powerpoint presentation · Índexs d’impacte. eines i recursos documentals per la recerca i la...

Índexs d’impacte. Eines i recursos documentals per la recerca i la docència. IDES. Juny 2012 1

Índexs d’impacte

Mònica Gonzàlez Gavara

Juny 2012


Continguts 1. Presentació. L’avaluació de l’activitat investigadora 2. Entitats que avaluen i acrediten l’activitat investigadora CNEAI ANECA AQU 3. El factor d’impacte JCR INRECS / INRECJ / INRECH Factor de impacto potencial de las revistas médicas españolas 4. Altres indicadors utilitzats en l’avaluació Quartil Citacions rebudes Bases de dades


Continguts 5. Altres indicadors relacionats amb les citacions Índex d’immediatesa Eigenfactor score / Article influence score Índex h de Hirsch SJR / SNIP 6. Més enllà de les citacions: les alternatives RESH / Latindex / DICE Revistes acreditades per la FECYT MIAR / Llistes CARHUS Plus+ / CIRC / ERIH 7. Com saber si m’han citat ResearcherID / Mi perfil investigador / SciVal Book Citation Index getCITED / CiteSeerx / Google Scholar Publish or Perish 8. Recursos d’interès


1. Presentació. L’avaluació de l’activitat investigadora


1. Presentació L’avaluació de l’activitat investigadora

Objectiu del curs: Donar a conèixer els principals indicadors

i recursos que s’utilitzen actualment per avaluar i acreditar la producció científica dels investigadors.


Necessitat d’avaluar la producció científica (d’un autor, una institució, un país…)

Autors: decidir on presenten els seus manuscrits, acreditar la seva tasca de cara a ser contractats per una universitat, accedir a un cos de funcionaris, rebre uns complements de productivitat

Institucions: atreure subvencions i inversions, justificar les que han rebut, atreure investigadors, incrementar el seu prestigi

Editors: avaluar les seves decisions editorials en el temps, determinar la influència de les seves publicacions en el mercat

Bibliotecaris i professionals de la informació: facilitar la presa de decidions en adquisició i administració de col·leccions, especialment de publicacions periòdiques


Com avaluem la producció científica?

- Què s’ha publicat - Quina repercussió (= impacte) ha tingut

Principal mitjà de difusió del coneixement científic: revistes especialitzades


2. Entitats que avaluen i acrediten l’activitat investigadora


CNEAI (Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora) http://www.educacion.gob.es/horizontales/ministerio/organigrama/ministro/relacionadas-administrativamente/cneai.html Entitat encarregada de realitzar l’avaluació de l’activitat investigadora dels professors

universitaris, amb l’objectiu que els sigui reconegut un complement de productivitat (sexenni), considerat un incentiu.

La sol·licitud d’avaluació és voluntària, i la poden fer els funcionaris de carrera dels cossos docents universitaris i els investigadors del CSIC.

L’avaluació es fa anualment, mitjançant convocatòries publicades al BOE. P.ex. l’any 2011 es va publicar al BOE del 12 de desembre:

www.boe.es/boe/dias/2011/12/12/pdfs/BOE-A-2011-19424.pdf L’avaluació la fan una sèrie comités assessors (un per cada camp del coneixement),

formats per catedràtics i per professors del CSIC. Els investigadors han de sotmetre a avaluació els treballs científics realitzats durant un

període no inferior a sis anys. Al currículum que es presenta, s’han de fer constar les 5 aportacions més rellevants del

període de 6 anys sotmès a avaluació: llibres, capítols de llibres, articles de revista, patents, informes, treballs tècnics o artístics, participació en exposicions, excavacions arqueològiques

Criteris d’avaluació específics per a cada camp de coneixement, publicats a: Resolució del 23 de novembre de 2011, publicada al BOE del 30 novembre 2011 www.boe.es/boe/dias/2011/11/30/pdfs/BOE-A-2011-18796.pdf

http://www.educacion.gob.es/horizontales/ministerio/organigrama/ministro/relacionadas-administrativamente/cneai.html�

http://www.educacion.gob.es/horizontales/ministerio/organigrama/ministro/relacionadas-administrativamente/cneai.html�

http://www.boe.es/boe/dias/2011/12/12/pdfs/BOE-A-2011-19424.pdf�

















ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) www.aneca.es/

S’encarrega d’avaluar les activitats docents i investigadores i la formació acadèmica dels sol·licitants, de cara a:

La contractació per part de les universitats de personal

docent i investigador ( programa PEP) L’acreditació nacional per a l’accés als cossos de

funcionaris docents universitaris ( programa ACADEMIA)

Convocatòries d’aquests dos programes permanentment

obertes

http://www.aneca.es/�

http://www.aneca.es/�


Programa PEP (Programa de Evaluación del Profesorado para la Contratación) www.aneca.es/Programas/PEP

Avalua les activitats docents i investigadores i la formació acadèmica dels sol·licitants per a l’accés a les figures de professor universitari contractat (professor contractat doctor, professor ajudant doctor, professor col·laborador i professor d’universitat privada).

Criteris d’avaluació a: Principios y orientaciones para la aplicación de los criterios de

evaluación www.aneca.es/var/media/551398/pep_2010_07_ppios_070515.pdf S’avalua: - Experiència investigadora. Per exemple: publicacions científiques,

llibres i capítols de llibre, direcció de tesis doctorals, contribucions a congressos, etc.

- Experiència docent - Formació acadèmica i experiència professional - Altres mèrits (no especificats)

http://www.aneca.es/Programas/PEP�

http://www.aneca.es/Programas/PEP�

http://www.aneca.es/var/media/551398/pep_2010_07_ppios_070515.pdf�

http://www.aneca.es/var/media/551398/pep_2010_07_ppios_070515.pdf�


Programa ACADEMIA www.aneca.es/Programas/ACADEMIA

Programa d’acreditació nacional per a l’accés als cossos de funcionaris docents universitaris (professors titulars d’universitat i catedràtics d’universitats).

Regulat pel RD 1312/2007, de 5 octubre www.boe.es/boe/dias/2007/10/06/pdfs/A40653-40659.pdf NOVETAT! Nous principis gener 2012 http://www.aneca.es/Programas/ACADEMIA/Novedades-en-el-procedimiento-

de-acreditacion S’avalua: - Resultats de l’activitat investigadora: articles científics, llibres i monografies

especialitzades, creacions artístiques, congressos, conferències, projectes, transferència de resultats (patents), mobilitat (estades en centres de prestigi), altres mèrits (premis, invitacions a participar en processos d’avaluació per parells -peer review-, assessorament a universitats, etc.)

