Les casernes estan plenes denous soldats de l'Exèrcit Po-pular Regular. Els etnbos*

en les oficines oficialss'han incorporat?

us PAÏSOS: WJ-VOS

tei M P. ü . Èè mm* Oi.) f mtotím tíe la ULi

Meptre va ésser possiblefer la revolució abans que laguerra els ultrarrevolucio»naris es mentiren valents;però quan s'ha començat laguerra de debò no han tin-gut temps per a demostrarla seva covardia.

NUM. 222

FRANOUEIG CONCERTAT

Girona, dijous 15 de juliol del 1937 PREU: 15CTS.

LesSeria injust no reconèixer que la reraguarda ha

millorat d'ençà de la 'constitució del Govern del Front

Popular. Els deu mesos que portàvem de desori quan

aquell es va formar, río s'anulien pas fàcilment, amb

tot el seu seguici de destorbs, confusions, sabotatges.,

indisciplina i desorganització. En menys d'un mes

de Govern de Front Popular, ha estat suficient per

a desbrossar el camí i preparar les condicions per a

una actuació més enèrgica i més ràpida que la que

s'ha portat a cap fins ara. No és que no volguem reco-

nèixer—repetim—que s'ha avançat molt en el terreny

de les realitats. Sabem que el Govern de la Generali-

tat actual ha aconseguit estrènyer les relacions amb el

Govern de la República; que ha impulsat en gran ma-

nera la mobilització de les lleves p'er tal de crear els

cossos de reserva; que ha knposat l'ordre a la rera-

guarda, factor principal per a tota tasca futura, i que

l'ha netejat de paràsits i d'elemeats incontrolats; que

ha dictat una sèrie de disposicions que tenen tot el

caràcter de guerra, com per exemple la decisió de con-

siderar cessants a tots aquells funcionaris que negligei-

xin la mobilització; intensificar els treballs de fortifica-

ció a base precisament dels desvagats de la reraguar-

da, i que en matèria d'economia també ha aprovat i ja

es posen en vigor disposicions tan importants com la de

creació dels Consells Genenls d'Indústria, i el control

del blat a tot Catalunya per a evitar especulacions dels

arrivistes, que han sortit per centenars en aquests mo-

ments de guerra. Però opinem que encara no hem

arribat en aquell moment culminant en el qual s'hagi

aconseguit forjar a la nostra reraguarda les condicions

que han de fer de Catalunya una immensa fàbrica per

la guerra, en la qual es produeixi tot el necessari, per

a atendre les necessitats del front, i no es fabriquin

productes, inútils que no fan més que pertorbar la prò-

pia economia catalana, malmetent matèries primes que

no sabem si demà ens poden' mancar.

Tpt Catalunya ha de convertir-se en una immen-

sa manufactura per a la guerra; les seves poderoses

fàbriques de metal·lúrgia estan en condicions per a

tota classe de transformacions, puix que la seva capa-

citat industrial la fan apta per a tot; les seves reserves

en homes i maquinària deuen estar a la disposició del

Govern del Front Popular i de l'Estat Major Central

de l'Exèrcit Popular.Amb tot, el Govern de la Generalitat actual ens

ha demostrat la seva capacitat governamental, i con-fiem que si en un mes ha aconseguit tot el queacabem d'exposar, que és molt si tenim en compte eldesgavell en què es trobava Catalunya desprès del mo-viment contrarrevolucionari del 3 de maig, creiem queen un termini breu de temps podrà aconseguir la realit-zació de tot aquell programa de guerra que es va tra-çar en la seva constitució, que és el que en definitivainteressa avui a tot «1 poble antifeixista.

precises perCal acabar amb lat i m ó = t e r à p i a

El tema que anem a to-car ni és nou, ni és desco-negut, tot al contrari, ésvell i és xacrós. Fins araperò, s'havia cregut impro-cedent sortir-se de les reu-nions professionals o de lesrevistes també professionalsper a exposar un tema comel que encapçala aquest ar-ticle.

No ens interessa ara, dis-cutir si era o no, encertatel criteri que sempre havisprevalgut; el que si creiemconvenient avui és exposarde manera clara l'abús quede la bona fè del poble, imés encara, del poble ma-lalt, s'ha vingut fent, ambuna pèrdua total del méselemental sentit de respon-sabilitat i d'ètica proïessio-nal.

No culparem únicamentels metges, sinó que faremarribar la culpa també alsapotecaris, tota vegada quesón tan mereixedor; comels primers.

Amb el nom de TIMO-TERAPIA es coneixen ungavarral d'" específics" omés ben dit, "especialitatsfarmacèutiques" la finalitatprimordial de les quals neés la d'ésser un materialterapèutic específic per auna determinada dolençasinó la d'enriquir el "savi''apotecari que la "inventa",al mateix temps que la deconvèncer el metge (a fi dequè la formuli) del gran va-lor terapèutic de la matei-xa, per mitjà d'unes pesse-tes —comissió— per cadaflascó que en recepti.

L'increment que a presla timoteràpia és tan enor-me que de cada vint espe-cífics que es receptin, no-més cinc seran vertader.',específics. Tothom ha po-

gut constatar la f al.lera ter-rible dels metges a íormu-iar específics. Nosaltres enyguardarem de discutir, e?dret que el metge te ae re-ceptar ço que més creguiconvenient a les necessitat?del malalt. I mal hauríemescrit aquest article sinófos per l'increment cadadia més terrible que preraquesta branca de la TE-RAPÈUTICA, i si no fostambé, per la necessitat decridar l'atenció de qui poti deu posar fi al negocimés brut i repugnant queexisteix.

