1

Pràctiques 2015 (4)

1. Màquina avant!

Màquina avant! s’usa per a aprovar una qüestió que es proposa o una determinació que s’ha pres, és a dir, per a donar-hi el vistiplau, i per a animar a continuar avant amb ella.

I quina frase usem per a indica el contrari?

2. Sou martellets? Què creus que hi volem dir?

«Fes-li cas, és un martellet i no et deixarà en pau!»

3. Quina paraula creus que falta en esta explicació?

El mercat de vell és aquell que es fa a l’aire lliure, generalment diumenges i dies de festa, en el qual es venen objectes diversos de segona mà. En algun cas pot tractar-se de coses antigues de valor, però generalment s’oferixen al comprador coses velles, de poc valor, en alguns casos verdaderes an.........es'.

4. T'agrada la moixama? La persona molt flaca, molt eixuta de carns, és una.........

El cadàver d’una persona és ............ Està emmoixamat!

5. Tens xamba? Què hi volem dir? «A la fam li diuen son, i al saber, sort». Això li he contestat quan m'ha dit que l'examen m'ha eixit de xamba.

2

6. I tu com ho dius? gens ni miqueta, ni miqueta ni gens, gens ni gota, ni gens ni gota, ni gens ni miqueta, ni gota... 7. Per a què aprofites? No ser bo ni per a pondre ni per a covar o, també, no aprofitar ni per a pondre ni per a covar, vol dir que.......

8. No deixar de creure’s alguna cosa que no és gens fàcil de creure perquè és rara, estranya, insòlita, poc habitual, encara que no impossible, és... 9. Et fa profit? Sabies que no gaudir d’allò que fem, mirem, escoltem, llegim, mengem, etc., perquè hi ha alguna cosa que ens preocupa, que ens distrau l’atenció', és que no ens fa........... 10. Quan u no s'assabenta de res sol dir que «no en ...... una, no en ..... ni mitja. 11. Què vol dir aquest diàleg? —Mira que Joan és terròs! —I què vols que hi fem si no li presta més el cap!

12. No tindre més que la creu del front, referit a una persona, significa...

13. Quina expressió vol dir que «no trobem la solució a un problema»?

No tancar els parpalls en tota la nit

No tindre temps ni per a senyar-se

No tindre un clau

No trobar l’enfilador

3

14. Saps sinònims de les paraules marcades? Sabies que la forma òbila, extensament emprada pels valencians, és la genuïna, mentres que la variant formal òliba és una forma deturpada formada per metàtesi de la paraula original amb influència de la paraula oli, a causa de la creença absurda que les òbiles es beuen l’oli de les llànties de les esglésies? Informació d'Eugeni S. Reig

15. Podries completar?

L'aigua d'ordi, que es prepara per cocció, s'anomena.................

La beguda refrescant, gelada, elaborada a base d'aigua, sucre i civada, s'anomena............

16. Acaba de repassar esta informació

Nits de musica, teatro, visites i literatura en la Biblioteca Valenciana (del 26 de Juny al 10 de juliol) La Biblioteca valenciana ha preparat un programa per a les nits d'estiu que, en esta edició, combinen música, teatre, cultura, visites teatralitzades i sopars. 17. En aquest text hi dos errors, busca'ls.

Hi ha una gran varietat de coques de Sant Joan. Algunes, per exemple, abans de la fruita porten una capa fina de massapà rebaixat amb una miqueta de clara d'ou. D'altres inclouen una capa de crema pastissera o cremada, nata, etc… També poden incloure pinyons, ametles, iogurt, etc. Quina t'agrada més?.

18. La gent roïna; gent baixa, menyspreable, l'anomenem... «No m'agradaria anar a eixa entrevista, m'han dit que són................

4

19. Repassa esta ressenya. Premis de la «Crítica dels Escriptors Valencians» corresponents a l’exercici 2014

En l’apartat de narrativa, el guanyador ha segut l’artista i escriptor suecà Manuel Baixauli, amb la seua novel·la La cinquena planta. Baixauli ja havia guanyat aquest premi l’any 2008 amb la seua anterior novel·la L’home manuscrit que va ser un èxit de crítica i ventes.

