1

Pràctiques 2016 (2)

1. Quina frase triaries? a) La cistella de bàsquet es compon de suport, tauler, cércol i xarxa. b) La cistella de basquet es compon de suport, tauler, cércol i xarxa.

2. Quants «rovells» coneixes? Completa. Què t'agrada més, la clara o el rovell? El ferro de la tanca s'ha rovellat, no m'estranya gens. El rovell de l'ou i l´òxid dels metalls per corrosió Francesc està prim, esquifit, envellit; és a dir…

2

3. Fleitera o…? Amb llet, herba colera i una fleitera es fa el formatge!

4. Saps què és esmaixar? Corregeix els dos errors de la informació.

En alguns deports de raqueta, com ara el bàdminton o el tenis, colpejar de dalt a baix i amb força (el volant o la pilota) a fi d'enviar-los llunt de l'abast de l'adversari. En bàsquet, introduir de dalt a baix i amb força (la pilota) dins de la cistella. 5. Pots completar la dita? Quan la boi….. pastura, aigua segura.

3

6. L'habitant de l'Àfrica central s'anomenà… 7. Els habitants d'Alemanya es diuen alemanys i… 8. En aquesta sèrie de paraules hi ha algun error? nordamericà, sud-americana, centreamericà, sud-est, nord-est, prehistòria, gira-sol, socioeconòmic, infrarojos 9. Quina versió de la cita d'Estellés triaries?

a) No és millor ni pitjor aquest país; molt senzillament és el nostre, el teu, el meu. No el defensem encara; tractem només, tu, jo i aquell, d’afirmar-lo, de dir-lo.

b) No és millor ni pitjor aquest país; molt sencillament és el nostre, el teu, el meu. No el defensem encara; tratem només, tu, jo i aquell, d’afirmar-lo, de dir-lo.

10. Repassa les ciutats per on podràs viatjar aquest estiu. Nàpols, Múnic, Palerm, Genova, Bolonya, Venècia, Florencia, Perusa, Roma 11. A tiri i baldiri (o bandiri). Què hi volem dir?

«Eixos que manaven al meu l'ajuntament no en feien una bona i gastaven i gastaven a tiri i baldiri!» 12. Quina versió de la cita de Paulo Freire, pedagog brasiler, triaries?

a) L'afirmació que «les coses són així perquè no poden ser d'una altra manera» és odiosament fatalista i un dels molts mitjans amb què els dominants intenten avortar la resistència dels dominats.

b) L'afirmació que «les coses són així per què no poden ser d'una altra

manera» és odiosament fatalista i un dels molts mitjans amb que els dominants intenten avortar la resistència dels dominats.

13. Llevant i ponent. Saps dites d'aquests vents? Ponent té una filla casada a llevant, quan ella se'n torna, se'n torna plorant.

4

14. «A tornallom». Com ho dius?

Es diu quan els veïns s’ajuden a l’horta. Per exemple, cullen entre tots el camp més avançat i tall a tall la resta, i així no cal llogar o pagar en diners. A l’horta, a tornallom, hui m’ajudes tu al meu camp i demà vaig jo a ajudar-te, sense diners pel mig.

També hi ha qui diu a…

15. Quins sinònims usaries per a 'eina' i 'feina'? «El voler, millor que l'eina, ajuda a fer bona feina.» Caterina Albert i Paradís [Víctor Català] (l'Escala 1869-1966)

16. «Sirà». De què hi parlem?

Salvador Garcia Arbos, un entés en … diu que:

«L'origen de la paraula és molt antic, el nom li ve de la ciutat persa d'on es diu que és originari. Encara que és una varietat molt conreada a la Mediterrània, està estesa pel món. 17. Què volem dir amb aquest diàleg? —He estat uns dies amb febra i se me n'ha anat la gana. —Cuida't, estàs que no queda res de tu. 18. Saps sinònims de 'febre'? Tria la frase adequada.

a) Encara no se me n'ha anat la febre, tinc un bon constipat! b) Encara no se me'n ha anat la febre, tinc un bon constipat!

