PORTULANÚMERO 190, OCTUBRE 1997 / 2^

<T.rröiu

zena p

Maria Rigo, eritftnyable

uan~ans¿E§conx

uriÍJiy 3iiiii -VJiìJ'i'i

Quinzenal de Marratxí

Comunicaciói Cultura

de MarratxíC/d'AlbertCastell27,1esq.07141 PòrtolRedaccióTeI. 79 78 70 / 79 74 36Fax 79 74 36Administració. Distribuciói Publicitat TeI. 60 31 44

En quinze dies...

- Debat de l'estat de l'autonomia.

- "Balears va bé" -segons en Màtigues-...crec que em sona Ia frase...

- La gran pregunta és... es deixaràbigot ara ell també?

- En Joan va casar Ia seva filla Cristi-na.

- PrimerlavaferduquesadeMallorca.- Després duquesa de "Palma de

Mallorca"... per afegitó, Jo hi hauria posatcodi postal i tot...

- N'Aduardo Saplana va derogar eldecret que donava a les universitats po-testat lingüística.

- Madrit ens donà 250 milions pertapar forats de les carreteres.

- Campanya de vacunació de Ia me-ningitis i del grip.

- La fiscalia decidí no recórrer Ia sen-tència del Túnel de Sóller.

- EIs instituts començaren les classesamb retard...

GAVIM

C O L · L A B O R A D O R S

ToIo Aguilar JofreSebastià BennasarCatalina BestardJoan BordaGuillem Bosch i RocaMargalida Bosch i RocaJoan CervantesPere Estelrich i MassutíElena FemeniaBartomeu Fiol i CoIIFranciscà JuanedaGuillem Massot i CapóJoan Massot i JuanJoana Maria MatasJosé L. MontesinosJosep NigorraJosep Lluís PoI i LlompartAntoni Roca i JerezDavid RocaVicenç SastreJoan Carles SerraGabriel A. Vich

DISTRIBUCIÓ, PUBLICITATJoan HorrachDaniel MasAntònia RossellóJaume Rotger

REDACCIÓCati BisquerraDaniel Mas

CONSELLEDITORIALPere Amengual ¡ BestardJosep A. Calvo i Femenies

COORDINACIÓMiquel Bosch i AubaDIRECCIÓ

Biel Massot i Muntaner

Imprès a Arts Gràfiques XiscoD.L: PM 529/81

PORTADALes campiones de gimnàstica

(foto, BMM)

KS UEN HOKA OUIi: L'AJUNTAMENT CONI)IuMNI LA POLITICA EDUCATIVA I)E MATAS I ASNAU

Ek articles publicats expressen,únicament, l'opinió de llurs autors,els quals es fan responsables del

contingut.« * »

La Redacció no s1dentificanecessàriament

amb el contingut dels escritspublicats.

Que consti en acta...+ La il·lusió que fa a alguns Ia segona edició de Ia Fira deTardor.+ La troballa de noves restes prehistòriques a Ia zona deSon Verí.4 L'impacte de Ia darrera portada, dedicada a CristinaTrujillo.+ L'èxit dels equips esportius del Costa i Llobera: gimnàs-tica rítmica i taekwondo.^ La bona feina de Beby Arco i Rafel Oliver en les sevesespecialitats.+ Les entitats que encara no s'han temut que hi ha unaPlataforma pro Institut.^ La brutor que hi torna haver arreu del municipi: cova deSon Caulelles, Sant Marçal, Es Figueral, Es Pont d'IncaNou...4 Les entranyables paraules de Joan Miquel Lladó aldarrer número.^ El retall de programació en català dedicada a Mallorcade Ia televisió centralista-espanyola i el mutisme sobreaquest fet de Manuel Ferrer/Manolo Herrero que tan aviatescaina per altres coses.^ L'absurd que resulta patir per una hipotètica "invasiócatalana" quan neixem, vivim i morim en plena, real i reialinvasió espanyola. I n'Herrero, ni mu.4 L'assumpció d'aquesta idea que fa el pamflet municipaldient que un equip marratxiner "va guanyar un trofeud'àmbit nacional a Albacete". Quina nació és, aquesta?4 Les pretensions del pamflet municipal, que aras'autoanomena "revista". Deu estar dins Ia línia de l'ex-pansionisme "nacional". S'ho haurien de fer mirar.+ La crítica contínua del PP a Ia gestió del batle MiquelBestard.^ La manca de resultats oficials de les investigacionssobre les activitats nocturnes durant les oposicions depolicia.^ La necessitat de l'institut d'ESO i de l'oficina tècnica deCorreus i Ia contínua i demostrada pardaleria dels seusdirigents.+ L'amo de son Bonet ara Ja reconeix Ia quantitat debarrabassades que hi ha al nou aeroport. Però ell no esdóna per al·ludit: Ia culpa és dels demés. Quina barra!

f^-^^T^OPJ55T"WC: ^ u&*

BNtau^mtt*N»QL«W\ re&6? /

* TU Qtffc\P"wteu/

,m HS1r^VítoNS E&VKUmf>> MteSfsN^-f>j1fctt.

Q £

Octubre 1997 - 29 quinzena ACTUALITAT 190/3

PREMI PER LA UNITATDE RÀNGERS / ESPLET DE SOCARREL

La unitat de Ràngers i Esplet de Soca-Arrel va aconseguir, elpassat divendres tres d'octubre, el premi Eladi Homs per ser elmillor treball en grup i que s'encarrega de dur a terme unaactivitat exemplar dins el món de l'escoltisme. Aquest treballtracta Ia descoberta de Cabrera com a parc natural. Aquestafeina, duita a terme durant el tercer trimestre del curs passatfinalitzà amb una visita a dita illa, que fou subvencionada per unestament públic.

El premi, que és més que res commemoratiu, constà d'unaestatueta simbòlica i d'un diploma per a tots els nins que hanparticipat l'activitat. Aquest premi s'atorga cada any a una feinaexemplar, fa una sèrie d'anys el va aconseguirun treball realitzatamb pioners i caravel·les que tractava de conèixer i aprendre elsoficis antics que s'han perdut. Es, en realitat, un esdevenimentimportant perquè aquest premi és molt valorat i de gran impor-tància quan es tracta de projectes i feines dins el movimentescolta.

EIs dos caps que pogueren recollir aquest premi foren naDolça i n'Albert que, tot d'una després d'assabentar-se de Ianotícia, restaren astorats i molt contents, Ja que el treball haviaduït molta feina. L'òptim resultat d'aquest farà que sigui fotoco-piat i repartit a tots i cada un dels agrupaments de l'illa.

La resta dels caps n'estam molt contents, enhorabona!

Canviant de tema, el dissabte 11 començà el curs i Soca-Arrel va obrir de nou les seves portes a tots els nins i nines de 6a 17 anys que estiguin interessats. Començam, com sempre, ales 16h'.

Vos hi esperam!

Elena Femenia Salvà

L'EQUIP DE GIMNÀSTICA RITMICADE L'APA COSTA I LLOBERA

GUANYA A ALBACETEL'equip juvenil de Gimnàstica Rítmica de I'A.P.A. del Costa i

Llobera, va guanyar Ia medalla d'or de Ia "Feria de Albacete".Aquesta competició es va celebrar durant els dies 12 i 13 de

Setembre, i l'equip de Marratxí estava format per sis ninesd'edats compreses entre els 13 i 14 anys.

Aquestes mateixa nines ara s'estan preparant per competiral campionat de Mallorca i Balears i poder accedir al campionatd'Espanya. A Ia foto, les gimnastes campiones amb Ia sevapreparadora, Bety Arco.

DESCOBERTES NOVES RESTESARQUEOLÒGIQUES A SON VERI

El nostre col·laborador Vicenç Sastre va donar part a l'Ajun-tament de Ia troballa d'unes restes que poden pertànyer a unaconstrucció talaiòtica. Quan els tècnics de Patrimoni ho estudiïntendrem més detalls d'aquest jaciment que pot estar relacionatamb Ia cova de Son Verí i amb el poblat situat darrere SantMarçal.

HESTUDI D'ARQUITECTURAANSELM LÓPEZ BEZUNARTEAARQUITECTE COL·LEGIAT 23417-6

TeI. 971 60 22 00 - 907 85 83 01 - Fax. 971 60 22 00C/D'AlbertCastell20,1,2 Pòrtol-07141 Marratxí

IXSTITIJT, JA ! //// l>LATAFOKMA VER L'INSTITUT DE MAUKATXI //// INSTITUT, AKA !

190/4 ACTUALITAT

DOS MIL MARRATXINERSALLUCA Ia XV Pujada a Lluc a peu,

que organitza l'Ajuntament, fo-ren uns dos mil marratxiners quevaren acudir a Ia cita anual.

D'aquest dos mils, uns set-cents varen pujar a peu, Ia restaamb els autocars que posaval'Ajuntament a disposició delsmarratxiners.

No va faltar el concert de IaBanda Municipal de Marratxí,executat davall un gran noguerque hi ha quan comença el ViaCrucis.

Un pic acabat el concert es va donar eldinar que consistia en un plat d'arròs,fruita i beguda. Per poder fer les duesgrans paelles foren necessaris prop de300 Kg. d'arròs.

Podeu veure el reportatge gràfic delnostre company ToIo Aguilar a Ia plana 7.

Es varen recollir signatures per l'lnsti-ÍUi

Just davant on es cuinava l'arròs Iaplataforma Pro-lnstitut va muntar una tau-la per donar informació sobre Iareinvidicació de l'institut i sol·licitar signa-tures d'aquells marratxiners queencara no havien signat per re-clamar l'institut. També es podi-en adquirir les camisetes ambl'anagrama de Ia plataforma.

L1AJUNTAMENTS'ENTREVISTAAMBELDIRECTOR DELMECEn una entrevista entre el

batle Miquel Bestard, el primertinent de batle Martí Serra i elregidor de Cultura Miquel CoII,que varen mantenir amb el dele-gat del M.E.C. a Balears, JoanFrancesc Romero, aquest vaexplicar Ia situació actual de l'ins-titut i de les futures transferències ja que elGovern Balear a principis d'any tendrà lescompetències d'educació, per tant va re-metre als representants de l'Ajuntament alGovern Balear.

