LAPREHISTÒRIAi el moianès

La Història és la ciència que té com a objecti u l’estudi dels fets importants que han ti ngut lloc en el passat dels éssers humans. En aquest passat cal disti ngir dues grans etapes: l’etapa anterior a l’aparició de l’escriptura (PREHISTÒRIA) i l’etapa posterior a l’aparició de l’escriptura (HISTÒRIA).

Els historiadors necessiten obtenir dades del passat per això han de fer servir diferents fonts d’informació històriques. Una font d’informació històrica pot ser qualsevol objecte, document o evidència material que conté o comporta informació úti l per a l’anàlisi històric.

Les fonts d’informació històrica poden ser PRIMÀRIES (són de primera mà, no hi han intervingut els histo-riadors: fòssils, monedes, cartes...) o SECUNDÀRIES (elaborats a parti r de les fonts primàries: enciclopèdies, llibres de text...).

Les fonts d’informació històrica també es poden classifi car segons el ti pus. Aquí en teniu alguns exemples:

L’estudi de la prehistòriaPer a estudiar la Prehistòria no dis-posem de documents escrits. Hem de recórrer a fonts materials (estudi d’ossos, armes, eines...) i audiovi-suals (pintures rupestres). Sovint, aquests materials estan enterrats degut a l’acció de fenòmens naturals (riuades...) o a la pròpia acti vitat hu-mana (sepultures, sitges...).

L’Arqueologia és la ciència que es ajuda a estudiar la Prehistòria, doncs es dedica a l’estudi de cultures humanes anti gues mitjançant la recuperació i estudi de ma-terials. La feina de l’arqueòleg comença i acaba al laboratori, lloc on es projecta la inves-ti gació i on s’estudiaran i classifi caran els materials recuperats. L’Arqueologia requereix d’altres disciplines cientí fi ques per estudiar el passat:La Química per fer datacions amb Carboni 14 i poguer establir l’anti nguitat d’un objecte. La Geologia per estudiar els sediments dels diferents estrats. La Paleontologia per estudiar la fauna. L’Etnologia per estudiar comportaments humans comparant pobles actuals primiti us amb els nostres avantpassats.

Les fonts d’informació

http://olmo.pntic.mec.es/agum0006/unidades_didacticas/segundaevaluacion.htmhttp://www.xtec.cat/~jbuxader/historia/socials/historia.htm#Tipus%20de%20fonts%20segons%20el%20suporthttp://www.guizeb.com/webquest/arqueologia/arqueoinici.htmhttp://ntic.educacion.es/w3//eos/MaterialesEducativos/mem2000/arqueologia/Frame.html

Es creu que l’univers va néixer fa uns 15 mil milions d’anys. La història de l’home però, és molt més breu. Els nostres avantpassats, els primats van sorgir fa més de 70 milions d’anys enrere.Els primats van desenvolupar característi ques que van permetre la seva evolució fi ns a l’home actual. El seu cervell era molt més gran que el d’altres mamífers, les seves extremitats posteriors es van anar adaptant al desplaçament mentre que les anteriors es van especialitzar en la manipulació d’objectes ...La hominització o evolució de l’espècie humana és el procés pel qual el primat homínid ha adquirit els trets pròpiament humans.

Els primats han passat a ser homínids a parti r de poder caminar bípede sobre dos peus.

L’evolució dels homínids

La hominització humana presenta quatre principals innovacions:

Caminar bípede sobre dos peus. Augment de la capacitat cerebral. L’habilitat del polze i tenir les mans lliures per fer eines. La producció de parlar.

creuEEEss crò, épppeermili77700 primEEElls

s a lfififi nnssves essseevv exerioraaanntthomLLLaa mínidhhhoom

primEEElls us.pppeeuu

La

ves essseevvterioaaanntt

Com és que els primats es van anar converti nt en homínids?Fa molts i molts anys la Terra era molt diferent que ara. El clima era com una selva tropical, no hi havia diferència entre Europa ni Àfrica ni Àsia, tot el que estava habi-tat era selva tropical.Fa 10 milions d’anys la Terra encara s’estava formant i les plaques tectòniques de Àsia i Àfrica es van ajuntar tot creant l’Himàlaia. Aquest procés va durar molts anys i això va fer que el clima anés canviant.Àfrica va passar d’una selva tropical a una sabana, un lloc ben pla amb pocs arbres i amb unes temperatures més càlides. Va ser llavors quan els primats es van quedar sense selva i ja no podien anar d’arbre en arbre. Aquests primats havien de córrer per la sabana i com que l’herba era molt alta ca-lia aixecar-se per poder veure. Van sorgir els primers Homínids!Àfrica és el bressol de humanitat perquè allà els arqueòlegs han trobat les restes més anti -gues dels homes.

Australopithecus

Homo Habilis

Homo Erectus

Homo Neanderthalensis

Homo Sapiens Sapiens

A Tanzània (Àfrica) es van trobar restes de fa 1.800.000 anys. Aquests homínids eren més evolucionats. Amb aquestes restes s’han trobat també algunes pedres tallades que creuen que els servia per caçar. És per aquest moti u que se’ls hi va posar com a nom, Habilis, perquè eren hàbils.

Característi ques:Té bastant pèl, però no tant com d’Australopitecs.La seva alçada és aproximadament 1,40 metres.Tenen la columna vertebral bastant recta.Alimentació : carnívora, carronyaire.Van ser els primers a pensar. Estaven a punt d’exti ngir-se i van desenvolupar el seu cervell tot creant eines amb les pedres.Són els primers a fer cacera col•lecti va, s’organitzen per un fi .

HOMO HABILIS

Fa 1.700.000 d’anys a Àfrica també habitaven una altra espècie, els homo Ergaster, aquests són molt més evolucionats si els compares amb els Homo habilis. El clima a Àfrica va anar canviant i les condicions de vida eren més dures, feia més calor i és per aquest moti u que el seu cos es va anar adaptant al clima. Per poder suar més, se’ls va caure el pèl del cos i els pulmons se’ls hi van eixamplar. Aquesta evolució va fer que poguessin parlar.

Característi ques:Eren molt alts 1,70 metres.Tenen poc pèl, això els ajuda a suar més i poder aguantar la calor.Al respirar més fa que els pulmons se li eixamplin i pugui parlar.La seva capacitat cranial ja és gran 900 cm3Van ser els primers a marxar d’Àfrica. Coneixien el foc, però no el dominaven.

HOMO ERGASTER

Els nostres avantpassatsFent una cerca pel xarxa hem trobat el facebook dels nostres avantpassats.

La resta més anti ga que s’ha trobat fi ns ara ha estat la d’un homínid anomenat Lucy. S’ha trobat a Eti òpia (Àfrica) i data de fa 4 milions d’anys. S’ha denominat homínid perquè la seva pelvis (l’os que uneix el tronc amb les extremitats inferiors) era més peti t que el dels micos, això vol dir que aquest mico ja caminava en dues potes, era bípede.

