pqpi desguàs

PQPI - Lampisteria Desguàs 11/2009

1 Evacuació d'aigua en edificis

Els edificis disposen d'un sistema de conducció d'aigües des dels punts de consum (preses) d'aigua dels habitatges fins a la xarxa de clavegueram públic. A aquestes aigües són anomenades aigües residuals ja que contenen residus. En les aigües residuals es diferencia entre:

• aigües usades (aigüera, lavadero, rentaplats, rentadora, lavabo, dutxa, banyera) • aigües fecals o negres -> contaminada per substàncies fecals i orina (inodors,

urinaris) També les aigües pluvials, causades per la pluja, han de ser recollides i desguassar per un sistema de conducció fins a la xarxa de clavegueram públic per a evitar humitats en murs i inundacions de soterranis.

Paulino Posada pàg. 1 de 23


1.1 Evacuació de l'aigües pluvials

En teulades amb pendent, les aigües pluvials es recullen en els canalons muntats en el perímetre de la teulada. Els canalons condueixen l'aigua a les canonades baixants i aquestes a la xarxa de clavegueram.

Els canalons s'oferixen en distints materials com alumini, coure, zinc o PVC. En teulades planes les aigües pluvials es recullen en els albellons (sumideros) o calderetas.



1.2 Condicions generals de l'evacuació

Les aigües residuals i pluvials són conduïdes per canonades verticals, anomenades baixants, fins al soterrani de l'edifici, on desemboquen en arquetes. Les arquetes són dipòsits accessibles d'obra, formigó o plàstic que uneixen les baixants amb canonades horitzontals, anomenades col·lectors. L'aigua dels col·lectors desguassa en el pou o arqueta general. Això ha de fer-lo preferentment pel seu propi pes (gravetat), gràcies al desnivell entre col·lector i arqueta general. L'escomesa (acometida) és la canonada que uneix l'arqueta general amb la xarxa de clavegueram públic.


Bajante aguas residuales

Arqueta general

Acometida



Arqueta de obra

Arqueta prefabricada de hormigón

Arqueta prefabricada de polipropileno (PP)


Quan no existeixi xarxa de clavegueram públic, les aigües residuals i pluvials de l'edifici han de dur-se per xarxes de canonades separades.

Les aigües pluvials poden ser evacuades al terreny.

Les aigües residuals han d'evacuar-se a una estació depuradora particular (fossa sèptica).

En la fossa sèptica, bacteris descomponen gran part dels residus orgànics de les aigües negres. Una vegada reduïda la contaminació orgànica de l'aigua, esta es pot abocar al terreny.



1.3 Configuració dels sistemes d'evacuació

Tipus de sistema d'evacuació d'aigües:

Sistema mixt -> Les aigües residuals i pluvials són conduïdes pels mateixos col·lectors o baixants i passen per la mateixa arqueta general.

Sistema separativo - > L'evacuació d'aigües pluvials i residuals es fa per sistemes d'evacuació separats.

Quan el sistema de clavegueram públic sigui separatiu, el sistema d'evacuació d'aigües de l'edifici també ho ha de ser, per a mantenir separades les aigües residuals de les pluvials.


MIXTO


Quan el sistema de clavegueram públic sigui mixt, el sistema d'evacuació d'aigües de l'edifici pot ser mixt o separatiu. Si és separatiu han d'unir-se abans de la seva sortida al clavegueram els sistemes d'evacuació d'aigües pluvials i residuals. Per a evitar que els mals olors de les aigües residuals passin de les canonades d'evacuació a les d'aigües pluvials i surti pels albellons (suminderos) o calderetas, aquestes han de ser sifóniques o, si no ho són, s'ha de muntar un sifó abans de la connexió de la canonada d'aigües pluvials amb la d'aigües residuals.



1.4 Components del sistema d'evacuació d'aigües

Els components de la xarxa d'evacuació són:

• Tancaments hidràulics (1, 2)

• Petites xarxes d'evacuació (3)

• Baixants i canalons (4)

• Col·lectors (5)

• Elements de connexió



1.4.1 Tancaments hidràulics

Els tancaments hidràulics impedeixen el pas de les olors (gasos mefítics) de la xarxa d'evacuació a l'interior de l'edifici, p. ex. sifons individuals d'aparells sanitaris o pots sifònics (botes sifónicos). L'entrada i sortida d'aigua del tancament hidràulic sempre queden separades per l'aigua continguda en el sifó, que impedeix el pas d'olors.



El pot sifònic permet la connexió de diversos desguassos, p. ex. lavabo, banyera i bidé de la mateixa cambra de bany, fent innecessari el muntatge de sifons individuals en els aparells sanitaris connectats.


Bote sifónico Esquema bote sifónico

lavabo

inodoro bañera

Arqueta sifónica


Mai s'han d'instal·lar diversos sifons seguits. Si s'instal·la pot sifònic, no ha d'instal·lar-se sifó individual, perquè es dificulta el desguàs.