TROMBAD'AIGUASOBRE MARRATXÍEl dijous dia 25 de setembre, una trom-

ba d'aigua va caure damunt el nostreterme. Les zones més afectades foren EsPIa de na Tesa, que va quedar prop d'unahora sense llum i el Polígon de can Rubiol,on les dotacions de bombers dels parcs

d'Inca i Sóller varen haver d'acudir pertreure l'aigua que dificultava el trànsit.

CORTJAHACOMPRATBON 'SOSEC'Ja esta fet. Cort ha comprat parcial-

ment el cementeri privat de Bon 'Sosec',que tant de llocs de feina i riquesa haviade donar a Marratxí segons els responsa-bles municipals que varen aprovar i de-clarar el seu interès social.

Cort pagarà sis milions mensuals finsl'any 2.012 a Ia propietària del cementerii a més tendrà un 15% de comissió sobre

les vendes de les tombes. No sabem siMarratxí, que te el cementeri dins casaseva, tendrà cap tipus de comissió o be-nefici.

Aquesta adquisició per part de Cort,no atura els contenciosos posats per Bon'Sosec' en contra dels expedients i acordsque ha pres l'Ajuntament sobre aquesttema. CaI recordar que Felix Pons és elmisser que defensa l'Ajuntament deMarratxí.

L'AJUNTAMENT VOL DEMANAREL TANCAMENT DE BON 'SOSEC'

Segons l'opinió de Miquel Bestard iMartí Serra, l'adquisició del tanatori perpart de Cort es una operació absurda, Jaque fer compres d'aquest tipus estantpendents de tota una sèrie de contencio-sos no duu en lloc.

Per altra part, l'Ajuntament si els seusassessorsjurídics Ii acosellen estàdispo-sat a demanarel tancament de Bon 'Sosec'per via judicial.

EL C.I.M. DÓNA ELSEU VISTI PLAUALS CINES DE MARRATXÍLa comissió d'activitats classificades

del C.I.M. va donar el seu informe favora-ble al projecte promogut per l'empresaNord-americana American MoviesCorporation, Ja que el projecte compleixtotes les normatives de seguretat i molès-ties a tercers.

Ara només resta que l'Ajuntament doniels corresponents permisos per iniciar lesobres de construcció de les 24 sales decinema amb capacitat per 5.000 especta-dors.

El PSM. EU i EIs Verds, en contraAquests tres partits no estan d'acord

amb aquesta construcció que segons ellspot esser molt negativa. Però el PSMreconeix que l'única manera d'aturaraquestes obres seria indemnitzar els pro-motors. Això suposaria una gran despesasobre tot si l'Ajuntament Ja hagués donatels corresponents permisos.

La comissió d'Economia del Parla-ment rebutja una proposta del PSM

La comissió d'Economia del Parla-ment Balear va rebutjar una proposta node Llei del PSM, per evitar Ia construcciódel gran complex de cinemes. La propos-ta fou rebutjada amb els vots del PP iPSOE.

El portaveu del PP Guillem Vidal va dirque el PIa Director no contempla els equi-paments d'oci, sinó els comercials i que elprojecte de Marratxí ja ha passat Ia trami-tació de l'Ajuntament i del C.I.M. i el Go-verno no podria aturar-ho.

L1EMPRESAMUNICIPALDE SERVEIS JA TE CONSELLD'ADMINISTRACIÓDurant un ple extraordinari es va no-

menar el consell d'administració deMarratxí XXI, S.A., el qual estarà compostper Miquel Bestard, com a president, i elsvocals Manuel Pardo Cabot, pel PSOE,Andreu XavierJuan Parets, pels Indepen-dents de Marratxí, Marçal Palou Rigo, pel

IiS BEN HOlM QUE L'AJUNTAMENT CONl)EMNI LA POLlTICA EDUCATIVA DE MATAS I ASNAU

Octubre 1997 - 2a quinzena NOVETATS 190/5

PP, i Guillem Ramis Moneny en represen-tació del grup mixt (EU i PSM).

Aquesta composició es completaràamb Ia presència d'un regidor de cadagrup municipal que tendrà veu però novot.

De moment els representants d'aquestconsell no rebran cap tipus de remunera-ció, però no es descarta en un futur estu-diar qualque sistema de dietes.

TRES COTXESPER LA POLICIA LOCALL'Ajuntament llogarà tres cotxes per Ia

Policia Local. Amb aquesta iniciativa sevolen estalviar doblers tant en l'adquisiciócom en el manteniment dels vehicles.

MARRATXÍ ACCEPTALES ESTACIONS DEL TRENL'Ajuntament ha acceptat Ia cessió

per part dels Serveis Ferroviaris deMallorca, de les dues estacions de dins elterme.

L'Ajuntament Ja feia un ús parcial de

les estacions, però amb el nou conveni,dispondrà de Ia totalitat dels dos edificis.

A l'estació d'Es Pont d'Inca hi voleninstal·lar una biblioteca, Ia qual cosa evi-taria el desplaçament fins al col·legi

Blanquerna, i al mateix temps estaria méscèntrica que no ara.

Quant a l'estació d'Es Figueral seràadequada per acollir un centre de joventutpels residents a Ia zona.

OBRES AL POLISPORTIUDE SON CAULELLESEl polisportiu de Son Caulelles ben

aviat tendrà una pista de patinatge i unapista multiús. Igualment quedarà tancatl'accés que fins ara havia servit per entraral recinte esportiu i enlloc d'accedir-hi perIa carretera hauran de voltar per darrere.

Segons Lluís Tapia aquí on ara apar-caven els cotxes s'hi farà una pista depatinatge amb distintes rampes i obsta-cles, responent d'aquesta manera a unapetició dels molts practicants d'aquestesport.

Igualment en aquest mateix lloc s'hiconstruirà una pista multiús on es podràpracticat el bàsquet i el futbito. D'aquestamanera es resoldrà Ia manca d'espais

esportius del primer districte, jaque fins ara només tenien Ia pis-ta del polisportiu del Costa iLlobera.

VOLEN MILLORESALTRANSPORTPÚBLICE.U. de Marratxí proposa Ia

creació de dues noves aturadesdel tren dins Es Pont d'Inca Nou,i una a devora del centre de sa-lut. Al mateix temps demana quel'Empresa Municipal de Trans-ports de Palma, perllongui Ia lí-nia d'Es Pont d'Inca, fins Es PIade na Tesa, Es Figueral i EIs

Garrovers.També demana que es posi ràpida-

ment en marxa Ia línia de busos que hand'unir els distints nuclis de població deMarratxí amb el centre de Salut.

SucceiràPER AMOR A L'ARTAquest és el títol de Ia mostra que

s'inicia dia 20 d'octubre al Solleric deCiutat. Es tracta d'un homenatge a diver-sos artistes ja desapareguts, com és elcas dels nostres Pere Sureda i Rosa Palou.Restarà obert fins al 2 de novembre.

PERE SUREDA AL SOLLERICDia 22 d'octubre a les 19:30 hi haurà

un acte d'homenatge a Pere Sureda. Cons-tarà d'un parlament biogràfic i de l'actua-ció dels Valldemossa i de Ia colla dexeremiers de Pep Lluís PoI.

EXCURSIÓ A CÚBEREn concret a les comes de Son Torre-

lla i de Binimorat, començant des de l'em-bassament militar de Guida. Recorregutquasi sense desnivells, amb bones vistes1 dues horetes de camí planer.

Sortida, dia 26 d'octubre a les 9 h. del'aparcament mpal de Sa Cabaneta.

CONVIVÈNCIES A MARRATXINETJornades de desenvolupament perso-

nal, comunicació i diàleg dirigides perRafael Ubal, professor de psicologia.

Organitzades per l'Escola municipalde Salut del 24 al 26 d'octubre.

RECAPTACIÓ DETRIBUTSEIs imposts sobre béns immobles,

vehicles, activitats econòmiques, rústica iles exaccions municipals es poden abo-nar a Sa Cabaneta fins al 31 d'octubre.

FIRADETARDORA Sant Marçal els dies 1 i 2 de novem-

bre. Vegeu el programa complet a Ia pla-na 12

MARATÓ FOTOGRÀFICADinselmarcdelaFiradeTardor. Dia

2 de novembre. Bases a Ia plana 12.

EscoletaEducació infantilPrimàriaESO(BUP i COU)

Col·legiPius XII^u^^^^

Aving. Gaspar Bennàssar, arquitecte, núm 33TeIs 75 1794 / 75 15 72 Il Fax 20 03 40

Ciutat de Mallorca

INSTITUT, JA ! //// PLATAFORMA PER L'INSTITUT »lí MARRATXI //// INSTITUT, ARA !

190/6 NOVES DEL TERME

El grup d'esplai Es Campet obri les seves portesDia 4 d'octubre

inuguram el curs 97-98en el grup d'esplai "EsCampet", en el carrerMartí Rubí de SaCabaneta. Vos hiesperam a tots a les10:30 amb moltes ga-nes de jugar i passar-homolt bé.

El termini d'inscrip-ció serà des del mateixdia 4 d'octubre fins eldia 8 de novembre. Performalitzar Ia inscripciónomés és necessari duruna foto tamany carnet iuna fotocòpia de Ia car-tilla de l'assegurançamèdica.

Ja ho sabeu, al·lots i al·lotes a partirdesis anys, és a dir, que enguany curseuprimer de Primària, vos esperam dia 4 perdivertir-nos tots plegats.

I si ets un jove de més de devuit anys

i t'agraden els nins i fer feina amb ells,pots trobar el teu lloc dins l'Esplai i potsvenir a donar-nos una mà el mateix dia 4,o posar-te en contacte amb nosaltres altelèfon 60.20.48.

Cada dissabte de 10:30 a 12:30.

L'equip de monitors

Es Pont d'Inca Nou

SOPARDEGERMANORACAMPDEMAR

El passat dia 11 d'octubre va tenir llocel sopar de germanor per celebrar l'èxit deles passades Festes Populars des Pontd'Inca Nou. El lloc triat va esser el restau-rant El Barco.

El sopar va servir, a més, per reflexio-nar i comentar diversos aspectes de Iaurbanització. Teniu en compte que esPont d'Inca Nou constituteix un grup es-pecial de gent (ja sigui per Ia seva proce-dència geogràfica, interessos culturals,nivell econòmic, etc).

