LA PREHISTÒRIA

ELS PRIMERS ÈSSERS HUMANS

PROCÉS D’HOMINITZACIÓ

Fa uns sis milions d’anys, alguns primats, a l’Àfrica, van començar una lenta evolució per adaptar-se a les noves condicions climàtiques i sobreviure en un medi hostil.

No tenien grans qualitats físiques, però van ser capaços d’organitzar-se en grups per caçar a les planes.

Eren els primers homínids, que amb el pas del temps van donar lloc a l’espècie humana.

EL PROCÉS D’HOMITIZACIÓ• Els canvis que van convertir els primats en éssers

humans van ser lents i complicats.

• Posició vertical i marxa bípeda.

• Desenvolupament del cervell.

• Alliberament de les mans.

• Aparició del llenguatge.

L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’EVOLUCIÓ HUMANA

L’ORIGEN I L’EVOLUCIÓ DEL GÈNERE HOMO

L’evolució del crani des de l’australopitec fins a l’Homo sàpiens

Els primers éssers humans • AUSTRALOPITHECUS

- va viure: 3.500.000-2.500.000 anys

- Talla : 1,10 m

- Pes aproximat 40 kg

- Caminava dret

Foto de Lucy resta d’Australophitecus

Els primers éssers humans

• HOMO HABILIS:

- va viure: 2.300.000-1.800.000 anys

- Talla: 1,59 m.

- Pes aproximat: 50 kg.

- Primers utensilis

- Podia parlar

Restes de homo habilis Kènia(Àfrica)

Els primers éssers humans • HOMO ERECTUS:

- va viure: 1.900.000-400.000 anys

-Talla: 1,60 m.

- Pes aproximat: 50 kg.

- Descobriment del foc

- Caceres en grup

Restes de homo habilis Kènia(Àfrica)

Els primers éssers humans • HOMO

NEANDERTHALENSIS: - va viure: 150.000-35.000 anys

-Talla: 1,65 m.

- Pes aproximat: 80 kg.

- Primers enterraments

- Fabricació d’eines especialitzades

Restes del museu de Burgos (Castella i Lleó)

Els primers éssers humans • HOMO SAPIENS

SAPIENS:

- va viure: 120.000 anys

-Talla: 1,70 m.

- Pes aproximat: 70 kg.

- Primeres mostres d’art

- Fabricació d’eines d’os i de banya

EL PALEOLÍTIC

EL PALEOLÍTIC• L’aparició dels primers éssers humans marca el

començament del primer període prehistòric: el paleolític.

• Durant aquest període, els éssers humans eren depredadors, vivien d’allò que els oferia la natura: caça, pesca, recol·lecció.

• Aquests grups humans eren nòmades: es desplaçaven sovint buscant menjar, refugi o fugint dels perills.

LA UTILITZACIÓ DEL FOC

• L’Homo erectus devia descobrir el foc, de manera casual, ara fa més d’1 500 000 anys.

• Més endavant, els neandertals van aprendre a fer foc per mitjà de diverses tècniques.

• El domini del foc va ser un element molt important per al progrés humà: va permetre escalfar-se, il·luminar i, sobretot, cuinar i fer digeribles els aliments.

LA FABRICACIÓ D’ INSTRUMENTS• La fabricació d’instruments és un dels signes que

diferencia l’espècie humana dels altres animals.

• Al començament, feien servir simples pedres tallades per aconseguir-ne una vora tallant.

• Més endavant van fer servir sílex, amb el qual van fabricar bifaços.

• I amb el pas del temps, es van fer servir nous materials com l’os o la banya, amb els quals feien hams, arpons, agulles, propulsors per llançar fletxes o javelines...

L’EDAT DE LA PEDRA

Línia del temps de la Prehistòria

pedra polida del Neolíticpedra tallada del Paleolític

L’EDAT DE LA PEDRA

El chopper era un còdol percudit per un costat que servia per arrencar la carn o la pell dels animals morts

chopper trobat a la cova del Puig d’en Roca (Gironès) fabricat per l’homo habilis

L’EDAT DE LA PEDRA

amb un pal lligat a la partmés estreta feia de destral

bifaç trobat a Terrazas del Manzanares (Madrid), fabricat per l’homo ergaster

L’EDAT DE LA PEDRA

les ascles que saltaven del nucli de la pedra s’utilitzaven com a

puntes de fletxa, rascadores, ganivets…

rascador trobat a Atapuerca (Castella i Lleó), que correspon a l’Homo neanderthalensis i a l’Homo sapiens

L’EDAT DE LA PEDRA

microlitisme: peces petites de pedra, molt fines i treballades

puntes de fletxa trobades a la cova del Parpalló (Gandia), que corresponen a l’Homo sapiens

Un campament paleolític

Les primeres creences religioses

• Les primeres creences religioses sembla que van sorgir per la necessitat de donar una explicació a fenòmens que resultaven misteriosos per als primers éssers humans: la vida, la mort, la pluja o el sol.