En la modalitat d’asaig, ha sigut seleccionada la compilació de proses filosofiques Vista parcial, de Tobies Grimaltos, mentres que en la categoria de literatura infantil ha resultat premiat el llibre de poesia d’Andreu Galan Qui no sap riure no sap viure. La distinció de literatura juvenil ha recaigut en la novel·la de Teresa Broseta Cor d'elefant, i Joan Navarro s’ha portat el premi de poesia pel volum O: llibre d'hores. El premi de teatre ha sigut per a Blut Und Boden (Sang i Pàtria), de Manuel Molins.

20. Espardenyades. Completa la informació que et donem. Fa dos setmanes vaig sentir, en una botiga, que la dependenta explicava a una parroquiana, en un canvi lingüístic innecessari, que el seu cunyat havia caigut per l’escala de sa casa i que «regolando fue a parar al rellano». Si la botiguera haguera donat l’explicació en la seua llengua, l’espardenyada no l’haguera pegada, perquè hauria dit ..............................................., però en tot cas eixa interferència en el castellà de la venedora denota un precisió verbal, nostra, que en la llengua veïna no es dóna en el llenguatge corrent. En castellà, en eixe cas, normalment, es diria «dando vueltas» o d’altres expressions relacionades amb els verbs «rodar», «rular», etcètera. J. Leonardo Giménez, «Rodar i redolar» (Levante, 10 de febrer del 2012) 21. Quina triaries? a) S’ha d’acceptar el que es troba, però s’ha de treballar el que falta. b) Hi ha que acceptar el que es troba, però s’ha de treballar el que falta.

5

22. De què parla aquest poema? Blanca i cristal·lina, filla de la mar. La......., grossa o fina, alegra el menjar. Però no te'n passes amb la quantitat, la dita ho pregona: s'ho menjarà el gat. Poema de Fina Girbés en «Versos de colors». Poemari indicat per a tots aquells que tinguen més de huit anys i amb proposta didàctica disponible en www.onadaeducacio.com 23. Cànvia o canvia? «El món .......... amb el teu exemple, no amb la teua opinió.»

24. «Fred d'hivern i calor d'estiu, la salut reviu». Repassa les dites.

1. A l'estiu tot el mon viu 2. A l'estiu tot reviu 3. A l'estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu 4. A l'estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu 5. A l'estiu, per la sombra, i, a l'hivern, pel sol 6. A l'hivern per la moquina i a l'estiu per la calor, sempre és bo dur

mocaor 7. A on has pasat l'estiu, passa l'hivern 8. Al juny, l'estiu no és lluny 9. A qui en hivern d'estiu va, no li preguntes com li va 10. Cada cosa al seu temps, i, a l'estiu, cigales 11. Després de l'hivern ve l'estiu, i s'aprenen les coses segons qui les diu 12. Fals com lo caragol d'estiu 13. Fang a l'hivern i pols a l'estiu, tot el camp reviu 14. Font fresca a l'estiu, bona ombra i gresca

25. Què feien i fan amb les fibres del cànem? Planta de la família de les cannabàcies: Cannabis sativa. De les seues fibres feien ................

6

26. Quants colors té l'arc de Sant Martí? Aquest sant sempre se l’ha presentat com un personatge valerós i decidit, defensor de l’ortodòxia catòlica. Ens trobem davant d’un típic cas de substitució d’antigues interpretacions paganes, ja que altres llengües encara conserven noms que el relacionen amb el mite de l’arc que beu l’aigua de la terra (en romanx es diu 'arco bevondo') o amb la naturalesa identificada amb una vella o bruixa ('arco da vella', en gallec). A banda de l’àmbit on es parla valencià-català, l’arc es relaciona amb sant Martí a àmplies zones d’Occitània, entre les quals, hi ha la Vall d’Aran. El nom presenta diverses variants: 'pont de Sant Martí' a Andorra, l’Alt Urgell i el nord del Berguedà i el Ripollés; 'ratlla de Sant Martí' és com es diu tradicionalment en llocs tan distants entre si com les Terres de l’Ebre i el Priorat, el Garraf, la Safor, la Marina Alta i Eivissa. A la Ribagorça, per influència de l’aragonés, es coneix com 'arc de Sant Joan'. Totes aquestes denominacions han reculat per efecte de la uniformització lingüística. 27. ¿Te'n vas més coent que un allipebre? Aquest guisat està coent

perquè porta vitet i el més comú és el que es fa amb...