Sabem el dret que hi haa negociar sobre les coses

més paradoxals que vul-gueu, però creiem que siavui per desgràcia no ésencara un fet la socialitza-ció de la farmàcia, de lamedicina etc. no és dema-nar massa, volguer que s'a-cabi amb el negociar demanera tant denigrant ambla salut pública.

El pobre malalt mereixmasses respectes perquè pu-gui permetre's aquest joctan brut.

Els qui per raons profes-sionals palpem cada diael drama terrible que latimo-teràpia porta en síno podem silenciar més lanostra veu.

Demanem als metges iapotecaris mès decència; idemanem als metges i a-potecaris que encara nohem perdut el sentit, de res-ponsabilitat que aixequemla veu de cara al poble. Calemprendre una campanyade depuració que impossi-biliti el fet denigrant de lr.tirno-teràpia.

G, VINYES I ESCUDER

JL l'opinió publicaEl Sindicat de Forners

(U.G.T.), en el qual mili-ten la 'quasi totalitat delsobrers flequers d'aquestaciutat, vol sortir al pas decertes manifestacions fet?íper algun patró del ram,segons els quals si aval nohi ha hagut pa a Girona, haestat degut a que els o-brers volem fer festa elsdijous, la qual cosa aquestSindicat desmenteix rodo-nament, ja que nosaltres,en les actua'ls circumstàn-cies, i com és notori perhaver-ho fet així mantes

vegades, no mirem, en be-nefici del poble gironí, siés dijous ni diumenge pera treballar.

Al que sí s'ha negat a-quest Sindicat és a rebas-sar l'horari legal, 'çev untreball que reporta als pa-trons uns beneficis desme-surats, qual és l'elaboraciódels panets que el poble hade pagar a un preu nota-blement desproporcionat,sense que sigui cap solucióper a les seves necessitats.

LA JUNTA.

vicloríaA ¥ Exèrcit Popular

Heroic Exèrcit Popu'ar,exèrcit de la victòria,joventut que guia un farpotent, sublim, el de la glòria

Viu exponent de disciplina,màgic valor incorruptible,allau de foc que caminaExèrctt del Poble, Vinvencible.

Allau de foc, font de neguits,fe en un demà fill de constància,grapa que arranca el vel de les nits,ales triomfals de la distància.Disciplina, cors enlaire,fit l'esguard a l'enemic,disciplina al cant de Vairecada pas companys, mortal pessic.

Ni un pas enrera, sempre amunt,la teva mare és disciplina,disciplina, ferm conjunti la victòria ja és veïna...

la la glòria estén els braços,ja els sembrats riusn de joia,Exèrcit Popular màgics llaços,aroma potent de rica toia.

Ni un pas enrera: no hi ha abisme,ni un sol pas fet a l'atzar,de soca a rel cruix el feixismedavant VExèrcit Popular.

E. M. Por Danès

Meditaciones del momento

Presentador» de la PoesiaRevolucionaria

La guerra y el Romanceen nuestra lucha, marchanunidos de la mano. Y esconveniente que naüie lo ig-nore, que todos conozcan sla Poesia y a los Poetas.cantores abnegados ciel he-roismo y héroes coinciden-tes en la historia.

Veamos a los poetas pri-mero y despues su obra. La"GESTA" Iberia encarnadapor el ritmo. Una emociónpopular que empapa aimundo y cuya voz caudalo-sa, vive, se hace mar o sehace tierra, para honrar anuestros marinos o a loscampesinos varonas que se'^lantíiron en el suelo lealprometiéndose la victòria ola muerte. i Que asi son losverdaderos nombres de Es-pana!

Rafael Albertí, andaluzycomunista en ei vértice deFU apogeo lírico. No es nue-vo y sin embargo pareceque acaba de nacer. De ta)modo su pulso se transfor-ma yenriquece. Siempreha

Por Emilio Nivaifo Diaz

; cantado al pueblo y por élfué consagrado, ungido co-mo el Poeta.

Ningún obrero de Madriddejó de aplaudirie, y yo re-cuerdo cuando recieixte es-capado de Ibiza, los ferro-viarios madrilenos le nom-braron comandante <íe ho-nor, significàndole çon laestrella entregada, ia ací-hesión del Pueblo hacia elvaliente bolchevique.

Rafael inicio la sèrie deRomances que había de re-vestir tal importància conel tiempo. Y tengo la honr?de afirmar que los queprimeramente le secundamo:;fuimos un pequeno grupode amigos entre los que fi-gura quien escribe.

Estoy por asegurai quetodo lo mejor de la PoesiaNacional honrada, sus masgenuinas escuelas de flore-cimiento literario y cadauno de sus representante.-màs destacades, deslilaror

(Passa a segona j»l«n»|

f 0 'I

Arxiu Municipal de Girona. Front. 15/7/1937. Page 1

FKONT

M EDITÀ CIONESOÍ:L MOMENTO

Presentación de la PoesiaRevolucionaria

(Vé de la primera plana)

npr el glorioso "Munu Azul" órgano. de la AU&nzsde IntelectunlcK, CM su do-ble pàgina central «ajo elepígrafe de "Romancero dela Guerra Civil".. Allíihemos vistoi .compo-

siciones de Altola.guirre yEmilio Prados, Alexandre ;yCernuda, Migue] fTeniàr. •dez y Antonio AparicioLeón Felipe y Morales Ca-sas juntoscon el mavavi-lloso Alliertí ix flor y natude nuestras letras nnevas-.

