portada 3.fh9 4/8/03 09:47 pagina 1 · 2003-09-03 · portada_3.fh9 4/8/03 09:47 pagina 1 compuesta...

Portada_3.fh9 4/8/03 09:47 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

11/ setembre-octubre 200311/ setembre-octubre 2003

La Mercè 2003 amb vistes al Fòrum

Homenatges a Allende i Neruda

Canal Cultura

Retrat de Dortmund



Canal Cultura

Retrat de Dortmund

2 3setembre-octubre 2003

Tardor. Temps de reprendre l’activitat quotidiana després delparèntesi de les vacances, de tornar a la feina, d’iniciar unnou curs, d’assistir als primers concerts de la temporada, defullejar programes i agendes d’activitats per descobrir-hiaquella exposició, aquella obra de teatre, aquell cicle deconferències que ens sedueix. I, a Barcelona, temps tambéper a la festa, la festa grossa, la Festa Major.

La Mercè torna per regalar-nos encara cinc dies de celebracióamb regust d’estiu i de vacances, cinc dies plens d’activitatsen els quals conviuen i dialoguen tradició i innovació, elscastellers i els concerts del BAM, la Rambla i el passeig de lesPersones. Una Mercè que mira cap al futur i que el 2004, coma cloenda del Fòrum de les Cultures, es convertirà en certamanera en la Festa Major de tot el món, la més internacional ila més participativa que haurem viscut mai.

Però aquest setembre també és un mes d’aniversaris, decommemoracions, en aquest cas gens alegres, però que convi-den a la reflexió. Es compleixen trenta anys del cop d’Estatcontra el Govern democràtic del president Allende a Xile, dataque coincideix també amb el trentè aniversari de la mort delpoeta i premi Nobel Pablo Neruda. És una ocasió per parlar deXile, de la seva història, del seu passat, dels nexes que ens hanunit i ens uneixen encara, però també del seu futur. Conversemamb Julio Jung, agregat cultural del Consolat de Xile.

La presentació del projecte de cooperació europea Eurocult21,una iniciativa que posarà en relleu el valor i la importància de lacultura a les ciutats, com precisament s’evidencia en el retratde la ciutat alemanya de Dortmund, la capital industrial de laconca del Ruhr que està transformant antigues mines iacereries en equipaments culturals; la participació dels méspetits al Fòrum 2004, l’experiència de parlar de literatura a latelevisió, una nova edició d’Art Futura, i el camí que ha portatal naixement del Canal Cultura, un nou espai digital decomunicació i creació al servei dels ciutadans, completenaquest número de Barcelona Cultura.

E D I T O R I A L

Ferran Mascarellpresident

Oriol Balaguerdirector gerent

Equip editorial

Jaume Boix, Jordi Pascual iConxa Rodà

Consell de redaccióJaume Boix, Anna Carbó, Marta Clari, Núria Fradera,Rosa Mach, FerranMascarell, Mercè Muñoz,Jordi Pascual, Conxa Rodà.

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Trevor Foskett

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001

ISSN: 1578-8903

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/[email protected]

Imatge de la coberta:Fotomercè 2002Cabreo, de Jesús ZazoMartín

Sumari

Una Mercè amb vistes al Fòrum

Entrevista a Julio Jung

ArtFutura

Canal Cultura

Eurocult21, un projecte de cooperació europea

El Fòrum arriba a les escoles

Saló de lectura, llibres a BTV

Retrat de Dortmund

Mercè 2003: una selecció

Agenda cultural setembre-octubre

"Creuats" i l’Any del Disseny

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a internet

Textos en castellano

English version

Espais de la Mercè 2003

setembre-octubre 2003

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

34

39

a les nascudes al pla de Bar-celona i les poblacions prope-res: aquest any la Mercèconvida formacions vingudesdel Vallès, d’Occitània, delMagrib i fins i tot de Grècia i elllunyà Israel. De terres més prò-ximes a més remotes, la FestaMajor de Barcelona esdevépunt de trobada de les culturesmediterrànies que compartei-xen antecedents comuns i que,d’una manera o d’una altra, hanmarcat els sediments culturalsdel nostre país. Les veuremsobre els escenaris o enconcorregudes cercaviles, i, jun-tes, totes aquestes formacionsdesfilaran en la tradicionalCavalcada Mediterrània, unamarcada aposta a favor del dià-leg intercultural. També hihaurà visites fora de l’entorn delnostre mar: coincidint amb elsactes de la Setmana d’Escòcia a Catalunya, prop de quatre-cents gaiters desfilaran per laciutat en una trobada que pro-met ser impressionant.

La Festa, és clar, tambécomptarà amb la Diada Cas-tellera del diumenge –enguany,amb els Castellers de Vilafrancai els Minyons de Terrassa com aconvidats–; el Matí de FestaMajor, que remourà els fona-ments del Gòtic i del barri de la Mercè el dimecres 24; elcicle Mercè Dansa dedicat alsballs tradicionals de la Medi-terrània, la recuperació delPortal de la Pau com a seusocial de les havaneres, i unallargassat etcètera que benaviat podreu resseguir al pro-grama oficial i a la web de laFesta (www.bcn.es/merce).

Totes les músiques…... i músiques per a tothom.Continuant amb l’esperit integra-dor de què parlàvem, la bandasonora de la Mercè comptaràtant amb concerts multitudinaris,com amb les propostes renova-dores i selectes del BAM, quecomptabilitza les actuacionsurbanes (a l’avinguda de laCatedral i a la Rambla del Raval)amb les que es duran a terme a la sala Razzmatazz 2 i, en elrecinte de l’estació de França,columna vertebral del festival. Hi haurà música per gaudir-neasseguts (els concerts de laBanda Municipal i la Cobla SantJordi - Ciutat de Barcelona), i hihaurà balls de festa major perdeixar-se de seients (amb grupscom ara l’Orquestra Cimarrón ol’Orquestra Montgrins). Mereixuna menció especial la músicamés propera a les nostres arrelstradicionals, a través d’un cicle,el Mercè Folk, que aquest anys’implica a fons amb el sentimentdel riu Ebre i les terres que l’en-volten, de la mà de convidats

com ara Cantoblanco (la Rioja),La Ronda de Boltaña (Aragó) iTerrer Roig (Terres de l’Ebre).

Arts del carrerLluny dels escenaris i de les salesespecialitzades, els carrers de lesciutats del món són la font d’ins-piració i terreny natural de totamena d’espectacles teatrals,musicals, de circ, etc. En home-natge a l’artista quotidià, quebusca el públic on aquest passe-ja, la Mercè ha desenvolupat enles seves últimes edicions el programa Barcelona Arts deCarrer (BAC), que consolida elseu plantejament bicèfal: d’unabanda, amb una secció oficial oncompareixeran espectacles comels de Teatro Pachuco, RockyMarmota o Circo Le Loop; i, del’altra, els Premis BAC, quecomptaran amb dues categories:els espectacles dels artistes debarret a la plaça del Rei, i elsespectacles musicals itinerants,que, sota el nom de Mercè aBanda, revolucionaran la Ramblai la catedral durant el cap de

Arts de carrer, pirotècnia,manifestacions tradicionals, con-certs, la Festa al Cel... Des de fauns quants anys, l’estructura de la Mercè té els seus eixos ben delimitats. Tot i així, gràciesa la combinació de les arrels tradicionals amb conceptes con-temporanis, la Festa mantéconstant l’objectiu de sorpren-dre Barcelona. ¿Quins seran elsgrans eixos de la seva progra-mació en un any en què la Marede Déu de la Mercè compleixvuit-cents anys des de la sevaentronització? Acompanyeu-nosen aquest avanç de l’activitat decinc dies intensos, del 20 al 24de setembre, en què la FestaMajor irromprà de nou a la ciutatper fer d’altaveu dels qui desit-gen una societat sense conflic-tes, respectuosa amb el mediambient, diversa i integradora.

Passeig de la Pau¿Un espai gegantí dedicat a lareflexió enmig d’una festa major?La gran implicació del públic enel Passeig de les Persones ha fetque aquesta idea s’hagi conver-tit, en el seu tercer any de vida,en un dels puntals de la Mercè.Aquest any, per primera vegada,

aquesta iniciativa canvia d’espai i es trasllada al Moll de la Fusta ial Moll de la Barceloneta. AquestPasseig es transformarà lúdica-ment, dedicant els esforços a ladiversitat, la solidaritat i la soste-nibilitat, o, el que és el mateix, ales condicions necessàries perconsolidar una cultura de la pau, autèntica protagonista del’espai. Recorrent el traçat delsmolls, trobareu tota mena d’acti-vitats organitzades tant perl’Ajuntament com per un grannombre d’entitats i organitza-cions no governamentals. La llis-ta de propostes és ingent:exposicions, jocs, degustació deproductes de comerç just, lesperformances del Prat de la Pau(la pàgina 7). D’altra banda, elpasseig de Gràcia acollirà lesactivitats a l’entorn de la Set-mana de la Mobilitat Sostenible.

Complementant l’activitatdel passeig de les Persones, ala plaça Catalunya s’aixecarà laseu del civisme a través d’unaMostra d’Associacions que arri-ba enguany a la seva vuitenaedició, i que aglutinarà totamena d’activitats lúdiques i par-ticipatives. En aquest espai secelebraran alguns dels concerts

més multitudinaris de la Mercè,amb grups com ara Jarabe dePalo o Chayanne, i amb elrecord d’un trist aniversari: elstrenta anys del cop d’Estat delgeneral Pinochet a Xile, quesegaria la vida de molts ciuta-dans d’aquell país, entre ells elpresident Salvador Allende i elcantautor Víctor Jara.

Tradició mediterràniaJa des del mateix Toc d’Inici, lesmanifestacions tradicionals sónprotagonistes de la Festa, totmarcant el seu temps i el seuritme. Com sempre, la recupe-ració de les nostres arrels festi-ves no se circumscriu únicament

L'any que ve, la Mercè farà de cloenda del Fòrum Universal de les Cultures,Barcelona 2004. Però no avancem comiats quan encara parlem de preparatius:enguany, la Festa Major s'empelta de l'esperit d'aquest esdeveniment planetari, totconvertint les seves activitats en el primer aperitiu d'una trobada que mourà el món.

5setembre-octubre 20034

Una Mercèamb vistes al Fòrum

Foto

:Fra

nces

c So

là Q

uesa

da.

Fo

tom

ercè

200

2

Foto

:Ser

ena

Cas

tag

nola

. Fo

tom

ercè

200

2


setmana mercedari, el dissabte20 i el diumenge 21 de setem-bre. El BAC es complementaràamb una jornada tècnica dedica-da als professionals que treballena l’entorn de les arts de carrer.

Així mateix, el dissabte 20 idiumenge 21, els espectaclesd’art de carrer serviran tambéper donar la benvinguda a unnou terreny urbà: el recentmentenllestit parc Central de NouBarris. Aquest espai, construït endues fases, abraça més de 16hectàrees i es converteix en unnou enllaç verd amb la falda deCollserola.

Els ulls al celEn un any d’aniversaris, la Festaal Cel també bufarà espelmes:d’una banda, les cent dedicadesal centenari de l’aviació a motor,i, de l’altra, setanta-cinc, que són els anys que fa del primervol pilotat per una dona a l’Estat espanyol, María BernaldoQuirós. Dolors Vives, una altrad’aquelles pioneres de l’aire,acompanyarà la festa per rebre-hi un merescut homenatge, i la

companyia Iberia cedirà un avióacrobàtic que, pilotat per unadona, sobrevolarà la ciutat. Aixímateix, la pilot Mercè Martí sor-tirà de l’aeroport de Sabadellamb un avió reconstruït segonsun model dels anys trenta,sobrevolarà Barcelona a pocaalçada durant el festival aeri i,posteriorment, seguirà la sevaruta cap a Madrid amb l’objectiude fer una volta a Espanya queha de servir per commemorar elcentenari de l’aviació a motor.

Les oportunitats de mirarcap als núvols no s’esgoten enles acrobàcies aèries: la Festa alCel comptarà també amb laTrobada de Globus Aerostàtics,que pretén batre rècords de par-ticipació. Es preveu que forminpart de la trobada més de vintcolossos de l’aire, que il·lumina-ran de nit el cel de Barcelona ique sobrevolaran la ciutat en unvol lliure des del mar fins alsturons d’Horta. Així mateix, elsamants dels estels tornaran agaudir d’una trobada internacio-nal dels millors especialistes dela disciplina, amb una novetat

destacada: la celebració d’unmeeting d’estels indoor al pave-lló de la Mar Bella per veureaparells que s’enlairen pràctica-ment sense corrents d’aire.

Amics de la MercèCada vegada són més les enti-tats que inclouen la Mercè com adata cabdal dins els seus calen-daris d’activitats, col·laborantamb l’Institut de Cultura en l’ob-jectiu de reforçar el caràcter par-ticipatiu de la Festa Major deBarcelona. Per posar exemples,la Fundació La Caixa aportaràl’organització d’un cicle de con-certs de marcat caràcter folk,amb grups com ara S’Albaida; elcentre d’oci Heron City torna a laMercè amb activitats infantils i unfestival d’improvisació a travésde la cultura del swing; els mu-seus obriran portes; els teatresd’ADETCA aplicaran els acostu-mats descomptes a les sevessales; l’associació Raval-És s’im-plica en el festival Barcelona Artsde Carrer, transformant la Ram-bla del Raval en un escenari onartistes d’arreu mostraran espec-tacles que beuen en igual mesu-ra del flamenc, de la capoeirabrasilera, del tango argentí, etc.

Diversitat, sostenibilitat, cultura de la pau. La Mercètorna a aixecar ben altes aques-tes banderes, a través de totes i cadascuna de les seves acti-vitats. No és estrany, doncs,que esdevingui la porta d’entra-da del Fòrum. No serà d’estran-yar, tampoc, que l’any vinent laMercè esdevingui el millor dels comiats per a una trobadaque mourà el món i remouràBarcelona.