En acabar el sopar alguns decidirencontinuar vetlant i passar l'estona en unpiano-bar fins a ben entrada Ia matinadai altres optaren per tornar a Marratxí. Es-perem que les Festes Populars des Pontd'Inca Nou assolesquin cada any aquestobjectiu tan fantàstic d'aglutinar Ia gent iIa Comissió de Festes responsable hopugui celebrar cada any.

Josep Antoni Calvo

ELCONSELLER RAMISVISITA MARRATXÍ

El conseller de Medi Ambient, MiquelRamis, va visitar Marratxí, on fou rebut pelprimer tinent de Batle Marti Serra, Ja queen Miquel Bestard no hi fou present permotius personals.

Ramis va dir de fer noves prospecci-ons de pous d'aigua dins Marratxí perassegurar el proveïment i millorar Ia qua-litat del aigua.

Martí Serra, entre altres coses, va de-manar al conseller de Medi Ambient Ianeteja del torrent de Coanegra, així comtambé de les síquies naturals. Així mateixes parla de Ia millora i conservació de lesàrees naturals del terme.

NOMENAT EL NOU NOTARI

Ja se sap el nom del substitut d'AntoniRoca a Ia notaria de Marratxí. Es tracta dePedro Gutiérrez Moreno i prendrà posses-sió del càrrec a mitjan mes de novembre.

j J/ INSTITUT, JA !• f Plataforma per l'Institut de Marratxí

LA PLATAFORMA PER L'INSTITUTVOL MES RECOLZAMENT

La Plataforma per l'institut ha dirigit unescrit als professionals de l'educació delterme, demanant lasevacol·laboracióen les activitats que vol dur a terme.

A Ia carta dirigida als professor hi hadeu punts de possibles actuacions queels mestres poden realitzar. Aquests deupunts son:

Recollida de signatures, difusió d'ad-hesius amb el anagrama "Institut, Ja!",venda de samarretes amb l'eslògan, ferun mural a classe sobre Ia utilitat de l'edu-cació i Ia importància de poder gaudir d'uninstitut a Marratxí, amb els escolars visitaon es construirà el futur institut, fer redac-cions i cartes sobre el tema, organitzar

trobades i festes "Pro-lnstitut".Aquestes són algunes de les actuaci-

ons que Ia plataforma pro-lnstitut voldriaque es duguessin a terme als centresescolars del municipi amb Ia total col-laboració dels professors.

La Plataforma critica l'actuació del di-rector del MEC

Alguns integrants de Ia plataforma hacriticat l'actitut del director del M.E.C a Iarecent visita que va rebre per part delconsistori de Marratxí.

Segons aquests components de IaPlataforma, el director del M.E.C. nomésha fet tirar balons fora, rentant-se lesmans i passant Ia patata calenta als altresi consideren que l'Ajuntament havia dehaver anat directament a parlar amb elGovern Balear.

KS IJKN HOKA OUK L'AJUNTAMENT CONl)KMNI LA POLÍTICA KI)UCATIVA I)K MATAS I ASNAU

Octubre 1997 - 29 quinzena REPORTATGE GRAFIC 190/7

LA XV PUJADA DE MARRATXÍ A LLUC A PEU(fotos, ToIo Aguilar / BMM)

Necessitaren un grapat d'homes de força per moure les paelles. La gentjove també s'ho va passar d'allò més bé.

INSTITUT, JA ! //// PLATAFORMA PEU L'INSTITUT IiE MARRATXÍ //// INSTITUT, ARA !

r 190/8 DE RES PUBLICA

REPAS A LA NOVA AREADE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Ja fa anys que l'actual batle, MiquelBestard, és elresponsable de ParticipacióCiutadana, però darrerament es va crearuna nova àrea amb aquest nom, depenentd'una comissió, que fins ara no existia.

Ens hi acostam per fer un repàs decontinguts i finalitats així com per revisarIa principal problemàtica ciutadanad'aquests moments.

Com surt aquesta nova àrea?Abans passava que normalment per

les persones que volien parlar i exposarels seus problemes, hi havia un regidor,que normalment era Jo, però degut a Iafeina no se tenia en compte aquesta gentaixí com calia. Crec que el que interessaés que quan les associacions tenguin pro-blemes hi hagi una persona per atendre'lsi que sàpiguen que s'han de posar direc-tament en contacte amb mi. Tot i que quanparlem amb ells sempre es tractarà deproblemes de diferents àrees, tant de cul-tura com de serveis. Jo prendré bona notadel que m'exposin i ho aniré passant alsresponsables de cada àrea.

Com valores aquesta reestructuració?Crec que aquesta reestructuració és bona pel funcionament

de l'Ajuntament, dels polítics i de les associacions del poble.L'hem creada perquè se Ii pugui donar un bon rendiment. Lameva idea és escoltar els problemes i tractar de donar-lossolució en Ia mesura que es pugui.

Si m'avisen amb temps per Ia reunió i sabem quin és el temaprincipal Ia podríem preparar i fins i tot dur el responsable del'àrea corresponent o el tècnic adequat per parlar-ne entre tots.També tenim les portes de l'Ajuntament obertes per si volen ferles reunions aquí mateix.

Construccions i promocionsJ uan Galan - AJ. Ramos

Tels795501 -601474

C/ Cadernera 52Sa Cabana

Amb quins recursos comptal'àrea? On s'ubicarà?

La mateixa secretària de batliaem podrà fer una relació dels temesexposats pertenir-los present i pas-sar-los a les àrees corresponents.Ho duc directament des de batlia ien aquests moments aquest mateixdespatx serà el de les possiblesreunions.

Englobau totes les associaci-ons del poble o només les veï-nals? I les de partits polítics?

Hi ha altres associacions quedepenen de l'àrea corresponent,com pugui esser Ia tercera edat. EIspartits polítics podrien dependred'aquí.

Participació ciutadana va lli-gat amb Miquel Bestard?

Crec que és més un tema debatlia que de persona perquè quanjo ho duia abans també en parlaven

amb en Martí Serra, que aleshores era el batle. Les associacionss'estimen més parlar directament amb el batle.

Feim un repàs dels principals problemes?A Sa Cabana hi ha el problema de Ia circulació, però tenim el

projecte inclòs al PIa Mirall per eixamplar el carrer i desprésveure les mesures oportunes que s'hagin de prendre.

Al PIa de na Tesa, Pebresec segueix les gestions per passaral Polígon. Si encara no han partit un tècnic n'investigarà lescauses. PeI que fa al vial pel qual pateixen els veïnats de SonBonet no és cert que s'hagi d'unir amb Palma. De tota maneraquan venguin el mateix Rafel Company, tècnic d'urbanisme, elsho explicarà detalladament.

Al Pont d'Inca Nou hem fet controls molt estrictes per Iaqüestió de Ia velocitat i del vandalisme, fins al punt que algunveïnat s'ha queixat. Hem començat aquí, però seguiran peraltres punts del terme i es repetiran els pics que sigui necessari.

En relació al transport dels Garrovers tenim pensat de dur-hoendavant però ens hem d'asseure i estudiar-ho. Ara el noudelegat s'hi podrà dedicar i em presentarà alternatives. Esnecessari adoptar una solució.

De Son Ametler i Son Daviu es gestiona Ia recepció, però ésun tema llarg i dificultós, encara que els tècnics hi estan damunt.

A Sa Cabaneta és necessari trobar una solució al trànsit. Elnou regidor es posarà en contacte amb els veïnats i es revisaranles alternatives.

Gràcies. Esperem que aquesta àrea serveixiperagilitzarelstràmits administratius i tots aquests problemes es reso/guinprest¡bé.

B.-

KS BEN HOKA OUIi L'AJUNTAMENT CONI)KMNI LA POLÍTICA KI)IJCATIVA I)E MATAS I ASNAR

Octubre 1997 - 29 quinzena SOCIETAT 190/9

Entre Joves

Elena Femenia

Avui ens hem aturat a parlar ambn'Elena Femenia Salvà. N'Elena serà unade les que duran endavant aquesta sec-ció d'Entre Joves i per això també ha depassar pel tub.

N'Elena ara té 18 anys, va néixer aPalma un 22 de març del 79, però viu a SaCabaneta des de fa uns 7 o 8 anys.

Ha estudiat des de segon de batxillera Ses Estacions i ara enguany començaràa Ia UIB filologia catalana. Si més no, enacabar voldria anar a una universitat es-panyola, on es parli castellà i, convalidantles assignatures, fer filologia hispànica.En acabar ambdues carreres no té clar elque vol fer: estudis, recerques, fer feina aun diari, fer correccions... el temps hodirà.

Està aficada a I'A.E. Soca-Arrel dePòrtol perquè Ii agraden molt els ninspetits i troba que és una feina molt guapaensenyar als nins petits el que tu Ja hasaprès.

De fet, dedica tot el seu temps lliure alsescoltes, però encara Ii queden petitesestones en què llegeix llibres i escoltamúsica.

El seu hobbie especial és escriure itots podem veure com ho fa, perquè éscol·laboradora de Pòrtula i cada mes hisol haver un article seu.

Admira el Che Guevara per Ia sevaforça, no per Ia seva política.

Una pel·lícula que Ii agradà molt fou"El Club de los Poetas Muertos".

Un llibre molt especial "Como Aguapara Chocolate", conta que no volguémirar Ia pel·lícula fins que no acabà elllibre.

Un disc amb què es quedaria seria undels Beatles.

Diari no en llegeix i com a revista esquedaria amb Pòrtula, per què serà?

Un lloc, sense pensar-s'ho gens esqueda amb CaIa Deià o CaIa Banyalbufar.

Quan Ii demanam amb quina personaes quedaria ens diu que "amb un amicmolt especial"... qui serà?

Li agrada ballar, el ball de saló enespecial, i també Ii interessa el ball de bot.

El seu plat de cuina preferit és el fritamb molta patata.

Com a pintor Ii agra-da el Bosco, pel Jardídeles Delícies, troba queper ser un quadre fet enèpoca medieval és moltliberal.

Com a poeta es que-da amb Bécquer perexcel·lència. Comacom-positor amb Bach, diuque sempre estudia ambBach, l'ajuda a concen-trar-se.

Un viatge ideal perella seria arreu del món.

El seu principal de-fecte és que és molt ner-viosa.

La seva gran virtut ésque és molt bona cuine-ra, però afegeix que permés referències Ii dema-nem a son pare...