Característi ques:Eren molt baixos, aproximadament mesuraven 1,10 m. o 1,50 m.Eren molt peluts i tant les mans com els peus eren molt grans.Tenien l’esquena molt corbada.Van durar des de fa 4 milions d’anys fi ns fa 1.500.000 anys.Al cap de milions d’anys va evolucionar tot posant-se més dret i menjar altres aliments. Va evolucionar a 3 espècies diferents Boisei, Rudolphensis i Habilis.

AUSTRALOPITHEC

HOMO ERECTUS

HOMO ANTECESSOR

A Europa, fa 200.000 anys va començar una glaciació. Les condicions de vida era molt dures i el poc menjar que quedava estava molt lluny de les coves. Els homes de Neanderthal es van adaptar a les adverses situacions. Durant un temps van conviure amb els homo sapiens sapiens.Es van exti ngir fa 28.000 anys.

Característi ques:La seva alçada és de 1,40 m i eren molt musculosos. Tenen molt de pèl per protegir-se del fred.La capacitat cranial és elevada 1600 cm3, però no tenen imaginació.Eren recol·lectors, caçadors hàbils i també es dedicaven a la pesca.Uti litzaven vesti ts de pells i encenien fogars tant per cuinar com per escalfar-se.Viuen en coves i tenen el senti t de la família. Comencen a fer ritus funeraris i enterren els morts. A Moià, a les coves del Toll s’han trobat restes de foc i uns pocs sílex que ens demostren la presència humana de l’home Neardental durant el Paleolíti c Mitjà (entre 100.000 i 40.0000 anys d’anti guitat).

HOMO SAPIENS NEANDERTAL

Els Ergaster van estendre’s per Àfrica i van passar cap a Àsia, ara fa un 1.500.000 anys. Allà van evolucionar cap a Homo Erectus. Erectus vol dir anar dret. Van estar vivint a Àsia fi ns fa 300.000 anys. Els Homo erectus dominaven la tècnica de tallar pedres. Fabricaven els seus campaments i practi caven la recol•lecció i la caça.

Característi ques:Els últi ms Homo erectus van descobrir com dominar el foc. Feien servir vesti ts i eren capaços de comunicar-se. Tenien una alçada de 1,50 a 1,65 metres i una capacitat cranial de 850 - 1.000 cm3.

L’any 1997 a Atapuerca (Burgos) es van descobrir unes restes que dataven de fa 800.000 anys. A Catalunya les restes més velles que s’han trobat són l’Home de Taulteüll (Rosselló) que daten de 450.000 anys. Els homínids que es van quedar a Àfrica van anar evolucionant fi ns converti r-se amb Homo Antecessor, que més tard van anar cap Europa.

Característi ques:Era de complexió lleugera i àgil. Feia 1,70 m d’alçada.Eren omnívors i caníbals.

L’homo Sapiens Sapiens és l’únic homínid que ha arribat fi ns a la nostra era. Nosaltres som Sapiens Sapiens.Van començar a viure a Àfrica, però es van anar estenent per tot el món. La imaginació els ha fet sobreviure a tots els temps. És l’únic homínid a l’època del Neolíti c, les altres espècies s’exti ngeixen. Les primeres restes daten de 150.000 anys a Àfrica i de 40.000 anys a Europa.

Característi ques: Capacitat cranial de 1500 cm3. Domina el pensament abstracte, l’art i el llenguatge. El front és verti cal i no inclinat cap enrere. Té “mentó”.Enterra els morts i fa rituals. Pensa en el més enllà (creences).

HOMO SAPIENS SAPIENS

Per estudiar la fauna d’aquesta etapa hem de recórrer a les restes òssies d’animals que s’han trobat als jaci-ments arqueològics (coves del Toll i la Bal-ma d’en Gai) i a les pin-tures rupestres (coves d’Altamira).

El clima

La fauna

Al llarg de la Prehistòria el clima va experimentar canvis. Al Paleolíti c hi va haver alternància de períodes de glacia-cions (edats de gel) amb períodes d’interglaciacions men-tre que al Mesolíti c i al Neolíti c el clima va anar millorant i es va originar un entorn ambiental similar a l’actual.

l clima va experimentar canvis.ternància de períodes de glacia-

períodes d’interglaciacions men-olíti c el clima va anar millorant ambiental similar a l’actual.

t

Amb els canvis climàti cs la fauna es veia obligada a adaptar-se al nou medi o migrar en busca d’aliments i llocs més favorables (amb temperatures més càlides) de la mateixa manera que els éssers humans.

Alguns animals van arribar a exti ngir-se (ós de les cavernes i lleó cavernari) o a migrar a altres llocs (hipopòtam). D’altres aniran evolucionant fi ns assolir la seva forma actual (cavall).

Durant el Paleolíti c, la cacera d’animals es converteix en una im-portant font d’aliment i altres uti litats per als éssers humans: pells, òssos, tendons... per construir cabanes, vesti r-se, fabricar eines...

Al Neolíti c, la invenció de l’agricultura i la ramaderia estableixen una nova relació amb la fauna: l’home domesti ca animals i obté noves fonts d’aliments (làcti cs amb els ramats de vaques, cabres...) i noves uti litats(animals de companyia, per caçar:gossos, gats...).

A l’Edat dels metalls apareixen noves espècies d’animals domèsti cs. Per primera vegada i de la mà de l’home, trobem fauna en nous hàbitats sense ser fruit de les seves pròpies migracions (cavall, gallina, ase...)

Al Neolíti cdomesti cauti litats(an

A l’Edat del’home, tr

)ase...)

L’ús del foc és un element que diferencia l’home de l’animal. No sabem exactament quan es va descobrir, però sabem que alguns Homo Erectus el van uti litzar. No sabem si el contro-laven o bé l’aprofi taven d’incendis provocats per llamps, caigudes de meteorits o erupcions volcàniques. Com a mínim al principi devia ser així. D’això fa uns 500.000 anys. El problema era que el foc no s’apagués. L’home es va inventar la manera d’encendre foc. Segurament es va adonar que quan fregava les mans una contra l’altra s’escalfaven. En algun moment devia veure que picant dues pedres produïa espurnes. No ho sabem segur.El cas és que a la prehistòria feien foc per fricció i per percussió.

El foc

Material: Pedres fogueres Sílex Bolet d’esca (té la capacitat d’encendre’s) Niu d’herba seca

Procediment:

Picaven una pedra foguera i el sílex. Les espurnes han de caure al bolet, on es fa la brasa. Un cop tenien la brasa, la posaven dins el niu i bufaven fi ns aconseguir fl ama. Un cop tenien la fl ama hi anaven afegint herba, palla, tronquets...

Material: Fusta per fer la base Fust (pal) Arc Niu d’herba seca Pedra amb un forat per aguantar el fust. Un tros de pell per agafar la brasa.

