portaveu del grup ca5tell0nenc d'estudis · un abrae'. ben teu alfons martin i vicent ....
TRANSCRIPT
n?«~^ H o 2
PORTAVEU DEL "GRUP CA5TELL0NENC D'ESTUDIS"
ANY I. N2 3-4 ¿CAS"
S U M A R I
EDITORIAL Frederic M. Rivas i Garcia DES DE BORRIANA Alfons Martin i Vicent
IDEES "Punyent"
RACONET LITERARI
REFLEXIONS ENTORN D'UN TEMA SOCIAL Josep Lluís Lucas
LA UNITAT D'EUROPA Albert Sanchez-Pantoja i Dorninguez PAGINA POÉTICA Vibural i Rivas
ENTREVISTA AMB FRANCESC VICENT "Jaumet"
MI5CEL.LANÍA
L'ENSENYAMENT DE LA N05TRA LLENGU,
EXPANSIO* ECONÓMICA F. Rivas.
AQUÍ, CA5TELLÓ* Jaume Godes i Archilé*s INFORMACIÓ CULTURAL
\¡
PLANAÍSET. 1964 , in , i
M
&>
DIRECCIÓ: Albert Sanchez-Pantoja 5 [iominguBj
Frederic M. Rivas i barcia
IMPRESSIÓ": Tallers grafics del Palau Bisl
REOáEOíé I ADMINISTRACIÓ: Llar Parroquia
DIBUIXOS I IL.LUSTRACI0N5 de Durban.
a. Trinitat
El que molt em maravelia, ás con-la gent aliena está igno-rant del nostre voler, ds les i'.ostiís sspiracionsj alhora que de la nostra veritat, del m "crr >ensament,
El a nostres sentiments he dit- ben bé" estar a la llutn
purs i poden -ja ho
H i cap discussio,
Quan la parla es un el poblé é"s memoria del q
in 1. parla ¡a un fet: quan ue u va Ter; quan esta en joc
el creure o no en la nostra per! gonyits de germans que s'e lloem l1afecte sagrat, tres com a poblé.
quan la fí- aver-icaii
'ere El plantejament de discuss
iel patrimoni nostre ena trobem a nosal—
adrecen a una solu-ci6 de lo discutit, ve dona' tat o, en grau contrari, jectes de la discussio a
:n TU car la .álsi
Est íc segur qus u n a sincerament arribar a la so done en desprendre's de la no s'arribara a una compren ra.
;xo directa pe: la sinceri-mateixos sub-
parts que dialoga no vol ue a una soluci
":.o a3 •er,
6 q mai
una pau a la ter
El nostre problema, é*s ü\ ic els problemes teñen, segen; gons el grau d'importancia ds plantejament enfront o al ce de la qual, s'assentaran els f
Dir, dones, que ens deven ria un error.
Ara bá, social,
:ots
,ciexa c. se-un
lítica, en el diáleg r a la seua soluci6.
lar de la política s e —
Pero, no ¡o es ;end: i l i ;anf
tat¡ 'Estats ab bon c< .er e d'una volun-
IIVAS GARCÍA
NOTA DE LA REOACClQ
Es el nostre desig assi possible del nostre but
Preguem, doñeo, ricr:~ J , que ens presten U i: neixer ,!AL VENT" entre llu: facilitant-nos nem i sats.
Adreceu-vos a: "Grup C¡ Llar Parroquial ds Ir, 5 LA PLANA.
|or difussió
Lblí í n t e r e s
¿nc d ' Estudio1', .nitat. CASTELLO DE'
Of f DE BORRIANA Benvolgut amic: ~ " ~~ _
Ja comenca a envellir el temps que ens va sepa rar un dia quan els nostres camins anaven parells peí signe de 1'atrás tat. L'home oblida amb facilitat els afectes mes amagats dins el cor, pero sempre resta un caliu de lo que un dia va é"sser flama.
Vull dir amb aquest proleg tan... romantic (i quasi cursi) que encara no m'he oblidat de tu (recordé unes línies de la teua darrera carta en la qual em demanaves que et contara quelcom) ni tampoc de la meua ciutat.
Pense que seria una ruqueria dir-te el que coneixeras, si saps un poc de geografia; que Borriana és una poblacid de 20.000 habitants, important foc de comerc i exportació", etz.; adhuc no estiguera tampoc encertat si volent esvair-me de la realitat relatara les fabules de la seua fundació; que si la va fundar Sica a l'any 2.3B3 de la crea-ció (¿?), si va ésser Brigi, o els fenicis, o som nosaltres els que encara tenim que fundar-la.
No, lo que jo vull contar-te é"s, com viu el poblé en l'actuali-tat, com labora, i com ha caigut el seu esperit, perqué ja ho deiem els propis borrianencs, -"hem perdut, adhuc l'orgull de capital, del que fins ara fa poc encara ens quedava quelcom1'-.
Comsaps, jo he estat fora de Borriana un parell d'anys, i ara, en tornar, trobe una comunitat de gent que em sembla com una Babel xicoteta; de vegades pense com aquell... "A on esta la meua Borriana... que em l'han canviada?", i é*s, perqué el que m'agradava de Borriana i el que esperava que fora sempre, pareix que ha desaparegut, que ha estat adulterat i que esta amordassat peas tendencies extranyes»
En la faceta de la llengua é"s prou la contradiccid que hi ha. El corrent d'immigrants, principalment del sud d'Espanya, ha fet que el "valencia dialectal" hagi perdut terreny, que gran part de la gent avuí parli el castella, encara que per mes desgracia siga un castella molt mal parlat. "0 que cosa tan bestial é"s lo castella grosser!" exclama un personatge del "Col»loqui de les dames valencianes". Els jo-vens tenim molta de culpa també", ja que ens havem acostumat a ásser filis ''de mare guapa i pare ric" i per snobisme preferim lo fora a lo propi i tradicional.