Los presento unides porsus afines verbos, y buenaes esa ocasión en que se.ee-lebra el Congreso Interna-cional de Escritores ennuestras ciudades-cunasde los sentimientoò anti-fascistas, para dPtíicarlosun elogio.

En el mismo "Mono A-zul", un generoso amigonunca con justícia al·ibadoni como poeta ni cómonombre, publico sin firmael poema que quizas mehalla conmovido mas iion-damente desde el comien-zo de la epopeya. Me refie-ro a Pablo Neruda enton-ces Cónsül de Chile en Ma-drid y hoy por amor a lacausa del pueblo, ciudada-

no del mundo, hijo leal del] león hispànico, ama-do porj éste, y agradecido un gestoi solidario eternamente en la| conciencia de los Eapafiolee'| úignos de serio.

Bastaria decir que el Mi-nisterio de Instruccion Pú-blica està editando parasu divulgación el genialRomancero , y tenemos Iscertidumbre de que ha d?alcanzar la difusión y elapoyo que se merece dichaempresa.

Las ediciones de 'Euro-pa-Amèrica" y del fàmo-sísimo "Quinto RegJmien-to", destinada como la o-ficial a dar publico cono-cimiento de los trabajocmàs dignos en prosa y verso, cuentan con la simpa-tia de todos.

Y para terminar el bre-ve resumen que hacemoede nuestra Poesia Revolu-cionaria, con el animo deproseguir otro dia, dedica-remos un saludo a los ca-maradas que en estàs ho-ras representan en nuestradolorida pàtria, a ia au-tèntica cultura Universal.

En un castellano modes-to -y desnudo, Intelectuale?

; de todos los países, os doy1 la bienvenída.

LA SüSORIPOIO DE LA REVISTA DEL COMITE PRO EXERCIT POPULAR 'RECULAR

treu del Poble"SERVEIX PER TEIXIR EL LLAÇ FERMENTRE EL FRONT I LA RERAGUARDA

al p ü s ai preu de 30 MÜIOSPerò la suscripció por 26 números val solament 7'50 ptes.

bt » » 15'00EXTRAORDINARIS INCLOSOS

Noticiario cinematoqrafico

Saión Durruti"Metro GolwinMa-

yer", presenta:"La Isla del Teso-ro", con vVallaceBeery, Jackne Coo-per, Lioneí Barri»morè y Lev is So-

tone.

Una adaptación de la o-bra del mismo tituio, ori-ginal de Robert L. Eter-venson. jLàstima que laexcesiva preparación, ata-vlo y conj unto escénico delos personaj es, origine enla cinta un marcado visoteatral! En realidad, estavisión detallista, no perju-dica al nim. Màs dano 1«hace el cariz excesivamen-te cómico de mucnos desus pasajes, que no inter-pretan claramente la suti-leza irònica del novelista.Nos referimos, también acierta afectación en algu-nos personaj es. La vorsiónde època, indumentària ydecorados interiores muybien.

En síntesis: un fiim dis-cretamente resuelto en elcual lo màs , sobresaliente,exclusivamente en el as-pecto plàstico, són los por-menores íieles que posee en

torno a sujección ai origi-nal, si bien tales detallescontienen a ratos bastant-afectación y abuso de de-decorados.

Jachkie Cooper, patenti-za sus precoces dotes deactor ya de caràcter. Wa-llace Berry y Lioneï Bar-rimore, con menos naturalidad que la típica de estosartistas.

Gómez Martínez

DELEGACIÓM DCHAC1ENDA

Nwsesfcra guerra con-itxa el fascfstno iíeneun Cajero: el Eïaríopúblic©.a él con ladiligència miestrtiscuoias ©oiftrïlswiíovas y poch*emos sen«tir la Kontla saiis£ac=cíón de kaber coo=pera do con eficàcia

m'ento de la barba=rie íascisia.

A les dones que senten

la causa .En la revista •" Compa-

nya", revista de La ctona.he pogut apreciar ei sentitd'afany al treball que te-nen les dones de la ïàbricaPirelli. Han format quatrecompanyes de diferentspartits política, una uriga-\a de xoc i es proposertreballar intensament. Perquè no no hem de reinosaltres, dones gironines,dins les indústries? No mi-rem partidismes i anem ei.-:cara d la guerra, igual comfan elles; no ets dona an-tifeixista? Sí? Doncs notens de mirar al partit quepertanys, al contrari; nos-Jtres les dones, que jac^r

•lir-se tenim unitat de par-tits dins la Dona Antifei-xista venim obligades a

crear brigades de xoc im-mediatament, i també mo-bilitzar totes les dones quecalguin, i siguin aptes perfer-ho, per ocupar e1", llocsvacants que deixen els ho-mes amb la crida de llevesque fa el Govern. Treballat,treballar i amb afany, had'ésser la consigna de totadona antifeixista! Nosal-tres, ací a Girona, hemd'ésser un mirall on pu-guin mirar-se totes les do-nes, i veureu que el marit.,el pare, o bé les que hi te-niu l'estimat, des del frontus admiraran, i estaran or-gullosos de les dones quehan deixat a la reraguarda

LINA.(Del Secretariat del Par-

tit Socialista Unificat)

salvar la pauamenaçada

París, 15.— Aquesta tar-da les quatre desfilades dela Concentració copula!s~han dirigit a la Placa Na-tion, on ha tingut lloc unamanifestació de fidelitat alpa, a la pau i a la llibertat.

