7Suplement informatiusobre el 3r Congrésde la Professió Mèdicade Catalunya

9Posicionament dels representantsdels metges en relació ambla saturació als serveis d’urgències

18Debat sobre la conciliacióde la vida laboral, familiari personal

#149Gener 2017

www.comb.cat

Premis a l’Excel·lènciaProfessional:

Compromís amb elspacients i els valorsde la professió

Sumari

Segueix-nos a:https://twitter.com/COMBarcelona

Segueix-nos a:facebook.comb.cat

Més informació:www.comb.catrevista.comb.cat

Accedeix al nostre blog:http://blogcomb.cat/

#149Gener 2017

18

5 Opinió i anàlisiEstrenem l’any amb inquietud

6 PresentacióDos grans esdevenimentsprofessionals

7 ProfessióSuplement informatiu sobreel 3r Congrés de la ProfessióMèdica de Catalunya

Premiades dues iniciativescol·legials per “Diario Médico”

Situació als serveis d’urgències.Comunicat conjunt delsrepresentants dels metges

10 Revista de premsa12 Dossier

MetgesBarcelona, els serveisdel Col·legi al mòbil

14 La qüestióQuè opines sobre l’appMetgesBarcelona i què s’hihauria d’incorporar?

15 EntrevistaBeatriz Jiménez

16 Document de posicióSobre l’actitud antivacunaciód’alguns professionals

La validació periòdica de lacol·legiació

17 A fonsEl Comitè d’Ètica d’InvestigacióClínica

18 Taula rodonaLa conciliació de la vida

laboral, familiar i personal

20 CrònicaPremis a l’Excel·lènciaProfessional 2016

25 La Junta informaAprovat el pressupost per al2017 amb el 91 % dels vots

26 Activitat col·legialCatorze metges reben lesbeques Bada per formar-seen cooperació

28 Seccions col·legialsi juntes comarcals

30 Obituaris31 Professionals

Tretze professionals i setentitats van rebre les medallesJosep Trueta al mèrit sanitari

32 Cultura i societatHomenatge a Antoni deGimbernat i Arboç (1734-1816)

34 Petits anuncis37 Grup Med

Firmaprofesional organitzala 1a Jornada dedicada a la“Transformació digital en elscol·legis professionals”

Exercir la medicina en l’àmbitde la privada. Què cal saber?

40 Innovació i tecnologiaEnginyeria biònica: el camí perrecuperar els sentits

Entrevista a Anna Febrer

42 Consultori terminològic

14

20

38

REVISTA DEL 3

Àreacultural

2017

MedijocsJocs esportius per a metges

MediconcertMetges músics perla cooperació

Concursos ArtísticsPoesia, narrativa breu,pintura/dibuix, fotografia icinema

Conferències i concertsTemes d’actualitat, viatgeso música. Concerts deguitarra, piano o violí

Sessió de CinemaAmb col·loqui al finalitzar

Excursions i viatgesSortides culturals i visitesguiades

Coral de metgesCoral formada per metges

Orquestra Ars MedicaOrquestra de cambraformada per metges músics

Tallers i activitats en grupTallers de literatura, teatre,sortides en BTT i trobadesculinàries

Consultal’Agenda Cultural del CoMBhttp://cultura.comb.cat

Vinei gaudeix

REVISTA DEL 5

Opinió i anàlisi

Estrenem l’anyamb inquietudEls darrers mesos han estat intensos per a la professió i per a l’activitat del Col·legi.Vam tancar el 2016 amb dues grans fites assolides amb èxit: la celebració a Gironadel 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya i el lliurament dels Premis al’Excel·lència, la gran cita anual del Col·legi amb els professionals que han destacatpel seu compromís amb els valors de la professió.

Però també vam estrenar el nou any amb inquietud, enmig d’un escenari d’incertesapressupostària i davant d’una epidèmia de grip que va arribar abans d’hora i que vatornar a deixar al descobert el problema endèmic dels nostres serveis d’urgències,que es van tornar a veure saturats per l’increment sobtat de la demanda assistencial.No ens cansarem de repetir que el problema de les urgències ve de lluny i que seria unerror vincular-lo únicament a les epidèmies hivernals. L’esforç dels professionals quetreballen als diferents nivells assistencials ha anat suplint les insuficiències del sistema,malgrat no haver rebut el reconeixement corresponent. Però és l’hora de fer front a unasituació que arrosseguem des de molt abans de les retallades i que sabem que, senseun canvi substancial de l’actual model assistencial, s’anirà agreujant any rere any.

Sabem que les causes de la saturació als serveis d’urgències té a veure amb moltsfactors i que l’envelliment progressiu de la població i l’increment de malalts crònics,juntament amb la insuficiència de recursos, n’és un dels principals. El sistema hacontinuat funcionant com si aquest canvi demogràfic no s’hagués produït. Els diferentsresponsables sanitaris no han aconseguit bastir al llarg d’aquests anys un modelassistencial capaç de donar atenció integral i d’oferir alternatives a l’ingrés hospitalaria uns pacients fràgils que sovint també requereixen suport dels serveis socialsi comunitaris. Els professionals som ben conscients de totes aquestes mancances i aixího vam expressar en un comunicat conjunt emès pel Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya i el sindicat Metges de Catalunya. Personalment, jo mateix també vaigcompartir una reflexió sobre el tema en un article a la premsa i al meu blog.

D’altra banda, sembla que, finalment, tindrem pressupostos. Reconeixem l’esforç delgovern i del Parlament, però també hem de dir ben clar que són uns pressupostosinsuficients, ja que, malgrat l’increment previst en la partida del Departament de Salut, elcert és que ens situen al mateix nivell de despesa per càpita que teníem fa deu anys i ensallunyen d’objectius urgents i necessaris, com la reducció de les llistes d’espera, la represade les inversions i la recuperació de les retribucions i contractacions del personal.

Jaume Padrós i Selma,president del Col·legi de Metges de Barcelona

“No ens cansaremde repetir que

el problema de lesurgències ve de lluny

i que seria un errorvincular-lo únicament

a les epidèmieshivernals”

JUNTA DE GOVERN DEL CoMB: President Jaume Padrós i Selma Vicepresidenta 1a Elvira Bisbe Vives Vicepresident 2n Jaume Sellarès i Sallas Secretari Gustavo A. TolchinskyWiesen Vicesecretari Josep Maria Benet i Martí Tresorer Lluís Esteve i Balagué Vocals Magda Campins i Martí, Ramon Torné i Escasany, Magdalena Bundó i Vidiella, Àngels Escorselli Mañosa, Adriana Bataller i Bassols, Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon, Anna Carreres i Molas, Antoni Iruela López, Anna Olivé i Torralba Vocals suplents Jaume Roigé i Sole,Antoni Trilla i Garcia, Mireia Sans i Corrales, Àngels López i Pol

6 REVISTA DEL

Presentació

En el marc del cicle de conferències“Lideratge i valors”, coorganitzat pelCol·legi de Metges de Barcelona i eldiari ARA, es va celebrar, el passat11 de gener, el col·loqui “D’Obama aTrump”en el qual els periodistes quehan exercit als EUA, Antoni Bassas iJordi Graupera van tractardel canvi de govern als EUA.

El vídeo

Teniu a les mans el número 149 de la revista del CoMB. A la portada, la imatgedel compromís amb els valors de la professió i amb els pacients expressada pelsPremis a la Excel·lència Professional 2016: 51 metges i 4 equips assistencials quehan destacat per la seva qualitat i compromís professional.

Amb aquesta revista rebreu també un suplement amb tota la informaciórelativa al 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, amb la Declaració deGirona, que marca clarament els aspectes clau de la nostra professió i els reptesde futur. Dos grans esdeveniments.

També a la revista trobareu el comunicat conjunt dels representants delsmetges (Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i Metges de Catalunya)en relació amb la situació als serveis d’urgències, un problema crònic quecal afrontar amb rigor i decisió. Hi ha moltes altres noticies i informacionsd’esdeveniments importants per a la vida col·legial, que no fan sinó reflectirel compromís, abans esmentat, de tots nosaltres amb la societat. Esperemque us agradi.

Recordar-vos finalment que el Col·legi s’ha adherit a la campanya #volemacollir,impulsada per l’entitat Casa Nostra, Casa Vostra que reclama a les institucionsque compleixin amb la promesa d’acollir persones afectades per la crisimigratòria de la Mediterrània.

Antoni Trilla, vocal de la Junta de Govern del CoMB

Dos gransesdeveniments

professionals

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

Professió

Suplement informatiu sobre el 3r Congrésde la Professió Mèdica de Catalunya

REVISTA DEL 7

La publicació 3rCPMC, que es distri-bueix als més de 40.000 metgescol·legiats de tot Catalunya, repro-dueix el contingut complet de laDeclaració de Girona i informa so-

bre el desenvolupament del Congrés. Alsuplement, es presenta un resum de lesquatre ponències, es donen les xifres departicipació i s’informa sobre la plataformatecnològica que va permetre als delegatsl’accés a la plataforma de votació. A més,deu delegats que van participar en el Con-grés fan una breu valoració sobre la jorna-da. Finalment s’ofereix un repàs de la re-percussió que va tenir l’esdeveniment alsmitjans de comunicació.

Així mateix, el president del 3rCPMC i delCol·legi de Barcelona, Jaume Padrós, i elpresident del CCMC i del Col·legi de Giro-na, Josep Vilaplana, analitzen la importàn-cia del treball conjunt dels quatre col·legisde metges, així com la repercussió que tin-dran les propostes i reflexions sorgides delCongrés i de la Declaració de Girona en elfutur proper.

La Declaració de Girona, aprovada pel97 % dels delegats, recull en deu punts elsaspectes que els metges catalans consi-deren que són clau perquè la professiópugui fer front als nous reptes del futur,tot garantint la qualitat de l’exercici i te-

nint sempre present que les persones sónel centre de l’activitat i de la vocació delsprofessionals.

En un context de crisi econòmica i de trans-formació constant, amb canvis sociodemo-gràfics tan significatius com el progressiuenvelliment de la població, i amb avençoscientífics i tecnològics constants, la Decla-ració de Girona referma el compromís delsprofessionals des de diversos àmbits:

Amb les persones i amb els vincles deconfiança, empatia i respecte en què esbasa la relació metge-pacient.Amb els valors de la professió: l’al-truisme, el compromís, l’honestedat, l’ex-cel·lència, la integritat, etc.Amb la qualitat i amb l’aposta per modelsorganitzatius que afavoreixin la continuï-tat assistencial, la col·laboració entre pro-fessionals, la recerca i la innovació.Amb el treball en equip, entre professio-nals sanitaris, socials i comunitaris, indis-pensable per donar una resposta integral ales necessitats de les persones.Amb el Codi de Deontologia, per tal dedonar resposta en cada moment als dile-mes que plantegi la societat i que es deri-vin dels avenços científics i tecnològics.Amb la formació i l’excel·lència, garantinti acreditant periòdicament la competènciaal llarg de tota la trajectòria professional.

Amb els joves metges del futur, vetllantperquè la seva formació sigui excel·lent, notan sols tècnicament, sinó també humanís-ticament.Amb la implicació i la responsabilitat al’hora de prendre decisions amb autonomiasobre l’organització del propi treball i departicipar en la gestió dels centres sanitaris.Amb la defensa d’entorns laborals esta-bles que permetin als professionals oferiruna atenció de qualitat a les persones.Amb la ciutadania i el país, per construirtots junts una professió de futur al serveide les persones.

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) ha editat un suplement informatiusobre el 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, celebrat el 10 de novembre de 2016al Palau de Congressos de Girona, on prop d’un miler de metges es van reunir per definir comha de ser el professional que la societat del futur necessita i per renovar el compromísde la professió amb els ciutadans.

8 REVISTA DEL

Professió

Dues iniciatives engegades pelCol·legi al llarg del 2016 han es-tat reconegudes amb els pre-mis “Las mejores ideas de la sa-nidad” que anualment atorga la

publicació especialitzada Diario Médico aprojectes innovadors dins del sector sanita-ri. En aquesta quinzena edició dels premis,el Col·legi ha estat guardonat, en la catego-ria corresponent a Iniciativa legal, ètica i de-ontològica, pel Document de posició “El se-cret professional mèdic i la protecció atercers”. El segon guardó va ser per a l’in-forme “La precarietat laboral del col·lec-tiu mèdic. Realitats i propostes”, dins dela categoria de Política professional.

El lliurament dels premis va tenir lloc enuna cerimònia celebrada al Teatre Nacionalde Catalunya, que va comptar amb la pre-sència del conseller de Salut, Antoni Comín;el ministre de Justícia, Rafael Catalá; el se-cretari general de Sanidad y Consumo, Javi-er Castrodeza, i el vicepresident de l’Orga-nización Médica Colegial (OMC), Javier

Premiades dues iniciativescol·legials per Diario Médicoentre les millors ideesde la sanitat 2016

Un grup d’experts coordinat per Jo-sep Terés va elaborar un document,encarregat pel Col·legi arran de l’ac-cident aeri de Germanwings, ambl’objectiu de formular una sèrie derecomanacions dirigides tant als àm-bits professional i social com polític ilegislatiu per tal de situar els límitsdel secret professional quan es posaen risc la seguretat a tercers.

La precarietat laboraldel col·lectiu mèdicL’informe La precarietat laboral delcol·lectiu mèdic. Realitats i propostes,elaborat pel Gabinet d’Estudis Col-legials analitza de manera exhausti-va les condicions laborals dels met-ges, tant del sector públic com delprivat. A l’estudi es constata que unde cada tres metges treballa encondicions d’inestabilitat i que, en-tre el col·lectiu de menys de 45 anys,la inestabilitat laboral afecta la mei-tat dels professionals.

Font. En representació del Col·legi, van as-sistir el director general corporatiu, MarcSoler, que va ser l’encarregat de donar labenvinguda a la ciutat als convidats i d’in-augurar el torn de paraula de les personali-tats. En el seu discurs, Soler va destacar elcompromís dels metges amb la societat.Un compromís que, en el cas dels metgescatalans, acaba de ser renovat públicamenta través de la Declaració de Girona, en elmarc del 3r Congrés de la Professió Mèdica.

Josep Terès, president de la Comissió deDeontologia del CoMB, va recollir el premiatorgat al document sobre el secret profes-sional i la protecció a tercers. Per la sevabanda, la presidenta de la secció de MetgesMIR i Metges Joves del CoMB, Anna Boada,va recollir el guardó reservat a l’informe so-bre precarietat laboral dels metges.

Diario Médico va lliurar més de 80 premis aidees innovadores en les quals han prespart fins a 130 entitats del món sanitari del’Estat.

Més informació:www.comb.cat

Més informació:www.comb.cat

El secret professionali la protecció a tercers

REVISTA DEL 9

Professió

El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC) i el sindicat Met-ges de Catalunya (MC) van mantenir,el 18 de gener, una reunió on, entred’altres temes que afecten la profes-

sió, van abordar la situació de saturació ex-trema que es viu des de fa setmanes als ser-veis d’urgències dels hospitals, a l’atencióprimària i al sector sociosanitari arran del’arribada de l’epidèmia de grip. Els repre-sentants de MC i del CCMC comparteixen laseva preocupació per una situació que posanovament en evidència que el problema vede lluny i que els nostres serveis d’urgènciesfa anys que treballen al límit.

Una vegada analitzada la situació, els re-presentants dels metges volen manifestar:

1. La saturació —i, ocasionalment, col·lapse—que periòdicament es viu als serveis d’ur-gències demostra que, més enllà de l’actu-al context d’epidèmia, l’origen d’aquestasituació es troba en la suma de diversescauses sobre les quals cal actuar de mane-ra decidida i que tenen a veure amb la in-suficiència pressupostària i la manca derecursos, però també amb dèficits estruc-turals i organitzatius i amb l’evolució so-ciodemogràfica de la població.

2. L’infrafinançament crònic de la sanitat, su-mat a les retallades pressupostàries delsúltims anys (es calcula que el sistema haperdut més de 8.800 milions d’euros en elsdarrers sis anys) i a l’ofec econòmic que pa-teix la Generalitat han suposat una granpèrdua de recursos humans i d’inversions.En ple debat dels pressupostos, és el mo-ment de reclamar a tots els grups parla-mentaris un esforç per arribar al consensper tal de recuperar els nivells de despesaen salut d’abans de la crisi. La insuficiènciapressupostària en sanitat posa en risc undels pilars bàsics de l’estat del benestar.

3. Constatem que continuem molt lluny dela despesa en salut de l’any 2010, justabans de l’inici de les retallades. Tenint encompte el pressupost consolidat previstper al 2017 (8.876,1 milions d’euros), la des-pesa per càpita serà de 1.186 euros, encaramolt per sota dels 1.297,5 euros per habi-tant de l’any 2010. De fet, la realitat és queencara ens trobem al mateix nivell de des-pesa que fa deu anys. Aquestes xifres sónde les més baixes de l’Estat espanyol i, evi-dentment, continuem molt lluny de ladespesa dels països de l’entorn europeu.

4. L’esforç i el compromís dels professionalsque treballen als diferents nivells assisten-cials està suplint les insuficiències del sis-tema, malgrat no rebre el reconeixementcorresponent des de la perspectiva pro-fessional i laboral. La millora del finança-ment ha de permetre alleugerir les càrre-gues de treball, recuperar lescontractacions i les retribucions i donarestabilitat als professionals.

