precisions conceptuals - uv.esgotor/cav/bloc1.pdf2 precisions conceptuals definicions operativament,...
TRANSCRIPT
1
Precisions conceptuals
Definició del concepte de memòria?
¿Quin és l’interés de la Psicologia per lamemòria?
¿Quins aspectes de la memòria han estatinvestigats pels psicòlegs?
Precisions conceptuals
HERÈNCIA FILOGENÈTICA
ORGANISME
(Suport Fisiològic)
CONDUCTA(Processos psicològics)
DETERMINANTS
DE LA
CONDUCTA
HUMANA
DETERMINANTS
NO SOCIALS
DETERMINANTS
SOCIALS
2
Precisions conceptuals
definicions
Operativament,"... una concepció més abstracta [per contraposició amb aprenentatge]dels canvis dels estats d'informació de l'organisme com a conseqüència del'experiència o temps" (Estigues,1976, p. 2)
"Quan l'experimentalista parla de memòria es refereix no a una facultat,sinó a l'acte o procés de rècord" (Woodworth,1938, p. 5)
"... sovint es parla de memòria d'una manera també àmplia, que comprén laconservació dels hàbits o dels resultats de l'aprenentatge, així coml'evocació dels records-imatges, o els fets de simple reconeixement"(Piaget; i Inhelder;, 1968, p.. 3).
"Denominarem, en canvi, "memòria en sentit estricte" a les reaccionsrelatives a les recognicions [sic] (en presència de l'objecte) o a evocacions(en la seva absència), i el primer criteri distintiu de la qual el constitueix unareferència explícita al passat” (Piaget; i Inhelder;, 1968, p.. 4-5).
Precisions conceptuals
definicions
"El concepte de memòria ha de prendre's en laseua més àmplia accepció, incloentl'aprenentatge, la retenció, l'associació i lareproducció” (Ebbinghaus, 1885)
"Aprenentatge i rècord són processos actiusguiats per un esforç per a trobar un sentit. En elrècord hi ha un component de construcció, jaque s'utilitza allò que s'ha retingut, juntamentamb els esquemes preexistents a l'intentarrecrear l'original" (Bartlett, 1932)
≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈≈
3
Precisions conceptuals
L'estudi de la memòria
“La memòria és un conjunt de sistemes diferents quetenen en comú la capacitat per a emmagatzemar
informació” (A.D. Baddeley, 1999)
Tipus de registre:Registre d'experiències personals - registre de
percepcionsInformació general sobre el món
Informació de procediments d'aprenentatge
Precisions conceptuals
INPUT
SISTEMA ATENCIONAL
I DE PROCESSAMENT
Relació entre memòria i altres processos psicològics
ANÀLISIPERCEPTIVA
MEMÔRIA DETREBALL
EFECTORS
MAGATZEM ALlARG TERMINI RESPOSTA
4
Precisions conceptuals
Relació entre memòria i altres processos psicològics
UNA CLASIFICACIÓ
DELS PROCESSOS
COGNITIUS
- Processos que trasformeni manipulen informació:ANÀLISI PERCEPTIVAATENCIÓPROCESSAMENT
- Processos que preservenla informació
Precisions conceptuals
Relació entre memòria i altres processos psicològics
ANÁLISI PERCEPTIVA SISTEMA ATENCIONALI DE PROCESSAMENT
ESTÍMUL
extracciócaracterístiques
memòria
reconeixem.i discrimin.de formes
- MAGATZEMAMENTTRANSITORI
- RECUPERACIÓD’INFORMACIÓN de MLT
- CAPACITAT INFEREN-CIAL I DE GENERACIÓ
5
Precisions conceptuals
Relació entre memòria i altres processos psicològics
APRENDIZAJE INTELIGENCIA
- Condiciones de adquisiciónde una conducta
- Produce una huella/represen-tación en la memòria
R.Sternberg: "La inteli-gencia es la CAPACIDADDE APRENDER"
- En la medición de lainteligencia uno de losfactores claves es lamemòria (M.I.; M.semán-tica)
Precisions conceptualsLa base de la memòria: el aprendizajememòria y aprendizaje son la CARA/CRUZ de unamisma monedaLa investigación ha seguido caminos distintos:EL CONDUCTISMO .... estudió el APRENDIZAJEEL COGNITIVISMO .... estudió la memòria
Condicions d’adquisicióde lEs conductes
Manipulació cognitivade la informació (códisinterns, capacitat, recuperació)
ESTUDISSOBREAPRENENTATGE
ESTUDISSOBREMEMÒRIA
6
Precisions conceptuals
Relació entre memòria i altres processos psicològics
- PROCESSOS ADAPTATIUS: la motivació il’aprenentatge
- PROCESSOS DE RECEPCIÓ I SELECCIÓ: atenciói percepció
- PROCESSOS DE MANIPULACIÓ (el pensament iel llenguatge)P
RE
SE
RV
AC
IÓ
Qüestions metodològiques
¿Cóm s’estudia la MEMÒRIA HUMANA?
