JOCS FLORAL

S

12-13E.S.O

Col·legi Amor de Déu

2n ACCÈSSIT: Sant Jordi

Pseudònim: POLSERESMaria Crusat Canto

Hi havia una vegadauna princesa en un poblat.Va passar que era amenaçadaja que al poble hi havia un drac.

Aquell drac tenia ganai les ovelles s’havien acabat.Per un sorteig va ser tocada,ja eren tots ben espantats.

Va arribar el dia,en què havia de ser menjada.Es va apropar poc a poc,però es va quedar bocabadada.

Un príncep amb el seu cavall,van arribar d’un lloc llunyà.

El príncep amb la seva espasaun tall va fer al drac a la panxa.

El drac va quedar morti la princesa va quedar alliberada.

El príncep i la princesa,es van casar amb tendresa.

1r ACCÈSSIT: Amor de Déu

Pseudònim: NANCYS RUBIASAna Guerrero Cánovas

Cent cinquanta anys ,portem ensenyant

74 escoles hem construït,a Espanya, Puerto Rico i als Estats Units.

La nostra meta és transmetreamor, alegria i respecte.

Cada dia li preguem a Déu,perquè ens obri les seves portes,

i poder sentir la seva veu.El pare Usera és molt gran i bondadós,

ens va deixar el seu amor i els seus dons.Encara que no el veiem està aquí,

ens ensenya a ajudar i a respectar als nostres amics.

3r PREMI: Primavera del 39

Pseudònim: DIECISÉISMarc Martínez Aguilar

Amor, tothom parla d’ell,tothom sap el que és, però no tothom sap que ell,no fa patir, ni sofrirés la gelosia, la desconfiançaque fan que es desequilibri la balança.

Tothom té un amor, un amor de primavera.També una història com la meva.Molts versos li dedicava,ella, emocionada quedava.No soc poeta, ni dramaturg,però m’agrada fer això i faig el que puc.

Versos amb passió, versos amb sentiment,que a poc a poc, s’emportava el vent.M’enrecordo d’aquelles nits plàcides,aferrat al seu blanc abric de llanaon ella amagava, aquella abraçada.Aquella abraçada per la qual tothom mor,aquella que fa que el nostre cor, bategui més i més fort.

Ahir ens matava el temps,avui ens mata la distància,

ens menja la cobdíciai ens delata la ignorància.

Tothom té un amor de primaveratambé una història com la meva.

2n PREMI: Només és un jocAquella nit em vaig despertar molt espantat,el so de les campanes m’havia despertat.La meva mare em va dir que m’aixequés.,de la por que tenia no podia dir res.

Els meus germans baixaven en pijama,jo no podia entendre què passava.De la casa vam fugir els primersi cap al refugi de la plaça anàvem corrents.

Allà dins els meus companys d’escola,tots ells abraçats amb els seus pares i mainaderes.El meu pare em va dir que tot era un joc de fet i amagari jo tan innocent com era ho creia veritat.

De sobte, es va fer el soroll, els tremolors i la foscorperò d’alguna manera segons el meu pare, tot era un joc.El soroll continuava, i cada cop més fort.La gent tremolava, estava espantada, però jo no tenia por.

Pseudònim: REBECA LUCIANINúria Serrano López

La remor es va acabar i un per un vam acabar sortintd’aquell forat negre, fosc i humit.

Els meus pares parlaven sense que ningú els escoltés, però jo vaig preguntar: “Podem jugar un cop més?”.

El meu pare em va dir: “ Això és l’únic que pots saber,la nostra ciutat ara té un nom diferent,

la que abans es coneixia com Barcelona,ara és l’anomenada Ciutat de les Bombes”

1r PREMI: Estel de nitPseudònim: BUNIKERRIN

Marc Belmonte García

Estel de nitque il·lumines els meus somnis

per què ara és quan et necessitola teva calor no em pots donar?

Si abans eres tan propertant que amb el tacte tenia prou.

Com ets ara tant lluny,tant, que només et tinc en el meu record?

Si la nit o els somnissón els que em fan tenir-te

els estaré esperantabstraient-me del dia.

Mar d’enganys, que ets la mortper què has d’emportar-te el mariner que

jo volia?Per què l’has tret del port,

per què sigui llum de tothom?Estel de nit, que omples el meu corenlaira’t ben alt en el cel estrellat.

Que tothom sàpigaque entre totes les estrelles,

la més brillant i perfecta,ets tu.

Feliç Sant Jordi

a tothom!