5. L’actual model assistencial no s’ha adaptatals canvis sociodemogràfics dels últimsanys i, en especial, a l’increment progressiudel nombre de pacients crònics, els qualsrequereixen una atenció integral basadaen la coordinació entre els serveis sanitaris,socials i comunitaris. Cal avançar cap a unmodel d’atenció integral que garanteixiuna assistència de qualitat en el domicili ique permeti reservar l’opció de l’hospitalit-zació als casos greus i complexos.

6. La saturació als serveis d’urgències reflec-teix l’impacte que la crisi econòmica ha tin-gut en les famílies i la capacitat de respostainsuficient dels serveis socials i comunitarisa l’hora de donar suport a pacients fràgilsque sovint viuen sols i que, davant de qual-sevol descompensació, acaben a l’hospital.La feblesa d’aquestes estructures té un im-

Situació als serveis d’urgènciesComunicat conjunt delsrepresentants dels metges

Els assistents a la reunió entre CCMC i MC,del passat 18 de gener van ser:Per part del sindicat MC: Jordi Cruz, JosepMaria Puig, Núria Estanyol i Anna RocaPer part del CCMC: Josep Vilaplana, JaumePadrós, Fernando Vizcarro, Ramón Mur,Elvira Bisbe, Gustavo Tolchinsky, Josep MariaBenet, Carme Busquets, Frederic Mallol iCarles Querol

pacte directe en l’increment de la demandaassistencial. Amb uns serveis socials i comu-nitaris més forts i àgils seria possible trobaralternatives a l’ingrés hospitalari.

7. Cal reforçar de manera específica l’apode-rament de l’atenció primària i dotar-la demés recursos perquè pugui tenir méscapacitat resolutiva i col·laborar estreta-ment amb la resta de nivells assistencials iamb els serveis socials i comunitaris.

8. Amb l’objectiu de millorar l’atenció alsnostres pacients, oferim la nostra col·labo-ració a la conselleria de Salut per partici-par en l’elaboració del Pla d’Urgències ques’ha anunciat recentment.

La reunió entre els representants del CCMC iMC respon a la voluntat de les dues institu-cions de mantenir trobades periòdiques pertal de compartir informació i millorar la coor-dinació d’accions.

Jaume Padrós,president del Col·legide Metges de Barcelona

Josep Vilaplana,president del Consell deCol·legis de Metges deCatalunya i del Col·legide Metges de Girona

Jordi Cruz,president de Metgesde Catalunya

Josep Maria Puig,secretari general deMetges de Catalunya.

10 REVISTA DEL

Revista de premsa

El Col·legi de Metges de Barcelonaha aparegut les darreres setmanesals mitjans de comunicació en rela-ció amb diversos temes: la defensade l’atenció primària, la importàn-

cia de la vacunació com a eina essencial ensalut preventiva, la condemna a la violèn-cia masclista, el pes de la innovació sanità-ria en el teixit empresarial, el repte de re-duir les llistes d’espera, diversos actes ipremis que ha atorgat el Col·legi a travésde les seves delegacions comarcals, la 13aedició dels Premis a l’Excel·lència Profes-sional, el 20è aniversari de l’autogestió aCatalunya, les dades més destacades de lademografia col·legial i la impugnació delsestatuts del CGCOM.

La saturació dels serveis d’urgènciesEl Consell de Col·legis de Metges de Catalu-nya i el sindicat Metges de Catalunya van ferpúblic un comunicat el dia 19 de gener onalertaven de la “saturació extrema” dels ser-veis d’urgències arran de l’epidèmia de grip.Les agències informatives EFE, Europa Press iACN, i mitjans com El Punt Avui, El Mundo, LaRazón, Diario Médico, Redacción Médica, Eldiari de la Sanitat o Siete Días Médicos, vanrecollir, els dies 19 i 20 de gener, els puntsmés destacats del comunicat.En aquest mateix sentit, La Vanguardia vapublicar el 20 de gener una tribuna d’opinióde Jaume Padrós, president del CoMB, quiafirmava que “la situació actual evidencia,un cop més, la necessitat de modificar ur-gentment els actuals models estructurals id’organització perquè s‘adaptin a les neces-sitats d’una població diferent de la que tení-em fa uns anys.”

Atenció PrimàriaRegió 7 va publicar el dia 17 de gener unacarta de Jaume Sellarès, vicepresident delCol·legi de Metges de Barcelona, en res-posta a un article previ aparegut al mateixdiari que qüestionava la capacitat de reso-lució del metge de primària davant l’incre-

ment de la demanda derivada de l’epidè-mia de grip. Sellarès va recordar a la cartal’elevada satisfacció dels usuaris de l’aten-ció primària i la bona valoració que fan,especialment, del metge de família.El vi-cepresident del CoMB defensava tambéque “amb més pressupost i més autono-mia organitzativa, el metge de primàriapodria destinar més temps als seus pa-cients i es reduiria l’espera per a proves iper a derivacions a especialistes, entremoltes altres millores possibles”.

VacunacionsGustavo Tolchinsky, secretari del Col·legide Metges de Barcelona, explicava a DiarioMédico el 19 de desembre que els darrersdos anys s’ha obert expedient a tres met-ges per divulgar opinions antivacunes, encontra de les recomanacions de salut pú-blica que estan clarament consensuadesper la comunitat científica. Tolchinsky em-fatitzava que no es tracta de casos de malapraxi, però aclaria que “el fet de ser metgei d’estar col·legiat significa que s’està

d’acord amb un codi ètic i una determina-da conducta professional; i és precisamentaixò el que dóna confiança a la població,no cal oblidar-ho.”Josep Vilaplana, president del Consell deCol·legis de Metges de Catalunya, defensa-va a Redacción Médica, el 3 de desembre, elsexpedients oberts a metges que desacon-sellen vacunacions sistemàtiques per talcom la vacunació té una “evidència cientí-fica irrefutable”.Antoni Trilla va escriure una columna a LaVanguardia el dia 28 de novembre on advo-cava, un cop considerats els resultats preli-minars en països com el Regne Unit, per“reconsiderar sense demora la decisió de noincloure la vacuna antimeningocòccica B enel calendari de vacunacions espanyol.”

Violència masclistaUn teletip del 20 de desembre d’EuropaPress, reproduït per diversos mitjans, es feiaressò que Jaume Padrós, president delCoMB, lamentava “molt profundament lamort d’una companya metgessa a causa

El Col·legi de Metges de Barcelonaals mitjans de comunicació

20 de gener de 2017

El Punt Avui

REVISTA DEL 11

Revista de premsa

de la violència masclista”. Padrós es referiaa Victòria Bertran, doctora del CAP Mont-negre de Les Corts (Barcelona).

Llistes d’esperaEn reflexionar sobre la no-aprovació delspressupostos de l’any 2016, Jaume Sella-rès, vicepresident del CoMB, declarava aGaceta Médica el 12 de desembre que “esfa difícil pensar que amb la meitat del pres-supost es podrà mantenir la previsió del’objectiu inicial de reduir les llistes”. Sella-rès afirmava també que “ja venim d’un in-frafinançament del sistema i després s’haagreujat amb la crisi”. Les retallades, doncs,també “les pateixen els professionals, quehan fet un esforç important perquè el pa-cient no se’n ressenteixi”, explicava.

Actes comarcalsRegió 7 va publicar el dia 10 de gener unaentrevista a la doctora Anna Escalé, guanya-dora del premi Pau Florejachs atorgat perla Junta Comarcal del Berguedà al millortreball de recerca fet a la comarca en dosanys. Nació Berguedà n’havia publicat unaaltra entrevista el dia 14 de desembre, i ElPunt Avui i Regió 7 havien informat ja el dia12 de desembre sobre l’acte de lliuramentdel premi.

Diari de Sabadell informava el 24 de de-sembre sobre el lliurament del Premi Doc-tor Josep Maria Plans i Molina, atorgat perla Junta Comarcal del Vallès Occidental delCoMB a les doctores Carmen Expósito iMontserrat Romaguera.

El 14 de desembre, la Junta Comarcal delBaix Llobregat va lliurar els Premis SanitatBaix Llobregat als doctors Miquel Bioqué,Francesc Borrell, Antoni Serrano i TeresaPeñarrubia. Van recollir aquesta informacióLlobregatDigital.cat i EspluguesTV.

Regió 7, El setmanari.cat i Nació Manresainformaven el dia 22 d’octubre sobre la ce-lebració de la Vigília de Sant Lluc a Man-resa, organitzada per la Junta Comarcaldel Bages, on es van lliurar els guardons al

Metge Bagenc 2016, el Premi al MetgeJove, de Ciències Mèdiques, d’Història dela Medicina, de Vivències Mèdiques i lesDistincions Gaudeamus.

Premis Excel·lènciaLa Vanguardia va publicar el dia 30 de no-vembre una notícia sobre el lliuramentdels premis a l’excel·lència professional a51 metges i quatre equips assistencials, ones destacava que es premiaven, segons pa-raules de Jaume Padrós, “pel seu compro-mís amb l’excel·lència, amb els valors de laprofessió i, sobretot, amb els pacients”.Mitjans com La Razón, Diari de Terrassa, Rà-dio Ona o El 9 Nou destacaven alguns met-ges guardonats. El Periódico, per la sevabanda, abordava la figura d’Antoni Gim-bernat, metge del segle xviii homenatjatdurant el lliurament dels Premis.

20 anys de les EBADiario Médico va recordar el dia 17 d’octubreel 20è aniversari de funcionament de l’EAP ElRemei, de Vic, pioner a Catalunya de la fór-mula d’autogestió de les Entitats de Base As-sociativa (EBA). Jaume Padrós afirmava quedues de les principals fortaleses d’aquestmodel són “l’eficiència” i “la transparència”, iva avançar que s’estava treballant en la crea-ció d’un mecanisme d’avaluació. Gaceta Mé-dica publicà també el 24 d’octubre una notí-cia sobre les XX Jornades ACEBA, que vancomptar amb la presència de Padrós, entred’altres professionals i experts.

Demografia col·legialLa publicació electrònica Nació Digital vapublicar un reportatge el 7 d’octubre so-bre les dades demogràfiques del Col·legide Metges de Barcelona on es destacava,entre d’altres qüestions, que per primeravegada en els 121 anys d’història del Col·le-gi, les dones superaven els homes entre elsmés de 32.000 col·legiats. Marc Soler, di-rector general corporatiu del CoMB, expli-cava que la feminització de la professió “ha

avançat de mica en mica des de la demo-cràcia”. A més, el reportatge exposava queles metgesses dupliquen els metges en lafranja d’edat dels 30 als 40; que els propersanys es preveu una jubilació massiva deprofessionals, i que més del 50 % dels met-ges menors de 45 anys tenen un contracteprecari.

Estatuts CGCOMDiario Médico informava el dia 3 d’octubresobre la decisió del Col·legi de Metges deBarcelona d’impugnar els estatuts del Con-sejo General de Colegios Oficiales de Mé-dicos (CGCOM) de l’Organización MédicaColegial. Segons argumentava Ignasi Pide-vall, director jurídic del CoMB, les funcionsque atorguen els nous estatuts al Consejo“envaeixen les competències dels col·le-gis”, i haurien de comportar “revisar” l’es-tructura econòmica i les relacions econò-miques entre el CGCOM i els col·legis. Enaquest sentit, Pidevall advertia: “O s’espe-cifica als estatuts les funcions que són vo-luntàries, o el Consejo General estableixamb el CoMB una relació econòmica bila-teral, recollida a la llei catalana de col·legisque, en aquest punt, ha estat emparadapel Tribunal Constitucional en una sentèn-cia de 2013.” Redacción Médica també pu-blicà una informació sobre el tema el 13d’octubre.

Diario Médico

19 de desembre de 2016

12 REVISTA DEL

Dossier

El passat mes de novembre, el Col-legi va estrenar la nova app Met-gesBarcelona per a smartphones,un nou canal de comunicació quepermet al col·legiat interactuar

amb la institució a través d’un sistemad’identitat digital instal·lat al dispositiumòbil. Amb aquesta aplicació els usuaris

Usuari registrat: només permetfer consultes d’informació generalo demanar hora al Col·legi. És elnivell més baix d’identificació. Perser usuari registrat, cal introduir lesdades identificatives.

Usuari acreditat: permet fer tràmitsque requereixin haver verificatprèviament la seva identitat. Peracreditar-se, cal fer-ho presencial-ment a les oficines del Col·legi oremotament a través d’un certificatdigital reconegut.

PEL QUE FA A LA IDENTITATDEL METGE, EL SISTEMA DISPOSADE DOS NIVELLS:

també poden fer consultes i tràmits tele-màtics amb seguretat al web del CoMB desd’un dispositiu informàtic (PC, tauleta), jaque l’app els permet identificar-se a travésdel dispositiu mòbil.

A través de l’aplicació, els col·legiats podenestar al dia de tot el que estigui relacionatamb l’activitat col·legial i la professió, i con-sultar totes les activitats que el Col·legiposa a disposició del metge, a més de con-tactar de manera ràpida amb la institució.

MetgesBarcelona,els serveis del Col·legial mòbilLa nova aplicació proporcionala identitat digital als metgesde forma segura

L’APP ES POT BAIXAR DES DEL’APP STORE (PER A DISPOSITIUS APPLE)

I PLAY STORE (PER A ANDROID)CERCANT PER METGESBARCELONA.

REVISTA DEL 13

Dossier

Model de receptamèdica privadaD’acord amb la normativa estatal, les enti-tats, consultes mèdiques, establiments oserveis sanitaris públics o privats són res-ponsables de l’edició, gestió, control i ins-pecció de la impressió, distribució i entregade les seves receptes mèdiques privades ensuport paper. Per facilitar el compliment dela norma, el Col·legi va confeccionar i posara la disposició dels col·legiats, un model derecepta mèdica privada en paper, consen-suat entre els quatre col·legis de metges deCatalunya. Aquest model, totalment gratuïti accessible als col·legiats a través del web,permet que cada professional el pugui con-figurar i personalitzar amb les seves dades ireplicar de forma automàtica els camps dela còpia per a la farmàcia i de la còpia per alpacient.

L’app MetgesBarcelona permet consul-tar informació de qualsevol col·legiatmitjançant el cercador del Directori demetges col·legiats. Les dades de cadametge que apareixen al directori són:número de col·legiat, nom i cognoms,especialitat i adreça pública.

Per cercar un metge cal, com a mínim,introduir en l’aplicació el número decol·legiat o bé el primer cognom.

Una vegada heu introduït la informacióa cercar (a l’exemple, el cognom) pre-meu Cercar i obtindreu una llista ambles coincidències. Prement sobre unmetge de la llista tindreu accés a les se-ves dades públiques.

Més informació:www.comb.cat

Agenda i notíciescol·legials i inscripcióa esdeveniments

Directoride metges

Cita prèviade manera senzilla,intuïtiva i completa

Identitat mòbilper accedir a les partsrestringides del web col·legial

Tràmitsper a la modificacióde dades personals i altres

Validació del CAID,codi d’activaciód’identitat digital

COM CONSULTAR LES DADESPRÒPIES O LES D’UN COMPANYCOL·LEGIAT A TRAVÉS DE L’APP?

14 REVISTA DEL

La qüestió

Dolors Comet,metge de famíliaCAP Plaça Catalunyade Manresa

És una eina que ensacosta al Col·legi, facilitatràmits, recorda lesactivitats formativesi socials així coml’actualitat relacionadaamb la nostra professióde manera ràpidai còmoda. Un delsaspectes que mésvaloro és la possibilitatde disposar del carnetcol·legial que permetacreditar-nos a totarreu. Per avançar, totsels tràmits que encararequereixen visitespresencials s’hauriende poder fer des del’aplicació, així comrecuperar els títols,certificats, que s’hanpresentat per l’obtencióde la col·legiació o s’hanobtingut en activitatsformatives. En unasocietat tecnificada ialtament informada,aquesta app serà benvalorada pel col·lectiu.

?Què opines sobre l’app MetgesBarcelonai què s’hi hauria d’incorporar

Marta Sarró,metge de família CAPFlorida de l’Hospitalet deLlobregat

Tot el que millorila comunicacióinterprofessional és unavenç. Aquesta apppermet estar al cas deles últimes notíciesdel Col·legi, així comformació, serveis, agenda,etc., com si fos el webperò de manera méspràctica. Per sort o perdesgràcia, el mòbils’ha convertit en unaeina indispensable enles nostres vides i hemd’aprofitar tots els serveisque ens puguin ser útils.Personalment, la consultosovint i l’he recomanat alscompanys de feina. El quemés consulto és la seccióde notícies i els vídeos, jaque són els apartats quemés es van actualitzant.M’agradaria que éspogués accedir al blog.

Rosa Villafáfila,metge de família ABSViladecans 2

Els smpartphones i les tabletssón eines que cal tenir encompte per poder estar encontacte amb els clients dequalsevol organització i unaapp pot acabar convertint-seen un punt imprescindibleper a aquesta.L’app del CoMB és unaoportunitat per apropar-seal metge col·legiat amb lafinalitat de captar la sevaatenció i estar present en elseu dia a dia. Està pensadaper treure partit a lescaracterístiques del suporten què s’utilitzarà (pantallade dimensions reduïdesrespecte a l’ordinador detaula, de navegació tàctil,d’ús breu...) amb presènciaa les xarxes socials i ésagradable visualment ambicones simples i intuïtives.Però l’app s’ha d’adaptarals canvis i a les necessitatsdels seus clients teninten compte els diferentsperfils i ubicacions per fernotificacions intel·ligentsque siguin capacesd’anticipar-se, però sempreen la seva justa mesura.