¿On s’estudia?
¿Qué tipus d’investigació ha utilitzat la psicologiaper a estudiar la MEMÒRIA?
7
Qüestions metodològiques
Procediments d’estudi
Procediments experimentals
TASQUES
1.
2.
LA EXPERIMENTACIÓ
MATERIALS VARIABLES
- Tipus d’estímuls- Selecció d’ estímuls V.I.
V.D.
Funcionament en la vidaquotidiana
Introspecció Qüestionaris de Metamemòria
Qüestions metodològiques
Procediments d’estudi1.
LA INTROSPECCiÓ
Subjectiva
La memòrias’avalúa a sí mateixa
Sense validacióobjectiva
ELS QÜESTIONARIS DE METAMEMÒRIA
FUNCIONAMENT
QUOTIDIÀ
DE LA
MEMÒRIA
8
Qüestions metodològiques
Qüestionaris de metamemòria
Característiques(Herrman, 1984)
Avantatges
1. Fiabilitat: estabilitat alta test-retest (r= .8)
Validesa: comparar resultats amb l’ejecució en tests clàsics de laboratori.
Característiques psicomètriques:
2.
Qüestionari de fallades de memòria
Qüestions metodològiques
Funcionament de la memòria en la vida quotidiana
Primera Reunió Internacional (Gales, 1978).
“Si X és una característica important o interesant de la conductaHumana, aleshores X ha estat rarament estudiada per la Psicologia”(U. Neisser)
9
Qüestions metodològiques
Procediments d'estudi1.
L’EXPERIMENTACIÓ
FormularHIPÒTESIS
Operacionalitzar-lesCom a VARIABLES
FUNCIONAMENT
DE LA
MEMÒRIA
EN
SITUACIONS
DEEXPERIMENT
LABORATORIDADES EXPERIMENTALS
CONCLUSIONS TEÒRIQUES
Qüestions metodològiques
REPRODUCCIÓ
Serial: La reproducció debe seguir el mateix ordre que la sequènciaapresa.Lliure: La reproducció pot alterar l’ordre inicial.Inmediata: L’avaluació es realitza seguidament a la presentaciód’estímuls.Diferida: L’avaluació es realitza despres d’un interval de temps apartir de l’exposició del material.Items independents: La reproducció es realitza de’un únic ítem, ode tota la serie.Parells asociats: La reproducción és d’un únic element del parellaprés.
Procediments experimentals2.
10
Qüestions metodològiques
RECONEIXEMENT
Simple: La identificació és de tan sols un estímul.Múltiple: El reconeixement de la igualtat de dues sèries d’estímuls.Tipus d’estímul: El subjecte deu reconeixer la categoría a la quepertany l’estímul presentat.
Procediments experimentals2.
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals
TASQUES
2.
InvestigacióINICIAL Record lliure
PROCESSOS ASOCIATIUS- la significació- la concretut
Record serial PROCESSOS ADQUISITIUS- la corva de l’oblit- práctica distribüida vs. masiva- la reminiscència- la intencionalitat- Capacitat de
aprehensió
TEMES
6 8 10 12 14 16 18 204
5
6
7
8
9
NúmerosLetras
ETAT
Record
Promig
11
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals
TASQUES
2.TEMES
ReconeixementInvestigacióINICIAL
InvestigacióPOSTERIOR(fins 1960) Record serial
identificació
selecció
- Condicions d’adquisició- La transferència: en situacionsd’aprent.acadèmic- L’oblit: consoli-dació i inhibicióproactiva
L’estudi de lesdiferencies entrerecord i reco-neixement
Qüestions metodològiques
Procedimients experimentals
EXEMPLES DE RECORD
2.