Es defineix com unapersona oberta que Iiagrada assaborir elsbons moments de Ia vida.S'enfada aviat, però també es calma avi-at. Li agrada molt anar de bona fe i no fermal a Ia gent. Se sent satisfeta de tenir elsamics que té, dels seus estudis...

Una experència molt impactant va sertrobar un amic seu just després d'un acci-dent...

Si pogués Ii agradaria tornar a néixer ofer els 17anys i no tornaria anar mai mésa una escola de monges..., i si veiéssiu Iacara que fa quan ho diu us ho creuríeu.

Una il·lusió que té és veure els seussomnis complerts: viatjar pel món, teniruna feina que Ii agradi molt i formar unafamília.

La seva escala de valors és: salut,amor, aprofitar Ia vida.

A les persones les demana que sàpi-guen estimar, sinceritat, solidaritat...

De Ia societat canviaria moltes coses,sobretot l'odi i l'avarícia.

El seu partit polític ideal ni existeix niexistirà mai, perquè segons diu ella, l'ide-al per tu no ho és per un altre.

De Pòrtula el que més Ii agrada sónles entrevistes centrals, segons qui siguiel personatge... Creis que Ii agradarà

aquesta vegada?El que manco Ii agrada és que a Es-

pòrtula es dediquen massa al futbol... iels altres temes?

Quan Ii demanam què és el que no Iihem demanat i Ii hagués agradat contes-tar diu que és a veure si Ii agrada el poble.I hagués contestat que sí.

Algunes paraules clau... Què és pertu?

Amor: saber-ho donar tot.Natura: una vivenda ideal si no s'es-

panya.Cotxe: ara una obsessió perquè s'està

fent el carnet..., però és un vehicle, unmitjà de transport ideal, però hauremd'aprendre a fer-ne un ús racional...Seriabo que fessin estudis perquè no contami-nin tant.

TV: potser un bon invent o un malinvent...

Ràbia: sentiment que tens com a ga-nes de mossegar algú, de pegar-li.

Amistat: és com donar i amollar, "fo-tre'm jo avui i l'altre demà".

CBE

IXSTIT(JT, .IA ! //// PLATAFORMA PER L'INSTITUT DE MARRATXÍ //// INSTITUT, AUA !

190 / 10 ENTRANYABLES

MARIA RIGO MARTORELL,Ia comare d'Es Pont d'Inca

LES MANS DE LA VIDA

Maria Rigo Martorell va néixer aMontuïri dia 2 de maig de l'any 17. A aquellpoble es va casar amb Miquel BennàssarGrau i tengueren una filla, na Magdalena.Després vingué com a comare a Marratxíi s'establí al Pont d'Inca, on viu des de fauna cinquantena d'anys perquè és el llocque més Ii va agradar des de que hi vaarribar. Durant 25 anys també va fer feinaa Son Dureta.

AIs 26 anys va anar a estudiar aBarcelona, a on va estudiar per comare iperpracticant. Va ferelphmerde comare,després primer i segon de practicant illavors va ferl'altre de comare.

Com se vos va ocórrer, fer-vos co-mare?

Perquè Ia meva sogra era Ia comaretitular de Montuïri, per això. Ara Ia mevafilla també ho és. Quasi, quasi tots elshomes de Ia nostra família també són migcomares o practicants.

A Barcelona n'hi havia que estaveninternes però com jo només n'hi havia tres,i ens deien "les intruses" perquè nomésanàvem allà a examinar-mos. Però erenuns estudis ben "daixons", varen esserben sobrats. Abans havia estudiat Io queme varen donar a ca nostra i a Barcelonavaig anar a Ia Facultat.

Quan vaig haver acabat d'estudiar vaiganar a Algaida dos anys i mig i llavors comque vaig haver de venir aquí, me'n vaiganar d'allà i vaig venir aquí perquè allà noguanyaven un cèntim. Poc que mos dona-ven i molta feina i res. I vaig venir aquí i arafa quaranta-nou o cinquanta anys.

O sigui que vareu venir per cobriruna plaça oficial...

Per cobrir una plaça, sí. De titular.Llavors com que me varen posar a SonDureta no podia tenir ses dues places.Com que sa meva filla havia fet feina perSon Dureta i ho varen donar a sa mevafilla, que fa vint-i-cinc anys que ho és ella.I ara com que va fer oposicions... però unadona de seixanta anys, no.

Vàreu conèixer madò Maciana?Si. Era una bona comare, feta fora

estudis. Va ser Ia darrera que hi va havera Pòrtol. Agradava molt. Aquella donetaassistia les parteres i Ii donaven un duro o

un pa.Jo era sa comare i en Massot

me "fotia" ets al·lots. Madò Macianaduia ets al·lots i Ii donaven pa, o unduro i Jo vaig tenir paciència ambells devers tres mesos. Però lla-vors me'n vaig anar a sa Caixanacional, que me varen enviar ademanar i me varen dir: "per quèés que vostè vol es doblers?". Dic:"escolti, a qui és que heu de dema-nar es doblers? a qui ha fet sa feina0 a qui no l'ha feta?". "A qui l'hafeta". Dic: "idò no pertany a Jo ni enMassot, perquè hi ha una donaintrusa i vostès Ia protegeixen i java bé!".

I no m'ho varen donar, vaigestar més de mig any sense fer resaquí, no vos penseu que no vaigtenir un bon berenar Jo. Només tenia Iod'aquí i hi havia una comare, no Ia deveuhaver coneguda, aquí a es Pont d'Inca Iideien na Franciscà i era de Sant Jordi i Jovaig quedar a es seu lloc, però llavors mevaig haver de guanyar ses garroves no-més amb Es Pont d'lnca..

Però vareu acabar bé amb el metgeMassot?

Ben amics, Jo no estic barallada ambningú, però m'agrada dirses coses. Hi vahaver un moment que amb un tronc demagraner que tenia a ca nostra Ii haguésesquinçat damunt el cap. I Ii vaig dir a ell.Ara som ben amics.

On més vàreu treballar?Jo només tenia Marratxí, es Pont d'In-

ca i llavors de paga me n'anava per SantJordi, per Son Sardina, per s'lndioteria,per tot. I llavors, com que ho tenia sacomare de Palma i hi havia tramvia feienma! servici i Jo Io que cercava era fer bonservici per acostar-me sa gent i llavorsme va enviar a cercar es director i me vadir: "vostè voldria fer de comare a es Pontd'Inca?". Dic sí. "I el Vivero también". Dic:"cómo en el Vivero". Diu: "sí, qué seextraña mucho porque estoy hasta Iacoronilla de Ia comadre del Pont d'lnca".1 ho varen prendre a ses comares dePalma i m'ho varen donarajo. S'lndioteria,tot això, es Vivero, es Rafal...

També les possessions: Son Macià,

seus ¡eneis

Son Nebot, Ses Llegítimes, Plañera...He anat per Ia carretera vella de Sineu,

Sant Jordi, per Son Sardina, per SantaMaria, però amb una bicicleta perqué notenia "d'aquells", llavors vaig posar unmotoret a sa bicicleta.

Llavors me n'anava amb so motoretamb "s'aiga". He passat calamitats, eh?perquè a Pòrtol i Sa Cabaneta amb unvespre hi vaig anar vuit vegades.

Vuit vegades a Sa Cabaneta, a Pòrtoli a sa lndioteria. Tenia un parell de parte-res i anava d'una banda a s'altra, d'unabanda a s'altra... n'he passades... I ambles dones no he tingut cap desgràcia,d'això de dir s'ha mort cap dona. Peròvaja, dones que han tingut hemorràgies...però s'han solucionat. Qualque infant, sí.

Quants d'al·lotets heu duit al món?D'al·lots que he duits? Jo no ho sé. I és

una cosa que m'hagués agradat moltcomptar-ho.

Per ventura mil, per dir un número. Si,o més... no ho sé, molts!

Tots són fills meus. Si els he de donaruns calcetins a tots seran ben barats.

Assistíeu a les parteres tota sola ohi havia es metge sempre?

Esmetge? Totasolamoltsdepicsi sino anava bé, cap a Son Dureta.

Quants de metges heu conegut aMarratxí?

He conegut en Seguí, de metges, en

ES BEN HORA QIJlJ L'AJUNTAMENT CONl)HMNI LA IM)LITICA KI)IJCATIVA I)K MATAS I ASNAR

Octubre 1997 - 29 quinzena SOCIETAT

Massot, en Suau,en Rafelino, i en SantiagoBorràs.

Tenir al·lots a ca seva, perquè aratothom les té a les clíniques, era millorque tenir-los a Ia clínica?

A sa clínica! jo he passat "virtualitats"amb això, què vol dir? A caseva no hihavia res, havia d'atendre moltes vega-des amb unes estovalles, havia de posares llençols. No importava mudar els llen-çols perquè Jo tenia un davantal de gomai com que no tenien hule ni paella perposar allà davall i diaris... Es a dir, unasituació totalment precària.

I les condicions sanitàries?Es 'seguro" mos donava un potet de

talco assuaixí, dues injeccions d'argotina,dues d'oli calforat, un potet de gassesd'aquests de vint-i-cinc i es cordonet desllombligol i una botella d'esperit assuaixí.

Això per cada part. Això valia cinquan-ta pessetes. I això si tenia hemorràgia noservia per res. Això només era pesllombligol, res, no donaven res. Si hihaviem d'anar, deiem que llogassin un"botiquín" i hi anaven s'horabaixa i Jo ana-va alerta perquè quan espanyes una cap-sa l'has de pagar, de vegades me l'estot-java i si hi havia qualque pobre que notenia Jo Ii donava aquestes capses.

Una vegada vaig assistir a una al·lotade ses vivendes que es seu homo anavagat com una sopa i Ia vaig rentar i Ia vaigassistir. No tenia res, ni roba, ni res. Vaigembolicar el nin amb una tela, i a sa mareIi vaig donar llet i una copeta de conyacperquè s'animàs. Al cap de set o vuit diesva venir a ca nostra amb tres o quatreal·lots i me va dur cinc pots de llet i me vadirque el seu homo feia feina a "sa lletera"i era mentida. Les hi havien donat a l'ins-titut higiènic i els me donava a mi perquèno sabia amb què pagar-me. I Jo Ii vaig dir"no vull res de tot això, això és dets infants.Venga sa senalla!" i jo a aquells tempsteniatantsdedoblersaquícomaquídassà,però Ii vaig omplir sa senalla: Ii vaig donaroli, Ii vaig donar un parell de tomàtigues, Iivaig donar ous... i Ii vaig dir "no te pucdonar molt però mos ho repartirem". Si ésun ric que ho pagui, però si és un pobre...