¿Sabies que hi ha comarques on fan allipebre de tortuga, que a Sueca (la Ribera Baixa) hi ha qui en fa amb carn de cabrit, que a Torrent (l’Horta) i a Tortosa (Baix Ebre) el preparen a vegades amb caragols, que en alguns pobles de l’interior de la Marina en fan amb bacallà (i també amb carabassa o faves seques) i que també n’hi ha variants amb pollastre i conill, i fins i tot amb polps?

28. Publicaries així aquesta informació?

Jordi Raül Verdú presenta les primeres 4 rondalles d'Enric Valor que ha adaptat per a xiquets de més de 9 anys. Es tracta de 4 llibres, de 32 pàgines cadascun, corresponents a 5 rondalles, «L'albarder de Cocentaina», «I queixalets, també!», «El dimoni fumador», «El príncep desmemoriat» i «Història d'un mig pollastre». Estan il·lustrades a tot color per Esperança Martínez.

29. Acaba de puntuar el text.

«Pantalla Jove» és una sessió didàctica que inclou sis curts seleccionats pels programadors del festival per la seua utilitat educativa. Estan pensats per a tots els públics però especialment per a les edats de secundària i últim cicle de primària (dos dels curts estan subtitulats en valencià) i la sessió es farà els dies 23 i 24 de juny de matí a la Filmoteca a les 10 del matí.

7

30. Com acabaries la dita?

Per Sant Joan, el cava a la nevera i les penes a la...................!

31. Com dius el refrany? Quina puntuació creus que és l'adequada?

a) Per Sant Joan bacores, verdes o madures, però segures!.

b) Per Sant Joan, bacores; verdes o madures, bacores segures!

32. Quin és el genèric de 'tots els ciutadans'? L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) presenta el dilluns 29 de juny, a les 11.00 hores, el Corpus Informatitzat del Valencià (CIVAL). La presentació coincideix amb el 308 aniversari del Decret de Nova Planta, que va representar la postergació del valencià escrit dels àmbits públics, però en contraposició a aquell gest l’AVL expressa la voluntat de recuperar el nostre patrimoni cultural i restaurar la dignitat del valencià, i posar a l'abast de tots els ciutadans els textos que han anat gestant els nostres escriptors, els notaris i els escrivans durant segles. 33. Saps què és la 'xerinola'?

«A setembre comença l'escola i també la xerinola.»

«Roda la mola fent xerinola, Peret se'n va a escola; roda el molí, Peret ja està ací!»

34. Repassa el text i de pas sabràs distingir entre «comprensió lectora» i «competència lectora»? Llegir és la manera natural d’entrenar la comprensió i competencia lectora, millora la memòria, enriqueix el vocabulari i facilita l’aprenentatge. Antonio Díez, exvicepresident de la Societat Espanyola de Didàctica de la Llengua i la Literatura i vice-degà d’Investigació i Postgrau de la Facultat d’Educació de la Universitat d’Alacant, distingeix els conceptes de «comprensió lectora» i «competència lectora». Afirma que el primer «seria la capacitat directa que té l’individuo d’agafar un text i extraure’n les idees i les conclusions», mentre que el segon «seria la capacitat de proyectar aquestes idees en la vida real».