19. En aquest diàleg hi ha dos errors, busca'ls. —Pren un tros de coca escudellada què ha fet ma mare. —No m'abelleix. —Home que la feta per tu. —És que tu ja saps que no em fa feliç. 20. Qüestió de grandària. Acaba de completar. El cantal té cantos, el cud...l és una pedra de rambla arredonida per l'aigua, la cinqueta és la que cap a la mà, el rusclo és un poc més menut que el bolo i així fins al to...al o la mola.

5

21. Saps sinònims de 'tenir' i 'veure'? La lectura de bones pàgines de la literatura universal ens haurà fet comprendre que comunicar-nos amb paraules precises, imaginatives i adequades és un dels poders més fascinants de la creativitat humana i pot tenir unes repercussions insòlites, que no tenen res a veure amb les limitacions de la comunicació diària. Isidre Grau (Sabadell, 1945) 22. Si llegiu aquestes paraules o aquestes frases en direcció inversa us adonareu que diuen el mateix i tindreu un… Exemples: caiac, Anna, tururut, rajar, refer, rapar El bou plau al poble

És així, ase!

I ara calla, carai! 23. Què corregiries d'aquesta informació? Afinar pot tindre un sentit ironic i hi volem dir: corregir (a algú) una mala costum o una actitud, generalment aplicant-li un castic físic. Exemple: En la presó t'afinaran, no patisques. 24. Com ho diries en valencià? «No hay nostalgia peor que añorar lo que nunca jamás sucedió.» Joaquín Sabina 25. De quin plat parlem? És plat típic de la regió de Castelló de la Plana i les comarques de l’Alt Palància, els Serrans i l’Alt Vinalopó. Consisteix en una paella de bacallà i fesols, que són els que li donen l’aspecte remot de paviment a què al·ludeix el nom. Si no és em…….., és engravat, que és més o menys el mateix nom.

6

26. Quin ingredient li falta a aquest empedrat? Ingredients (4 racions): 400 g d’arròs, 300 g de bacallà, 200 g de ………, 1 tomaca madura, alls, safrà, oli d’oliva i sal.

27. Avindre's. Podries completar? Si m'a…. aniré amb vosaltres. Jo m'a…….. al que em proposes. Quin matrimoni més ben a………! 28. Quines frases triaries?

a) M’abellix comprar-me fruita seca i menjar-me-la a migdia.

b) M'apeteix comprar-me fruita seca i menjar-me-la a mig dia.

c) M'apeteix comprar-me fruita seca i menjar-me-la a migdia.

29. Sobre l'ametla. Completa.

«Quan pel març trona, l'ametla és bona»

«Per l'Ascensió, ni ametla ni ametló»

L'ametla és el fruit de ……... L'ametló és l'a……… tendra i, també, l'escaldada, pelada i triturada, usada en pastisseria.

30. Què significa la frase feta «Ser de l'ametla amarga»?

7

31. De què parlem en aquesta definició?

Posar la pell de borró, els pèls de punta, la pell de gallina, estar horroritzat per una sensació física o emocional, és estar ……………

Quan el veig vindre amb els braços oberts cap a mi m'abo…….

Estic……………..de fred.

32. Solsir i solsida Quan hi ha algun moviment o despreniment de terres, roques i parets, hi ha una……….. I si estàs extenuat, demacrat, fet tabac, consumit, etc., és que estàs…………. 33. «A remulla» i «canejada». Saps què signifiquen? «Ha estat a remulla tantes hores a la banyera que ha eixit canejada» 34. Costar un gran esforç, una gran dedicació o molts diners, és costar una mona i un... 35. Què corregiries d'aquest comentari? «És un país, aquest nostre, que no tolera als precursors. Pobre del què s’avança al seu temps.» 36. El coma i la coma La coma és el signe de puntuació i el coma és la pèrdua de co…………a 37. Res i gens. Saps diferenciar-los? «A la fira no vages si no tens diners, que voràs moltes coses i no compraràs res / gens.» 38. Què corregiries en aquesta cita? «La capacitat de colocar-se en el lloc de l'altre és una de les funcions més importants de la inteligència, demostra el grau de maduresa de l'ésser humà.» A. Cury