I això que diuen que els al·lots duenun pa davall el braç, n'heu vist cap?

Nicapcartera,noduenres, BonJesús,un desveri.

Ni ha que són una alegria per Ia casai n'hi ha que no.

De vegades hi ha hagut homos que nohan mirat sa dona en vuit dies perquè si haestat nin i volien nina m'han fet mala cara

Què mira, dona Maria? La vida, ¡esperança, els nadons que na ou/í...

cara a Jo. Dic, pardal Ii haguessis posat tusi Ia volies nina, jo he fet sa feina i res més,hala! venga, venga! fora "cuentos". Vuitdies sense anar a veure sa dona, si a mime fa això Ii esbuc sa cara.

Això d'esser comare, és una vocació?I Jo que sé. Jo no n'havia parlat mai

d'esser comare, però sa padrina me'n vaensenyar.

Es una feina guapa, però també n'hiha de ben esguerrada perquè moltes ve-gades perquè quan veus una dona ambuna hemorràgia has d'anar a cercar esmetge que no hi és i cerca'l per Palma i nohi és i veus que aquella se'n va i llavors saculpa és de sa comare, no és així?

Ja basta ses culpes que donen! N'hihavia un que no venia massa bé i esmetge me va demanar: " comare, quenaixerà viu aquest al·lot?" Si no el matavostè sí, perquè sap ben cert que viu, Ioque vostè ara se renta ses mans per si hihagués qualque cosa". I aquest va néixeramb uns bels que se sentien d'una horaenfora.

I els homes, els pares dels nins,assistien als parts o se decantaven i sefeien lluny?

Quan jo arribava un va dir "jo ho pucresistir", sa dona patia des cor, bé si ho potresistirja està. Anam a posar s'aigua a esfoc, una de freda i una de calenta, sesribelles cremades i tot això i quan vanéixer s'al·lot va fer així "ai, no sé quetenc" pam! i va caure damunt sa catifa."Bernadet, Bernadet!" Putes Bernadet,cuida't de tu, ja s'aixecarà ell, Ja s'aixeca-rà si vol.

N'hi havia que hi volien estar i n'hihavia que no.

Per aquí fa cinquanta anys ses con-dicions de vida devien esser molt pre-càries i dures...

Saps que guanyàvem? Mos donavenper part trenta-sis cèntims percartilla, quevenien a ser unes tres-centes pessetes,durant molt de temps.

Res que feies molta feina i no guanya-ves res. "Menos mal" que per ses cases tedonaven. Devers Pòrtol o Sa Cabaneta, Josempre ho he dit, poden esser tot Io quesiguin, que si les diuen endreçats o totaixò, però allà on m'he campat més bé haestat a Pòrtol i Sa Cabaneta, d'agraï-ments. Jo Io que he fet no m'ho mereixiai encara m'han dit "si poguéssim encarate'n donaríem més". Un conill, un pollas-tre, ses primeres favetes, caragols, so-brassades... Han estat molt agraïts.

Aquesta és Ia vida de les comares,ens diu Maria Rigo, i ho diu com qui no hafet res, sense gens d'estufera. Però sapben cert que varen ser les seves mansque acaronaren molts d'infantsperprime-ra vegada i que amb un cop damunt lesanques provocaren el seu primer alè. Decentenars de nadons que el gran misteride Ia vida, en silenci, passà per les sevesmans.

Pere J. Amengual i BestardBiel Massot i Muntaner

Secció patrocinadaper Laboratoris AUTHEX

i Perfumeria ROVER

IKSTITlJT, JA ! //// PLAIAIORMA PER L'INSTITUT I>I2 MARKATXI //// INSTITUT, AKA !

190 / 12 CASA DE LA VILA

éf < '•

Marató Fotogràfica Il Fira de Tardor

Il FlRA DE TARDORDE MARRATXÍ

PROGRAMAD'ACTES

Dia 1 a les 18'00 h. - Mostra deProductes de Marratxí ¡ exposició de Iacol·lecció de cactus dels "Amics dels Cac-tus de Marratxí".

Dia 2 a les 9'00 h. - Mostra de ponysi de cavalls de raça Mallorquina. Ho coor-dina el Centre d'Activitats Eqüestres deMarratxí.

- Mostra d'animals de ramaders deMarratxí.

- Varietat d'aus.- Cérvols.- Estruços.- Porcs senglars.

A les 10'00 h. - Taller de ferrar encalent.

A les 10'30 h. - Marató Fotogràfica.- Taller de treballs artesanals.A les 111OO h. - Visita de les Autoritats

al recinte firal, acompanyats per Ia BandaMunicipal de Música de Marratxí.

A les 11 '30 h. - Mostra de conduccióde "ponys" enganxats.

- Actuació dels xeremiers.A les 12'00 h. - Actuació de Ia CoIIa

castellerà "Al·lots de Llevant".Ales 18'00 h. - BaII Mallorquíacàrrec

d'"Aires des PIa de Marratxí".

Ajuntament de MarratxíÀrea de Cultura i Educació

Dia 2 de novembre, 1997

L'Ajuntament de Marratxí convocauna Marató Fotogràfica el dia 2 de no-vembre amb motiu de Ia Il Fira de Tar-dor d'acord amb les següents

BASES

1. Hi podrà participar tothom.2. S'hauran de realitzar 12 fotografi-

es en el decurs de Ia fira. El lloc decontrol i entrega dels rodets serà devo-ra l'Església de Sant Marçal, a l'estandmunicipal,ales 10'30 hores. EIs partici-pants, prèviament inscrits, recolliran elrodet assenyalat amb el número cor-responent a Ia seva inscripció. La sorti-das'efectuaràquanelparticipanttenguilasevapel·lícula. Unavegadaacabatelrodet, s'ha de retornar a l'estand muni-cipal com a tard a les 17 hores, esdonarà Ia prova per finalitzada.

3. El tema serà monogràfic sobre Ia11 Fira de Tardor, valorant-se els aspec-tes humans, artesans, comercials, fes-tius...

4. Es podrà utilitzar tot tipus d'ac-cessori fotogràfic.

5. Les inscripcions es poden fer desdel dia 13 fins al dia 29 d'octubre de1997, a l'Àrea de Cultura i Educació del'Ajuntament, C/ Sta. Bàrbara s/n. SaCabaneta TeI. 79 76 24 / 83.

6. Les fotografies d'aquesta MaratóFotogràfica seran objecte d'una expo-sició col·lectiva a Ia qual es mostraranalmenys una de les obres realitzadesper cada un dels inscrits. El dia de Iainauguració, que es farà a Ia casa deculturas'Escorxador(Portol),serael28de novembre a les 20'30 h. i els guanya-dors rebran els seus premis i veuran lesseves fotografies ampliades.

7. El jurat estarà format per profes-sionals de Ia fotografia i del món de Ia

imatge. El veredicte, inapel·lable, esfarà públic el dia de Ia inauguració del'exposició. Si hoconsideraconvenient,eljurat podrà declarar desert algun delspremis.

8. L'organització es reserva el dretde modificar algun d'aquests punts permotius de força major. Les modificaci-ons seran notificades amb Ia màxímaantelació.

9. EIs negatius seran retornats alsseus propietarisunavegadaqueeljurathagi dictaminat Ia seva decisió. Lesfotografies i negatius premiats passa-ran a fer part del fons documental delNegociat de Cultura, que es reserva eldret d'utilitzar-los en altres activitatsculturals.

10. L'organització no es farà respon-sable dels rodets velats o deteriorats acausa del maneig deficient o del desco-neixement fotogràfic dels seus propie-taris.

11. La inscripció serà de 1.000 ptes.

12. La participació a Ia Marató supo-sa l'acceptació d'aquestes Bases.

13. Elspremis,quenoseranacumu-lables, seran els següents:

1 r Premi Ajuntament de Marratxí, de50.000ptes., alamillorcol·leccióde 12fotografies.

2n Premi: Curs Monogràfic opcional(Il·luminació, Moda, etc.) impartit pelCEF "Centro Estudios Fotográficos".Valor aproximat del curs, 40.000 ptes. aIa segona millor col·lecció de 12 foto-grafies.

ACCÈSSIT: Ajuntament de Marratxí:alamillorfotografiad'autorlocal, 15.000ptes.

Premis a les tres millors fotografies:15.000 Ptes. en material fotogràfic

Foto Ruano15.000 Ptes. en material fotogràfic

Foto Safir15.000 Ptes. en material fotogràfic

.. Casa ViIa

ES l íI · iX HOKA ttIJE L'/UIJiMUIlï iM (OM)IiMiM LA POUTICA EDUCATIVA DE MATAS I ASXAK

Octubre 1997 - 2a quinzena Es$flrtula 190/13

ESCOLA DE TAEKWONDO DE MARRATXIEs oberta a tothom, joves i adults, a

càrrec del monitor titulat -3 Dan- RafelOliver Sánchez i amb Ia col·laboració del'Ajuntament de Marratxí.

Funciona durant tot l'any, excepte elmes d'agost, al polisportiu municipal Cos-ta I Llobera, carrer d'Antoni Jaume, met-ge, devora l'escola pública de Pòrtol.

EIs seus responsables asseguren quees tracta d'un esport que et dóna salut,benestar físic i una eficaç defensa perso-nal. Per altra part pot resultar una immillo-rable rnanera de passar-ho bé i fer nousamics.

Ratel i Margalida, monitors de taekwondo

Te el següent horari de classes:Nins i nines de 5 a 9 anys:dilluns i dimecres de 17:30 a 18:30 h.Ninsininesde 1Oa 14anys: dimartsidijousde 17:30a 18:30Persones adultes (homes i dones) de 14 a més de 50 anys:Dilluns de 18:30 a 19:30, de 19:30 a 20:30 i de 20:45 a 21:45Dimecres de 18:30 a 19:30, de 19:30 a 20:30, de 20:45 a

21:45ide21:45a22:45Divendres de 17:30 A 18:30, de 18:30 a 19:30, de 19:30 a

20:30 h.

Per donar tot tipus e facilitats els alumnes podran triar entretots aquests horaris els que més els convenguin. Per altra partels dimecres de 21:45 a 22:45 h. i els divendres de 18:30 a 19:30les classes seran de preparació física.

