Victòria Agudetse – Raül Royo

• Planetary Resources

• Space X

Aplicacions comercials

• Veles solar

• Sartre

• Ascensor espacial

Vies de transport

• Supercalculadora

• Telescopi Gregor

Millores tecnològiques

Aplicacions comercials

• Planetary resources

• Explotacions

• Space X

• Dragon

Planetary resources

Explotacions

La primera etapa consistiria enun petit telescopi en òrbita baixa(LEO) anomenat Arkyd Series100 dedicat a descobrir asteroi-des propers a la Terra.

La segona fase estarà protago-nitzada per les sondes de lasèrie Arkoyd Sèries 200 o Inter-ceptor, que sobrevolaran algunasteroide proper a la Terra per

analitzar les seves característiques de prop i realitzar una missió per determinar els

paràmetres físics de l'asteroide . Posteriorment, les sondes Arkoyd Sèries 300

Rendezvous

Prospector es dedicaran a estudiar en detall la composició d'asteroides més llunyans.

Un asteroide de 50 metres de diàmetre podria tenir un valor d'uns cent milions de dòlars.

Les substàncies més demandades a curt termini serien l'aigua, que podria usar-se per

crear oxigen i hidrogen per tal de permetre una certa autonomia de les naus tripulades

més enllà de l'òrbita terrestre . És a dir, per treure tot el partit al seu model de negoci,

Planetary Resources haurà de vendre en el futur les seves dades a la NASA oa una altra

agència amb un programa tripulat d'espai profund.

Space X

Dragon

Space X és unaempresa que s’haproposat reduir laquantitat de brossaenviada a l’espai encada exploració es-pacial. L’empresa esdedica, bàsicament,al transport de merca-deries cap a l’EEI. Elseu projecte Dragonha portat el significatde la paraula reciclat-

ge a la seva màxima expressió. Dragon és una nau que es composa per tres blocs: una

llançadora que treu la nau espacial de la Terra, una propulsora que orienta i dóna impuls a

la nau i una última part, la càpsula, que porta les mercaderies (amb minicoets fa rectifi-

cacions en la ruta). Totes aquestes tres parts tenen uns retropropulsors que els retornen a

la Terra en perfecte estat i aterren com podem veure en el següent vídeo. El primer

llançament, previst pel divendres 18/05/2012 va ser anul·lat per l’ordinador.

Vídeo demostratiu Dragon. Vídeo segon llançament Dragon (19/05/2012).

Vies de transport

• Veles solar

• Sartre

• Ascensor espacial

Startram Veles solar

Tren espacial propulsat

per electroimants

superconduc-tors.

Permet anar des de la

Terra fins a l’espai

exterior

Aprofitament dels fotons

alliberats pel Sol per a

porpulsar les naus

espacials. Velocitat lenta

i no permet retorn

Ascensor espacial És una estructura que aniria des d’una

plataforma marina fins a una estació

espacial. Pujaria per un cable de nanotubs

de carboni mitjançant un raig làser.

El sistema d’alimentació d’energia es basa

en plaques solar.

S’acabaria de construir d’aquí a 50 anys.

Vídeo demostratiu

Millores tecnològiques

• Supercarlculadora

• Telescopi Gregor

Supercalculadora

El superordinador CURIE

permet dur a terme el

projecte DEUS que és capaç

de simular l’estructura de tot

l’Univers Observable. El

projecte es divideix en tres

etapes:

1. L’evolució cosmològica.

2. Actualitat cosmològica.

3. Expansió continuada de

l’Univers.

Tardarà 3.500 anys en

calcular tot l’Univers

Observable.

Telescopi GregorGREGOR és un nou telescopi

solar amb una obertura de 1,5 m

que està instal·lat actualment a

l'Observatori del Teide a

Tenerife. Està dissenyat per

mesurar amb alta precisió el

camp magnètic i el moviment del

gas a la fotosfera i cromosfera

solars, resolent detalls de 70 km

sobre la superfície del Sol, i per

fer espectroscòpia estel·lar

d'alta resolució. És el telescopi

europeu més gran.

Vídeo de la notícia.