracte. Pensa-hi quan programis les activitats d’E-A.

Llei de relació i ordre mental: els coneixements s’integren a la ment de manera ordenada, per tant, quan estudiem també necessitem seguir un cert ordre. No ho oblidis quan preparis les unitats didàctiques.

Llei de repetició (insistència i renovació): els coneixements s’han de repassar fins que estiguin sòlidament adquirits. Pots repetir-los de maneres diferents. Assegura’t que els/les alumnes els han assolit.

LLEIS DE L’APRENENTATGE- 2

Llei de selecció: ajuda l’alumnat a diferenciar la informació important de la superficial, ja que estaràs fomentant la competència bàsica d’aprendre a aprendre.

Llei de l’interès i l’estímul: la motivació facilita l’assimilació dels aprenentatges. La motivació es pot augmentar o disminuir amb les tècniques adequades. Esbrinar els interessos i motivacions de l’alumnat i adapta-ho a la teva matèria.

Llei del ritme personal: cada persona té el seu propi ritme personal d’assimilació. Si com a docent el detectes, i actuen en conseqüència estaràs atenent la diversitat adequadament.

ESTRATÈGIES MOTIVACIONALS-1

Missatges positius: facilitar la identificació de pensaments negatius per, posterioment, fer-ne la reinterpretació positiva. Canvi de pensaments negatius a positius.

ESTRATÈGIES MOTIVACIONALS-2

Interrupció del pensament: provocació de pensaments negatius, imaginant situacions en les que habitualment tenim aquests sentiments negatius, per aprendre gradualment a aturar-los i substituir-los per altres pensaments més centrats en la tasca.

Fases interrupció del pensament:1. Imaginació del pensament: ser capaç d’evocar

una situació concreta.2. Interrupció del pensament: dir una paraula clau i

deixar la ment en blanc durant una estona.3. Substitució del pensament: per un pensament

positiu.

ESTRATÈGIES MOTIVACIONALS-3

Auto-control: ser capaç de modificar la pròpia conducta.

Fases auto-control:1. Auto-observació de la pròpia conducta.

2. Auto-avaluació: comparació de la conducta observada amb la desitjada.

3. Auto-reforçament: si la conducta observada és igual o millor que la desitjada s’auto-administraran el reforç, mentre que si és inferior a la desitjada s’aplicaran la mesura correctora.

DIFICULTATS ESTRATÈGIES MOTIVACIONALS I SOLUCIONS -1

1. Incapacitat per utilitzar la imaginació amb la pràctica dels exercicis.SOLUCIÓ: intenta dibuixar o escriure l’escena el que vulguin imaginar i es concentrin en més d’un sentit (vista, olfacte,...)

2. No creure que la tècnica pot funcionar.SOLUCIÓ: la clau per canviar són els seus propis pensament, si els tenen negatius, els resultats també seran negatius.

3. AvorrimentSOLUCIÓ: la pràctica repetida de les tècniques els pot fer caure en l’avorriment. Recalquem els efectes positius!

DIFICULTATS ESTRATÈGIES MOTIVACIONALS I SOLUCIONS -2

4. Aconseguir un canvi excessivament de pressa.SOLUCIÓ: els resultats immediats no són bons, ja que fa que no dediquin el temps ni l’interès necessaris per consolidar la tècnica, cosa que facilita les recaigudes.

5. Por a les novetats.SOLUCIÓ: allò desconegut fa por als humans, és normal, animeu-los a afrontar el repte.

6. Poc temps d’entrenament.SOLUCIÓ: per veure els resultats cal invertir-hi un temps, animar l’alumnat a no deixar-ho a mitges.

INVESTIGACIÓ – ACCIÓ (I-A)

Serà la metodologia que utilitzarem per fer el seguiment i l’avaluació del treball fet a tutoria i les diferents assignatures.

Què és la I-A? Té com a objectiu aprofundir en el coneixement des de la

pròpia pràctica, sense allunyar-se dels seus protagonistes, professorat i alumnes (context psicosocial).

Implica un procés de reflexió cooperativa: la pràctica reflexiva sobre aquestes estratègies és una eina formativa molt eficaç per a la millora educativa i el canvi metodològic del professorat.

Transforma la realitat a través de diferents fases.

QUÈ PRETENEM AMB L’ÚS DE LA I-A?

El professorat reflexioni sobre la necessitat d'ensenyar estratègies de gestió del coneixement, des de cada àrea i a través de les diferents activitats que es proposen en l'aula.

El professorat i l’alumnat facin canvis en el concepte d'aprenentatge que tenen, a partir de la formulació del problema de la manca d’habilitats i estratègies en l'estudi (fomentar la concepció constructivista: alumnes actius en el seu procés de coneixement, coneixement contextualitzat a la realitat, etc).

L’alumnat posi en pràctica estratègies d ‘aprenentatge útils les quals els ajudin a assolir la competència d’aprendre a aprendre.