El preu de Ia mensualitat per a nins i nines és de 2.200 pts.El d'adults, 3.500.

Per a qualsevol informació o dubte es pot telefonar al 60 2874 (Rafel) o acudir al polisportiu a les hores indicades.

ALGUNES CONSIDERACIONSSOBRE AQUEST ESPORT MIL·LENARI

Per què el Taekwondo?

El Taekwondo és un art marcial mil·lenari que té el seu origena Corea. 3000 anys abans de Crist Ja era usat pels exèrcitsCoreans i a Vietnam fou adoptat pels marins dels Estats Units;però el Taekwondo és més que una defensa personal o unesport, el Taekwondo és ordre, disciplina, respecte, filosofia,amistat, conceptes que fan que els seus practicants es beneficiïnd'ell tant físicament com moral.

Com a esport: Es un esport molt complet, perquè en ellintervé tot el cos, ajuda a millorar els reflexes, velocitat, concen-tració, etcètera, és molt espectacular.

Com a defensa personal: Es d'una gran eficàcia, i ésigualment útil tant per homes com per a dones. El Taekwondopermet defensar-se de varis enemics a Ia vegada.

La preparació física: Es moltcompleta. L'agilitat, elasticitat, ab-dominals, fons físic tant aeròbiccom anaeròbic, etcètera, són algu-nes de les coses que poden millo-rar-se a Ia nostra escola (semprees té en compte Ia condició i l'edatde l'alumne).

Compatibilitat: el Taekwondoés compatible amb qualsevol es-port, i al mateix temps tots els al-tres Ii serveixen com a preparació

física. Igualment el Taekwondo pot ajudar els qui practiquenaltres esports.

Ansietat, estres, nerviosisme: El Taekwondo, a causa de Iaseva estructuració, filosofia i forma de practicar-se, pot ser unabona forma d'acabar amb aquests tipus de problemes.

Agressivitat i violència: l'agressivitat és un sentiment comqualsevol altre de l'ésser humà que, igual que els altres, ésnecessari exterioritzar perquè del contrari es pot arribar a Iaviolència i representar un perill per a Ia societat. La lluita i, enaquest cas, el Taekwondo, per mitjà d'unes normes i un regla-ment, és Ia millor manera de transformar l'agressivitat i evitar aixíIa violència.

Amistat i companyerisme: Al Taekwondo es poden fergrans amistats, es practica dins classes conjuntament ambaltres alumnes de diferents categories, Ia qual cosa fa que entrecompanys sempre existeixi col·laboració.

Ordre, disciplina i respecte: Sense aquests conceptes noexistiria cap tipus d'art marcial, perquè són Ia seva base. L'ordreens ensenya el camí i evita Ia precipitació, Ia disciplina augmentaIa nostra voluntat i el respecte ens ensenya a ajudar els altres.

Rafel Oliver SánchezMonitor de Taekwondo

5EL3A5TIA LLUIS

AGUILÓ I ROIG

FERRADOKPODOLOGIA EQUINA GENERAL

CAMl CAN PARRISCO n°PÒRTOL (MARRATXÍ)07141 MALLORCA

TELS. 970 43 55 6860 30 97

IXSTITIJT, JA ! //// PLATAlOlUIA PKIl L'INSTITUT I)E MAUllATXÍ //// INSTITUT, AUA !

190 / 14 ART

Sobre PINTURES

Vàrem demanar a Bàrbara Juan, l'ar-tista que darrerament ha exposat a s'Es-corxador, que ens fes una aproximació aIa seva obra. Aquíteniu elseus comenta-ns.

Aquesta exposició de pintura ambcerts propòsits d'instal·lació, és a

dir, que tota ella en si mateixa conformauna obra única formada per les diferentspeces que Ia integren, es pot consideraruna exposició "oberta" o "inacabada", vulldir amb això que no té ni un principi ni unfinal, que és una continuació de les pas-sades exposicions que tengueren lloc a Ia4 Gats i a Ia Ferran Cano i és també unimpàs d'espera per a exposicions que hande venir. A més està formada per untreball integrat per materials com plàstic ifotocòpies en transparència que encarano acaba d'estar del tot investigat i és peraixò que crec que aquest procés d'inves-tigació en té per estona.

"Encara no he arribat a una maduresa artística"

En el fons Ia pintura, el fet creatiu ol'exposició en concret com a instal·lacióem produeix una gran insatisfacció. Si hed'esser honesta puc dir que mai arrib aveure el quadre o l'obra que vull veure, espot aproximar molt, però Ia satisfacció noem dura més d'una hora i això, en lloc depreocupar-me, m'encanta, em fa pensar icreure que encara no he arribat a unamaduresa artística, Ia qual cosa voldriadir que Ja puc aplegar. Jo no vull arribarencara a tot això, m'estim més fruir delmoment de l'inici de l'obra que vaig acrear que de l'obra en ella mateixa.

A l'exposició en concret s'hi pot trobarobra amb els materials que he esmentat

abans, els plàstics m'interessen com amaterial "artificial" confrontat amb el natu-ral que vendria expressat pel color blancque predomina a l'obra. Les transparènci-es les "necessit" per a donar a entendreque l'obra no acaba ni comença en el que

"Mai arrio a veure el quadre o I obia que vull veuie "

esveu, sinóquesemprehi haalgunacosamés darrere ella; així, quan hi ha capseso peces artístiques amb volums que t'obli-guen a cercar una mica més per dintred'elles, s'està complint aquest desig.

Bàrbara Juan

f/PeuiïérfXJ<Parauks meves a l'entorn dets somnis:

Si íayoesiafos negod,jo seriacapitaCistaC

£& meussomnissemprehanestatunaformade realitatmenys dura.

"ElverscomelBíau, imfedi{aniotacosafeta (poema).

Tímeu somni és ßuw- i ai%i dormo.

Si no em,fatfa ui memoriacaCque vingui una altra nit(poema).

. ftßafats de tarjarauia,sornniem ies nostres vides, (esnostres mans, íes nostres vides,agafats de íaparauhi.

<D'Un <Bianc Pròsperets tu, Tíena.

Selecció de Joan Borda

ilS BEN HORA QIJE L'AJUNTAMENT CONDEMNI LA POLÍTICA EDUCATIVA DE MATAS I ASNAR

Octubre 1997 - 29 quinzena CARTES OBERTES 190/15

L'Area de Participació Ciutadana i elbatle

El Partit Popular es congratula perIa creació d'una comissió que facilitiles relacions amb les Associacionscíviques i socials del municipi.

El P. P. sent satisfacció en compro-varqueunapropostacontemplada enel seu programa electoral es fa reali-tat. Volem fer constar que el P.P. foul'única força política que va concórrera les passades eleccions municipalsque proposà Ia creació de Ia "Regido-ria de Relacions Ciutadanes com abase de Ia redistribució dels serveisd'atenció i com a interlocutor de totesles associacions cíviques i socials delterme (Tercera edat, A.A.V.V., mes-tresses de casa, etcètera)".

Al mateixtemps expressam Ia nos-tra preocupació pel fet que sigui Mi-quel Bestard el responsable d'aques-ta Comissió, Ja que el precedent del'única comissió que tenia aquests dosdarrers anys no ha estat gens positiu.La Comissió de Policia i Transport quepresidia Bestard es reuní en tres oca-sions, essent Ia darrera el 19.1.96, untrist balanç perun regidor amb dedica-ció exclusiva. Encara més, si tenim encompte els gravíssims fets que s'hanesdevingut aquest any 97 i que ni tansols foren objecte d'estudi per part deIa Comissió, com seria normal.

La resolució de les irregularitats enels exàmens de Ia Policia Local enca-ra no es coneix, ni sabem si es conei-xerà. Tota Ia impressió es que se Ii hadonat carpetada.

EIs problemes, el mal ambient, elsrecursos pendents, etcètera de Ia Po-licia Local els ha endossat Bestard aMartí Serra.

Òbviament, Ia nova Comissió deParticipació Ciutadana pot permetreun respiraBestard, i les fotos i entregade subvencions seran al'ordre del dia.La campanya ja ha començat.

Partit Popular de Marratxí

Marratxí, jugant amb l'aigua

Durant el passat estiu nuclis de pobla-ció del municipi de Marratxí sofriren defi-ciències en el subministrament d'aiguapotable.

En el darrer ple municipal es demanàal senyor Batle que explicàs el perquèd'aquestes deficiències, sobretot a SaCabaneta i Es PIa de na Tesa entre d'al-tres. La resposta per part del senyor batlefou que estam condicionats a un contrac-te i que aclararia els detalls en una altraocasió.

L'Ajuntament és propietari de tressondeigs a Ia zona de Es Pont d'Inca, delsquals un està en ple funcionament i elsaltres dos completament paralitzats.Ambdós posseeixen un cabdal d'aiguaconsiderable i amb una proporció de 45mgs. per litre; és a dir, fins el momentaquesta aigua és completament potable.

Resultainexplicablequetenintaquestsrecursos hidrològics a Ia seva disposició,l'esmentat Ajuntament permeti que elsveïns sofreixin incomoditats com les del'estiu passat.

M'agradaria conèixer si aquesta situa-ció és per una falta d'interès municipal o,malpensant-nos,queencaramancatempsper les properes eleccions.

Com abans hem comentat, l'aiguaexistent en els sondeigs propietat de l'Ajun-tament és acceptablement potable iseguirà essent-ho sempre i quan l'extrac-ció exhaustiva que estan suportant actu-alment els pous propietat d'E.M.A.Y.A.,ubicats també en aquest nucli de Marratxíper abastir Ia desaladora ubicada a SonTugores, actualment de 30.000.000 delitres diaris, que es distribueixen íntegra-ment entre els municipis de Palma i Calvià,no afecte Ia resta de Ia zona; és a dir, queIa reserva d'aigua de Marratxí s'empra perabastir altres municipis.

Quan Marratxí tengui necessitat d'ai-gua potable, cosa ben probable a causadel creixement urbanístic del terme, faltasaber si els sondeigs de què disposal'Ajuntament seran de Ia qualitat actual o,a causa d'aquesta abusiva extracció esta-ran totalment salinitzats. Creim que sem-pre hi ha hagut i hi segueix havent unagran indiferència en relació a aquest temaper part de l'Ajuntament.