La manifestació tenia perobjecte advocar per la to-tal aplicació del programrde la Concentració i a fa-vor de l'Espanya republi-cana.

Pierre Cot ha llegit unmissatge en nom de Ohau-temps, en él qual es' decla-ra que el Govern està fer-mament decidit a conti-nuar l'obra empresa pelgabinet precedent.

Ha pres la paraula el lí-der sindicalista León Jou-haux, el qual ha tractat deüa fidelitat demostrada perles masses populars a lafórmula de Front Popular,

"La unió d'interessos pri-

vats —diu Jouhaux— nopot destruir el desig de tot

i un poble. Hem d'estar con-I tínuament a l'aguait ev>j defensa de la llibertat. No| acceptarem mai un retro-

cés. Hem de continuar d'u-na manera infatigable eicombat per a l'emancipa-ció dels homes."

L'orador, després cTesten-dr's en consideracions d'or

J dre interior, diu:i "Cal calvar la pau ame-í neçada per aquells que

han destruït la llibertat enllurs respectius països. A-quests són els que no com-pleixen els compromisoscontrets."

Acaba demostrant la ne-cessitat de tornar al res-pecte del Dret.

"Hem de defensar elpaís —diu-1- i hem de com-plir el jurament que anema fer,"

Londre, 15.— Alvarcz deiVayo onferencià ahir a iatarda a la Cambra dels Co-muns amb alguns parla-mentaris de tots els par-tits sobre la situació a Es-panya.

Recordà la història delsdos o tres últims anys a-bans de la guerra civii i a-flrmà que la insurreccióhavia estat preparada feiamolt de temps. En ajutd'aquestes afirmacions, citàespecialment ïa correspon-dència i les visites canvia-des entre els aps del movi-ment i Mussolini.

Després de recordar la

La Central ElèctricaIbérica, que-dón» fluid

a Bilbao, • és nostraSarinyena, 15.— Eis es

forçós de l'enemic per 3avançar pel nord del frontaragonès, han estat total-ment infructuosos.

L'objectiu dels faociososera ocupar la Central' E-lèctrica Ibèrica, que pro-porcionava a Bilbao total'energia indispensable peral funcionament de la se-va indústria, sense Ia qual

central l'enemic no pot fer| res erí condicions ús tre-

ball. :-, ,Han arribat al sector a-

tacat, tropes republicanes,que invaliden eíls desespe-rats esforços dels rebels.La situació, per tant, s'hnnormalitzat en absolut entota l'extensió nord de!front. --..;•

Vatiderveldo critica duram en t la no inter-

venció

Homes de la

República

que saben

treballar

col·laboració aportada al'oara de la S. de N. per Es-panya, del Vayo Oeciaràqueel Govern espanyol haviaacceptat tots els sacrificisque lli imposava la políticade lat no intervenció ambl'esperança de salvaguardarla paiu d'Europa i que final-ment les potècies reconei-xerien el pobie espanyol elsdrets; qu imposa ia seva so-birania.

Es declarà igualment convençut de la victòria finalde les forces governamen-tals, que se suporten en lavoluntat de la majoria dela nació.

Brussel·les, 15.— Vonder-velde ha publicat en eï"Peuple", òrgan del PartitSocialista belga, uu articleen el qual figura aquestbaràgraf:.

"No intervenció. Què veídir això? Es que potser nointervenció és anar contraun Govern amic al qual te-nien elemental deure d'a-portar ajut i assistència a-

quells que mobilitzen ambgrans despeses llurs gen-darmes, llurs magistrats,per tal* llurs guardafronte-res, per tal d'impedir a laRepública espanyola que e.;

i procuri lliurement els mit-1 jans de defensa necessaris

en material i en homescontra els que estrangulenles seves llibertats.

Els caps de la U. R. S, S,feliciten els tripulants del

|('ANT.-25"

Moscou, 14. — cJtalin, Molòtov, Vorotxilov, TxúbarKaganòvitx i altres diri-gents del partit i del Go-vern, així com els membresde la Comissió estatal or-ganitzadora del raid de V"ANT - 25" han tramès 3San Diego (Califòrnia), e:següent telegrama, dirigit aGròmov, Iumàtxev i Dali-nin:

"Us felicitem pel brillant:

I vol que heu realitzat i perla superació del rècord mundial de distància en línia

j recta. Estem admirats del! vostre heroisme i de la pe-j rícia demostrada en ia con-

questa d'una nova victòriade l'aviació soviètica.

Les masses treballadoresde la Unió Soviètica estanorgulloses del vostre triomf.

! Us abracem."

és l'òrgan central de! P. 5. II.

és el diari dels obrers, dels camperols, delssoldats i dels intel·lectuals.

é? el diari del gran Partit de la guerra.