Elisenda Florensa,metge de famíliaCAP d’Igualada Urbà

L’aplicació del CoMB pera mòbils ha d’arribar aser una eina realment útilper als col·legiats de forade Barcelona, sobretotper als que no tenim capseu propera com és elcas dels professionalsde l’Anoia. Cal avançaren la realització detràmits des de la mateixaaplicació per tal que noens hàgim de desplaçara Barcelona amb la citaprèvia obtinguda. Totallò que ens permetiestalviar desplaçamentsi temps serà benvingut.És útil poder accedirdirectament des del’aplicació al correuelectrònic i al telèfon dela seu de Barcelona i deles delegacions. Si l’einaés àgil, l’agenda i lesnotícies es consultaranmés des del mòbil quedes de l’ordinador i, pertant, ens mantindremmés al dia de les activitatsque es fan al CoMB.

Eva Bargalló,cap del Servei dePediatria de l’HospitalSanitas-CIMA

Com a punts fortscal destacar l’apartat“Tràmits” per sol·licitar citaprèvia, nominal i àgil, toti que seria útil que en lamateixa acció de sol·licitarla cita per un tràmitconcret s’informés de ladocumentació necessàriaa aportar i no et remetésa la web. L’altre puntfort a esmentar és el de“Carnet”, una manera deportar-lo sempre a sobre.Caldria incorporar mésapartats que ja existeixenal web i es troben a faltara l’app. Hauria de ser unsubstitut del web pera dispositius mòbils, i ahores d’ara no ho és.També s’hauriad’optimitzar elfuncionament del’aplicació, ja que totsovint s’atura.En general és unabona eina, senzilla irecomanable a tota lacol·legiació però ambalguns aspectes pendentsde petites millores.

Més informació:blogcomb.cat

REVISTA DEL 15

Entrevista

REVISTA DEL 15

Beatriz Jiménez és membre del Con-sell Tècnic de Web Mèdic Acreditat(WMA) i exerceix de metge de fa-mília al CAP Dreta de l’Eixample.Ens explica la relació dels pacients i

dels metges amb els webs de contingut sa-nitari i el paper de WMA per millorar i acredi-tar la qualitat dels continguts.

Quin és l’objectiu de WMA?Millorar la qualitat del contingut sanitari aInternet. WMA té més de 15 anys de trajec-tòria, hem avaluat més de 1.200 pàginesweb i intentem que el pacient pugui iden-tificar la informació fiable que hi ha a laxarxa.

Quins són els principis de bona pràcticade WMA i quins criteris es tenen encompte a l’hora d’avaluar un web?El primer de tots és la correcta identificacióde la pàgina web i de qui hi ha al darrera i sihi ha un responsable mèdic d’aquesta infor-mació. Els continguts han de ser coherentsamb els coneixements comunament accep-tats per la comunitat mèdica i han d’estarbasats en l’evidència científica. La informa-ció ha d’estar actualitzada. Considerem queés legítim que un web es financi a través depublicitat, però aquest contingut publicitariha de quedar diferenciat del contingutmèdic, l’usuari ha de ser capaç de diferen-ciar-ho en tot moment. És molt importantla confidencialitat de les dades, totes les da-des que pugui aportar el pacient, mitjan-çant formularis, han d’estar sota la llei deprotecció de dades. Un altre aspecte és el

de la consulta virtual, considerem queaquesta no és correcta ni ètica sempre quetracti de substituir una primera visita o d’es-tablir diagnòstics i fer prescripcions senseconèixer personalment el pacient. En canvi,si es tracta de fer un seguiment o d’aportarinformació que sigui complementària a lavisita presencial sí que és acceptable.

Quins són els errors més habitualsen què calen correccions?Un dels més habituals i que tractem de cor-regir va en la línia de la identificació delsresponsables mèdics. Sovint no trobemben detallada la política de protecció dedades. És habitual que no estigui especifi-cada una descripció breu de quin és l’ob-jectiu i el propòsit d’aquest pàgina i l’actu-alització de les dades.

De què li serveix tenir el segella un web i al pacient?És molt útil perquè ajuda l’usuari a identifi-car aquesta pàgina web com un contingutde salut fiable, que ha estat avaluat perWMA i que ha complert tots els principis debona pràctica.

Com condiciona, en la relació metgepacient, la informació que busca aInternet?El pacient que fa una recerca de salut a In-ternet es pot trobar amb informació esbiai-xada, que no sigui d’una qualitat accepta-ble i, en canvi, pugui contrarestar lainformació fiable que li doni el seu metgede referència.

De quina manera influeixen lesrecerques de salut a la xarxa, en lademanda i en la manera d’accedir alsistema sanitari per part del pacient?Quan es troba informació que no és l’ade-quada, que és inapropiada o que està es-biaixada, pot portar el pacient a tenir méssensació d’urgència en la seva consulta iaixò el pot portar a fer una demanda de ser-veis sanitaris amb més pressa de la real i atenir una percepció de gravetat que no ésla que toca. Si li donem al pacient unes pà-gines fiables, el pot ajudar a accedir al siste-ma de salut amb els temps que toquen.

Com ha canviat la teva perspectivades que hi participes?La nostra tasca com a metges també had’anar en la línia d’assessorar el pacient so-bre quins continguts web són fiables iquins no, així també li estem facilitant l’ac-cés a la salut i el meu punt de vista ha can-viat en aquest sentit, de ser capaç d’asses-sorar el pacient.

Entrevista completa a:www.blogcomb.cat

“La nostra tasca com a metgestambé ha d’anar en la líniad’assessorar el pacient sobrequins continguts web són fiablesi quins no”Beatriz Jiménez,metge de família de l’EAP Dreta de l’Eixample

16 REVISTA DEL

El Consell de Col·legis de Metges deCatalunya (CCMC) ha tornat aabordar la posició que ha de pren-dre davant la polèmica que, demanera periòdica, susciten les de-

claracions contràries a la vacunació perpart de determinats professionals. Enaquest sentit, el CCMC ha fet pública laseva posició sobre aquesta qüestió a tra-vés d’un document que recull molts delspunts d’un document previ que la Comis-sió de Deontologia del Col·legi de Metgesde Barcelona va emetre amb motiu de lamort per diftèria d’un menor no vacunat aOlot l’any 2015.

Al nou document, el CCMC defensa l’eficà-cia i seguretat, sobradament demostrades,de les vacunes sistemàtiques, alhora querecorda que els metges estan obligats aemprar tots els mitjans necessaris i dispo-nibles per preservar la salut de les perso-nes i a no fer recomanacions que no esti-guin basades en l’evidència científica.

En el document també s’assenyala que elfet de justificar l’actitud antivacunes en elsinteressos econòmics que pot haver-hi enel seu entorn no és un argument que pu-gui, sota cap concepte, invalidar l’eficàciacientíficament demostrada de les vacunessistemàtiques.

El CCMC considera que els metges que, pú-blicament o en exercici de la professió, des-aconsellin les vacunacions sistemàtiques(sense contraindicacions que ho justifiquin)vulneren les normes del Codi de Deontolo-gia i, per tant, podrien ser sancionats perinfracció de les normes professionals.

Sobre l’actitud antivacunaciód’alguns professionals

Més informació:www.comb.cat

El Consell de Col·legis de Metges de Ca-talunya va fer pública una nota aclari-dora en relació amb l’anomenada “vali-dación periódica de la colegiación” del’OMC per als metges col·legiats en laqual vol desmentir l’existència de capnova exigència legal per exercir la pro-fessió.

Recentment han sortit a la llum enmitjans de comunicació determinadesinformacions relatives a la necessitatque tots els metges, per poder seguirexercint la professió, hagin d’acreditar, apartir del proper 1 de gener, que estanen possessió de l’anomenada “valida-ción periódica de la colegiación (VPC)”promoguda per l’Organización MédicaColegial (OMC).

Respecte d’això, el CCMC vol des-mentir l’existència de cap nova exigèncialegal per exercir la professió i posar demanifest que, ni la normativa de la UnióEuropea, ni l’ordenament espanyol, exi-geixen la VPC ni, per tant, l’acreditació decap dels punts abans esmentats per al’exercici de la professió de metge en ter-ritori espanyol, ni ara ni a partir de l’1 degener de 2017.

Així doncs, i de cara a la propera datade l’1 de gener de 2017, no hi ha cap can-vi en els requisits per a l’exercici de laprofessió de metge en el territori espa-nyol, ni tampoc per a l’exercici de la pro-fessió a la resta dels països de la UE.L’anomenada “tarjeta profesional euro-pea” tan sols alleugereix —però no mo-difica— el procediment per a la presta-ció de serveis en un estat de la UE. En totcas, l’obtenció a Espanya de l’anomena-da “validación periódica de la colegia-ción” de l’OMC és de caràcter voluntari ino té cap conseqüència jurídica ni pro-fessional el fet de posseir-la o no.

La validació periòdicade la col·legiació

Més informació:www.comb.cat

Document de posició

REVISTA DEL 17

La Direcció General d‘Ordenació Professional i Regulació Sa-nitària del Departament de Salut va acreditar, el passat 4d’agost de 2016, el nou Comitè d’Ètica d’Investigació Clínica(CEIC) del Col·legi de Metges de Barcelona, que va celebrarla seva reunió de constitució el 27 de setembre de 2016.

El CEIC del CoMB està ubicat a l’Àrea de Praxi del Col·legi i les se-ves funcions consisteixen a avaluar els aspectes metodològics,ètics i legals dels projectes de recerca biomèdica que se’ls puguinencomanar, amb exclusió dels assaigs clínics amb medicaments iproductes sanitaris.

Els comitès d’ètica d’investigació clínica són organismes indepen-dents dels promotors de projectes de recerca i dels investigadors.Tenen com a missió vetllar per la protecció dels drets, seguretat ibenestar de les persones que participen en projectes de recercaque els puguin comportar algun risc físic o psicològic i donar-negarantia pública, avaluant la correcció metodològica, ètica i legald’aquests projectes i fent el seguiment de la seva realització en elscentres inclosos en el seu àmbit d’actuació.

L’àmbit d’actuació del CEIC del CoMB comprèn els centres se-güents:

• Centres sanitaris: consultes mèdiques que tinguin com a respon-sable sanitari un metge col·legiat al CoMB.

• El Col·legi de Metges de Barcelona com a institució o centre noinscrit al Registre de Centres, Serveis i Establiments Sanitaris deCatalunya.

Segons la legislació vigent, el CEIC està constituït per deu mem-bres sanitaris i no sanitaris, essent el seu president Màrius Mor-lans, metge especialista en Medicina interna i Nefrologia. A més,en formen part Xavier Bonafont, doctor en Farmàcia, especialis-ta en Farmàcia Hospitalària i president de la Societat Catalana deFarmàcia Clínica; Carles Brotons Cuixart, metge Epidemiòleg;Helena Corrigüelas, diplomada en Infermeria i en Fisioteràpia;Joan Costa Pagès, doctor en Medicina i metge especialista enFarmacologia Clínica i en Medicina Interna; Emma Galceran, lli-cenciada en Dret; Carles Martín Fumadó, doctor en Medicina imetge forense; Ferran Masanes Toran, doctor en Medicina imetge especialista en Medicina Interna; Jordi Peláez de Loño,doctor en Farmàcia i Responsable d’Atenció Farmacèutica de laRegió Sanitària de Barcelona Nord del CatSalut; Carme Sabater,coordinadora d’Usuaris de la Sanitat i la Salut, i Francesc Torral-ba, doctor en filosofia i llicenciat en Teologia.

El Col·legi posa en marxael Comitè d’Ètica i d’Investigació Clínica

A fons

18 REVISTA DEL

Taula rodona

Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col-legi de Metges de Barcelona, vamoderar una taula rodona sobre laconciliació de la vida laboral, fami-liar i personal, en la qual van parti-

cipar Iolanda Jordan, pediatre d’Intensiusde l’Hospital Sant Joan de Déu, i XavierBlancafort, metge de família del CAP Ro-quetes. Ambdós formen part del grup detreball del Col·legi que elabora un docu-ment sobre conciliació on es faran propos-tes de mesures concretes i d’un pla d’accióen aquest àmbit.

Elvira Bisbe - Quan parlem de concilia-ció, hem de mirar més enllà de les donesi de vida familiar?

Iolanda Jordan - El més tradicional és queel debat estigui vinculat a la família i, so-bretot, a la dona, però, evidentment, lespropostes s’han d’obrir als homes i a forade l’àmbit familiar. La gent cada cop té méspreocupacions per tenir un benestar per-sonal, que sovint haurà de passar per con-ciliar amb la seva vida laboral.

Xavier Blancafort – La conciliació vol dircompaginar la vida laboral amb la vidapersonal per fer el que tu vulguis. Però calque hi hagi una premissa prèvia, que és lapossibilitat de ser tractats com a professio-nals del coneixement que hem de desen-

volupar una tasca, que en principi no téhorari. Si ens valoren per allò que fem i percom de bé ho fem, no caldrà que ens valo-rin tant per les hores que hi dediquem.

E.B – Amb tot, la majoria de professio-nals que s’acullen a les mesures de con-ciliació encara són dones. Hem de serrealistes, en una professió tan feminit-zada com la nostra, hi ha aspectes queafecten de manera molt més específicales dones joves. Creieu que la normati-va actual és insuficient? Com afecta ladona metgessa?

I.J. – Tenim un legislació de mínims, que ésabsolutament insuficient. Més encara, si es-tem parlant del col·lectiu de gent jove,molts amb contractes precaris. Potser te-nen la possibilitat de reduir la jornada perintentar conciliar, però, és clar, parteixend’un sou baix i d’un contracte molt precari.La qüestió és que difícilment aconseguiranreduir la jornada, quan, més aviat, tendei-xen a buscar una pluriocupació que els per-meti guanyar prou diners per arribar a fi demes. Molts acaben sent mileuristes.

X.B. - A mi em sap greu que les dades di-guin que la majoria de persones que de-manen una reducció de jornada per feruna conciliació de la vida familiar i laboralsiguin dones. Com a societat, encara ens

falta molt per avançar en la igualtat de gè-nere. Defenso la necessitat que, siguihome o dona, jove o gran, amb contracteprecari o amb contracte estable, l’empresacontractant hauria de valorar el professio-nal en tant que ho sigui, no en relació ambles hores que es passa a la feina.

E.B. - De fet, la conciliació per part delshomes afavoriria que les dones pogues-sin desenvolupar la seva carrera profes-sional. Considereu que la situació alnostre col·lectiu reflecteix el que passaen qualsevol altre?

X.B. - No crec que els professionals de lamedicina siguem diferents a la resta.

I.J. - Un dels motius per parlar de concilia-ció, i perquè el Col·legi s’impliqui és, preci-sament fer que no es vegi com una xacra,sinó al revés. Que un cap de servei tinguipart de la plantilla conciliant i amb uns ho-raris flexibles o que un metge o una met-gessa hagin agafat una reducció per tenircura dels fills o dels pares hauria de ser unmotiu de prestigi per a l’empresa.

X.B. De fet, que un company agafi una re-ducció de jornada no hauria de ser vist comuna xacra ni tampoc hauria de repercutir enels altres companys. Al final no és només eldirector el que viu malament una reducció.

La conciliació de la vida laboral,familiar i personal

Debat complet:www.youtube.com/combarcelona

REVISTA DEL 19

Taula rodona

REVISTA DEL 19

Són els mateixos companys a qui els suposauna sobrecàrrega. Hi ha professionals quedeixen d’agafar la reducció de jornada per-què són conscients que si marxen una horaabans, allò repercuteix en el company.

E.B. – Potser caldria tractar els metgesd’una manera específica dins el col·lec-tiu sanitari. Altres professions treballena torns, però, en canvi hi ha una menade “cafè per tothom”.

I.J. - La situació del metge és molt concreta,i segons l’àmbit encara més. No és el mateixun metge que només fa guàrdies, que und’atenció primària, un d’hospital o un quecompagina ambdues feines... És molt dife-rent de professions com la infermeria, o elsauxiliars, que fan torns amb horaris definits.Nosaltres sempre tenim un plus: a les horesd’assistència has de sumar la docència o la

investigació, que són tasques impossiblesde fer dins l’horari laboral.

E.B.- Què hauria de fer el Col·legi espe-cíficament? Nosaltres ara estem desen-volupament aquest projecte. Potserpodríem avançar als companys algunaproposta concreta.

I.J.- Fer el que estem fent avui ja és impor-tantíssim, perquè estem posant sobre lataula un problema del qual se’n parla pocdes de la professió i les entitats que enshan de representar. Amb aquest treball,volem exposar que hi pot haver diferentsmaneres de conciliar. Volem posar-les encomú i divulgar-les a través del Col·legi.Això ja és un reconeixement que dóna unainstitució tan important.

X.B.- El fet que parlar-ne i fer el document

Elvira Bisbe, Xavier Blancafort i Iolanda Jordan.

va a favor de sensibilitzar el col·lectiu de lanecessitat de treballar per aconseguir laconciliació. Si som capaços de transmetre laidea que tenir professionals més contentsperquè poden conciliar repercutirà en unamillora de la salut dels pacients, ningú s’hihauria d’oposar. La idea de compartir ex-periències la trobo imprescindible i moltinteressant, perquè si es concilia poc i ambdificultat no és perquè els caps vulguin po-sar traves, sinó perquè no en saben més, nohi ha aquesta cultura. Sovint treballem perinèrcia, per desconeixement d’altres possi-bilitats i per por de fer-ho diferent.