Procediment:

Primer s’havia de fer una brasa. Això ho aconseguien fregant la base i el fust. Quan tenien la brasa la posaven dins el niu d’herba molt seca i bufaven fi ns aconseguir una fl ama.

l: Material:

FOC PER PERCUSSIÓ FOC PER FRICCIÓ

Podien espantar els animals salvatges. Tenien llum després de la posta de sol. Això els per-meti a parlar (socialització), jugar, pintar,...

Podien cuinar i esteralitzar els aliments. Això va mil-lorar les seves condicions de salut.

Podien escalfar-se. Per tant podien viure en zones molt fredes i pujar cap a terres del nord. Podien canviar les propietats dels materials: la fusta esdevenia més dura quan l’escalfaven (així les eines podien durar més). Podien trencar els ossos més fàcilment, i així menjar més bé la mèdul•la òssia. Les pedres escalfades es trenquen més fàcilment, per tant les eines eren més fàcils de fer.

Més endavant, cap al neolíti c, el foc els va permetre fer ceràmica a parti r d’argila, fer sabó amb les cen-dres i amb els minerals aconseguir metalls.

PER QUÈ EL FOC ÉS TAN IMPORTANT?

El fet de controlar el foc ha estat un dels avenços tec-nològics més importants de la humanitat.

El control del foc va fer possible que:

Durant el Paleolíti c els homes no vivien sempre al mateix lloc: eren NÒMADES. Sovint seguien les migracions dels animals i es movien depenent de les estacions, ja que d’elles en depenien els aliments que podien recol•lectar.Normalment els grups humans es situaven en zones fèrti ls, on hi havia aigua aprop, abundància d’animals i d’aliments.

Al paleolíti c vivien generalment en coves on es protegien del fred i de la humitat però hi ha restes arqueològiques que confi rmenl’existència de campaments a l’aire lliure. Aquestes cabanes no s’han conservat gaire perquè estaven fetes de mate-rials que es descomposaven, com fusta, pells d’animals, ....Durant el Neolíti c els humans descobreixen l’agricultura i la ramaderia. Això fa que no ti nguin la necessitat d’emigrar tan sovint i es podien establir en un lloc. A parti r d’aquest moment l’home passa de NÒMADA a SEDENTARI.Al Neolíti c les cabanes s’organitzaven en forma de poblat. es van començar a construir deforma permanent poblats a l’aire lliure encara que al mateix temps vivien en coves.Les primeres cabanes eren de planta circular. Amb el temps, les feien quadrades o rectangulars. Els materials amb què les feien eren: fang, fusta, palla, arbustos, canyes...

L’habitatge

Com podem saber què menjaven els humans anti cs?

Els paleontòlegs fan servir procediments diversos:

1. Estudiar les restes d’animals: es troben restes òssies d’animals domèsti cs o d’altres en els enterraments.

2. Estudiar les restes de vegetals: restes de pol·len o de llavors que es conserven al llarg del temps.

3. Anàlisis del desgast i de les estries dentàries: Seny-als que deixa sobre l’esmalt dentari els diferents ti pus d’alimentació. Una dieta herbívora produeix un gran nombre d’estries. Una dieta carnívora no hi ha tanta presència d’estries.Determinació dels elements de traça en els ossos: la concentració d’alguns elements químics als ossos, de-pèn de la dieta i és un bon indicador de recursos veg-etals i animals de la dieta de l’individu.

4. Anàlisi dels copròlits: Donen dades de la dieta per la presència de restes òssies, espines, llavors, i fi bres vegetals que no s’alteren durant la digesti ó.

5. Estudi de l’art prehistòric: Les pintures rupestres so-vint representen acti vitats de cacera i de recol·lecció.

11

22

33

44

55

Ensenya’m les dents i et diré com vius!La prehistòria ens obliga a un seguit de supòsits basats en els resultats obti nguts tant per l’ arqueologia com per les altres disciplines cientí fi ques que cada vegada són més nombroses a l’hora de portar-hi ajut. Palino-logia: permet esbrinar el ti pus de vegetació existent al llarg d’uns períodes i la dieta possible d’una població determinada. També són interessants la paleoclimatologia, paleogeografi a, paleontologia i sobretot la pa-leobioquímica.

ANEM A DESCOBRIR-HO A PARTIR DE LES DEN-TADURES QUE S’HAN TROBAT

Què ens diuen els arqueòlegs?

Tenim moltes restes arqueològiques de cranis amb les dentadures corresponent.La duresa de la dent fa que pugui resisti r mil•lennis, sovint és l’únic vesti gi de la presencia humana en una excavació.La denti ció pot ajudar a precisar l’edat de la mort de l’ individu.La dentadura pateix desgast a causa de la masti cació. En això hi infl ueix molt la dieta alimentària i alguns hàbits.El desgast és important a la Prehistòria per la ingesta d’aliments crus i probablement amb partí cules de terra. Quan el desgast arriba a la polpa sorgeixen infeccions. Els exàmens microscòpics odontològics, avui ens per-meten estudiar les empremtes que els aliments han deixat en l’esmalt dentari i deduir el ti pus de dieta de l’ individu.Costums com assaonar el cuir tot mastegant-lo, o mastegar fulles d’arbre, afavoria el desgast i l’aparició de patologies dentàries que podien acabar amb la pèrdua dental.

La càries, avui tant freqüent, és pràcti cament absent durant el Paleolíti c, i no apareix fi ns el Neolíti c. Es pot pensar que el fl uor conti ngut en els aliments protegiria l’esmalt. Durant el paleolíti c els aliments eren consumits crus.L’ebullició és cosa del Neolíti c i l’ebullició elimina el fl uor. També podria tractar-se d’una mutació bacteri-ològica que accentués la virulència.Estudiant les restes de la població prehistòrica de Catalunya s’observa que la freqüència de càries és màxima entre població senil i mínima entre infants i joves. Al Neolíti c sorprèn el 33,78 % de càries, i a l’ Edat de Bronze el 15,56 %.

Si una dent no s’ajusta bé al seu alvèol, la fi xació queda afeblida i fi nalment es desprèn. Aquesta malalti a ( Parodonti ti s) ha estat detectada a tots els períodes i a tots els éssers animals.L’acumulació de carrall, sals calcàries al coll de la dent, es constata la seva presencia al llarg de totes les èpoques. L’acumulació es veu afavorida per una mala higiene dental.

Sobre les malformacions dentàries, l’estudi d’uns tres mil dos-cents cranis i fragments ens constata de di-verses anomalies en la Prehistòria:

. L’absència d’alguna peça dentària, o la existència d’una dent atròfi ca.

. Dues peces en el mateix alvèol (hiperodònti a), dents de mida peti ta (microdònti a) o bé molt gran (macro-dònti a). . Dents irregulars, soviet molars (Anisodònti a).. Mala implantació de la peça dentària, inclús a l’ interior del maxil·lar (impactació).. Pèrdua de peces dentàries al pas del temps(edentació).

l’alimentació al paleolític i neolíticQUINA ERA L’ALIMENTACIÓ BÀSICA AL PALE-OLÍTIC?Els caçadors-recolectors, sembla evident que vivien de carn, peix, fruita i verdura. La proporció dels diver-sos aliments variaria d’una població a una altra. No podien consumir cereals gaire sovint i les làcti cs eren gairebé desconeguts. Dues terceres parts de la dieta la consti tuïen els vegetals.