és el luiilor diari que es publica en català

5í ets militant del P. 5. ü., simpatizant osimplement uu obrer, un camperol, un soldato un intel·lectual que vols vèncer el feixisme iguanyat la guerra aviat, deus adquirir i llegirdiàriament

el gran rotatiu de les masses populars de

Catalunya,

Arxiu Municipal de Girona. Front. 15/7/1937. Page 2

f RONT

ormacio

p.s. Notician( INTERNACIONAL C O M U N I S T A )

Els companys que resul-taren elegits Delegats a laConferència Comarcal, que-den convocats a una re-unió de conjunt amb el Co-mitè Local pel vinent Di-vendres a les 10 de ïa nit.

U. G. T.SINDICAT DE. TREBA-LLADORS DEL OEEDIT

I DE LES FINANCES

Són pregats tots els afi iats>,de passar per l'estatge delSindicat, de cinc a set de Uttarda, per tal de facilitar larevisió i renovpoió empreses,de tots els carnets estesosamb les antigues denomina»cions d' «Associació ü'Emploats de Banca» i de «Sindicat de Treballadors deBanca», eis quals seran anui-iats. — La Comissió Executiva.

SINDICAT DESIONS- LIBERALS

Tots els dies de 6 a 9 esta'rà oberta la secretaria delSindicat de Professions Li-berals (U. G. T ) instal·ladaa la Plaça Didac Tarradell.

LLEGIU

En i'euició do dilluns pu«blicàvem una nota wi la Secció de Tribunals segons laq u a ; < S I H V Ü S i S s e i i y . í - ; ; ! a l a

causa per usurpació de fun.eioas centra Joan Bruguéa.

.Per^iaigú s'hagués con-fós), hem de dir -;u • ei tal.Brngnés no és ei couS'Iidrdu 1 Ajuntament .de "Palau,que e:< diu Joan Brugués Fi-gueres ei qual mai ha ests-tredamat per la justícia.

Ha estat atós al Dispensa-ri municipal, Francetc Puje-là, de 42 anys, veí de Se-rinyà, *de contusions a l'es-quena, anca i braç, produïdesal ésser atropellat, per unutomòbil .

S"ha trobat a la via pública, una bicicleta un paraigai ien tub de radiador.

TribunalsAles 10 da! matí:

Senyal amen ts per al dia 16

TRIBUNAL POPULAR

Causa contra Nicasi Martí,per tinença ilíoita d'armes.

Lletrat: Franquesa,TRIBUNAL D'URGENCIA

A les 12 dei matí.Causa per desafecció al

Règim, contra Josefa Ortegai altres.

A les 12 i mitjaOauüa coníra Emili Bus-

quets, per atesHorams'iii demonedn ÍIH plata

Ja n'hi ha prou de sabo-tejadors i emboscats; ja nopodem esperar mes queuns se'n vagin al front dei-xant company i fills i elsaltres els pares i amics perdefensar la causa justa inoble que és la llibertí d'unpoble que vol ésser lliure iregit per sí mateix, mentreque uns altres Durien ïamobilització. Aquests no do-nen tot; altres, donant-seel nom de revolucionarisbusquen tots els mitjan:?per a escabullir-se, intro-duint-se en despatxos ofi-cials o bé en indústries dpguerra, talment com si fos-sin necessaris i imprescin-dibles per fer la feina d'unsimple peó.

Aquests lloes els poderocupar altres campanys queno siguin d'aquestes lleves.

Després també n'hi haruns altres que es diueninútils; a molts d'ells elspregunteu: Què no etsd'aquestes lleves? Que neet presentes? I amb tot eicinisme us contesten: Sócinútil. Un hom es quedaveient visions.

Que vol dir tot això? Sór

inexplicables aquestes dife-rències que algurts teneninterès en fomentar; unsprivilegis que actualmentno poden existir i que pertant no es camprèn queactualment hi hagin indi-vidus poc escrupulosos que

| es venguin per unes pesse-tes.

Tots aquests emboscatssolament se'ls pot donarun qualificatiu, i és: el decovards, perquè notenen lcvalentia de donar el pitcom ho fan els veritablesantifeixistes.

Miquel SAGRISTÀ

DELEGAÇIONDFHACÏENDÀ

Sí descuidamosnuesiros deberestribuíarios, traicio=naremos ínconsciets;tejttenie a los quede modo tan genroso dan su vida oderraman su sangs"een holocaust© denuestra causa.

Aquesta tarda, a les qua-tre ha estat portat a la se-va darrera estada el quedurant llargs anys fou en-carregat de la impremtaDalmau Carles, Pla. ano-menat Guillem Alonso.

L'acte de l'enterraments'ha vist molt concorregut

Ahir va prendre posse-ssió de la Delegació de Ser-veis Públics d'aquesta re-;ió el company Narcís Fi-

guerola, membre del Comi-»tè Comarcal del P. S. U. isecretari general üe la U-nió General de Treballa-dors

Li desitgem tota classed'encerts en el seu nou iimportant càrrec

Consell Municipal

Secció Vivenda (recaptació>AVIS

Es fa públic que la re-captació dels lloguers d'es-tatge i locals corresponestsal mes de Junj darrer, s'e-fectuarà, com ae 'costumen les oficines encarrega-des del cobrament, durantels dies que a continuaciós'esmenten:

Lletres ABC: dies 13, 14i 15.—Lletres DEFGHIJLLI.M: dies 16. 17 i 19.-Lle-tres N O P P, S T U V dies20, 21 i 22. *

Hores de recaptació: 10a 1 matí i 4 a 'J tarda.