E.B.- Les organitzacions sanitàries elprimer que haurien de tenir és precisa-ment un pla de conciliació als propiscentres. Treballar, asseure’s i organit-zar-se per poder-lo tenir. I poder anarauditant el que fan.

20 REVISTA DEL

Crònica

El Teatre Romea va acollir, el passatnovembre, l’acte central en què elCol·legi de Metges de Barcelona(CoMB) va guardonar amb els Pre-mis a l’Excel·lència Professional 51

metges i 4 equips assistencials de Barce-lona que han destacat per l’excel·lència ila qualitat en l’activitat professional.

A l’acte institucional, presentat per la pe-riodista Montse Jené, van participar elpresident del CoMB, Jaume Padrós; la vi-cepresidenta 1a del CoMB, Elvira Bisbe; elvicepresident 2n del CoMB, Jaume Sella-

rès; el secretari del CoMB, Gustavo Tol-chinksy, i l’expresident del CoMB i direc-tor de la Unitat d’Estudis Acadèmics,Miquel Bruguera. Sònia Miravet, metges-sa de família del CAP Martorell, va llegir laDeclaració de Girona aprovada durant el3r Congrés de la Professió Mèdica de Ca-talunya, que referma el compromís de laprofessió amb la societat i el país.

El president del Col·legi, Jaume Padrós, vadestacar que els metges i els equips guar-donats representen el compromís ambl’excel·lència, amb els valors de la profes-

sió i, sobretot, amb els pacients. Aquestscompromisos, segons Padrós, formenpart del contracte tàcit que els metges“mantenim amb la societat i que, de ma-nera unànime, acabem de renovar al 3rCongrés de la Professió Mèdica de Catalu-nya a través de la Declaració de Girona.”Padrós va indicar que els metges, en elCongrés de la Professió, “hem fet els deu-res i hem manifestat públicament el nos-tre compromís i en l’acte d’avui hem tor-nat a definir quin model de metge volem”.Tot això, segons el president del Col·legi,per continuar defensant l’excel·lència

Premis a l’Excel·lència Professional 2016Compromís amb els valors de la professiói amb els pacients

REVISTA DEL 21

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

professional i el sistema sanitari “per alspacients i per al país”.

En nom dels premiats a l’excel·lència pro-fessional de l’any 2016 va parlar Silvia Za-mora, guardonada en la present edició,que va agrair al Col·legi aquest acte jaque considera que la millor manera defomentar l’excel·lència és el seu reconei-xement. Zamora també va voler expres-sar que per l’escenari del Romea tan solsha passat una petita part dels metgesque mereixen el reconeixement i va afe-gir que “tots tenim al cap companys ambqui compartim la nostra tasca diària quemalgrat el context socioeconòmic desfa-vorable en què estem treballant continu-en desenvolupant una gran labor profes-sional centrada en la necessitat de lespersones”.

El Col·legi guardona professionals en elsàmbits d’atenció hospitalària, atenció pri-mària, altres àmbits assistencials, recercabiomèdica, educació mèdica i, a l’últim,humanitats, cooperació i gestió. Aixímateix, es concedeixen quatre premis pera equips assistencials, per tal de reconèixerel lideratge i l’excel·lència dels metges quetreballen en equip.

Els Premis a l’Excel·lència Professional esconcedeixen anualment des de 2004 a cri-teri dels jurats constituïts per metges imetgesses de reconegut prestigi i són elreconeixement de la professió mèdica alsprofessionals i equips assistencials quehan destacat per una trajectòria exemplard’exercici de màxima qualitat i per l’enalti-ment dels valors que configuren el profes-sionalisme mèdic. Els premis del Col·legi

són un reconeixement a trajectòriesbasades en l’honestedat, el compromís,l’altruisme, la integritat, la feina ben feta il’excel·lència.

Antoni de Gimbernat, gran mestre de lacirurgia del segle xviii

Abans del lliurament dels Premis a l’Excel-lència, va tenir lloc l’acte acadèmic “Antonide Gimbernat, gran mestre de la cirurgiadel segle xviii”. El doctor Gimbernat (Cam-brils, 1734 – Madrid, 1816) va ser un brillantcirurgià, especialment cabdal per al desen-volupament d’una nova tècnica d’inter-venció de l’hèrnia crural. Fou nomenat Pri-mer Cirurgià Reial i també es va interessarper l’oftalmologia. Miquel Bruguera vapronunciar una conferència on va glosar elseu perfil biogràfic i la seva importància enla història de la medicina.

Crònica

22 REVISTA DEL

Crònica

Josep Lluís Aguilar iBascompteHospital Clínic de BarcelonaHematologia

Ramon Balius MatasConsell Català de l’Esport. ClínicaDiagonalMedicina de l’Esport

Josep Mª Boada GilConsulta PrivadaMedicina Familiar i Comunitària

Rosa Bori TuneuHospital Plató. Fundació PrivadaCirurgia Ortopèdica iTraumatologia

Dolors (Lola) Bou CampsConsulta PrivadaDermatologia Medico-Quirúrgi-ca i Venereologia

Joan Caballeria RoviraHospital Clínic de BarcelonaAparell Digestiu. Hepatologia

Jordi Camí MorellParc de Recerca Biomèdica deBarcelona. Fundació PasqualMaragallFarmacologia Clínica

Josep Gomà SellartABS Baix BerguedàMedicina Interna i Medicinade Família

Pere Guirado VilaEAP Sant Andreu de la BarcaMedicina Preventiva i SalutPública

Manuel Javaloyas deMorliusHospital de ViladecansMedicina Interna

Esteve Llargués RocabrunaHospital General de GranollersMedicina Interna

Anna-Maria Lucas MartínHospital Universitari GermansTrias i PujolEndocrinologia i Nutrició

Xavier Lucaya LayretHospital Universitari Valld’Hebron (metge jubilat)Radiologia

Carles Martín FumadóInstitut de Medicina Legal iCiències Forenses de Catalunya(subdirector)Medicina Forense

Carme Contreras GarciaABS Pubilla Casas (l’Hospitalet deLlobregat)Medicina Familiar i Comunitària

Francesc Xavier CosClaramuntCAP Sant Martí de Provençals-SAPEsquerda LitoralMedicina Familiar i Comunitària

Frederic Costa-Jussà RelatHospital de Barcelona. HospitalSant Jaume de CalellaNeurologia

Víctor Curull SerranoHospital de MarPneumologia

Mariam de la Poza AbadCAP Dr. Carles RibasMedicina Familiar i Comunitària

Lluís Donoso BachHospital Clínic de BarcelonaRadiodiagnòstic

Isabel Duaso AllueCAP La MarinaMedicina Familiar i Comunitària

Xavier Pintó SalaHospital Universitaride BellvitgeMedicina Interna

Susana Puig SardàHospital Clínic de BarcelonaDermatologia

Miquel Quer AgustíHospital de la Santa Creu i SantPau. UABOtorinolaringologia

Magí Raich BrufauHospital Universitari Valld’Hebron. Clínica CorachanAnestesiologia, Reanimació iTerapèutica del Dolor

Josep (Pep) Roca i ClosaConsorci Hospitalari de VicCirurgia General i Digestiva

Maria Rovira BarberàHospital Universitaride la Santa Creu i Sant PauDocumentació Mèdica iPediatria

Àlex Rovira CañellasHospital Universitari Valld’HebronRadiodiagnòstic

Gemma Tapias OllerConsorci Sanitari del MaresmeMedicina del Treball

Eulàlia Tauler ToroABS Martorell. Hospital Sant Joande Déu de MartorellPediatria, Al·lergologia i Medicinade l’Activitat Física i l’Esport

Montserrat Villarubias CalafCAP Igualada UrbàMedicina Familiari Comunitària

Rosa Villafáfila FerreroABS Viladecans 2 i UDMd’Atenció FiC de Costade PonentMedicina Familiari Comunitària

Humberto VillavicencioMavrichFundació PuigvertUrologia

Francesc Xavier XiolQuinglesHospital Universitari de BellvitgeAparell Digestiu

Silvia Zamora MestreEAP Dret de l’EixampleMedicina Familiar iComunitària

Guardonats Premis a l’Excel·lència Professional 2016

REVISTA DEL 23

Crònica

Miquel Casadevall GinestetABS Lluçanes (director)-ICSSAPOsona (Adj. Direcció)Medicina de Família

Josefina Castro FornielesHospital Clínic de BarcelonaPsiquiatria

Elena Català PuigbóClínica del Dolor.Hospital Universitaride la Santa Creu i Sant PauAnestesiologia

Mª Creu Celada MorenoCAP La Serra – Torre RomeuSabadellMedicina Familiar i Comunitària

Jaume Morató GrieraCAP Raval SudMedicina Familiari Comunitària

Salvador Navarro SotoHospital Universitari Parc TaulíCirurgia General i de l’AparellDigestiu

Roger Paredes i DeirosIrsiCaixa, Hospital UniversitariGermans Trias i PujolMedicina Interna-MalaltiesInfecciones

Dolors Pelegrí IsantaHospital de ViladecansAnestesiologia, Reanimació iTractament del Dolor

Eloi Espín BasanyHospital Universitari Valld’HebronCirurgia General

Jordi Font RodonFundació Vidal i BarraquerJesuïta i Psiquiatre

Ramona Garcia MaciàDepartament de Salut. CatSalutMedicina del Treball.Psicoterapeuta

Marta Garcia PastorCAP Olesa de MontserratMedicina Familiar i Comunitària

Carme Sala RoviraConsorci Sanitari de TerrassaMedicina Interna-CuresPal·liatives

Manuel Sarró PalauHospital Clínic de BarcelonaCirurgia

Júlia Saura SalvadóHospital Sant Joan de Déu.Althaia Xarxa AssistencialNeurologia

Ethel Sequeira AymarCAPSBE CasanovaMedicina Familiar i Comunitària

Unitat d’Urodinamia - Centre Mèdic Teknon/Hospital Sagrat Cor

EAP La Marina

EAP Vic Sud

Unitat d’Hospitalització a Domicili - Hospital Germans Trias i Pujol/ICS

Equips Assistencials

Més informació:premisexcellencia.comb.cat

REVISTA DEL 25

La Junta informa

REVISTA DEL 25

La passada tardor van tenir lloc a laseu del Col·legi dues noves sessi-ons de l’Assemblea de Compromis-saris. Com és habitual, el presidentdel Col·legi, Jaume Padrós, en

ambdues ocasions va detallar les princi-pals actuacions dels darrers mesos, entreles quals la signatura de l’acord entre elCol·legi i la Coordinadora d’Usuaris de laSanitat (CUS) sobre pòlisses de salut enl’àmbit privat, el 3r Congrés de la ProfessióMèdica, els guardons que la publicació DiarioMédico va atorgar al Col·legi en reconeixe-ment al Pla de Xoc contra la precarietat la-boral i el Document de Posició sobre els límitsdel secret professional i la protecció a tercers,els premis a l’Excel·lència Professional i ellliurament de les beques Bada.

Resultats i xifra de negoci de Grup Med“Oferir solucions competitives, de qualitati fiables, a les necessitats de caràcter eco-nòmic i de servei dels metges en els àm-bits professional, personal i familiar, i con-tribuir amb els rendiments generats peraquest conjunt de serveis als objectius delCol·legi, compartint-ne la visió i els valors.”Recordant la doble missió del Grup Med, elseu conseller delegat i director general,Albert Lluch, va iniciar la seva intervenció al’Assemblea del mes d’octubre. Seguida-ment, va presentar els resultats anuals de

la Corporació, unes xifres que confirmen latendència de creixement dels últims anys ide les quals el Col·legi rep una aportaciódirecta de 2.752.254 euros. En paraulesd’Albert Lluch, i des del punt de vista finan-cer, el resultat del conjunt de les activitatsdel Grup Med ha estat molt satisfactori, jaque l’any 2015 ha registrat les millors xifresdes de l’exercici 2007.

La capacitat del Grup per créixer i els resul-tats positius fan creure que el model estàdemostrant la seva solidesa.

Pressupostos del Col·legi per al 2017L’Assemblea del mes de desembre es vacentrar en la previsió d’ingressos i despe-ses per al present exercici. El tresorer de laJunta, el doctor Lluís Esteve, va exposar unpressupost —aprovat pel 91 % dels com-promissaris— que manté el notable accentsocial gràcies a programes d’atenció i aju-da als metges que es troben en circums-tàncies complicades i a les bonificacions iexempcions en la quota col·legial. Enaquest sentit, i pel que fa al Programa deProtecció Social (PPS), una de les principalsnovetats d’enguany ha estat l’incrementde la seva dotació fruit de l’aplicació del’alliberament dels fons del litigi amb laFundación Patronato de Huérfanos y Pro-tección Social de Médicos Príncipe de As-

turias (OMC), uns diners que s’han destinata una pòlissa que assegura la prestaciód’una bona part de les assegurances d’or-fandat de l’any 2007 fins al 2024.

Seguint amb la política de caire social, Es-teve va destacar l’actualització de les quo-tes col·legials i d’entrada (amb un incre-ment del 0,4 %) i la congelació de la primad’assegurança de Responsabilitat Civil Pro-fessional, que es manté en les mateixescondicions sense cap increment (cal recor-dar que aquesta ha disminuït un 29 % res-pecte del 2012).

En ambdues assemblees es va voler posaren coneixement dels compromissaris al-tres projectes que es duen a terme des delCol·legi com són Metge Emprenedor, eldesenvolupament d’aplicacions com Met-gesBarcelona, el Document de Posició sobreconciliació de la vida laboral, familiar i per-sonal, i el Servei de Responsabilitat Civil,un model de cobertura i gestió de la res-ponsabilitat civil sanitària capdavanter aEuropa, que ha esdevingut l’assegurançade referència entre el col·lectiu sanitari ique, a més de la defensa jurídica i l’asses-sorament legal, gestiona les indemnitza-cions i ofereix cobertura en cas d’inhabili-tació a tot el territori espanyol i sobre totesles especialitats mèdiques.

Assemblea de CompromissarisAprovat el pressupost per al 2017amb el 91 % dels vots

26 REVISTA DEL

Activitat col·legial

El paper del metgemediador en lavaloració del danycorporal

Amb el títol “Valoració del dany corporal imediació”, el passat mes de novembre, elCol·legi de Metges de Barcelona i laSocietat Catalana de Mediació en Salutvan organitzar una jornada sobre el noubarem de la Llei 35/2015, de 22 desetembre.

A la sessió, en què van participar metgesespecialitzats en medicina legal, advocatsi asseguradores, es va tractar com lalegislació comença a reconèixer la funcióde la mediació en la resolució deconflictes. Per exemple amb la Llei35/2015 per la valoració de danys iperjudicis causats a les persones enaccidents de circulació, que inclou iregula, en l’article 14, la mediació i elpaper del mediador en els casos decontrovèrsia.

Els assistents van valorar positivament laincorporació de la mediació en laresolució de conflictes perquè aportasolucions més enllà dels tribunals seguintels mateixos principis de la justícia:igualtat, respecte, dignitat i equilibri.

Experiènciesde bona praxicol·laborativaa Catalunya

Per cinquè any consecutiu, el passat mesde novembre la seu del Col·legi va acolliruna nova jornada de debat, aquestavegada centrada en Experiències de bonapraxi col·laborativa a Catalunya.

A la sessió, que va ser presidida per lapresidenta de la Secció Col·legial deMetges de l’Àmbit Sociosanitari, AnnaOlivé, es van tractar temes coml’hospitalització domiciliària integral coma alternativa en crisis de salut de malaltsgrans fràgils; l’experiència de l’atencióPADES 24 hores en el malalt pal·liatiu a laciutat de Barcelona; el nou PADES dePsicogeriatria a la ciutat de Barcelona, i elsreptes de futur en l’atenció sociosanitària,entre d’altres.

17è Fòrumd’Inversió HealthcareConjuntament amb Biocat, Esade BAN iBarcelona Activa, el Col·legi de Metges deBarcelona va organitzar una nova sessiódel Fòrum d’Inversió HealthcareBarcelona, punt de trobada entreinversors i empreses amb projectes debiotecnologia, medical devices, serveissanitaris i tecnologies de la informaciórelacionades amb la salut.

En la 17a edició del Fòrum, nou empresesdel sector varen ser escollides entre mésde 40 candidates per presentar els seusprojectes innovadors davant inversors.

Les empreses i emprenedors queparticipen en el fòrum es troben en estadiinicial (early stage) o en procés decreixement i busquen rebre una injeccióde capital per poder desenvolupar elsseus projectes.

Des de la primera edició del Fòrumd’Inversió Healthcare, el 2010, el conjuntd’empreses que s’hi han presentat haaconseguit més de 75 milions d’euros. Enaquests sis anys s’han tancat 31operacions, segons les diferentstrajectòries de cada empresa.

