power point filosofia
TRANSCRIPT
LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA
CIUTADANIA
Fran Bueno 1r batx B
ÍNDEX1 ) Origen del concepte de << ciutadania >>
1.1) La ciutadania1.2) La ciutadania en l’antiguitat grecollatina1.3) Limitacions de la ciutadania antiga1.4) La doble arrel de la ciutadania moderna
2 ) Ciutadania moderna
2.1 ) Ciutadania i estat2.2 ) Ciutadania i inclusió en l’estat2.3 ) Ciutadania i dret humans2.4 ) Ciutadania social
3 ) Dimensions de la ciutadania contemporània
3.1 ) Justícia i pertinença 3.2 ) Noves facetes de la ciutadania
1.- Origen del concepte de << ciutadania >>
-UNA DEFINICIÓ USUAL :
Ciutadà: l’habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los en el govern del país.
Característiques
Pertinença a una comunitat política, un país que s’estableix d’un mode permanent en un territori.
Gaudi d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat, s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia política, de forma directa o indirecta.
1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
El terme ciutadania
prové
Del llatí civis
De la mateixa arrel que
civitas (ciutat)
Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà era algú a qui es reconeixia dotat d’un conjunt de drets i deures i on destacava especialment el deure de defensar la ciutat.
La ciutadania en la democràcia grega:tradició política
-En la Grècia antiga cada ciutat era un estat independent que era autosuficient.
- Les reunions se celebraven a l’àgora, un espai públic.
- L’edat mínima per ser admès com a ciutadà estava fixada en trenta anys.
- Ser ciutadà era ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la deliberació
Tres principis:
Isonomia o igualtat davant la llei
Isegoria o igualtat de paraula
Koinonía o cooperació per aconseguir el bé públic.
- El ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.
- El civis llatí és diferent del polis grec: A Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
- En la seva historia hem de distingir la fase la república i la fase posterior de l’imperi
La ciutadania en l’antiga Roma: La tradició jurídica
Limitacions de la ciutadania antigaPodem indicar tres limitacions:
Es tractava d’una ciutadania excloent
No inclusiva :
Únicament eren ciutadans els homes adults
Només es consideraven lliures o iguals
Els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans
I no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho
En l’antiguitat la condició de ser ciutadà
Proporcionava ser drets en la participació política
Però els drets individuals no estaven suficientment protegits
La doble arrel de la ciutadania moderna
La ciutadania grega en l’antiguitat ens mostra dues tradicions:
La tradició de la participació política a través de la deliberació (origen grec).
La tradició de la protecció legal dels drets de la persona (origen romà).
2.- Ciutadania moderna2.1- Ciutadania i estatTerme actual
ciutadà
prové
Segles XVII i XVIII
Estat Va ser utilitzat
per primera vegada per
maquiavel
En l’expressió stato
Referint-se a l’organització estable
Característiques personals per reconèixer la nacionalitat a cada nounat:
Dret del sol: que ‘ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional
El dret de sang, concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.
2.2- Ciutadania i inclusió en l’estatHabermas va publicar un llibre La inclusión del otro, en que planteja que existeixen diverses maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’estat:
Una concepció liberal, que manté una separació entre les llibertats i els drets polítics.
La segona es republicana i és la que defensa el mateix Habermas.La ciutadania va lligada als procediments democràtics des de l’arrel.
Per últim, hi ha una concepció comunitarista de l’Estat i de la ciutadania, que reclama més atenció als vincles ètnics i culturals
2.3- Ciutadania i drets humans - Drets civils
Les influències de les idees iusnaturalistes va provocar diversos canvis polítics. Per exemple:
La declaració que els indígens americans havien de ser tractats com a éssers lliures.
L’edicte de Nantes va establir una sèrie de normes per acabar amb les guerres de religions.
El cos de Llibertats de la Badia de Massachusetts va ser el primer catàleg nord-americà de drets humans
L’acta d’Habeas Corpus va establir noves garanties per als detinguts
El bill of rights va ser el primer d’una sèrie de documents legals
Les declaracions de drets de les colònies angleses en el moment d’independitzar-se
La declaració dels Drets de l’home i del ciutadà de les revolucions franceses
Drets polítics
Es van anar obrint pas a drets que no s’havien tingut en compte abans:
Drets participació política
Dret de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics
El sufragi universal
En aquest sentit:
Les esmenes 13,14,15 ratifiquen l’abolició de l’esclavitud en tot el territori nacional.
Des de del final del segle XIX i durant el XX, les constitucions han reconegut els drets polítics de la dona.
Drets socials
Documents importants reconeixement drets ciutadania:
La constitució francesa recull disposicions que protegeixen els treballadors
Bismarck va impulsar mesures com l’assegurança de malaltia
La constitució mexicana reconeix els drets laborals
La constitució alemanya regula àmpliament els drets socials, econòmics i culturals.
2.4- Ciutadania socialMarshall publica Ciudadanía y clase social
Defineix ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plenapertinença a una societat.
La protecció d’aquests drets vindria garantidaper l’estat nacional, entès com a estat social de dret.
Però això pot aconseguir-ho un estat de justícia, no un estat del benestar.
que
3.-Dimensions de la ciutadania contemporània
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENTI D’EXERCICI
Política Igualtat de drets civils i polítics.
Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions
Econòmica Equitat en les relacions laboralsResponsabilitat personal i corporativa
Civil Ètica professional
Intercultural respecte actiu, solidaritat,diàleg de debò.
Cosmopolita Solidaritat internacional, equitat mundial
3.2.- Noves facetes de la ciutadania - Ciutadania econòmica
Aquest reconeixement implica una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social de les empreses, com a consumidors posant en pràctica una ètica del consum.
Afecten a tots, tenint com a objectiu l’eradicació de la pobresa.
Ciutadania civilL’impuls ètic té la seva expressió en tres principis:
Voluntariat o tercer sector social
Les professions de prendre seriosament l’ètica professional
L’opinió pública crítica, neix de mantenir obert i viu un debat entre els ciutadans mitjançant l’ús públic de la raó
Ciutadania intercultural
L’ètica intercultural. Consisteix a invitar a un verdader diàleg entre els que pertanyen als diferents grups de manera que respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tots uns principis de convivència justa i feliç.
Ciutadania cosmopolita
Cal universalitzar els drets humans de la primera i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.