Vaig a contar-te un cas, que et donara una lleugera idea de le noves tendencies que teñen lloc a la vila. El "Beatleisme" regnant hat* fet que hom convocara un concurs en el que els premis es donen per la durada de les ovacions i quantitat de palmes; com que a la joventut li agrada mé"s el ritme que no pas la melodia (acó no passa ünicament a Borriana) , el Dilo Dinamic tindria mé"s premis que no pas Josep Itur-bi (en el cas que aquest mestre tinguera la poca vergonya de participar en un "concurs" d'aquests). Conseqüencia derivada é"s que a l'art se li escamoteja una victoria merescuda en benefici de la "carrinclo-neria" que inspira befa en lloc d'admiració.
Comercialment, la cosa va avant, a me*s, els turistes ens han pres com blanc de llurs nordics esguards i a l'estiu n'fei ha un feix; sen-timentalment, jo almenys, no puc dir lo mateix. Han estat els propis borrianencs els que han cremat en el foc de la indiferencia alio de:
"El nostre progrés, pot fondre's en ses tradicions de gloria: per ordre cita la Historia Borriaba, París i Londres.
En fi, amic, la carta comenca a fcr-se un xic llarga. No he pre-tc*s aje"s, encara que en principi pretendira molt. T' he escrit i aixo ja é"s prou satisfactori. Un altre dia parlarem mis.
Un abrae'. Ben teu
Alfons Martin i Vicent
CS tuii pTC gon lfefecto que produeix en la persona el mateix corrent de la vida, quo la nostra forma de reaccionar davant una i realitat depé*n c.unsidcrablcment d'aqueix.
No tan sais san consideracions de tipus comunitari les que i ens constrenye ixen en la nostra Iliure forma d'actuar; é*s la nos tra matcixa co Hacienda que en veure's obligada a treb aliar es
¡ rebelóla contr a 1¡espera auc la desvctlla del somni de no pensar, ¡ de no fer, de no trabar-se responsabilitzada, de deixar-se arras J trar inconsciente
La nostra comoditat va en alio, en romandre en el somni o en ¡ no romandre-1-" » I hi ha molts que gaudint d'equesta comoditat la ¡ prefereixen al dcsvetllament cololectiu, a la personal responsa-i bilitzacifi his toxica que en el temps que calgui sera escomesa i pels nostres f ills o pels filis d'ells.
Aleshores, en el jutjat de la Historia, veuran qui va é"sser ¡ l'ofuscat; el que duia l'amor al País, o aquell que se le'n por ¡ tava el flaire de la comoditat política.
Pero, tots confiera que el nostre esperé é"s fort, t an fort j com per a dcsv otilar la momia del seu pregón somni. Per a des-1 vetllar la raow ia política. Per a que desperti en nosa ltres, i i consciants del que som, d'acord amb la nostra Historia , refem i i dirigim el corrent medern de la vida política. Tant!, com per i a sentir-nos r espantables de la nostra renovació.
-OOOÜOOO-
UTERARf DE FGRMENTOR
un arbre, ¡Mé*s vell que l'olivera, el roure, más verd que el taronger tulles l1eterna primavera
s tormentes que assalten la ribera gegant guerrer.
MKJUE1 COSTA I LLOBERA
EL5 VEMT5
Sol voldria ser un mment ponen'b;
si el ponont té" massa fec, xaloc;
per arribar mes crjnrn, migjorn;
per ser me*s frcaquet i fl, garbí;
i si el garbí ás massa lleig llebeig;
si el llebeig tó massa sal, mestral;
Donarla un potosí nomos per tornar-r.o un pee ponent, migjorn o garbí llebeig, mestral o xalo
M. 5ANCHÍS GUAfiNER
CANEO* DE CAPVESPRE
S'enduien veus d'infants el sol que jo mirava. Iota la llum d'estiu se'm feia enyor de somni. El rellotge, al blamcmur, diu com se'n va la tarda. S'encalma un vent suau pels camins del capvespre.j'| Potser dema vindran encara lentes ñores de clarar per ais ulls d'aquest esguard tan avid, Pero ara é*s la nit i he quedat solitari a la casa deis morts que nomé*s jo recordó.
SALVADOR ESPRIU
i!
Hi ha un element lateht en la vida de tota societat que im plica una definicid de la seua" ra6 d'ésser basada en una pro-jecció envers la consecució de les metes que fonamenten la seua existencia. Negar aquesta obligatorietat de projecció é"s negar la rad motivadora de l'e-xisténcia d'una vida col«lectiva amb caracters i ideáis comuns, i en conseqüencia, negar tota possibilitat de societat.
En origen, la societat esta íntegrarnent constituida per un conjunt de relacions de diversa índole que uneixen un determi-nat nombre d1individualitats, buscant el seu millor benestar i la satis— facció de les seues necessitats mdtcrials i espiri— tuals (so-ciáis). . s
Aixo 3 suposa la.'* realitza— / cid d'uns
actes que obliguen a una f^onti* nua successió de projectes. En tot moment social existeix un factor elemental que s'identifi ca amb la necessitat d'una continua projeccid col«lectiva i individual.
Admás aixo, neix immediat el problema de determinar els & elements en qué" hom basa tota projecció* social, de trabar el perqué, com i quan de la tasca col.lectiva, a fi d'assolir les premises que serveixin per a la construccid del sil»logisme que fonamenti tota accid social.AgS comporta un coneixement pregón i exacte de l'home com dsser so cial i deis factors intrinseca-ment constitutius de la societat.