Fase d’aprenentatge
Fase d’avaluació
L M R V S P B Q
INMEDIATA DIFERIDA
Altratasca
R
R
12
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals
EXEMPLES DE RECONEIXEMENT
2.
Fase d’aprenentatge
Fase d’avaluació
L M R V S P
IDENTIFICACIÓN SELECCIÓN
L M R V S P
X
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2.
LLAR CASA
LLAR CISA
Paraula
No Paraula
Paraula
No Paraula
BUC VAIXELL
amb tasca de decisió lèxica
Denominació
amb tasca de denominació
Paradigma de Priming
13
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals
MATERIALS
2.
InvestigaciónINICIAL
Estímuls Simples
Intensitat de la llumIntensitat del sóAgudesa del soLocalització per tacteRelacions espacials tactualsPresióSentit muscularMoviments actiusFigures geomètriques (visió)Temps
Estímuls complexes
FrasesParaleasSíl·labesLletresNombresObjectes concrets
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2.
InvestigacióANTERIOR(fins 1960)
Síl·labes sense sentit
CALIBRACIÓ/NORMESD’ASOCIACIÓ
MATERIALS
14
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2.InvestigacióACTUALINSTRUMENTACIÓN
computador 40.97paper i llapis 31.25projector 15.97magnetòfon 8.80taquistoscòpi 6.25
MATERIAL ESTIMULARparaules 53.94noparaules 11.34dibuixos 10.65frases 9.72textos 8.56nombres 7.41lletres 6.71Síl·labes 5.09fotografies 4.40
VARIABLES CONTROLADESFrequència 22.45Categorema 12.73Longitut 11.11Imagineria 7.18Asociabilitat 7.18Concrecció 3.94Significativitat 2.78Familiaritat 1.62
VARIABLES DEPENDENTESpercentatge 46.17TR, 25.29peculiar 20.19mitjana 12.99d' 8.58TR 6.73frequència 5.80judicisde frequència 3.25temps 2.78regresió 2.09Altres <3.00
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2.InvestigacióACTUALEL TEMPS DE REACCIÓ com a
VARIABLE DEPENDENT
"El Model Substractiu de Donders”
TR simple TR disjuntiu TR elecció
E
R
E1 E2
R
E1 E2
R
- detectar E - detectar E- detectar E
- identificar E
1 R2
- elegir R
- emetre R
- identificar E
- emetre R- emetre R
15
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2.InvestigacióACTUAL
EL TEMPS DE REACCIÓ com a
VARIABLE DEPENDENT
Métode dels factors aditius de S. Sternberg (1969)
CODIFICACIÓ
TIPUS D’ESTÍMUL
COMPARACIONSSERIALES
NOMBRE D’ÍTEMS
DECISIÓBINARIA
ORGANIZACIÓ DELA RESPOSTA
TIPUS DE RESPOSTA FREQÜÈNCIA DELTIPUS DE RESPOSTA
Qüestions metodològiques
Procediments experimentals2."LES PARAULES"
InvestigacióACTUAL
- ELS DICCIONARIS DE FREQUÈNCIES
-LES NORMES D’ASOCIACIÓ LLIURE
- LES NORMES CATEGORIALS
- ELS DICCIONARIS DE SINÒNIMS I ANTÒNIMS
16
- Les dues tradicions en l’estudi de la memòria humana:
H. Ebbinghaus F. Bartlett
La reflexologia
El conductisme i el funcionalisme
Perspectiva històrica
Psicologia Cognitiva
Perspectiva històrica
Els antecedents
Les lleis de L’ASOCIACIÓ
L’interés per qüestionspràctiques
L’inici de la INVESTIGACIÓ EXPERIMENTAL
1.
2.
