LA CIUTAT DE VILLENA“La mes noble, lleial y fidelíssima ciutat de Villena”

·FUNDACIÓ DE LA CIUTAT

Villena es una ciutat de la Comunitat Valenciana, España, situada en el nord-oest de la província de Alicante.

Es té constància del seu poblament des del Paleolític. Tenen dubtes de si la ciutat es d’època visigoda o anterior, encara que estén segurs de la ciutat existia al segle XI, en el període àrab.

Desprès de la conquesta cristiana, alentat pels reis Catòlics, es rebel·la contra el marquès que governava la ciutat per l’època.

En 1525 Carles V li concedeix el títol de ciutat. Eixe es el moment de major prosperitat econòmica, com proven els monuments que han arribat fins a l’actualitat.

A partir del segle XVI s'obri un període de tranquil·litat, trencat només per les guerres en que es vorà immersa esta zona d'Espanya.

Malgrat que el 1858 s'inaugurà una estació de ferrocarril,

l'economia continuà sent essencialment agrícola fins a l'èxode rural dels anys 60.

 A partir d'aleshores, el model econòmic canvià ràpidament i en l'actualitat l'economia es basa principalment en el sector terciari i la indústria, destacant les del calcer, la construcció i els mobles.

·PATRIMONI HISTÒRIC Centre Històric: s'estén al voltant del Castell de la Talaia, on

s'hi concentren la gran majoria dels monuments de la ciutat. Va ser declarat Conjunt Històric-Artístic el 1968.

Castell de la Talaia: va ser edificat pels àrabs al voltant del segle XII.Consta de dos línies de muralla, destacant en la interna la torre mestra, de planta quadrada i de dos cossos. Les cobertes de les dos primeres estàncies estan formades per voltes almohades, d'importància excepcional per ser, amb les del veí castell de Bir, les més antigues del seu estil a Espanya. Va ser declaratat Monument Històric-Artístic el 1931.

Castell de Salvatierra: es va constriuir al voltant del segle X sobre les ruïnes d'un antic poblat iber i va seguir en ús fins al segle XIV, quan fou substituït pel de la Talaia. En l'actualitat està, en quasi la seua totalitat, reduït a ruïnes, però encara pot apreciar-se la seua estructura àrab original i els afegits posteriors. Ha sigut de gran interès per a l'estudi de l'Edat Mitjana en la comarca.

Palau Municipal: es va edificar a principis del segle XVI. Va servir primer com a casa-abadia, després propietat del capítol eclesiàstic i posteriorment la adquirí el Consell de la Ciutat per a Cases Consistorials. La seua construcció s'atribuix a Jacobo Fiorentin i no es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell en la catedral de Múrcia. Destaquen la portada i el pati d'arcs carpanels sobre columnes toscanes. Va ser declarat Monument Històric-Artístic el 1968.

Església Arciprestal de Sant Jaume: la seua construcció començà el segle XIV i es tracta d'uns dels conjunts gòtic-renaixentistes més importants de la Comunitat Valenciana. La seua planta de tres naus i les seues columnes torses es poden considerar típiques del gòtic català, si bé adquirixen ací una major monumentalitat, a més de ser les més antigues construides en un edifici religiós. El segle XVI s'introduïxen els elements renaixentistes més destacats com ara la porta d'accés a la sacristia i el aula capitula, la pila bautismal i les dos finestres del primer pis de la torre. Va ser declarada Monument Històric-Artístic Nacional el 1931

Església de Santa Maria: es va alçar sobre una antiga mesquita musulmana el segle XVI. Té una sola nau i les seues voltes de creueria descarreguen en pilars amb semi columnes adossades amb relleus renaixentistes. La façana està emmarcada per un pòrtic barroc, mentres que la torre s'equipara a la de Sant Jaume.

Santuari de Nostra Senyora de les Virtuts: situat en la pedania de Las Virtudes (Les Virtuts), a uns 5 km de Villena, guarda la imatge de la patrona de la ciutat. S'advertixen diverses èpoques constructives. La primitiva ermita es remunta a la segona mitat del segle XV. La portada d'accés al temple és renaixentista. El claustre és molt senzill, amb arcs de mig punt recolzats sobre pilars de rajol. L'església ha sigut objecte de diverses intervencions, però el seu aspecte general la lliga a l'últim gòtic. Va ser declarat Conjunt Històric el 1976

Teatre Chapí: està dedicat a Ruperto Chapí Lorente. Les obres van començar el 7 de setembre de 1914 i s'inaugurà el 5 de desembre de 1925. Destaca la diversitat d'estils arquitectònics: les dos façanes laterals i la zona de la caixa de l'escenari guarden encara el sabor del modernisme historicista de vessants neoàrabs, mentres que la façana principal, construida entre 1922 i 1923, és de tipus classicista, tractat amb una certa nuesa o fredor per l'escassa decoració. Va reobrir-se al públic l'abril de 1999. Actualmente és un dels teatres més actius de la Comunitat Valenciana, representant obres de qualitat a escala nacional i, en ocasions, internacional.

Plaça de Bous de Villena: es va inaugurar el 1924 i va tindre capacitat per a 10.000 persones. En la actualitat es troba fora d'ús i en mal estat de conservació, encara que és una obra d'interès per les grans dimensions, el caràcter massís, la situació exempta i les característiques formals de la seua arquitectura: accés i finestres d'arcs neoàrabs apuntats, pilarets i alers metàlics a l'últim pis. El día 7 de setembre de 1959 en la Plaça de Bous de Villena va estar present el premi Nobel Ernest Hemingway. Des de 2007 existeix un pla de rehabilitació i conversió en edifici multiús.