Comença l’Any Fòrum

El 18 de setembre, el Fòrum posarà les primeresentrades a la venda. Es tracta d’un pas endavantdecisiu per a un esdeveniment que es faràben present en totes les activitats programadesdurant la Mercè. S’obre així, en certa manera,el que es podria anomenar l’Any Fòrum, quees clourà el 26 de setembre de l’any vinent. Através de mil punts d’informació dispersosper tot el món (tres-cents a Barcelona i la sevaàrea metropolitana) i la seva presència enactivitats tan variades com ara la Cavalcada deReis o el pròxim Sant Jordi, el Fòrum escalfaràmotors de cara a la seva eclosió el 9 de maigdel 2004, Dia d’Europa.

Un Prat de la Pau al costat del mar

En col·laboració amb l’Any Internacional delDisseny, la Mercè transformarà el Moll de laFusta, que canviarà la seva duresa asfàltica perun paisatge irregular, naturalitzat, idíl·lic. Allíes desenvoluparan tota mena d’accions al’entorn de la cultura de la pau, en un entornde llibertat ideològica que podria recordarl’Speak Corner del londinenc Hyde Park. A més,el Passeig de les Persones s’implica també enla iniciativa de l’Any Europeu de les Personesamb Discapacitats, tot transformant el moll enreflex d’una ciutat ideal on no hi ha barreresi que és plenament accessible per a tothom.

Cinc nits de BAM

L'arriscada programació del BAM s'estructuraràenguany al voltant de cinc nits i quatre escenarisdiferents: la rambla del Raval, l'avinguda dela Catedral, l'Estació de França i la salaRazzmatazz 2. Les seves apostes musicalspassen per territoris tan diferents com els

veterans del punk Buzzcocks; una actuacióinèdita del DJ Dave Clarke acompanyat debanda de música; la revelació del hip hop, Nach;el pare del dub, Lee Scratch Perry, enfrontata Mad Professor i The Robotiks; l'enfant terribledels cantautors francesos, Benjamin Biolay; elssiderals barcelonins Sidonie… En total, elcartell està format per més de 40 formacionsmusicals diferents, entre les quals algunesque comencen i que tindran el seu espai a lasala Razzmatazz 2.

Un Fotomercè per la diversitat i laintegració

El retrat de la diversitat i la integració centrenla convocatòria del concurs de fotografia méspopular de Barcelona. Es tracta de descobrirels contrastos que la Festa reflecteix de maneraespontània sobre els escenaris i enmig de lesplaces. Immortalitzats en paper fotogràfic, esconvertiran en el millor testimoni de la convivènciapacífica més enllà de colors, formes, actitudsi militàncies diferents. La convocatòria del nouconcurs coincidirà, en els dies de la Mercè, ambl’exposició al Palau de la Virreina de lesfotografies seleccionades en el Fotomercè2002, que es va centrar en la dissidència dinsel marc de la Festa.

Foto

: Mar

cel·l

í Sáe

z. P

rem

i Pre

msa

Fot

omer

cè 2

002

Foto: Lluïsa Adalid i Carballo. Fotomercè 2002


Neruda siempre estuvo muy vinculado a España.Incluso fue cónsul de Chile en Barcelona desdemayo de 1934 hasta febrero de 1935.La relación que unió a Neruda con Barcelona fue laamistad con el arquitecto catalán Germán RodríguezArias, perteneciente al GATCPAC. Más tarde,Rodríguez Arias, refugiado en Chile, fue el arquitec-to de todas las casas de Neruda: Michoacán(Santiago), La Chascona (Santiago), La Sebastiana(Valparaíso) e Isla Negra. Diseñó también su mobilia-rio, fabricado en la empresa Muebles Sur, propiedadde Cristián Aguadé, hijo del primer alcalde de laBarcelona republicana, el Dr. Aiguader. RodríguezArias y Aguadé llegaron exiliados a Chile en elFormosa, el segundo barco organizado por PabloNeruda que zarpó con refugiados españoles.

Durante la Guerra Civil, muchos refugiadosrepublicanos pudieron viajar a Chile en elbarco Winnipeg gracias al trabajo de PabloNeruda como cónsul para la Inmigración...No sólo fue el Winnipeg –éste fue el primero y elmás emblemático–, sino que vinieron muchos más.El Winnipeg fue fletado y financiado por la Repú-blica. Neruda fue decisivo ante la oposición de laderecha chilena, que rechazaba que llegaran a Chilelos que despectivamente llamaban "los rojos". Lapostura inclaudicable de Neruda y del canciller delGobierno del Frente Popular en Chile, AbrahamOrtega, doblegó las presiones, y los refugiados fue-ron recibidos con claveles en el puerto de Valpa-raíso. La aportación de los refugiados catalanes yespañoles ha sido fundamental en el desarrollo delproceso cultural e industrial chileno, con figurascomo Margarida Xirgu, Roser Bru, José Balmes,José Antonio Morales, Antonio Romera, LeopoldoCastedo, Aguadé, Mauricio Amster, AlejandroTarragó, Santiago Ontañón y muchos más.

¿Nos puede hablar del libro Residencia enEspaña que usted está preparando?Contendrá una selección de prosa y poesía escri-tas por Neruda en Madrid y Barcelona, incluyen-do algunos textos de "España en el corazón" yotros, escritos con posterioridad, como el "Cantoa la muerte y resurrección de Lluís Companys".Será un libro-objeto con ilustraciones especiales y

prólogo del Premio Cervantes 2001, el escritorchileno Jorge Edwards.

En 2004 se cumple el centenario del nacimien-to de Neruda. ¿Qué proyectos están prepa-rando para celebrarlo en el marco del Fòrum?En el Palau Sant Jordi tendrá lugar un gran festi-val, producido por Víctor Manuel, con la partici-pación de Joaquín Sabina, Joan Manuel Serrat,Chico Buarque, Caetano Veloso, Leonard Cohen,Ana Belén, Silvio Rodríguez y Pablo Milanés,entre otros, y se editará un disco. Por otra parte,con el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya prepa-ramos la exposición "Las casas de Neruda y elarquitecto Rodríguez Arias" y la edición de unamonografía y un documental. Con el Museud’Història de Catalunya trabajamos en una mues-tra llamada "Winnipeg, travesía de un exilio".Con el Institut de Cultura de Barcelona estamosen conversaciones para integrar a Neruda en lapróxima Setmana de la Poesia, con la presenciade un destacado poeta chileno, y además con lacolocación de una placa con el último verso delpoema "Canto a la muerte y resurrección de LluísCompanys". También estamos en conversacionespara la instalación del monumento a Neruda,aprobado por el Ajuntament de Barcelona,durante las celebraciones del centenario.Finalmente, trabajamos en el concierto del grupomusical chileno Los Jaivas, que interpretarán suversión del poema de Neruda "Las alturas deMachu Pichu" en el Foro y en Kosmòpolis.

Por último, ¿de qué manera la cultura chilenavive y tiene presencia aquí?Alrededor de catorce mil chilenos viven enBarcelona. La cultura chilena vivirá y tendrá pre-sencia en Barcelona siempre que seamos cons-cientes de nuestra historia común, de larecuperación de nuestra memoria y de continuarel camino de la transición democrática.

"Treinta años, Chile: memoria y proyecto"Del 22 de setembre al 5 d’octubreCentre cívic Casa Elizalde (València, 302)Programa Salvador Allende 200210 i 11 de setembre Centre cívic del Carmel (Santuari, 27)

Usted tiene una larga carrera profesionalcomo actor. ¿Cómo fue su paso a la diploma-cia y de qué manera hace compatibles susdos profesiones?El presidente Ricardo Lagos, con motivo de la orga-nización del Foro Universal de las Culturas, deBarcelona en el 2004, me nombró diplomático en elConsulado de Chile en Barcelona. Esta decisión noes habitual, pues los agregados consulares sonnombrados para las embajadas. Para la designaciónde los agregados culturales, el presidente optó pornombrar a personas que formaban parte de la cul-tura chilena. Mis actividades han sido compatiblescon mi condición de actor. He pasado mis vacacio-nes de verano filmando una película en Chile.

Este septiembre se cumplen treinta años de unacontecimiento clave para la historia de Chile ydel mundo: el golpe de Estado contra elGobierno democrático del presidente Allende.¿Qué actividades se organizan en Barcelonapara analizar y recordar estos hechos?

En Barcelona, además de las tradicionales cele-braciones en la plaza Salvador Allende, del distri-to de Horta-Guinardó –que cuentan con laparticipación del senador socialista CarlosOminami–, se realiza un ciclo multidisciplinario enla Casa Elizalde: "Treinta años, Chile: memoria yproyecto", que ofrece pintura, fotografía, música,danza y recitales, y presenta nuestra memoria ehistoria recientes y el trayecto de trece años denuestro proyecto democrático.

También en septiembre se cumplen treintaaños de la muerte de Pablo Neruda. Usted leconoció y también tuvo ocasión de interpre-tar el papel de Neruda en el teatro... Conocí a Neruda. Por diferencia de edad, no fuide sus íntimos, pero lo visité varias veces en suresidencia de Isla Negra. También representé elpapel de Neruda en el estreno de la obra de tea-tro Ardiente paciencia, de Antonio Skármeta, quedio origen a la novela del mismo nombre y a lapelícula El cartero y Pablo Neruda.

Entrevista:

Julio Jung L’11 de setembre es compleixen trenta anys del cop d’Estat a Xile. Al cap d’unsquants dies va morir, a la seva casa d’Isla Negra, el poeta Pablo Neruda. Els

aniversaris són una bona ocasió per mantenir la memòria històrica i pensar en elfutur. Conversem amb Julio Jung (Santiago de Chile, 1943), agregat cultural del

Consolat de Xile a Barcelona des del 2001.

Canal Cultura és una nova contribució al desenvolupament de la Barcelona digital.

Des de la primera web del Festival Grec, l’any1997, fins a arribar al Canal Cultura, s’ha recorregutun camí sembrat de projectes innovadors que vandes de múltiples webs, retransmissions i perfor-mances directes per internet, informació per tele-fonia mòbil, exposicions virtuals de museus, etc.De tots els projectes impulsats des de l’Institut deCultura, el que millor sintetitza l’esperit que animaels projectes digitals és el Canal Cultura, un nouespai públic de comunicació, informació i creacióper a la comunitat cultural i per als ciutadans engeneral. En format multicanal (amb sortida bàsica-ment a internet, però també en dispositius mòbils–telèfon, PDA– i aviat televisió), aquest projecte,fruit del treball de dos anys, ha nascut l’any 2003amb la voluntat de posar les tecnologies de lainformació i la comunicació al servei de la cultura ide promoure i contribuir a l’experimentació sobrela producció cultural multimèdia.

Canal Cultura ofereix informació sobre tots elsàmbits culturals de la ciutat de Barcelona (cinema,teatre i dansa, música, arts visuals, museus, dissenyi arquitectura, literatura i biblioteques, festes i

tradicions, etc.). Conté rutes i itineraris, enllaçoscomentats, i una agenda cultural en format periodístic (cròniques, reportatges, entrevistes, etc.)que s’enriqueix amb elements multimèdia. La pla-taforma multicanal i personalitzada permet que l’usuari pugui triar quan, com i on vol accedir a lainformació cultural. Un canal participatiu on l’usuari pot valorar l’activitat cultural que consu-meix, deixar-hi la seva opinió, aportar material pera la plataforma creativa, i tot plegat, presentatd’una manera atractiva, dinàmica i participativa iamb una navegació molt intuïtiva. Dia a dia seguiràincorporant nous continguts i millores al servei del’usuari i la cultura.

L’arxiu multimèdia el considerem com el tresordel Canal, i és un tresor que anirà creixent: cada diaels continguts que s’elaboren específicament per alCanal van nodrint amb poemes, vídeos d’especta-cles, arxius de música i fotografies aquest arxiu digi-tal que, amb el temps, es configurarà realment coml’arxiu digital de la producció cultural de la ciutat.Dotat amb un cercador, facilita localitzar per suport,datas o tema el contingut que ens interessa.

Canal Cultura treballa, doncs, per difondre ipromoure el consum cultural (amplia els canalsd’informació i de promoció de la producció cultu-ral de Barcelona), per crear nous públics, perexplorar les possibilitats d’Internet per a la promo-ció internacional del turisme cultural de qualitat aBarcelona, per fomentar l’emergència de propos-tes innovadores, i per estimular la producció i lademanda de continguts multimèdia, tot posant envalor el ric patrimoni de la ciutat i la vitalitat de lesseves formes d’expressió artística.Conxa RodàDirectora d’Informació i Comunicació de l’ Institut de Cultura de Barcelona


Canal CulturaEl nou canal digital de la cultura de BarcelonaArtFutura va néixer fa gairebé una dècada i mitja

a la Barcelona preolímpica coincidint amb laprimera explosió del que es va anomenar"cibercultura", el moviment artístic i filosòfic queentenia que la tecnologia digital havia d’exercir unimpacte fonamental sobre la construcció de la societati sobre la consciència i identitat humanes.

La primera etapa barcelonina del festival (del1990 al 1993) va ser un aparador inèdit fins aquellmoment al nostre país, pel qual van passar pensa-dors de la talla de William Gibson (l’escriptor deciència-ficció que va encunyar el terme "ciberes-pai"), icones de la contracultura (Timothy Leary iTerence McKenna), de l’art (Brian Eno), profetes deles noves tecnologies (Kevin Kelly i Brenda Laurel),etc. El festival es va convertir, a més, en el primeresdeveniment a la ciutat dedicat a les novesexpressions artístiques d’avantguarda originadesper la tecnologia, des de l’art interactiu fins a l’ani-mació digital. Fa dos anys, després d’un periple dediverses edicions per Madrid i Sevilla, el festival vatornar a casa seva. Havien canviat moltes coses almón, a Barcelona, i en la relació entre la societat iles tecnologies de la informació. Però l’esperit delfestival continua sent bàsicament el mateix: acostar-se de manera especulativa i polèmica a tota unasèrie de fenòmens (la virtualització de la realitat, latransformació d’una societat que ha convertit el biten la seva moneda de canvi) que es propaguen is’assimilen amb facilitat, però que encara no hanestat prou estudiats.