• Els éssers humans també van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies rituals.

• El fet que els enterraments seguissin unes pautes determinades ens suggereix la possibilitat que existissin ritus funeraris

Pintures rupestres• Fa uns 30 000 anys, sobre

les parets de les coves o dels abrics, els sapiens sapiens hi van començar a pintar i a esculpir motius diversos: mans, animals, escenes de caça...

• Hi ha diverses explicacions sobre el significat d’aquestes pintures: rituals màgics propiciatoris de la caça, cerimònies

Estàtues i gravats

• La humanitat prehistòrica també ens ha deixat nombroses mostres d’art mobiliari.

• Es tracta, principalment, de reproduccions d’animals, bastons gravats, penjolls d’os o d’ivori i petites escultures femenines (Venus paleolítiques).

EL NEOLÍTIC

L’agricultura i la ramaderia

• Fa uns 10 000 anys, en una zona de l’Orient Pròxim (coneguda com a Creixent Fèrtil), va començar la producció d’aliments.

• Aquesta nova etapa de la història de la humanitat és coneguda amb el nom de neolític.

• L’observació constant dels fenòmens de la natura i dels animals van ser l’origen de l’agricultura i de la ramaderia.

Noves eines i noves tècniques• Les noves tasques agrícoles van

comportar la fabricació d’eines especialitzades: l’aixada, la falç, el molí de mà…

• La necessitat d’emmagatzemar, transportar i coure els aliments va propiciar el desenvolupament de la ceràmica.

• També van descobrir com s’elaboren teixits.

• L’ús de pedres semiprecioses polides per elaborar joies va comportar el desenvolupament de la mineria.

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

1. L’origen de l’agricultura i la seva difusió

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

2. Primers nuclis agrícoles autònoms

L’origen de l’agricultura i la seva difusió

09

3. Expansió per Europa a partir del VII mil·lenni a.C.

El poblat neolític de Çatal Hüyük

L’ESTIL DE VID DEL NEOLÍTIC

El procés d’elaboració del pa

segar batre ventar

moldrepastar coure

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’EXCEDENT

Procés d’elaboració de la ceràmica en el Neolític

La CERÀMICA consisteix en objectes fets amb argila cuita al

forn.

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’EXCEDENT

Noves creences: la deessa - mare

pits grans

ventre prominent

cames molsudes

LES CONSEQÜÈNCIES DE L’EXCEDENT

Noves creences: sepulcre de la fossa de la Bòvila Madurell

Sant Quirze del Vallès

L’ART NEOLÍTIC

Jaciment de pintures rupestres neolítiques a Cògul (Garrigues)

pintura neolítica de la roca dels Moros

L’ART NEOLÍTIC

La cacera

pintura neolítica de la cova Remígia,

a Ares del Maestrat (País Valencià)

L’ART NEOLÍTIC

Lluita tribal

pintura neolítica de la cova de les Dogues, a Ares del Maestrat (País Valencià)

LES MINES DE CAN TINTORER

Sepulcre de fossa del Neolític

el difunt era col·locat en posició fetal

EDAT DELS METALLS

ETAPES DE L’EDAT DELS METALLS

• El primer metall conegut va ser el coure (5000 a.C.), però era molt tou i els estris es deformaven molt de pressa.

• De la mescla del coure amb l’estany se’n va obtenir el bronze (3000 a.C.), un metall més dur que podia substituir la pedra.

• Vers el II mil·lenni a.C. es va començar a treballar el ferro, un metall excel·lent per fabricar armes i eines agrícoles.

Elaboració del bronze

El MEGALITISME és la primera gran arquitectura funerària de la història. Utilitzava megalits (‘pedres grans’).

L’EDAT DELS METALLS: LA FI DE LA PREHISTÒRIA

El megalitisme

menhirs a Kerry (Irlanda)

el menhir era una pedra posada verticalment damunt el

lloc de l’enterrament

Dolmen del Molí de la Fava (Cabó, Alt Urgell)

el dolmen era format per tres pedres grosses: dues verticals i una tercera

posada horitzontalment a sobre

cova dolmènica a Trigueros (Andalusia)

la cova dolmènica era una cova artificial feta amb pedres

grosses i coberta de terra

L’EDAT DELS METALLS: LA FI DE LA PREHISTÒRIA

Urnes funeràries

els morts eren incinerats i les seves cendres eren enterrades

dins d’una urna

Ceràmica cardial

6. La prehistòria a la Península Ibèrica

6.1. El paleolític

6.2. Les pintures rupestres

6.3. El neolític. El megalitisme

6.4. L’edat dels metalls

6.1. El paleolític• La presència dels pobladors a la Península Ibèrica és molt antiga; a

Atapuerca (Burgos) s’han trobat les restes humanes més antigues de la Península Ibèrica.

