power tortosa lectura expressiva 28012013

Eixos estructurals

PFZ Baix Ebre 2012-2013Tortosa, 28.01.2013 Enric Queralt i Catà

Línia d’escola de lectura

07.02.13 - Enric Queralt - 2

La cohercoherèència ncia pedagògica és un dels factors que permeten explicar l’èxit acadèmic de les institucions educatives.

(1995)(1995)


1.1.-- 08.10..2012. Lectura d'Estudi.

2.2.-- 17.12.2012. 30 minuts diaris de lectura a EducacióPrimària.

3.3.-- 28.01.2013. Lectura expressiva.

4.4.-- 18.02.2013Estratègies de lectura.

5.5.-- 18.03.2013 Avaluació de la lectura.

Dates i temDates i temààtiquestiques

SessiSessióó III III Lectura expressivaLectura expressiva

pengal.com


Per quPer quèè??

La lectura prosòdica, o lectura expressiva, té un gran impacte en la motivació del lector per

llegir i en la millora de la comprensió lectora

Miller, J. & Schwanenflugel, P. (2006).“Prosody of syntactically complex sentences in the oral reading of young children”. Journal of Education, 98, 839-853.

La lectura expressiva...La lectura expressiva...

NomNoméés ts téé sentit si sentit si éés comunicativa!!s comunicativa!!


Rosa, comença tu. Prou. Segueix, Arnau!Quin sentit tQuin sentit téé??Llegir en veu alta un text que tothom tLlegir en veu alta un text que tothom téé al davant?al davant?

TTéé uns efectes uns efectes ““demolidorsdemolidors””


““A TIVISSA CANTEN MISSAA TIVISSA CANTEN MISSA””


Lectura Lectura ““de missade missa””

⋅ Disposició actitudinal favorable

⋅ Preparació prèvia, familiaritzaciótemàtica i lingüística

⋅ Activitat “d’interpretació”

⋅ Auditori atent, interessat

Aquella noia llegeix molt bé!


a la l’’escola...escola...

TAMBÉ ?


Quins objectius teniu en lectura Quins objectius teniu en lectura expressiva?expressiva?

d’aprenentage ?

i d’ensenyament ?


FemFem--nosnos--enen

??


⋅ Les situacions de lectura expressiva estan planificades?

⋅ Quan les portem a terme, tothom té el text al davant?

⋅ Sabem QUÈ pretenem quan ho fem, quan ho fan?

⋅ Tenim els objectius, els continguts i els criteris

d’avaluació clars i precisats, per nivells o per cicles?

⋅ Quins models de lectura expressiva s’ofereixen

diàriament als alumnes?

⋅ Els alumnes saben com preparar-se una lectura

expressiva?

⋅ Tenim instruments d’avaluació de lectura expressiva?


PosemPosem--nosnos--hi!hi!


QuQuèè éés la lectura fluida?s la lectura fluida?

. La que s’efectua sense errades en el reconeixement i la descodificació de les paraules

. La que presenta un llenguatge natural, tant en ritme com en expressió

. La que sap accelerar o alentir la lectura del text quan sigui necessari per millorar la comprensió d’una paraula o d’una frase

. La que fa el “fraseig” adient, fent les pauses pertinents

. La que ressalta i posa èmfasi en la lectura de determinades paraules.

. La que contempla diferents tons de veu en funció dels signes de puntuació.


FemFem--ho fho fààcil i anem per partscil i anem per parts


2001 Cb de l2001 Cb de l’à’àmbit lingmbit lingüíüísticsticLectura en Lectura en ““veu altaveu alta””

Definició:

Interpretar la correspondènciagrafia-so i els signes de puntuació

d’una lectura amb correcció fonèticai amb l’entonació adequada


Criteris de valoraciCriteris de valoracióó de la de la CbCb –– 10a.10a.

. No efectuar més d’una errada d’entonació

. No efectuar més de quatre errades de fonètica

. Presentar una velocitat lectora superiora les 95 paraules per minut.

Comenceu per fer-vos un barem hipotètic


RecordemRecordem--ho (Cb)...ho (Cb)...

La bona lectura expressiva es relaciona amb:

L’entonació

La fonètica

La velocitat


(I) El problema de (I) El problema de ll’’enTOnacienTOnacióó

TO (DIEC 2007) Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments de l’ànima


Els Els ““sentiments de lsentiments de l’à’ànimanima””

. Angoixat però content

. Decebut i enfadat

. Angoixat i dubitatiu

. Nerviós i content

. Fastiguejat

. Cansat i content

. Ansiós

..

,,

;;

!!

??