8

39. Repassa aquests titulars, els dos tenen el mateix error. Volen desacreditar al tribunal, però no és una bona estratègia. Les defenses acusen al jutge de treballar per a l'empresa adjudicatària. 40. *Alemà? «La veritat sempre ha estat amb la minoria.» J.W. Goethe, pensador i literat alemà (1749-1832) 41. Repassa les dites d'abril perquè crec que en cada dita hi ha un error. Abril, abrilet, al migdia calor i a la nit fret. Abril acabat hivern pasat.

L'abril mullat fa créixer la herba del ramat.

No dones l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat.

42. De quina altra manera diries les expressions que estan entre cometes?

—Enguany, «per lo manco», collirem dos mil arroves de taronges.

— Mira que tens poca vista, «pel cap alt» en collirem mil cinc-centes. Jo crec que com a màxim, en collirem mil cent. «A tot estirar», mil dos-centes.

43. «Ta mare» o?

Alça l'aleta polleta, no em picaràs pollastret, que ta mare està malalta de la picà d'un pollet.

44. A propòsit del vocabulari de la pirotècnia 1. Saps per què s'accentua pi-ro-tèc-ni-a? 2. Com seria? «bengala de mà» o «bengala de ma» 45. A banda de la carcassa relacionada amb la pirotècnia, a què diem també carcassa? Exemple: L'esquelet o l'ossamenta d'un animal

9

46. Quina sèrie de paraules triaries?

a) pólvora, encés, focs d'artific, artefacte, metxa b) pòlvora, encés, focs d'artific, artefacte, metxa

47. Saps què signifiquen les expressions de davall? Anar amb un coet al cul és Anar com un coet és El crit del pollet o de l'aula es diu... El so agut i estrident de la veu es diu... 48. De què creus que parlem en aquesta explicació? La sèrie de trons o petards col·locats al llarg d'una corda, que esclaten successivament, s'anomenen... 49. Si és molt bo és que és de traca i... 50. Sabies que... la gent de tro és aquella que és ........, és gentola. 51. El soroll fort produït per una explosió és el ... 52. Com es diu? Carcassa de tro que es llança minuts abans de començar un espectacle pirotècnic en senyal d'avís al públic. 53. Com es diu? Receptacle de paper ple de pólvora ben pitjada i lligat ben estret amb dos o més voltes de fil, que rebenta quan el reballen i fa un gran soroll. 54. Podries completar? Esperem que a Falles no ploga i s'hi puga fer calaix perquè «carrer banyat, calaix...»

10

55. Quina frase triaries? Hui, dia 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l'Aigua. Hui, dia 22 de març, se cel·lebra el Dia Mundial del Aigua. Hui, dia 22 de març, se celebra el Dia Mundial de l'Aguia. 56. «Fer i desfer, la faena del matalafer». Saps sinònims de 'matalaf'? 57. Recialla i recialles. Saps que hi volem dir? —Encara estàs constipada? —Ja estic millor, però encara tinc recialles. 58. «Li he fet la creueta a Vicent». Què hi volem dir? 59. Quan alguna criatura es fa una ferida de poca importància i plora esbalaïda, què li dius? a) Se te n'eixirà l'animeta. b) Se t'eixira l'animeta. c) Se te'n eixira l'animeta 60. Saps quines són les escoles capdavanteres en l'ensenyament en valencià? Repassa aquesta informació. La Tramuntana (1968), La Comarcal (1973), Les Carolines (1972), La Masia, La Gavina (1975). Son escoles que lluitaren per defendre i ensenyar la llengua molt avans de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, posada en marxa per la Generalitat en novembre de 1.983. 61. «Només» i «no més». Quina frase és inadequada?

a) La felicitat no existeix, només es desitja. b) La felicitat no existeix, no més es desitja. c) No més desitjos en l'aire, vull treballar per a aconseguir-los.