ArtFutura, a més, ha volgut conservar un caràcterque el converteix en un esdeveniment un xic espe-cial. Encara que els seus convidats són figures derenom mundial en els seus respectius camps (artistesdigitals, experts en efectes visuals, dissenyadors webi d’interactius, crítics i especialistes), el festival no ésuna conferència professional, sinó un esdeveniment"per a tots els públics", amb assistents de totes lesedats. Encara que el festival tracti de manera seriosaqüestions que li semblen molt transcendents, bona

part de l’esdeveniment té un to lúdic i festiu. Els quihagin assistit a les darreres edicions del festivalconeixeran algunes de les seves preocupacionsactuals més recurrents; una de les quals són els diver-sos nivells d’influència de les eines digitals sobre lacultura audiovisual contemporània. Com sempre, elfestival cobrirà el fenomen des d’extrems comple-mentaris. D’una banda, les grans estructures degrans companyies i estudis que des de Hollywoodfacturen aquestes "catedrals del nostre temps" quesón les grans produccions d’efectes visuals. I, de l’al-tra, els artistes independents repartits per tot el mónque, gràcies a la democratització i l’abaratiment delsmitjans informàtics, disposen de més eines que maiper desenvolupar la seva visió. Aquesta faceta de laprogramació s’ha consolidat amb la relació establer-ta entre ArtFutura i RESFEST, el festival nord-americàque s’ha convertit en el fòrum més influent dedicat alfenomen del cinema digital.

Una altra qüestió habitual són els videojocs coma fenomen creatiu i camp d’especulació artística.Aquest any, explorarem la relació entre videojocs iciutats: les ciutats com a futur escenari de jocs digi-tals, els reptes que implica replicar i simular escena-ris urbans dins d’un videojoc. I per descomptat,diferents debats, representacions i tallers dedicats alsfenòmens més rellevants que es produeixen actual-ment a la xarxa de xarxes, internet.

José Luis de VicenteSotsdirector d’ArtFutura

ArtFutura 2003. Del 9 al 12 d’octubre al Centre de Cultura Contemporània deBarcelona. (CCCB) (Montalegre, 5). www.bcn.es/canalcultura

ArtFuturaEn la seva curta vida, Canal Cultura ha estat nominat pel jurat per als premisUOC/Lletra i també ha estat finalista dels Net Media Awards en la categoria deperiodisme d’investigació.


El segle XXI està marcat per un complex canvi enles estructures econòmiques i les institucions degovern d’Europa. La influència de la globalització enels governs locals, i l’emergència de nous nivells degovern entre els governs locals i els europeus, comtambé la consolidació de la nova societat de la infor-mació, han creat un seguit de canvis que fan que lacultura tingui un nou paper en les agendes dels ajun-taments europeus. Avui, el paper que té la culturatant en l’agenda local, com sobretot en la nacional oestatal i en l’europea, és molt modest. Encara no hiha gaire coneixement de la relació entre la cultura iel desenvolupament regional/local.

El valor del projecte Eurocult21 rau en la dimen-sió transnacional, en l’obtenció d’experiències iconeixements, mitjançant un exercici de treball con-junt. L’èxit d’aquest projecte revertirà en l’obtencióde definicions i classificacions estadístiques comu-nes per a la confecció d’un document on, a més del’anàlisi de les polítiques culturals, es facin recoma-nacions de polítiques públiques, així com línies derecerca futura que puguin contribuir a una millorqualitat de vida de les ciutats europees del demà.

L’Institut de Cultura de Barcelona és un delsmembres del Comitè de Direcció del projecte queestà finançat íntegrament per la Comissió Europeadins del Programa Marc de Recerca, i dins del capí-tol "La ciutat del demà i el patrimoni cultural". Enaquest projecte participen vint-i-quatre ciutats euro-pees entre les quals hi ha Rotterdam, Estocolm,Hèlsinki, Birmingham, Düsseldorf, Torí i Atenes, a més d’un Comitè Científic format per membres de diferents universitats i centres d’investigació europeus, com ara la Universitat de Hagen, la de

Venècia, la de Hèlsinki o la de Weimar, o xarxes com ara ENCATC (European Network of CulturalAdministration Training Centres).

Eurocult21 va començar el passat mes defebrer d’enguany a Estocolm i acabarà el mes dejuny del 2005 en un acte a Barcelona. En aquestaconferència final, es debatran els resultats delprojecte i es presentarà un conjunt de recomana-cions sobre finançament i disseny de polítiquesculturals. Aquest document es confeccionarà apartir dels quatre objectius de treball que guien elprojecte Eurocult21:– promoure la discussió, identificar els reptes, inter-canviar bones pràctiques i disseminar el co-neixement respecte del paper que té la cultura enel govern de les ciutats europees, tant des de laperspectiva dels objectius (polítiques i programes),

com dels processos (partenariats públics i privats,planificació estratègica, etc.);– identificar nous elements de recerca i nous

mecanismes de finançament per a les políti-ques culturals de les ciutats europees;

– elaborar estratègies culturals innovadores encol·laboració amb altres ciutats europees i cen-tres universitaris, i

– formular recomanacions en política cultural ales institucions europees i als Estats membresde la Unió.

En aquesta línia de treball, Eurocult21 preténaugmentar el grau de coneixement dels exemplesde "bones pràctiques" europees, per bé que elprojecte vol anar més enllà, tot valorant les poten-cials barreres d’implantació que poden sorgir a l’ho-ra d’exportar aquestes pràctiques a altres ciutats iEstats membres. Un altre aspecte que cal tenir pre-sent en el desenvolupament dels objectius d’a-quest projecte és el de monitoritzar, actualitzar,avaluar i preveure un corpus metodològic que per-meti dissenyar una planificació cultural urbana ambtrets de dinamisme permanent.

Permetrà també conèixer les "bones pràcti-ques" d’altres ciutats per tal de poder prendre’nexemple, però el gran repte d’aquest projecteserà la confecció d’una bateria d’indicadors con-sensuats conceptualment entre tots els membres,els quals permetran establir una comparabilitatde polítiques culturals de les ciutats.

D’una banda, es consensuaran uns indicadorsquantitatius, que permetran conèixer informaciócom ara el grau d’implicació econòmica de les ciu-tats en la cultura (subvencions, esponsorització, etc.),el grau d’implicació de les ciutats en projectes i insti-tucions culturals, la resposta dels ciutadans en elsprojectes culturals que els ofereix la ciutat, etc.

Actualment, les diferències entre les definicions iles classificacions estadístiques de la cultura entre elsEstats membres europeus és enorme, i per això seràesencial construir un marc comú i comparable.

D’altra banda, es vol anar més enllà, mitjançantla confecció d’uns indicadors qualitatius que per-metran conèixer paràmetres com ara el valor socialque té la cultura en la comunitat, el valor de la cul-tura en l’educació, el paper de la cultura en la inte-gració de grups minoritaris i en la consolidació desocietats plurals i multiculturals, i el paper de la cul-tura en la interrelació entre l’esfera pública i la pri-vada, etc. Aquests indicadors obriran l’horitzótambé al coneixement de l’impacte econòmic indi-recte que té la cultura en l’economia d’una ciutat.

Eurocult21 aportarà un nova capacitat de plani-ficació i avaluació en les polítiques culturals euro-pees que tindrà un impacte que va més enllà delperíode de dos anys del desenvolupament del pro-jecte, ja que el que es pretén és construir un marcde cooperació cultural europeu de llarga durada.

Esther Olló i Conxa RodàInstitut de Cultura de Barcelona

Eurocult21 desenvoluparà noves eines de coneixement i avaluació en el món de lacultura, mitjançant la creació d’un fòrum de debat i d’intercanvi d’informació iexperiències, l’anàlisi de la implantació de polítiques culturals, i la reflexió sobre el futur de les polítiques i els escenaris culturals del nou segle. ”

“L’ambició i la complexitat del projecte Eurocult21permetran demostrar el valor i la importància queté la cultura a les ciutats, en les seves diferentsdimensions social, educativa i econòmica

”

“El gran repte d’aquestprojecte serà laconfecció d’unabateria d’indicadorsper compararpolítiques culturals de les ciutats

Podeu obtenir més informació d’aquest projecte a:www.eurocult21.org.

Eurocult21,un projecte de cooperació cultural europea

"Concerts en família" a l’Auditori

Foto

:Ass

ump

ta B

urg

ués

I vet aquí un dels primers descobriments delsquals volia parlar-vos. Presentar un programa detelevisió (especialment si aquest es fa en direc-te) era fer periodisme, sí, però adobat amb certs elements de l’art dramàtic. Hi ha un indefugibleaspecte teatral en el fet de seure en companyiad’uns altres senyors i posar-se a xerrar sabentque allò que sembla una conversa privada és, en realitat, pública. I molt pública. De vegades,aclaparadorament pública! L’altre: que davantels mitjans espartans (estructurals, tècnics, etc.)amb què em trobava per omplir un programasetmanal de gairebé hora i mitja, vaig recordaraquella magnífica definició del teatre que sovintdonen actors com Josep Maria Pou: "El teatresón dos actors, una manta i una passió." És a dir,que per xerrar de llibres a la televisió amb certesgaranties no calen més que un autor (o dos),unes cadires, una mica de silenci, molta curiosi-tat, uns focus i un voluntariós equip tècnic quefa d’intermediari amb els altres lectors, d’allò,espectadors. Això, sempre que els responsablesde la cadena t’adjudiquin una hora d’emissióque no obligui l’espectador a vetllar fins a lamala hora (com si els lectors fossin tots insom-nes!), sinó que et col·loqui en la franja horàriaprincipal, la mateixa que la competència consa-gra als partits de futbol, els concursos, els xous iles telesèries. I dic competència riguent, perquèamb una cosa com el "Saló de lectura" seria ridí-cul intentar competir; és millor voler oferir unaalternativa. Això sempre ho hem tengut clar: nofeim el "Saló" per interessar els afeccionats al

futbol, els concursos, els xous i les telesèries,que benvinguts siguin, sinó, en primer lloc isobretot, els afeccionats als llibres, que enaquesta ciutat són moltíssims.

I molt alerta amb això de la manca de mitjans!Penseu-hi una mica i veureu que, en el marcgeneral de les activitats professionals i artístiques,hi ha una relació directament proporcional entrela seva abundància i la manca de llibertat. I, si el"Saló de lectura", almenys fins ara, ha treballatamb abundància d’alguna cosa, aquesta ha estatla llibertat. Llibertat d’elecció, llibertat de movi-ments, llibertat d’entusiasme i, és clar, llibertatper equivocar-se.

I ara la injustícia. Quan una proposta televisivacom la nostra és acceptada pel públic i es guanyaun cert respecte, tot sembla mèrit del senyor quehi treu el cap. Vull aprofitar la generosa ocasió quem’ofereix la revista Barcelona Cultura per dir que,sense l’esforç i el talent de gent com Anna Esteve,Marina Espasa, Airy Maragall, Anita Elías i PauClua, així com els vuit comentaristes que partici-pen en les segones i terceres parts del programa,el "Saló de lectura" seria una altra cosa. No séquina, però molt probablement una cosa més tris-ta, menys inspirada i menys acollidora que el"Saló" que coneixeu i que tant ens agrada obrir elsdimecres al vespre.

Bona lectura.

Emilio Manzano*

*Dirigeix i presenta "Saló de lectura" a BTV (cada dimecres a les22.15 h) i col·labora amb el diari El País. Ha editat i traduït una selec-ció d’articles del filòsof francès Alain sota el títol Mira a lo lejos (RBA).

A l’hora d’abordar el divers i ric entramat de lasocietat civil, s’han iniciat programes de participa-ció tot implicant les associacions sectorials decada àmbit a les quals es pot adreçar la ciutada-nia: comunitats religioses, ajuntaments, col·legisprofessionals, associacions empresariales, etc.1

Però cal destacar especialment el procés que ambel nou curs s’enceta al setembre a les escoles.

El programa "El Fòrum a l’àmbit escolar",creat per la pedagoga Marta Mata, està dirigit anens i joves de tres a divuit anys, als seus mestresi familiars, i pretén sensibilitzar el col·lectiu esco-lar a través de la presentació de propostes queresponguin al lema "El món on visc i el món onm’agradaria viure".

Els alumnes de tres a sis anys podran pro-jectar les seves reflexions sobre el món on elsagradaria viure a partir de textos, dibuixos oqualsevol altra expressió artística utilitzant per-sonatges de contes tradicionals o contempora-nis. Els alumnes de sis a dotze anys podranservir-se, a més, de personatges reals, i els estu-diants de dotze a divuit anys podran utilitzarcom a suport de les seves idees el format devídeo per elaborar curts i convalidar les sevesfeines amb crèdits de síntesi.

Presència de les propostes al FòrumBasant-se en les idees aportades pels escolarsd’educació infantil –escolars de tres a sis anys–

i els d’educació primària –escolars de sis adotze anys–, el Fòrum editarà un "vocabulari"sobre interculturalitat, sostenibilitat i pau. Amés a més, durant el mes de març, es farà laselecció dels millors treballs rebuts i es pre-pararan els materials perquè s’exposin al recinte del Fòrum 2004. La participació delsalumnes de secundària a l’esdeveniment tambés’estendrà als "Diàlegs", ja que obriran algunade les sessions, formaran part de les files zero iformularan propostes a l’espai "141 preguntesper a 141 nits", un debat que tindrà lloc cadanit al recinte del Fòrum i que serà obert alpúblic visitant.

A més, el programa suggereix als centresque organitzin exposicions durant el mes d’abrilamb els treballs dels alumnes dels diferentsnivells d’ensenyament per implicar-hi tota lacomunitat, i proposa completar el programaamb itineraris especials de visites de grups es-colars al Fòrum 2004 com a cloenda de l’anyescolar.