H. Ebbinghaus G.E. Müller
variablesexperimentals
les mnemotecnies
17
H. EBBINGHAUS (1850-1909)
”Memòria: Una contribució a la Psicologia Experimental" (1885)
APORTACIONS METODOLÒGIQUES:
Aplicació del métode científic a l’estudi de la memòria
ABANDÓ DE LAINTROSPECCIÓ
DISENY DE PROCEDIMENTSEXPERIMENTALS
Síl·labes sensesentit 'CVC'
V.D. ‘Estalvi'
Perspectiva històrica
Perspectiva històrica
'Les síl·labes sense sentit'
MUC
POM
BIR
SUL
LUM
DIG
FEW
QEX
SUL
REPRODUCCIÓSERIAL
JAR
LIF
XOT
KOP
2 recitatsSENSE ERROR
¿Qué fa el subjecteper a aprendre-la perPRIMERA VEGADA?
¿Cóm afecta elTEMPS sobre elque s’ha aprés?
¿Cóm es reaprénde nou la sèrie?
18
Perspectiva històrica
APORTACIONS EXPERIMENTALS
Altres variables estudiades:
- longitud de la LLISTA- familiaritat entre els ítems de la llista- la pràctica distribuïda produeix millors resultats que la massiva
0 200 400 600 80020
40
60
80
100
120
Corva d’Oblit
Temps (hores)
Reap
rene
ntat
ge
Retenció a les 24-h en funció del nombre de repeticions
19
Perspectiva històrica
APORTACIONS TEÒRIQUES
- Posa a prova el principi associacionista de la contigüitat
- Doctrina de les associacions remotes
'LES LLISTES DERIVADES':
1 2 3 4 5 61 3 5 2 4 6 derivada d’1 síl·laba1 4 2 5 3 6 derivada de 2 síl·labes
.
.
.
Perspectiva històrica
Investigació INICIAL sobre memòria
- DISTINCIÓ ENTRE MEMÒRIA PRIMÀRIA i SECUNDÀRIA(sense investigació empírica) (W. James)
- SUPOSITS SOBRE TEORIES NEURONALS (McGeoch)
- FORMULACIÓ D’ALGUN MODEL GENERAL (Semon)
- CONTRIBUCIONS TEÒRIQUES I EXPERIMENTALS deG.E. MÜLLER
- LES CONTRIBUCIONS DE L’ESCOLA DE LA GESTALT: ’l’aprenentatge per insight vs. assaig-error'
’els canvis en les emprentes de memòria en funció de
les lleis de la percepció"
20
Perspectiva històrica
FRANCIS BARTLETT“El record. Un estudi en Psicologia
Experimental i Social” (1932)
Crítica del treball d’EBBINGHAUS:
- HETEROGENEITAT de les síl.labes sense sentit
- REDUCCIONISME de la memòria a ADQUISICIÓ per repetició
- PRESCINDEIX de factors fonamentals en la memòria (el significat, la pròpia història del subjecte...)
Perspectiva històrica
Procediments d'estudi de la memòria:
- DESCRIPCIÓ
- ESCRIPTURA DE SÍMBOLS
- REPRODUCCIÓ REPETIDA
- REPRODUCCIÓ SERIAL
MATERIAL:
- la història
- dibuixos
21
Perspectiva històrica
RESULTATS:
1. Reducció progressiva2. Tendència a la coherència3. OMISIONS4. RACIONALITZACIÓ5. DETALL DOMINANT6. TRASFORMACIÓ DE DETALL7. CANVI D’ORDRE
CONTRIBUCIONS TEÒRIQUES recollides pel COGNITIVISME:
’els esquemes de coneixement''la memòria CONSTRUCTIVA'
Perspectiva històrica
o o
"El record
constructiu"
22
Cognitivisme i memòria
Fonamentació de la Psicologia Cognitiva:
- Rebot de l’anàlisi de la conducta en térmes d’ E-R
- Énfasi en l’estudi dels PROCESSOS MENTALS
- Consideració del ser humà com a un element ACTIU
Enfocaments COGNITIUS:
- PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ
- PIAGET i els PIAGETIANS
- PSICOLOGIA RUSA
Cognitivisme i memòria
- Els mecanismes externs d’anàlisi de la conducta no podengeneralitzar-se a l’estudi dels PROCESSOS INTERNS (anàlisimediacional e-r)
- Els procediments experimentals utilitzats per a estudiarl’aprenentatge verbal no proporcionaven noves dades:
paradigma serial i parells associats amb síl·labes sense sentit
- Nous conceptes teòrics (MENTALS) per aestudiar experimentalment: IMAGTE ( Paivio i la codificació dual, ESQUEMA o MAPA COGNITIU, PLA D’ACCIÓ, ORGANITZACIÓ SUBJECTIVA (Tulving)
1. El Processament de la Informació
. . .