(I) El problema de (I) El problema de ll’’enenTOTOnacinacióó

Alguns problemes entonació es relacionen amb que:

⋅ Els signes de puntuació són inferiors a les possibilitats expressives de la llengua.

⋅ Els alumnes “no veuen” els signes de puntuació, els passen inadvertits.

⋅ Alumnes molt concentrats en el desxifrat. Massa?⋅ No s’acostuma a desenvolupar un treball sistemàtic

d’entonació i expressivitat.

TO (DIEC 2007) Inflexió o modulació de la veu en tant que expressa els diversos sentiments de l’ànima


(II) Fon(II) Fonèèticatica

Però tambPerò tambéé els aspectes diferencials:els aspectes diferencials:

⋅ Sonoritzacions: les ales, mig any

⋅ Emmudiments : estimar

⋅ Sensibilitzacions: Sant Antoni, anar-hi

⋅ Neutralitzacions vocàliques: pont- pontet

⋅ Gemminacions: moble, poble, regla

⋅ Accentuació diferencial: estudiar, estudio

Les relacions grafofòniques, TOTES!!

(III) La velocitat!(III) La velocitat!


Llegim, lletra a lletra?Llegim, lletra a lletra?

“Sicompteuambmitjansalvostrecentreusreco

manemquefeuserviraparellsperenregistrarimat

gesisoperqueusajudaranaferunavaluacióméso

bjectivadelquèhapassatalaula”.

Com reconeixem els mots?Com reconeixem els mots?


ANAPTÒTICANAPTÒTICMIRABOLANERMIRABOLANER

SAFSAFÀÀVITVIT


MERAVELLOSAMENTARNOLD

SCHWARZENEGGERJERÀRQUICAMENT

via fonològica

via lèxica

Reconeixem mots per una doble viaReconeixem mots per una doble via


Treballar, sempre, amb contextTreballar, sempre, amb context

. fust...

. Moble de fust...

. en...

. Aquest matí el cel estava en...

. pi...

. Ahir, a la granja, em va pi...

. salva...

. A la platja, el petit, portava un salva...

La via lLa via lèèxica xica ““estiraestira”” la via fonològicala via fonològica


oi que ho llegiu?oi que ho llegiu?

EEA

NSRDN

UEAA

va..., autor de contes

conte infantil


Cal treballar la via lCal treballar la via lèèxica, tambxica, tambéé!!

Llegir parauls que tene les síl·laes incopletes

Llegir paràgrafs que els ______ alguna paraula.

Ll egir pa raules tal la des o malta lla des

Llergi parausle que tenne lleters desodernades

Llegir palesrau que nente les silbesla desornadedes.

Lle_ir un _ext q_e li m_nquen al_unes llet_es.

Jugueu amb els mots i les frases!


Com nCom n’’han dhan d’’aprendre?aprendre?


Els alumnes han de tenir una idea concreta del que és llegir amb fluïdesa.

Aquesta idea només pot transmetre-la als alumnes un lector expert (el mestre i altres

alumnes)

Els calen modelsEls calen models!!

Saber llegirRelacions grafia-so (EI/CI)

Percepció visual

Consciència fonològica

Reconeixement de paraules

Treball de frase(EP/ESO)

Idees i relació entre idees Maneres de llegir (propòsits)

Estructura dels textos Estratègies de comprensió

Llegir per gust

Saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)

Lectura crítica

Competència informacional

Lectura d’estudi


Saber llegir...

EI/CIpercepció

consciència fonològica

relacions grafofòniques

reconeixement de paraules

comprensió d’idees (frases)

EP/ESO

tipus d’idees i relaciómaneres de llegir (propòsits)

estructura dels textos integració de la informacióestratègies de comprensió??


E. SE. Sáánchez Miguelnchez Miguel

. percepció

. desenvolupament de la consciència fonològica

. correspondència grafia/fonema

. comprensió de les paraules

. comprensió de les relacions entre les paraules (frase)

www.leer.es

SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madrid. Ed. Santillana

...si no s’automatitzen aquestes operacions

s’haurà de pensar per llegirper llegir i no es podrà

pensar en el queque es llegeix”

Fluïdesa lectora!!


SSíí això no es fa baixò no es fa béé, tindrem problemes!, tindrem problemes!

Sap llegir per aprendreCM/CS/ESO

Competència informacional

Lectura d’estudi

Saber llegir...EI/CI

PercepcióConsciència fonològica

Relacions grafia-soReconeixement de paraules

Treball de fraseEP/ESO

Idees i relació entre idees Maneres de llegir (propòsits)

Estructura dels textos Estratègies de comprensió

??