Las

Característiques dels tancaments hidràulics: Han d'arrossegar els residus sòlids (brutícia) que reben, sense deixar que s'acumulin (autolimpiables). No han de tenir parts mòbils. Fàcilment accessibles i disposar de registre per a la seva neteja. S' han d'instal·lar el més prop possible de l'aparell. Al pot sifònic únicament se li han de connectar els aparells de la cambra en el qual es troba el pot, mai d'altres cambres. Els desguassos d'aigüeres, lavaderos, urinaris i aparells de bombament (rentadora, rentavaixella) han de fer-se amb sifó individual.

1.


Sifón individual

Bote sifónico


1.1 Xarxes de petita evacuació

La xarxa de petita evacuació són les canonades de desguàs que connecten les vàvules de desguàs amb les baixants. Per exemple, en una cuina serien les canonades d'aigüera i rentavaixella, en un bany les de lavabo, bidé i dutxa (banyera), en la galeria les de lavadero i rentadora. En el document bàsic HS 5 del Codi Tècnic de l'Edificació (CTE) s'indiquen les normes que han de complir les xarxes de petita evacuació.

• La canonada de desguàs es connecta directament a la baixant o, si no fos possible, al manguetón del inodor.



• La distància màxima del pot sifónico a la baixant 2 m. • La distància màxima de l'aparell més allunyat al pot sifónico és de 2,5 m, amb

pendent entre el 2% i el 4%. • En aparells amb sifó individual, la distància màxima del sifó a la baixant és de 4 m. • En lavaderos, lavabos i aigüeres el pendent serà entre el 2,5 % i el 5%. En dutxes i

banyeres el pendent ha de ser menor o igual al 10%.

• El desguàs dels vàters a les baixants ha de realitzar-se directament o mitjançant un "manguetón" de longitud màxima de 1 m.

• Lavabos, bidets, banyeres i aigüeres han de disposar d'un "rebosadero".



• No han de disposar-se desguassos enfrontats escometent a una canonada comuna.

• Les unions dels desguassos a les baixants ha de tenir la major inclinació possible, en qualsevol cas no ha de ser menor de 45º.


α > 45º


1.4.2 Baixants i canalons

• Les baixants han de realitzar-se sense desviacions i amb el mateix diàmetre en tota la seva altura, excepte en les baixants d'aigües residuals quan existeixin obstacles insalvables en el seu recorregut.

• El diàmetre de les baixants no ha de disminuir en el sentit del corrent.



1.4.3 Colectors

Els col·lectors són un sistema de canonades horitzontals, que reben l'aigua de les baixants, poden estar penjats del sostre del soterrani de l'edifici o enterrats.

Normes que han de complir els col·lectors penjats:

• Han de tenir un pendent mínim del 1%.

• No han d'unir-se en un mateix punt més de 2 col·lectors.

• Els col·lectors han de disposar de registres que possibilitin l'accés a l'interior, p. ex. per a desembussar-los.

• La distància màxima entre registres és de 15 m.



Normes que han de complir els col·lectors enterrats:

• Han de tenir un pendent mínim del 2%.

• Els col·lectors enterrats s'uneixen en arquetes. Les arquetes han de disposar de tapa accessible i tenir una distància màxima de 15 m entre elles, per a poder accedir a l'interior de les canonades (desembusso, manteniment).

• La connexió entre baixant i col·lector enterrat es farà mitjançant una arqueta a peu de baixant, que no ha de ser sifónica

.

1.4.4

1.4.5 Elements de connexió

La connexió entre col·lectors enterrats i baixants amb col·lectors enterrats es realitza mitjançant arquetes. Una arqueta és un dipòsit utilitzat per rebre, enllaçar i distribuir canalitzacions subterrànies. Solen estar enterrades i tenen una tapa superior per poder netejar el seu interior.

Normes que han de complir les arquetes:

• No ha d'arribar més d'un col·lector per cada cara de l'arqueta.

• L'angle entre les canonades d'entrada i el col·lector de sortida ha de ser major de 90º.


Arqueta a peu de baixant Arqueta sifónica

α β

Angles α i β majors a 90º


Arquetes de registre:

En els canvi d'adreça dels col·lectors i en trams rectes llargs, haurien de disposar-se arquetes de registre. Aquestes arquetes interrompen el col·lector permetent la neteja de l'el seu interior. La distància màxima entre arquetes de registre és de 15 m.

Separador de greixos:

Un tipus especial d'arqueta és el separador de greixos.

En instal·lacions on es produïxen aigües residuals amb greixos, olis, combustibles o detergents, com p. ex. restaurants, hotels, garatges, tallers, bugaderies, etc., els separadors de greixos eviten que aquests productes arribin a la xarxa d'evacuació de l'edifici i al clavegueram públic.

Els greixos, olis, combustibles i detergents són especialment contaminants, a més poden dipositar-se en les canonades, causant embussos, o desperfectes en les bombes d'aigües residuals.