Com diu Ortega i Gasset:"En tota vida col»lectiva hi ha, d'antuvi, un horitzd de possibi litats i desprás una resolucid" que tria i decideix el mode efec tiu de l'existencia col»lectiva7
Aquesta resolucid emana del carácter que la societat tingui, o, el que é"s el mateix, del tipus d'home dominant en ella".
Orientat aixi, el problema es concreta en el corteixement del ca rücter de la societat i el deis elements minoritaria que determinen la seus activitat de decisid.
Analitzant la idea apuntada, anem a fixar les nostres reflexdons en les generalitats que enmarquen l'estudi de l'home com ásser social i el deis caracters de la so cietat, adhuc dintre d'un signifi
altra part de seure ba
visid de pro-
cat d'actualitat, per imwprescindible, a fi ses fermes dins una jeccid.
Fonamentalment, les causes que determinen l'existencia de l'home social actual continúen essent les
mateixes ••que l'han definit com a tal en origen.L'ho me es sent social per inclinacid i per neces
5*r No esde vé" el m a — teix amb
\h$&fé*A ' elS ele~" 'ffjfjg&tr ments radi ais exteriors^ o circumstamcies
que influeixen en el seu mode de concebre la societat i principal-ment en la seua facultat de deci-sid.
La societatt actual es carac-teritza per una incessant tendencia cap a la constitucid de grans nuclis socials. Aquest moviment afecta a gairebé" totes les seues formes, encara que influeix de mode mé*s palés en els camps: Po-lític (tendencia envers els grans blocs internacionals), Comercial (formacid de la gran empresa i del gran mercat), Laboral (asso-ciacid de patrons i treballadors formant sindicats), Cultural (e-quips d'estudi i experimentacid), Religids (tendencia a una unifi-cacid religiosa).
Davant aquesta realitat, l'ho me -i paral«lelament la petita so cietat (de grup o étnica)- reac-~ ciona de dos modes molt diferents i, en cert grau, contradictoria.
D'un costat es manifesta en ell una projeccid envers l'exte-rior expresada per una ansietat d'ampliar els seus coneixements
i les seues x '. de la necessitat c ritme imposat per cies.
•p, . x xmpu daptar-33 s eircums
xs al n-
x c 1 a
om
13 n t
Per altre, cid, es veu en retrobar-sa int en els valors í fineixen el seu punt de suport nifestació" exterior, Cultural Cdesenvolup, consciéncf.ü artÍ3'¿:r: co-GeograTic (cons :i ra6 d'ásser bis tora que a c b u a X ¡ , n e j la consciencia indiv contraposició" a la d les idees)„
Pot extran.yar a algij el fet que a compensa malgrat els esforcos plegats de
Sitax tanta homes de bona voluntat, Euro-3uscant | :ja esta encara sense fer.
3 l e
x> t i en J JL do _i-C
h. Lst o r í -a ds _L3
di í l S T 3 C
E ; e .
n- l l ! - i S ^. U
c a r á c t e r ! ; s a c i á i s r l p
especial ini floxia la trobament . en ella cz Individúala : -neixen al ca: actual,. RECtí DESENVOLUPAME 0ICI0NAL5 INI CIENCIA I DEL5 ¡VEXE5 D1
LA MATEIXAÍ
sx
La cosa no resulta tan extranya hom profunditza un xic en les rectrius generáis que han presi-; aqussts esforcos.
Vull apressar-me a dir que jo tinc la formula maravellosa que jorri de cop totes les dificul— :s naturals (i d'altres no tan :ural -- -, *.
) que avuí s'oposen a la
Ll
¡uropea. Unicament voldria r algunas veritats sobre aquesta
Ló que esdevé" d'una importan-Ltal tant per a Europa cora
Ls europeus; i nosaltres en
¿Quals son les bases sobre les 3 hom tracta de bastir 1'Europa ida?
Tenim, d'una part, el superes-t rentralitzat que somnien alguns snificadors i teSrics ¡ide labora-ri", que sortosament no passara ÍJ o, de somni, car no é*s en la
Lo de les nacionalitats on calf rcar l'harminia unitaria europea.!
Par a l t r a banda tenirn • i l l E u r a p a | las patries'"', tan benvolguda pel| neral De Gaulle, i que en la for-j
qué hom la presenta, esdevin-! n "sindicat" de grans estats i
e tanpcc no representa, ni de bon ¡ i'ideal d'una Europa unida.
Siguen realistes i mirem Europa i cem é*s; i si mirem amb els ulls j
i :ceritat, veurem aquest mo-de nacionalitats que amb llurs
oes atnics, lingüistics, economice
incuria d' a 11.'. nsu j.a
a 1
Í? P i--U
religiosos, componen l'es— 3 ie 1'Europa eterna.
Jordi Ventura: "La nos— jpa és la de totes i cadas-questes nacions. A la p e — Ibérica, a l'hexagon fran— \ es terres balcaniques i ais ¡i el nord, arreu on hi ha ho- ¡ ropa, les cultures europees I un raatis-at quadre de vius j¡
testimoni de lluites corau-uns pobles que, avuí mes nalden per assolir un n i — | alt de dignitat humana".
I asen l'Europa deis europeus,¡ La en funciS deis valors
idualment i col'lectiva f
PORTEN EL SIGNE DE LLEI DE DEU
Deixa'm que et mire que avuí é"s dissabte, i avuí ís un dia d'ocis anglesos; deixa'm que un dia faci recapte per que en la resta et done els besos.
Mai no em demanis que jo abandoni el costum savi deis meus majors; Tu pensa sembré que jo a tu et done la passi6 encesa deis meus amors.
encesa
W. i
-i,
Deixa'm que tinga la llantia que no l'apagui bufit del vent; deixa que vulga, ma gran posesa dins cabessola que em té dement,
Deixa que esclati bomba de plástic que dins jo porte,al fons de l'hort; no passis pena ni tingues fastic que quan esclata no dona mort.