Llegir per gust


“l’única i més important activitat per construir

la comprensió i les habilitats essencials per a l’èxit

en l’aprenentatge de la lectura sembla ser

llegir en veu alta als infants” (IRA, 1998).

International Reading Association i National Association for the Education of Young Children (1998): “Learning to Read and Write. Developmentally Appropriate Practices for Young Children.” The Reading Teacher, Vol 52, 2, 193-216.

Escola d’Alió (Alt Camp)


MModels de lectura expressivaodels de lectura expressiva

⋅ Companys de classe o nivell

⋅ Alumnes més grans

⋅⋅ El MESTRE/AEl MESTRE/A


El mestreEl mestre

Llegiu als alumnes, el mestre, en veu alta. cada dia una mica. iLlegiu als alumnes, el mestre, en veu alta. cada dia una mica. i no no

els llegiu qualsevol cosa, no. Llibres que trobeu interessants, els llegiu qualsevol cosa, no. Llibres que trobeu interessants, que que

tinguin qualitattinguin qualitat””

Francesco TonucciFrancesco Tonucci


http://cartografic.wordpress.com

TambTambéé, en això, hi ha dues , en això, hi ha dues europeseuropes


A casa nostra, costa trobarA casa nostra, costa trobar--nene

www.painetworks.com


http://cchase.edublogs.org


La nostra tradiciLa nostra tradicióó pedagògica no els tpedagògica no els téé

www.barbsbooks.com www.smartshopbuy.com www.mheonline.com


El mestre llegeix...El mestre llegeix...

Passes van i passes vénen,

de peu gran, de peu petit

des que el sol obre la porta,

quin camí més eixerit!

Passes van passes tornen

fins que treu el cap la nit.

Més tard ja no hi ha petjades;

tot el camí s’ha adormit

Joana Raspall

Serpentines de Versos


El mestre llegeix...El mestre llegeix...

Llegir el poema de quatre maneres diferents:

. La primera vegada, molt de pressa

. Després sense expressivitat, no fent cas als recursos expressius dels text (interrogacions, admiracions, etc.)

. A continuació, molt lentament.

. Finalment fa una lectura amb molt d’esforç, però sense errades en el reconeixement de paraules

. Parlem-ne?

Andrés Calero


La lectura del mestre permet...La lectura del mestre permet.... Satisfacció de seguir un argument extens durant un

temps. Experiència d’empatia amb un ampli grup de

personatges. Plaer del llenguatge emprat: diàlegs, accions i

descripcions. Oportunitat d’apreciar una estructura narrativa

complexa, ben construïda. Oportunitat de compartir impressions i prediccions

amb els companys.. Que els lectors “dèbils” escoltin un llibre complet, una

meravella per a ells!Teresa Colomer. UAB


SeguiuSeguiu--me tots!me tots!

Qui voldrà llegir amb mi?


http://blogs.ua.es

[1] http://www.ivoox.com/peix-nicolau-audios-mp3_rf_473236_1.html

Va, doncs,segueix!Va, doncs,segueix!

El Nicolau era un noi que vivia en un poblet de El Nicolau era un noi que vivia en un poblet de El Nicolau era un noi que vivia en un poblet de El Nicolau era un noi que vivia en un poblet de pescadors a la vora del mar. Des de ben petit, li pescadors a la vora del mar. Des de ben petit, li pescadors a la vora del mar. Des de ben petit, li pescadors a la vora del mar. Des de ben petit, li agradava anar a la platja i jugar amb les onades, agradava anar a la platja i jugar amb les onades, agradava anar a la platja i jugar amb les onades, agradava anar a la platja i jugar amb les onades, fer castells de sorra, collir petxines i pedres petites de fer castells de sorra, collir petxines i pedres petites de fer castells de sorra, collir petxines i pedres petites de fer castells de sorra, collir petxines i pedres petites de tots colors.tots colors.tots colors.tots colors.

Les pedres que mLes pedres que mLes pedres que mLes pedres que méééés li agradaven eren les de cristall s li agradaven eren les de cristall s li agradaven eren les de cristall s li agradaven eren les de cristall verd, perquverd, perquverd, perquverd, perquèèèè deia que eren trossos ddeia que eren trossos ddeia que eren trossos ddeia que eren trossos d’’’’un palau un palau un palau un palau submergit a les profunditats marines.submergit a les profunditats marines.submergit a les profunditats marines.submergit a les profunditats marines.

Un dia, mentre passejava per la vora del mar, de Un dia, mentre passejava per la vora del mar, de Un dia, mentre passejava per la vora del mar, de Un dia, mentre passejava per la vora del mar, de sobte,...sobte,...sobte,...sobte,...