Tota la informació per a la inscripció de lesescoles i el seguiment del programa està dispo-nible a la web del Departament d’Ensenyament(http://www.xtec.es/escola/forum2004/)

El Fòrum Universal de les Cultures convida elsciutadans a participar a l’esdeveniment a través de lesentitats i associacions que articulen la societat civil.Un dels projectes que té una importància especial és eldirigit a les escoles amb l’objectiu que els més joves esfamiliaritzin amb els valors que ens permetranavançar cap a un món millor, més sostenible i divers,que afavorirà les condicions de pau.


1 Més informació per participar al Fòrum, a través del programade promoció local.http://www.barcelona2004.org/cat/participa/promocion/

14

El Fòrum arriba

a les escolesSi, ara fa dos anys, en Joan Tàpia no hagués tengut el coratge de programar unaemissió literària a BTV, i encara més, la temeritat de confiar-me’n la seva direcció ipresentació ("conducció", en diuen), probablement la televisió i jo hauríem continuatla nostra respectuosa relació de mútua ignorància.

Llibres i TVUn parell de descobriments i una injustícia


Dortmund és a la conca del Ruhr,el "cor industrial" d’Alemanya.Amb 590.000 habitants, és la ciu-tat més gran de la regió metro-politana del Ruhr (amb uns cincmilions d’habitants en total) i la sisena ciutat d’Alemanya.Dortmund té mil cent anys d’his-tòria i va gaudir del seu primermoment d’esplendor econòmicaa l’edat mitjana, quan era unmembre important de la LligaHanseàtica. La ciutat era situadaal Hellweg, la ruta comercial queenllaçava Flandes amb l’est euro-peu i que la unia amb els princi-pals centres del continent. Lesantigues esglésies del centre dela ciutat i els seus tresors artísticssón testimonis d’aquest període.La fisonomia de Dortmund vacomençar a canviar a mitjan segleXVIII. Basada en la indústria delcarbó i l’acer, va néixer unamoderna ciutat industrial i, grà-cies a la creació de teatres,orquestres i museus, s'hi va desenvolupar un clima culturaldominat per les classes mitjanes.

Fa quaranta anys, Dortmundva haver d’afrontar la crisi de la

indústria del carbó i l’acer. Durantun quant temps, el nombre d’atu-rats es va elevar al 17%. D’ençàd’aquell moment la ciutat haestat immersa en un procés radi-cal de transformació econòmica,social i cultural. La fundació d’unauniversitat i d’altres institucionscientífiques i educatives (actual-ment hi ha trenta-cinc mil estu-diants a Dortmund), l’establimentd’empreses de tecnologies de lainformació, companyies de soft-ware i microelectrònica, e-logísti-ca, asseguradores i mitjans decomunicació, a més d’una àmpliagamma d’empreses comercials ide serveis, constitueixen avui diaels fonaments econòmics de la"nova" Dortmund. L’herència industrialEntre les atraccions públiquesmés notables cal destacar DASA(que tot just ha celebrat el desèany de vida i és el segon museude tecnologia més grand’Alemanya), la singular mina decarbó modernista Zollern, que haestat restaurada i oberta de nou alpúblic com a museu i com a esce-nari per a nombrosos festivals.

D’altra banda, els visitants tambépoden experimentar la imparabledecadència d’una gegantinaplanta d’hulla en desús que, deli-beradament, s’ha deixat senserestaurar. A l’horitzó contempora-ni de Dortmund destaca la mag-nífica nova biblioteca, que haestat dissenyada pel famós arqui-tecte Mario Botta i que va serinaugurada fa només tres anys. L’Administració cultural Dortmund va ser la primera ciutatalemanya que va portar a termeuna reforma radical de la sevaAdministració cultural. En primerlloc, el Departament Municipaldel Teatre es va transformar en una empresa independentque gestiona l’òpera, el ballet, l’orquestra, el teatre dramàtic i un teatre especial per al jovent.Recentment, el Dortmund Con-cert Hall s’ha convertit en unaempresa privada. Una altra mesu-ra ha estat integrar totes les insti-tucions culturals i educativesmunicipals restants en un únicorganisme independent, conegutcom a Kulturbetriebe Dortmund(Departament de Cultura), que

funciona com si fos un grupd’empreses, rep una subvencióde la ciutat i fixa els pressupostosper a cada institució, cadascunade les quals funciona de maneraindependent. Els avantatges d’aquest sistema organitzatiu sónevidents: estimulen la iniciativaindividual no només dins de cadaàrea professional, sinó també pelque fa a l’ús eficaç dels recursos.Promoció de la cultura Dortmund ha donat uns nousaires també als continguts. S’hacreat una Oficina Municipal deCultura destinada a donar suportals artistes i grups independents, ies promouen gairebé totes lesformes de mecenatge cultural. Amés a més, l’Oficina és responsa-ble dels esdeveniments culturals iartístics. "Cooperació local per talde promoure la vida cultural deDortmund": tot seguint aquestlema, els criteris per concedir fonsi organitzar esdeveniments esbasen en la col·laboració a llargtermini de l’Oficina de Culturaamb més de cent institucions,organitzacions i iniciatives.

La fama de Dortmund com aciutat de festivals ha nascut arrand’esdeveniments com ara laFemme Totale (el festival interna-cional de cinema fet per dones),Off Limits (el festival de teatrealternatiu organitzat amb lacol·laboració del festival de lesarts Ruhrtriennale) i el Micro-Festival (teatre internacional alcarrer i músiques mundials).Scene, el festival internacional decultura de Dortmund, constitueixla plataforma més gran i amb unreconeixement més amplid’Alemanya i és on es presentenels darrers moviments de l’art i la

cultura europeus; cada festivalestà dedicat a la cultura d’un paíseuropeu diferent. Tots aquestsesdeveniments culturals atreuenmés de 160.000 visitants l’any.Noves tecnologiesDes de mitjan anys noranta, l’artmultimèdia ha estat al punt demira dels sectors culturals mésavançats de Dortmund. Expo-sicions espectaculars (en fàbri-ques de cervesa, mines de carbóo edificis industrials abandonats)garanteixen un procés d’interrela-ció entre l’art contemporani i l’herència industrial. Dortmund és la seu d’un important centred’estudis sobre l’art multimèdiafundat per l’Estat Federat deRenània del Nord - Westfàlia, iactualment s’hi està portant aterme un projecte d’investigaciósobre la conservació de l’art mul-timèdia, finançat per la ComissióEuropea en col·laboració ambsocis hongaresos i holandesos. Elmaig del 2003, precisament, vatenir lloc a Dortmund un congrésinternacional sobre aquesta qües-tió. Altres institucions municipals iculturals no lucratives, com tambéla universitat, han creat elMedia_Art_Net_Dortmund ambl’objectiu de consolidar tot elpotencial que ofereix aquest nouàmbit artístic. En un futur imme-diat, es preveu establir un centred’aptitud i de promoció de novesempreses d’art multimèdia enuna acereria abandonada.

"Cultura i tecnologia de lainformació i la comunicació" és una iniciativa que també té una dimensió operativa aDortmund. La biblioteca, respon-sable d’un projecte estatal decomunicació digital, ha introduït

les més modernes xarxes i tecnologies de la informació.Properament, tots els bancs dedades estaran a disposició tambédels usuaris de les dotze bibliote-ques dels barris de la ciutat. El Concert HallL’esdeveniment més importantde la vida cultural de Dortmundque va tenir lloc l’any passat va serla inauguració del nou auditori(l’única institució d’aquestescaracterístiques a tota l’àrea me-tropolitana), amb una capacitatper a mil cinc-centes persones ique ha ofert tot l’espectre musi-cal, des del jazz a la música clàssi-ca. L’auditori ha estat construïtdeliberadament al nucli antic quehavia sofert durant molts anys unprocés de decadència econòmicai urbana. Els empresaris i els pro-pietaris d’immobles han invertit ala zona i, amb això, han transfor-mat de manera positiva la imatgei el poder d’atracció del barri. I, elque encara és més important, laprimera temporada de l’auditoriha estat aclamada tant per la crítica com pel públic.

Glückauf, com diem aDortmund, i donem la benvin-guda a …tots els visitants.

Kurt EichlerCap del Departament de Cultura de Dortmund idirector de l’Oficina de Cultura

La inauguració de l’exposició "Sobre la traducció: el Museu", de l’artista multimèdiabarceloní Antoni Muntadas, que va tenir lloc al maig del 2003 a Dortmund, va ser elresultat d’una llarga col·laboració amb el MACBA. Artistes i companyies de teatre idansa de la capital catalana han estat invitats habituals a Dortmund. Els intensosintercanvis artístics, juntament amb les relacions interculturals dels nombrososimmigrants de la ciutat (que constitueixen un 13% de la població de Dortmund),reforcen l’orientació de la ciutat cap a Europa.

Retrat de

Dortmund

Organització municipal

El Departament de Cultura gestiona lesbiblioteques, dos museus d’art, el museud’història natural, l’escola de música, i altres,amb un pressupost de 31,7 milions d'eurosi 466 treballadors. A banda, el Departamentde Teatre (òpera, ballet i orquestra) ésgestionat per una empresa privada, ambun pressupost de 33,56 milions d’eurosi 545 treballadors. I el nou auditori, 12,4 milions d'euros.

www.kulturdortmund.de

El nou auditori © Konzerthau Dortmund.

Foto

:Dan

iel S

umer

gut

ner


Setembre-octubre a BarcelonaAquesta secció recull una mostrade les activitats culturals mésdestacades organitzades perl’Institut de Cultura de Barcelona oaltres entitats. Informacióexhaustiva i permanentactualitzada a internet: www.bcn.es/cultura

18

Exposició Fotomercè 2002Testimonisgràfics de lafesta i delsdies excepcio-nals que viu laciutat, lesfotografies

seleccionades la passada edició de laMercè s’exposen juntament amb lesrealitzades també l’any passat pelfotoperiodista Paco Elvira. Del 19 de setembre al 19d’octubre al Palau de la Virreina(Espai Xavier Miserachs), laRambla, 99

BAMOnzena edició d’aquest festival demúsica independent que ja s’haconvertit en una cita imprescindibleper als exploradors de nousterritoris sonors. Les músiques mésnoves, arribades d’arreu del món,sonen a Barcelona.Divendres 19, dissabte 20 idimarts 23 a l’estació de França,av. Catedral, rambla del Raval iRazzmatazz 2

CorrefocEn aquesta edició és una de lesactivitats que enceten la FestaMajor. Dimonis de tota menaescampen l’alegre foc de l’infern ianuncien que la festa ha arribat.Dissabte 20 a les 20.30 h; itinerari:pl. Nova, av. Catedral, pl. AntoniMaura, Via Laietana i pl. AntoniLópez

Festa al CelD’una maneramolt especialel cel de laciutatcommemora elcentenari del’aviació a mo-

tor i dels setanta-cinc anys del primervol a motor fet per una dona de l’Estatespanyol, María Bernaldo Quirós.

Dissabte 20 i diumenge 21 a lesplatges de la Barceloneta, Bogatell i Mar Bella

Festival PirotècnicInternacionalSisena edició del festival amb laparticipació de les empreses depirotècnia Tamaya KitaharaFireworks (Japó), GYR Pirotecnia eExplosivos (Portugal) i Caballer(Llíria, País Valencià). Premi del jurati premi per votació popular delsespectadors.20, 21 i 22 de setembre a les 22.30 ha les platges de la Barceloneta

Barcelona Arts de CarrerLa ciutat, l’escenari; els espectadors,els ciutadans. Uns trenta grups deteatre de carrer, catalans iestrangers, ens ofereixen els seusespectacles als carrers i places deBarcelona. Enguany, els Premis BACtenen una categoria nova: els PremisMercè a Banda per a grups musicalsitinerants. Una altra novetat són lesactivitats subvencionades pelprograma europeu Comedia a grupsvinguts de fora que treballen aBarcelonaDel 19 al 24 a la Rambla, av. Catedral, Portal de l’Àngel irambla del Raval i pl. del Rei

Passeig de les PersonesUna gran avinguda lliure del trànsit ila pressa de la ciutat, un passeig alcostat del mar insòlit i ple depropostes que, estrena el Prat de laPau, una iniciativa de l’Any delDisseny, un projecte imaginatiu quetransformarà totalment l’espai i faràcréixer gespa sobre l’asfalt. Del 20 al 24 al Moll de la Fusta i alMoll de la Barceloneta

Gimcana de TMBÉs una proposta lúdica iparticipativa per aprendre, totjugant, que el transport públic ens

pot portar molt més lluny del quemai no hem imaginat.Diumenge 21, a partir de les10.00 h, al passeig de Gràcia(davant de la Casa Batlló)

Cercavila de GegantsUna reuniófamiliar de granaltura. Tots elsgegants de laciutat esreuneixen perfestejarl’aniversari delsgegants delPoblenou, quecompleixencinquanta anys.

Diumenge 21, a les 12.00 h a larambla del Poblenou

Cavalcada de la Mercè,Cavalcada cap al FòrumUna desfilada festiva pels carrersde la ciutat on no hi falta ningú:gegants, capgrossos i dracscelebren la Festa Major. Color,música i animació per a lacavalcada més multitudinària deles festes.Dimecres 24 a les 18.00 h;itinerari: ronda Sant Pere, pl. Catalunya, la Rambla, carrer Ferran, pl. Sant Jaume,carrer Jaume I, Via Laietana, pl. Antoni Maura i av. Catedral

PiromusicalLa Mercè s’acomiada deBarcelona amb un finalespectacular que combina lamúsica amb els focs d’artifici i els jocs de les aigües de la FontMàgica. La selecció musical esdedica a la celebració dels vintanys de TV3.Dimecres 24, a les 22.15 h a l’av. Maria Cristina

Agenda Mercè 2003

Mecal '03La mostra de curtmetratges al'aire lliure presenta novetats enaquesta edició: a més de laprojecció de la part mésinnovadora i experimental delprograma al CCCB, altres espaisde la ciutat acullen la part mésfestiva d'aquesta cita.