Sobre aquesta qüestió el responsabled'E.M.A.Y.A. apunta que les raons sónpurament econòmiques Ja que, segonsell, resulta més bé de preu depurar aigua

salinitzada que no pas extreure-la directa-ment de Ia mar perquè el contingut de sald'aquesta darrera és deu vegades supe-rior, per Ia qual cosa l'extracció d'Es Pontd'Inca suposa un benefici encara queaquest no afecta Marratxí de cap de lesmaneres.

El comité local d'Unió Mallorquina aMarratxí pretén, amb aquesta exposició,alertar a qui correspongui i que es limitiaquesta excessiva extracció. VoI resaltartambé que amb aquesta operació els ve-ïnsd'aquesttermemunicipalnoobtendranres més que perjudicis pel que fa referèn-cia a Ia qualitat de l'aigua.

Unió MallorquinaComité Local de Martas [sic]

[original en espanyol]

Començament de curs

Aquest començament de curs escolar-tothom Ja ho sap a hores d'ara- ha estatconflictiu als centres públics d'EducacióSecundària de Mallorca. A tots? No! Al'Institut d'Educació Secundària deMarratxí no hem tengut cap conflicte, niproblema, ni incidència en aquest co-mençament de curs, i tot gràcies als bonsoficis de l'administració educativa que,previsora, se n'ha preocupat que Marratxíencara no tengui el seu propi institut.Gràcies, administració.

Jordi Forner

No volem pudor al Pont d'Inca

EIs comerciants de l'avinguda AntoniMaura d'Es Pont d'Inca han presentat al'Ajuntament, persegonavegada, unains-tància demanant que es posin mans persolucionar el problema de Ia pudor queinfecta el carrer, des de poc abans deltorrent Gros, i les inundacions queaneguen els locals comercials i les plan-tes baixes de les cases cada vegada queplou. Ara que el batle del terme és d'EsPont d'Inca, mans, mans.

Grup de comerciants d'A. Maura

IXSTITlJT, JA ! //// l>LATAFOllMA PKK L'INSTITUT I)Ii MAllKATXÍ //// INSTITUT, AIlA !

r 190/16 OPINIO

Reivindicar els símbolsUn altre cop els nostres símbols han

estat motiu de debat i d'arma de confron-tació dialèctica. Amb motiu de Ia revisióde l'Estatut, Ia reivindicació de Ia nostrasenyera històrica ha tornat a prendre ac-tualitat, però tan aviat com s'ha donat aconèixer s'ha esvaït, perquè l'únic partitpolític capaç de dur-la endavant ha fetpasses enrera.

No és això, companys, no és això... Noés correcte jugar amb els sentiments deles persones, ni amb les idees, ni amb lesil·lusions. Aquells que encara creiem enMallorca i en els Països Catalans, nopodem renunciar a Ia nostra senyera his-tòrica, de Ia mateixa manera que tampocno podem renunciar a Ia unitat de Ia llen-gua catalana, ni al nom del nostre territori,ni als nostres símbols, ni a Ia nostra histò-ria, ni al nostre patrimoni natural i cultural,ni a les nostres tradicions, ni als nostrestrets d'identitat. No, de cap de les mane-res.

Ningú no reivindicarà Ia senyera histò-rica en Ia revisió de l'Estatut, que benprobablement es centrarà en les compe-tències que volen assumir-se. Era previsi-ble Ia manca d'interès: Ia reivindicaciódels símbols sempre sol dur polèmica iaquesta polèmica pot ser usada com aarma electoral, però a això Ja ho saptothom i ningú no hauria d'estranyar-se.Em sembla correcte que els partits polí-tics no vulguin desgastar-se en temes que

ben poques satisfaccions electorals elspoden proporcionar, però hi ha temes iqüestions que haurien d'estar per sobrede qualsevol interès electoral, i aquestan'és una d'elles.

Ningú no fa comptes de reivindicar Iasenyera i tampoc ningú no sembla estardisposat a reivindicar el nom de Balears iPitiüses per a les nostres illes. Amb tantarebaixa també convé recordar que hafaltat ben poc per a que "La Balanguera"fos desplaçada com a himne de Mallorca,i que latradicional Diada del 31 de desem-bre ha estatja oficialment arraconada. Si,és evident que són qüestions formals,símbols, però què és un poble sense elsseus símbols, sense les seves senyesd'identitat? Al País Valencià, Ia renúnciaals símbols que es va fer quan es redactàel seu estatut, no tan sols no ha duit Iafinalitzaciódelespicabarallesperaqueststemes, sinó que ha permès l'entrada a unprocés de confusió sobre Ia pròpia identi-tat, de confrontació permanent , d'aug-ment de l'anticatalanisme, de secessiólingüística i de marginació del nacionalis-me progressista. L'exemple valencià enspodria servir a nosaltres per no caure enels mateixos errors, però em fa Ia impres-sió que el pragmatisme ha acabat impreg-nant totes Ie ideologies polítiques, fins i totles nostres.

Antoni Roca

JLA Ia PPPPòrtula

octubre 1...

- "SIELOS'W. Quina Portada! Mésben dit, quina "Xicca"! Però anem perparts...

1- Déu existeix, definitivament. Sino, no s'explica tanta bellesa!

2- Felicitar el fotògraf (malgrat queamb models així, fins i tot Jo faig bonesfotos).

3- Crítica a l'escriptor: Tià! No hau-ries pogut dir de quin color té aquestsmeravellosos ulls???? EIs que no te-nim el gust de conèixer-la, ens hemquedat amb les ganes!!!!

4- Crítica a PPPPòrtula: Si en oca-sions així no feis servir el color... fran-cament, no sé que pensar. A que sis'hagués augmentat el preu excepcio-nalment, ningú no s'hauria negat apagar-lo?

- Excel·lent acudit de Ia Mosca Bar-ruda! Però no diu si Ia mosca és de ViaDigital, o de Canal Satèl·lit...

- A Ia pàgina 32, una simpàtica fotode na Zaida, preciosa ella també. I mésavall... Oh! En Pepín i na Cati, queabans sortien molt per Ia revista..., ique diu que s'han casat. Que siguinfeliços!

- On arribarem! Quins titulars! Nodiré el que posa el de Ia pàgina 10,però... quin vocabulari! Perfavor!

GAVIM

/AfcuerS &oR&Q#*i 3A S1Hi VAL\ OA«AA»*tiryAWtr«flff0AIXA*

•) *^\ CL &e6*e OT HAUOAíA A Ì3OCAT.

S» TAN W&Añftefí. V»W VETtTQLi1

Aue Í.A TACitf J>u&OE4SA >E" fcft>SSAT.

ES »»X HOlM OUE L'AJUNTAMENT CONDEMNI LA POLÍTICA EDUCATIVA DE MAlAS I ASNAK

Octubre 1997 - 29 quinzena OPlNlO 190/17

Una ullada a Itàlia (IV)Si els emperadors varen voler fer de Roma el centre del món,

del seu món, sens dubte que ho aconseguiren. També els papesvan aconseguir fer de Roma una ciutat inimitable, única. Totesdues ciutats ens arriben avui amb Ia força de Ia Història i fan deIa capital de Ia república italiana un autèntic llibre amb infiniteslectures.

Visitam els Museus Vaticans i quedam bocabadats en obser-var Ia riquesa artística i material, conservada dins d'aquellsmurs. Escultures, pintures, mobles, frescs,... tot ens parla delpoder dels Estats Pontificis, el Patrimonium Petri. Després depassar per galeries i més galeries, arribam quasi esgotats a IaCapella Sixtina, aquella que va decorar amb frescs inimitables elpintor-escultor-arquitecte Miquelàngelo Buonarotti i que fa unparell d'anys varen ser restaurats amb capital japonès. Impres-siona, Ia capella, et produeix una sensació mística que et treul'esperit del cos. Tot, però, seria millor sense Ia presència decentenars de persones que criden, es belluguen i mengen xicletssense gaire respecte pel recinte. EIs vigilants de Ia capella, mésque ajudar a mantenir l'ordre, Ia calma i el silenci, esdevenenautèntics galls de brega, disposats a tractar els visitants comautèntics xots i a cercar el conflicte, Ia discussió i l'enfrontamentamb el turista despistat que vol treure una instantània de lespintures, sense calcular que tanmateix no Ii sortirà bé. "El JudiciFinal" presideix l'única nau, amb colors vius, els originals segonssembla, i en el nivell on es troba l'Infern, l'inferior, tract delocalitzar el rostre d'aquell personatge que es va atrevir a discutiramb el pintor. Sortim quasi a empentes de Ia capella i tornam al'exterior, on un sol implacable ens castiga sense misericòrdia.Quina calor que fa a Roma!

Cercam un lloc on poder dinar, però abans hem agafat elcostum de mirar els preus per evitar sorpreses. Miram un menúi el trobam adequat al preu, però, -uep!- un avís: el cafè ni tastar-lo, un capuccino val 30.000 lires, sí, hem llegit bé, 3.000 pesse-tes al canvi. Evidentment és una ciutat turística, aquesta Romad'avui, i se n'aprofita. Potser massa i tot.

Antoní Roca

fêfctf £ guffier/mwfe

"L'oci és Ia mare de tots els vicisi Ia coronació de totes les virtuts"

Franz Kafka(Txec, escriptor en llengua alemanya,

1883- 1924)

CinemaMartin (Hache) és una de les millors pel·lícules que es poden

veure a Ia cartellerà de Palma. Per primeravegada ha entusiasmat a parts iguals crítica ipúblic al Festival de Sant Sebastià, cosa moltdifícil. Destacaria Ia interpretació de FedericoLuppi i Eusebio Poncela i, sobretot, el guió. Lapel·licula resulta redona.

Sebastià BennasarPeriodista i poeta

NaturaMirar, badar, sobretot els petits i suggerents canvis que el

temps provoca a Ia Natura. Es el cas de les alfabegueres, que Jaeren seques i ara han tornat reverdir. Hi ha pebrers que Ja tornentreure, sobretot els petitons i coents. I les plantes d'estiu que araes podreixen creen unes natures mortes precioses. I així es vancomplint els cicles de Ia Natura.

Per altra part és un delit menjar gínjols, men-jar magranes. I per complementar-ho aprofitarper llegir alguna cosa de poesia -per a mi IaTardor és Ia temporada més poètica de l'any. Enconcret propòs el llibre de Biel Florit Ferro debaula.