- Activitat docent o professional: docència impartida, direcció de tesis - Experiència en gestió i administració educativa, científica, tecnològica i altres

mèrits: càrrecs dins de la universitat - Formació: títols, expedient acadèmic, beques obtingudes, premis

http://www.aneca.es/Programas/ACADEMIA�

http://www.aneca.es/Programas/ACADEMIA�

http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/06/pdfs/A40653-40659.pdf�

















http://www.aneca.es/Programas/ACADEMIA/Novedades-en-el-procedimiento-de-acreditacion�



















AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya) www.aqu.cat/

Realitza: Avaluacions prèvies als processos de selecció de

professorat contractat de les universitats públiques catalanes per a les figures de col·laborador, lector, agregat i catedràtic.

Avaluacions dels mèrits individuals de docència, recerca i gestió del personal docent i investigador, funcionari i contractat, de les universitats catalanes en el marc de les retribucions addicionals del professorat.

S’avalua per trams (períodes de 6 anys) Convocatòries amb terminis P.ex. any 2011: es va publicar el 30 desembre 2011:

http://www.aqu.cat/doc/doc_13345875_1.pdf

http://www.aqu.cat/�


http://www.aqu.cat/doc/doc_13345875_1.pdf�


Cada àrea de coneixement té uns criteris específics:

Criteris específics per a l’avaluació de l’activitat de recerca del personal docent i investigador de les universitats públiques de Catalunya per a l’assignació dels complements addicionals per mèrits de recerca (14 des. 2011):

http://www.aqu.cat/doc/doc_89114085_1.pdf








Al CV de la sol·licitud s’ha d’anar indicant les aportacions de l’investigador (articles, llibres i capítols de llibre, obres artístiques, patents, congressos, estades en centres de recerca, direcció de tesis...)




3. El factor d’impacte


3. El factor d’impacte Com s’avalua la repercussió d’una revista científica: un dels indicadors més utilitzats consisteix en l’anàlisi de les citacions que han rebut els articles de la revista. A més citacions, més repercussió El càlcul d’aquestes citacions s’anomena factor o índex d’impacte Va ser teoritzat pel científic nord-americà Eugene Garfield (fundador de l’ISI) als anys 50-60.

El factor d'impacte d'una revista és la mitjana del nombre de vegades que se cita un article publicat en aquesta revista


Com es calcula?

La fórmula més estesa és aquesta:

Nombre de citacions rebudes en un any concret pels articles dels 2 anys anteriors d’una revista, dividit pel nombre d’articles publicats a la revista aquests 2 darrers anys.

Exemple: Citacions que han rebut el 2011 els articles publicats el 2009 i 2010 Factor d’impacte 2011= _____________________________________ Nombre d’articles publicats en el període 2009 i 2010


Journal of memory and language Citacions que han rebut l’any 2011 els articles publicats

durant 2009 i 2010: 119 + 209 = 328 Nombre d’articles publicats el 2009 i 2010 = 60 + 60 = 120 Factor d’impacte 2011 = 328/120 = 2,733


El factor d’impacte només té sentit si es comparen revistes de la mateixa àrea

No podem saber el factor d’impacte d’un

article, però sí de la revista on s’ha publicat


Què ens permet obtenir el factor d’impacte?

• Comparar revistes dins d’un mateix àmbit

• Establir rànquings i reflectir la rellevància relativa de cada títol

• Presa de decisions, ja que s’utilitza com a mesura de la qualitat d’una publicació i té una gran influència


Journal Citation Reports (JCR)

Base de dades elaborada per Thomson Reuters (abans ISI – Institute of Scientific Information)

Conté: • Sciences Edition (8.281 títols el 2011) • Social Sciences Edition (2.943 títols el 2011) Proporciona informació estadística basada en les dades

de citacions Es pot consultar des de la plataforma Web of Knowledge

(accés proveït per la FECYT): cataleg.uab.cat/record=b1625736~S1*cat www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB)

http://cataleg.uab.cat/record=b1625736~S1*cat�

http://cataleg.uab.cat/record=b1625736~S1*cat�

http://www.accesowok.fecyt.es/login/�




Avantatges • Fàcil de consultar

• Molta informació complementària: altres

índexs (inmediatesa, quartil, Eigenfactor, índex h), procedència de les citacions, etc.

• Reconegut internacionalment


Journal Citation Reports (JCR) Inconvenients / Controvèrsia • Nombre de revistes limitat (unes 11.200). Biaix cap a

revistes de l’àmbit anglosaxó • Poca representació de revistes d’arts i humanitats • Categories discutibles • Es penalitza tot el que es publica en llengües

minoritàries o el que té un “mercat” d’autors/lectors molt acotat geogràfica o culturalment

• Nombre de citacions significa major qualitat? Les citacions com a element d’avaluació no sempre poden constituir un únic criteri determinant de qualitat

• Període de càlcul de citacions (“finestra”) considerat excessivament breu (2 anys)

• Només conté informació sobre revistes • Es dóna el mateix valor a totes les citacions


Journal Citation Reports (JCR) Inconvenients / Controvèrsia • Tendència a citar els investigadors i revistes més

prestigiosos • Tendència a equiparar la qualitat d’un article amb la

qualitat de la revista on s’ha publicat. • El factor d’impacte està influint en el tipus d’investigació

que es porta a terme: els investigadors tendeixen a fer recerca sobre temes que és més probable que puguin ser publicats en una revista de molt d’impacte

• Mala praxi: casos de pressió dels editors damunt dels autors perquè citin altres articles de la mateixa revista


Per això recomano que el factor d’impacte es contrasti amb altres indicadors i altres enfocaments (per exemple, l’opinió dels experts)

Eugene Garfield


IN-RECS (Índice de impacto - Revistas españolas de ciencias sociales) ec3.ugr.es/in-recs/

http://ec3.ugr.es/in-recs/�






Sistema d’informació que indexa sistemàticament les referències bibliogràfiques citades en els articles publicats en les revistes espanyoles més influents de les principals disciplines que conformen el domini de les ciències socials.

A partir d’aquest nucli de 154 revistes buidades, es calcula l’índex d’impacte de 788 revistes, a més d’altres estadístiques: nombre de cites rebudes, quartils, autorreferències, etc.

El factor d’impacte es calcula tenint en compte els articles publicats en els 3 anys anteriors: des de 2007, la fórmula clàssica s’ha modificat per ajustar-se una mica més a les dinàmiques de citació i envelliment que es donen en les revistes de ciències socials.