Activitat col·legial

REVISTA DEL 27

L’Àrea de Cooperació del Col·legi vadonar a conèixer, el passat desembre, elsguanyadors de la 23a edició de lesBeques Dr. José Luis Bada que permetranque 14 metges es formin en matèria decooperació internacional. El lliuramentde les beques es va fer en el marc de laJornada de Cooperació, que aquest anyes va dedicar a les malalties erradicables,en la qual van participar els membres de

Comissió Avaluadora de les bequesintegrada per Jaume Roigé, Xavier De LasCuevas, Jordi Craven-Bartle i EthelSequeira. La metgessa investigadora icoordinadora de la col·laboracióPATH-ISGlobal, Caterina Guinovart, i elmetge investigador dISGlobal i Beca Bada2009, Oriol Mitja, van explicar la sevaexperiència en la lluita contra la malària iel pian, respectivament.

Beques Bada 2016En l’edició del 2016 van rebre les BequesBada: Anna Gamell Fullà per fer elDoctorat en Epidemiologia i Salut Pública(Basilea); Vanesa Antón Vázquez per aestada formativa a The Chronic DiseasesCentre of Ifakara (Tanzània); Núria SerreDelcor per a estada formativa a la WesternUniversity (Canadà), i Andrés AlfredoMartínez Arias, Elvira Parafita Losada,Diagana Moussa Salatou, Ruth SotilGallego, Zaida Salinas Morón, MaríaBarroso Sevillano, Paula Reynoso, Candela

Serrano Redonnet, Elena Arco Cuesta,Keyla Eliasmar Ureña Tatis i Gianluca CottaRamusino, per fer el Màster en SalutInternacional i Cooperació (UAB).La dotació econòmica total de les bequesde 2016 ha estat de 29.000 €, dels quals4.270 són fruit de la recaptació aconsegui-da al Mediconcert 2016, celebrat al maiga la sala Luz de Gas. Des que es van crearles beques l’any 1993, s’han destinat propde 910.000 € a programes de formació encooperació i més de 320 metges hanpogut especialitzar-se en aquesta matèriai fer estades formatives sobre el terreny.

Erradicar malalties: un repteper a la salut globalCaterina Guinovart, que es dedica aestudiar la malària, va explicar que faaproximadament deu anys es va plantejarla possibilitat d’emprendre la campanyad’erradicació, dissenyada als anysseixanta, però el cost de manteniraquestes estratègies i d’augmentar lescobertures en països altament endèmics“és insostenible i molt car”. Guinovart vaindicar que per erradicar la malària calmantenir l’impuls i el compromís políticactual, pensar en els aspectes operacio-nals per a la implementació de lacampanya, oferir eines per interrompre latransmissió, buscar una resposta a midaper a cada país, fer vigilància epidemiolò-gica o de laboratori, implantar l’equitat en

l’accés als serveis sanitaris, aconseguir ellideratge i la implicació dels governslocals, innovar en les eines de control dela malària i aconseguir finançament.

Oriol Mitjà va exposar com va començar atreballar per posar fi a les conseqüènciesfísiques i socials del pian i que, per a això,calien tres eines: un antibiòtic oral, un testpoint of care, i una prova d’eficàcia en unacomunitat. Amb l’antibiòtic (azitromicina)de cost baix i el test a punt, van escollirl’illa de Lihir a Papua Nova Guinea i vanaconseguir tractar més del 80 % de lapoblació amb uns resultats moltesperançadors: la prevalença dels casoss’ha reduït en un 90 %. No obstant això,segons Oriol Mitjà hi ha certs reptes alsquals caldrà fer front per aconseguirl’erradicació del pian.

Catorze metges reben les beques Bada per formar-se en cooperació

Jornada i entrevista a O. Mitjà:www.youtube.com/combarcelona

la

28 REVISTA DEL

Seccions col·legials i juntes comarcals

JUNTES COMARCALS

28 REVISTA DEL

>>>BAGESLa Vigília de Sant LlucLa professió mèdica bagenca vacelebrar la Vigília de Sant Lluc amb ellliurament dels guardons dels premismèdics més destacats de la comarca.

En aquest acte, la XIV Beca Bages alMetge Jove va recaure en Irene Corneti Esperanza del Junco. Jordi Aligué vaguanyar el XXè Premi de CiènciesMèdiques; Josep Maria Muixí, el XXèPremi Vivències Mèdiques per tota unacarrera professional, i Emili Marquillesva ser reconegut com a Metge Bagenc2016. També es va entregar el XXèPremi d’Història de la Medicina i elsdiplomes gaudeamus als companysque durant el 2016 han passat a serhonorífics. L’acte es va cloure amb unaconferència sobre l’AQuAS, a càrrec delseu director, Antoni Dedeu.

>>>BAIX LLOBREGATPremis Sanitat 2016La sala d’actes de l’Hospital MoisèsBroggi va ser l’escenari on es vanguardonar les dues millors publicaci-ons i les dues millors comunicacions,presentades durant els dos darrersanys elaborades per metges que viueno treballen a la comarca. Els professio-nals premiats van ser Miquel Bioqué,Francesc Borrell, Antoni Serranoi M. Teresa Peñarrubia.

>>>BERGUEDÀPremi Dr. Pau FlorejachsLa primera edició del Premi Dr. PauFlorejachs que lliura la Junta Comarcaldel Berguedà al millor treball acadèmicde recerca en el camp de les ciènciesde la salut fet a la comarca va ser per aAnna Escalé.

El doctor Florejachs fou un metge queva destacar per la seva actuació durantl’epidèmia de còlera del 1854 a Berga.

>>>MARESMEII Trobada de l’àmbitsociosanitariLa Junta Comarcal va organitzar, a finalsde novembre, el segon fòrum de debatde l’àmbit sociosanitari amb la finalitat deconèixer els aspectes de tipus administra-tiu i assistencial que varen merèixer unamés amplia discussió en la I Trobada,celebrada el 2015.

Es va analitzar l’estat de la qüestiódel sector al Maresme; les patologiesprevalents i la coordinació i abordatgeentre nivells assistencials; el present i elfutur de les cures en la dependència i,així mateix, es van presentar i debatrecasos clínics.

>>>VALLÈS OCCIDENTALPremi Dr. Josep Maria Plansi MolinaEn la II edició del Premi Josep MariaPlans, celebrada el 20 de desembre aSabadell, es van premiar treballs del’àmbit de l’assistència primària. Lesguanyadores ex-aequo forenMontserrat Romaguera i CarmenExpósito.

En el marc de l’acte acadèmic, elperiodista Genís Sinca va pronunciaruna conferència sobre Les orellesd’elefant del Dr. Barnard.

>>>ANOIALa nit de la professióLa Pobla de Claramunt va acollir la 9atrobada dels professionals sanitaris del’Anoia, en la qual homenatgen elsprofessionals que es jubilen i donenla benvinguda als que s’incorporencom a residents de primer any.

En el decurs de l’acte es va fer ellliurament del Premi de Recerca, dotatamb 1.500 €, i de la beca que atorgaanualment MIPS Fundació Privada.

REVISTA DEL 29

Seccions col·legials i juntes comarcals

REVISTA DEL 29

Metges de l’Àmbit Sociosanitari

Cinquena Jornadade debat: Atencióintegrada a la comunitat

Anna Olivé,presidenta de la Secció deMetges de l’Àmbit Sociosanitari

Enguany la 5a Jornada de debat va tractarsobre les experiències de quatre equipsexperts multidisciplinaris que desenvolu-pen el seu treball, en bona pràctica col·la-borativa, i que han demostrat un nivelld’atenció de qualitat, per tal de donar laresposta adequada a les persones en situa-ció de complexitat, dins l’entorn comunita-ri, fins i tot en situació de crisi.

En primer lloc, Miquel Àngel Mas, deBadalona Serveis Assistencials, ens va par-lar de l’Hospitalització Domiciliària Inte-gral com a alternativa en crisis de salut demalalts grans, evitant ingressos i facilitant

les altes hospitalàries i millorant la sevaqualitat de vida. A continuació, Pepa Ro-mero, directora tècnica d’Infermeria, vaexplicar l’atenció continuada del PADESMutuam 24 hores en el malalt pal·liatiu, iCarme Bassedas del nou PADES de Psico-geriatria de l’Hospital Mare de Déu de laMercè, també a Barcelona ciutat, per donarresposta al domicili a aquells pacients ambdemència i trastorn de conducta disruptiu,evitant hospitalitzacions innecessàries.

En quart lloc, Maura Nicolau, de l’EARGAlt Maresme, va descriure el perfil de pa-cients que atenen com a gestores de casosa 27 residències geriàtriques del Maresme,i el seu sistema de treball. Finalment, PauSánchez, director del Pla Director Sociosa-nitari, va tractar de política de consens,dels reptes en l’atenció sociosanitària i delsprojectes de futur immediat respecte al’atenció integrada del pacient, segons elsobjectius del PDSS 2016-2020.

Metges Acupuntors

VII CongrésInternacional

Marian Lorente,presidenta de la Seccióde Metges Acupuntors

Amb un gran nivell acadèmic dels ponents,la participació activa dels assistents i unbon ambient vàrem celebrar els dies 4 i 5de novembre el VII Congrés Internacionald’Acupuntura, organitzat per la nostra sec-ció. El Congrés va abordar el tractamentdels símptomes secundaris i la patologiaassociada als tractaments oncològics. Elsponents americans i europeus, referentsen els seus serveis, tant públics com pri-vats, van il·lustrar de manera excel·lentl’efectivitat d’aquests tractaments.

La bibliografia i les revisions presenta-des han fet que el Congrés hagi estat acre-ditat pel Consell de Formació Mèdica Con-tinuada i hagi comptat amb el suport de laJunta del Col·legi i de la Direcció d’Investi-gació de la Generalitat de Catalunya.

Metges d’Estètica

Paralitzada la normativaeuropea sobre salonsde bellesa

J. Víctor García,president de la Secció Col·legialde Metges d’Estètica

El Comitè Europeu de Normalització (CEN) enel qual diverses societats científiques i ins-titucions espanyoles, a través d’AENOR, estanparticipant en condició d’experts constituïtsen el que es denominen “comitès locals”, haparalitzat la normativa FprEN 16708:2016“Beauty Salon Services – Requirements andrecomendations for the provision of service”.

La paralització es deu a les nombrosesqueixes i denúncies rebudes des dels “comi-tès locals” dels països membres, com tambéde nombroses institucions sanitàries, quehan cridat l’atenció sobre el possible com-promís de la seguretat dels pacients en elcas que es validés aquesta normativa.

En l’esmentada normativa s’havien in-clòs com a reconegudes entre els serveis i

les prestacions que podria oferir un centrede bellesa algunes activitats que, per les se-ves indicacions (necessàriament basades enun diagnòstic), forma d’aplicació o riscosconsubstancials, els experts consideremtractaments exclusivament mèdics. Entreels tractaments hi havia mesoteràpia, làsers,llum polsada, ultrasons, pílings químics i ra-diofreqüència, sense tenir en compte capcriteri restrictiu, com podrien ser potència,penetració, profunditat, etc.

Als “comitès locals” sempre els va sem-blar inadmissible des de tots els punts devista la inclusió d’aquests procediments en lallista de tractaments que es podien fer en uncentre de bellesa o “beauty salon service”.

La paralització representa un gran èxitper als que defensem l’eficàcia i la segure-tat dels tractament de les malalties en ge-neral i de les patologies estètiques en par-ticular, perquè si la medicina cosmètica iestètica és sempre medicina, totes les nos-tres actuacions han de basar-se en criteriscientífics i acadèmics en els quals nomésels metges hem estat instruïts.

Es pot consultar l’article complet a:seccions.comb.cat.

Metges de Sinologia i Patologia Mamària

Sessió sobre el ganglisentinella ambmacrometàstasi

Joan Janer,president de la Secció deSinologia i Patologia Mamària

En una sessió, el passat 17 d’octubre, sobreQuè fem amb el gangli sentinella amb macro-metastasi?: Vax amb rigor, es va presentar eltreball de Montse Solà, amb un debatposterior moderat per Xavier Encinas. Hivan participar M. Jesús Pla, Josep Gubern,Arantxa Eraso, Miquel Àngel Luna i IsraelBarco. En el decurs del debat es va accep-tar el mètode Tenon i el Gangli SentinellaSecundari Negatiu com a mètodes per evi-tar el buidament axil·lar en el cas de ma-crometàstasi del gangli sentinella positiu.

30 REVISTA DEL

ObituarisObituaris complets a:obituaris.comb.cat

El Col·legi de Metges de Barcelona va celebrar, el passat 2 de novembre de2016, un funeral en memòria dels metges difunts de Barcelona en el qual es varetre homenatge als següents col·legiats (de l’1-11-2015 a l’1-11-2016):

Abarca Salat, Daniel; Ampuero García, Franz; Aragusto de la Sierra, Diana Anahi;Arroyo Soto, Ignacio; Asunción Márquez, Jordi; Autonell Caldentey, Jaume;Aventín Artisan, Anna; Baeza Morillo, Laura; Balius Juli, Ramon; Barceló Valls,Antoni; Bargalló Puñet, Miguel; Barraquer Moner, Joaquín; Bartolomé Pérez,Mª Carmen; Basil Almirall, Carlota; Bea Montagut, Josep; Berenguer Lozano, Josep;Blas Máximo, Alberto de; Boguña Masoliver, Jordi; Boneu Bonet, Ferran; BoschColom, Jaume; Bosch Figueroa, Fèlix; Bosch Torrent, Jordi; Bru Piquer, Sebastià;Busquet Rusiñol, Joan; Caba Planell, Maria del Carmen; Cabani Tuset, Rosa;Cambra Mercader, Raimon; Campos Riquelme, Jesús; Canals Sabaté, Josep;Cantarell Fontcuberta, Ignasi; Cañizares Mediano, María Rosario; Caralt Munné,Miguel de; Carnicer de la Pardina, Aureli; Carreño Piera, José Mª; Castells Raurell,Maria del Carme; Castellsagué Piqué, Xavier; Cortés Sánchez, Antonio; CrusafonMorral, Francesc; Cuadrada Soler, Enrique; Dargalló Reventós, Isidro; Dexeus Triasde Bes, Josep M.; Díaz-Prieto Huidobro, Antonio; Duarte Cobos, Sergio Ernesto;Espezel Olivella, Isabel; Felipe Llinás, Joaquín; Ferré Veciana, Jorge; FerrerMarcelles, Adelaida; Font Riera, Gabriel; Gali Estany, Jordi; Galvan Salazar, Lucio;Gaspar Farreras, Oriol; Gefaell de la Peña, Ramón; Gendrau Corretger, Ramon;Gómez Martínez, Guillermo; González Cajal, Albert; González Monclús, Enric;Grau Gasch, Joan; Guinot Segui, Antonio; Henkes Noguera, José; HidalgoFernández, Felipe; Kanjou Ibrahim, Gourjos; Lailla Torres, Josep M.; Lienas Massot,Bibiana; Lluch Puy, Angel; Lluch Salas, Josep Miquel; López Gibert, Juan; Martí Tort,José Mª; Martínez-Mora Martínez, Juan; Masoliver Pons, Manuel; Mata Alcover,Eduard; Mercadal Peyri, Oriol; Minovés Pons, Ricard; Miquel Torras, Xavier; MolaGibert, Montserrat; Molina Nuñez, Carlos de; Montoro Burgos, Alfonso; MoralesGarcía, Ildefonso; Muller Heusch, Mauricio de; Muñoz Pujol, José Mª; Nadal Abella,Josep M.; Nadal Valldaura, Antoni; Noguer Rodríguez, August; Novell Capilla,Ferran; Obach Tuca, Joan; Oromi Durich, Joaquim; Pasalodos Miralles, Rafael;Pedrola Sala, Vicenç; Peñaranda Royo, Jesús; Pérez Fabra, Salvador; Plaza Montero,Joaquín; Ponce de León Castell, Ignacio; Ponseti Bosch, Josep; Pujol Bertran,Josep M.; Raposo García, Jesús; Ribas Morales, Francesc de Paula; Río del Busto,José Carlos del; Riquelme Sagnier, José-Luis; Roca Juanes, Montserrat; RodríguezGuirado, Francisco José; Rodríguez Troncoso, Manuel; Roldán Biendicho, MaríaEugenia; Ruano Gil, Domingo; Ruiz Ferré, Santiago; Sacristán Marcos, Antonio;Seuba Borrell, Jordi; Simón Barquet, Miguel; Temes Prado, Carlos Julio; TomasaTorrallardona, Antonio; Torrell Ferré, Trinidat; Utrilla del Amo, Pedro; VallbonaCalbo, Carles; Vallve Queralto, Enric; Vidal Conde, Vladimir; Vidal Pous, Enric;Vilaros Poch, Antoni; Villarejo Boixareu, Antonio; Visa Miracle, Josep; WennbergBall-Llovera, Carles A.; Yañez González, Rafael.

Joan Rodés(1938-2017)

Un metge irrepetible amb unavida plenaJoan Rodés ha estat un metgeirrepetible. La seva productivitat vaser enorme, en paral·lel a la sevadedicació al progrés de la medicinaa Catalunya i a Espanya.

Catedràtic de Medicina, cap d’unservei hospitalari, director mèdic del’Hospital Clínic i, després, directorgeneral. Li va quedar temps per serassessor dels ministres de Sanitatdes del 2001 i president de societatsnacionals i internacionals dedicadesa l’estudi de les malalties del fetgei per publicar treballs i editar llibres.

Va ser el creador de l’especialitatd’Hepatologia a l’Estat. Va promourela investigació clínica i la bàsica,amb la creació a l’Hospital Clínic del’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer(IDIBAPS).