QUINA ERA L’ALIMENTACIÓ BÀSICA AL NEOLÍTIC?En arribar l’agricultura, s’esdevingueren dos canvis importants en el ti pus d’aliments, tot i que la dieta humana va seguir sent predominantment vegetal completada amb carn o peix quan això era possible.- Els productes vegetals van passar a ser els cereals culti vats, sobretot el blat, l’arròs i el blat de moro se-gons les poblacions. Els productes làcti cs passen a formar part de la dieta.

QUINS VAN SER LES PRIMERES PLANTES CULTIVADES EN L’ÈPOCA DEL NEOLÍTIC?El culti u dels cereals va consti tuir la base de l’agricultura, de manera que el seu consum va passar a for-mar part de la dieta habitual.

QUINS VAN SER ELS CANVIS PRINCIPALS EN LA VIDA AL NEOLÍTIC?Canvis d’hàbits d’alimentació

ES POT CONSIDERAR MILLOR LA DIETA DELS HUMANS DEL NEOLÍTIC?No sembla que l’agricultura formés una dieta millor ni una alimen-tació més variada, al contrari, donava pas a la monotonia i estava subjecte als canvis climàti cs com ara la sequera. Però la població humana va créixer tant que va ser causa dels canvis tecnològics i va moti var l’acceptació de l’agricultura que feia possible d’alimentar un nombre de persones cada vegada més gran gràcies a la major dis-ponibilitat d’aliment. Tan mateix, i paradoxalment, la fam va esde-venir un gran problema perquè quan les condicions climatològiques

eren contraries, els recursos alimentaris no podien nodrir una població tan elevada. D’aquesta manera la fam va passar a ser epidèmia i causa de mortalitat.

Canvis en l’habitatge

La ubicació dels poblats

Increment del comerç

Major sedentarisme

Canvis d’hàbits

d’alimentació

Convivència amb animals

domèsti cs

Sempre hi ha hagut les mateixes malalties?

Quan i com van començar les malalties?

L’entorn ha infl uït en la salut dels humans?

La salut suposa un equilibri fí sic, mental i social que es trenca quan hi ha un desajust o una defi cient adaptació a l’entorn. Les alteracions de l’entorn poden ser fí siques, biològiques i humanes.Físiques: El temps metereològic (les radiacions solars poden provocar malalti es.)Malalti es relacionades amb l’aigua (paludisme, còlera,..)Tipus de terreny i la consti tució del sòl.Biològiques: Paràsits que acull l’organisme humà. A l’atmosfera hi abunden els virus. Els insectes que transmeten malalti es. Alguns aliments també passen malalti es (tuberculosi)Humanes: Té infl uència la densitat de població, la vida rural o urbana, les migracions, l’agressivitat humana i les causes d’ stress que afecten l’individu.

Com l’entorn va infl uir en les malalties del Paleolític?

No tenim prou dades per poder respondre de tots els grups d’homínids que van poblar el vell món. Les dades existents gairebé són totes d’estudis realitzats a Europa.

De què morien els humans a l’època del paleolític?

És possible que la causa més freqüent de mort fossin els traumati smes, abundosament constats entre tots els grups i al llarg de tots els períodes. La vida dels pobles caçadors- recol•lectors (riscos propis de la cacera, grans depredadors, malalti es per mossegades,..)

Els humans, vivien molts anys a l’època del paleolític?

En aquells períodes l’esperança de vida era molt baixa. Es considera que el 40% dels nean-dertalinians morien abans d’arribar als 12 anys d’edat i era tot un èxit superar els 30 anys. I així podem dir que la densitat de població era molt baixa, una natalitat molt elevada i una esperança de vida molt baixa (30 anys).

És segur que els nostres avantpassats no van pati r moltes de les malalti es actuals, i que unes altres que ells van pati r no han arribat fi ns a nosaltres o han estat modifi cades. Tenim con-stància que en períodes històrics determinats van aparèixer i desaparèixer algunes malalti es; el cas més proper a nosaltres és la verola.

La resposta a aquesta qüesti ó només poden ser les suposicions, perquè és la malalti a ma-teixa difí cil de defi nir. És per això que a la nostra manera de veure té raó Léon Pales (pa-leopatologista francès) quan afi rma que “la malalti a és tan anti ga com la vida”. La detecció d’una malalti a és possible quan deixa leds seves empremtes en les despulles humanes o de qualsevol altre ésser viu.

Les malalties

ha infl uït en la salut dels humans?orn

osa un eqqquq ilibri fí sic, meeeental i social que es trenca quan hi ha u n desajust o una ttt ssupppoaptació a l’entorn. Les alteeerarararacions de l’entorn poden ser fí siiiiqques, biològiques i nnt t aadada

eeees.s.s.sss::

tereològic (les radiacions soooolars poden provocar malalti es.))))pssps m metacionadeeees amb l’aigua (paluuuudisme, còlera,..)ees s relreny i la consti tució del sòl.eee t tteerr

qqqueuees:ssits que aaaca ull l’organisme humà.PPPararràsàmosferarararar hi abunden els vvviv rus.AAA l’aaatsectesss ss que transmeten mmmmalalti es.EEEEElsll iin

ns alimmmmments també passeeeen malalti es (tuberculosi)AAAAAAlguuuneess:

fluènccccia la densitat de popopopoblació, la vida rural o urbana, les ss sss migracions, l’agressivitat TTéé innnfl s caussses s d’ stress que e e afecten l’individu.aa i leees

torn va infl uir en les malalties del Paleolític?l’en

ou daaaades per poooooder respondre de tots els grups d’hommmím nids que van poblar el vell mmmmmm pprrrodes eeeeexistents ggggairebé són totes d’estudis realitzats aaa aa Europa. esessseses daaad

morien els humans a l’època del paleolític?uè m

que la causa més freqüent de mort fossin els trauuumuu ati smes, abundosament siiisibbblb ee qre tots els grups i al llarg de tots els períodes. La viviviviv dadd dels pobles caçadors- ssss ennnts (riscos propis de la cacera grans depredadors malaltieeees per mossegades )eecctoorrs

a aquesta qüesti ó només poden ser les suposicions, perquè és la ma a-s la malllallllltilti aaaa ma-oooosstaaa ade defi nir. És per això que a la nostra manera de veure té raaó Léon Paleleleles (pa-fí fí fífífícic l dta francès) quan afi rma que “la malalti a és tan anti ga com la vida”. Laaaaa detecció vida” La dddeteccióolololoogiissttia és possible quan deixa leds seves empremtes en les despulles hummamm nes o de mmaaaalaallti tre ésser viviviviu.uuuvovool aalt

alti es.))))

i i l’ i it

Com s’explica que s’hagin trobat restes de dentadures del Neolític molt gastades i amb càries?