Conté: l’índex d’impacte de 788 revistes espanyoles, de les quals 24 són de comunicació.

Última edició disponible actualment: 2010 (només índex d’impacte)






IN-RECJ (Revistas españolas de ciencias jurídicas) ec3.ugr.es/in-recj/

http://ec3.ugr.es/in-recj/�





IN-RECH (Revistas españolas de ciencias humanas) ec3.ugr.es/in-rech/

http://ec3.ugr.es/in-rech/�





RESH (Revistas Españolas de Ciencias Sociales y Humanidades) epuc.cchs.csic.es/resh/

http://epuc.cchs.csic.es/resh/�



Plataforma presentada a finals de desembre del 2011 Sistema d’informació que integra indicadors de qualitat per

a les revistes científiques espanyoles de ciències socials i humanitats, amb dades recollides entre 2009 i 2010

Conté 2.108 revistes espanyoles La taxa de citació s’ha calculat a partir de 417 revistes font

(revistes espanyoles de les quals s’han buidat les referències bibliogràfiques a articles publicats en revistes espanyoles)




Indicadors: • Nombre de criteris de qualitat editorial que compleix la revista.

Criteris establerts per les agències d’avaluació ANECA (22) i CNEAI (21) i per Latindex (33/36)

• Difusió: nombre de bases de dades en les quals s’inclou

• Opinió dels experts: valoració de la revista per part d’especialistes espanyols (professors universitaris i investigadors), als quals se’ls va enviar una enquesta. Això es tradueix en una puntuació

• Factor d’impacte: S’ha calculat modificant la fórmula clàssica: per a les revistes de ciències socials s’han tingut en compte els articles publicats durant 3 anys i per les revistes d’humanitats els articles publicats durant 5 anys



Factor de impacto potencial de las revistas médicas españolas ime.uv.es/imecitas/factor_impacto.shtml

http://ime.uv.es/imecitas/factor_impacto.shtml�



Factor de impacto potencial de las revistas médicas españolas ime.uv.es/imecitas/factor_impacto.shtml

Estudi elaborat per l’Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación López Piñero amb l’objectiu de determinar el factor d’impacte de les revistes biomèdiques espanyoles del 2001 al 2005.

També calcula l’índex d’immediatesa i explica els criteris d’inclusió de revistes i articles.




4. Altres indicadors utilitzats en l’avaluació


Quartil on se situen les revistes on s’ha publicat

Indicador que serveix per avaluar la importància relativa d’una revista dins del total de revistes de la seva àrea.

Si un llista de revistes ordenades de major a menor factor d’impacte es divideix en 4 parts iguals, cada part és un quartil.

Les revistes amb el factor d’impacte més alt es troben al primer quartil, i així successivament.

Per exemple, en una llista de 100 títols el primer quartil contindrà els 25 primers títols que seran els més valorats pels investigadors


Quartil: on consultar-lo Journal Citation Reports (JCR) www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB) 1. Buscar la revista 2. Anar a: 3. Taula i diagrama de caixa amb el quartil on se situa la revista




Quartil: on consultar-lo

IN-RECS (Revistas españolas de ciencias sociales) ec3.ugr.es/in-recs/

IN-RECJ (Revistas españolas de ciencias jurídicas) http://ec3.ugr.es/in-recj/

IN-RECH (Revista españolas de ciencias humanas) http://ec3.ugr.es/in-rech/















SCImago Journal and Country Rank www.scimagojr.com/

http://www.scimagojr.com/�




SCImago Journal and Country Rank www.scimagojr.com/

Portal que inclou els indicadors sobre revistes científiques i països que s’obtenen a partir de la informació que conté la base de dades Scopus

En aquest cas, els quartils es calculen no en base al factor d’impacte, sinó en base a l’índex SJR (SCImago Journal Rank) desenvolupat per SCImago.




Citacions rebudes pels articles publicats On consultar-les? Web of Knowledge www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB) 1. Anar a Web of science 2. Cercar l’article 3. Mirar Times cited




Citacions rebudes: on consultar-les



Essential Science Indicators www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB)





Essential Science Indicators www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB)

Elaborat també per Thomson Reuters, aquest recurs dóna els rànquings de citacions per científic, institució, país i revista. També inclou altres indicadors, com els documents més citats dels darrers 2 i 10 anys. Cal tenir en compte que les dades obtingudes s’han de comparar amb la mitjana de la seva disciplina (consultable a Baselines).

Ens pot servir per quan ens demanin “Otros indicios de calidad”.




Citacions rebudes: on consultar-les Scopus www.scopus.com (Xarxa UAB) Base de dades bibliogràfica de literatura científica, d’Elsevier. Conté informació bibliogràfica de més de 19.500 títols.

http://www.scopus.com/�




Scopus www.scopus.com (Xarxa UAB)




Bases de dades que indexen les revistes on s’ha publicat On consultar-ho? La revista és indexada al Web of Science? Per saber-ho, anar a la Master journal list de WoS: scientific.thomson.com/mjl/ Ens dirà si la revista està indexada a: • Science Citation Index • Social Science Citation Index • Arts and Humanities Citation Index

http://scientific.thomson.com/mjl/�



Bases de dades: on consultar-ho

Master journal list de WoS: scientific.thomson.com/mjl/





DICE dice.cindoc.csic.es/ Latindex www.latindex.unam.mx/ MIAR miar.ub.es/ RESH epuc.cchs.csic.es/resh/ CIRC (full Excel – pestanya “Presencia

productos”) epuc.cchs.csic.es/circ/descargar.html

http://dice.cindoc.csic.es/�


http://www.latindex.unam.mx/�


http://miar.ub.es/�




http://epuc.cchs.csic.es/circ/descargar.html�

http://epuc.cchs.csic.es/circ/descargar.html�



Si la revista no apareix en cap d’aquests recursos, es pot consultar un número de la pròpia revista o la seva pàgina web, per si ofereix informació sobre les bases de dades que la indexen.

Per exemple:

http://www.unav.es/fcom/comunicacionysociedad/es/�


5. Altres indicadors relacionats amb les citacions


Índex d’immediatesa Mesura la rapidesa amb què se cita un article d’una revista, i indica

amb quina freqüència són citats els articles d’una revista en un mateix any.

Un factor d’immediatesa alt significa que la revista publica articles punters en investigació.

