Fet per: Neus de la Cruz, Carlos Cruces i Aleix Melich

- Resum

- Introducció

- Materials i mètodes

- Resultats

- Discussió

L’enzima lactasa: formada per dos monosacàrids, galactosa i glucosa.

La persistència d’activitat lactasa és hereditària, l’activitat de l’enzima es manté a l’edat adulta.

La seva freqüència varia a les diferents poblacions humanes, sent alta sobretot a:

- Nord d’Europa - Algunes tribus nòmades del Nord d’Àfrica i Pròxim

Orient.

La lactosa: disacàrid compost per glucosa i galactosa. Es troba fonamentalment a la llet.

En una part dels éssers humans l’activitat lactasa disminueix durant la infància i l’adolescència, es diu que presenten hipolactasia.

Altres persones, l’activitat de l’enzima continua a nivells alts durant l’etapa adulta, mostren persistència de l’activitat lactasa (lactasa positius).

L’edat a la disminució de l’activitat lactasa es variable. Mai abans dels dos anys.

Efectes de la ingestió de llet entre els individus amb baixa activitat lactasa provoca: nàusees, diarrees, gasos i dolors abdominals.

La persistència d’activitat lactasa pot implicar conseqüències negatives, com el càncer d’ovari. Sembla existir un augment de risc de manifestar catarates entre els individus lactasa positius.

Han analitzat a 170 voluntaris sans, 67 homes i 103 dones, entre 20 i 30 anys.

La persistència s’ha adoptat els mètodes de les determinacions en sèrie de glucosa en sang, després d’una ingesta de 50g de lactosa dissolta en 500ml d’aigua.

Es van realitzar tres determinacions: abans de la ingesta i 30 i 60 minuts desprès. Les mediacions es van realitzar amb glucòmetres. Lactasa positiva els que han mostrat un increment de la concentració en sang igual o superior a 20mg/dl.

Els voluntaris van respondre unes enquestes sobre el volum de mitjana que prenien de llet diàriament, amb l’objectiu de comparar la freqüència obtinguda en la mostra analitzada amb la d’altres poblacions del voltant.

Finalment es va analitzar una possible existència de un clima mitjançant les freqüències amb respecte les coordenades geogràfiques de les poblacions considerades.

Aquesta gràfica ens mostra la distribució de freqüències del increment de glucosa a la sang entre els individus lactasa positius i lactasa negatius.

No s'han observat diferències a la ingesta mitjana de llet entre els grups d'individus: lactasa positius i lactasa negatius.

0 1 5 1 0 1 5 2 0 2 5 3 0 3 5 4 0 4 5 5 0 5 5 6 00

5

1 0

1 5

2 0

2 5

3 0

3 5

4 0

4 5

Lactasa negatiusLactasa positius

Nº de casos

m g/dl

Aquesta gràfica representa les distribucions de freqüències del consum diari de llet entre els portadors dels dos tipus.

S’observen valors lleugerament superiors entre els individus lactasa negatius a les primeres classes i valors lleugerament superiors entre els individus lactasa positius a les últimes classes.

No s’han trobat diferencies estadísticament significatives entre les dos distribucions.

10 100 300 500 10000

5

10

15

20

25

30

35

40

Lac tasa nega t iusLac tasa pos it ius

F reqüència (% )

m l

Amb l’objectiu de conèixer la distribució de freqüències de la persistència d’activitat lactasa a Europa, es van recopilar referències sobre trenta poblacions, configurant la base de dades que es mostra a la taula.

Les diferències observades a la taula poden ser degudes a processos evolutius comuns a tot el continent o bé a alteracions passades a escala regional.

Segons Nei i Saitou, la distribució geogràfica de les freqüències del gen de la persistència de activitat lactasa suggereix que podria haver estat present des de fa molt de temps en les poblacions humanes, per això, la deriva genètica poder hagués estat un factor important de la seva diferència geogràfica.