La molta del gra de cereals amb molins manuals de pedra, feia que es barregessin peti tes quanti tats de pols de pedra amb la farina, cosa que augmentava el desgast dentari que va ser molt superior en aquest període. La dieta abundant amb cereals cuits, va facilitar l’aparició de les càries dentals.

Quines malalties va portar la vida més sedentària del Neolític?

Van disminuir els traumati smes greus propis de les caceres i de la vida transhuman. En canvi va augmentar l’artrosi per dues raons: perquè els individus vivien més anys i per l’esforç més gran dels treballs agrícoles. El tragineig de coses pesants va comportar un increment d’hèrnies discals.

Quines malalties va portar la domesticació d’animals al Neolític?

El contacte més gran entre les persones i els animals va facilitar l’ increment de les malalti es infec-cioses i l’aparició de les epidèmies: còlera, paludisme, diseteria, salmonelosis, etc. Tot plegat facilitat per la contaminació de les aigües residuals, l’aire i una higiene defi cient. La convivència amb altres animals, sobretot el porc i el gos, van obrir el pas als paràsits (el xarampió possiblement del gos, la dift èria de la vaca, la sífi lis d’algun simi).

L’ inici del comerç, va afectar a la transmissió de les malalties?

Durant el Neolíti c els nuclis de població eren peti ts, cosa que afavoria la limitació de les epidèmies; però el comerç que permeti a intercanviar productes va anar obrint pas a la transmissió d’algunes malalti es, sobretot les infeccioses i parasitàries. Els primers contagis deurien ser més intensos donat que la població no havia pogut desenvolupar cap mena d’ immunitat.

Quina relació pot tenir l’habitatge d’aquella època amb la trans-missió de les malalties?

Entre la gran varietat de ti pus d’habitatges possibles, en destriem tres ti pus bàsics: les coves naturals, les cabanes vesti des amb materials de l’entorn, i les cases amb murs de pedra o fang. Unes i altres aïllades o formant poblats. Com a norma general l’habitatge eren llocs reduïts on es concentrava la totalitat de la família i molt sovint els animals domèsti cs. Per tan l’ amuntegament facilitaria l’ intercanvi de paràsits i la transmissió de malalti es infeccioses. Els paràsits més habituals devien ser: puces, polls, xinxes, àcars,... També hagueren de ser habituals els escarabats i altres artròpodes.També seria determinat la situació del poblat (sòl sec o humit, boscós o pantanós, prop d’un riu o a la muntanya,...) Tinguem en compte que cadascuna d’aquestes situacions afavoririen unes determinades patologies.

Ara som 7.000.000.000 d’humans a la terra. Quans habitants creus que hi devia haver a la prehistòria?

Al fi nal del Paleolíti c, la població mundial deuria estar composta per un 5.000.000 d’individus, amb una mortalitat infanti l del 50%. Durant el Neolíti c Mitjà, la població aniria pels 65.000.000, i amb una mortalitat infanti l d’un 20%. La natalitat seguiria essent elevada i l’esperança de vida hauria augmentat.A principis de la nostra era la població podria rondar als 135.000.000 d’individus, xifra que arribaria als 500.000.000 a les acaballes de l’Edat Mitjana.

va augmentar l artrosi per dues més gran dels treballs aaaagrícoles.d’hèrnies discals.

Quines malalties va por

El contacte més gran entre les ppppereee scioses i l’aparició de les epidèmiessss: cper la contaminació de les aigüess reanimals, sobretot el porc i el gos, vadift èria de la vaca, la sífi lis d’algunn nn s

L’ inici del comerç, va a

Durant el Neolíti c els nuclis ddedd epidèmies; però el comerç quuuue transmissió d’algunes malalti ess,ss deurien ser més intensos donatttt immunitat.

Quina relació pot tenir missió de les malaltiesQ p

Entre la gran varietat de ti pus d’hnaturals, les cabanes vesti des amfang. Unes i altres aïllades o forreduïts on es concentrava la totall’ amuntegament facilitaria l’ inteEls paràsits més habituals devienhabituals els escarabats i altres aTambé seria determinat la situacriu o a la muntanya,...) Tinguem eunes determinades patologies.

Ara som 7 000 000 00

a

AcAcr

Al fi naamb Dur20A

c

AaD2A

La tecnologia i les einesQuè seria de la nostra vida sense la tecnologia?

La tecnología és la que millor pot defi nir una societat i no seria desgavellat afi rmar que som uns éssers tec-nològics. Des dels orígens més remots, la tecnologia ens ha permès adaptar-nos al nostre entorn sati sfent les necessitats essencials (alimentació, habitatge, vesti menta, protecció personal, relació social, etc.). La tecno-logia ha sigut tan important en la història de la humanitat que ha donat nom a certs períodes, com pot ser el Paleolíti c (pedra anti ga), Neolíti c (pedra nova), Edat dels Metalls (Edat del Coure, Bronze i Ferro).El concepte Tecnologia tracta àmpliament l’ús i coneixement de tècniques i eines, i de com afecten a l’habilitat d’una espècie per controlar i adaptar-se al seu entorn. Aquests coneixements ens permeten fabricar objectes i modifi car el medi ambient, incloent plantes i animals.Però no som ni la primera ni la ulti ma espècie en uti litzar la tecnologia. Les llúdries marines, dofi ns, elefants, corbs, alguns primats (goril•les, orangutans, caputxins,...), són un peti t exemple d’animals que uti litzen eines en els seus quefers diaris. Però en el cas de la nostra espècie, van ser tres fi tes importants les que ens van ajudar en el nostre inici tecnològic: l’augment de la capacitat cranial, caminar sobre dos peus (queden les mans lliures per manejar estris) i el dit prènsil (subjectar i manipular millor els objectes). Posteriorment, la parla i més enllà l’escriptura, van millorar la manera de aprendre i difondre la tecnologia.

Quins passos hem de donar per crear un nou estri?

El Homo Habilis està considerat la primera evolució de la nostra espècie que començà a rumiar, gràcies a la seva capacitat cranial. Plantejarem un cas hipotèti c per veure com solucionarien els seus problemes mitjan-çant la tecnologia.Ens situem en l’actual Tanzània fa 1.500.000 anys. En meitat de la sabana trobem el cadàver d’un Gofoteri que ha mort per la pujada excessiva de la temperatura al planeta. Les restes de l’animal han servit d’aliment per a altres espècies carronyaires. Acaba de arribar un grup de Homo Habilis i veuen que encara poden aprof-itar part de l’animal: la carn, el moll de l’os, les vísceres... Què faran?