Es calcula dividint el nombre de citacions rebudes pels articles d’una revista publicats en un any pel número d’articles publicats en aquell mateix any

On consultar-lo? Journal Citation Reports (JCR) www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB) Per exemple: Public opinion quarterly Citacions durant 2011 d’articles publicats el 2011: 12 Nombre d’articles publicats el 2011: 51 Índex d’immediatesa 2011 = 12/51 = 0,235




Eigenfactor score

És un indicador de la influència o repercussió global de les revistes que es basa, a l’estil de l’algorisme PageRank de Google, en el càlcul iteratiu del nivell de citació rebut per una revista segons d’on provenen les citacions –segons si provenen de revistes més o menys citades–.

Idea que hi ha al darrera: no ens hauria d’importar només quantes

vegades ens citen (com fa l’índex d’impacte), sinó també qui ho fa i com es fa

El que valora l’Eigenfactor és la difusió real (i per tant l’ús real) de la

revista, així com la categoria de les revistes que la citen. Per calcular-lo, s’aplica un algorisme de rellevància basat en la teoria

de xarxes semblant al PageRank de Google.


Article influence score Indicador complementari a l’Eigenfactor. Mesura la influència mitjana de cadascun dels articles d’una revista

durant els 5 anys següents a la seva publicació. Es calcula dividint la puntuació Eigenfactor d’una revista pel nombre

d’articles publicats per la revista, normalitzats com una fracció de tots els articles en totes les publicacions. Aquesta fracció està normalitzada, de forma que la suma tota d’articles de totes les revistes és 1.00.

La puntuació mitjana és 1.00. Una puntuació superior a 1.00 indica que

cada article de la revista té una influència per damunt de la mitjana. Una puntuació inferior a 1.00 indica que cada article de la revista té una influència per sota de la mitjana.


Eigenfactor i Article Influence score

On es consulten? Eigenfactor www.eigenfactor.org/ Inclou les aprox. 7.000 revistes del JCR

http://www.eigenfactor.org/�

http://www.eigenfactor.org/�


Eigenfactor i Article Influence score

On es consulten? Journal citation reports (JCR) www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB)




Índex h de Hirsch Es basa en el conjunt dels treballs més citats d’un

investigador, i en el nombre de citacions de cadascun d’aquests treballs.

Proposat el 2005 per Jorge Hirsch, professor de física a la Universitat de Califòrnia.

És l’únic índex que valora directament l’AUTOR, no els seus articles

Es calcula ordenant els documents d’un investigador en ordre descendent de nombre de citacions rebudes. Els documents es numeren i s’identifica el punt en el qual el número d’ordre coincideix o supera el nombre de cites rebudes pel document. Aquest punt és l’índex h.

Si un autor té un índex h = 31, vol dir que l’article que ocupa la posició 31 ha rebut un mínim de 31 citacions


Índex h de Hirsch Avantatges: • Permet mesurar simultàniament la qualitat (en funció del nombre de

citacions rebudes) i la quantitat de la producció científica • Pot detectar els investigadors destacats dins d’una àrea • Tendeix a valorar un esforç científic prolongat al llarg de tota la vida

acadèmica

Inconvenients: • No permet comparar investigadors de diferents àrees científiques • No té en compte la qualitat de les revistes en les que es publica • Dóna prioritat a la quantitat per damunt de la qualitat de les

publicacions • Els autors amb una activitat investigadora recent tindran un índex h

baix, malgrat que el seu treball pugui resultar molt rellevant dins de la seva àrea

Conclusió: no està normalitzat; usar-lo amb precaució!


Índex h de Hirsch: on consultar-lo Web of Knowledge www.accesowok.fecyt.es/login/ (Xarxa UAB) 1. Anar a Web of science, a Search 2. Buscar un autor 3. Refinar els resultats, si s’escau 4. Create citation report

h-index = 56




Índex h de Hirsch: on consultar-lo

Scopus www.scopus.com/ (Xarxa UAB) 1. Anar a Author search 2. Buscar un autor 3. Si l’autor és el correcte, marcar-lo 4. A la seva fitxa apareix l’índex h

Tenir en compte que Scopus calcula a partir de 1996!!!





SCImago Journal and Country Rank ( índex h per a revistes)

www.scimagojr.com/ L’índex h mostra el nombre d’articles de la revista que han rebut, com

a mínim, “h” citacions Per exemple: El profesional de la información





Índice H de las revistas españolas de ciencias sociales http://ec3.ugr.es/publicaciones/indiceh_ciencias_sociales.pdf Fet a partir de les revistes recollides a IN-RECS S’ordenen en funció del seu índex H Calculat a partir de les citacions recollides a Google Scholar

http://ec3.ugr.es/publicaciones/indiceh_ciencias_sociales.pdf�

http://ec3.ugr.es/publicaciones/indiceh_ciencias_sociales.pdf�


SJR i SNIP: els índexs d’Scopus Scopus (www.scopus.com) ha desenvolupat dos índexs

bibliomètrics: SJR (SCImago Journal Rank) Desenvolupat pel professor Félix de Moya (CSIC) Reflecteix el prestigi de la font. Es basa en la idea de que

“no totes les citacions són iguals”. Amb SJR, el camp d’estudi, la qualitat i la reputació de

la revista tenen un impacte directe en el valor de la citació.

Això significa que una citació feta per una font amb un índex SJR relativament alt té més valor que una citació feta per una font amb un índex SJR més baix.

Es basa en l’algorisme PageRank creat per Google



SJR: on consultar-lo

SCImago Journal & Contry Rank www.scimagojr.com/ Anar a Journal rankings o Journal search Exemple: New media and society




SJR: on consultar-lo

Scopus www.scopus.com (Xarxa UAB) Anar a Analytics

Exemple: New media and society




SNIP Mesura l’impacte contextual de cada citació ponderant-

la segons el nombre total de citacions en una determinada àrea temàtica.

A l’impacte d’una única citació se li dóna un valor més alt en aquells camps en els quals les citacions són menys freqüents, i viceversa.

On consultar-lo: Scopus (Xarxa (UAB) www.scopus.com Anar a Analytics Exemple: New media and society




6. Més enllà de les citacions: les alternatives

Font:http://www.london-student.net/community/academia/peer-review-in-academia/


RESH http://epuc.cchs.csic.es/resh/

Projecte del CSIC i d’un grup de recerca de la Universitat de Granada A més de l’índex d’impacte (que té en compte les cites rebudes pels

articles publicats en els 5 anys anteriors) s’indica: • Indicadors de qualitat editorial segons CNEAI, ANECA i Latindex • Difusió: nombre de bases de dades bibliogràfiques que indexen o

buiden les revistes això és un indicador del nivell de visibilitat de les revistes

• Opinió dels experts: l’any 2009 es va enviar una enquesta a 10.000 professors universitaris i investigadors espanyols d’humanitats i ciències socials que tinguessin reconegut, com a mínim, un tram d’investigació per la CNEAI. En l’enquesta se’ls demanava que seleccionessin les 3 revistes espanyoles més rellevants de la seva especialitat i que les qualifiquessin amb una puntuació entre 0 i 10




Latindex www.latindex.unam.mx/





Base de dades que recull informació sobre les revistes científiques i de divulgació científica i cultural que s’editen a Amèrica Llatina, el Carib, Espanya i Portugal.