ONDIÀ!

SE M’HA ACABAT EL SAFRÀ. MARE!

JO VULL ANAR A COMPRAR SAFRÀ.

I ARA!

QUE NO VEUS QUE ETS MASSA PETIT

JO HI VULL ANAR! JO HI VULL ANAR!JO HI VULL ANAR!

PATIM-PATAM-PATUM! HOMES I DONES DEL CAP

DRET

QUI EL DEMANA? ÉS BEN ESTRANY.

SI NO HI HA NINGÚ!.

BON DIA!

UNA PAPERINA DE SAFRÀ.


Lectura expressiva de contesLectura expressiva de contes


LlegiuLlegiu--los el los el diaridiari


““Seguir el narradorSeguir el narrador””

http://www.stockphotos.mx


Veureu quVeureu quèè hi diu de la lectura del mestrehi diu de la lectura del mestre


Criteris de selecciCriteris de seleccióó de lecturesde lectures

. Triar obres que agradin al mestre

. Seleccionar lectures que estiguin “una mica més enlla” de les possibilitats de lectura autònoma

. Seleccionat textos amb un bagatge cultural important

. Preveure lectures dels diversos gèneres literaris

. Disposar d’un pla de lectures anual

. Llegir unitats narratives completes

. Rellegir les lectures que hagin tingut més èxit

. En lectures per capítols, recuperar els anteriors i preveure els següents

. Portar un registre de les obres llegides.

Teresa Colomer. UAB


Alumnes mAlumnes méés granss grans


Els grans han de llegir als petits, molt!Els grans han de llegir als petits, molt!

http://dumais.us


Padrins i fillols de lectura EP/ESOPadrins i fillols de lectura EP/ESO


Jo llegirJo llegiréé per a tu, aixper a tu, aixíí veurveurààs que val las que val lapena aprendrepena aprendre’’n i ln i l’’esforesforçç que costa.que costa.


Padrins de lecturaPadrins de lecturaQuQuèè fan els padrins?fan els padrins?


Padrins de lecturaPadrins de lectura

07.02.13 - Enric Queralt - 66BiblioBiblio--patipati

Llegint per als petits


No ho oblidarà, MAI!MAI!


… les situacions de lectura compartida poden ser un

tràmit i, a l’altre extrem, poden constituir una

situació embolcallada de calidesa afectiva, que s’espera

amb ganes…

Solé, Isabel (2001): “Els padrins i les padrines

de llegir”. Guix Infantil núm. 2


No nomNo noméés llegiran!!s llegiran!!


AgAgèència de lecturancia de lectura


Ho sabeu, no?Ho sabeu, no?


A casa tambA casa tambéé!!


Sentir llegir els companysSentir llegir els companys


ComenComenççar el dia llegintar el dia llegint


El lector del dia: 10El lector del dia: 10’’

Lectura d’una notícia, preparadapreparadaOpinió personal

Torn obert de paraules: arguments i contrarguments


Lectura preparada de notLectura preparada de notííciescies


Sentir llegir la parellaSentir llegir la parella


5. uns quants alumnes llegeixen als altres5. uns quants alumnes llegeixen als altres

El llibre de text?El llibre de text?


Recitals: de contes, de poemes, d'endevinalles...Recitals: de contes, de poemes, d'endevinalles...


httphttp://://ferreriescicleinicial.blogspot.comferreriescicleinicial.blogspot.com/p//p/segonsegon--ciclecicle--inicial.htmlinicial.html

Segon de primSegon de primààriaria


Salutacions poSalutacions poèètiquestiques


«« LL’’AndreAndreééa ens llegeix un conte en romana ens llegeix un conte en romanèès s »»

Institut Escola Pi del Burgar


Lectura d'un còmic per parellesLectura d'un còmic per parelles


Triangles de paraulesTriangles de paraules


Lectura de les preguntes del projecte que ha pensat cada parella


"Trios" d'endevinalles"Trios" d'endevinalles


Festival dFestival d’’endevinallesendevinalles


TambTambéé textos de citextos de cièència!ncia!