Del 5 al 13 de setembre alCentre de CulturaContemporània de Barcelona(CCCB) (Montalegre, 5)

DocúpolisTercera edició d’aquest FestivalInternacional Documental de Bar-celona, que pretén crear una pla-taforma permanent d'investigació,reflexió i anàlisi sobre el gèneredocumental, com també oferir unespai per a l’experimentació.

Del 23 al 26 d’octubre al CCCB

ArtFuturaUna arriscada selecció deprojectes on es reflecteixen lesmúltiples tendències en el campde la creació artística vinculada ala tecnologia digital, i es mostrenels millors treballs d'animaciódigital de creadors internacionals.

Del 28 d’octubre al 2 denovembre al CCCB

www.bcn .e s /merce

AUDIOV ISUAL

"Blau marí. Tèxtil idisseny de producte al’Escola Massana"

Exposició del treball delsalumnes de l’Escola Massana,referent en l’educació de laciutat.

Del 9 de setembre al 19d’octubre a sala Gran de LaCapella (Hospital, 56)

"Representacionsàrabs contemporànies.El Caire"

Projecte a llargtermini que inclouseminaris,publicacions,performances ipresentacions detreballs d’autors dediferents disciplinesprocedents dediverses zones delmón àrab.

Del 19 de setembre al 23 denovembre a la Fundació AntoniTàpies (Aragó, 255)

"Henri Cartier-Bresson.Retrospectiva"

A través de gairebé 350 imatges,es reflecteix la trajectòriapersonal i professional d’una deles figures més destacades de lahistòria de la fotografia.

Del 19 de setembre del 2003 al4 de gener del 2004 aCaixaForum (av. Marquès deComillas, 6-8)

"Al gust de Cartier-Bresson"

L’exposició aplega noranta-tresobres dels fotògrafs que més hancommogut Henri Cartier-Bresson:Lewis Hine, René Burri, WalkerEvans, Sebastião Salgado.

Del 19 de setembre del 2003 al 4de gener d el 2004 a CaixaForum

"Tresors de la ceràmicaprecolombina"

A través de la ceràmica podempercebre la visió del món de lescultures precolombines i apreciarel grau de desenvolupamenttècnic i les seves delicadesformes.

Tardor del 2003 al MuseuBarbier-Mueller d'ArtPrecolombí (Montcada, 12-14)

"Mirant els déus. Lavida quotidiana al’Amerindia"

La vida quotidianadels habitants del’Ameríndia, el culteals déus i les ofrenes.

Del 7 d’octubre del 2003 al 21de març del 2004 al MuseuEgipci (València, 284)

"Rubens, Van Dyck,Jordaens..."

49 obres de 21 mestres de lapintura flamenca del segle XVIIprocedents del Museu Estatal del’Ermitage (Sant Petersburg).

Del 8 d’octubre del 2003 a l’1 defebrer del 2004 a CaixaForum

EXPOS IC IONS

Incensari ritual. Cultura man-teña, l’Equador (500-1500 d.C.),terracota.

Foto: Josep Güell Hernàndez

Foto: Oscar Santamaria Rojo

Foto: Rafael deDiego Vidal

Srinagar, Caixmir,1948 © HenriCartier-Bresson /Magnum Photos

Srinagar,Caixmir, 1948© HenriCartier-Bresson/ MagnumPhotos


Ribermúsica. Festivalde TardorTres dies de música en viu al barride la Ribera, amb músicaclàssica, moderna, jazz, coral,ètnica, etc. en museus i espaissingulars, galeries d'art ibotigues del barri.

Octubre al Barri de la Ribera

VII Cicle Internacionald’Influències MusicalsPunt de trobada internacionalon compositors, intèrprets iimprovisadors poden mostrarels seus darrers treballs iprojectes.

De l’octubre del 2003 al maigdel 2004 al CCCB / Arco Iris

7è FestivalInternacional LEM deMúsica ExperimentalFestival de tardor obert a totesles músiques no genèriques ique expressin noves formesmusicals, presentades percreadord d’arreu del món.

De l’octubre al novembre a lavila de Gràcia

Exposicions que encara es poden veure..."Ricard Salvat i la seva època", fins al 12 d’octubre del 2003 al Palaude la Virreina (la Rambla, 99)

"Vassili Kandinsky. La dissolució de la forma. 1900-1920", fins al 24 desetembre al Centre Cultural Caixa Catalunya, la Pedrera (Provença, 261-265)

"Luxe interior. Joieria contemporània internacional", fins al 28 desetembre a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

"Jan Fabre", Gaude Succurrere Vitae", fins al 12 d’octubre a la FundacióJoan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

"La tauromàquia de Picasso", fins al 26 d’octubre al Museu Picasso(Montcada, 15-23)

"Els altres arquitectes", fins al 15 d’abril del 2004 al Museu de Zoologia(parc de la Ciutadella)

"Marià Fortuny"Gran exposició antològica ambmés de 130 obres, la major part deles quals no han estat mai presen-tades al nostre país, d’aquest granartista català del XIX.

Del 16 d’octubre del 2003 al 18de gener del 2004 al MuseuNacional d’Art de Catalunya(MNAC) (Palau Nacional, parcde Montjuïc)

"Adrian Piper"Primera retrospectiva organitzadaa l’Estat espanyol. S’hi exhibiràuna àmplia mostra des de pinturesi obres conceptuals dels seixanta iles performances dels setanta, finsals seus treballs recents.

Del 16 d’octubre del 2003 a l’11de gener del 2004 al Museu d'ArtContemporani de Barcelona(MACBA) (pl. dels Àngels, 1)

"Dibuixos delRenaixement"

116 dibuixos dels fons de laBibliothèque Nationale de Françaque posen en relleu la graneclosió del dibuix des de l'esperitmedieval i gòtic de Dürer, fins alBarroc.

Del 20 d’octubre del 2003 al 18de gener del 2004 al CentreCultural Caixa Catalunya, laPedrera (Provença, 261-265)

EXPOS IC IONS

"Hangar"Dins el marc de l’acord decol·laboració entre Hangar i La Ca-pella, s’organitza un projecte expo-sitiu de les produccions dels artistesresidents o relacionats amb Hangar.

Del 22 d'octubre al 7 de desem-bre a la sala Gran de La Capella

"La ciutat que mai noexistí. Arquitecturesfantàstiques a l'artoccidental"

Primera exposicióinternacionaldedicada al temadel capritxarquitectònic enl'art, que mostra unconjunt d'olis sobretela, a més d'un

mostrari de frescos pompeians,una moderna videoinstal·lació iquatre instal·lacions escultòriques.

Del 22 d'octubre del 2003 a l'1de febrer del 2004 al CCCB

"Manolo Essencial. Es-cultura, pintura i dibuix"

Retrospectiva de Manolo Hugué(Barcelona, 1872-1945) que reculld'escultura, pintura i dibuix.

De l'octubre al desembre a laFundació Francisco Godia (laRambla, 130, 3r 1a)

"Torredonjimeno, tresor,monarquia i litúrgia"

Per primera vegada, el tresorvisigòtic de Torredonjimeno en laseva totalitat.

De l'octubre del 2003 al generdel 2004 al Museu d'Arqueologiade Catalunya (pg. SantaMadrona, 39-41)

Concert Jaume AragallL’acompanya la soprano RosaMateu i l’Orquestra Simfònica delVallès.

17 d’octubre al Gran Teatre del Liceu

Björn AgainLes actuacions d’aquesta forma-ció s’han convertit en un autènticespectacle.

24 d’octubre a la Sala Bikini(Deu i Mata, 105)

Temporada de música clàssica La tardor assenyala el punt de partida de la temporada de música clàssica, iels diferents cicles estrenen nous programes. És el cas de la XIX temporadad’Euroconcert, que, al monestir de Pedralbes, ofereix dos concertsinaugurals, amb obres del pare Antoni Soler; mentre que al Palau de laMúsica s’inaugura oficialment aquest cicle amb la visita del Bach ConsortWien, que ofereix un repertori barroc integrat per obres de Bach i Haendel.Al mateix escenari, la London Symphony Orchestra, sota la direcció de sirColin Davis, és l’encarregada d’obrir el cicle Palau 100. El Palau tambéofereix un concert extraordinari, amb motiu de la inauguració de l’orgue, acàrrec de l’Orquestra Filharmònica Janácek, dirigida per Thomas Rösner, il’Orfeó Català. A l’Auditori, la temporada de l’OBC s’inicia, al final desetembre, amb el Festival Mozart, sota la direcció de Christian Zacharias.D’altra banda, el mes d’octubre, l’OBC ofereix diversos concerts, sota ladirecció d’Ernest Martínez Izquierdo i Franz Paul Decker, entre els qualsdestaca la Cinquena Simfonia de Mahler.

Òpera al Gran Teatredel Liceu

Wintermärchen (Elconte d'hivern)Òpera de Philippe Boesmans,inspirada en Shakespeare.

Del 6 al 15 de setembre

HamletÒpera de Charles Louis AmbroiseThomas precursora del'impressionisme.

Del 6 al 10 d’octubre

Dirck van Delen,Entrance to a Palace,1654

Rosa a l'estudi del'artista, 1934

Diada Nacional deCatalunya11 de setembre a diversosespais de la ciutat

Festa Major de la RiberaPrimera quinzena de setembre

Festa Major de laBarcelonetaDel 20 al 29 de setembre

Festa Major delPoblenouDel 19 al 24 de setembre

Festa Majord'HostafrancsPrimera quinzena d’octubre

Festa Major de SarriàPrimer cap de setmana d'octubre

X Festa delCol·leccionisme14 de setembre al MuseuFrederic Marès (pl. Sant Iu, 5-6)

FESTES

La guitarra i l’artromànicTercera edició d’aquest cicle deconcerts amb obres dels segles XIX al XX, en el marc de les es-glésies romàniques de Barcelona.

Dijous 4, 11, 18 i 25 desetembre a l’església de SantPere de les Puel·les (Anglí, 55)

Woody Allen and HisNew Orleans Jazz Band6 de setembre a l’Auditori

B parade BarcelonaA mitjan setembre a l’EstadiOlímpic - Fonts de Montjuïc

Concert Mozart/RossiniMaría Bayo, soprano, i l’OrquestraSimfònica del Gran Teatre del Liceu.

16 de setembre al Gran Teatredel Liceu (la Rambla, 51-59)

Deep Purple22 d’octubre al Pavelló de laVall d’Hebron (pg. Valld’Hebron, 166-176)

Santana23 de setembre al Palau SantJordi (pg. Olímpic, 5-7)

VIII Festival deMúsiques del Món

Enguanyparticipenmúsicsprocedentsde l’Iran,Palestina, el Kurdistan,

Tunísia, Mali, Portugal i Angola.

Del 3 al 26 d’octubre aCaixaForum

MÚSICA


"In the making"

L’exposició presenta les obres dedissenyadors britànics emergentsque practiquen un interessantencreuament entre l’art, el disseny iles més noves tecnologies.

Fins al 12 de setembre a la salad’exposicions del FAD (pl. delsÀngels, 5-6)

"La dolce vita: estils i ritusde la casa italiana"

L’estil de vida italià, a través de lescreacions de vint-i-cinc jovesdissenyadors industrials que tenenen comú el fet d’haver escollit Milàper estudiar i treballar.

Fins al 30 de setembre a l’IstitutoEuropeo di Design (Torrent del’Olla, 28)

"Parades en crestall. L’hortecològic"Les parades de crestall són un sistemasenzill i eficaç d’horticulturainnovadora i ecològica dissenyat ipracticat pel mallorquí Gaspar

Caballero de Segovia, autor de diversosllibres sobre el cultiu d’horts ecològics.

Fins al desembre a la FundacióJoan Miró (parc de Montjuïc, s/n)

"Els altres arquitectes"

Una mostra sobrela variabilitat il’evolució de lesconstruccions que,durant milions

d’anys, s’han desenvolupat en el mónanimal.

Fins al 15 d’abril del 2004 al Museude Ciències Naturals de laCiutadella - Museu de Zoologia(parc de la Ciutadella, s/n)

"CMYK"

Barcelona serà el punt de trobada deles revistes anomenades detendències, que fan d’altaveu de lesnovetats de la cultura popular encada moment i entorn.

Del 18 al 20 de setembre al centrecívic Convent de Sant Agustí(Comerç, 36)

"Miguel Milà bàsics"

Primera exposició antològicadedicada a un dels pioners deldisseny industrial espanyol.

Setembre i octubre al PalauRobert (pg. de Gràcia, 107)

Premi a la InnovacióTecnològica 2003

Guardó que distingeix les empresesque han destacat per una trajectòriafortament vinculada a la innovació.

2 d’octubre al Palau deCongressos de Catalunya (av.Diagonal, 661- 671)

Medalla ADI

Al disseny industrial i als nousprofessionals sorgits de les escolesde disseny.

Del 28 d’octubre al 12 denovembre a la sala d’exposicionsdel FAD

Any de l D i s seny 2003 www.anyd i s seny2003 .o rg

L’exposició pretén mostrar ianalitzar noves tendències, au-tors i creacions que s’escapen deles disciplines clàssiques del disseny i l’arquitectura i que treballen de forma transversal,

utilitzant llenguatges i estratègiesmixtes entre la gràfica, la joieria,l’arquitectura, el disseny d’objec-tes, les arts visuals, la moda...

La mostra vol ser una miradacap al futur pròxim de les discipli-nes professionals representadespel FAD i, entre altres aspectes,constata que entre aquestes handesaparegut les fronteres i comés interessant identificar els nousterritoris que apareixen.