Joan Rodés ha tingut una vidaplena. La seva obra persisteix.Els seus pacients se l’estimaven.Els seus alumnes i col·laboradorsli tenien afecte i confiança.Simplement, hauríem volgut tenir-lomés temps amb nosaltres.

Miquel Bruguera

REVISTA DEL 31

Tretze professionals de la salut,dels quals dotze són metges, iset entitats van rebre les meda-lles i plaques Josep Trueta almèrit sanitari del 2016. Amb

aquests guardons la Generalitat reconeixla tasca i la trajectòria d’aquests professio-nals i entitats a l’hora de contribuir al’avenç i la millora de la sanitat del país.

El govern de la Generalitat va crear

Fotò

graf

:Miq

uelG

onza

lez

Professionals

Tretze professionals i set entitats van rebreles medalles Josep Trueta al mèrit sanitari

aquestes distincions l’any 1997, coincidintamb la commemoració del centenari delnaixement del doctor i científic català Jo-sep Trueta. Els professionals guardonatssón: Carme Borrell i Thió, Claudi Camps iGarcia, Núria Cuxart i Ainaud, Rafael Guay-ta-Escolies, Joan Ramon Laporte i Rosselló,Albert Ledesma i Castelltort, Carme Ollé iRodríguez, Jaume Padrós i Selma, JoaquimRamis i Coris, Helena Ris i Romeu, Rosa

Suñol i Sala, Josep Tabernero i Caturla, Mi-quel Vilardell i Tarrés.

Pel que fa a les entitats, van ser guardo-nades: Associació d’Infermeria Familiar iComunitària de Catalunya (AIFICC), CreuRoja Catalunya, Hospital Sant Joan de Déu,Hospital Universitari Arnau de Vilanova,Hospital Universitari Doctor Josep Trueta,Laboratori de l’Agència de Salut Pública deBarcelona i Pediatria dels Pirineus.

Entre els guardonats el president i l’expresident del CoMB,Jaume Padrósi Miquel Vilardell

32 REVISTA DEL

Cultura i societatMés informació:cultura.comb.cat

El 2017, any del doctorJoaquim Piñol i AguadéLa Junta de Govern del Col·legi va decidirdedicar l’any 2017 a homenatjar el doctorJoaquim Piñol Aguadé (1917-1977), que vaser catedràtic de Dermatologia de laUniversitat de Barcelona des de 1967 fins a laseva mort. Els actes de l’any Piñol pretenenrevisar també la història de la dermatologiacatalana, plena de grans noms i de notablescontribucions científiques.

Deixeble dels professors Jaume Peyri iXavier Vilanova, Piñol fou un estudiós de ladermatologia, un investigador brillant,especialment de les porfíries i de lesmalalties de la pell per radiacionslumíniques, i un gran organitzador que dotàel seu servei de l’Hospital Clínic de seccionsorientades als grans problemes del’especialitat.

Activitat culturalcol·legialL’agenda cultural de desembre, gener i febrerinclou nombroses exposicions, conferències,concerts i altres activitats promogudes perl’àrea sociocultural de la institució. Hidestaquen actes com el concert del’Orquestra del CoMB Ars Medicaconjuntament amb l’Orquestra de la Cambrade l’Escola Municipal de Música de la Garriga,Cor Americantus, la coral l’Amarant i elpianista solista Victor Braojos que va tenir lloca l’església de Sant Gaietà a Barcelona.També el concert de nadales que va oferirl’Orquestra del Col·legi Ars Medica amb elcor del Col·legi de Metges de Barcelona i lacoral de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona ala Parròquia de Sant Gervasi i Pròtasi.

Així mateix, l’agenda es complementaamb diverses conferències, com l’homenatgeal doctor Domènec Martí Julià i el significatde l’assistència psiquiàtrica per al projectepolític del catalanisme; la conferència sobrerobòtica aplicada a la medicina a càrrec delcatedràtic emèrit de Robòtica de laUniversitat Politècnica de Catalunya, JosepAmat; i la conferència sobre la FundacióÀngel Soler Daniel i la seva implicació ambels metges amb dificultats.

Nadala dedicadaals metges catalansa Amèrica durantels segles xviii i xixEl Col·legi va editar una nova nadala perfelicitar les festes i per posar en relleuuna part de la història de la professiómèdica. En la publicació s’ha volgutdescriure el paper dels metges que,durant els segles xviii i xix, van destacar icontribuir al progrés mèdic i científic i albenestar d’aquelles terres.

Un fet significatiu de l’emigració demetges catalans a les antigues colòniesespanyoles d’Amèrica és la seva integracióals països que els van acollir, on vanintroduir millores socials i van contribuir aldesenvolupament de la sanitat.

InfoCULTURA>>>Participa al càsting per Mediconcert2017. Ets músic i toques en una banda?Anima’t a participar! A l’edició delMediconcert d’aquest any, participarandos grups de música integrats permetges i un tercer grup convidat. A mésde ser una manera de recaptar fons per a

causes benèfiques, amb aquest concertes pretén donar l’oportunitat als jovesmetges músics d’actuar en un concerten una sala de festes de Barcelona.Les bandes que toquen al Mediconcertsón grups de música moderna ambalmenys un component que sigui metge

Més informació:www.comb.cat

i col·legiat a Barcelona. Un juratespecialitzat fa la selecció dels tres grupsque tocaran en aquesta 3a ediciódel Mediconcert, que serà el dia1 de juny de 2017 a la Sala Luz de Gasde Barcelona.

REVISTA DEL 33

Cultura i societat

REVISTA DEL 33

Més informació:www.comb.cat

Antoni de Gimbernat és un delsmetges més destacats que hanexistit al nostre país. Va desta-car en nombroses facetes: dedocent, ensenyant anatomia

als col·legis de cirurgia de Barcelona i deMadrid, com a cirurgià innovador, que vaproposar una intervenció quirúrgica per al’hèrnia crural molt més segura que la ques’utilitzava, i com a gestor sanitari, ja queva crear per encàrrec del rei d’Espanya elCol·legi de Cirurgia de Madrid i el va dotard’un reglament i un pla d’estudis moltavançats per a la seva època. Va ser un delsprimers metges espanyols que va visitarels centres quirúrgics més destacats d’Eu-ropa, quan es tenia poca tendència a sortirdel país per formar-se.

Gimbernat neix a Cambrils en una famíliabenestant, escull estudiar per ser cirurgiàpoc temps després d’inaugurat el ReialCol·legi de Cirurgia de Cadis, l’únic centreon es podia aprendre cirurgia a Espanya enple segle xviii. Gimbernat demostra tenirgran capacitat per a la dissecció anatòmi-ca, i quan el director del Col·legi, LlorençRoland, és cridat per Pere Virgili a Barcelo-na, se l’emporta amb ell abans de tenir eltítol, perquè ensenyés anatomia al ReialCol·legi de Cirurgia de Barcelona. Gimber-nat ha d’acabar primer els estudis i superardesprés els obstacles que li posen els pro-fessors del Col·legi de Cirurgia i els que as-piren al professorat per ocupar la plaça decatedràtic d’Anatomia. Supera aquestesdificultats i quan es converteix en catedrà-tic el fan metge de l’hospital de la SantaCreu, on té l’oportunitat de convertir-se enun cirurgià excel·lent i de prestigi.

Exerceix a Barcelona durant 9 anys, finsque el rei Carles III, interessat a crear unCol·legi de Cirurgia a Madrid, li encarregaque faci un viatge als millors centres euro-

peus per veure com està organitzat l’ense-nyament de la cirurgia. Gimbernat ja téquaranta anys i ha de deixar família i carre-ra. El viatge dura 4 anys i passa per París,Londres, Edimburg i Leiden. Quan assistiaa un curs del gran cirurgià anglès JohnHunter fa una demostració de la seva tèc-nica per operar l’hèrnia crural, que con-venç a Hunter, i que des de llavors s’ano-mena operació de Gimbernat.

A la tornada d’aquest viatge d’estudisredacta els Estatuts del Col·legi de Cirurgiade Madrid, que encara trigarà anys a serinaugurat. Gimbernat és nomenat directorperpetu i catedràtic d’Operacions del Col·le-gi i es converteix en la gran figura de la ci-rurgia a Madrid, on també opera amb èxitlesions oculars i cataractes. El fan cirurgià decambra del Rei i membre de la junta de sani-tat que l’assessora en les grans decisionssanitàries. Gimbernat era membre de la jun-ta que va assessorar al rei Carles IV perquèautoritzés l’Expedició Filantròpica de la va-cuna, dirigida per Francesc Xavier Balmis,que portà la vacuna de la verola a Amèrica.

El final de la vida de Gimbernat fou forçadramàtic. Havia perdut la visió d’un ull quehavia estat operat de cataractes. Vell i limi-tat físicament accepta, durant la invasiónapoleònica, la invitació dels invasors enpresidir el Consell Superior de Sanitat Pú-blica, segurament per la seva admiracióvers la cirurgia francesa. Quan els france-sos són derrotats, el rei Ferran VII li retiracàrrecs i la pensió, acusant-lo d’afrancesat,fets que el condemnen a una situació moltprecària. Un final força trist i injust per unhome que havia aportat tant a la medicinaespanyola.

Homenatge a Antoni de Gimbernat i Arboç (1734–1816)amb motiu del segon centenari de la seva mort

Galeria de Metges Catalans

Miquel Bruguera, director de la Unitatd’Estudis Acadèmics del COMB

34 REVISTA DEL

Petits anuncis

34 REVISTA DEL

Petits anuncis

34 REVISTA DEL

CONSULTESMÈDIQUESBusquem metgescol·laboradors per lloguerde consultes en úsindividual o compartitVia Augusta, 48-54, ent. 6(Travessera). Preferentment enespecialitats: vascular,endocrinologia, nefrologia,pneumologia o neurologia.Serveis de gestió, agenda devisites, història clínica ifacturació informatitzats.(GESMED). Wi-Fi, climatització.Centre mèdic acreditat pelDepartament de Salut. Preu aconvenir.

CORSAP www.corsap.net932 177 733 / 629 657 041corsap@comb.cat

Rbla. de Catalunya/Mallorca.Centre Mèdic enfuncionament lloga amplisdespatxos, molt ben equipats,tot nou, servei de recepció,calefacció, aire condicionat,telèfon, àmplia sala d’espera.Matins i tardes.

Teresa619 701 701

Lloguer despatxosequipatsZona Casanova/Diagonal.Centre Mèdic enfuncionament lloga despatxosequipats, telèfon, airecondicionat, secretària, serveide neteja, calefacció, etc.Matins i tardes.

www.grupmedic.com934 195 121grupmediccasanova@gmail.com

Llogo despatxos permòduls de tarda i matinsBen situat Eixample BCN, Pg.de Sant Joan/Rosselló. Tambélloguer per hores, segonsdisponibilitat. Amb excel·lentcomunicació. Disposa denoves instal·lacions, secretaria,recollida de trucades, netejadiària, aire condicionat, pàg.web, correu personal per alsfacultatius. S’admeten tambépsicòlegs, homeòpates,naturistes i dietistes

600 281 703 / 932 451 368

Lloguer de despatxoscompletament equipatsRda. Gral. Mitre/Muntaner.Matins o tardes, aire condicionati calefacció, amb servei derecepció, secretaria, etc.Pàrquing. Instal·lacions dedisseny i confortables. Granqualitat i preu econòmic.

Srta. Maria696 498 661

Despatxos mèdicsZona Pg. de Gracia/Diagonal.Amb tots els serveis, es lloguende dilluns a dissabte. Atenciósecretaria 12 hores. Anàlisisclíniques. Servei d’infermeria.Neteja diària. Informàtica.Personalització i màrqueting.

Zona Mèdica933 906 716 /627 561 091

Despatxos a BarcelonaZONA MÈDICA SL, empresaespecialitzada en gestió mèdicadisposa de despatxos propis aBarcelona. Cobertura de dillunsa divendres de 8 a 21 h.Dissabtes: matins. Interiorisme,creació i gestió de nous centres aBarcelona i província.

Zona Mèdica933 906 716 /627 561 091

zonamedica@zonamedica.es

Lloguer despatxosZona Hospital Clínic. Centremèdic en funcionament llogadespatxos totalment equipats.Matins.Tots els serveis.

934 541 127

Es lloga despatx mèdicA Sant Cugat, zona estació,recepció, calefacció, neteja,secretaria. Mòdul matí o tarda.

629 724 271

Serveis integrals deSecretaria telefònicaCALLMED. Serveis integrals deSecretaria telefònica. Recepcióde trucades personalitzada.Gestió Agenda on-line. Senseesperes telefòniques. Sensecostos addicionals. Atenció 12hores diàries. URGÈNCIES.

CallMed.net933 906 700

>>>

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

Despatxos mèdics amb totsels serveis es lloguen dedilluns a dissabte.Zona Balmes-Madrazo. DavantClínica del Pilar. Atenció secretària12 hores. Anàlisis clíniques. Serveid’infermeria. Neteja diària.Informàtica. Personalització imàrqueting.

Zona Medica933 906 716

Consulta pediàtricaDavant Clínica Sagrada Família.Es lloga un despatx matins otardes amb tota la infraestructurade suport.

Jaume Mas677 400 040

Lloguer dos despatxosPlaça Kennedy (Balmes-SantGervasi). Exteriors, amplis imoderns, un amb quiròfan, l’altreamb box per a cures otractaments. Estètica acurada.Confortables i amb totes lesprestacions d’informàtica itelefonia. Ideals per a especialitatsi gestionat per metges.Matins itardes.

658 848 398

Venda de despatx de 40 m2

Lluminós i exterior. Al complexmèdic Corachan 3. Completamentequipat: recepció, arxiu, lavabo,aire condicionat i calefacció.

627 404 093 / 617 258 175martinezmatos6@gmail.com

Centre de Negocis AGENDACentre al costat de l’hospital Clínic.Lloguer de despatxos per passarconsulta.Tarifa: hores-dia-mes.Centre reformat amb àmplia salad’espera. Atenció personalitzadaamb recepcionista. Es portaagenda del metge, ben comunicatcarrer Muntaner, 121.1.1.08036.

www.centrodenegociosagenda.com934 880 606ofibarna@arrakis.es

Lloguer despatxos mèdicsa estrenarCalvet, 30 / Diagonal / FrancescMacià. Barcelona. 330 m2

d’instal·lacions.Tots exteriors,decoració alt standing,completament equipats, a puntper treballar, tots els serveis, tracte

personalitzat, recepció trucades,agenda telefònica, AA/CC ind,ADSL per cable+Wi-Fi, etc.Últims mòduls matí o tarda.Bones condicions econòmiques ifacilitats d’accés.

Dr. Soler606 376 797

Compro o llogo clínicadental en funcionamentCompro o pago lloguer declínica dental en procés dejubilació, amb clientela inclosa.

626 203 413

Lloguer de despatxosPlanta baixa a l’Av. Diagonal (Pl.Francesc Macià). Centre mèdicofereix lloguer de despatxostotalment equipats. Inclou:servei de recepció (coordinaciód’agendes i trucades), salad’espera, telèfon,Wi-Fi,calefacció, aire condicionat,servei de neteja, instal·lacions dedisseny i confortables. Granqualitat i preu competitiu.

Fotos i més info awww.despachosmedicosbcn.com935 500 106 / 686 413 105(Marisa)

Consulta mèdica aBarcelona ciutat ofereixdespatxos de lloguer permòdulsEls despatxos estan equipatsi climatitzats. Disposem derecepció amb secretària per lagestió de les agendes, salad’espera comuna, telèfon iADSL Wi-Fi. Zona de SantGervasi, prop de Pl. Molina.

Lourdes934 144 997mefernandez@sego.es

Despatx de consultadisponibleCentre Mèdic La Salut 78 (antigaClínica Quirón). En consulta demedicina biològicacompletament equipada, ambservei de recepció, calefacció, airecondicionat, telèfon i internet. 2despatxos. Preu: 400 €

619 565 322 / 629 846 633

Despatx per llogarVia Augusta 158. Perfectamentequipat per incorporació

immediata. Espai polivalent perdiverses especialitats. 160 m2.Dos lavabos. Recepció.Conserge de 7 a 22 h. Tresascensors. Aire condicionat icalefacció central. Preu aconcretar: 1.800 € al mes

Sr. Maruny629 717 981fmaruny@crebor.com

La Rotonda ConsultesMèdiquesPg. S. Gervasi/Av.Tibidabo. Locala peu de carrer amb 12despatxos.Tots els serveis ambsecretaría. Ple funcionament.Lloguer per mòduls. Horari:dilluns a divendres, de 8 a 21h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 672info@larotondacm.cat

La Rotonda ConsultesMèdiquesServei de Secretaria telefònica:gestionem les seves trucades i laseva agenda. Es pot fer amb elseu número de telèfon desempre. Horari: dilluns adivendres, de 8 a 21h.

www.larotondacm.catMarcel Boquer934 174 672

info@larotondacm.cat

Per jubilació, traspasso,venc o llogo,total o parcialment. Consultorismèdics molt moderns (3 anys) itotalment equipats aViladecans.

Sr. José600 618 908

Centre mèdic autoritzatpel Departament deSanitat (n.reg.Eo8980367)Zona Aribau-Via Augusta. Salade cures per cirurgia menor. 3despatxos grans i 2 de petits, 2sales d’espera, 2 banys, office.Apte per a policonsultori.Possibilitat 2 places de pàrquing.

Srta. Vilalta606 938 551g_vilalta@hotmail.com

Centre de Psicología ClínicaSituat al Carrer Balmes, llogadespatx totalment equipat per ametge psiquiatre.