Vegem els passos que seguirien per solucionar un problema tan primari com és alimentar-se:

Identi fi cació del problema.Tenen una font d’aliment que els pot servir per uns quants dies. Les restes que han quedat són les que no han pogut menjar altres espècies, ja que són les més dures (pell, tendons, carn, ossos...). Problema: Cap part del seu cos els permet trinxar aquelles restes. Es crea una necessitat i la opció més adequada és la de fer servir un estri. Coneixement de l’entorn. La seva capacitat intel·lectual els ha permès interactuar amb l’entorn. Han experimentat amb la “fí sica” dels materials que disposen: el pes, la forma, la duresa...Requisits de l’artefacte i principi de funcionament.Quins materials són admissibles per quanti tat, qualitat, disponibilitat i efecti vitat? Aquests coneix-ements són adquirits mitjançant la “prova i error” Per exemple, si volen trencar un os, serà més efecti u un objecte contundent, com pot ser una pedra amb una grandària considerable. Si volen tallar algun tendó és més úti l emprar una llesca.

Ara numerarem, de manera cronològica, una sèrie d’avanços tecnològics i tècnics que han sigut essencials per a la millora evoluti va de l’espècie.

Fites importants en el desenvolupament tecnològic en la Prehistòria.

Pedra tallada (Paleolíti c). Tècnica originària amb datació més anti ga. És fàcil de fabricar, ràpida i fàcil de transportar, coincideix amb el ti pus de vida nòmada. La pedra tallada va seguir evolucionant i avui en dia està classifi cada en 4 modes.

Mode 1 Olduvaià (2’5 m.a.). Còdols i pedres tallades sense forma estandarditzada. Fabricades amb pocs cops i amb un ús immediat. S’associa a acti vitat carronyaires. Trobem: Choppers, Choppings tools i ascles.

Mode 2 Acheulià (1’7 m.a.). Nuclis o gran ascles amb talls per les dues cares (bifaç) amb forma estandarditzada i més treballada. S’associa a acti vitat caçadora, permet afi lar llances, tallar fusta i pel. Trobem: Destral de mà i burins.

Mode 3 Mosterià (300.000 fi ns 40.000 a. C.). Nova manera de tallar la pedra. Fins ara les pedres es tallaven copejant-les amb altres pedres, ara s’uti litzen percutors més tous com la fusta o ossos. El nucli te forma de tronc i es copeja per obtenir ascles més peti tes (microlits) que després s’uti litza per a l’elaboració eines especialitzades, així aprengueren obtenir una major quanti tat de ascles amb un mateix volum. Trobem: raspadores, gratadors, ganivets. Mode 4 Paleolíti c superior (35.000 fi ns 10.000 a. C.). Els nuclis de pedra són més allargats per obti ndre ascles fi nes de costats paral•lels. Es produeix gran quanti tat i varietat de eines especialitzades, com gabinets, fl etxes, pun-xons...

Pedra Polida (Neolíti c).La pedra polida està associada al Homo Sapiens Sapiens, amb la vida sedentària i la economia de pro-ducció. Esta tècnica requereix més temps i no hi ha tanta producció d’eines, però es conserven durant més temps i poden pesar més perquè no cal transportar-les. La tècnica del poliment s’aconsegueix amb el fregament conti nuat del bloc de pedra amb un element abrasiu. Podem trobar alguns objectes fets amb aquesta tècnica: ídols, destrals, cisells, gratadors, aixades, collarets, molins manuals...uals..als...

Chopper Chopper tool

ascla

Destral de mà

Micròlit

Punta de fl etxa

Destral Molí de mà Braçalet Ídol

La indústria Líti ca (3.000.000 anys)La pedra és la matèria prima per excel•lència que l’ésser humà ha uti litzat des del principi i a parti r d’aquí ha vingut la resta. Es pot parlar de dos maneres de treballar la pedra:

Domini del foc (1.200.000 anys)El domini del foc per part dels primer humans fou un punt d’infl exió en l’evolució humana i cultural. Va permetre proliferar les poblacions d’humans degut a la incor-poració la dieta d’aliments cuits amb proteïnes i carbohidrats, l’acti vitat humana durant la nit i la protecció de depredadors.Les tècniques primiti ves per encendre foc:Fricció de dues fustes.Sistema d’arc i de fi l corredor amb base de fusta.Percussió amb pedres. Una pedra de sílex amb una de ferro o pirita.

ó -a

Terrisseria (entre 14.000 a. C. al 9.000 a. C.)Els primers objectes de ceràmica es remonten al període Paleolíti c Superior i es tracta de gerres o de pe-ti tes representacions de divinitats maternals.La ceràmica va ser un dels grans invents de la humanitat. Va suposar una revolució a l’hora de contenir i transportar molts productes, sobretot els líquids, que podien conservar-se millor; també es modelaven ídols, adorns, etc.A més a més, la ceràmica informa del nivell cultural aconseguit per un poble, de la seva bonança econòmi-ca, el seu refi nament, xarxes comercials i gustos estèti cs. Per la seva resistència al foc i a l’erosió és un excel•len testi moni cultural i tecnològic.L’agricultura i domesti cació d’animals (8.000 a. C.)L’inici de l’agricultura es troba en el Neolíti c, quan l’economia de les societat humanes va evolucionar des de la recol•lecció, la caça i la pesca a l’agricultura i la ramaderia. Les primeres plantes conreades van ser el blat o l’ordi desenvolupades en diverses cultures Creixen fèrti l (zona d’Orient Pròxim des de Mesopotàmia a l’Anti c Egipte), cultures precolombines d’Amèrica Central i cultura xinesa a l’est d’Àsia.La transició a l’agricultura i ramaderia és gradual. Les raons del desenvolupament de l’agricultura van pod-er ser degudes al canvi climàti c cap una pujada de les temperatures; però també van poder ser l’escassesa de caça o aliments de recol•lecció.

Metal•lúrgia (6.000 a. C.)L’invent de la metal•lúrgia a donat peu a una de les dues grans etapes tecnològiques en les quals tradicio-nalment s’ha subdividit la Prehistòria, l’Edat dels Metalls. El descobriment dels metalls pot haver estat de manera fortuïta però va ser un avanç tecnològic trascen-dental per desenvolupament de la espècie.

L’Edat dels Metalls s’ha subdividit en tres periodes:Edat del Coure (6.000 a. C.)Edat del Bronze (3.000 a. C.) Edat del Ferro (1.000 a. C.)Ara farem un repàs d’algunes eines uti litzades per a la caça

Algunes eines prehistòriques.Ara farem un repàs d’algunes eines uti litzades per a la caça. Hem de tenir en comte que els objectes d’origen líti c trobats en una excavació representen només el 5% del total. El 95% restant eren objectes de materials peribles, com és la fusta, cordes, pell, plomes, etc.

El propulsorEl propulsor és un arma de cacera coneguda ja des de principis del Pale-olíti c Superior. Es tracta de una fusta allargada que a la seva part pos-terior té una espècie de ganxo. Servia per llançar llances o atzagaies. Amb aquest enginy l’home duplicava o tripli-

cava la distància de llançament (uns 140 m.), fi ns i tot amb bastant precisió i garanti nt així la seguretat del caçador que no s’ha d’apropar tant a la peça de caça.