"Creuats" es planteja, pertant, com un intent de generar

una cartografia dels territorisque sorgeixen en el nostreentorn de la mà de creadors ode projectes que eixamplen elseu àmbit d’actuació fora delslímits d’allò que històricaments’ha establert com a disciplinesindependents de les arts aplica-des, l’arquitectura i el disseny.

"Creuats" Centre de Cultura Contemporània deBarcelona (CCCB). (c/ Montalegre, 5)Del 8 d’octubre al 14 de desembre

"Creuats"Nous territoris del disseny d'avantguarda

Mestres antics

Una de les últimes obres deThomas Bernhard i la més radical.Direcció: Xavier Albertí, amb MingoRàfols, Carles Canut i Boris Ruiz.

Del 3 al 28 de setembre, alTeatre Romea (Hospital, 51)

Hamlet

De W. Shakespeare. Direcció deCalixto Bieito. Versió estrenada alFestival Internacional d'Edimburgd’aquest estiu.

Del 30 de setembre al 4d’octubre, al Teatre Romea

Les Nuits Noires deGoya Adaptació al teatre de les PinturesNegres de Goya a càrrec de lacompanyia francesa Cornet à Dés,

TEATRE

de Tolosa de Llenguadoc, dirigidaper Jean-Pierre Armand.

Del 9 al 14 de setembre alTeatre Goya (Joaquim Costa, 68)

Strange place forsnow - Norway today

D'Igor Bauersima. Direcció:Christina Schmutz.

Del 16 de setembre al 5d’octubre a l’Espai Escènic JoanBrossa (Allada-Vermell, 13)

París 1949Premi Max al millor espectacle, a lamillor direcció i a la millor versió,ens arriba aquesta peça, dirigida,produïda i interpretada per JosepMaria Flotats. Un cant al teatre i al’art en el París ocupat pels nazis.

A partir del 23 de setembre alTeatre Tívoli (Casp, 10-12)

Tríptico a la Sala Beckett

Un espectacle format per les obresdel dramaturg Josep Pere Peyró:

"Trans-Art BCN"Mostra que pretén promourel’intercanvi cultural de projectes artís-tics de creació jove, de caire innova-dor, en els diferents vessants: obraestàtica, art efímer i work in progress.

Del 30 de setembre al 5 d’octubrea l’estació de metro Pl. Universitat

Moda Barcelona:Passarel·la Gaudí i EspaiGaudí DissenyadorsDel 8 al 13 de setembre a la Firade Barcelona

SonimagfotoDe l’1 al 5 d’octubre a FiraBarcelona

52a Fira del Llibred’ocasió antic imodernDel 18 de setembre al 5d'octubre al passeig de Gràcia

Flors i plors de MercèRodoredaEspectacle literari i visual ambCarme Sansa.

25 de setembre al jardí del PalauRobert (Pg. de Gràcia, 107)

Expointernet 2003De l’1 al 4 d’octubre al PalauSant Jordi

Una lluvia irlandesa, Cuando lospaisajes de Cartier Bresson i Elencuentro. Una triologia a l’entorndel fracàs de la paraula com aforma de comunicació.

Del 16 de setembre al 5d’octubre a la Sala Beckett(Alegre de Dalt, 55 bis)

8a Mostra de Teatrede BarcelonaUna interessant i àmplia oferta deproduccions teatrals essencialmentjoves, que les Sales Alternatives deBarcelona acullen durant un mesals seus escenaris.

De l’octubre al novembre a lesSales Alternatives

Conferència Onze deSetembre10 de setembre al Saló de Centde l’Ajuntament de Barcelona

Exposar a La Capella

La Capella obre el termini depresentació de projectes perexposar a la seva sala Petita.Poden presentar-se a aquestaconvocatòria obres de qualsevoldisciplina de les arts visuals.

Del 12 de setembre al 19d’octubre, presentació de propostes a La Capella(Hospital, 56)

MÉS CULTURA


L’escriptora nord-americanad’origen suec Siri Hustvedtha fet una estada a la nostraciutat convidada per laInstitució de les Lletres Ca-talanes, i ha estat acompan-yada pel seu marit, elconegut escriptor novaior-quès Paul Auster.

El fotògraf alemany Uwe Ommer ha presentat al’FNAC de Diagonal Mar una mostra del seu projec-te "Mil famílies", consistent a fotografiar famílies detotes les ètnies, condicions i orígens. Ommer harecorregut 130 països i ha fotografiat 1.251 famílies.

Gilad Atzmon, saxofonista israelià resident aLondres, ha ofert un concert a la nostra ciutat enel qual ha presentat el seu nou disc Exile. Ambuna carrera dedicada al jazz ortodox, Atzmon vadecidir fa cinc anys que la seva música havia deser un vehicle per expressar les seves idees sobreIsrael i Palestina. Darrerament, ha publicat lanovel·la Guía de perplejos, una àcida crítica alsionisme.

L’escriptor canadenc Yann Martel ha visitatBarcelona per presentar les versions catalana icastellana de la seva novel·la Història de Pi, edi-tada per Columna / Destino, llibre guanyador delPremi Booker 2002.

L’exdirector del diari L’Express, l’historiador iacadèmic Jean-François Revel (Marsella, 1924),ha presentat a la nostra ciutat la traducció al cata-là del seu llibre L’obsessió antiamericana (Proa).

Graça Machel (Gaza, Moçambic, 1945), presi-denta de la Fundació per al Creixement de laComunitat i esposa del líder africà NelsonMandela, ha estat a Barcelona per treballar, en

col·laboració amb Caixa de Catalunya, en el pro-jecte del banc Tchuma (‘riquesa’ en bantu), unacooperativa de crèdit i estalvi.

El biòleg britànic Mike Hansell, professor de laUniversitat de Glasgow i estudiós del comporta-ment dels animals com a constructors, ha inaugurat,al Museu de Zoologia, l’exposició "Els altres arqui-tectes".

L’arquitecte i urbanista William Mitchell, degàdel Massachusetts Institute of Technology, haestat convidat per la Universitat Oberta deCatalunya per pronunciar una conferència sobreel futur urbà. "La millor vida urbana del futur tin-drà moltes coses de Barcelona, però perquèBarcelona no se la perdi haurà d’atreure molt detalent –opina Mitchell–. Ha de convertir-se en un«teleimant» d’abast global i compta al seu favoramb la cultura i la qualitat de vida."

El periodista francès Bernard Pivot (Lió,1935), director i conductor durant gairebé trentaanys, a la televisió pública francesa, dels progra-mes sobre literatura Apostrophes i Bouillon deculture, ha visitat Barcelona per participar en unprograma de TV3.

El primer ministrede Moçambic, PascoalMocumbi, ha anunciata Barcelona, junta-ment amb membresde l’Ajuntament i delFòrum 2004, que serà

el president honorífic del "Diàleg entre salut i des-envolupament, els reptes del segle XXI", dins delmarc del Fòrum de les Cultures.

Willie G. Davidson, dissenyador de motos inét del fundador de Harley-Davidson, ha portat aBarcelona l’Open Road Tour, la festa de celebra-ció dels cent anys de la creació de la primeramoto de la casa, en la qual han participat més dedeu mil motoristes arribats d’arreu del món. ElTour ha viatjat per nou ciutats, de les quals lesúniques europees han estat Barcelona i Hamburg.

MetròpolisLa nova organització mundial

de ciutats, que ha de sorgir de lafusió de les dues associacionsinternacionals de ciutats, la UnióInternacional d’AdministracionsLocals (IULA) i la FederacióMundial de Ciutats Unides(FMCU), disposarà –segonsdecisió de l’assemblea executivacelebrada a mitjan juny a Roma–d’una secció dedicada a lesgrans metròpolis. L’alcalde deBarcelona, Joan Clos, ha estatqui ha proposat dotar el futurens d’una secció metropolitana,possibilitant l’encaix, en la novaorganització mundial de ciutatsamb seu a Barcelona, de l’orga-nització Metròpolis, presididapel mateix alcalde.

Gaudí a Sant PetersburgL’exposició "Gaudí, un uni-

vers" s’ha exhibit a Sant Peters-burg en el marc de les segonesjornades de cultura catalana aRússia, organitzades perl’Institut Ramon Llull. D’altrabanda, una de les grans exposi-cions presentades a Barcelonadurant l’Any Gaudí, "La recercade la forma", ha viatjat a Lleó iGènova, i aquest octubre s’i-naugurarà al Museu d’ArtContemporani de Tòquio.

Media AwardsS’han celebrat a Barcelona,

acollit per la UniversitatPompeu Fabra. Fins al 2002,tant el Congrés de PeriodismeDigital Europeu com la cerimò-

nia dels premis s’han celebrat aLondres. L’estiu passat, es vadecidir acollir aquests esdeve-niments cada any en una ciutateuropea diferent. "Vam triarBarcelona com la primera loca-lització perquè la ciutat (i totala regió de Catalunya) té laindústria de mitjans digitalsmés vibrant i més ben dotadad’Europa", ha dit MilvertonWallace, fundador i director deNet Media.

El Fòrum al WAN El projecte del Fòrum 2004 s’hapresentat aquest estiu a Dublín,en el marc del World NewspaperCongress and World EditorsForum, que ha reunit cinc-centsperiodistes i editors procedentsde diaris i publicacions de vui-tanta-vuit països. Els han interes-sat els tres eixos temàtics de l’esdeveniment: la diversitat cul-tural, el desenvolupament soste-nible i les condicions de la pau.

Premi NansenL’Alt Comissionat de l’ONU

per als Refugiats (ACNUR) lliuracada any el Premi Nansen, dedi-cat a guardonar les actuacions afavor de persones que han per-dut la seva llar a causa de laguerra. La cerimònia de lliura-ment d’aquest premi, que desde l’any 1955 sempre ha tingutlloc a Ginebra –excepte en l’edi-ció del 2002, que va ser a Oslo–,se celebrarà l’any vinent al Palaude la Música Catalana, en elmarc del Fòrum 2004.

Parlament de ReligionsEl juliol vinent, i en el marc

del Fòrum, Barcelona acollirà laquarta edició del Parlament deles Religions del Món, la trobadainterreligiosa periòdica més mul-titudinària i diversa del planeta,en la qual es preveu que partici-paran unes vuit mil persones,que convertiran la nostra ciutaten un referent mundial del diàlegi l’espiritualitat.

Atenes s’inspira enBarcelonaAtenes prepara els Jocs Olímpicsde l’any 2004 sense perdre devista l’experiència de la nostra ciu-tat l’any 92. "Barcelona és moltimportant per a nosaltres perquèés el model inicial dels JocsOlímpics d’Atenes", afirmaEvangelos Venizelos, ministre deCultura de la República Hel·lèni-ca. El projecte de recuperació dela línia costanera de la capitalgrega també pren com a referèn-cia Barcelona.

El Teatre Fabià PuigserverLa nova seu del Teatre Lliure

ha estat premiada per laQuadriennal d’Escenografia dePraga en la secció d’arquitecturateatral.

Barcelona...Han visitat Barcelona al món


Es roda!BAM. Deu anys d'independènciamusical (1993-2002)

Per la Mercè del 1993 vanéixer un festival, elBarcelona Acció Musical(BAM), dedicat a lesmúsiques independents quees movien al marge de lagran indústria musical. Ambels anys, aquestaexperiència pionera havia

de servir de model per a projectes com ara elFestimad o el Festival Internacional de Benicàssim.Editat per l'Institut de Cultura de Barcelona. 143pàgines. Textos en català i anglès.

Fotomercè 2002. Les mil cares de laMercè

Aquest llibre presenta lesfotografies premiades iseleccionades del concursFotomercè 2002, que l'anypassat va centrar la sevaconvocatòria en el retrat dela dissidència dins el marcde la Festa. Les imatgess'acompanyen del treball

"Les mil cares de la Mercè", de Paco Elvira, elfotoperiodista convidat a la passada edició de la Mercè.Editat per l'Institut de Cultura de l'Ajuntament deBarcelona. 142 pàgines.

Ricard Salvat i la seva èpocaCatàleg de l’exposició dedicadaal dramaturg, assagista, historia-dor i professor universitari RicardSalvat, amb motiu dels seuscinquanta anys de presència enel món de la cultura. Textosd’Albert de la Torre, comissaride la mostra, i de José Triana,Isaac Díaz Pardo, Albert Ràfols-Casamada, Gregorio López

Raimundo i Joan Ollé. Conté també una cronologiadels tres-cents cinquanta espectacles dirigits perSalvat. Editat en castellà i català per l’Institut deCultura de l’Ajuntament de Barcelona. 128 pàgines.

Cultura porqueria. Una espeleologiadel gust

Catàleg de l’exposició delmateix títol que s’ha presentataquest estiu al CCCB. Lamostra proposa un "descens"al corrent subterrani del gustconegut amb els noms decultura porqueria, trash,subcultura o contracultura,entre d’altres. Entre la diversiói la repulsió, una reflexió sobre

les raons tan subjectives que, sovint, determinen elsgustos. Editat pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Xarxa de Municipis de la Diputacióde Barcelona. 191 pàgines. Textos en català i castellà.

Guia 2003 de joves dissenyadorsgràfics

Aquesta guia vol contribuira la presentació en societatde les noves promocionsde dissenyadors gràficsque han sortit de lesescoles catalanes. Ofereixuna mostra de la seva

producció, ja força notable. Editada en català perl’Ajuntament de Barcelona i ADG-FAD. 65 pàgines.

Barcelona Societat / 12Revista d’informació i estudissocials a l’entorn de la realitatde la nostra ciutat que ofereixun dossier monogràfic dedicat aanalitzar la situació, els canvis iles diferents perspectives queafecten les dones de Barcelona.Textos d’especialistes en lamatèria, com ara MarinaSubirats, Judith Astelarra i Pep

Gómez, entre d’altres. Editat per l’ObservatoriBarcelona de l’Ajuntament de Barcelona. 206 pàgines.