8

35. Com anomeneu el dibuix ornamental consistent en elements repetits d'un mateix adorn que se sol posar al llarg de la paret, del sòl de terra o del trespol? 36. L'adorn teixit o estampat que se sol fer arran de les vores en els mocadors, els dossers, les cortines o les flassades, s'anomena... 37. A aquesta informació li han caigut els accents, posa'ls-hi tu. L’us de les majuscules, clau per a facilitar la lectura i l’escriptura Les majuscules faciliten la lectura i tambe l’escriptura, ja que, a diferencia de les minuscules, no requereixen enllaços. Per aixo, es una bona idea que els menuts s’aproximen a les lletres mitjançant majuscules clares. El quadern Majuscules es dirigeix a xiquets o xiquetes d’edats compreses entre els 3 i els 5 anys i estara disponible a la venda el mes de juliol, tant en punts de distribucio fisica com en la botiga en linia de l’editorial, www.rubio.net. 38. En aquestes dites diuen moltes voltes 'pel juliol', de quina altra manera ho diries?

Pel juliol, pobres dels que estan al sol perquè amb poc foc, bull el perol

A primers de juliol, un pas de caragol; a darrers de juliol, una hora s'ha perdut de sol

Al juliol, el raïmet porta dol i l'oliva també en vol

Pel juliol, asseca les figues al sol

Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol

Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar o pescar no vol

Si vols bona terra, com els vells, pel juliol crema els gavells

Si vols bons naps, pel juliol sembrats

Si vols una bona col, planta-la pel juliol

• Allò que Agost madura, Setembre assegura.

9

39. Repassa aquest diàleg.

—Allò que agost madura, septembre assegura.

—Esperem que siga així per què a setembre el mal temps es de témer.

40. Quines dites saps del mes d'octubre? 'Finit' és sinònim de…

«Per l'octubre fuig de l'ombra i busca el sol»

«Quan l'octubre ja és finit mor la mosca i el mosquit»

41. Diries així aquesta frase?

«El ciclista de la sudadera ha tingut un percanç i l'han arrollat per culpa de la pàjara que li ha entrat.»

42. Com dius aquestes paraules?

xaleco, adoquí, amortiguaor, manguito de nadar, pelotó ciclista, pinganillo, el promedi, poste, cunya, pulsómetro, rodillera, etc.

43. A comptar s'ha dit!

Aquest és un, aquest és un altre. Tant és aquest com aquest altre. Aquest fuig, aquest l'empaita, aquest s'hi gira, aquest s'ho mira, aquest s'asseu i aquest fa deu!

Es diu mentres alhora es va tocant cada dit de les...

44. Com diries «pos, des de luego»? —No és el mateix mort de pena que pena de mort.

—Pos, des de luego.

10

45. Podries completar? Sabies que a l'alcohol per a les ferides li diem …………. (etanol): una barreja d'alcohol i romer útil per a fer fregues. 46. Segurament saps què significa la paraula 'escurar', però saps què significa esta locució? «Vaig a vore si li escure el ventre o la panxa!» Escurar el ventre o la panxa a algú vol dir…

47. Quina expressió vol dir «de qualsevol manera»?

En un bac vas al carrer! Va a bacs i redolons! Quin bac s'ha pegat! 48. On van?

Van tots (de) cami a la garjola, que vol dir…

49. Que o què? Quina triaries?

a) Que poc dura la felicitat en casa del pobre. b) Què poc dura la felicitat en casa del pobre.

50. Blamor? «No sé si la blamor és per la burla o per la blamor que fa!»

Blamor és…

11

51. «Aplana i engul» vol dir…

A l'hora de dinar:

—Mare, no m'agrada esta classe d'arròs.

—Vinga va, no sigues babau que està molt bo, aplana i engul.

52. Empastrar, empastre

Una paraula preciosa a pesar del seu significat negatiu!

Quin empastre de paella!, que vol dir que està………………. i també quan l’has pifiada molt i ja no té remei.

53. Batecul o baticul és…

54. Què vol dir 'trabucar'?

Exemple: Parla amb calma que et trabuques i no t’entenc.

Trabucar és…

55. Reballar, refilar és… Exemples: Vés-te'n perquè et refilaré si no calles.

Si et destorba esta andròmina reballa-la.