L’arcL’arc té, com el propulsor, una característi ca principal que és la possibilitat de caçar a distància. Des de la seva invenció, l’arc s’erigí en la màquina de cacera més efecti va fi ns l’aparició de les armes de foc. Aquesta nova tecnologia aportà tota una sèrie d’avantatges, sent la seva gran precisió i distància en el ti r els seus punts forts. Es creu que l’home començà a uti litzar l’arc a fi nals del Pa-leolíti c Superior.Els arcs acostumaran a ser elaborats amb fusta amb una llargada mitja de 1’7 m. amb una curva-tura simple. Les cordes acostumaven a ser fetes amb tendons d’animals, budells o crins de cavall, i s’encarreguen de transmetre l’energia emmagatzemada durant la tensió de l’arc. A més a més, aquesta eina era multi funcional, ja que s’uti litzava també per fer música i fer foc, amb unes peti tes variacions.

La fonaLa reacció espontà-nia del homínid da-vant un atac enemic, va ser la de agafar una pedra i llançar-la a l’adversari. Amb la fona perfeccionà aquesta tècnica per propulsar la pedra amb més potència i més enfora. Aquest instrument consisteix en una tosca trena que s’eixampla a la meitat formant una espècie de bossa per contenir el projecti l. Els materials emprats podien ser fi bres vegetals, lli, crins, budells o nervis d’animal entrellaçats.

s mes

c sisió i s dell Pa-

na currrvr a-cavvavavavall,

c,

QUÈ PINTAVEN?

Al principi pintaven sobretot allò que veien d’una manera “realista”.Més endavant pinten de manera més esquemàti ca

Pintaven animals, humans, símbols. Primer de manera aïllada i més enda-vant en escenes.

QUINS COLORS FEIEN SERVIR?

Que sapiguem, feien servir tres colors: el groc, el vermell i el negre. Els treien de l’òxid d’alguns minerals, de l’argila i del carbonet. Ho barrejaven amb aigua, greixos, clara d’ou...Gràcies als elements orgànics de la pintura podem saber aproximadament quan es van pintar.

ON PINTAVEN?

Sembla ser que mai pintaven a l’entrada de les coves, que és on solien viure. Buscaven un espai més al fons de la cova. Això ho sabem perquè a l’exterior de les coves s’hi troben eines, restes de foc, ossos… i a l’interior les pintures.Hi ha llocs on s’han trobat pintures però no restes de foc o eines i a prop s’ha trobat una altra cova on sí existeixen restes de la vida quoti diana com eines, ossos... També pintaven en abrics.

Es creu que els neanderthals es pintaven el cos.Pot ser que pintessin a més llocs, però que el pas del temps hagi destruit moltes pintures.

QUÈ UTILITZAVEN PER PINTAR?

Pigments, greixos, aigua, ous.Pinzells, plomes, dits, pals…Estris: peti ts recipients, aerògrafs, basti des, llànti es…

LES PINTURES RUPESTRES COM A FONT HISTÒRICA.

Gràcies a la cova dels nedadors es va descobrir que el desert del Sahara va ser fa milers d’anys un lloc fèrti l, amb molta aigua.

El gravat: és un dibuix fet amb talls. Apareix abans que el relleu.El relleu: també es fa amb talls, però són més profunds. Així la fi gura es converteix gairebé en una escultura que sobresurt de la pedra o de l’os que li fa de suport. Apareix al fi nal del paleolíti c.Uti litzaven la fusta, l’ivori, l’os, les banyes i la pedra com a suports.

PinturaPintura

O

SBdHse

E

Relleu igravat

Quan els humans tenen cobertes les necessitats primàries, és a dir tenen aliment, el clima és be-nigne i controlen el foc poden dedicar estones lliures a expressar-se a través de l’art, ja sigui pin-tant, grabant , esculpint o dansant i cantant.

Els musicòlegs han formulat diverses teories sobre l’origen de la música, però l’hipòtesi més comuna és aquella que, basant-se en el fet que la música és fruit de l’esperit de comunicació de l’home, considera que data dels inicis de la hu-manitat. En els primers temps, la música va tenir una funció de comunicació en el senti t més ampli de la paraula, així com una relació molt ínti ma amb la religió. Aquesta relació es manifestà en les cerimònies rituals en les quals, feia costat gairebé sempre a la dansa. Per produir música, l’home uti litzà els sons de la veu, el seu cosa (com a instrument de percussió) i instruments molt rudimentaris, en els quals ja s’intuïen en aquell moment els grans sistemes de fonació que apa-reixerien més endavant. Els jaciments arqueològics i les restes iconogràfi ques (pintures rupestres) parlen del paper que tenia la música en aquells moments. Malgrat que els documents històrics són escassos, és prendre com a model per analogia la vida dels pobles que encara viuen en estadis molt primiti us.

Alguns dels instruments i de les tècniques més rudimentàries semblen haver existi t des de temps remots. Entre els més importants hi ha els següents:

Música

S’han trobat estàtues de dones exaltant els seus atributs femenins, com si fos-sin deeses de la ferti litat. Aquest art es coneix com art mobiliar perquè pot ser transportat. Una de les més famoses és la Venus de Willendorf. Aquesta escul-tura està datada cap el 30.000-25.000 a.C., i és una de les primeres escultures conegudes. Està esculpida en pedra i té una alçada d’11,5 cm. Té els pits i la vulva molt desenvolupats, i com ja hem dit els experts pensen que podria ser un símbol de ferti litat.Més endavant es trobaran escultures fetes amb argila.

Escultura

Els arqueòlegs han trobat molts d’aquests instruments en els jaciments pale-olíti cs, neolíti cs i de la edat de bronze. De tots aquests instruments, els més anti cs comentats estrati gràfi cament són les fl autes de falanges de pota de ren. Pertanyen a l’era paleolíti ca i produeixen un únic so. Per la qual cosa són més apropiades per fer senyals que com a instrument musical. A l’últi m període glacial corresponen les fl autes d’orifi ci dividit, també d’ossos de ren, mentre que s’ha demostrat que en el període auriyasià ja existi en les fl autes d’os tres i cinc orifi cis de digitació, això vol dir que eren instruments purament melòdics. Per últi m, de les darreries del paleolíti c s’han trobat els primers arcs musicals. En els jaciments neolíti cs s’han trobat els primers tambors de mà. El cos, de ceràmica, està decorat i té traus per subjectar-hi la membrana de pell d’animal de la mateixa època provenen els sonalls d’argila, els quals adopten sovint formes d’animals o d’éssers humans.

-Percussors: tust rítmic dels peus o amb pals, vares, etc. I picament amb totes dues mans o sobre les cuixes. (parts del cos o claus)

-Sonalls: de pedra, de fusta, de làmines metàl·liques i també embardis-sades a tall de cadenes. (maraques, sonalls...)