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i ales botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina, Museud’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

Carmen Maura prepara un nou film La productora Rodar y Rodar es torna a engegaramb el rodatge d’Entre vivir y soñar, film que prota-gonitza la reconeguda actriu Carmen Maura, acom-panyada dels actors José García, María Esteve iManuel Manquiña. Alfonso Albacete i David Menkessón els guionistes i directors d’aquesta comèdiaamorosa que es rodarà entre Barcelona i París, a par-tir d’aquest octubre, durant set setmanes.

Jaume Balagueró, tercera pel·lícula Després de l’èxit d’Els sense nom (1999) i deDarkness (2001), Jaume Balagueró es disposaaquesta tardor a rodar la seva nova pel·lícula,Fragile, seguint en la línia del cinema fantàstic i deterror de les anteriors. Fragile és un thriller situat enun hospital infantil de l’illa de Mann. La productorade Joan Ginard, Just Films, torna a ser l’encarrega-da de fer realitat aquest nou projecte del director.Joan Ginard ja va produir les altres dues pel·lículesi, fins i tot, els primers curtmetratges de Balagueró:Alicia (1994) i Días sin luz (1995).

Amenábar canvia de registre Mar adentro és el títol de la nova pel·lículad’Alejandro Amenábar, basada en la vida de RamónSampedro, un tetraplègic gallec que, durant vint-i-cinc anys, va reclamar a l’Administració espanyola elseu dret a una mort digna. L’argument d’aquest guió,

elaborat pel mateix Amenábar i per Mateo Gil,representa un canvi de registre considerable en la fil-mografia del director, ja que s’allunya del gènered’intriga i suspens de Tesis, Abre los ojos i Los otros.Javier Bardem protagonitza la pel·lícula. El rodatgede Mar adentro ha començat aquest setembre enindrets de Galícia, Madrid i Barcelona.

Barcelona Plató a MarsellaL’oficina de l’Institut de Cultura de BarcelonaPlató Film Commission ha estat present per pri-mer cop aquest any al mercat de documentalsSunny Side of the Doc de Marsella. L’oficina haestat en contacte tant amb els productors cata-lans i espanyols assistents al mercat, com amb laresta de Film Commissions i empreses de pro-ducció europees que hi eren presents. El SunnySide of the Doc és un dels mercats de més ano-menada dins el sector del documental. A la cita,hi assisteixen els responsables de les àrees docu-mentals dels principals canals de televisió euro-peus, petites, grans i mitjanes distribuïdores,institucions culturals, organitzadors de festivals, iels grans protagonistes, els productors europeusi americans que busquen finançament per alsseus futurs projectes. El mercat ha estat enguanyespecialment significatiu, ja que la productoracatalana Paral·lel 40 ha estat guardonada pel pro-jecte París-Marsella amb un dels tres premis queel mercat concedeix als participants.

Almodóvar i Barcelona Plató La mala educación és el títol la nova pel·lícula quedirigirà Pedro Almodóvar. Tot i que aquest noufilm no es roda a Barcelona ciutat, sinó a poblesdel voltant, la productora El Deseo ha volgut tor-nar a utilitzar els serveis de l’oficina BarcelonaPlató després de la bona experiència obtingudaamb Todo sobre mi madre. A causa de la mancade Film Commission a la resta de Catalunya i dela complexitat d’aquesta macroproducció, l’ofici-na està actuant com a coordinadora, assessora iinterlocutora del rodatge amb els municipis esco-llits com a escenari.

El director Jaume Balagueró, durant el rodatge deDarkness, la seva segona pel·lícula

Foto

:Man

uel Z

amb

rana

28

Click cultura

Fòrum d’Administracions Localswww.bcn.es/fal

Aquest web ofereix la informació sobre el IV Fòrumd'Administracions Locals de Porto Alegre, que tindràlloc a Barcelona el maig del 2004. El FAL és un fòrumcreat l'any 2001 amb l'objectiu de reunir governs localsde tot el món que debatin polítiques alternatives a laglobalització i de combat conta la pobresa.El web conté, a més, tota la informació sobre l'Agenda21 de la Cultura, una proposta de les ciutats per aldesenvolupament cultural, i està oberta a laparticipació de ciutats i experts de tot el món.

Mercè 2003www.bcn.es/merce

Un any mes, el web de la Mercè ens porta totes lesactivitats que tindran lloc durant els dies de la Festa.Amb un apartat de notícies actualitzat constantment,aquí és on el ciutadà podrà consultar la informació dedarrera hora del batec de la Festa. A més, ofereix altresserveis, com ara la consulta dels cartells històrics de laMercè des de l’any 1978 o un espai d’opinió públicaper compartir les vivències festives o opinarsobre les activitats i concerts.

Galeria Virtualwww.iua.upf.es/~gvirtual/

La Galeria Virtual és la cara visible a internet d’unequip de recerca i producció experimental dedicat aprojectes interdisciplinaris que integren l'artcontemporani i les tecnologies audiovisuals digitals,amb una atenció especial a la realitat virtual (RV).D'ençà del febrer del 1993, la Galeria Virtual hatreballat en diverses propostes en col·laboració ambartistes i intel·lectuals.

Compàswww.compasbcn.com

Compàs és una nova revista virtual de dansacontemporània a Barcelona que vol dinamitzar lainformació al voltant de la dansa per crear una xarxad’intercanvi entre tots els seus àmbits i esdevenir unpunt de referència digital especialitzat. Compàsaposta per donar protagonisme a les TIC en la sevarelació amb la dansa, tot abastant noves formes decomunicació, creació i coneixement.

Canale Civicowww.sienainnovazione.it/

El Canale Civico és un canal de televisió per cablepropietat de l’Ajuntament de Siena i gestionat per unaempresa pública, Siena Innovazione, oberta acol·laboracions amb els agents privats de la ciutat. ElCanale Civico combina un format televisió (accessibletambé a través de la xarxa), a més de serveisperiodístics adreçats a la ciutadania, i té com aobjectius principals la formació professional il’augment de les oportunitats laborals en el territori,però sobretot esdevenir un instrument de comunicaciói participació ciutadana orientat a la e-democràcia i al’e-govern de cara a aconseguir una modernització del’Administració pública i un millor servei a la ciutadania.


Página 4Una Mercè con vistas al Foro

El año que viene,La Mercè hará declausura para el Foro Barcelona2004. Pero no ade-lantemos despedi-das cuando todavía

hablamos de preparativos: este año, laFesta Major hace suyo el espíritu de esteacontecimiento planetario, convirtiendosus actividades en el primer aperitivo deun encuentro que moverá el mundo.Artes de calle, pirotecnia, manifestacionestradicionales, conciertos, la Fiesta en elCielo... Desde hace varios años, la estruc-tura de La Mercè tiene sus ejes bien delimitados. Aun así, gracias a la combina-ción de las raíces tradicionales con conceptos contemporáneos, la Festa man-tiene constante el objetivo de sorprendera Barcelona. ¿Cuáles serán los grandesejes de su programación en un año en elque la Virgen de la Merced cumple ocho-cientos años desde su entronización?Acompáñennos en este avance de la acti-vidad de cinco días intensos, del 20 al 24de septiembre, en que la Festa Majorirrumpirá de nuevo en la ciudad para hacerde altavoz de quienes desean una socie-dad sin conflictos, respetuosa con elmedio ambiente, diversa e integradora.

Paseo de la Paz¿Un espacio gigantesco dedicado a lareflexión en medio de una fiesta mayor?La gran implicación del público en elpaseo de las Personas ha hecho que estaidea se haya convertido, tres años des-pués de su creación, en uno de los puntales de La Mercè. Este año, por pri-mera vez, esta iniciativa cambia de espa-cio y se traslada al Moll de la Fusta y alMoll de la Barceloneta. Este Paseo setransformará lúdicamente, dedicandolos esfuerzos a la diversidad, la soli-daridad y la sostenibilidad, o, lo que esel mismo, a las condiciones necesariaspara consolidar una cultura de la paz,auténtica protagonista del espacio.Recorriendo el trazado del paseo,encontrarán toda clase de actividadesorganizadas tanto por el Ayuntamientocomo por un gran número de entidadesy organizaciones no gubernamentales.La lista de propuestas es ingente: expo-siciones, juegos, degustación de pro-ductos de comercio justo, lasperformances del Prado de la Paz (véaseel recuadro). Por otro lado, el Paseo deGràcia acogerá las actividades entorno a

la Semana de la Mobilidad Sostenible.Complementando la actividad del paseode las Personas, en la plaza Catalunya selevantará la sede del civismo a través deuna Muestra de Asociaciones que llegaeste año a su octava edición, y que agluti-nará toda clase de actividades lúdicas yparticipativas. Tanto en este espacio comoen lo alto del paseo de Gràcia, cerca de laDiagonal, se celebrarán algunos de losconciertos más multitudinarios de LaMercè, con grupos como M-Clan o PaulCarrack, y con el recuerdo de un triste ani-versario: los treinta años del golpe deEstado del general Pinochet en Chile, quesegaría la vida de muchos ciudadanos deaquel país, entre ellos el presidenteSalvador Allende y el cantautor Víctor Jara.

Tradición mediterráneaYa desde el mismo Toc d'Inici, las mani-festaciones tradicionales son protagonis-tas de la Festa, marcando su tiempo y suritmo. Como siempre, la recuperación denuestras raíces festivas no se circunscribeúnicamente a las nacidas en el llano deBarcelona y las poblaciones próximas:este año La Mercè invita a formacionesllegadas del Vallès, de Occitania, delMagreb e incluso de Grecia y el lejanoIsrael. De tierras más próximas a másremotas, la Festa Major de Barcelona seconvierte en punto de encuentro de lasculturas mediterráneas que compartenantecedentes comunes y que, de unmodo u otro, han marcado los sedi-mentos culturales de nuestro país. Lasveremos sobre los escenarios o en concu-rridos pasacalles, y, juntas, todas estasformaciones desfilarán en la tradicionalCavalcada Mediterrània, una marcadaapuesta a favor del diálogo intercultural.También habrá visitas fuera del entornode nuestro mar: coincidiendo con losactos de la Semana de Escocia enCataluña, cerca de cuatrocientos gaiterosdesfilarán por la ciudad en un encuentroque promete ser impresionante.Por supuesto, la Festa también contarácon la Festa Castellera del domingo –esteaño, con los Castellers de Vilafranca y losMinyons de Terrassa como invitados–; laMañana de Festa Major, que removerá loscimientos del Gòtic y del barrio de laMercè el miércoles 24; el ciclo MercèDansa dedicado a los bailes tradicionalesdel Mediterráneo, la recuperación delPortal de la Pau como sede social de lashabaneras, y un alargado etcétera quemuy pronto podrá reseguirse en el pro-grama oficial y en la web de la Festa:(www.bcn.es/merce).

Todas las músicas…... y músicas para todo el mundo.Continuando con el espíritu integrador deque hablábamos, la banda sonora de LaMercè contará tanto con conciertos multi-tudinarios, como con las propuestas renovadoras y selectas del BAM, que com-

patibiliza las actuaciones urbanas (en laplaza del Rei, en la avenida de la Catedraly en la Rambla del Raval) con las que se lle-varán a cabo en el recinto de la estación deFrança, columna vertebral del festival.Habrá música para disfrutar sentados (losconciertos de la Banda Municipal y laCobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona), yhabrá bailes de fiesta mayor para dejarsede asientos (con grupos como Dusmingueto la Orquestra Montgrins). Merece unamención especial la música más próxima anuestras raíces tradicionales, a través de unciclo, Mercè Folk, que este año se implicaa fondo con el sentimiento del río Ebro ylas tierras que lo rodean, de la mano deinvitados como Cantoblanco (La Rioja), LaRonda de Boltaña (Aragón) y Terrer Roig(Terres de l'Ebre).

Artes de la calleLejos de los escenarios y de las salasespecializadas, las calles de las ciudadesdel mundo son la fuente de inspiración yterreno natural de toda clase de espec-táculos teatrales, musicales, de circo,etc. En homenaje al artista cotidiano,que busca el público donde éste pasea,La Mercè ha desarrollado en sus últimasediciones el programa Barcelona Arts deCarrer (BAC), que consolida su plantea-miento bicéfalo: por un lado, con unasección oficial donde compareceránespectáculos como los de TeatroPachuco, Rocky Marmota o Circo LeLoop; y, por el otro, los Premios BAC,que contarán con dos categorías: losespectáculos de los artistas de sombreroen la Rambla, muy cerca del Centre d'ArtSanta Mònica, y los espectáculos musi-cales itinerantes, que, bajo el nombre de Mercè a Banda, revolucionarán laRambla y la catedral durante el fin desemana mercedario, el sábado 20 y eldomingo 21 de septiembre. El BAC secomplementará con una jornada técnicadedicada a los profesionales que traba-jan en torno a las artes de calle.Asimismo, el miércoles 24 los espectácu-los cercanos al público transformarán elMoll de la Fusta en un Puerto de Nariceslleno de actividades destinadas a toda lafamilia, que servirá también para dar labienvenida a un nuevo terreno urbano:el recientemente terminado parqueCentral de Nou Barris. Este espacio,construido en dos fases, abraza más de16 hectáreas y se convierte en un nuevoenlace verde con la falda de Collserola.