56. Com traduiries aquesta dita popular?

«Ladran, luego cabalgamos» 57. Quants sinònims d''arrancar' coneixes?

«Arranca el curs escolar amb una ajuda de 200 euros.»

Proposta:

12

58. Pensa en la paraula que correspon a estos enunciats.

Fill d’un germà o una germana. Pare d’un dels dos cònjuges respecte a l’altre. Muller del fill respecte als pares d’este. Mare del pare o de la mare. Dia que es complixen anys del naixement d’una persona. Marit de la filla respecte als pares d’esta. 59. El fill d’un fill o d’una filla és un nét o un net? 60. Quina és la menjada que es fa de 10.00 a 12.00 hores? I quan ens

acabem d'alçar?

61. I quan tens la primera notícia d'un succés que ignoraves?

62. Trànsit o tràfic?

El dispositiu de senyalització fixat sobre un pal, que permet ordenar el…….. , és el semàfor.

63. Què canviaries d'aquests titulars de premsa?

a) El Síndic de Podem, Antonio Montiel, convoca al Fòrum de l'Audiovisual b) Podem força Puig i Oltra a que no es reòbriga RTVV el 9 d'octubre

64. Com dius tu? Quines triaries?

a) Necessite arreüssar un poc la casa perquè vaig a bots. b) Necessite arreüssar un poc la casa per què vaig a bots. c) Necessite arregussar un poc la casa perquè vaig a bots.

13

65. Si repasses estos números comprovaràs que hi ha tres errors,

busca'ls.

dos, cuatre, sis, huit o vuit, deu, dotze, catorze, setze, díhuit i divuit, vint, treinta, tres, cinc, set, nou, onze, tretze, quinze, dèsset o disset, dèneu o dinou, cent, cuaranta, cinquanta, seixanta, setanta, noranta 66. En aquest vocabulari de medició del temps hi ha un castellanisme.

Quin és?

dia, data, celebració, setmana, mes, any, quinzena, cumpleanys, hora, minut, segon 67. Vols enviar una carta, però t'avisen que en aquesta etiqueta hi ha uns

quants errors. Corregeix-los.

Antònia Mas Pardo Plasa de l'Ajuntament 2, pis 3r porta 6 40000 Massanassa 68. Com vas d'ortografia? Busca l'error en este vocabulari.

recepció, rebedor, rebuda, metro, metre, autobusos, cotxeram, tramvia, barco, cine, conte, compte, començar, família, germà, inclús, inclòs, confús, confusiu, confós, servici, servei, cervell, vellesa, bellesa, arrivar, provar, aprovar, títol, titular 69. Com dius al foradet circular per a veure qui toca a la porta?

14

70. Entre aquest vocabulari dels colors n'hi ha un que vol dir «del color de

l'or». A veure si el trobes!

beix, morat, taronja, rosa, blau, marró, negre, roig, verd, groc, gris, lila, violeta, carabassa, platejat, daurat, lluent 71. Quin titular de premsa triaries?

a) Primer incèndien els països i després rebutgen als que fugen. b) Primer incendien els països i després rebutgen aquells que fugen. c) Primer incendien els països i després rebutgen els qui fugen.

72. Tria l'opció adequada. Damnatio memorae és una expressió llatina que s’usa quan s’amaga el rastre d’una persona, la seua imatge, els seus documents o les seues obres, perquè/per què es considera que el seu record és un perjudici/prejudici per a la seua família o per a l’estat —clar i català, per al poder—. A totes les dones, i especialment, a les que han destacat, o senzillament/sencillament han «practicat» alguna de les ocupacions que els homes s’han reservat en exclusiva —artistes, científiques, descobridores/descubridores, constructores, lluitadores, sanadores, escriptores, místiques, governants—, se’ls ha aplicat per «raó d’estat» o per just dret de conquesta una autèntica i continuada Damnatio memorae per raons de gènere. O com diríem jugant amb un conegut aforisme fusterià, «És dona?, esborrem/borrem el que diu». Text basat en un article de Rosa Roig

73. Quina és la paraula que correspon a aquesta definició?: «Aus de la

família dels anàtids, excel·lents nadadores, de potes curtes i de bec

aplanat». Busca en este vocabulari de les carns.

pollastre, titot, costella, fetge, garreta, hamburguesa, conill, llomello, magre, mandonguilla, xulla, gallina, corder, porc, ànecs, vedella 74. Saps què significa CEVEX? T'hi ajudem un poc. La xarxa de centres CEVEX implantats a altres territoris de l’estat i de l'estranger es convertiran en seus per a la realització d'exàmens i cursos de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV).