Els greixos, olis i combustibles, al ser menys densos que l'aigua, queden surant en la part alta del separador. Els residus sòlids s'acumulen en un compartiment del fons. El separador de greixos ha de ser accessible per a la seva neteja i disposar d'una ventilació propera a la seva sortida (descàrrega). Al separador de greix només han d'abocar els desguassos on es produeixin residus amb greixos o detergents.



Pou general de l'edifici:

Al final de la instal·lació d'evacuació de l'edifici (xarxa d'evacuació privada) i abans de l'escomesa al clavegueram públic es troba el pou general de l'edifici. En edificis petits aquest "pou" és una arqueta de sortida de l'edifici.

Vàlvula antiretorn:

Per evitar inundacions en els edificis a causa d'una sobrecarregar la xarxa del clavegueram públic, p. ex. en cas de pluges especialment fortes, s'instal·la la vàlvula antiretorn. Aquesta vàlvula només deixa passar l'aigua en un sentit, de la xarxa interior de l'edifici a l'exterior. Si per una sobrecàrrega de la xarxa exterior l'aigua fluís cap a l'interior de l'edifici, la vàlvula antiretorn tancaria impedint el pas.


válvula antiretornpou general de l'edifici o

arqueta de sortida

red de evacuació interior

xarxa de evacuació exterior


1.5 Ventilació de la xarxa d'evacuació

En la xarxa d'evacuació es distingeix entre ventilació primària, secundària i terciària.

Els diferents tipus de ventilació eviten que al descarregar aigua pels tancaments hidràulics (sifons), per l'efecte de succió, aquests quedin buits i deixin de complir la seva funció.

La ventilació primària consisteix en una obertura per l'extrem superior de la baixant. La baixant ha de sobresortir per sobre de la coberta de l'edifici. La ventilació primària és suficient en edificis de menys de 7 plantes.

La ventilació secundària consisteix en un tub paral·lel a la baixant, connectat cadascuna o dues plantes a la xarxa de petita distribució. La ventilació secundària s'instal·la en edificis amb més de 7 plantes.

La ventilació terciària connecta els tancaments hidràulics (sifons) amb la columna de ventilació secundària. La ventilació terciària s'instal·la en edificis de més de 14 plantes.



Red de evacuación eroski

Olores en cuarto de bañoEvacuación sifónica de aguas pluvialesDimensionado de la red de evacuación de aguas pluviales

CTE HS5 evacuación de aguas

evacuación de aguas residuales en edificiosinfo evacuación de aguasCurso ROCA saneamiento

presentación sistemas de sanitariosEvacuación manual URALITAhttp://www.uralita.com/NR/rdonlyres/e3ugsaixvtencksrjorxjiq23vyinfobrnqwzammvvve4myrunol3gyviyspne4eqhsil6cypl4wwi/Cap1Evacuacion1.pdf

teoría evacuación


http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/albanileria_y_fontaneria/2008/11/05/181208.php

http://www.scribd.com/doc/16534301/Sistemas-de-Desague

http://www.voltimum.es/catalogue.jsp?family_id=/202/002/RCE-HS5/4/42&brand=RCE&mode=details&catalogType=L

http://www.consumer.es/web/es/bricolaje/albanileria_y_fontaneria/2002/06/07/47367.php


Una arqueta es un pequeño depósito utilizado para recibir, enlazar y distribuir canalizaciones subterráneas; suelen estar enterradas y tienen una tapa superior para evitar accidentes y poder limpiar su interior de impurezas.Se utilizan en redes de saneamiento, de agua potable y de regadío, pudiendo albergar las llaves de corte de redes enterradas. También se utilizan en redes de distribución de electricidad y otros servicios cableados, como los de telecomunicaciones.Se construyen de ladrillo, revocadas y fratasadas con mortero de cemento interiormente; también pueden ser prefabricadas en hormigón o en materiales plásticos.

1.1.1 Tipos de arquetas [editar]

En la acepción Nº1 que facilita la RAE se define "arqueta" como casilla o depósito para recibir el agua y distribuirla excluyendo así por tanto cualquier otro tipo de uso ajeno a la canalización de fluidos.Las "arquetas de paso" se utilizan para conectar dos conductos y en los casos cuyos ejes forman un ángulo para los que no existen piezas curvadas normalizadas. Pueden ser registrables.Las "arquetas sifónicas" se colocan antes de las conexiones con la red general, para evitar malos olores en la red privada. Son registrables.Las "arquetas separadoras de grasas" se sitúan antes de la conexión con la red general, para evitar verter productos grasos. Son registrables para limpiar su interior periódicamente.


http://es.wikipedia.org/w/index.php?title=Arqueta&action=edit&section=1

http://es.wikipedia.org/wiki/Cemento

http://es.wikipedia.org/wiki/Ladrillo

pqpi desguàs

Documents