• » •Per a Ventrega dels ti-

kets pel racionament de pudel mes d'Agost, es farà aCasa Carles des del dia 14fins al 31 dels corrents,mitjançant la presentaciódel rebut de lloguer delmes de Juny.

Girona, 12 de juliol de!1937.— El Conseller de Fi-nances.

BIBLIOTECA DEL P.S.U'

Frente Popular en todo elmundo, — G-. Dimitrof.

Maninesto Comunista~0.Marx=F Engels.

Programa y Estatuto.s dela Internacional Comunista.

El Estado y la Re volin-i ón— V. I. Lenin

La Ali;inni». dd Trotskis-vno y do! Fiu'ismo, contra elSocialisme) -y 1H V»7,. • P.LangO'50.

Lina Odena, su vida suobra, su muwte. A. Estivill.

Trabajo Asalanado i Oa*pital. Ó. Marx, 0 75

Marx y el Marxismo.—VI, Lenin", 0'75,

El Fxtremisnio, enferme-dad infantil del Comunis-ino.- V . I Lenin, l'25

Marx y los Sindicatos.—A. Losovski, 2'50

El Triwnfo del Social ismoen la URSS. - D. S. Ma-nuilski, 0'4O.

Objetivos del proletario enla Revolueión.—V. I. Lenin0'30

El Ejército Rojo.—MarcelKoch. Ò'3O.

En el campo de asesinosde Daohau' —H«ns Beim!«r,0'60.

Normes d'Organització delP. S. U., 0 40.

* • #

Tots aquests llibres podenadquirir se a la Secretariad'Agitació i Propaganda delP. S. U.

Inf ormació t e l e f ò n i c aDel nostre servei especial

Combat aeri damunt ia capital madrilenya..Ei complot contra Franco.-lnteressants detallsdei gloriós raid Moscú-Califórnía. - Staiin

Roosevelt feliciten a Grómov.

BARCELONA

COMUNICAT OFICIAL

Barcelona, 15 — En el co-municat ofici ai d'avui es diuel següent:

Res de uou a tots als frontsS'han passaf a les nostres

files procedents del camp re-bel set paisans j dos soldats.

MANIFESTACIONS DELGENERAL POZAS

Barcelona, 15. - El gen",rai Pozas ha lurtnifestat alsperiodistes que i'enemic haboaibardejat les nosties po-sicions sens» cansar-nos des-perfectes.

També ha dit que i'av'a-ció eneraiga ha volat clamantlus nobtves posicions t-n \<>\&d'observació.

ESCRIPTOR ABSOLT

Barcelona, 1.5.— Ha estatabsoit i'escriptor Gonzalo deRaparaz, el qual, com se sap,fou processa*- \ er,_ haver pu-blicat un article a «Solidari-dad Obreia\• r - ' ; • • •

M A D i l l »

COMBAT A EHI i)AMUNTLA CAPITAL

Madrid, 15. — A darrerahora d'ahir es presentareudamunt aquesta capital unadotzena de tri motors rebelsper tal d; bombardejar-Ja,Tot segut s'aixecaren e l sn-stres Ciioe.-, eiitauiant seun emocionant combat, elqua! fou presenciat per lapoblació mminlenya dus deies pi>!'tes dels rel'ugi-j. Pou

després els trinaotors rebelss'.iíiunyajen de ia capital,algun dols quals demostràque havia estat seriosamentavariat p jr les metraiiadoresdels poltres caces.

MES ÜETALLS DELCOMPLOT CONTRA

FRANCOValència, L5.— Es reben

més notícies procedents deGibraltar sobre el complotque s'estava preparant contraFranco. Segons un periodis-ta que ha pogut evadir se, elcomplot havii d'esclatar' aSevilla i fou descobert mer-cès a que un espia s'infiltràentio e 1 s descontent deFranco.

UN COMENTARI DE«MUNDO OBRERO» .

«Mundo Obrero», amb nao«tiu de l'ascens d'Hidalgo deCisneros, diu:

«Hidalgo de Cisneros, hoha donat tot al poble. Geniper a i'orgauització, entus.siasine per al combat, disciplina per a l'acatament deles ordres, eficàcia en lesfuncions Poques Vegadesl'obra es fon tant intensa-ment amb l'home. En par*lar de la gloriosa aviaciórepublicana, caldrà tenirsempre aquest nom en coin-re: Hidalgo do Cisneros.»

Nadie que quiera osten-tar el titulo de anlifascistadebe de buscar subterfu-gios para evitar se e? pagode las contnbuciones queel Estado tiene derecho apercibir.

Entended h en esto:Ciudadanos, Entidadep,

I Corporaciortes, Colectivi-• dades.

Ea de guerra, Mwm de iuerra]:s LA ÍHJN; - IGNA 1>K LA REVISTA DEL 00MJÏÈ IMiO l-.XEUOlr POPULAR REGULAR

"Exércíf del Poble"QI'1, >SHA POSAT A. LA VEN-DA AL PRKU DE BO CÈNTIMS

Internacional

Cosnun i s t a

3 ecret& • ia,t MilitarEs fa avinent a tots els companys oficiaiS i soldats,

militants del P. S. U., que s'han incorporat darrera-m nt, que passin per la Secretaria Militar del Partit,on se'ls informarà d'un assumpte que els interessa.