Un text al final de TOTS els projectes!


http://3.bp.blogspot.com/_1o6AuwBqky4/TAd1crGjfbI/AAAAAAAAAao/2sKez4TPsMA/s1600/parelles+ling%C3%BC%C3%ADstiques+1r+ESO+001.jpg

http://www.iescapnorfeu.cat/intraweb/images/xinha/Parlem-nos.JPG

“Mentors de lectura”


http://biblioteca-santjordi.blogspot.com

Empreu els mitjans a lEmpreu els mitjans a l’’abastabast

http://www.docstoc.com


Lectura expressiva preparada i enregistrament

http://biblioteca-santjordi.blogspot.com.es/


http://biblioteca-santjordi.blogspot.com

Analitzar la lectura dels igualsAnalitzar la lectura dels iguals

Llegint per a tots: rLlegint per a tots: rààdio i TVdio i TV


Cap celebraciCap celebracióó sense lectura!sense lectura!

CS


FeuFeu--ne!ne!


Escola Andorrana de Batxillerat /TV3


VorleserVorleser TagTag(Alemanya)

Dia de la lectura en veu alta

Es convida a participar a famosos i persones importants (periodistes, banquers, polítics,...) a llegir en veu alta davant dels alumnes.

Ana Garralón. Boolino

http

://r

oede

lhei

m.b

logs

pot.c

om.e

s

http://www.alexander-von-humboldt-schule.de


The The ReadingReading WeekendWeekend

Estada de cap de setmana només per llegir i

llegir a altres persones. Una casa maca, sense

televisió, amb xemeneies, sofàs i molts llibres

escampats per ser agafats en qualsevol moment.

Ana Garralón. Boolino

http://www.shef.ac.uk


http

://r

eadi

ngw

eeke

nd.c

o.uk


Llegir expressivament, una manera de Llegir expressivament, una manera de llegir...llegir...


Hi ha maneres diferents de llegir...Hi ha maneres diferents de llegir...

obtenir informació precisainformar-nos, en general

gaudirestudiar

fer-ho davant d’un auditorirevisar i millorar un escritseguir instruccions i actuar

crear i dissenyarprendre decisions


QuanQuan busquembusquem informaciinformacióó


QuanQuan busquembusquem informaciinformacióó

valor de la tipografia

capçaleres i seccions

ordenació alfabètica, intervals

índexs i sumaris

signes tipogràfics

tipus diccionaris i mots guia

signes convencionals diversos

localització de mots organitzadors de la

informació

premsa diària

cartelleres diverses

guies telefòniques

guies urbanes i de viatges

diccionaris i enciclopèdies

catàlegs diversosofertes comercials

monografies temàtiques

molt ràpida

selectiva i minuciosa

prescindeix de molta informació

estratègiesexemples de textCaracterístiques

Llegim d’una manera...


QuanQuan hemhem de seguir de seguir instruccionsinstruccions


Ho fem d’una altra

.

activació de coneixements previs

mots organitzadors de la informació

signes convencionals

indicadors tipogràfics

format i estructura textual

⋅ reglaments de jocs i d’esports

⋅ instruccions de muntatge

⋅ instruccions de funcionament

⋅ pràctiques de laboratori

⋅ prospectes de medicaments

⋅ impresos oficials

molt significativa i funcional

afavoreix l’autocontrol de la comprensió.

no es menysprea cap informació

exigeix comprensióabsoluta

estratègiesexemples de textcaracterístiques


I I quanquan ensens volemvolem informarinformar……


lectura en diagonal

activació de coneixements previs

mots clau

selecció o generaciód’idees principals

resums “mentals”

fullejar un llibrediaris i revistes

cartes comercials de propaganda

articles d’opinió

fulletons diversos

primeres consultes de materials

no cal saber amb detall tot el que diu

no estem pressionats per una cerca concreta

desenvolupa la lectura “crítica”

paper rellevant dels interessos

estratègiesexemples de textcaracterístiques

dd’’una altrauna altra


TambTambéé quan llegim davant quan llegim davant dd’’algalgúú


TambTambéé quan llegim per als altresquan llegim per als altres

lectura silenciosa prèvia

anàlisi i comprensió del contingut i de l’estructura del text

valor dels elementsparalingüístics

ajustament a l’objectiu de la lectura i a l’auditori

poemes

teatre llegit

instruccions d’execució

narracions diverses

conferències llegides

entrevistes

actes de reunions iacords

nonografiestemàtiques

els aspectes formals són molt rellevants (vocalització, pronúncia, entonació, pauses, alçada, to, velocitat…)

requereix una preparació i un coneixement previ del text

cal identificar possibles“punts negres”

requereix una comprensióabsoluta del text

l’auditori desconeix el text, però està interessat

estratègiesexemples de text

característiques


Els textos cal prepararEls textos cal preparar--los! los! Cal ensenyarCal ensenyar--ne i aprendrene i aprendre’’nn


LL’’exexèèrcit ho sap!rcit ho sap!