62. Com diu que està? —Com estàs? —Baldada, morta, rebentada, no valc un duro, una pesseta...

11

63. Quina definició triaries?

a) Sóc una miqueta músic, un poc pallasso, un xic somiatruites i, sobretot, poeta i rapsode.

b) Sóc una mica músic, un poc pallasso, un xic somiatruites i, sobre tot, poeta i rapsode.

64. Repassa aquesta ressenya. «Qui no sap riure no sap viure» d'Andreu Galan, amb dibuixos de Luis Demano, Andana editorial. El recull s'adressa a tots els públics: des del cicle inicial de Primària fins a Secundària. No té edat i les té totes al hora. 65. Contar o comptar? Saps més sinònims de «mentides»? —Eixe xiquet només compta/conta mentides. —Sí, no para de dir troles. 66. Quina cita de Wang Changling triaries? a) Un poema és bo quan l'últim vers fa que el pensament s'estenga sense fi. b) Un poema és bo quant el darrer vers fa que el pensament s'estenga sense fi. 67. Què creus que volem dir amb aquest diàleg? —Cada cassoleta té la seua tapadoreta. —Doncs la meua encara no ha aparegut. 68. Saps sinònims d'«afanyar-se»? —Afanya’t, viste't, que no arribaràs a hora! 69. Com vas de pronoms? Repassa aquest diàleg. —Pare, donam 5 euros. —Només t'en puc deixar 2. —No en tindré prou, però me les apanyaré.

12

70. A aquesta cita de Vicenç Pagès Jordà se li han esborrat els accents? Els bons llibres ens aporten coneixements sobre el mon i sobre nosaltres, per aixo el mateix llibre es diferent cada vegada que el llegim, ja que nosaltres tambe ho som. 71. «Assomar-se»? Com ho diries?

Assoma't a la finestra, cara de meló podrit, que el dia que tu vas nàixer va nàixer el mal esperit. Assoma't a la finestra, cara de cresol sense oli, que el dia menos pensat te s'emportarà el dimoni. Assoma't a la finestra, cara de raïm pansit, que et vull cantar una cobla que dure tota la nit. Assomat a la finestra, cara de fesol caric i veuràs al teu galant que ve de sembrar panís. Assoma't a la finestra, cara de setrill de pobre, que encara que tu no vulgues ton pare ha de ser el meu sogre. Assoma't a la finestra i tira'ns un rotllet, tu que estàs ben calenteta i nosatros gelats de fret.

72. Quan disfrutes d'un esbargiment, descans, solaç o entreteniment plaent, quines expressions uses? 73. Aquest vocabulari amb què està relacionat, amb «la història o l'història»? «penó, furs, elm, conquista o conquesta, sarraí, reial, cavallers» 74. Apostrofaries? «Llegir perjudica greument l'ignorància/la ignorància» Text d'El Plaer de la Lectura 75. Si no i sinó Què sabem de com vivia la gent, si no/sinó és per testimonis escrits dels privilegiats? Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991)

13

76. Repassa la cita i la informació sobre l'autor. En termes terrenals, les religions organitzades han fet mòlt per contribuïr als horrors de l'història. George Steiner, assagista nordamericà d’origen judeoalemany (1929) 77. Canviaries alguna cosa en aquesta dita? El burro i el ignorant, fills de cosins germans 78. Repassa la frase plena de prejudicis i escriu-la com toca. «Home roig, pedra llisa i gos pelut cuant el descuides tan fotut.» 79. «L'anar a peu»? D'això que et dic fa una caterva d'anys. És més vell que l'anar a peu. 80. Què volem dir amb «Ha anat per llana i ha eixit esquilat»? El burro mal esquilat en pocs dies igualat 81. *Bobo? Com ho diries? De massa bo eres *bobo. 82. Quins són els sinònims? Hi ha un intrús? figa palera o de pala, atzavara, àloe, pitera 83. Propi o mateix? Ho he vist amb els meus....... ulls. Això ho faré jo........ Ella ........... s'encarregarà de dir-li-ho.