-Raspes i fustes vibradores: de tot ti pus de formes i materials. (güiro)Tambors: troncs d’arbres buits. Imiten possiblement el cop de destral. (panderos, jembé...)

-Flautes: de canyes de bambú. S’uti litzaven també com a trompetes. (ketzú)

-Trompes: la banya d’animals, com per exemple, bovins, per a emetre se-nyals i també com a instrument musical. (tubs melòdics)

-Arcs musicals: es deriven dels arcs per llençar projecti ls i són l’origen dels instruments de corda.

Les creences ens serveixen per explicar allò que no entenem. Aquestes creences depenen del lloc on vius, de quina és la teva situació, de les coses que saps... Per exemple, ara sabem que amb l’escalfor del sol l’aigua que hi ha als rius, mars,... s’evapora i puja. Així es formen els núvols i quan estan molt plens i aquest vapor d’aigua es refreda i es torna líquid, plou. Però si no sabessis tot això, potser buscaries una explicació “màgica” pel que està passant i t’inventaries un Déu de la pluja. I potser si visquessis a la prehistòria i necessitessis la pluja pels teus conreus li faries unes ofrenes a aquest “Déu” perquè t’ajudés o dançaries donant-li gràcies perquè ha plogut. I si se t’inundés la cova perquè ha plogut massa potser pensaries que el Déu de la pluja s’ha enfadat amb tu perquè has fet alguna cosa malament.

La mort i els enterraments a la prehistòria Encara avui en dia ningú sap què passa després de morir. Hi ha moltes explicacions, però totes són creences perquè no n’hi ha cap que s’hagi demostrat. Per exemple, els catòlics pensen que quan mors vas al cel i si has estat dolent vas a l’infern i els budistes pensen que quan mors tornes a néixer i vius una altra vida que serà millor o pitjor depenent de com t’hagis portat en aquesta.

Però, què pensaven a la prehistòria? Hem de pensar que a la prehistòria la mort era una cosa molt normal. Moltes dones morien quan donaven a llum i molts nens no arribaven a fer-se grans. Les condicions de vida eren molt dures i la mort era habitual per a ells. No sabem del cert què pensaven o com vivien la mort, però les restes arqueològiques (enterraments amb aixovars funeraris) que s’han trobat ens donen dades interessants:

Les creences

La manera d’enterrar va evolucionant amb el pas del temps. Creiem que sobretot canvia la intenció. Al principi suposem que els enterraven per preservar evitar la pudor i que el cos atragués animals ferotges. Potser també enterraven el cos d’aquella persona perquè l’esti maven. Ja des del principi hi ha evidències de que hi ha un ritual funerari, tant per la postura fetal dels cossos com per algunes eines trobades prop dels ossos que podria ser un aixovar funerari. Això pot voler dir que creien en una vida després de la mort, que veien la mort com una conti nuació de la vida, amb unes necessitats més o menys similars a les d’aquesta. També hi havia ofrenes de fl ors i s’escampava òxid de ferro.

Potser creien que les persones tenien esperit i perquè aquest esperit no s’enfadés i tornés a fer-los mal, l’enterraven i li feien un aixovar i/o monument.

Alguns testimonisSima de los huesosÉs un jaciment que està a Burgos. En ell s’hi han trobat restes de fa 400.000 anys d’homínids de l’espècie Homo heidelbergensis, que es consideren els ancestres dels neander-thals. En aquesta fossa s’hi va trobar una eina feta de quarcita vermella i ocre que no havien fet servir. Podria ser que fos una ofrena als morts i per això la van deixar allà, o bé podria ser que en el moment de cobrir els cossos amb terra a algú li caigués dins. Si fos una ofrena, això assenyalaria l’Homo heidelbergensis com un ésser humà complet, ja no en el fí sic, sinó en l’espiritual.

Enterraments dels neanderthalsEls neanderthals van ser els primers en enterrar els seus morts a l’orient pròxim, fa gairebé 100.000 anys. No és sorprenent, ja que els neanderthals eren molt semblants a nosaltres. És allà on sembla que es van fer els primers enterraments. S’han trobat tombes, per exemple a Palesti na, on hi havia enterrades més d’una persona i d’altres tombes amb una sola persona. En totes, però, s’hi ha trobat aixovar funerari. En periodes més recent del paleolíti c, les sepultures es cobrien amb ocre vermell, potser per simbolitzar la sang i la vida.

Enterraments dels sàpiens sàpiensLa nostra espècie diversifi ca el ritual funerari. S’han trobat diferents ti pus d’enterrament:

Forat a terra: aquest enterrament el trobem a les Coves del Toll. Feien un forat a terra, posaven el cos en posició fetal, hi posaven l’aixovar funerari i ho tapaven.

Dolmens: Els dolmens eren tombes col•lecti ves que po-dien uti liti tzar-se durant dècades, fi ns i tot segles. Sovint havien de demanar la col•laboració de molts individus, ja que era difí cil construir-los. Els dolmens eren els panteons d’un grup, i al seu interior es col•locaven els cossos un al costat de l’altre, junts. Quan reuti litzaven un dolmen, des-plaçaven els ossos dels primers ocupants cap els racons per fer lloc als nous ocupants. En alguns dolmens s’han trobat les restes de més de 100 inhumacions, tant d’homes com de dones i nens, juntament amb objectes que també els acompanyaven, perles de collarets, puntes de fl etxa, puny-als o ceràmiques. Els temps havien canviat, així com les tèc-niques d’inhumació, però el respecte pels difunts i la creen-ça en una vida més enllà de la mort, eren les mateixes.

Altres monuments funeraris: els menhirs i les alineacions de roques com les d’Stnoehenge. No sabem massa ni del seu origen ni del seu signifi cat.

Cremacions dels cossos: S’han trobat camps d’urnes amb cendres dins.

Les venus paleolíti ques A més de les crences relacionades amb la mort, de ben segur que en tenien d’altres. Per exemple s’han trobat moltes escultures que anomenem venus i que podrien tenir el signifi cat d’amulets.Les escultures representen dones amb els atributs sexuals molt marcats i sovint en estat de gestació. La fi gura femenina pot ser relati vament detallada o molt esquemàti ca, però en general queden clarament destacats els pits, els malucs i els òrgans genitals. És difí cil determinar el seu signifi cat cultural exacte, però és possible que es tractés d’amulets de ferti litat, seguretat i èxit o potser de representacions de deesses.

ferents ti pus d’enterrament:

Venus de Lespugue: ivori demamut. 15 cm.

Venus-de-Laus-sel: esculpida a la pedra.45 cm. Porta una banya a la mà.

Venus de Gavà: de ceràmica negra.

Venus de Willendorf: pedra i pintadaamb ocre vermell. 11cm.

Índex

pàgina 3

pàgina 5

pàgina 9

pàgina 12

pàgina 15

pàgina 17

pàgina 21

pàgina 24

pàgina 28

pàgina 31