Projecte cooperatiu: participa una institució de cada país

participant. D’Espanya, la institució membre és IEDCYT (antic CINDOC): Instituto de Estudios Documentales sobre Ciencia y Tecnología http://www.iedcyt.csic.es/

Objectius principals: donar a conèixer i donar major visibilitat a les revistes

científiques iberoamericanes reforçar i elevar la seva qualitat i el seu impacte



http://www.iedcyt.csic.es/�


Latindex www.latindex.unam.mx/ Dos productes: Directorio: Registra l’existència de revistes científiques que es publiquen als

països que cobreix Latindex. Cada registre ofereix dades bàsiques d’identificació (títol, any d’inici, institució editora, disciplina, tiratge, preu, etc.) i dades de contacte

Conté més de 20.000 revistes Catálogo: Subconjunt de les revistes incloses al Directori: només formen part

del Catàleg les revistes que compleixen un mínim (25) dels criteris de qualitat establerts pels grups d’especialistes del Sistema Latindex.

Aquests criteris de qualitat són: • 33 per a les revistes impreses • 36 per a les revistes digitals Exemples: ISSN, avaluadors externs, compliment de la periodicitat,

instruccions als autors, els articles porten un resum, aquest resum està en dos idiomes, etc.

S’indica quins són els criteris que compleix una revista i quins són els que no. Conté unes 5.500 revistes




DICE (Difusión y Calidad Editorial de las Revistas Españolas de Humanidades y Ciencias Sociales y Jurídicas) dice.cindoc.csic.es/




DICE dice.cindoc.csic.es/

Recurs fruit d’un conveni de col·laboració entre CSIC i ANECA. Valora la qualitat de les revistes tenint en compte aspectes com la presència d’autors no vinculats a l’entitat editora, l’avaluació externa dels originals o quines bases de dades en fan difusió.

Base de dades utilitzada com a referència de qualitat de les publicacions espanyoles d’humanitats i ciències socials per ANECA, CNEAI i AQU.

Índex propi: Valoració de la difusió. Índex relacionat amb la presència de les revistes en bases de dades. A cada revista se li assigna una puntuació en funció de les bases de dades en les que està indexada.

També s’indica: • el nombre de criteris Latindex que compleix la revista • inclusió o no al catàleg de Latindex (“C” de color rosa al costat del títol de la revista) • la categoria de la revista segons el sistema d’avaluació ANEP/FECYT, prevista en el

document Criterios de calidad en la investigación en Humanidades) • la categoria de la revista segons el sistema d’avaluació del projecte ERIH (European

Reference Index for the Humanities) www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html

• la categoria de la revista segons el sistema d’avalució CARHUS Plus+ desenvolupat per l’AGAUR www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.jsp?contingut=carhus

• les bases de dades que indexen la revista Conté 2.089 revistes


http://www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html�


http://www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.jsp?contingut=carhus�


DICE dice.cindoc.csic.es/



Revistes acreditades per la FECYT recyt.fecyt.es/index.php/index/recyt/inforepositorio

Les convocatòries de CNEAI tenen en compte les revistes científiques de ciències socials i humanitats que han rebut el segell de qualitat que atorga la FECYT (www.fecyt.es/).

FECYT fa convocatòries per avaluar revistes científiques espanyoles.

Les que superen el procés reben un segell (vigent durant 3 anys) que les acredita com a revistes de qualitat.

Fins a l’actualitat s’han fet 3 convocatòries, i 110 títols han obtingut el

segell. Més informació sobre com funciona el procés d’avaluació: Izaskun Lacunza. Programa de apoyo a las revistas científicas

españolas. 5es Jornades Catalanes de Revistes Científiques, maig 2012

jcrc.espais.iec.cat/files/2012/05/5JCRC_Izaskun_Lacunza_PPT.pdf

http://recyt.fecyt.es/index.php/index/recyt/inforepositorio�

http://recyt.fecyt.es/index.php/index/recyt/inforepositorio�

http://www.fecyt.es/�

http://jcrc.espais.iec.cat/files/2012/05/5JCRC_Izaskun_Lacunza_PPT.pdf�

http://jcrc.espais.iec.cat/files/2012/05/5JCRC_Izaskun_Lacunza_PPT.pdf�


MIAR (Matriu d’Informació per a l’Avaluació de Revistes) miar.ub.es/




MIAR miar.ub.es/ Sistema per mesurar quantitativament la visibilitat de les revistes de

ciències socials i humanitats en funció de la seva presència en diferents tipus de bases de dades.

Inclou més de 28.000 revistes de tot el món, agrupades en grans àrees científiques. S’analitza la seva presència en 48 bases de dades i repertoris multidisciplinars i específics. A partir d’això es calcula l’ICDS (Índex Compost de Difusió Secundària).

Quan es fa el càlcul de l’ICDS... • es prima la difusió internacional de la revista en bases de dades

bibliogràfiques especialitzades, en els índexs de citacions de l’ISI i a Scopus

• si no hi ha presència en bases de dades internacionals, es puntua complementàriament amb altres repertoris d’àmbit hispànic, com la secció selectiva “Catálogo” de Latindex

• el càlcul es completa incorporant dades de pervivència segons el repertori Ulrich’s Periodicals Directory

Des de 2007 l’ICDS és un dels paràmetres que l’AGAUR utilitza per elaborar el sistema d’avaluació Carhus+.



MIAR miar.ub.es/




Llistes CARHUS Plus+ www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.jsp?contingut=carhus




Llistes CARHUS Plus+ www10.gencat.net/agaur_web/AppJava/a_info.jsp?contingut=carhus

Sistema d’avaluació de revistes científiques desenvolupat per l’AGAUR.(Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca). Avalua revistes dels àmbits de les ciències socials i les humanitats.