Les hores d'oficina són de fi a 9 de la tarda de tots

els dies de treball.

ESTKAMCUEI*

DETALLS DEL GLORIÓSVOL DE GROMOV

Sant Franciscp, 15 —Se-gons manifestacions delgloriós aviador Gròmov. du-<rant el seu vol Moscu-Cali-fornia, el seu aperell "Ana-25" hagué de remuntar-sea 4500 metres per tal desortejar l'atmosfera de leszones Polars. La part mésdifícil del raid fou quan esdonaren compte que esfeia en una de les seves a-les i que hagueren de pro-veir-se d'oxigen per mitjàd'un aperell.

Ha manifestat també quahagueren de donar moltesvoltes per fugir dels oie-lonsque trobaren al r-e pas. Vahaver-hi un moment emo-cionant a bord quan er>edonàrem compte que aca-bàvem la gasolina, ha aca*bat dient Gròmov.

Preguntat per un altreperiodista sobre quins al-tres plans tenien en pro-jecte, Gròmov ha contestat.No ho sé; el que necessitemara és dormir.

STALIN FELICITA ALfcAVIADORS

Moscou, 15 — En rebre'*,notícies de 1' aterratge del'avió "Ant - 25" on terranordemericana, ha causalprofunda emoció i alegriaentre els treballadors so-viètics

Staiin, Vorochilov l Mo-lotov han tramès tot se-guit sengles telegrames defelicitació als heroics tripu-lants de l'aviació soviètica,

TELEGRAMA DE ROOSEVELT

Washington, 15. - E! Pre-sident Roosevelt ha tramèsun sentit telegrama de fe-licitació a l'aviador Grò-mov amb motiu del seuraid Moscú - Califòrnia

Es ta-to mas eficaznuestra ayuda a la derro-ta de la bèstia fascisía enlos trincheras,cuanto màsconscientemente cumplamos en la retaÇuardia to~das n"e?<ras obligacionesfiscalcs.

Lacaja del Estado es laque hace la guerra.

Ni un momento, demo-rar mús vuestro pago d j

los tributos que te- ets çuesatisfncer a In Hacicnda.Pública.

LLEGIU

Arxiu Municipal de Girona. Front. 15/7/1937. Page 3

•Redacció i Administració:Aivarez de Castro, núm 7

T<9èfon, 574

PREUS DE SUBSCRIPCIÓ:Girona, un mes a'so pteg.Fora, un trimestre 7*50 "

«tu

Joventut SocialístaUnifícada

F 8 i Ü t C a 1 ;••. i à

Esquerra Republicà na

F. N. E. C.

la joventut TreballadoraAcció Catalana Republicana

P.irtifc Català d'Esquf-rra

Pa r-1 í t Sindicalista

s desertors sigui imEDITORIAL

Quan veiem l'entussiasrne dels suara incorpo"

rais, malgrat els obsb>cies í deficiències d'organít=

zacíó que troben, ens donem compte de li grandio-

sa diferència que existeix entre els joves que mar-

xen valerosament a defensar la seva liiberbt, i els-

covards desertors, i els més covards, encara, em"

boscats.

I aquest fet caldrà tenir-lo present an el tno·

ment de la victòria i en el gaudir d'ella. Esdevindran

inevitablement dues categories de joves: els que tot

bo han donat per la causa antifeixista, i els que no

ban fet res per ella.

Hauran d'aparèixer nítids i clars els drets dels

joves combatents; en les Universitats, en l'Exércit,

en els cossos d'Ordre Públic, en els càrrecs de

i í-stat; l'antifeixisme haurà de tenir una prova, la

única, la de les trinxeres.

Avui, és trist dír-ho: en la incorporació de

milers de joves a les casernes esdevenen fefs molt

lamentables. Veiem que eis bons antifeixistes,, els

antifeixistes de, cor senten una repugnància instin*

tíva: cercar una posició privilegiada que els allunyí

del perill, anar a buscar una influència que els

col·loqui en posició avantatjosa, ho consideren una

covardia, i una traïció als seus sentiments. Però és

amb dolor que veuen, que els recons que ei!» no

han volgut ocupar, sòn ocupats per gent que no té

res d'addicte al règim, per individus que tot ho fa»

rien abans d'agafar un fusell, i el que és pitjor, per

ésser llocs on es coneixen secrets, poden fàcilment

divulgar-los.

Molts antifeixistes callen, per creure que les

protestes avui dia, serveixen per a fer el joc als

feixistes, però les mares que s'estimen els seus fills,

sols accepten el sacrifici sempre que sigui amb

tracte d'igualtat.

Davant d'aquèsí fet cal obrar amb enevgt :

que els serveis de reraguarda no els exerceixin so-

lament elements de la cinquena columna, que quan

un Víigi als llocs oficials militars no pensi tot seguit

amb Franco triomfador.

Feixisme i antifeixismeSón pocs els que conei-

xen a fons la doctrina rei-xista; la majoria d'indivi-dus coneixen la seva bes-tialitat en el tracte ambles masses obreres i lesclasses intelectuals. Com adictadura organitzada del'alta finança, mantingudapel terror i la tortura dtles classes revolucionàriesdel país.

Més el feixisme és tambéuna idea política, una con-cepció de l'estat i del mónconcepció que anul·la percomplert a l'individu, queel posterga per enlairarsolament l'estat.