Deixa'm.... deixa'm que avuí et contempli on jo em recrei d'ensomniar; ja que em serveixis de sacre temple per que en diumenge pugui pregar.
Mai no demane correspondencia, les cartes tire, sempre, tot sois; com vise dins l'art, no tinc prou per a que capti d'amor conbo±t.
I mai no sentó vanes suors, ja que et porte elevada i lleu,
ciencia
car el porten
dictamen el signe
deis meus dolors de llei de Deu.
"~ .'., • . ^ t s S * * * ^ ' * * * ^
ÉS UNA PROVA D'AMOR I BE RESPECTE ENVERS ELS NOIS I LES NOIES QUE L'HAN DE LLEGIR.
Demaneu-lo a:
Apartat n2 44 VIC (Barcelona)
b J CLT O'3^
Darrers títols;
TOTHOM HA ¿7 D'ÉSSER-RT. A
ELS CATALANS I <-* L'OCCITANISME.V
h Demaneu informado a:
ÜJ Apartat 5031 f^ BARCELONA. *—
h 2 íü
Volem l'Europa de les comuni-tats etnico-lingüístiques, l'Euro pa "deis Pobles", que, ignorats o no, representen la realitat mé"s pregona de l'Europa vertadera.
Com ja he dit en comengar, aquesta fórmula no é"s la "pedra filosofal" que ho arreglara tot
com per art de magia. La mateixa diversitat deis europeus és un serias obstacle per a la desitjada unitat; perb no é"s insuperable i amb bona voluntat i comprensió deis problemes aliens, aplegarem a la me ta. I aixo és feina de tots.
000O000 Albert S-Pantoja.
^ < * -
Recollim ací el missatge poetic de dos dignes portaveus de la "nova ona" castellonenca, en els versos deis quals hom endevina l'esperit sa, jove i plenament identificat amb els sentiments i aspiracions deis seus autors.
NITS DE MARC
L'ametller de rosa flor ja ha posat sa clara llum
flors de perfum; fort i joiós com l'or, perfum nuvi de sa llum.
Ja arriba el marg vida jove, darrera les oronetes passen volant,
¡com tants anys ¡ .it negra, jbrillen d'estrelle-si pau formosa, nit olorosa.
Es primavera l'amor roig mes eneas l'estiu, tristesa a la tardor i a l'hivern som al caliu.
La nit suau del marg tercer garbella amb sa clara lluna la joia volguda i fina, i mon plaure que s'encén; és joia encesa en llum, en la llum del marg tercer i es rosa que esclafa en bes,
flor d'amor, d'aquells nuvis primerenes.
Daurada llum de la vida 1'amor,
que com crepuscle en el dia é'ssent lo mes bonic, també é"s lo mes tristes.
En nit suau del marg tercer, trina en cangé l'amor,
lo vent, a les parets de la vila
nuvies d'ell, lo vent fréstec mariner.
Rejuvindra ja la vida cem en marg floreix la vila, (i tots tindran tant d'amor com l'ocell que entre branques
ja és joiésl.
Quan en la nit olorosa d'aquest marg,
sentó la veu d'aquells nuvis,
mes amics, em neix a mi, dintre meu un sa pensament;
¿que pensó? pensó en mi,
¿amb quina veu? Pensó.
quan la vesprada acabi no tindré amb qui recosta'm, pensó..... que soc sois, així, en aqüestes nits de marg; i pensó que en un revolt tot ag& podra canviar, i amb aquest afany treballo i així, em guanyo el meu pa.
Les nits fresques d'aquest marg fins a l'estiu ho serán pero l'amor que en mi neix ja no mes, no trigara;
car des d'ací brotara dins de mi, n'arrclara i no s'arrefredara, com si fos
la nit de marg, ans bé, com el caliu.... a mi em posara de viu»
Joiés, la flor d'amor a la dona oferiré,
perqué , a qui soc mes deutor si no ho soc a l'amor
que ella em donx? i és amb aquesta flor que a ella li pagaré la major deita que tinc.
F. M. RIVA5
E D I C I O N S D ' A P O R T A C I O C A T A L A N A ( ENTRE TCTS HO PAREM TOT ) saluda els lectors de "EL VENT" amb el desig d'establir amb tots ells lligams de fraternitat, i amb la il.lusio d'establir contacte i relació en un terreny on coincideixen sentiments i neguits.
Voldríem crear una mutua i alhora recíproca aportacio.
No ens empeny unicament la preocupacio de trobar nous subscriptors, sino la voluntat d'eixamplar el cercle d'amics amb qui ccnviure en l'anhel de piantejar-nos problemes comuns i de cercar i preparar-nos per a la seva presa de consciéncia i solució.
Volem oferir-vos punts de vista sobre diversos aspectes de la nostra vida col.lectiva, i voldríem trobar també entre vosaltres qui ens ajudés en aquesta preocupacio cívica contribuint amb la seva aportacio intel.lec_ tual a buscar uns camins que, conduint-ncs cap al futur, ens projectin amb la preocupacio d'un dema que volem mereixer i volem der a la mesura i semblanga nostra.
TITOLS PUBLICATS
I QÜESTIO DE NOMS Joan Fuster
II LES LLENGUSS EUROPEES Jordi Ventura
III PER LA CONTINUITAT DE LA RENAIXENCA M. Cruells
IV ÜS DE LES LLENGUES VERNACLES EN L'ENSENYAMENT
(ü. N. E. S. C. 0.)
V L'HGME, LA NA CIO I L'ESTAT Prancesc Maspons Anglasell 25
VI ELS ORIGENS DEL CARÁCTER Caries Muñoz Espinalt
VII ELS CATALANS INDIPERENTS Manuel Cruells
VIII ELS CATALANS I L'OCCITANISME J.V.S.