15

75. De qui creus que parlem en esta ressenya? a) Va nàixer en una família de forners de Burjassot en 1924. b) Va treballar com a periodista en el diari Las provincias fins a 1978, any que el despatxaren. c) Va rebre molts premis i homenatges. d) Els temes centrals de la seua obra són la mort, el sexe i la pàtria, sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill, directe i, fins i tot, vulgar. e) El 1971 publicà dos obres molt importants: La clau que obri tots els panys (que conté Coral romput) i el Llibre de meravelles, potser la seua obra més coneguda. f) A partir d'aqueix moment comença a ser reconegut i es publica la seua obra completa. g) Des de l'any 2010, a setembre, se celebra a molts indrets una festa homenatge a este autor. h) Amb motiu de la declaració de l'autor com a Escriptor de l'Any 2012, l'Acadèmia Valenciana de la Llengual va editar un cedé recopilatori titulat Demà serà una cançó. Antologia de poemes musicats de V. A. E.

76. Per a corregir les paraules subratllades d'aquesta frase hauràs de

recórrer al vocabulari de peixos i mariscos.

Frase: «M'agraden molt els salmonetes i la merluza, no em canse mai de menjar-ne.» Peixos i mariscos: lluç, llucet, orada, mòllera, abadeget, llenguado, cavalla, pagell, palaia, llobarro, aladroc, mabre, abadejo, anxova, cigala, clòtxina, gamba, llagostí, mero, emperador, petxina, rap, sardina, tonyina, moll-mollets, cloïssa/escopinya, sépia, polp, galera, carranc, caragol punxós, navaixes, cabut, rajada, truita de peix, calamar 77. Un oasi o un oasis?

—Una biblioteca és un… —Per què? —Perquè tens llibres, connexió i tranquil·litat.

78. Potrós és aquell que…

16

79. Quin any es van aprovar les normes de Castelló?

Carles Salvador i Gimeno (1893–1955) va ser un poeta, gramàtic, mestre i activista valencià. Exercí de mestre a Benassal i Benimaclet. Impulsà la introducció del valencià a l'escola. Col·laborà en la premsa valenciana amb articles literaris i gramaticals, sobretot en revistes comTaula de les Lletres

Valencianes, La República de les Lletres o El Camí. Com a poeta va ser un dels introductors de l'avantguardisme literari a València, amb obres com Vermell en to major (1929), Rosa dels vents (1930) i sobretot El bes als

llavis (1934). Després de la guerra civil, la seua poesia va emprendre uns camins més tradicionals, d’aproximació al llorentinisme, amb la publicació de Nadal flor cordial (1943) o El fang i l'esperit (1951). Arran de l’aprovació de les Normes de Castelló, el …………., es convertí en el seu màxim difusor amb la publicació de diverses obres gramaticals i lexicogràfiques. A partir de 1949 va impulsar els cursos de llengua a Lo Rat Penat , i el 1951 publicà la Gramàtica valenciana que s’utilitzava com a llibre de text.

80. Quin genèric triaries per a substituir «als xiquets»?

El joguet «Fun in a case», dissenyat per Innoarea, de la Universitat

Politècnica de València, triat entre els 20 projectes més innovadors per a

la infància en el Saló Internacional d'Alemanya

Amb el lema: «Tots els joguets grans en una caixa» proposa als xiquets múltiples possibilitats de joc usant com a element central diverses caixes de fusta.

81. Sabries respondre a les preguntes que et fem?

1. Quin és el cereal utilitzat en la preparació de la malta i la cervesa? 2. El sinònim de la civada és l'a………. 3. La llentilla és un …………. i la lentilla és una lent de contacte.