Cal ensenyar i aprendre a prepararCal ensenyar i aprendre a preparar--loslos

.Dues veus (directa i indirecta)

.Dos punts d’expressivitat

Juli Palou i Montserrat Carreras /Graó

Una vegada era una granota eixerida que vivia en un Una vegada era una granota eixerida que vivia en un Una vegada era una granota eixerida que vivia en un Una vegada era una granota eixerida que vivia en un aiguamoll. Un bon dia, cansada d' estaraiguamoll. Un bon dia, cansada d' estaraiguamoll. Un bon dia, cansada d' estaraiguamoll. Un bon dia, cansada d' estar----se sempre al mateix se sempre al mateix se sempre al mateix se sempre al mateix lloc, va dir:lloc, va dir:lloc, va dir:lloc, va dir:

-Ja en tinc prou, nJa en tinc prou, nJa en tinc prou, nJa en tinc prou, n’’’’estic tipa de viure als aiguamolls. Aquestic tipa de viure als aiguamolls. Aquestic tipa de viure als aiguamolls. Aquestic tipa de viure als aiguamolls. Aquíííí ja ja ja ja mmmm’’’’ho sho sho sho séééé tot: si plourtot: si plourtot: si plourtot: si plouràààà..., si far..., si far..., si far..., si faràààà sol..., si la vesol..., si la vesol..., si la vesol..., si la veïïïïna escombrarna escombrarna escombrarna escombraràààà o o o o estendrestendrestendrestendràààà la roba!la roba!la roba!la roba!

-La granota va fer la maleta. I, saltant, saltant, seLa granota va fer la maleta. I, saltant, saltant, seLa granota va fer la maleta. I, saltant, saltant, seLa granota va fer la maleta. I, saltant, saltant, se’’’’n va anar n va anar n va anar n va anar cap al nord.cap al nord.cap al nord.cap al nord.


Preparar el textPreparar el text

. Llegir-lo en silenci.

. Subratllar, o encerclar les paraules que no coneixem o que ens resulten poc conegudes i repetir-les diverses vegades

. Assegurar que s’entén TOT el què diu el text.

. Fixar-se en la puntuació. Remarcar, sobretot, els punts i seguit, els (...) i els (! ?)

. Efectuar anotacions al marge relacionades amb l’entonació, si cal.

. Vocalitzar (exercici del llapis: llegir el text amb un llapis a la boca, fent l’esforç de que s’entengui.).

. Assaig de lectura en veu alta (posició del cos, velocitat, volum i projecció de la veu).


Els marcadors poden ajudar!Els marcadors poden ajudar!


Redacció/L'Arboç del Penedès Els Castellers de Vilafranca van carregar ahir el pilar de set durant la diada castellera de Santa Llúcia, celebrada a L'Arboç del Penedès. Aquesta exhibició va posar el punt i final a les actuacions castelleres d'aquesta temporada. A l'actuació, els Castellers de Vilafranca van completar el quatre de vuit amb l’agulla al mig, una construcció que va pujar segura però que es va haver de treballar força per descarregar-la. Els de la camisa verda també van descarregar el dos de vuit amb folre i el tres de vuit. Un pilar de set amb folre carregat va cloure la jornada dels Castellers de Vilafranca.

Permeten practicar un contingut precPermeten practicar un contingut precíís...s...


Poden fer Poden fer visible visible allò allò invisibleinvisible

lent + solemnelent i oscil·lar el cap

lent i amb despreci!!! fort /mà i dit índex alçats

obrir els ulls i mirar


Quins materials?Quins materials?

Els de la vida!!Els de la vida!!


. Notícies d’actualitat (paper o en línia)

⋅ Treballs d’investigació dels alumnes

⋅ Acords d’assemblea i comunicats interns del centre

⋅ Teatre i narracions dialogades

⋅ Circulars informatives a les famílies

⋅ Programes d’actes i de festes

⋅ Articles de divulgació científica

⋅ Materials curriculars: fragments de llibres de text

⋅ Dades biogràfiques d’una persona o personatge

⋅ Informacions relacionades amb una temàtica que estigui treballant el grup classe (article enciclopèdia)


Textos d’úscientífic

Notícies d’aula i d’escola

Textos instructius: ordres, invitacions, jocs, receptes


Textos de literatura

Contes popularsContes populars

Àlbums il·lustrats


Textos de literatura

. Diàlegs

. Poemes

. Cançons

. Endevinalles

. Rodolins i acròstics


Ensenyar a llegir bEnsenyar a llegir béé, expressivament..., expressivament...

No No éés opcional, s opcional, éés un manament legal!!s un manament legal!!