IX TOTHOM HA D'ÉSSER-HI Prancesc Lorenzo Gácia
X 3EKTIT POLITIC DELS CATALANS Caries ¿luñoz Espinalt
XI DIALEG EUROPEü Manuel Cruells
XII L'HOME NACIONAL Marc Aureli Vila
12 P t s . (10 P t s . ) x
35 " (30 • ' ) x
18 " (15 ' • ) x
25 " (20 ' ' ) x
e l l 25 ' (20 ' ' ) x
16 " (14 ' ' ) x
16 " (14 ' ' ) x
60 » (50 ' ' ) x
22 " (19 ' ) x
t 19 " (16 • 1 ) x
19 " (16 -1 ) x
18 " (15 ' ) x
e ( ) x preux de subscripcio. e La subscripcio pot iniciar-se en el títol que es desitgi. e els exemplars poden ésser adquirits fora de subscripcio, a preu normal, © les trameses es fan per correo, i l'import és cobrat a reembossament
ENS PODEU FACILITAR NOMS DE POSSIBLES INTERESATS? Grácies.
Per a SUBSCRIPCIONS i tota mena d'INFORMACIONS, dirigiu-vos a: EDICIONS D-APORTACIO CATALANA
(Entre tots ho farem tot)
Apartat 5031 BARCELONA
4- £*/¡/r£¿:i//s 7
FRANCE5C VICENT;DIRECTOR DE LA REVISTA PARLADA "CLIMA", PARLA PER A "AL VENT".
El popular i bonastre de "Paco" Vioent ens ha rebut amb la seua característica simpatia i en assabentar-se del nostre proposit de fer-li aquesta entrevista, es dispasa de bona gana a respondre les nostres preguntes. I vam comencar sense massa prolegomens.
NOM I C0GN0M5.- Francesc Vicent Domenech NASCUT A.- Castellé de la Plana. L'ANY - 1.935 D'ENIjA OE'QUAN DIRIEIU LA REVISTA "CLIMA"?.- Des de la seua fundació.
Abril del 1961. QUE QUANTS NflMEROS HAVEU FET FINS AVUÍ?;- 3? normáis i a mes a mes 20
d'extraordinaris a capital i comarques. PER QUE FEU "CLIMA"?.- Per donar un horitzó que indubtablement cree que
calia a Castelló i la seua joventut, peí que fa a inquietuts. Per mitja d'aqueix beneit borne que es mossen Amores, la varem Hangar en l'antic saló parroquial de xa Stma. Trinitat.
PER QUE NO ENCLOIU ME*S PAGINES EN LA NOSTRA LLENGUA?.- No hom pot dir que no ¿neloim pagines en la riostra llengua, com insinueu, per que aqüestes han anat apareixent amb alguna periodicitat i endemés, la nostra anyal Gala Aniversari, presidida per autoritats, Reina i cort, té" un remarcat carácter vernacle. El "perqué no", hom pot atribuir no pas a la nostra falta d'atenoió" en aquesta qüestió, ans be a la manca d'interés de bona part de la nostra joventut i endemia a que "CLIMA" és una revista parlada que abarca temes generáis de la mes ampia diversitat i és ciar que cal acontentar totsc|
QUE PENSEU DE "CLIMA".- És ciar que fins ara, encara que siga immodés-tia -parlo com un simple castellonenc en aquest moment- ha assolit el miracle auténtic que un páblic incondicional i una joventut sana ' la segueixia tots els llocs i s'interessi peí seu desenvolupament.
QUINA 0PINI0" US MEREIX LA INFORMAClO ACTUAL?.- Estem en un periode d»ir»-dubtable desenvolupament en aquest aspecte. Al progres general %_'*!»&£& s'uneix el gran increment d'edicions de periodics i revistes que, amb els mitjans moderníssims deis quals hom disposa, fan que el terme mitja de lectors augmenti de dia en dia, ajudat per aquest tipus de manifestacions parlados o escrites de simple carácter "amateur"; exemple del que dic, puguen ésser ben be aquest butlle-t£ i la nostra revista parlada.
UNA COSA IMPORTANT QUE DEMANEU A LA TNFORMAC I0\- Abans de tot, que siga sana i valenta, i estigui al servei del be corad de tots els ciuta-dans.
CREIEU QUE A LA NOSTRA INFORMACIÍ LI SOBRA 0 LI FALTA ALGUNA COSA?.- Si. Sobren (encara que som els primers convencuts que per raons que no venen al cas, és impossible prescindir-ne), aqueixes publicacions de literatura escandalosa i pariedisme sensacionalista, que no diuen res en el fons i tan sois contribueixen a posar negre l'horitzé.
Faltar, cree que falten revistes especialitzades d1autentica categoria i que la joventut es fací carree que tot no s'ens té que donar fet i que és ella mateixa qui ha de fer-se portaveu, com abans he dit.
DBSERVEU FERMS VALORS EN EL CORRENT CULTURAL ACTUAL AL5 PAISOS CATALANS2-Hom observa una indubtable renaixenca de la nostra cultura, que si hom encarrila per camins rectes de col laborado i germanor, arri-barem a un esdevenidor mes Iluminas.
ViüAN FEU "CLIMA", PEN5EU EN ALGÚN CORREMT ESPECIAL?.- En les pagines de "CLIMA" teñen cabuda tota mena de temes i opinions; dins deis C O E -rents que llurs diversos autors tracten, no pensem en altra cosa que la defensa deis valors culturáis i tradicionals de Castellé i les seves comarques.
