Introducing a New Product

Herncia I Gentica

Per: ngel Codina Corts

Que es l'herncia?

L'herncia s el procs pel qual es transmeten les caracterstiques biolgiques dels organismes a la seva descendncia. Cadascuna d'aquestes caracterstiques s un carcter hereditari.

Que s la gentica?

la gentica s l'explicaci de com es transmet l'herncia biolgica de generaci en generaci. Es tracta d'una de les rees fonamentals de la biologia moderna.

Gregor Mendel

Gregor Mendel (1822-1884), un monjo agust, volia saber com es transmetien els carcters d'una generaci a una altra. Per esbrinar-ho, va emprar com a material la pesolera comuna (Pisum sativum), que va conrear a l'hort del monestir on vivia. La tria d'aquesta planta per a les investigacions va resultar ideal per diversos motius:

s una planta bona de conrear i de creixement rpid, per la qual cosa en poc temps se'n poden estudiar diverses generacions.

Presenta varietats amb set caracterstiques fcilment observables, que es presenten en dues formes possibles.

Permet controlar-ne la pollinitzaci, ja que les flors sn hermafrodites. Per aix, la pesolera tant es pot autofecundar com se'n pot fer una fecundaci creuada de manera artificial.

L'experiment de Mendel

Mendel, va fer un experiment la qual tenia tres fases I amb aixo es va fer el mtode usat per Mendel, innovador en aquella poca, no noms es basava en l'observaci, sin en la utilitzaci del mtode cientfic.

Gens i allels

Un gen s un fragment d'ADN que controla un determinat carcter, com ara el color de la llavor de la pesolera. Per tant, la gentica s la cincia que s'encarrega de l'estudi de l'herncia biolgica i, per aix, estudia com actuen els gens i com es transmeten a la descendncia.

Un allel s en gentica cadascuna de les variants d'un locus. Cada allel aporta diferents variacions al carcter que afecta.

Homozigot i heterozigot

Si un gen t el mateix allel a cada cromosoma homleg (AA), es diu que l'individu s homozigot per a aquest carcter.

Al contrari, si hi ha diferents allels a cada cromosoma homleg (Aa), es diu que s heterozigot o hbrid per a aquest carcter.

Genotip i fenotip

El genotip s el conjunt de gens que t un individu, la meitat dels quals s d'un dels progenitors, i l'altra meitat, de l'altre.

El fenotip s el conjunt de qualitats fsiques observables en un organisme, siguin anatmiques, fisiolgiques o de comportament, com per exemple el color d'una flor, tenir els ulls clars, ser d'un determinat grup sanguini, etc.

Dominncia Incompleta i Codomincia

Dominncia incompleta: s la interacci gentica en la qual els homozigots sn fenotpicament diferents als heterozigots. Els encreuaments que tenen una dominncia incompleta sn aquells en els quals no existeix tret dominant, ni recessiu.

Codominncia: s quan, en l'herncia, cap dels dos allels d'un gen domina sobre l'altre, manifestant-se ambds al mateix temps en els heterozigots.

Teoria cromosomica de la herencia

Els treballs de Mendel van ser ignorats fins que els avenos en el camp de la citologia van donar la clau per explicar la transmissi i el comportament dels "factors hereditaris".

La teoria cromosmica de l'herncia harmonitza els coneixements de citologia amb els resultats dels experiments de Mendel. Els punts bsics sn:

1r. Els gens es troben en els cromosomes, collocats un a continuaci d'un altre.

2n. Els gens que estan molt junts sobre un cromosoma tendeixen a heretar-se junts i es diuen gens lligats.

3r Els gens d'un mateix cromosoma poden heretar per separat, a causa del entrecreuament que passa a la meiosi.

Allels multiples ABO

Exemples de carcters dominants I recessius

La genetica humana

La gentica humana s una cincia bsica i aplicada. Els resultats que se n'obtenen tenen una aplicaci quasi immediata en el camp de la medecina. Aquesta disciplina sovint es troba amb problemes tics, morals i legals. Alguns dels camps que conformen la gentica humana sn la gentica mendeliana, la gentica clnica, la gentica de poblacions, comportament, citogentica, desenvolupament, reproducci...

LAllelomorfsme Multiple

Lallelomorfsme mltiple s quan existeixen ms de dos allels per el mateix caracter

La Determinaci del Sexe

En els ssers humans, la determinaci del sexe s cromosmica, ja que depn dels heterocromosomas o cromosomes sexuals. Les persones tenim en les nostres cllules 46 cromosomes, 44 autosomes i 2 heterosomas. Les dones sn XX i els homes XY. Els vuls i espermatozoides es formen per meiosi a les gnades a partir de les cllules precursores.

Herncia lligada al sexe

s l'expressi fenotpica d'un allel relacionat amb la alosoma (cromosoma sexual) l'individu

Daltonisme

El daltonisme, una anomalia de la vista que provoca dificultat per distingir certs colors, afecta el 8% de la poblaci masculina. El principal smptoma s la confusi entre el vermell i el verd.

Per saber si ets daltonic, tens de saber quins numeros posa aqu:

Hemoflia

L'hemoflia s una malaltia gentica hereditria que impedeix la correcta coagulaci de la sang a causa del dficit d'algun factor de coagulaci, que sn les protenes que formen els coguls sanguinis ajudant a aturar les hemorrgies

Transtorns gentics

Una alteraci gentica o malaltia gentica indica tota desviaci de l'estat de salut total o parcial a la construcci gentica de l'individu, en el que factors ambientals poden complir una funci important en la gravetat de les sndromes

Prevenci de diagnstic de transendents gentics

El que podem fer per a prevenir tindre algun fill amb algun problema, s anar a un control diari de algun metge especialiat I prevenir-ho tot el que pugui passar

Els arbres genealgics

s el que exposa dades genealgiques d'un subjecte o d'un matrimoni d'una manera organitzada i sistemtica. L'arbre pot ser ascendent, s a dir que mostra els avantpassats del subjecte d'estudi, o pot ser descendent, mostrant la seva descendncia.