14

84. Parar en torreta. Què hi volem dir? «Hi ha qui no para en torreta, però també hi ha qui passa el dia tocant-se les turmes.» 85. Eres fartó o fartona? Quines expressions volen dir que ho eres? Val més fer-li un trage que governar-lo. Val més botar-lo per dalt que pegar-li la volta. Està rovellat de tant que li pega. No faces cas, llenya al bombo. 86. Què us pot traure a ballar? 87. Quina expressió vol dir que u s'ha excedit? Se n'ha passat de rosca. Li ho hem tret tot a culleradetes. A base d'anar rascant ho ha aconseguit. 88. Quina paraula no té a veure amb la resta? prim, esquifit, escanyolit, caganiu, eixut, poca cosa, rovellat, lluent 89. Prémer, apretar, polsar i estretir. Quina triaries? «M’he despertat, segons pense ara, enmig d’una mena d’entreson, tot just abans de ............ el gallet, apuntant al cap, amb una emoció maligna.» 90. «Pluja d’estiu i plor de bagassa, prompte passa» Què hi volem dir? «Vam formar sobre una ratlla marcada al terra amb les cendres d’una foguera que els soldats havíem encés la nit passada per escalfar-nos. Onze metres enllà, sol com el porter davant del penal, J. M., plorós, immòbil, amb el pixum camals avall, em mirava fixament com l’alumne que ha fet un mal examen davant el professor. Pluja d’estiu i plor de bagassa, prompte passa, vaig pensar entre mi, sense cap mena de compassió o misericòrdia.» Extracte d'un article de Toni Mollà

15

91. «Te la sua»? Busca una expressió més genuïna? —A mi el que dius me la sua. —I no te la constipa? Acò no té trellat ni forrellat. 92. Eres templat o templada? Saps sinònims? 93. Gelós, gelosa i gelosia. Coneixes algun sinònim? «El gelós, per compte d'una en veu dos» 94. Saps una dita sinònima? «No es pot estar en el plat i en les tallades.» 95. Com vas tu? Què vol dir «ert»? —T'has engolit un cullerot? —Per què ho dius? —Perquè vas més ert que un fus. 96. Com es diu la inflamació que té?

16

97. De què parlen en aquesta conversa? —No comprenc com m'ha pogut passar! —No li ho tingues en compte, li falta un bull. —Qui no està bo del cap, ja té prou desgràcia. —És veritat, qui no està bé ja té prou mal. 98. Què canviaries en aquesta redacció? El 14 d'octubre de 1957 el riu Turia es va desbordar com a conseqüencia de les fortes pluges. La desfeta de la crescuda del riu va arrivar a les comarques de l'Horta, el Camp de Túria i els Serrans. Es va batejar com «la gran riuada» que, col·loquialment, coneixem com la riuà. 99. Com l'escriuries aquest embarbussament? «Un haca la treta l'atra haca la trac.» 100. Veus alguna cosa rara? Plou poc, però pal poc que plou, plou prou. 101. Si t'has trencat el ballador de l'anca és que t'has trencat... 102. Dempeus? Saps sinònims? 103. Giró de peu? Acaba de completar. Sí, sí, és el tor...ment del peu. Te l'has torçut alguna volta i t'has fet un es..uinç? 104. Alguna volta has trobat la resposta que et mereixes pel teu comportament? Una altra manera de dir-ho és... 105. Aquest 'pa' no es menja! —Encara tens un budell per estrenar? —Sí, sempre tinc un budellet guardat pa el dolç.