CONSIOERANT QUE EL MON TRAVESSA UNA CRISI PROFUNDA, DE QUINA MENA CREIEU QUE E*S: POLÍTICA, SOCIAL 0 ESPIRITUAL?,- Cs molt complex tractar aquest
tema que duu de cap tots els estadistes del m6n. Jo, des de la meua modestia et diria: si, cree c :J- assegurar-te que el món a part de teñir fam de justicia se , té molta fam de Déu. Els
homes están empenyats terialisme, que , a vo ador. QUINA CREIEU QUE E~S LA FORMACld EN LA NOSTRA
moment, deixant d tipus excessivarne cordar-te una fra mestre del period RRANEO", En Jaurne riodísta, deu con lat:».
HOM PARLA DE LA FALTA LENCIANA, 0 MES AMPLAÍ-i FENOMEN?.- Ha estat ex
joventut a aquest jovens i en part desenvolupament d ciosos separatism ceptes han estat i en marxa.
rní-í VEGOEU L'ESDEVENIDO ta en aquest resp defensors d'ella, presentats deis c seu portaveu "AL
QUINES C0N5IDEREU QUE NJRMAL DESENVOLUPAMENT
a les quals al.lu hp demostta, en 1 la gran quantitat vegada mes edicio
en cega consecucifi de victSries tecniques i maltes, els aparten lamentablement del nostre Cre-
MISIC" DE LA PREMSA,QE LES REVISTES, DE LA IN-5UCIE1AT?.- Orientar. Orientar i informar en tot e banr; ? infuéncics de clan o conveniéncies de nt publicitari. En aquest moment m'agradaria resé que a aquest respecte vaig escoltar a aqueix isme castsllcnenc que és el Director de "MEDITE-Nos Rui; "Tot aquell que es senteixi bon pe-vertir la seua professió en un autentic apoSto-
D'INTERÉS OELS CASTELLONENCS PER LA CULTURA VA-EWT PARLANT, CATALANA; COM US EXPLIQUEU AQUEST cessivament abandonat l'apropament de la nostra es ceses. En part per falta d'interés deis propis tambe perquéen altres temps se va prendre e& e les cultures autéctones com bandera de perni-es, Avuí, gracies a Deu, cree que aquests con-benefactoxament superáis per una joventut sana
R DE ecte. que,
ompon VENT", HAURI! CULTt diu , t O que d' ed
ns a
NOSTRA CULTURA AUTÓCTONA?.- Soc pptimis-Crec en la nostra cultura i en els jovens peí que respecta a Castelló están ben re-er.ts del ';Grup Castellonenc d'Estudis"i el
"N D É55ER LES C0N0ICIONS OPTIMES PER AL JRAL QEL5 PAÍSOS CATALANS?.- Les condicions ;rec que están comengant a produlr-se. Ens o nosal r mes directament ens afecta, itors que joiosament veiem dediquen cada oxigi ¡ala escrita en el nostre idioma.
JAUMET - — 000O000 — -
! i
CENSEN YAMENT
ím conscí NOSTRE, e ians parí e esdeven t lligat la parla t lamenta de tants encians q parlin "
a "fa mes aixo és absolut de la re
mir com a ivitat qu a mateixa im que de menear pe quest sen Tots els
Curs de Llengua Valenciana-Cursos oráis i per carresqc
nitzats per "Lo Rat Pena
Curset de llengua catalana. tudis. Comentara el dia la Stma. Trinitato
Si ten p-utenticament que els valenc i que el nostr indisolublemen i expansió de
Es mol molt freqüent) tot mares) val els seus filis
: el castell K-cactic
M. Tot •jesconeixement tat cultural i tenim que assu d;una col»lect - Elx parla un
Si ten idiomac cal co
l e n a tres esforgos. adregar-se a:
DE LA NOSTRA LLENGUA
¡ tot alio que culturalment i social, és iram de seguida de quan fonamental és .enqua seua
.et e Excursionista de CastelíB.
idencia de Llengua Valenciana. Orga-;'•'. P.laga de Manises, 3. Valencia.
Organitzat peí Grup Castellonenc d'Es-! de novembre a la Llar parroquial de
(ni Ay/-
En el discurs que v ciar el Sant Pare a l'ob la tercera sessió del Co tica II, es va expresai néra pareguda a nosaltre n-2 del nostre butlletí.,
Així com: recollir la unitat les nostres di culturáis, reviscolar aq cultures, com a signe de tat i també d'unic d'hom bles, i el respecte de i aritats llurs»
"Ací esta la celebr la unitat, de la catolic l'Esglesia fonamenta la digiosa consistencia, mirable aptitud per a mes germans entre ells, collir en el seu sí les ades cultures, les mes d llengües, les mes carnet ques litúrgies i espirit les mes diferents exprés cnals, socials i cultura dulnt-ho tot a una Joios unitat i respectant alho legítima nativa multipli
0 0 0 O 0 0 0 —
a pronun-ertura de nciii Va-d'una ma-s en el
la
dintre de ferencies uestes vitali--
es i p e — ss peculi
3cio de itat on seua pro-seua ad-
r els ho-per a remes vari-iverses eiíeti— ualitats, icns nací
JL s s ima r a l e seua c i i a t . . „ . .
Ens plau d'assenyal que hem observat d'un te qué ens ha sorprés agrad
Hom tracta de la pr da dia mes accentuada de crits en la nostra lleng el llibre cátala era una bliografica que els cast només teniem ocasió de t anavem a Valencia o Barc
Avuí, podem trobar-ta varietat a les llibre de Casteiló. El genere d tació son la novelóla i de tipus social i religi
üibres com "NÜ5ALTR LENCIANS" de Joan Fuster gut un gran impacte.
oooOooo
5'ha creat a Almassora la Co operativa n? 1 d1 exportado da ta ronja. Un pas más envex-s J.' orga — nització de 1!economía País.
