C

om

pet

ic 3

20

15

La

ca

sta

ny

ad

a

La castanyada, tradició molt catalana, que es menja amb panellets, moniatos i s’acompanya amb vi dols, moscatell.

Lluis Joan Riart

RIART Página 2

HISTORIA DE LA CASTANYADA

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots

Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta

diada (entre el 31 d'octubre i l'1 de novembre). A Occitània també se celebra la

castanyada (castanyada), però no pas associada al dia de Tots Sants, sinó com una

celebració o festa de la tardor.

la castanyada catalana prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un

àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita confitada. La beguda

típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les

castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i generalment

embolicades en paper de diari (paperina). En molts llocs, el dia de Tots Sants, els

confiters organitzen rifes de panellets i fruita confitada.

Hi ha qui pensa que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques-

prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts segons la

tradició cristiana, es toca a morts seguit fins a la matinada; amics i parents ajuden

els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumeixen aquests

aliments per no defallir. [cal citació]

Altres versions, més historicistes, esmenten que la castanyada consta des del final

del segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, en què no se servien altres

menges que llegums i fruita seca i els pans votius de l'oferta als difunts en els

funerals, més popularment, panets, panellets o panellons. L'àpat tenia un sentit

simbòlic de comunió amb les ànimes dels difunts: tot torrant les castanyes, es

resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família.[2]

Actualment, la castanyada s'ha convertit en una revetlla de Tots Sants, i se celebra

en l'àmbit familiar, extra familiar i comunitari -a les escoles és la primera de les

quatre festes tradicionals escolars, juntament amb Sant Joan, Carnestoltes i Sant

Pep-, ja sense referència ritual ni memorial envers els morts:

Figura de la Castanyera

RIART Página 3

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba

pobra d'abrigar i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la

venda al carrer. Les castanyeres d'abans eren molt diferents de les d'avui. Vestien

de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb

davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que

els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El

bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de

terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona

s'anomena La Copa l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de

Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto",

equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur

indústria amb un crit especial que deia: “Calentes i Grosses”

Castanyada o Halloween ?

L’any 1951, protestants i catòlics francesos van unir-se en un clam contra el Pare

Noel. El 24 de desembre, a l’atri de la catedral de Dijon s’executava un ninot blanc-i-

vermell: el van penjar a la reixa forana i el van cremar en presència dels infants de

les parròquies. Se l’acusava d’haver paganitzat la festa de la Nativitat, i se’l

blasmava per haver-se infiltrat a les escoles, on el pessebre estava

escrupolosament prohibit. Al final de l’execució es feia públic un comunicat que deia

«El Pare Noel ha estat sacrificat en holocaust. A fi de comptes, la mentida no pot

despertar el sentiment religiós en un nen i no és, de cap de les maneres, un mètode

educatiu. Que els altres diguin i escriguin el que vulguin, i que facin del Pare Noel el

contrapès del Pere Fouettard. Per a nosaltres els cristians, la Nativitat ha de ser

l’aniversari del naixement del Salvador». Francesos. La ciutat es va dividir en dos

bàndols. Les famílies, i sobretot els comerciants, es van esverar. Tant, que l’endemà

es ressuscitava el Pare Noel al mateix indret, múrria i sensible l’Església al clam

popular de restauració. Un paio disfressat es va passejar per la teulada de la

catedral i va repartir caramels.

RIART Página 4

L’explicació senzilla és que estem davant de l’evolució dels costums i les creences.

Els anys immediatament posteriors a la II Guerra Mundial, França es redreça

econòmicament. Bona part dels diners vénen d’Estats Units. Això es plasma en la

importació de costums fins aleshores inexistents: avets a les cantonades, pares

Noel als centres comercials. Sant Nicolau, cocacolitzat, s’aclimata, nia a les llars

gal·les amb una facilitat sorprenent. Però les raons de fons no són tan òbvies. Pel

cas que ens ocupa, és cert que les produccions culturals i la potència econòmica

nord-americanes van modificar la ritualística francesa. No es pot descartar la

hipòtesi que el Pla Marshall afavorís la importació de mercaderies lligades a Nadal.

Comerç i costums, un binomi que, a tall d’exemple, diuen que a casa nostra s’ha

formalitzat en els dotze grans de raïm que potinegem la nit de Sant Silvestre. I,

malgrat tot, això no explica res.