La classificació es revisa cada 2 anys. Versió vigent: 2010 (publicada octubre 2011) Conté prop de 5.000 revistes, seleccionades de diversos

repertoris (ERIH, INRECS, JCR, etc.) o proposades per universitats i centres de recerca

Les revistes es classifiquen en les categories A, B, C o D Un dels paràmetres del càlcul és l’ICDS (Índex compost de

difusió secundària), proposat per MIAR: presència de la revista en bases de dades i repertoris




CIRC (Clasificación Integrada de Revistas Científicas) epuc.cchs.csic.es/circ/

http://epuc.cchs.csic.es/circ/�



CIRC (Clasificación Integrada de Revistas Científicas) epuc.cchs.csic.es/circ/

Classificació de revistes científiques de ciències socials i humanes en funció de la seva qualitat, integrant els productes d’avaluació existents que són considerats positivament per les agències d’avaluació nacionals (ANECA i CNEAI).

Es pretén que sigui una eina de mesura comuna per als grups espanyols d’investigació sobre bibliometria.

Creat per un grup de treball format per diferents experts nacionals en l’àmbit de la bibliometria.

Inclou gairebé 21.000 títols. Llistat complet de les revistes a Descargar (en Excel)

Categories: Ex (excel·lència), A, B, C i D En funció de si estan indexades en repertoris

internacionals, en quins d’ells i quina classificació reben en aquests repertoris




ERIH (European Reference Index for the Humanities) www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html


















ERIH www.esf.org/research-areas/humanities/erih-european-reference-index-for-the-humanities.html

Projecte de la European Science Foundation per augmentar la difusió de la recerca en humanitats feta a Europa, i per donar visibilitat a revistes científiques publicades en idiomes que no siguin l’anglès.

Les revistes són proposades per les comunitats científiques d’Europa i són avaluades per un comité d’experts en cada disciplina, que elabora les llistes i dóna una categoria a cada revista.

Conté 6.459 títols de revistes europees Llistes disponibles: 2011 www2.esf.org/asp/ERIH/Foreword/search.asp
















https://www2.esf.org/asp/ERIH/Foreword/search.asp�










EXEMPLES

Per omplir el formulari AQU: Cabanes, F.J.; Vega, S.; Castella, G.

“Malassezia cuniculi sp. nov., a novel yeast species isolated from rabbit skin”, Medical mycology, vol. 49, no. 1 (Jan. 2011), pp. 40-48


EXEMPLES 1. Localitzar l’article a Web of Science


EXEMPLES 2. Mirar el nombre de citacions rebudes


EXEMPLES 3. Trobar el factor d’impacte, el quartil i l’àrea a JCR


EXEMPLES 4. Omplir l’apartat corresponent


7. Com saber si m’han citat

Font: http://www.perey.com/mobilesocialnetworking.html


Com saber si m’han citat Consultar Web of Science (a ISI Web of Knowledge) o

Scopus A més: Recull d’eines bibliomètriques i d’avaluació de les

publicacions (UAB) www.recerca.uab.es/JournalMetrics/index.php UAB WoK UAB Scopus

http://www.recerca.uab.es/JournalMetrics/index.php�


ResearcherID www.researcherid.com Eina que està desenvolupant Thomson Reuters

que permet registrar-se, penjar el currículum i contactar amb altres investigadors de la mateixa àrea.

També es poden veure els autors que han citat un article (sempre que estigui indexat a Web of Science) i altra informació relacionada.

Assigna a cada investigador un identificador per evitar problemes de normalització i poder assignar la seva producció científica

http://www.researcherid.com/�

http://www.researcherid.com/�


Mi perfil investigador www.accesowok.fecyt.es/?page_id=744 Iniciativa de la FECYT dins del projecte

Atlas of Science. Eina que elabora un informe amb un perfil bibliomètric amb informació sobre la producció, col·laboració i visibilitat d’un o més autors. Les dades s’extreuen de les bases de dades de Thomson Reuters (ISI). Es pot delimitar per àrees temàtiques. Només inclou treballs del període 1990-2005

http://www.accesowok.fecyt.es/?page_id=744�

http://www.accesowok.fecyt.es/?page_id=744�


Research UAB CEI Experts (Directori d’Experts UAB)

www.experts.scival.com/uabcei/ Adaptació UAB de la plataforma web SciVal

(www.info.scival.com/) de l’editorial Elsevier.

Directori d’investigadors de la UAB, posat en marxa l’abril de 2012

Vinculat a la base de dades Scopus

http://www.experts.scival.com/uabcei/�

http://www.experts.scival.com/uabcei/�

http://www.info.scival.com/�


Book Citation Index [no disponible] wokinfo.com/products_tools/multidisciplinary/bookcitationindex/ Integrat dins de la plataforma Web of Science de Thomson-Reuters Conté una selecció de llibres (en format electrònic), de totes les

disciplines, però posant l’èmfasi en llibres de ciències socials, arts i humanitats

Dues bases de dades: - Sciences - Social Sciences & Humanities 33.000 llibres, seleccionats amb criteris editorials, publicats a partir de

2005. Incorporació de 10.000 llibres l’any Permet accedir als llibres sencers o a capítols determinats Dóna el nombre de citacions que ha rebut o que fa un llibre Buida les citacions de llibres que es fan a les revistes del World of

Science Examina les relacions de citació que van creant una xarxa entre llibres

i altres tipus de documents publicats (revistes, actes de congressos, etc.)

http://wokinfo.com/products_tools/multidisciplinary/bookcitationindex/�





getCITED www.getcited.org/ Base de dades on els investigadors poden

registrar-se i entrar les seves publicacions. Es pot buscar per publicació, autor, departament o institució, veure informació sobre els documents que s’han introduït i les citacions que han rebut.

http://www.getcited.org/�

http://www.getcited.org/�


CiteSeerx citeseer.ist.psu.edu/index Motor de cerca de literatura científica,

especialment sobre tecnologies de la informació. De cada document recuperat es poden veure les citacions que ha rebut.

Projecte de la Universitat de l’Estat de Pennsylvania.

http://citeseer.ist.psu.edu/index�

http://citeseer.ist.psu.edu/index�


Google Scholar o Google Acadèmic scholar.google.cat/ Motor de cerca de literatura científica

desenvolupat per Google. Localitza tesis, llibres, articles, resums, etc. en fonts molt diverses (editorials, societats professionals, arxius d’e-prints, universitats, etc.).

Per a cada document recuperat ofereix les citacions rebudes i articles relacionats.