17

106. Quina redacció triaries? a) En el Ple de l’Ajuntament de València, que se (o es) celebrarà el dimecres 30 de març, es proposarà l'aprovació que la denominació oficial de la ciutat siga València. b) En el Ple de l’ajuntament de València, que se celebrarà el dimecres 30 de Març, es proposarà l'aprovació que la denominació oficial de la ciutat siga València. 107. Com escrius aquesta ciutat? a) Condol per les victimes de l'atemptat terrorista a Brussel.les. b) Condol per les victimes de l'atemptat terrorista a Brusseles. c) Condol per les victimes de l'atemptat terrorista a Brussel·les. 108. Quina redacció triaries? —Tens febre? (o febra) —Encara en tinc (de febre), no se me n'ha anat (del cos). —Tens febra? —Encara en tinc (de febra), no me se n'ha anat (del cos). . 109. Endevina, endevinalla. Què hi canviaries? Penjoll penjava, la cuixa em tocava, en la mà el tenia i en la boca el deia. Què és? 110. Com puntuaries? «Ningú no comprén ningú però nosaltres som nosaltres i sabem la veritat que la terra no és partida com un mapa mal pintat i que això és una mentida de molt mala voluntat» 111. Verd per fora, roig per dins, pepites negres, meló d'alger. Què és? 112. Endevina, endevinalla Ample com un garbell i estret com un budell.

18

113. Detecta l'error. —Quin animal dorm en la palla? —La gallina. —Calla, que jo ja eu sabia. 114. Completa la sèrie. Eixir: jo isc, tu ixes, ell o ella.............., nosaltres .................., vosaltres eixiu, ells .............. 115. Redactaries així? —Que fa un burro en la montanya? Sol o sombra? 116. Qui t'ha vist i qui et veu, mateta de… S'aplica a una persona que ha canviat d'estatus o d'actituds molt radicalment.

117. Si llegiu aquestes paraules o frases en direcció inversa, us adonareu que diuen el mateix i tindreu un… Exemples: caiac, Anna, tururut, rajar, refer, rapar

És així, ase!

I ara calla, carai! 118. Tindre quall significa...

119. Té una aigüeta en el cervell o en el cap o simplement té una aigüeta significa...

120. Tindre una eixida de fogueret significa...

19

121. Enlloc, en lloc. Completa. «Les amistats de debò són les que no duen ...........» Jordi Lara (Vic 1968)

122. Repassa el diàleg.

—Hola, que tal?

—No massa bé, tinc cara de manyà.

—I jo tinc el cap com un cotó-en-pèl.

—Doncs jo no sé si tinc un cap o una boira.

—I que poquet mos queixem! 123. Fas sopes d'herbes? La menta, l'herba-sana i la farigola són herbes remeieres, i en aquesta cançoneta popular n'apareix una altra. Quina és? Sopa de menta, per al mal de ventre; de farigola, per al mal de cap; d’un raig d’oli escaldat, per al rogall, i la de ruda, per a l'histeri (la histèria). 124. Podries completar? Si no es marceix (o marcix) vol dir que és……………… 125. Completa. Com són grosses n'entren poques i si en vols més, para el… 126. La festa de la mocadorada. Què hi canviaries? La festa de Sen Donís tan gloriosa pa Valencia, si no la fan com abans omplin en dolç l’apariència.

20

127. Garbell i sedàs. On es cern la farina?

128. Bona nit,……………, que la llum s'apaga.

21

129. Nomenem o anomenem? «Hi ha una meta però no un camí: allò que .................. camí és indecisió.» Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (1883-1924) 130. Jivaritzar o... «La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia. El monolingüisme jivaritza.» Màrius Serra (Barcelona 1963) 131. La persona que viu o que s'enriqueix a costa d'un altre, esgotant els seus recursos, és una sang......... 132. Completa la dita. Llevant bufador, aigua en... 133. Quins serien els infinitius dels verbs? La cigonya gloseix, claca, cloqueja. 134. «No donar coll» vol dir... Este matí he tingut tants problemes que no donava coll. 135. Trucar, tocar. Quina triaries? «Es prega trucar la porta» (La porta té truc?) «Per favor, toqueu a la porta». 136. D'antuvi? Què hi volem dir? El raïm de pastor és una planta remeiera ben present a les nostres muntanyes, utilitzada d'antuvi pels pastors per a combatre l'acidesa d'estómac i encara hui dia per a fer salmorra, que es barreja amb pebrella, llima, aigua, vinagre i sal.