RIART Página 5

Quan una tradició en desplaça una altra, és perquè demostra una major utilitat. Com

quan ens canviem de cotxe: el nou fa les mateixes funcions, però ens sembla que

les fa millor. Anem, doncs, a una altra pugna, més nostrada i actual, la de la

Castanyada contra Halloween. Més d’un hi ha vist un greuge semblant al que suara

descrivíem. El lloc comú diu que Halloween, costum estranger, ha desterrat, work in

progress, la Castanyada. Bé caldria, però, atendre quines funcions tenen, l’un i

l’altra.

De manera molt sumària, la Castanyada és una celebració del cicle d’hivern, hereu

de les libertas decembrica d’època romana, un ventall de celebracions on la

transgressió de l’ordre és la consigna. Arrencant la vigília de Tots Sants, arriben fins

a la Quaresma. Citem-ne algunes de les que ens han quedat, modificades per

l’Església a fi de tenir els socis distrets: Dia de Difunts (diàleg amb els morts), Nadal

i Sant Esteve (menjar com a bèsties), Sants Innocents (escarnis), Cap d’Any

(exploten els alcoholímetres.), Reis (lapidació del criaturam amb regals), Santa

Àgueda (“manen” les dones), Carnestoltes (xivarri manicomial).

Dins d’aquest ordre, la Castanyada és una celebració infantil, afalaga la quitxalla, la

converteix en protagonista. Si anem enrere en el temps, es diu que menjar

castanyes i panellets era un recurs energètic durant la nit de vetlla que precedeix el

dia de Tots Sants. No és aventurat, tanmateix, relacionar-ho amb què, a l’hivern, la

terra no fruita gaire, i que els nostres ancestres, afamegats i sense llum, simplement

optimitzessin recursos. I les contalles adjacents, vet-ho aquí, només serien una

argúcia: adelitar la canalla a la vora del foc i ensinistrar-la, símbols a l’alça, en el

misteriós món de la mort.

I ara passem a Halloween. És una celebració celta de cap d’any, en què els morts

sortien a escampar la boira. El cristianisme la va desplaçar a la vigília de Tot Sants.

Amb el temps, com la Castanyada, ha esdevingut un temps de xerinola per als

RIART Página 6

menuts. La iconografia timburtonívola que l’acompanya és recent i eficaç. I la funció

és la mateixa: entretenir i familiaritzar els mardufais amb la mort.

Un gravat de Halloween

DIFERENCIA AMB D’ALTRES PAISOS I REGIONS

Als Països anglosaxons, , celebren el halloween, o el Magosto de les terres

asturianes, lleoneses i gallecs i el Samhain (cap d'any celta).

RIART Página 7

Castanyes garapinyades

Ingredients

½ kg de castanyes ½ kg de sucre

10 dl d’aigua

Elaboració

Es parteixen en quatre trossos o per la meitat, es barregen amb un caramel fet amb

el sucre, es deixen solidificar i ja està. Són més bones fetes i menjades, però es

poden guardar en un pot hermètic amb arròs, així l’arròs n’absorbeix la humitat i no

s’estoven.

PANELLETS

Ingredients

500 gr de farina d'ametlla 500 gr de sucre Una clara d'ou Ratlladura de llimona

100 gr de patata bullida Per arrebossar: una clara d'ou, 500 gr de pinyons, unes

quantes ametlles i cacau Un ou

Elaboració

Hem fet la castanyada en família. Això vol dir molta gent, així que vaig fer panellets

de pinyons i xocolata, que són els que agraden més a la família.

Bullim una patata amb pell, la deixem refredar i l'aixafem. Reservem.

RIART Página 8

En un bol barregem la farina d'ametlla amb el sucre i la pell de llimona ratllada.

Posem la patata aixafada i ho barregem tot. Afegim la clara batuda i fem una bola

amb tots els ingredients fins que estiguin tots ben integrats.

Apartem la meitat de la massa i li afegim dues cullerades de cacau, reservem.

Agafem la primera massa i fem boles, totes del mateix tamany. Les passem per una

clara batuda i les arrebossem amb el pinyons. Anem posant els panellets a la safata

del forn. Quan tinguem tots els panellets de pinyons fets, els pintem per sobre amb

rovell batut i els posem al forn a 170º uns 10 minuts.

Ara agafem la massa de xocolata, fem boles i posem a sobre de cadascuna una

ametlla, també els pintem una mica amb rovell d'ou i els posem al forn a la mateixa

temperatura, uns 5 minuts.

Els deixem refredar i a menjar!!!!

RIART Página 9