933 210 664

Centre de psicologiaPsicoemasBusquem psiquiatres, neuròlegs,pediatres, etc, que vulguin fer unconveni de derivació i cooperaciómutual. Atenem en la nostraconsulta pacients de totes lesedats. Disposem d’espai deconsulta per poder compartirper dies o hores.

www.psicoemas@gmail.com645 109 500psicoemas@gmail.com

Es lloga consulta sanitàriaa metge psiquiatre percompartir amb dospsicòlogues clíniquesBusquem un psiquiatre per apossible treball interdisciplinariamb els pacients. La consultaestà molt ben ubicada al carrerProvença en un edificimodernista. Es lloguen 2 blocs,un matí (dll, dm o dj) i una tarda(dll) a la setmana (total 10 hsetmanals). Preu: 150 € mesamb totes les despeses incloses

Karla666 138 393llavorspsicologia@gmail.com

Ens agradaria comptaramb un metge de família opediatre al nostre centreArbres, 1-3, ent., 08391Badalona Centre. Possibilitat dellogar despatx per a metgesd’altres especialitats,principalment horari de matins.Centre de Psicologia acreditatcom a Centre Sanitari per laGeneralitat. Oferim atenciópsicològica i servei de logopèdia,psicomotricitat i optometria.Preu a convenir

Mercè933 876 050merce.soler@cim-psicologia.com

Lloguer de despatxos, nosanitaris, davant Mercatde Sant AntoniZona molt comercial. Dos tipusde despatxos, disponibles dedilluns a dissabtes: amb llitera,18 m2, taula despatx i cadiresconfident: preu mensual 650 €.Despatx sense llitera, noméstaula amb cadires confident:

REVISTA DEL 35REVISTA DEL 35

Petits anuncis

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

preu mensual 450 €. Serveisinclosos.

Jaume Roig (infermer)629 884 508Teresa Tel. 678 733 190

Locals en venda o lloguerHabilitats per a consulta mèdica.Superfície de 40 i 80 m2. Ubicatsen Centre Mèdic (nomésinteressats)

934 951 419

Oficina disponible enedifici neoclàssicAv. Diagonal, 490, cantonadaBalmes. Edifici estil neoclàssicrepresentatiu de Barcelonarehabilitat. Planta:2-2, totexterior. 2 ascensors; consergeriade dilluns a divendres;superfície: 426,00 m2. Preu:15,50 €/m2 + despeses comuns(2€/m2)+IVA.

Informació i per visitesSrta. Lourdes Capdevila933 636 520

Traspàs de consultaginecològica per jubilacióSabadell centre.Completament equipada. Dosdespatxos, dues salesd’espera, una recepció, duescondicies, aire condicionat icalefacció.

600 885 72713244jag@comb.cat

Es lloga despatx de 130m2

Situat a Gran de Gràcia (metroFontana). Preferentmentmetges.

Administrador OllerBertran (Demanar perJosé Ignacio).934 521 515

>>>DIVERSOSBoomerang-secretariatelefònicawww.boomerang-secretaria-telefonica.es Atenem trucades

en català i castellà, donem horesde visita, des de 50 € al mes.Altres serveis: mecanografia perordinador en diversos idiomes,des d’1,50 €/full.

Srta. Gemma o Manel.934 173 547

Fax 934 213 487boomerang2@movistar.es

Empresa de serveisENKASA. Empresa de serveisofereix personal de serveidomèstic, cuidadors infantils iassistència geriàtrica. Formacióindividualitzada segons lesnecessitats de cada llar.

932 056 239 / 638 929 953/ 638 929 955

M’ofereixo per netejarper horesAmb referències i disponibleals matins.

Sra. Jessica615 980 486

>>>TREBALLS’ofereix secretària dedirecció, comptable,auxiliar clínica irecepcionistaAmb deu anys d’experiènciaen consulta mèdica (C.M.Teknon). Idiomes: català,anglès i francès. Certificacióde Microsoft de cursosd’Access, Excel, Word iPowerPoint. Internet,SAP i Auxiliar de clínica.46 anys. Incorporacióimmediata. Disponibilitathorària.

Silvia686 290 219 / 934 566 797

S’ofereix per treballara les tardes de 14:30-15fins a les 19 horesen Serveis de Prevenció,mútues accidents de treball,fent gestió de vigilància de lasalut, reconeixements mèdics,

extraccions, arxiu i atenciótelefònica i al client. Català icastellà parlat i escrit.Informàtica nivell usuari.Disponibilitat immediata. Tincexperiència i disposo demotocicleta.

Marisa670 879 074

Recepcionistaadministrativa s’ofereixper a consultori odespatx mèdic aBarcelona capitalInformàtica a nivell usuari.Anglès i català. Experiència entasques administratives enconsulta mèdica.Disponibilitat immediata.

Sandra González696 125 987

S’ofereix dona pertreballar com arecepcionista en consultamèdica o clínica

Experiència en consultaprivada. Informàtica a nivelld’usuari, català (nivell C),castellà i nivell mitjà d’anglès.Educada, resolutiva iresponsable

Mercè Arroyo Barreras600 072 681 /932 108 461merche26arroyo@hotmail.com

M’ofereixo per treballaren consultori mèdicTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Rosa636 647 232

M’ofereixo per treballaren consulta mèdicaTasques d’administrativa irecepcionista. Disponibilitatimmediata. Amb experiència.

Maite626 480 757

Petits anuncis

36 REVISTA DEL

Més informació:petitsanuncis.comb.cat

Administrativa /Secretària per consultorimèdicMolta experiència en atencióal client. Capacitatorganitzativa i resolutiva.Facilitat per treballar en equipi tracte empàtic. Altamotivació i responsabilització.Bilingüe català i castellà.Anglès nivell alt. Francès iitalià nivell mitjà.

Núria Uviedo644 290 134u.nuria@gmail.com

S’ofereix infermeraPer treballar en consulta coma auxiliar/infermera/administrativa amb metge oen un hospital. Experiència enhospital de 7 anys.Incorporació immediata.Idiomes: castellà, català,anglès (bàsic) i rus.

Nona637 160 414nonagorgadze@hotmail.com

Administrativa sanitàriaS’ofereix per treballar enconsultes, centres mèdics ihospitals, àmplia experiènciaen tracte al pacient itramitació. Responsable,seriosa i polivalent, granmotivació i implicació a lafeina. Nivell C de català, nivellmitjà d’anglès, dominiinformàtic.

Lidia Girona606 658 635lidiagirona@hotmail.com

S’ofereix secretària-recepcionistamolt responsable, dinàmica iamb bona formacióProgrames d’informàtica degestió i amb anysd’experiència a l’ICS. Catalàparlat i escrit. Disponibilitathorària. Incorporacióimmediata.

Anna699 866 441anuka-1970@hotmail.com

S’ofereix recepcionista/telefonista/administrativa

En consultori mèdic.Diplomada en màrqueting.Màster empresarial.Certificació en Word, Excel iAccess. Internet. Català icastellà nadius. Anglès ifrancès. Experiència:recepcionista, teleoperadora,administrativa. Totaldisponibilitat horària.

Laura625 261 050lauritamolinap@hotmail.com

M’ofereixo com arecepcionista/secretàriaper a centre mèdicAlta experiència en atenció alclient, oferint atenció i serveipersonalitzat de qualitat.Habilitat comunicativa,responsabilitat, discreció,planificació i organització,cooperació en treball d’equip.Experiència en la gestió d’unarecepció.

Esperança687 059 447ecruzre@yahoo.es

S’ofereix auxiliar declínica i de fisioteràpiaper treballar en consultamèdicao similar, amb experiènciaamb feina amb metges detraumatologia fentrecuperació, amb drenatgelimfàtic i reflexoteràpia.Quiromassatge terapèutic.Voluntària de Reiki HospitalVall d’Hebron.

Rosa Sardà696 393 786 / 669 581445calmabenestar@hotmail.com

S’ofereix per treballar derecepcionista en consultaTècnica en Química d’Anàlisi iProcessos Bàsics. Experiènciaen treball en la producció deproductes farmacèutics i encontrol de qualitat. També derecepcionista-telefonista en lamateixa empresa i a larecepció de l’Institut deRecerca de l’Hospital Valld’Hebron. Anglès i capacitatd’organització. Flexibilitathorària.

636 654 285 (matins)crispis26@gmail.com

S’ofereix administrativaamb experiènciaAdministrativa, recepcionista,agenda... Experiència a l’ICS il’Hospital Quirón de BCN.Nivell C de català.Disponibilitat horària.

Elisabet Montseny654 758 022eliscatti@hotmail.com

Recepcionista/administrativa per aconsultori mèdic, clínicao similarExperiència demostrable enclíniques dentals en recepció,tasques administratives,atenció al pacient, caixa diària,atenció telefònica, agenda,gestió de bancs i mútues.Responsable, organitzada,educada puntual i altacapacitat comunicativa.Jornada de matins o intensivade matins.

Marieva696 802 701

M’ofereixo per treballaren centres mèdics iconsultes privadesAuxiliar d’infermeria iadministrativa. 20 anys.Idiomes català i castellà. Altcontrol de l’office. Incorporacióimmediata.

Marta630 086 013

M’ofereixo per treballaren consulta mèdicaPersona molt responsable imolt acostumada amb eltracte al públic. Amb català iinformàtica. Disponibilitathorària.

Montse Díaz Campillo686 980 112montse13diaz

@gmail.com

Amb experiènciacomercial iadministrativam’ofereixo per a consultes iclíniques privades. Afabilitat,empatia, discreció i resolucióconformen les mevescaracterístiques personals i

professionals.Sílvia Díaz692 938 737

S’ofereix secretària/recepcionista pertreballar en consulta30 anys d’experiència,coneixements d’informàtica,català i castellà. Bonapresència i referències.Incorporació immediata idisponibilitat horària.

Maria Mercè619 690 615mmtj60@hotmail.com

S’ofereix secretària/recepcionista pertreballar en consultaDisponibilitat horària matí otarda, amb experiència.

Alícia654 685 699escodalicia@gmail.com

S’ofereix secretària/recepcionista pertreballar en consultaZona Maresme. Disponibilitathorària de matins,coneixements d’informàtica,amb experiència.

Núria659 492 503nuriaps67@gmail.com

S’ofereix secretària/administrativa20 anys de secretària dedirecció i en gestióadministrativa. Bilingüecatalà, castellà; anglès ifrancès. Experiència entraducció i redacció de textosde salut. Molt bona expressióoral i escrita. Experiència enatenció i tracte amb el públic.

Angela667 005 204

Recepcionista/administrativa/secretàriaÀmplia experiència en atencióal públic, responsable,capacitat organitzativa,d’adaptació i bona presència.Coneixements d’ofimàtica ifacturació. Anglès i francès.Alta motivació, disponibilitatimmediata. Horari de matinsde dilluns a divendres.

Isabel Delgado

618 892 222

Atenció al públic.Recepcionista/telefonista51 anys, experiència enatenció a l’usuari icomunicació en l’àmbithospitalari. Informàtica, catalànivell C. Bona presència.

Silvia617 696 762

Estudiant 2n d’infermerias’ofereix per treballar enconsultori mèdic com arecepcionista,telefonista o auxiliard’infermeria. Responsable,bona presència i alt nivelld’anglès. Disponibilitat detardes i immediata.

Paula679 807 020paulahermosillabernal@gmail.com

M’interessa mitja jornadacom a recepcionistaadministrativaAjudant direcció assegurances.Recepcionista administrativaclínica dental.

Mercè Noguera647343770mercedes@noguera2007.es

Instrumentistaquirúrgica amb 18 anysd’experiència(artroscòpia, COT, vascular,etc.). Gran capacitat de treball.Sistemàtica, ordenada iresponsable. Sentit i boncaràcter. Excel·lentpredisposició per assumirnous reptes. Estic en actiu.Disposo d’alguns matins/tardes lliures.

Cristina Sans607 881 255jomeless2002yahoo.es

Noia de 18 anysestudiant de GrauSuperiorS’ofereix com a recepcionistaper a consulta mèdica a lestardes. Experiència enconsulta mèdica, en durl’agenda i facturacióelectrònica. Informàtica

avançada, català i castellànadius i anglès nivell mitjà.Disponibilitat immediata.

Nuria Roig Sucarrat671 932 030nuriars98@hotmail.com

S’ofereix per treballar encentre mèdic, clínica oconsultaResident a Pl. Bonanova,mitjana edat. Bonapresència amb experiènciaamb clínica dental. Recepció,atenció al pacient, agendamèdica, gestió de mútues,bancs, comptabilitat i arxiu.Responsable, comunicativa,organitzada, educada idiscreta. Flexibilitat horària idisponibilitat immediata.

Ma. Angeles Canales647 032 177macgraus@gmail.com

>>>UTILLATGESVencEcògraf Mindray Mod. DC-34D. Sonda AbdominalVolumètrica Mod. D6-2.Sonda Vaginal Mod. 6 CV1.Sonda per Eco Mama. Sonda3D - 4D. Preu actual en mercatsuperior a 30.000 €. Venda per15.000 €

637 514 644 /679 842 334

Petits anuncis

REVISTA DEL 37REVISTA DEL 37

Firmaprofesional organitza la 1a Jornada dedicada a la“Transformació digital en els col·legis professionals”

Amb l’objectiu d’introduir els as-sistents al nou entorn digital isota el títol “La transformaciódigital en els col·legis profes-sionals”, Firmaprofesional va

convocar els passats dies 11 i 18 de novem-bre a Barcelona i Madrid, respectivament,a professionals de l’àmbit digital i a mem-bres de junta, gerents i directius de l’àreajurídica i tecnològica de diferents col·legisprofessionals i altres administracions pertal de reflexionar sobre com la realitat digi-tal està obligant les organitzacions a inno-var i a prestar els seus serveis en tots elssuports digitals.

Tant la jornada de Barcelona com la deMadrid es van plantejar en tres grans blocstemàtics. Al primer d’aquests blocs, “Latransformació digital”, els ponents Pere Ro-sales, CEO de Inusual; Eduardo Morán, degàdel Colegio Oficial de Biólogos de Andalu-cía, i Albert Lluch, conseller delegat del Grup

Med Corporatiu i director general i d’opera-cions del Col·legi de Metges de Barcelona,entre d’altres, van reflexionar sobre l’impac-te que està provocant la tecnologia i sobre ladigitalització com a eina d’innovació en elscol·legis professionals, com per exemple lanova aplicació del Col·legi de Metges de Bar-celona per a smartphones que permet al col-legiat interactuar amb la institució a travésd’un sistema d’identitat digital instal·lat altelèfon mòbil i fer consultes i altres tràmitstelemàtics de forma segura.

Al bloc central de la jornada, sota el tí-tol “La nova llei de procediment adminis-tratiu”, diversos ponents, com Xavier Ber-nadí, director general de dret i entitatsjurídiques de la Conselleria de Justícia dela Generalitat de Catalunya; Andreu Bru,director de noves tecnologies a la Patronalde Petites i Mitjanes Empreses (Pimec), iXavier Uriós, cap d’assessoria jurídica delDepartament de Governació i Relacions

Institucionals de la Generalitat de Catalu-nya, entre d’altres, van exposar que la novaLlei de Procediment Administratiu 39/2015en matèria digital pretén impulsar la trans-formació digital, l’administració electròni-ca i la gestió dels documents electrònics alsector públic a Espanya.

Al tercer i últim bloc de la jornada, sotael títol “Identitat digital professional”, elsponents van exposar les accions en termesdigitals que han emprès, com per exempleel visat-e, una aplicació que facilita el Col·le-gi d’Enginyers Industrials de Catalunya(COEIC) per poder visar/certificar els tre-balls electrònicament.

Les jornades van ser una excel·lentoportunitat per obrir la finestra als nousrecursos i possibilitats que ofereix el sec-tor tecnològic, enfocades a complir elsobjectius dels col·legis professionals en lasocietat actual.

Elvira Bisbe, vicepresidenta del Col·legi de Metges de Barcelona en la presentació de la jornada.

L’empresa del Grup Med, proveïdora global de serveis de certificació, va organitzara Barcelona i Madrid, respectivament, la primera edició d’unes jornades dirigides aaprofundir en el canvi digital i les oportunitats que això generaals col·legiats i a l’Administració pública

Grup MED

38 REVISTA DEL38 REVISTA DEL

Grup MED

Exercir lamedicina enl’àmbit de la

privada. Què calsaber?

Quan un metge decideixexercir la seva activitat percompte propi ha de tenir

en compte una sèrie derequeriments abans

de començar amb la sevaactivitat.

Estar col·legiatAquest és un requisit indispensable.Per poder exercir la medicina s’had’estar donat d’alta al col·legi de laprovíncia on es desenvolupi l’activitatprofessional principal.

Responsabilitat Civil IndividualPer llei tots els professionals queexerceixen l’activitat mèdica percompte propi han de subscriureuna assegurança que cobreixi lesreclamacions que es puguin derivardel seu exercici.

Autoritzacions administratives• Cal demanar llicència o permís

d’activitat a l’ajuntament de lalocalitat que correspongui.Els requisits varien en funció dela localitat, superfície, activitat,entre d’altres.