23
Cognitivisme i memòria
- Desplaçament de l’interés experimental cap als nousproblemes i desenvolupament metodològic
”ELS TRABALLS DE MAJOR IMPACTE":
Miller (1956) i els estudis de capacitat icodificació en MCT
Broadbent (1958) i el primer diagrama de caixes
Peterson i Peterson (1959) i els estudissobre repetició en MCT
Cognitivisme i memòria
- Desplaçament de l’interés experimental cap als nous
problemes i desenvolupament metodològic
”ELS TREBALLS DE MAJOR IMPACTE":
Sperling (1960) i l’estudi de la memòria visual sensorial
els primers treballs sobre la distinció entre MCT i MLT
reintroducció d’una metodologia adient: coexisteixenpublicacions d’arrel associacionista (aprenentatge de síl·labessense sentit) amb altres cognitives: - model substractiu de Donders (1868-69) - procediment de Stroop (1935) - mètode dels factors aditius de Sternberg (1969)
24
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
1. LA MEMÒRIA SENSORIAL
Els procediments de l’INFORME PARCIAL de Sperling (1960)
A G K S
M D V E
Z N R C
les característiques del magatzem
perceptiu-visual
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
2. ARGUMENTS PER A LA DISTINCIÓ ENTRE MAGATZENS
La Corva de la Posició serial
- els efectes de PRIMACIA i RECÈNCIA- la descomposició en PROCESSOS MENTALS
¿Hi ha VARIABLES que afecten de forma diferent els distintspunts de la CORVA?
el significat i la codificació
25
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
3. EL MODEL MULTIMAGATZEM
Waugh i Norman (1965)
Atkinson i Shiffrin (1968)
M.primària-secundàriaRepetició
Registre sensorial (visual)Magatzem a curt terminiMagatzem a llarg termini
Repetició i altres
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
4. ELS NIVELLS DE PROCESSAMENT
- Problemes del Model de Atkinson i Shiffrin
- La teoria dels Nivells de Processament de Craik i Lockhart
- Avantatges i Inconvenients de la teoria dels Nivells
26
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
5. LA RECUPERACIÓ DE MEMÒRIA
- les primeres dades sobre reçerca en M.C.T.
- S. Sternberg: la metodologia de descomposició del T.R. i lestasques de classificació binària (1969)
- les contradiccions dels resultats de Sternberg
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANT LA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
6 LA MEMÒRIA DE TREBALL
Reconsideració de la M.C.T. com a memòria en funcionament
Els treballs de Baddeley i Hitch (1974)
27
Cognitivisme i memòria
ESTUDIS SOBRE MEMÒRIA DURANTLA CONSTITUCIÓ DELCOGNITIVISME
ALGUNS MODELS DE MEMÒRIA
7
1965
1966
1967
1968
1969
1970
1971
1972
1973
1974
1975
1976
1977
1978
1979
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986
1987
Waugh y Norman
Atkinson y Shiffrin
Meyer
Smith, Shoben y Rips
McCloskey y Glucksberg
Collins
Collins
Collins y Quillian
Collins y LoftusGlass y Holyoak
Anderson y Bower
Lindsay, Norman yRumelhart
Anderson
Anderson
Wickelgren
Ratcliff
Raaijmakers y Shiffrin
McClelland y RumelhartGillund y Shiffrin
Mandler
Craik y LockhartAtkinson y Juola
Eich
Baddeley y Hitch
Murdock
MurdockBroadbent
PikeEich
Grossberg y Stone
Schneider y DetweilerHintzman