Cabezo Redondo: poblat argàric habitat entre els sigles XVI i X a.C. la importància cultural i econòmica del qual queda patent per importants troballes, com ara elTresoret del Cabezo Redondo i probablement també el Tresor de Villena, trobat a uns 5 km del poblat. Va ser inclós en el Conjunt Històric-Artístic de Villena i declarat terreny d'utilitat pública el 1968

Plaça de Sant Jaume: constituïx l'espai urbà més representatiu del casc històric de Villena. De traçat irregular, al seu voltant es troben l'església de Sant Jaume, d'estil gòtic; el Palau Municipal, renaixentista; la Casa Selva, decimonònica; i la Casa de la Cultura, postmodernista.

Plaça Major: seguix la tradició de les places majors espanyoles. Originalment fou un espai obert per a reunions del Consell Municipal, fins a que el 1560 es decidix edificar a l'angle nord l'Almodí. Del segle XIX data la font i el safareig semiciruclar. Està incoada com a monument pertanyent al Conjunt Històric-Artístic del Casc Antic de Villena, encara que el 1977 es començaren tràmits de desincoació per a declarar-la Monument Històric-Artístic.

Monument a Ruperto Chapí: es troba al Passeig de Chapí i el va construir el 1947 l'escultor villener Antonio Navarro Santafé. Està presidida per una escultura sedent de Chapí, al que rodegen figures alegòriques de dos obres seues: "La bruja", a la seua esquerra i "La revoltosa", a la seua dreta. L'any 1998 i degut al notable deteriorament de la pedra, aquesta es va substituir per la rèplica actual en bronze. L'escultura original presidix el vestíbul del Teatre Chapí.

·SÍMBOLS Villena ostenta la categoria històrica de ciutat, amb els títols de «Molt

Noble, Molt Leial i Fidelíssima». Dels Manuels va obtindre el títol de «Vila» i els de «Molt Noble i Molt Leial» en data incerta.Va ser Carles V el qui li va atorgar el títol de «Ciutat» el 1525, com a agraïment a l'ajuda que havia prestat la, llavors, vila als seus avis, els Reis Catòlics. Després de la Guerra de Successió Espanyola, en la que Villena lluità a favor de Felip V, este li va atorgar el títol de «Fidelíssima».

Escut: L'escut de Villena s'ha utilitzat de manera tradicional almenys des del 1477, encara que no va tindre la consideració d'oficial fins al 27 de novembre de 2010.

Escut quadrilong quarterat en sautor amb un cinqué quarter circular sobre el tot. 1r, d'atzur, un castell d'or donjonat de tres torres, aclarit de gules i maçonat de sable; 2n, d'argent, un lleó rampant de porpra linguat i unglat de gules; 3r de gules, una mà d' argent alada d'or empunyant una espasa desembeinada d'argent; 4t, d'or, tres arbres arrencats i terrassats, del seu color; i 5é, d'atzur amb filiera d'argent, s'observen dos peixos encontrats d'argent. Per timbre una corona de marquès.»

El lleó i la mà alada són herència de l'infant Joan Manuel, senyor de la ciutat. El castell recorda la pertinença històrica de la vila a la Corona de Castella, i els tres pins i l'estany fan referència al paratge natural de la llacuna de Villena, la seva major font de riquesa. La corona és en record del marquesat de Villena, títol nobiliari concedit per Joan II de Castella a Juan Pacheco.

Fins que no es va oficialitzar, hi hagué desacord en la posició de la figura del lleó: uns defensaven la figura tal com hi era a l'últim escut que utilitzà l'Ajuntament, i altres consideraven que hauria hagut d'intercanviar-se l'ordre dels quarters segon i tercer, i que el lleó mirara a la destra, com es veu en el segell que feia servir el municipi des de, si més no, 1477 fins al 1918

·FESTES IMPORTANTS

Els Moros i Cristians de Villena són les festes en honor a la patrona de la ciutat valenciana de Villena (Alt Vinalopó), la Verge de les Virtuts. Se celebren del 4 al 9 de setembre i estan reconegudes com d'Interès Turístic Nacional.

El seu origen està en 1474, quan la Verge de les Virtuts, advocada contra la pesta, va ser proclamada patrona de Villena. La seua imatge va ser col·locada en el Santuari construït en 1490, a 5 quilòmetres de la ciutat, al que els ciutadans van fer vot d'anar en romiatge dues vegades a l'any, una al març i l'altra el dia 8 de setembre.

Segons alguns investigadors com Domene Verdú, les Festes de Moros i Cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents:

Festa Patronal o element religiós que està representat per les processons, romiatges i misses principalment. En Villena és la festa més antiga, ja que data de finals del segle XV.

Festa Militar o Alarde. És l'element militar, l'origen del qual està en l'antiga Milícia del Regne, denominada després "soldadesca", que participava en la festa patronal ja des del segle XVII. L'acte més representatiu i espectacular de l'element militar de les festes és "L'Entrada", que consisteix en una desfilada en el qual participen tots els festers agrupats en comparses amb magnífics vestits i a ritme de marxes mores, marxes cristianes o pasdobles composts expressament per a les festes. En Villena, l'element militar es va afegir a la festa patronal molt prompte, a principis del segle XVII i la "soldadesca" ja va participar en els romiatges en 1638.

Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric, que consisteix en la lluita, arcabusseria, ambaixades, pèrdua i recuperació d'un castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics. Està representat per les ambaixades, escamots, "alardos", desembarcament, conversió del moro al cristianisme o altres actes similars. En Villena és l'element més modern de tots, ja que va ser afegit a la festa patronal en el primer terç del segle XIX. A això cal afegir l'element popular, comú a totes les festes i amb una forta projecció social, al ser el poble -festers i espectadors- qui massivament la realitza.