POESIA DE TRADICIÓ SIMBOLISTA

MÀRIUS TORRES (1910-1942)

ÍNDEX

1. EL SIMBOLISME. ORÍGENS I SEQÜELES

2. EL CONTEXT HISTÒRIC. LA GUERRA CIVIL

3. UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA

4. AUTORS PRINCIPALS ADSCRITS

5. MÀRIUS TORRES I PERENYA

ORÍGENS DEL SIMBOLISME

Neix a França a finals del XIX. Charles Baudelaire, principal poeta

Està en contra del realisme i del naturalisme, i és espiritual i oníric

Escriptura altament metafòrica i suggestiva, dotant les imatges mostrades d’un significat simbòlic

Evocació enfront de la descripció

Llibertat formal, ús del vers lliure La mort de l’enterramorts,de Charles Schwabe

POESIA SIMBOLISTA

La poesia simbolista cerca vestir la idea d’una forma sensible, posseeix intencions metafísiques i a més a més intenta utilitzar el llenguatge literari com a instrument cognoscitiu, per la qual cosa la trobem impregnada d’un halo de misteri i de misticisme. Per a alguns autors és considerat en cantó fosc del Romanticisme, primer, i del Modernisme, posteriorment. Pel que fa a l’estil, basaven els seus esforços en trobar una musicalitat perfecta en les rimes, tot deixant a de banda la bellesa del vers. Intentaven allò que Baudelaire denominà la “teoria de les correspondències” les secretes afinitats entre el món sensible i el món espiritual. Un dels recursos més emprats és la sinestèsia.

EL POSTSIMBOLISME

El Postsimbolisme és un corrent poètic que es va crear a Catalunya entre els anys 20 i 30. Va heretar la tradició simbolista portada fins als extrems de la complexitat de la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país, en especial el final del Noucentisme amb la dictadura del general Miguel Primo de Rivera i després la proclamació de la II República i l’adveniment de la Guerra Civil.Vièrge aux colombes, de

Charles Schwabe

CARACTERÍSTIQUES

• S’introdueix el concepte de “poesia pura”, que és independent de la realitat racional i estèticament completa

• Aprofita formes i tendències precedents però alhora les combat amb vehemència

• Es tracta d’una poesia hermètica, amb un valor absolut del llenguatge i la suggestió sensual de la paraula

• Elaboren una poesia que porta a l’abstracció i a la sublimació de la bellesa, parlant de la realitat però a través d’imatges i mai directament

• Són poetes aïllats de la resta, que fugen de la realitat quotidiana i n’inventen una altra de diferent, més acostada al fet poètic

• En alguns casos es continua la tradició noucentista de culte i admiració envers els clàssics grecollatins

• Diverses ramificacions, segons l’autor

CONTEXT HISTÒRIC: LA GUERRA

• La Segona República: desitjos anhels, realitats, frustracions

• La Guerra Civil, trencadora de totes les ànsies de canvi i de regeneració de la societat

• Postguerra marcada per la fugida a l’exili i la cultura de resistència Quadre: al·legoria de la

Segona República espanyola

UNA CULTURA DE RESISTÈNCIA

• L’exili és un drama que marca tothom, en especial la gent assenyalada, però també escriptors, intel·lectuals i pensadors que tenen la missió de mantenir la flama ben viva

• L’exili impedeix la publicació a Catalunya i a Espanya però sí es fa a l’estranger, en especial a Mèxic i a d’altres països acollidors.

• Els autors s’acosten a la literatura que es fa a l’Europa que surt de la Segona Guerra Mundial

AUTORS PRINCIPALS

• Carles Riba i Bracons (1893 - 1959)

• Clementina Arderiu i Voltas (1889 - 1976)

• Miquel de Palol i Felip (1885 - 1965)

• Màrius Torres i Perenya (1910 - 1942)

CARLES RIBA I BRACONS

• Professor de literatura, traductor hel·lenista d’èxit, gran poeta...

• Casat amb la poetessa coetània Clementina Arderiu

• Compromès amb la República, s’exilia durant un breu temps

• La seva poesia té constants referències cultes i clàssiques

• Importants influències de March, Dante, Petrarca i Carner

• “Llibre d’Estances” i “Les Elegies de Bierville”, obres principalsCARLES RIBA I BRACONS

Súnion! T'evocaré de lluny amb un crit d'alegria,

tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:

pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,

amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.

Temple mutilat, desdenyós de les altres columnes

que en el fons del teu salt, sota l'onada rient,

dormen l'eternitat! Tu vetlles, blanc a l'altura,

pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;

per l'embriac del teu nom, que a través de la nua garriga

ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;

per l'exiliat que entre arbredes fosques t'albira

súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix

per ta força la força que el salva als cops de fortuna,

ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

TEMPLE DE POSIDÓ, AL CAP DE SÚNION, GRÈCIA

SÚNION...

MÀRIUS TORRES I PERENYA

Ingressat al sanatori de Puig d'Olena des de 1935 a causa d’una malaltia, la tuberculosi, fou en aquests set anys de vida al sanatori quan escriví la major part de la seua obra poètica. Ell mateix en féu una tria abans de morir, que hagué de veure la llum de manera pòstuma, ja a 1947, amb el títol de “Poesies”.

Al sanatori va fer una gran amistat amb una malalta interna com ell, la “Mahalta” dels seus poemes, que seria la seva confident. A causa de la malaltia, i de la vida que es veié obligat a dur, es produí una actitud de rebuig envers la ciència (ell era metge) i una MÀRIUS TORRES I PERENYA

MÀRIUS TORRES I PERENYA

aproximació a formes d'espiritualisme que facilitaren un atansament cap a la poesia. Aquesta condició d'home malalt repercutí poderosament en la seua obra, on hi ha un enfrontament obsessiu i constant amb la mort. Hi és perceptible l’empremta de Carles Riba, amb qui mantingué una relació epistolar, i d'alguns dels mestres del simbolisme francès, com Verlaine i especialment Baudelaire. La seua obra literària, caracteritzada pel rigor tècnic i formal dels poemes, es constitueix a partir de la recerca individual d'un sentit per a l'existència humana; i és precisament la pròpia pràctica de la poesia allò que en justificarà en ell la dimensió transcendent. Quant als temes que tractà en els cinc llibres que ell ordenà, se'n poden distingir quatre de fonamentals: el de la música (molt proper als simbolistes), el del món natural i, sobretot, els de l'amor i la mort. Aquest darrer tema apareix sovint a partir de setembre del 1936, i hi apareix com una realitat cruel i com a integrant essencial del seu paisatge íntim.

1

2

3

4

5

1. De petit, amb l’avi2. El jove estudiant3. El sanatori4. El poeta, en 1938. 5. El poeta, en 1941, amb Mercè Figueres

PASSEIG FOTOGRÀFIC