DECRET DECRET 142/2007 de 26 de juny, pel qual s142/2007 de 26 de juny, pel qual s’’estableix estableix ll’’ordenaciordenacióó dels ensenyaments de ldels ensenyaments de l’’educacieducacióó primprimàària ria (DOGC (DOGC nnúúm. 4915)m. 4915)

DECRETDECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenacil'ordenacióó dels ensenyaments de l'educacidels ensenyaments de l'educacióó secundsecundàària ria obligatòria. obligatòria. (DOGC n(DOGC núúm. 4915)m. 4915)


Com?Com?

Precisar objectius i criteris d’avaluació per cicle o nivell

Desplegar els continguts assenyalats per cicles


Al parvulariAl parvulari

L'infant haurà de ser capaç de:

Progressar en la comunicació i expressió

ajustada als diferents contextos i situacions

de comunicació...

.Ús del llenguatge verbal com a objecte de diversió, de creació i d'aprenentatge a través de jocs lingüístics i expressius.

.Apreciació de l'estètica de les formes literàries -ritme i rima- i artístiques, i de les sensacions i emocions que provoquen.

.Descoberta i coneixement progressiu de les relacions entre el text oral i l'escrit.


Cada setmana un conte popularCada setmana un conte popular

Infants de CI al parvulari

Deures?


LA CAPUTXETA VERMELLALA CAPUTXETA VERMELLA

Content

Amb por

Avorrit

Sorprès

Decebut


Cicle inicial Cicle inicial dd’’EPEP(continguts)(continguts)

. Ús d'estratègies lectores adequades en la lectura

individual silenciosa o en veu alta amb el professorat.

. Participació en activitats de lectura col·lectiva.

. Lectura en veu alta tot fent atenció a la pronunciació,

al to de veu, a l'entonació perquè tots ho entenguin,

i adequant l'entonació i el ritme a cada tipus de text.


Cicle mitjCicle mitjàà dd’’EPEP(continguts)(continguts)

. Ús d'estratègies lectores adequades en la lectura

individual silenciosa o en veu alta amb el

professorat.

. En la lectura en veu alta, fer atenció a la

pronunciació, al to de veu i a l'entonació perquè tots

ho entenguin. També saber que cada tipus de text

demana una entonació i un ritme diferent.


Cicle superior Cicle superior dd’’EPEP(continguts)(continguts)

Lectura en veu alta de manera que s'ajusti el to

de veu, la velocitat i l'entonació a l'auditori.


1r d1r d’’ESOESO(continguts)(continguts)

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa i la seva funció, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de Comunicació (ràdio).

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada),tot incidint en el posicionament del lector/a respecte del text llegit.


2n d2n d’’ESOESO(continguts) (continguts)

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme adequats a la situació comunicativa i la seva funció, amb la possibilitat d’usar els recursos de les TIC (enregistrament de veu) i els mitjans de comunicació (ràdio).

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme correctes (interpretant els signes de puntuació de forma apropiada),tot incidint en el posicionament de qui llegeix respecte del text llegit.


3r d3r d’’ESOESO(continguts)(continguts)

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme

correctes (interpretant els signes de puntuació de

forma apropiada), tot incidint en el posicionament

del lector/a respecte del text llegit.

Lectura en veu alta amb dicció, entonació i ritme

correctes, adequats al registre literari


I a final de tercer dI a final de tercer d’’ESO, llest!!ESO, llest!!


Reunions de cicleReunions de cicle

Menys Menys ““gestigestióó escolarescolar””

MMéés s ““reflexireflexióó pedagògicapedagògica””


TempsTemps

Situació a l’horari dels alumnes

Activitats bàsiques

de lecturade lectura didiààriaria

http

://w

ww

.dre

amst

ime.

com

9002

http://pecagus.blogspot.com


Doneu valor a aquest temps!Doneu valor a aquest temps!


. Quins lectors/res?

. Quins materials?

. Quines activitats?

. Quan les farem?

. Quins models?

. Quins continguts i objectius?

. Quina preparació?

. Quins criteris d’avaluació?

. Quins instruments d’avaluació?

Cal prendre decisions i comenCal prendre decisions i començçarar


Cal avaluar la lectura expressivaCal avaluar la lectura expressiva

. S’encallen

. Repeteixen síl·labes

. Ometen lletres

. Sil·labegen

. Separen i ajunten malament

. No pronuncien bé els sons de la llengua

. ...

““llegeixen malamentllegeixen malament””

?

Ho teniu registrat, en feu un seguiment?


Les rLes rúúbriquesbriques


Entén pràcticament tots els textos que llegeix.