Problema: no són càlculs massa fiables, ja que es fan de manera automàtica damunt d’una gran diversitat de fonts, algunes molt informals, així que es tendeix a posar un nombre de citacions més gran del que és realment.

http://scholar.google.cat/�

http://scholar.google.cat/�


Google Scholar Citations scholar.google.com/citations Permet als autors crear un perfil personal i

fer un seguiment de les citacions dels seus articles. Poden comprovar qui cita les seves publicacions, fer gràfiques de les citacions al llarg del temps i calcular diverses mètriques de citacions.

https://scholar.google.com/citations�

https://scholar.google.com/citations�


Google Scholar Metrics scholar.google.com/intl/en/scholar/metrics.html Llançat l’abril de 2012, aquest producte de Google ofereix un indicador

d’impacte de revistes científiques, mesurat a partir de recomptes de citacions de documents localitzats per Google Scholar.

La dada que és dóna és l’índex h de les revistes, calculat a partir dels articles publicats en els últims 5 anys (2007-2011).

No s’han inclòs totes les revistes indexades a Google Scholar: s’ha fet una selecció, en base a dos criteris:

• només s’inclouen revistes que han publicat com a mínim 100 articles entre 2007 i 2011

• només s’inclouen revistes que han rebut alguna citació (és a dir, s’exclouen les revistes amb índex h = 0)

No és un sistema d’informació dinàmic: inclou articles indexats fins a l’1 d’abril de 2012. És d’esperar que els llistats es vagin actualitzant periòdicament.

La indexació es fa automàtica no hi ha cap control de qualitat resultats poc fiables, molts errors, criteris poc clars

Diversitat de fonts: revistes, repositoris, bases de dades, actes de congressos, working papers

S’exclouen: llibres, patents, tesis, dictàmens de tribunals

http://scholar.google.com/intl/en/scholar/metrics.html�

http://scholar.google.com/intl/en/scholar/metrics.html�


Publish or Perish www.harzing.com/pop.htm Programa informàtic gratuït que analitza les

citacions dels documents indexats per Google Scholar, a més d’oferir l’índex h i altres indicadors

http://www.harzing.com/pop.htm�

http://www.harzing.com/pop.htm�


8. Recursos d’interès


Guies Guies elaborades pel Servei de Biblioteques de la UAB: Indicadors d’impacte de revistes ddd.uab.cat/record/29875?ln=ca Guia elaborada pel Servei de Biblioteques de la UAB. Última edició:

setembre 2010 Recull d'eines i índexs nacionals i internacionals amb

classificacions de les revistes científiques i indicadors per valorar les publicacions i als investigadors: ddd.uab.cat/record/86782?ln=ca

Avaluació de les revistes científiques: enllaços d’interès ddd.uab.cat/record/86777?ln=ca Factor d'impacte d'una revista al JCR ddd.uab.cat/record/86780?ln=ca

http://ddd.uab.cat/record/29875?ln=ca�








Guies Guia elaborada pel CRAI de la UB: Avaluació de les revistes científiques www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/ Inclou: Indicadors bàsics de qualitat d’una revista www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/indicadors-basics/ Especifica les característiques bàsiques, de presentació, de gestió i política

editorial i de contingut que han de complir les revistes per tal d’augmentar la seva qualitat

Índexs per valorar les publicacions www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/indexs/ Llistat dels principals índexs. Indica com formar-ne part. Indicadors de visibilitat i impacte (índex d’impacte, d’immediatesa, quartil,

Eigenfactor, etc.) www.bib.ub.edu/?id=1723 Requeriments dels índexs per incloure les revistes (JCR, Latindex, DICE, etc.) www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/requeriments-indexs/

http://www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/�






http://www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/indicadors-basics/�








http://www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/indexs/�






http://www.bib.ub.edu/?id=1723�

http://www.bib.ub.edu/?id=1723�

http://www.bib.ub.edu/suport-recerca/avaluacio-revistes/requeriments-indexs/�









Guies Guia elaborada pel Servei de Biblioteques de la UPF: Avaluació de revistes científiques i de l’activitat

investigadora www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/ Inclou: Índex per valorar les revistes (per àmbits científics) www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/rindex.htm JCR, Scopus, Latindex, DICE, etc. Índex per valorar als investigadors (per àmbits científics) www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/inindex.htm Índex h a ISI web of Science i Scopus. Autors més citats a

In-RECS

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/�

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/�

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/rindex.htm�

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/rindex.htm�

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/inindex.htm�

http://www.upf.edu/bibtic/guiesiajudes/avalua/inindex.htm�


Blocs i pàgines web Altmetrics altmetrics.org/ Iniciativa per desenvolupar nous sistemes d’avaluació de la literatura científica basats en

les xarxes socials: blocs, Twitter, bookmarks, comentaris a articles. Parteix de dues idees: 1. Els mitjans tradicionals (revisió per parells, etc.) són excessivament convencionals i lents; i 2. La comunicació de la recerca s’ha tralladat a la web.

Més informació a: Altmetrics: Evaluación del impacto de los medios sociales (entrada al bloc Universo Abierto de la biblioteca de la Facultad de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca, 9 feb. 2012

www.universoabierto.com/7232/altmetrics-evaluacion-del-impacto-de-los-medios-sociales/

EC3 - Grupo de Investigación ‘Evaluación de la Ciencia y la Comunicación

Científica’ ec3.ugr.es/ Grup de recerca de la Universidad de Granada, centrat en l’anàlisi dels processos

d’avaluació de la ciència i la comunicació científica a partir de la bibliometria. El seu bloc: EC3 noticias ec3noticias.blogspot.com/ Aquest grup acaba de presentar Journal Scholar, un prototipus d’índex bibliomètric per

mesurar el rendiment de les revistes científiques d’art, humanitats i ciències socials a partir del recompte de les seves publicacions i de les citacions bibliogràfiques que aquestes han rebut a través de Google Scholar. Com a indicadors bibliomètrics es faran servir els índexs H i G.

http://altmetrics.org/manifesto/�




http://www.universoabierto.com/7232/altmetrics-evaluacion-del-impacto-de-los-medios-sociales/�






















http://ec3.ugr.es/�







http://ec3noticias.blogspot.com/�








Blocs i pàgines web EPUC. Grupo de Investigación de Evaluación de Publicaciones Científicas epuc.cchs.csic.es/ Grup de recerca del CSIC dedicat a la investigació sobre edició científica en

ciències humanes i socials, i més concretament a l’estudi i aplicació d’indicadors de qualitat en revistes científiques i monografies. Responsable de RESH i DICE i representant d’Espanya a Latindex

Bibliometría www.bibliometria.com/ Bloc d’Álvaro Roldán López, documentalista i gestor d’avaluació científica al