—oooOooo
nustre
Volem remarcar 1'ampiaría ús difussió que esta assolint aquest butlletí. No é"s sois ja a Casto": també a d'altres ciutats de-s País sos Catalans com son Almassora, Borriana, Sueca, Valencia, Tarragona, Barcelona i Palma de Mallorca, se!n envíen numeras.
oooOooo
Ha estat constituida a Penis cola la "Union del fomenta del Ba jo Ebro", a la qual hom encomana la realització del pía a'irriga— ció de les comarques del Baix Ebra, Montsia, El Maestrat i la mateixa Plana, amb un aprofitament be dis tribuit de les aigües del riu que arribaran fins a prop del teix Casteiló.
oooOooo
EL.c ma-
ar un fet mps enea i ablement. esencia, ca llibres es
ua. AbansJ raresa bi-
ellonancs robar quan elona. ne una cernes bones e mes accedéis temes ós. E5 ELS VA-, han tin-
bres
"reco na ac de Jo etz, e
"Se'n co Me la si guany en la lecci des c
. . pot som d
El mate hom pot es Raim rds2 de ceptaci sep Gua tz.
Observe va ana
diterra sena ed , no fi nostra
onades ara al Ahir si sor. De ' eixe tn
les f
tuaci Valí ñau m
dicio anima va co
Hrn est estes p Van ten ons d'Uxo, olt ene Tanpac nal "co i cor rre£ ab
ix que hem dit deis lli aplicar ais dises.
on qui acapara tots els venda. També teñen bo-
ó les plaques catalanes rdiola, Salomé, Els 4 Z,
oooOooo——
m que. malgrat l'éxit de r" al Festival de la Can nia de l'any passat, en" icio corresponent a en-gurava cap cangS cantada llengua entre les se-per a ésser interpreta-públic. . Avuí no. Dema. cididament, nosaltres no dn.
oooOooo
at celebrades a La Llosa atronáis de Sant Felip. ir un gran éxit les acia :'5chola cantorum" de dirigida per Miquel Ar-ertadament. no podia faltar la tra-rda;i, on la pólvora, deis festeigs valencians, undosament.
oooOooo—-
-U r-E C O N Ó M I C A
Punt d'arrencament, és el de sig de superar definitivament les velles estructures saciáis de tipus conservador i Henearse a una lliure competencia pía nificada, mitjancant un poder general d'adquisicifi vastament repartit entre totes les capes; de superar aquella estructura caracteritzada d'un costat, per les capes "superiors" del poblé, que poden permetre's qualsevol consum, i d'altre costat, per l'existencia d'altra capa, quan titativament molt ampia, amb quasi res de capacitat de.consum. Hom té que posar, dones, com a base,el reformar i superar aquest estat de coses, contrari a tota evolucié progresiva , i que implica el constant resentiment entre BRicsa i "Pobres".
Ara bé, el medi mes idoni per aconseguir i garantitzar aquesta prosperitat desitjada, és la lliure competencia. Només ella pot fer que el progrés ecg. nomic beneficie tots els homes, en especial en la seua funcifi de consumidors i que desapare-guin tots avantatges que en general no responguin a una pro-ductivitat enlairada.
Per mig de la competencia, s'opera -al millor sentit de la paraula- una socialització del progrés i deis beneficis, i es manté" despert, endemés, l'afany de rendiment personal, per lo qual augmenta la productivitat amb el conseguent augment del nivell de vida.
Existeix, pero, un perill ge neral en tot el referent a l'eco nomia lliure de mercat; el men-yscapte de la competencia. Per aixo una llei basada en les prohibicions de les practiques restrictives de la competencia es considera com "llei fonamen-tal de 1'economía".
En iniciar l'economia importa, principalment, enlairar l'o-ferta en general, impulsant alhora i per aquest camí una lliure competencia.
Amb ago, s'aconseguira donar majors oportunitats de treball*
Aplegat a aquest punt, i acón seguit un bon ritme d'expansié x de creixement, el consum, cada cop mes extés, portara con a con seqüencia 1'augment de la produc tivitat.
LS molt mes practic realitzar l'augment del nivell de vida o prosperitat per mig de 1'expansiS que no esperar que la prosperitat es derivi d¡un millor i nou re-partiment del producte social.
Aix6 no implica pas el dir que la distribució actual sigui injusta en moltes ocasions; perú és fácil de vore que quan el producte social a repartir sigui ma-jor, les diferencies practiques entre un producte social major i altre menor, serien menors, po-sat que la capacitat de consum en la persona humana és relativa.
La compatencia és una frontera ideal, endemés, per a tancar el pas a les practiques de l'ec¡3Ísme material de certes persones que volen aprofitar el producte social net del pais, amb el qual es poden realitzar majors inversions o dotacions socials, augmenti el particular de cada persona.
Sois i'expansió econSmica fa possible que els pobres pugusn participar mes i mes a l'augmerrt de la prosperitat.
Es aquesta una de las experi-encies del "mirscle" economía alemany.
r. M. R. G. ñ n üi
g2p.— ^ í y if i
AQUÍ CASTELLÓ h í 1 MiteLSLk:á£iy^lIáI=Ly^giiR.LciuT£7 p
1 LLUM VEROA; "Ahir. avuí era dema"
Tinc el costum de dir "pable" a la meua ciutat natal. Molts li diuen també poblé, si, pero d'una man';. ¡ despectiva, diuen "un poblé gran".