17

82. Llig i tria les paraules adequades per a completar la informació.

El paisatge solitari i en silenci dels pobles abandonats; tolls/bassots, cascades/cataractes, assuts i paratges on l'aigua dels rius para el seu camí per a continuar-lo cap a la mar; o el testimoni/testimoniatge humà escrit en la terra i la roca de les muntanyes en forma de bancals i masos/massos, sènies, molins i camins empedrats, són algunes de les imatges del món/mon rural valencià que Agustí Hernàndez, l'autor dels llibres Pobles valencians abandonats i Pobles

abandonats de la Península Ibèrica, mostra en el seu pròxim llibre, Paisatges i

pobles abandonats, ara en forma de poesia, i que, com els dos anteriors, és autoeditat i finançat/financiat a través de micromecenatge.

83. Per una lletra només!

L'alvocat és una ………. i el llicenciat en dret que es dedica professionalment a dictaminar sobre qüestions de dret i a defendre en juí els interessos dels litigants s'anomena …………..

84. Com vas de sinònims?

La bresquilla també es diu... El meló d'Alger també és conegut com el meló d'aigua o de…

85. Matisos. Acaba de completar.

Si t’has mullat barbaritats perquè plou a bots i ………, deus estar xopat o xopada, no? Si et banyes solament és perquè plo………nya (cerndre). També hem de diferenciar entre menjar i fa…ar. Té a veure entre anar a dinar i anar de dinarot o soparot.

18

86. I tu com eres?

No tens vivor o gràcia? Eres avorrit o avorrida? Tens picardia i saps dissimular molt bé? Eres persona lenta, indiferent i no fas del que et diuen? Doncs tens totes les paperetes perquè et diguen s…..o o s…..a.

87. Saps què volem dir amb l'expressió «curt o curta de gambals?

Si eres una persona ignorant, nècia, curta de gambals, vés a espai perquè et podrien dir cap de suro. 88. Qui parla o obra en forma exagerada o poc raonable, està desbaratat

o………..? Busca en aquest vocabulari. llançat, encalat, de gaidó, anar de gairell, borinot, ninot, moniato, fardatxo, arruixat, rebombori, tindre espenta, destarifat, destrellatat 89. Si parlem de «primeres mans, vents, agulles,contraforts, crosses, pinya, xiquet/a i alçador/a», ens referim al vocabulari de la............, que és el conjunt de danses i torres humanes que obrin la processó de la festivitat de la Mare de Déu de la Salut, patrona d'Algemesí. 90. La barra o el llistó de fusta que forma l'aresta d'un escaló, del sòl de la llar o del repeu d'un balcó, s'anomena m.............a 91. Què volem dir amb «mos anirem»?

La manta al coll i el cabasset,

mos anirem al Postiguet.

La manta al coll i el cabasset,

mos anirem, mos anirem, al Postiguet.

19

92. Què és la mançaneta?

Una volta passejava

un guàrdia municipal,

passejant-se per la plaça

cap amunt i cap avall.

De la bragueta li faltava

la mançaneta i un botó.

[...] 93. I tu com ho dius? Al culet d’oli li diem solatge; a les restes negres que es queden al final, morca, i a la mare o el solatge del vi li diem…

94. Arribar i fényer (o fènyer) és sinònim de……. I què vol dir fényer?

95. Com li dius tu? El turbà rudimentari que es feia enrotllant-se un mocador gran al cap, del nuc del qual eixien els dos cornalons que semblaven dos pallocs, és a dir, dues fulles de les que cobreixen la panolla de la dacsa, es diu..............

20

96. Com anomenem el pas llarg i tranquil dels cavalls? En els cavalls, pas llarg i tranquil, més lent que el trot.

97. Saps expressions sinònimes de «s'ho passa per baix cama»?

Sempre que he sentit que algú diu que «es passa per baix cama» algú altre, he comprés que ho diu perquè vol manifestar la seua superioritat aclaparadora sobre l’altra persona en alguna cosa determinada.