22

137. El gènere de poesia popular narrativa, generalment escrit en redolins, difós per mitjà d'un full de paper amb caselles o quadrets destinats a descriure plàsticament la història narrada en els versos, es diu... 138. Doncs o perquè? —Té la boqueta arreplegadeta cap a les orelles. —Doncs/Perquè sí que la té gran, sí! 139. Saps sinònims de «milotxa»? Ja sabem que amb diners, torrons o carxofes, i amb papers, milotxes. 140. Com escriuries la dita? Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat. 141. Estar blau és... —Me'n vaig a fer un mosset, tinc tanta gana que em menjaria les pedres. —Vés, vés, sí que estàs blau. Doncs jo estic roig d'ira. 142. Com ho diries?

a) Anemon al llit, demà tenim que matinar. b) Anem-nos-en al llit, demà hem de matinar.

143. La persona que té per costum clavar-se on no la criden és ba... 144. Quin trapa...er estàs fet!

Fas maleses? Procures enganyar els altres amb falsedats? Toques coses que no hauries de tocar o intervens quan no hauries d’intervindre? Tens poca traça i fas les coses malament?

Si és així, aleshores eres un...

145. Morga? «Padrí ronyós, ni u ni dos; padrí pelat, ni u ni cap, si no tires confitura, que es morga (morgue) la criatura»

23

146. Què són?

147. Saps aquestes dites? Pots completar? Faena feta, no porta des... Faena feta, dines agua... Faena feta, no corre pre.... Faena fuig i menjar aco... 148. «En ser negre... S'aplica a les persones que confonen coses molt diverses que s'assemblen en alguna cosa poc important. 149. Quina triaries?

a) El millor amic és Déu; el millor parent, un euro; el millor parlar, callar, i el millor tap, un suro.

b) El millor amic és Deu; el millor parent, un euro; el millor parlar, callar, i el millor tapó, un suro.

24

150. Què corregiries en aquesta dita? El que peixet vullga menjar, el culet sa de banyar! 151. El fill únic o filla única d'un matrimoni s'anomena... 152. Què canviaries d'aquest poema? Xiquet, hauras de dormir o el moro Mussa vindrà, i si et veu despert ací, dins d'un sac et portarà a ca l'home del sagí. Pep Català 153. Si el carrer no trau cap és un... «No et claves en camisa d'onze vares ni en carrer que no trau cap.» 154. Acaba les dites. Li diu el mort al degollat… qui t’ha fet eixe forat És tan fi que es torca el cul amb… confeti On va la corda va… el poal Qui no vulga pols, que no vaja… a l’era Torna-li la trompa… al xic A la taula i al llit, al… primer crit 156. Acaba les dites. Peguem foc o… fugim? A bon gat li encomanes el… formatge Si el pare és músic, el fill és… ballaor (ballador) Fill de gat, caçador de… ratolins

25

La processó és llarga i el ciri… molt curt 157. Acaba les dites. Arrancà de macho, parà de… rossí

Menja cacaus i rota… gambes Conforme vinga el fang anirem… xafant Eixir del fang i caure en el… tarquim T’ha bufat o t’ha fet... aire 158. Quina triaries? —Eres ric? —Sí, ric rac, en la butxaca no n'hi ha cap. —Eres ric? —Sí, ric rac, en la butxaca no hi ha cap. 159. Eres escodrinyador-a? De quina altra manera ho diries?? 160. Què contestaries a aquesta pregunta? —Estàs sabedor de la notícia?

a) Sí, m'he assabentat. b) Sí, me n'he assabentat.

161. Quitar-quitament vol dir... 162. Demanar en una tenda que ens abaixen, rebaixen el preu, és sol·licitar que... 163. Saps sinònims de 'ploró'?