Pel feixisme l'estat hoés tot; l'individu res, aixòno és pas una frase, quel'estat ho és tot vol dir que

-aX~món no existeixen mi-lions d'individus sinó quiexisteixen un centenar d'es-tats. Que l'home no és sinópeça d'una unitat: l'estat,així com la mà ho és dol'individu. I per conseqüèn-cia la part ha d'estar aiservei del tot.

L'antifeixisme en «anv;

té per finalitat la felicitatde l'individu, l'estat had'estar al seu servei, la for-ça pública que manté l'es-tat és per no tenir a l'ho-me en la perplexitat qu'fli produiria la por d'ésseratacat.

L'antifeixisme considerano obstant a tota coacciócom un mal, i per dxò veuen l'estat un mal necessa-ri que la humanitat ha deprocurar prescindir-ne obtinguent així l'home unallibertat perfecta.

Veu com a instrument deprogrés la cu'ltura, la qua*expandeix a totes les zonesde la població. Al seu be-nestar dedica tots els esforçós.

Si el fi del feixisme ésl'estat, vol per tant el seuengrandiment. La potència

d'un estat augmenta mit-jançant l'existència d'urpoder fortíssim que engo-leix totes les activitats d-̂l'individu i anul·la per com-plert la seva llibertat.

Veu la seva fortalesa erla unificació total del paísés a dir una sola llengua,una sola legislació, un solgovern.

Més ésser fort interna-ment l'estat segons l'idearifeixista no basta, és precísésser-ho externament, en-grandir la nació, vet acíl'aspiració del, feixisme.

Per això cal posseir co-

lònies i esclavitzaries se-ves poblacions, augmentarel seu territori i conquerirnous mercats. El seu mi-llor mitjà la guerra. Cultea la guerra, doncs, crearjoves sans i forts perquèsiguin bons soldats, que lesmares tinguin forces fills.perquè la guerra consu-meix molts homes.

La guerra pel feixismeno la considera una cosaexepcional, sinó el instru-ment corrent que enlairal'estat, ja que en la guerrala bandera 'l'escut símbo!adquireixin el màxim re-lleu.

Resumint, posa el seuideal en la guerra victorio-sa. A. M.

Perquè hi ha encara a Gironajoves de fes lievejs 1934, 1935 i1936?

Guerra i esportEl factor decissiu a la

guera moderna resideix ala qualitat perfecta delmaterial tècnic i numà.Com més mecanitzada esféu la lluita, majors forenles exigències respecte alscombatents. Corresponenta la velocitat enorme de lesarmes automàtiques, lestropes han de moure s ambla precisió d'un rellotge,per assolir els majors èxitsamb el mínim de baixes.

Això suposa que el per-fecte soldat d'un exèrcitmodel ha de posseir unamobilitat que el capacitiper desplaçar-se amb Vemajor facilitat dins la sevaunitat militar, per a reac-cionar amb la majur ve-locitat i harmonia i ambla màxima exactitud dinsel conjunt de la força. Aquesit soldat ha de tenir u-na resistència corpòria :una força moral sumamentdesenvolupades.

La millor preparació pera adquirir aquestes quali-tats per a un combatent ésl'entrenament esportiu

Perquè a Girona hi ha tants denoms de joves que es repeteixentant? Per què sona al costat d'ellsla paraula Comandància?

L'esportista ben entrenaten cursa atlètiques es mou-rà al terreny amb una fa-cilita molt més gran queel que mai no hagi prac-ticat l'esport. Resistirà mi-llor la fatiga, l, acostumatper la lluita esportiva aconcentrar-se als movi-ments dels seus companysi adversaris, acomplirà mi-llor i amb menys risc t»tsels moviments que li haginestat assenyalats. Pel quees refereix a la seva forçamoral també l'esport li hacreat una base ferma do-nant-li una educació col-lectiva. Un material humàaixí preparat ofereix la mi-llor garantia per a un ele-vat grau de moral a la tro-pa. No cal més que desen-volupar la preparació ideo-lògica i tècnica, les arrelsde la qual s'han afermatja al recluta-esportista.

Les darreres guerres harpalesat amb absoluta cla-retat la importància enor-me de la formació esportivadel poble. Els millors sol-dats en la guerra mundialforen els dels Estats Units,perquè tenien el màximentrenament «sportiu. E«aquesta experiència la queha motivat en tots eis Es-tats moderns el desenvolu-pament sistemàtic d'un mo-viment esportista dins de

la Joventut, per a disposaraixí per a llurs Exèrcits,d'un material humà deprimer ordre. Solament lavella Espanya no volgué a-prendre els ensenyamentsde la guerra mundial. Peròavui, ja arribat l'hora pera la República d'utilitzarl'esport com a factor im-portant per a la formaciódel nostre gloriós Exèrcitdel Poble, la oase princlpa]de la qual serà una àmpliaeducació premilitar de laJoventut, educació que hqde fonamentar-se en ehprincipis de l'esport.

Tingueu present la im-portància excepcional querevesteix l'esport en la pre-paració del nostre exèrcitel Front de la Joventut e?proposa donar unes clas-ses de gimnàs els marinsde set a vuit en un lloc al'aire lliure dotat ós Do»e«dutxes.

Salut }oves del'Exèrcit Popu-lar Regular.

e servirArxiu Municipal de Girona. Front. 15/7/1937. Page 4