En part, teñen rao; Castelló és un poblé gran; pe-ro bell, agradable, ric, i a más a mes és capital de provincia^admi— nistraviva (Castelló) i de comarca natural (La Plana)»
Potser ahir, Castelló, encara que essent peí ital fas-si de fet un poblé; un poblé gran que mirava enveis ia que ja aplegaria. Avuí, la nostra ciutat és capital dé fet i. cet, Q¿!£in dia a un altre hom veuen alear nous grans Bdificd 2n valer esborrar tot alio que ahir va ésser Castelló. Si t IOUS i mo-— derns establiments que ens posan al nivell d'al .utats. El mon alegre de la joventut i el turisme, gaudeí; ¡ns, sales de f estes i d'altres diversions abans insospitace:; « I per si. encara fossi poc, té Castelló aquest regal inmens qus el Cre i : li va ator-gar, com és aquest benigne clima i la magnífica platja a la quei hom esta dotant de nombroses atraccions; tot alia sob: _. a grsn atrae ció que per ella mateixa £s la nostra beneída tex:
LLUM ROJA; "Coses del meu poblé"
Em resulta un xic dolores criticar algún: : :: . prés del que he exposat anteriorment, pero tj tasca de semáfor i son malts els que es salten sues torera" sense preveure el que pugui passar-hi=
::2s d'una cantonada de la Porta del Sol v^i ; '.¿¡¡re com yors (d'aqueixos que l'humorista Cassen diu ext. = continuo dient mal-vestits o barbars que deien ven a l'urba quelcom que ell no va entendre tpt pero prompte va assabentar-se del que volien fa' taven (vestit de bany) , volien anar-hi a la pl A.i :S en raja i dios ¿No sera hora que ais barbars tambS -. r.ridí
Seguint amb l'ambient platjer, recordó que una parella de la policía armada organitzava le? :,c . _. que per cert,eren inmenses. Cree que hauria ser qua va e rebé una hora; aleshores vaig enyorar la tipie ~ .-;" dir: -Coses del meu poblé-. Si almenys quan van - Jan mir-la hagueren pensat també en substituir-laM.
Per dltim, i canviant de tema, ded recordar n na roig enees des de fa molt de temps en 1'aspecto blioteca Municipal, la qual em suposo que dintrn an, dra inaugurar ¡al pas que va?. Falta una bibi '. guen fullejar tota mena de llibres. Tenim que f museu comarcal digne de tal nom, arxiu histor;". : mínim de qualitat. Les nostres emisores de r Ü majoria de llurs hores de programació a la !; . llagrimogens. La mateixa televisió i el cine ció encertada, encara que aixo no passa sois a Z
En fí, no cree que hom li fací molt de cas a - Ja r. pero si desigepel be de tots que aqüestes eos de passar al meu pable.
Lid des la meua
"a .ja
sen— que jo
e g un t a-iio atiques .<a que par-jen la llum 1' atenerlo?.
1 ina-cl, . t3bus,
sperar gax-1 em vaig •J en supri-
un semafor ?Í3¡ ur.a E i -
jm p o -on ea pu-falta d !un
aatre d'un na aixafant
riáis ::ap eni»lu
mbre veu, les deixen
Jaume Godes
CASTELLÓ" DE LA PLANA
CLUB O'ESTUOIANTS
tivitats normáis és la fundaci6 d'i xava sentir a l'ai
la revista parlad mes de juny. Hoi riodic portaveu d
tudiants, col»lab
GRUP CASTELLÓN
Amb el final de l'estiu, comencen de nou les ac-del club. La iniciativa mes interessant del rnoment, un Cine-club que vé a omplir un buit que ja es dei-mbit cultural castellonenc.
També van a continuar les audicions publiques de a "COMETA", que tan bon comenc va teñir el passat m anuncia per a novembre l'esperada aparició del pe-el Club, que es dirá :|X Y Z".
El nostre Grup, cora part integrant del Club d'Es-orara en totes aqüestes manifestacions culturáis.
coméntame ran donan tos que h "Grarnatic
curset pe Aquest
per, oero cié, escr 5tma Trin adrega, c
prepara u La mate
boradors abast a 1
ENC D'E5TUPI5 Per ais primers
nt del II Curset de llengua t-se a l'aula de la Llar pa om utilitzaran, serán la Gr a valenciana" de Caries Sal
Per ais alumnes r correspondencia i se'ls e curset per correspondencia tots els interessats ja po ibint a "Grup Castellonenc itat, Castellé de la Plana" iutat, comarca i estudis re
La secció d'Estu na serie d'assaigs sobre fe ixa secció, té en curs la c ais principáis nuclis urban a seua tasca.
dies de nov catalana,
rroquial de amatica cat vador. de comarque nviaran els comencara
den formali d'Estudis, ; cal fer c alitzats. dis Comarca ts historie rganitzacié s del País,
embre esta previst el Les classes continúala Trinitat. Els tex-
alana "SIGNE" i la
s, hom organitzara un textos gratuitament.
a primers de gener pro tzar la seua inscrip-Llar parroquial de la onstar nom, cognoms,
ls, del nostre Grup," s del País Valencia, d'una xarxa de col«la per donar un major
NULE5
Ha nascut a "CRISOL", que va Henear la seua
Aquest primer número va press Miquel Romera, "BOU DE VILA SI, "COMENTARIOS AGRIC0LA5" per José nes de música, esports i teatre.
Felicitem aq tegren la taula de redacció, per sitgem tota mena d'exits en el s
També és de el lloc que li correspon en les
aquesta ciutat la revista parlada primera edició el passat dia 9.
entar les pagines: "EDITORIAL" per BOU DE VILA NO" per Vicent Vicent, p Blay, i completant amb les pagi-
uest dinamic grup de nulencs que in-la seua felig iniciativa i els de-
eu exercici. desitjar que la nostra llengua ocupi pagines d'aquesta nova revista.
BARCELONA
Ha sortit el número d'agost de la revista mont-serratina "5ERRA D'OR", dedicat al Moucentisme.
Publica una encoratjadora al*lusi6 al nostre Grup, de la qual ens sentim joiosos.
000O000