Magdalena TorellóContempladora

Natura i voluntariatEIs caps de setmana són un bon moment per descansar,

però si us agrada el món de l'excursionisme i l'acampada vossuggeresc que no perdeu l'oportunitat de fer una escapadeta perIa Serra de Tramuntana; veureu que hi ha indrets més macos qued'altres i també veureu que n'hi ha que necessiten mà de metge.Aquest és el cas de La Trapa, destruïda fa uns anys per unincendi, i que ara el GOB intenta recuperar amb Ia realització detasques voluntàries de reforestació i recuperació quinzenals enles quals podeu col·laborar com a voluntaris. Es una tasca dura,

però gratificant que sempre pot acabar amb unbon dinar comunitari amb l'incomparable marcd'una posta de sol amb Sa Dragonera com a telóde fons.

Daniel MasCap de Pioners/Caravel·lesde I'A.E. Soca-Arrel

IXSTITIJT, .IA ! //// PLATAFOKMA PER L'INSTITUT DE MAKRATXI //// INSTITUT, AKA !

W7 190 / 18 PROMOCIÓ

Guia de ServeisSERVEISPÚBLICS

Ajuntament de MxíCentraleta, 78 81 00Àreade Cultura, 797624Serveis Socials, Sani-tat, Mdi Ambient 794643Urbanisme, 78 81 36

Bombers CIM, 085Cementen, 79 51 66Centre de Salut deMuntanya, 60 49 59Creu Roja, 20 22 22Dispensaris MèdicsSa Cabaneta, 79 77 85Es Pla de na T, 795180Es Pont d'Inca, 79 4951Pòrtol, 79 74 49Escola de CeràmicaS'Escorxador 79 73 82Funerària can PereAntoni, 62 01 29Guàrdia Civil, 60 02 27Jutjat, 79 78 72MercatsEs Pont d'Inca - divend

Pòrtol - dijousSa Cabana - dimecresParròquiesSant Alonso, 60 0173Sant Llàtzer, 60 02 31Sant Marçal, 60 20 24V. del Carme, 60 21 29Policia Local, 60 44 08Pòrtula, 79 78 70

ARQUITECTES

Gabriel RossellóEs Pla d. Tesa, 794464Anselm López B.Pòrtol, 60 22 00

AUTOSERVEIS

Can Crosta - PòrtolTel. 60 22 59

CAIXES D1ESTALV

La CaixaEsPladenaT,601428Sa Cabaneta, 602617

CAFÈS

Es Cine - PòrtolTel 60 20 943JP - CiutatTel. 989 68 08 39

COL·LEGIS

Pius XII - PalmaTels 751794 / 751572Sant Antoni AbatSon Ferriol, 42 72 68

COSMÈTICA NAT.

Tot HerbaEs Pontd'lnca, 601510

DENTISTES

Clínica dentalSa Cabaneta/Pont d'l.

ESPORTS

Es Refugi - CiutatTel. 71 67 31

FLORISTERIESEs Pont d'IncaTel. 79 58 80

FORNS

Bon Jorn - PòrtolDe 7 a 14 h, 79 75 72

GESTORIES

Antoni JuanSa Cabaneta, 602754

INFORMÀTICA

PuntBak - CiutatTel. 75 72 80

NOTARIES

Antoni RocaSa Cabaneta, 60 22 85Maria Josep CànavesSanta Maria, 140614

ÒPTIQUES

Ciutat - PalmaTel. 46 37 77

PAPERERIES

S'Estel - PòrtolTel. 79 74 40

PERFUMS

Es Pont d'Inca, 601510Flor d'AmetlerEs Pontd'lnca, 601510

PUBS

S'Estaca -Sta Mariadel Camí, Tel. 140787

RESTAURACIÓ

Kalma - MoblesSa Cabaneta, 797903

RESTAURANTS

S'Altell - Es Pont d'l.Tel. 60 10 01

S'Amagat - PizzeriaPòrtol, 79 73 59Can FarinetaEs Figueral, 60 43 74

TALLERS MECÀN.

Tomeu Joan - PòrtolTel. 60 22 98

NO SORTIUa Ia GUIA?

ràpid...L^J

60 31 4479 78 70

UN POC DE TOT

Per CORREU ens assabenten que:

Sa Nostra convoca 5 BEQUESD'INVESTIGACIÓ sobre necessitatssocials. Termini de sol·licituds dia 31d'octubre. Bases a Ia Redacció.

L'Ajuntament d'Inca presenta a SaQuartera l'exposició 100 ANYS DEL'AUTOMÒBIL A LES BALEARS. Finsdia 2 de novembre.

COBAI -Coordinadora Balear d'Artlndependent-convocaellerCERTAMENBALEAR DE CREACIÓ ARTÍSTICAINDEPENDENT 1997 en les modalitatspoesia, reiat breu, dibuix i cantautor.Termini31 d'octubre. BasesaRedacció.

Dia 21 d'octubre a Ia Fundació LaCaixa de Palma fan el concertd'inauguració amb EMMA KIRKBY(soprano), Hiro Kurosaki (violí) i LarsUlrik Mortensen (clavIcèmbal).

El grup d'edicló DI7 ha presentat elllibre FORTUNIOBONANOVA, unhomede llegenda de Catallna Aguiló i J.A.Mendiola. També un vídeo sobre el tema.

La GERMANDAT DE DONANTS DESANG DE MALLORCA fa enguany elseu 25è aniversari. Han passat moltd'anys des que devers l'any 72 ó 73 un

Textil i I'AECC han organitzat les 2sJORNADES DE PATRIMONICULTURAL I SOCIETAT a Premià deMar.

petitgrupdegentcomençàsaferdonantsde sang. Avui Ia feina feta dóna els seusfruits i és gràcies als més de 40.000donants de sang actuals que a Mallorcaningú no mor per manca de sang.

Amb motiu d'aquest quart de segleIa Germandat prepara una sèrie d'actesque Ja coneixereu en el seu moment. Demoment ha editat un segellcommemoratiu.

L'Àrea de Cultura i Educació del'Ajuntament d'Inca ha organitzat les IVJORNADES D'ESTUDIS LOCALS. Entreels comunicants s'hi comptava el nostrecollaboradorJoan Parets i Serra.

El Museu Municipal d'Estampació

L'Espai de Fotografia FrancescCatalà Roca, de Barcelona, presental'exposició NYC1 ALL OVER THESTATES, fotografies de Tina Bagué,finsal31 d'octubre.

El Centre de Cultura Sa Nostra dePalma ofereix el film "POR QUIENDOBLAN LAS CAMPANAS". 29 X.

La Fundació La Calxa de Palmapresenta RITMES DE L'AFRICA. 25 X.

Dia 16 X, L'Orquestra Simfònica deBalears, dirigida per Salvador Brotons,ofereix un programa TXAIKOVSKI al'Auditòrium. Dia 30, sota Ia batuta deChristoph Stepp, obres de Schubert,Brahms i Bizet.

El Museu d'Art de Girona organitza

un VIATGE CULTURAL AL MARROC.DeI 23 d'octubre al 3 de novembre.

PUBLICACIONS PERIÒDIQUES:

ACCIÓ SOCIAL.31. 32 (CIM. V 97).

L'ALCORAAVUI. 201, 202 (Vl 97).

DIARIDEVILANOVA. 25962,25964(1X97).

ESTÍMUL 212, 213 (La Canonja,VIII,IX97).

LA FOIG. 79, 80 (Garcia/Riberad'Ebre,VaVII I97).

FULL DOMINICAL. 36, 37, 39(Mallorca, IX 97). El 39 diu textualment"Pòrtula del mes d'agost informa que elsr. Pancraç Pinya, argenterde professiói resident temporal a Pòrtol, ha regalatuna corona de pedres precioses per a Iaimatge de Ia Mare de Déu del Carme,obra seva".

REVISTADERIPOLLET. 112, 113(VII,VIII97).

RODA DETER. 571, 572 (VII-VIII,IX 97). El 572 constitueix un extra dedicata Ia festa major.

S'ULLDESOL. 84, 85 (Alaior, VIII,IX 97).

B.-Si t ' intcressa Marra tx í . . . t ' interessa Pòrtula. No esperis més i subscr iu- t 'h i . TeI 79 78 70 / 60 31 44

Octubre 1997-29quinzena

... tu també hi pots sortir!Envia'ns Ia foto que

vulguis o posa't en contacteamb Ia redacció de Pòrtula.

Na Magdalena i en Xisco d'Es EIs cabaneters Antoni CoII i Francesca Palou varen celebrarPont d'Inca Nou. els 50 anys de matrimoni el passat 11 de setembre. Enhorabona.

Manuel Camara, Miquel Cabeza, Joan Rubio i Martí Serrano aIa taula rodona d'EU sobre l'atur celebrada a Cas Capità.

Antoni Urrea, de Caves i Vins Artesans, entrega el premi deBenvolguts Subscriptors a Guillem Simó, de Pòrtol.

'iBe*tvaiyttfo 4u&b0ufifon4,! ^>e*tvoiyufo 4rt640tififon&!JM

SlS BOTELLES DE CAVAROVIRA RIBA

En el sorteig efectuat per gentilesa deCaves i Vins Artesans

(Tramuntana, 1 Es PIa de na Tesa)(TeI. 79 43 90)

Ia sort ha correspost a

MARIA GILI / PERE BUJOSAd'Es Pont d'Inca / de Pòrtol

Enhorabona.

CaI avisar a Ia Redacció abans de dia 31 d'octubre.

DUES ENTRADESPEL MALLORCA

(Mallorca - Athletic Club, 9 Xl 97)

En el sorteig quinzenal efectuatper gentilesa del Reial Club Esportiu Mallorca

Ia sort ha correspost aMARGALIDA CALAFATd'Es PIa de na Tesa.

Enhorabona.

CaI passar per Ia Redacció a cercar l'acreditacióabans de dia 5 de novembre.

IXSTITIJT, .IA ! //// PLATAFORNA PKU L'INSTITUT DK MAIUtATXI //// IXSTITIT, AItA !

> í

I

fòrT, $* ^ aWtt'"^T^|

'i T :

gadors i tècnics del Sant Marçal el dia de Ia presentaciódels equips (Son Caulelles, 13 setembre 1997) , BMM)