Instituto de Salud Carlos III

Primer cuartil (Q1) alvarocabezas.com/ Bloc d’Álvaro Cabezas, membre del grup de recerca EC3. Especialitzat en

bibliometria, polítiques de recerca i ciència 2.0

Blog for papers : sobre cómo comunicamos la investigación en comunicación www.blogforpapers.net/

Bloc del professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB David Fernández-Quijada

http://epuc.cchs.csic.es/�








http://www.bibliometria.com/�






http://alvarocabezas.com/�



http://www.blogforpapers.net/�






Blocs i pàgines web The Scholarly kitchen: what’s hot and cooking in scholarly publishing scholarlykitchen.sspnet.org/ Bloc de la Society for Scholarly Publishing Research Trends www.researchtrends.com/ Butlletí electrònic d’Scopus (Elsevier) sobre tendències en la

investigació científica, basant-se en dades bibliomètriques Science Watch sciencewatch.com/ Pàgina web de Thomson Reuters on podem trobar anàlisis sobre

temes recerca, investigadors, països i revistes. Es basa en les dades obtingudes de Web of Science (bàsicament, d’Essential Science Indicators)

http://scholarlykitchen.sspnet.org/�






http://www.researchtrends.com/�






http://sciencewatch.com/�




Curriculum vitae

Currículum Vitae Normalizado (CVN) – FECYT cvn.fecyt.es/ Pensat per poder-lo presentar a totes les

convocatòries. De moment es pot presentar a les convocatòries del Ministerio de Economía y Competitividad

Aplicació d’actualització curricular Ein@ (UAB) www.uab.cat/servlet/Satellite/investigar/cvn-

1307430078500.html

https://cvn.fecyt.es/�

https://cvn.fecyt.es/�

http://www.uab.cat/servlet/Satellite/investigar/cvn-1307430078500.html�





Normalització de noms d’autors i institucions Dificultat d’identificar autors a través dels seus treballs: • No han signat sempre igual • Tenen noms i cognoms comuns • Canvien el nom al llarg del temps (p.ex. en alguns

països les dones quan es casen) • Els editors i productors els interpreten malament

Recomendaciones FECYT para la normalización de

autores e instituciones www.accesowok.fecyt.es/wp-

content/uploads/2009/06/normalizacion_nombre_autor.pdf

http://www.accesowok.fecyt.es/wp-content/uploads/2009/06/normalizacion_nombre_autor.pdf�





Normalització de noms d’autors i institucions ORCID [en projecte] www.orcid.org/ Open Researcher and Contributor ID (ORCID) és un

projecte que intenta resoldre el problema de la identificació, ambigüitat i duplicitat en els noms dels autors mitjançant la creació d’un registre únic. Aquest registre estarà connectat amb altres sistemes actuals d’identificació d’autor (per exemple, els de Thomson Reuters –ResearcherID– i Scopus –Scopus Author Identifier–).

Els identificadors, que seran permanents i clars, permetran

l’atribució de les obres als seus autors, que podran crear i mantenir un perfil acadèmic de forma gratuïta.

http://www.orcid.org/�

http://www.orcid.org/�


Xarxes socials per a investigadors Mendeley www.mendeley.com/ Xarxa social i programari de gestió de referències

bibliogràfiques Permet: organitzar els documents de la teva recerca: importar

referències, elaborar bibliografies, marcar paràgrafs, fer anotacions als PDF...

localitzar altres documents contactar amb altres investigadors, compartir informació

amb ells, crear grups de recerca fer el seguiment d’una investigació proporciona estadístiques de lectura sobre articles,

autors i publicacions

http://www.mendeley.com/�







Xarxes socials per a investigadors

Research Gate www.researchgate.net/ Després de registrar-se gratuïtament, els

investigadors poden crear perfils professionals, arxivar i donar a conèixer les seves publicacions, participar en grups específics de les seves matèries, cercar conferències en el seu camp o buscar feina.

http://www.researchgate.net/�

http://www.researchgate.net/�


Xarxes socials per a investigadors Academia.edu www.academia.edu/ Permet: contactar amb altres investigadors fer un seguiment de la recerca que s’està

portant a terme en una àrea: seguir un autor, una revista...

fer preguntes / respondre preguntes d’altres investigadors

localitzar i descarregar documents saber qui ha consultat el teu perfil / els teus

documents

http://www.academia.edu/�

http://www.academia.edu/�


Rànquings d’universitats Indicadors de qualitat de la UAB www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1289484330967&pagename=w-

CEI%2FPage%2FTemplatePageInterior2ColumnsCEI Recopilació de rànquings feta per la UAB Informe CYD 2011 www.fundacioncyd.org/wps/portal/WebPublica/General?WCM_GLOBA

L_CONTEXT=/WebCorporativa_es/webfcyd_es/InformeCYD/InformeCYD2011/

Informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo sobre el sistema universitari espanyol. Inclou un rànquing d’universitats.

Meta-ranking Universidades Españolas ec3.ugr.es/metaranking/metaranking.html Elaborat pel grup d’investigació EC3 de la Universidad de Granada.

Recull les diferents posicions que ocupen les universitats espanyoles a les principals classificacions internacionals i nacionals.

http://www.uab.es/servlet/Satellite?cid=1289484330967&pagename=w-CEI%2FPage%2FTemplatePageInterior2ColumnsCEI�


















http://www.fundacioncyd.org/wps/portal/WebPublica/General?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/WebCorporativa_es/webfcyd_es/InformeCYD/InformeCYD2011/�










http://ec3.ugr.es/metaranking/metaranking.html�










Rànquings d’universitats Rankings I-UGR de Universidades Españolas según Campos y

Disciplinas Científicas www.rankinguniversidades.es/ Es basa en l’activitat investigadora publicada en les revistes

internacionals de més impacte i visibilitat. La font d’informació són les bases de dades d’ISI Web of Knowledge

(Web of Science i Journal Citation Reports). Science Indicators of Spanish HEIs 2006-2010 www.scimagolab.com/blog/2012/science-indicators-of-spanish-heis-

2006-2010/ Fet per SCImago a partir de les dades d’Scopus. The Times Higher Education World university rankings 2011-2012 www.timeshighereducation.co.uk/world-university-rankings/ Un dels rànquings més influents del món. Thomson Reuters és un dels

proveïdors de dades pel que fa a producció i difusió científica.

http://www.rankinguniversidades.es/�






http://www.scimagolab.com/blog/2012/science-indicators-of-spanish-heis-2006-2010/�





















http://www.timeshighereducation.co.uk/world-university-rankings/�













Moltes gràcies!

[email protected]

powerpoint presentation · Índexs d’impacte. eines i recursos documentals per la recerca i la...

Documents