98. Què creus que cal canviar en esta definició?

El conjunt de mules, bous, vaques, cavalls, egües, ases, etc., que es portaven a peu d'un lloc a un altre, es nomenava peada.

99. Repassa estes frases. —Eixa li planta cara al sol de migdia. —Seria capaç d'enganyar al sol de migdia. 100. Amb el verb 'pegar' podem dir moltes expressions, quantes en coneixes? Exemple: pegar la campanada, pegar la clauada, pegar llençolades, pegar tres colpets, pegar un tro

pegar la campanada significa .................

pegar la clauada significa ....................

pegar llençolades significa ......................

pegar tres colpets significa .......................

pegar un tro significa ................................

101. Quina paraula falta en aquesta informació?

Les pelejadores o les graneres .......... sempre les he vistes folrades amb un drap, mai amb una pell. És possible —i em sembla lògic— que la paraula pelejadora derive de pelejar (pèl), no de pell.

21

102. «T'han penjat en el tòs» alguna volta? Saps què significa? penjar en el tòs significa.............

103. Si lliges aquesta recepta hauràs de contestar què volem dir amb «arròs vidu» i «en remull»

Arròs al forn amb cigrons i panses

L’arròs és vidu, vol dir que…

Ingredients

� 150 g de cigrons remullats del dia abans

� 100 g de panses sense pinyol (s’hauran de posar en remull dues hores

abans)

� 200 ml d’oli d’oliva

� 400 g d’arròs

� safrà, sal

� 2 creïlles

� 3 alls secs

� un manollet de julivert

104. Jo li dic pigota borda a la varicel·la. I tu?

22

105. Perot, ninot, nano i gnom. Et diem la definició i tu li apliques el nom.

Denominació de menyspreu que s’aplica a una persona.

Denominació afectuosa que s’aplica, sempre en diminutiu, als xiquets —i també als animalets— de poca edat.

Persona que es deixa manejar pels altres.

Figura dibuixada d’una persona o d’un animal d’aspecte grotesc o caricaturesc com ara els dibuixos de les revistes humorístiques infantils o els dibuixos animats de les pel·lícules per a xiquets.

106. De quin estri parlem en esta explicació? Picotxar és pressionar repetidament un aliment amb un b....x o algun altre estri semblant, fins a transformar-lo en una pasta.

107. Estàs pita? Què hi volem dir? —Com està Maria? —Jo la veig molt bé, està molt pita. 108. Un poctrellat és aquella persona que actua de manera irreflexiva, que té poc trellat, poc seny, poc coneixement. I com li dius a la persona que té poca habilitat (no té traça) per a fer una cosa determinada?

23

109. En castellà diuen «dar mala espina a 'produir (una persona, una cosa, una situació, un acte, una informació, etc.) sensació de desconfiança, recel, sospita, mal pressentiment'. I com ho diem en valencià?

110. Posar-se la caixeta? —Caram, Elisa s'ha mudat com si anara Déu sap on! —Sí, s'ha posat tota la caixeta al cap.

111. Què fem?, ¿fem por o fugim?

És una frase que emprem quan, en un grup de diverses persones, hi ha ..................... sobre què s’ha de fer.

24

112. «Anem-nos-en, que es fa tard i vol ploure», indica que tenim......... 113. Quina salutació fem quan comencem una conversa, ens adrecem a algú per a interessar-nos per les seues coses com, per exemple, com es troba de salut, què fa, què hi ha de nou, etc.? 114. Quines frases fetes emprem per a posar de manifest que estem discutint durant molta estona i no hi ha manera de posar-nos d’acord sobre el que discutim? 115. Què volem dir amb «quedar-se enganxat»?

—Véns o no?

—No puc, m'he quedat enganxat i estic fet un quatre.

116. De què parlen en esta conversa?

—No comprenc com m'ha pogut passar?

—No li ho tingues en compte, li falta un bull.

—Qui no està bo del cap, ja té prou desgràcia.

—És veritat, qui no està bé, ja té prou mal.