• Obtenir l’autorització de funcionamentde centres sanitaris/consultesmèdiques que atorga el Departamentde Salut de la Generalitat. En el Col·legies poden tramitar directamentels expedients d’autorització dedeterminades consultes mèdiquesa més de rebre assessorament perl’obertura de qualsevol centre sanitari.(Vegeu detall a “Autoritzacióadministrativa de consultes mèdiques”al web comb.cat).

REVISTA DEL 39

Grup MED

Recomanem obtenirassessorament amb caràcterprevi a aquest inici de l’activitata fi que la decisió s’ajusti a lessituacions individualitzades.Aquest assessorament el podeuobtenir a Mediconsulting, fiscali laboral, legal i comptablei a Medicorasse, la Corredoriad’Assegurances del Col·legi,al telèfon 93 567 88 88o a www.med.es

Obligacions fiscalsEstar donat d’alta en el cens de lesactivitats econòmiques de l’AgènciaTributària. S’ha d’informar a Hisendade l’inici d’una activitat empresarial.A partir de l’alta, cal tenir en compte laresta d’obligacions fiscals que esderiven de l’activitat.

Altres obligacions legals• La protecció de dades (LOPD) per tal de

garantir i protegir el tractament de dadespersonals dels pacients, quan el titular delfitxer sigui el metge. Entre les obligacionsformals tenim la declaració de fitxers al’Agència Espanyola de Protecció de Dades(AEPD), redactar el document amb elsprotocols i mesures de seguretatadoptades (document de seguretat)i realitzar auditories cada dos anys. Noobstant això, el 25 de maig del 2016 vaentrar en vigor el nou Reglament EuropeuGeneral de Protecció de dades -que noserà aplicable fins al 25 de maig del 2018-,que modifica l’actual regulació i, per tant,caldrà adequar-se a la nova normativa.

• Entre d’altres, la normativa de residussanitaris, si escau, i la de documentacióclínica.

RÈGIM DE COBERTURES SOCIALSLa norma general és que, quan un treballador comença una activitat de formaindependent com a autònom, ha de donar-se d’alta al Règim Especial de TreballadorsAutònoms (RETA) de la Seguretat Social. No obstant això, en el cas dels metges, es potoptar per la mutualitat de previsió social legalment alternativa que és Mutual Mèdicaamb el seu producte Metge d’Exercici Lliure (MEL). La tria d’una o altra opció had’efectuar-se en el termini d’un mes des de l’inici de l’activitat. Si el metge nos’inscriu a cap, la Llei entén que, per omissió, estarà inscrit en el RETA des del’inici de la seva activitat.

Tant les cotitzacionsd’autònoms (RETA) com lesaportacions a la mutualitat(MEL) en la seva condició de

cobertura alternativa, podranser deduïdes com a despesa

en l’IRPF.

Metge d’Exercici Lliurede la Mutual Mèdica (MEL)En cas d’exercir la medicina per comptepropi o per compte propi i aliè alhora,Mutual Mèdica —mutualitatespecialitzada en la previsió social delmetge— ofereix el seu producte Metged’Exercici Lliure (MEL), una assegurançaintegral que inclou una sèrie deprestacions en cas de malaltia, jubilació,dependència i defunció.• L’alta en el MEL, realitzada els 30 primers

dies, permet optar en qualsevol altremoment pel règim RETA. No és el cas ala inversa.

• Els pagaments fets al MEL no computen al’efecte de prestacions de la SeguretatSocial, com tampoc es computen en elcàlcul de les prestacions del MEL lescotitzacions efectuades als règims de laSeguretat Social.

• La quota mínima del MEL és l'equivalental 80 % de la quota mínima del RETA.

• La inclusió al MEL no dóna dret, per simateixa, a les prestacions d’assistènciasanitària pública de la Seguretat Social.No obstant això, en cas que la quantia dela base liquidable de l’Impost sobre laRenda de les Persones Físiques (IRPF)sigui inferior a 100.000 € anuals, espoden beneficiar del règim d’assistènciasanitària pública.

• Les prestacions del MEL són compatiblesamb prestacions del règim de laSeguretat Social.

• Una part de la quota es destina íntegra aun pla de jubilació.

• Complementa el sistema públic depensions de jubilació. A dia d’avui, éspossible compatibilitzar la pensió dejubilació de la Seguretat Social amb elmanteniment de l’activitat una vegada elmetge ha accedit a la jubilació pel RègimGeneral cobrant el 100 % de la pensió.

RETA. Règim Especial de Treballa-dors AutònomsRETA és el sistema de cotització especial dela Seguretat Social i depèn del Ministeriode Empleo y Seguridad Social. El RègimEspecial de Treballadors Autònoms és elsistema de previsió que disposa el règimpúblic de la Seguretat Social per a aquesttipus de treballadors.

• L'alta al RETA, per a l’exercici de lamedicina, elimina la possibilitat d'optar enqualsevol altre moment pel règim MEL.

• Per al còmput de prestacions, lacotització al RETA s'integra a aquellescotitzacions fetes en qualsevol altrerègim de la Seguretat Social.

• L'import de les prestacions que espercep està determinat per la base decotització escollida per cada metge.

• Dóna dret a les contingènciesd’assistència sanitària, d’incapacitat, dedefunció de l'afiliat per nivells mínims ide jubilació.

• La inclusió al RETA comporta que no siguipossible compatibilitzar la totalitat de lapensió de jubilació amb el mantenimentde l'activitat. En el cas que si que espugui, es pot comptabilitzar al 50 %.

40 REVISTA DEL

Innovació i tecnologia

L’avenç imparable de la tecnologiapermet que tinguem a les nostresmans dispositius cada cop més so-fisticats i que emulen a la perfeccióles funcionalitats del cos humà. La

biònica n’és un exemple. Aquesta brancade l’enginyeria ha aconseguit que perso-nes que han perdut un òrgan o una extre-mitat o tenen algun tipus de discapacitat,puguin recuperar la funcionalitat. La com-binació d’electrònica, informàtica, robòti-ca i cirurgia fa que aquests dispositius si-mulin el sentit del tacte o el moviment delsmúsculs, tot millorant considerablement laqualitat de vida del pacient.

La primera gran fita de la biònica es remun-ta a la dècada dels seixanta amb l’apariciódels implants coclears. Els pacients ambsordesa profunda van aconseguir recuperarel sentit de l’oïda mitjançant un sistema querequereix la col·locació d’un micròfon ex-tern que recull i processa el so i un disposi-tiu dins del crani que transmet, a travésd’uns elèctrodes, els senyals acústics al ner-vi. A banda dels implants coclears, que sónun dels dispositius més estesos i utilitzats, labiònica també ha donat peu a l’apariciód’altres solucions esperançadores en l’àm-bit mèdic. És el cas de l’exoesquelet biò-nic, un mecanisme que pot convertir-se enclau en el tractament terapèutic dels pa-cients amb malalties neuromusculars.

Avui dia, la cura d’aquests malalts s’abordade forma multidisciplinària amb l’objectiude mantenir en bones condicions l’estat fí-sic del pacient i retardar l’aparició de lescomplicacions musculoesquelètiques quees deriven de la pèrdua progressiva de lamobilitat. És en aquest punt on l’exoes-quelet es converteix en una eina idònia.Gràcies a la seva construcció sustenta elcos del pacient, tot adaptant-se a les sevescames i al seu tronc, i a través d’una sèriede sensors i motors genera el patró de

marxa. Fins ara, l’exoesquelet s’adreçava ala població adulta, però el Consell Superiord’Investigacions Científiques (CSIC), junta-ment amb l’Hospital Sant Joan de Déu deBarcelona i l’Hospital Ramón y Cajal de Ma-drid, n’ha desenvolupat un per a l’edat pe-diàtrica. Es tracta d’un dispositiu pionerque busca millorar la qualitat de vida delsnens que pateixen atròfia muscular espinali que s’espera que en un futur no gaire llu-nyà es pugui integrar en el seu dia a dia.

A banda de l’exoesquelet, trobem altresexemples d’enginyeria biònica, com ara lescames dissenyades per l’enginyer mecànici biofísic Huhg Herr. Aquestes han estat re-conegudes com les més avançades i sofis-ticades que existeixen fins ara, ja que emu-len el moviment natural de les cameshumanes. Les biòniques de Herr propor-cionen energia, tot imitant la funció mus-cular i el moviment del turmell, i aportenl’estabilitat necessària per adaptar-se a tottipus de superfícies.

Pel que fa a les pròtesis biòniques d’òr-gans, cal destacar els ulls biònics implan-tats pel Centre d’Oftalmologia Barraquer.Ara per ara, la intervenció està indicadaper a pacients amb retinosi pigmentària,els quals han passat de tenir una visió nul-la a poder distingir figures, objectes i es-pais. Els pacients han de portar unes ulle-res on s’allotja una petita càmera de vídeoque transmet les imatges que captura a unxip amb 60 elèctrodes que prèviaments’ha implantat quirúrgicament a la retina.

No obstant això, fins ara molts d’aquetsdispositius punters es fan servir en assajosclínics i en petits grups de pacients. Enaquest sentit, un dels reptes als quals hau-rà de fer front l’enginyeria biònica és laseva arribada al gran públic, per tal que totaquell que ho necessiti pugui beneficiar-sede la tecnologia, millorar la seva qualitatde vida i recuperar les seves capacitats ifuncionalitats.

Enginyeriabiònica:el camí per recuperarels sentits

REVISTA DEL 41

Innovació i tecnologia

EXOESQUELET:dispositiu format per unacarcassa externai un sistema de motors quepermet que la persona queel porta pugui moure’s ofer altres activitats.

BIÒNICA:ciència que estudia la creació i

el desenvolupament de dispositiustecnològics que substitueixin o ajuden en lesfuncions naturals dels éssers vius.

CIBORG:ésser integrat per elementsorgànics i dispositius

cibernètics. La part humana es modificada per

la tecnològica per millorar-ne les capacitats.

L’atròfia muscular espinal afecta unde cada 6.000 i 10.000 infants i se-gons la forma clínica que presenti(tipus I, II o III), repercuteix en la sevacapacitat de caminar. Amb la finali-

tat de poder proporcionar la marxa aaquests nens, els enginyers del Centre d’Au-tomàtica i Robòtica (CAR-CSIC) i l’equip dela doctora Anna Febrer estan desenvolu-pant el primer exoesquelet exclusiu per al’edat pediàtrica.

Què és un exoesquelet?Un exoesquelet és un sistema robòtic intel-ligent que s’adapta a la persona. Es podriaconsiderar que és la integració entre lapart humana i la part robòtica. L’una apor-ta el vessant cognitiu i l’altra, el físic. L’exo-esquelet consta d’uns motors que es col-loquen a les articulacions de la persona iuns sensors que detecten la intenció demoviment. Tot això es trasllada a un ordi-nador que processa la informació i hotransmet en forma de moviment suplint laforça muscular que li falta al nen.

Quines són les característiquesdel vostre exoesquelet?La principal característica respecte del’exoesquelet de l’adult és el pes tot i haverd’incorporar motors, sensors, bateries i ele-

ments de computació. Aquest era un pro-blema difícil de solucionar i l’equip d’engi-nyeria s’ha hagut d’aplicar molt per fer-ho.L’exoesquelet que fem servir pesa 12 kg.

Quin tipus de pacients hi ha dinsdel programa?Tenim un grupet de nens amb atròfia mus-cular espinal tipus II. Tots aquests nens te-nen un nivell cognitiu molt conservat, sónmolt intel·ligents i fan una vida normal.Estan molt integrats a la societat perquèsón nens que van en cadira de rodes elèc-trica i en aquest sentit, l’autonomia deldesplaçament la tenen assegurada. Noobstant això, el fet de no caminar produeixuna sèrie de complicacions molt impor-tants: rigidesa en les articulacions, escolio-si, luxacions de malucs, fragilitat òssia, quepensem que es podrien evitar amb la utilit-zació de l’exoesquelet.

Com estan responent els nens?Tenim dos grups de nens: uns que tenen en-tre 3 i 8 anys i altres, entre 8 i 11 anys. Finsara ens trobem que el resultat és molt milloren els nens petits que no pas en els gransperquè aquests ja tenen retraccions i, pertant, l’alineació i adaptació de l’exoesqueletés molt més complicada. Estan molt con-tents. Són nens que no havien caminat mai

i el fet de poder desplaçar-se caminant ésuna novetat que els dóna molta satisfacció.

En quin punt de la recerca us trobeu?Estem acabant la fase d’entrenament, quetenia diversos objectius. El primer és demos-trar que l’exoesquelet és assequible, és a dir,que el nen el tolera i l’altre, que són capaçosde caminar. El proper pas és buscar l’acredi-tació com a producte sanitari. El nostre ob-jectiu final és abaratir els costos perquè elsnens puguin tenir l’exoesquelet a casa seva isigui un element més integrat en les sevesactivitats de la vida diària.

Per on creus que passa el futur dela medicina rehabilitadora?La rehabilitació té dos objectius bàsics: re-cuperar la funció i augmentar la qualitat devida dels pacients. El futur segueix passantper aquests dos objectius, però potenciatsper les característiques de la societat actual.Les noves tecnologies ens ajuden a disposard’unes eines que fan que puguem avaluarmolt millor els dèficits de funció i aplicar in-tervencions terapèutiques molt més acura-des. En aquest sentit, és molt importantl’equip multidisciplinari i no sols integratper membres de l’àmbit de la salut, sinó in-cloent experts en noves tecnologies queens facilitin el seu ús en el nostre camp.

Entrevista

“Amb l’exoesquelet, nens que no haviencaminat mai poden desplaçar-se”

Anna Febrer,cap del Servei de Rehabilitaciói Medicina Física de l’HospitalSant Joan de Déu de Barcelona

Més informació:www.youtube.com/combarcelona

42 REVISTA DEL

Consultori terminològic

total de vuitanta especialistes. A més, elstermes que en aquesta supervisió compta-ven amb menys consens, han estat estudi-ats posteriorment en una sessió de nor-malització, una reunió de treball entreterminòlegs i una dotzena d’experts, pro-cedents d’àmbits i nivells d’atenció dife-rents, per arribar a un acord en les definici-ons de termes com atenció centrada en lapersona, atenció de llarga durada, atenciócontinuada o atenció intermèdia.

Després d’aquest procés participatiu i delsesforços de consens de totes les parts, es-perem que la Terminologia de l’atenció inte-grada, que s’ha publicat recentment dinsde la col·lecció Diccionaris en Línia (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/230), es converteixi en una eina que ajudi a construir les bases del nou modeld’atenció integrada.

s’entén per atenció domiciliària, fragilitat odecisió compartida en un model d’atencióintegrada?).

Des del TERMCAT, en col·laboració amb elPIAISS, s’ha elaborat un recull de la termino-logia bàsica de l’atenció integrada, queconsta d’una vuitantena de termes en ca-talà, amb definicions i equivalents en caste-llà i en anglès, distribuïts en quatre gransàrees temàtiques: conceptes generals (aten-ció integrada, atenció integral, etc.), persones(complexitat, discapacitat, etc.), modeld’atenció (dimensió comunitària, professionalde referència, etc.) i instruments (pla d’aten-ció compartit, planificació de l’alta, etc.).

L’objectiu és que aquesta terminologiaajudi a crear un marc teòric sòlid per al noumodel, i per això les definicions dels ter-mes han estat validades, per blocs, per un

El Pla interdepartamental d’atenció i inte-racció social i sanitària (PIAISS), creat l’any2013 en el marc del Pla de Govern 2013-16,té per objectiu la integració dels modelsd’atenció social i d’atenció sanitària en unúnic model multidimensional que permetiatendre de manera unificada les diferentsnecessitats de les persones.

La transformació del model d’atenció re-quereix, doncs, la combinació de dos, odiversos, punts de vista en una sola visió,per la qual cosa el consens terminològicen aquest cas pren una importància espe-cial. No es tracta, o no es tracta només, dedecidir quina és la denominació més ade-quada per a fer referència a un concepte(continuïtat assistencial o contínuum assisten-cial?; població de risc o població vulnerable?),sinó que sobretot convé acordar a què fareferència cada terme (per exemple, què

Des del TERMCAT, us exposem una qüestió de terminologiamèdica que considerem que pot ser del vostre interès.

Consultes amb resposta

Terminologia sobre l’atenció integrada

Marta Sabater Berenguer

Més informació:www.termcat.cat

Revista del Col·legi de Metges de Barcelona · Número 149, gener de 2017 Edita COL·LEGI DE METGES DE BARCELONAPasseig de la Bonanova, 47. 08017 Barcelona · Tel. 935 678 888. FAX 935 678 899 · e-mail: col.metges@comb.cat · http://www.comb.cat

Consell editorial Jaume Padrós, Elvira Bisbe, Jaume Sellarès, Gustavo A. Tolchinsky, Josep Maria Benet, Lluís Esteve Consell de Redacció Antoni Trilla, Albert Lluch, Marc Soler, Jesús Calvo,Marta Ciércoles, Raquel Pérez, Edna Murillo, Jordi Pons (coordinador de la revista COMB) Redacció Aitor Mora, Vanessa Fernández, Araceli Garcia, Federica Alborch, Sandra CarmonaAssessoria lingüística i correcció de textos Esther Roig Fotografia Isabel Calaf Disseny gràfic CEGE Capçalera i iconografia Villuendas + Gómez DissenyIl·lustracions www.tallereditorial.es Retoc fotogràfic www.tecni-cart.com Infografies CEGE Publicitat UR Màrqueting Preimpressió i impressió www.cegeglobal.comDipòsit legal B. 26662-2013