• Aquests pobladors vivien en campaments a l’aire lliure i tenien eines molt bastes.

• Més endavant, la Península va estar poblada per neardentals, que vivien en coves i abrics, i van començar a fabricar eines més especialitzades.

• En l’etapa final del Paleolític, amb l’Homo sapiens sapiens, s’hi van incorporar materials com l’os i la banya, i també sorgiren les primeres mostres d’art.

6.2. Les pintures rupestres• A la Península Ibèrica, molt rica en art rupestre, s’hi

diferencien dues grans zones:

• A la zona cantàbrica hi predomina la representació naturalista d’animals, normalment aïllats i de colors vius (cova d’Altamira, Cantàbria).

• A la zona mediterrània o llevantina hi ha escenes de grup amb una tècnica més esquemàtica.

6.3. El neolític. El megalitisme• Les primeres comunitats neolítiques van sorgir a la

Península Ibèrica vers el VI mil·lenni a.C.

• Els jaciments més antics es troben a la costa mediterrània i es caracteritzen per la presència de l’anomenada ceràmica cardial.

• El desenvolupament del megalitisme a la Península Ibèrica va començar al final del Neolític i va perdurar fins ben enllà de l’Edat dels Metalls.

• Extremadura, Galícia, País Basc, Catalunya i Andalusia són especialment riques en aquest tipus de monuments.

6.4. L’edat dels metalls• Vers el III mil·lenni a.C. Es va estendre la metal·lúrgia del

coure per la Península Ibèrica (Los Millares).

• Més tard, vers el II mil·lenni a.C., es van desenvolupar cultures que coneixien la metal·lúrgia del bronze (El Argar).

• L’Edat del Ferro (I mil·lenni a.C.) va començar amb l’arribada de pobles colonitzadors de la Mediterrània (fenicis, grecs i cartaginesos) i celtes de Centreeuropa.

Atapuerca (Burgos)

Altamira (Cantàbria)

Los Millares (Almeria)

7. La prehistòria a Catalunya

7.1. Els assentaments paleolítics

7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme

7.3. L’edat dels metalls

7.1. Els assentaments paleolítics– El territori de l’actual Catalunya segurament està habitat des de

fa aproximadament un milió d’anys.

– Ara bé, les restes humanes més antigues són les de les mandíbules de Banyoles i de Sitges que pertanyien a neandertals).

– Són nombrosos els assentaments paleolítics amb restes d’eines de pedra, os o banya, i amb nombrosos fogars. Destaquen les coves de Serinyà (Pla de l’Estany) i l’Abric Romaní de Capellades (Anoia).

– També hi trobem una cinquantena de conjunts de pintura rupestre, la majoria d’estil llevantí. Els més importants es troben a la Serra de la Pietat a Ulldecona (Montsià) i a la Roca dels Moros, al Cogul (Garrigues)

7.2. Les societats agrícoles i el megalitisme

• Les primeres comunitats neolítiques (VI mil·leni a.C.) practicaven una incipient agricultura i ramaderia, i es caracteritzaven per l’elaboració de ceràmica cardial.

• En aquesta època van sorgir els primers poblats estables, com el de la Bòbila Madurell (Vallès Occidental), on s’han trobat restes de cabanes i una metròpolis.

• Al final del neolític es construïren els primers megàlits. A Catalunya, la majoria són dòlmens o sepulcres col·lectius i, en menor mesura, menhirs.

7.3. L’edat dels metalls• Durant el III mil·leni a.C. aparegueren els primers grups que

coneixien la metal·lúrgia del coure.

• La posterior utilització del bronze (cap al 1800 a.C.) i del ferro va lligada a l’arribada, a finals del II mil·leni a.C., de pobles indoeuropeus procedents del centre d’Europa (camp d’urnes).

• Aquests canvis van comportar una major sedentarització de la població, que va propiciar l’aparició dels primers poblats amb estructura urbana

• Situats en llocs elevats i prop d’algun riu, s’organitzaven al voltant d’una plaça central i els seus habitatges, adossats els uns amb els altres, formaven una petita muralla.

Coves de Serinyà (Plà d’Estany)

l’Abric Romaní de Capellades

(Anoia)