Respon correctament a totes les preguntes que ens plantegem sobre el text.

Relaciona la comprensió del text amb altre situacions.

Té una bona velocitat lectora

Llegeix, aproximadament,___ p/m

Integra la lectura de paraules dins del conjunt de la frase per intentar entendre-la.

Té en compte els signes de puntuació.

Llegeix amb expressivitat i entonació

Reconeix ràpidament les paraules dels textos que llegeixNivell

aconseguit

Comprèn alguns textos però, de vegades, té dificultats per respondre algunes preguntes

La seva velocitat lectora ha progressat darrerament.

Llegeix ni lentament ni ràpida.

Llegeix unes_____p/m

Intenta llegir les paraules amb una certa entonació i expressivitat en el conjunt de la frase en què es troben.

De vegades té en compte els signes de puntuació

A vegades li costa llegir amb expressivitat i entonació

Reconeix la majoria de les paraules però, de vegades, li costa descodificar alguna paraula

En desenvolupament

No acostuma a entendre els textos que llegeix i respon de manera incorrecta la majoria de preguntes

La seva velocitat lectora és lenta.

Llegeix menys de___p/m

Llegeix paraula a paraula, amb poca o cap entonació ni expressivitat

Prescindeix dels signes de puntuació

A quasi totes les frases li costa reconèixer algunes paraules.

S’atura amb freqüència a descodificar paraules

Nivell inicial

ComprensióVelocitatProsòdiaPrecisió

Andrés Calero


Velocitat lectoraVelocitat lectora

Mesura de la qualitat de la lectura expressiva en els seus tres components: entonació, fonètica i velocitat

Alexandre Galí


Qui?Qui?


ProcedimentProcediment

. Text adequat al nivell dels alumnes

. Prova individual: 1a a final de 1r i 5 vegades per curs, de 2n a 6è

. Dos fulls de cada lectura: un per a l’alumne sense recompte de mots i un altre per al mestre per assenyalar el temps, el recompte de mots llegits i les errades


Recompte de motsRecompte de mots

. Donar valor de mot a tota lletra o grup de lletres gràficament isolats.

. Les formes apostrofades i amb guionet es

compten com un sol mot.

. Del total de mots llegits descomptar-ne els assenyalats com a “mal llegits”.


ExempleExemple

Aquí comença a comptar el temps!

Aquí fa el minut

Full del mestre/a

R E

F

E


Velocitat lectora de lVelocitat lectora de l’’alumnealumne

. Nombre de mots llegits en 1 minut: 46

. Errades comeses:1 repetició

2 errades de fonètica

2 errades d’entonació

Velocitat lectora: 41 mots/minut


Decisions dDecisions d’’escola: escola: variables a considerarvariables a considerar

. Text conegut o desconegut

. Tipus de text: narratiu o informatiu

. Amb preparació prèvia o sense

. Lectura al davant del mestre o de tot el grup classe

. Qui administra la prova: el tutor/a o una mateixa persona a tota l’escola


Velocitat lectoraVelocitat lectora

<85<72<58<42<24<16Molt Lenta

100110

85-9972-8556-7037-5016-29Lenta

111149

100110

86100

71-8451-6030-40Mitja baixa

250200150111100856240Mitja

21217516815712499Molt

ràpida

2 ESO1 ESO6è5è4t3r2n1r


. primers acords

. primers dubtes

. primeres experiències

. primers èxits

. primers fracassos

. primeres dificultats /problemes

. ...

Massa coses, ara us toca a vosaltres...Massa coses, ara us toca a vosaltres...


El meu agraEl meu agraïïment per les imatgesment per les imatges

Escola Dr. Alberich i Casas de ReusEscola La Barquera d’AlióEscola Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola del CampEscola M. de DEscola M. de Dééu del Remei du del Remei d’’AlcoverAlcoverEscola Martí Poch de l’Espluga de FrancolíEscola Riera de Ribes de Sant Pere de RibesFundació Enciclopèdia CatalanaInstitut Puig Cargol de Calonge-Sant Antoni


Fonamental!Fonamental!


Us animo a fer una lUs animo a fer una líínia dnia d’’escolaescola

coherent i engrescadora decoherent i engrescadora de

lectura expressivalectura expressiva

SS’’ho val!ho val!


[email protected]

http://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra

Aquesta obra està subjecte a la llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons. Si voleu veure una còpia d'aquesta llicència accediu a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/ o envieu una carta sol·licitant-la a

Creative Commons, 444 Castro Street, Suite 900, Mountain View, California, 94041, EUA.