S’aconsegueixi un ensenyament de qualitat.

FASES INVESTIGACIÓ – ACCIÓ (1)

1. Pla d’acció: diagnosticar el problema + hipòtesis d’acció.

Aquesta part correspon a la informació de la qual partim. Diagnosi del problema (manca d’habilitats i estratègies d’estudi en els

alumnes). Es plantegen les hipòtesis de partida, les quals són formulades per

l’orientadora, però han d’estar validades pel professorat implicat, per així compartir-les tenir el mateix punt de partida.

En aquesta primera fase hi entra la formació del professorat, que estem fent aquí, on reflexionarem i decidirem quines són les millors estratègies per cada matèria.

2. Acció: engegar les hipòtesis.

Tenim la hipòtesi plantejada: millorant les estratègies d’aprenentatge aconseguirem repercussions positives en els resultats acadèmics d’aquest alumnat. Aquesta fase es correspon amb el treball a l’aula que faran els responsables de l’acció tutorial.

FASES INVESTIGACIÓ – ACCIÓ (2)

3. Observació acció i supervisió de la intervenció: Aquesta observació la farà cada professor individualment,

serà una autobservació, a menys que sol·liciti explícitament ser observat per l’orientadora. En aquesta fase suport permanent de l’orientadora.

4. Reflexió: revisió i interpretació dels resultats per extreure’n conclusions

Aquest procés reflexiu serà el que farem en aquestes sessions amb tot el professorat. Cada professor exposarà les seves reflexions sobre la seva experiència a l’aula, tots podrem opinar i suggerir amb l’objectiu de millorar les pràctiques docents de tots plegats. Aquests reflexions ens permetran passar a la següent fase del procés.

FASES INVESTIGACIÓ – ACCIÓ (3)

5. Reformulació de la intervenció d’acció (i tornada al procés).

El procés reflexiu anterior ens permetrà analitzar en què ens equivoquem i ens donarà l’opció de generar de nou canvis en l’acció que estem duent a terme a l’aula. La reflexió, anàlisi i canvi serà constant al llarg del curs, i és precisament això el que ens permetrà adaptar-nos al ritme del grup, fer-ne el seguiment i veure’n l’evolució.

PLANTEJAMENT SESSIONS TUTORIA

Aspectes previs (agenda, justificants, informacions diverses,…)

Revisió feina feta dia anterior (posar l’àncora per iniciar els nous aprenentatges)

Exposició teòrica tema (diversos formats per arribar a tothom)

Treball individual i treball de grup (cooperatius).Cloenda sessió amb un feedback compartit per

tothom.

SEQÜÈNCIA TREBALL ESTRATÈGIES APRENENTAGE DES DE LES ÀREES

1. Revisió d’allò fet el dia anterior.

2. Exposició teòrica.

3. El professor fa de model, ensenyant com aplicar l’estratègia.

4. Pràctica individual.

5. Revisió en grups cooperatius.

6. Feedback en gran grup.

ABANS DE COMENÇAR A TREBALLAR DES DE LA TEVA ÀREA…

Fes una avaluació prèvia del domini que tenen sobre les estratègies d’aprenentatge que utilitzaràs.

Avaluació coneixements previs sobre el tema que es treballarà.

Escull quina metodologia d’aula utilitzaràs (grups cooperatius, tutoria entre iguals,…).

MENTRE ESTIGUIS DESENVOLUPANT LA TEVA ÀREA… Generar aprenentatge amb activitats que tinguin:

Significativitat lògica (no han de ser arbitràries ni confuses)

Significativitat psicològica (l’alumne pugui trobar-hi una explicació en base als coneixements que ja té).

A l’inici activitats amb més guia i ajuda, i anar-la retirant progressivament.

Realitzar un modelat en començar tasques complexes que resultin novedoses o desconegudes pels alumnes.

Incloure activitats de coavaluació i autoavaluació, ja que permeten als alumnes prendre consciència del seu propi procés d’aprenentatge .

AL FINAL DEL DESENVOLUPAMENT DE LA TASCA EN LA TEVA ÀREA…

Fer sessions de retorn (feedback), en les quals puguin compartir entre tots els resultats, dificultats, propostes per millorar,…

SESSIONS FORMACIÓ PROFESSORAT

Treballarem amb grups cooperatius de 4 membres, formats per un professor de cada àrea (1 llengua, 1 ciències, 1 tecnologia, 1 art/EF).

Cada professor exposarà un tema del seu currículum a la resta de professorat.

La resta de professors del grup agafaran el rol d’alumne i utilitzaran la tècnica d’estudi que creguin millor segons la temàtica estudiada.

Reflexió de quines avantatges i inconvenients presenta cada tècnica. Reflexió sobre com passar de la tècnica a l’estratègia d’aprenentatge.