Los ojos al cieloEn un año de aniversarios, la Festa al Celtambién soplará velas: por un lado, lascien dedicadas al centenario de la avia-ción a motor, y, por el otro, setenta ycinco, que son los años que hace del pri-mer vuelo que se efectuó en el Estadoespañol pilotado por una mujer, MaríaBernaldo Quirós. Dolors Vives, una deaquellas pioneras del aire, acompañará la

Textos en castellano

30

digitales sobre la cultura audiovisualcontemporánea. Como siempre, el festi-val cubrirá el fenómeno desde extremoscomplementarios. Por una parte, lasgrandes estructuras de grandes compa-ñías y estudios que desde Hollywoodfacturan esas "catedrales de nuestrotiempo" que son las grandes produccio-nes de efectos visuales. Por la otra, losartistas independientes repartidos portodo el mundo que, gracias a la demo-cratización y el abaratamiento de losmedios informáticos, disponen de másherramientas que nunca para desarrollarsu visión. Esta faceta de la programaciónse ha consolidado con la relación esta-blecida entre ArtFutura y RESFEST, elfestival norteamericano que se ha con-vertido en el foro más influyente dedica-do al fenómeno del cine digital.Otro tema habitual son los videojuegoscomo fenómeno creativo y campo deespeculación artística. Este año, explora-remos la relación entre videojuegos yciudades: las ciudades como futuro esce-nario de juegos digitales, los retos queimplica replicar y simular escenarios urba-nos dentro de un videojuego. Y porsupuesto, distintos debates, representa-ciones y talleres dedicados a los fenóme-nos más relevantes que se estánproduciendo en la red de redes, internet.José Luis de VicenteSubdirector de ArtFuturaDel 9 al 12 de octubre en el Centre deCultura Contemporània de Barcelona

Página 11Canal Cultura. El nuevo canal digitalde la cultura de Barcelona

Canal Cultura es unanueva contribución aldesarrollo de la Bar-celona digital.Desde la primera web

del Festival Grec, en el año 1997, hastallegar al Canal Cultura, se ha recorrido uncamino sembrado de proyectos innova-dores que van desde múltiples webs,retransmisiones y performances directaspor internet, información por telefoníamóvil, exposiciones virtuales de museos,etc. De todos los proyectos impulsadosdesde el Institut de Cultura, el que mejorsintetiza el espíritu que anima los proyec-tos digitales es el Canal Cultura, un nuevoespacio público de comunicación, infor-mación y creación para la comunidad cul-tural y para los ciudadanos en general. Enformato multicanal (con salida básicamen-te a internet, pero también en dispositi-vos móviles –teléfono, PDA– y prontotelevisión), este proyecto, fruto del traba-jo de dos años, ha nacido en 2003 con lavoluntad de poner las tecnologías de lainformación y la comunicación al serviciode la cultura y de promover y contribuir ala experimentación sobre la produccióncultural multimedia.

Canal Cultura ofrece información sobretodos los ámbitos culturales de la ciudadde Barcelona (cine, teatro y danza, músi-ca, artes visuales, museos, diseño yarquitectura, literatura y bibliotecas, fies-tas y tradiciones, etc.). Contiene rutas eitinerarios, enlaces comentados, y unaagenda cultural en formato periodístico(crónicas, reportajes, entrevistas, etc.)que se enriquece con elementos multi-media. La plataforma multicanal y perso-nalizada permite que el usuario puedaescoger cuándo, cómo y dónde quiereacceder a la información cultural. Uncanal participativo donde el usuariopuede valorar la actividad cultural queconsume, dejar su opinión, aportarmaterial para la plataforma creativa, ytodo, presentado de una manera atracti-va, dinámica y participativa y con unanavegación muy intuitiva.El archivo multimedia lo consideramoscomo el tesoro del Canal, y es un tesoroque irá creciendo: cada día los contenidosque se elaboran específicamente para elCanal van nutriendo con poemas, vídeosde espectáculos, archivos de música yfotografías este archivo digital que, con eltiempo, se configurará realmente como elarchivo digital de la producción cultural dela ciudad. Dotado con un buscador, facili-ta localizar por soporte, fecha o tema elcontenido que nos interesa.En su corta vida, Canal Cultura ha sidonominado por el jurado para los premiosUOC/Lletra y también ha sido finalista delos Net Media Awards en la categoría deperiodismo de investigación. Seguirá díaa día incorporando nuevos contenidos ymejoras al servicio del usuario y la cultura.Canal Cultura trabaja, pues, para difundiry promover el consumo cultural (amplíalos canales de información y de promo-ción de la producción cultural deBarcelona), para crear nuevos públicos,para explorar las posibilidades de internetpara la promoción internacional del turis-mo cultural de calidad en Barcelona, parafomentar la emergencia de propuestasinnovadoras, y para estimular la produc-ción y la demanda de contenidos multi-media, poniendo en valor el ricopatrimonio de la ciudad y la vitalidad desus formas de expresión artística.Conxa RodàDirectora de Información y ComunicaciónInstitut de Cultura de Barcelonawww.bcn.es/canalcultura

Página 12Eurocult21, un proyecto de coopera-ción europea

Eurocult21 aporta-rá el desarrollo denuevas herramien-tas de trabajo en elmundo de la cultu-

ra, la creación de un foro de debate eintercambio de información, de conoci-

miento de las "mejores prácticas" en laimplantación de políticas culturales, yreflexiones sobre el futuro de las políticasy los escenarios culturales del nuevo siglo.El siglo XXI está marcado por un com-plejo cambio en las estructuras econó-micas y las instituciones de gobierno deEuropa. La influencia de la globaliza-ción en los gobiernos locales, y la emer-gencia de nuevos niveles de gobiernoentre los gobiernos locales y los euro-peos, así como también la consoli-dación de la nueva sociedad de lainformación, han creado una serie decambios que hacen que la cultura tengaun nuevo papel en las agendas de losayuntamientos europeos. Hoy, el papelque tiene la cultura tanto en la agendalocal, como en la nacional o estatal y enla europea, es muy modesto. Todavíano hay mucho conocimiento de la rela-ción entre la cultura y el desarrolloregional/local. Las diferencias entre lasdefiniciones y las clasificaciones esta-dísticas de la cultura entre los Estadosmiembros europeos es enorme.El valor del proyecto Eurocult21 radica enla dimensión transnacional, en la obten-ción de experiencias, conocimientos y"mejores prácticas" mediante un ejerciciode trabajo conjunto. El éxito de este pro-yecto revertirá en la obtención de defini-ciones y clasificaciones estadísticascomunes para la confección de un docu-mento donde, además del análisis de laspolíticas culturales, se realicen recomen-daciones de políticas públicas, así comolíneas de investigación futura que puedancontribuir a una mejor calidad de vida delas ciudades europeas del mañana.El Institut de Cultura de Barcelona es uno de los miembros del Comité de Dirección del proyecto que está finan-ciado íntegramente por la ComisiónEuropea dentro del Programa Marco deInvestigación, y del capítulo "La ciudaddel mañana y el patrimonio cultural". En este proyecto participan veinticuatro ciudades europeas, entre ellasRotterdam, Estocolmo, Helsinki, Bir-mingham, Düsseldorf, Turín y Atenas,además de un Comité Científico formadopor miembros de diferentes universida-des y centros de investigación europeos,como por ejemplo la Universidad deHagen, la de Venecia, la de Helsinki o lade Weimar, o redes como ENCATC(European Network of CulturalAdministration Training Centres).Eurocult21 empezó el pasado mes defebrero de este año en Estocolmo y fina-lizará en el mes de junio de 2005 en unacto final en Barcelona. En esta confe-rencia final, se debatirán los resultadosdel proyecto y se presentará un conjuntode recomendaciones sobre financiacióny diseño de políticas culturales. Estedocumento se confeccionará a partir delos cuatro objetivos de trabajo que guíanel proyecto Eurocult21:


fiesta para recibir en ella un merecidohomenaje, y la compañía Iberia cederá unavión acrobático que, pilotado por unamujer, sobrevolará la ciudad. Asimismo, lapiloto Mercè Martí saldrá del aeropuertode Sabadell en un avión reconstruidosegún un modelo de los años treinta,sobrevolará Barcelona a poca alturadurante el festival aéreo y, posteriormen-te, seguirá su ruta hacia Madrid con elobjetivo de dar una vuelta a España quetiene que servir para conmemorar el cen-tenario de la aviación a motor.Las oportunidades de mirar hacia lasnubes no se agotan en las acrobaciasaéreas: la Festa al Cel contará tambiéncon la Trobada de Globus Aerostàtics,que pretende batir récords de participa-ción. Se prevé que formen parte delencuentro más de veinte colosos delaire, que iluminarán por la noche el cielode Barcelona y que sobrevolarán la ciu-dad en un vuelo libre desde el mar hastalas colinas de Horta. Asimismo, losamantes de las cometas volverán a dis-frutar de un encuentro internacional delos mejores especialistas de la disciplina,con una novedad destacada: la celebra-ción de un meeting de cometas indooren el pabellón de la Mar Bella para veraparatos que se elevan prácticamentesin corrientes de aire.

Amigos de La MercèPara completar la programación de LaMercè, un ingente número de entidadestrabajan en colaboración con el Institutde Cultura para organizar toda clase deiniciativas que refuerzan el carácter parti-cipativo de la Festa Major de Barcelona.Así pues, por poner algunos ejemplos, laFundació La Caixa aportará la organiza-ción de un ciclo de conciertos de mar-cado carácter folk, con grupos comoS'Albaida; el centro de ocio Heron Cityvuelve a La Mercè con actividades infan-tiles y un festival de improvisación a tra-vés de la cultura del swing; los museosabrirán puertas; los teatros de ADETCAaplicarán los acostumbrados descuentosen sus salas; la asociación Raval-És trans-formará la rambla del Raval en un esce-nario donde artistas de todas partesmostrarán espectáculos que beben enigual medida del flamenco, de la capoei-ra brasileña, del tango argentino, etc.Diversidad, sostenibilidad, cultura de lapaz. La Mercè vuelve a levantar bien altasestas banderas, a través de todas y cadauna de sus actividades. No es extraño,pues, que se convierta en la puerta deentrada del Foro. No será de extrañar,tampoco, que el año que viene La Mercèse convierta en la mejor de las despedi-das para un encuentro que moverá elmundo y removerá Barcelona.

Empieza el Año ForoEl 18 de septiembre, el Foro pondrá lasprimeras entradas a la venta. Se trata de

un paso adelante decisivo para un acon-tecimiento que se hará bien presente entodas las actividades programadasdurante La Mercè. Se abre así, en ciertomodo, lo que podría llamarse el AñoForo, que se cerrará el 26 de septiembredel año que viene. A través de mil pun-tos de información dispersos por todo elmundo (trescientos en Barcelona y suárea metropolitana) y su presencia enactividades tan variadas como laCavalcada de Reis o el próximo SantJordi, el Foro calentará motores de caraa su eclosión el 9 de mayo de 2004, Díade Europa.

Un Prado de la Paz al lado del marEn colaboración con en el Año In-ternacional del Diseño, La Mercè trans-formará el Moll de la Fusta, quecambiará su dureza asfáltica por un pai-saje irregular, naturalizado, idílico. Allíse desarrollarán toda clase de accionesalrededor de la cultura de la paz, en unentorno de libertad ideológica quepodría recordar el Speak Corner dellondinense Hyde Park. Además, elpaseo de las Personas se implica tam-bién en la iniciativa del Año Europeo delas Personas con Discapacidades, trans-formando el paseo en reflejo de unaciudad ideal donde no hay barreras yque es plenamente accesible para todoel mundo.

Cinco noches de BAMLa arriesgada programación del BAMse estructurará este año en torno acinco noches y cuatro escenarios dife-rentes: la rambla del Raval, la avenidade la Catedral, la Estación de Francia yla sala Razzmatazz 2. Sus apuestasmusicales pasan por territorios tan dife-rentes como los veteranos del punkBuzzcocks; una actuación inédita delDJ Dave Clarke acompañado de bandade música; la revelación del hip hop,Nach; el padre del dub, Lee ScratchPerry, enfrentado a Mad Professor yThe Robotiks; l'enfant terrible de loscantautores franceses, Benjamin Biolay;los siderales barceloneses Sidonie… Entotal, el cartel cuenta con más de 40 formaciones musicales diferentes,entre ellas algunas que empiezan y que tendrán su espacio en la salaRazzmatazz 2.

Un Fotomercè por la diversidad y laintegraciónEl retrato de la diversidad y la integracióncentran la convocatoria del concurso defotografía más popular de Barcelona. Setrata de descubrir los contrastes que laFesta refleja de manera espontánea sobrelos escenarios y en medio de las plazas.Inmortalizados en papel fotográfico, seconvertirán en el mejor testigo de laconvivencia pacífica más allá de colores,formas, actitudes y militancias diferentes.

La convocatoriadel nuevo concurso coin-cidirá, en los días de La Mercè, con la exposición en el Palau de la Virreina de las fotografías seleccionadas en el Fotomercè 2002, que se centró en la disidencia dentro del marco de la Festa.

Página 10ArtFutura

ArtFutura nació hacecasi década y mediaen la Barcelona pre-olímpica coincidiendocon la primera explo-

sión de lo que se vino a llamar "cibercul-tura", el movimiento artístico y filosóficoque entendía que la tecnología digital ibaa ejercer un impacto fundamental sobre laconstrucción de la sociedad y sobre laconciencia e identidad humanas. La pri-mera etapa barcelonesa del festival (de1990 a 1993) fue un escaparate inéditohasta aquel momento en nuestro país,por el que pasaron pensadores de la tallade William Gibson (el escritor de ciencia-ficción que acuñó el término "ciberespa-cio"), iconos de la contracultura (TimothyLeary y Terence McKenna), del arte (BrianEno), profetas de las nuevas tecnologías(Kevin Kelly y Brenda Laurel), etc. El festi-val se convirtió, además, en el primerevento en la ciudad dedicado a las nue-vas expresiones artísticas de vanguardiaoriginadas por la tecnología, desde elarte interactivo hasta la animación digital.Hace dos años, tras un periplo de variasediciones por Madrid y Sevilla, el festivalregresó a su casa. Habían cambiadomuchas cosas en el mundo, en Barcelona,y en la relación entre la sociedad y lastecnologías de la información. Pero elespíritu del festival sigue siendo básica-mente el mismo: acercarse de maneraespeculativa y polémica a toda una seriede fenómenos (la virtualización de la rea-lidad, la transformación de una sociedadque ha convertido el bit en su moneda decambio) que se propagan y asimilan con facilidad, pero que aún no han sido sufi-cientemente estudiados.ArtFutura, además, ha querido conservarun carácter que lo convierte en un even-to algo especial. Aunque sus invitadosson figuras de renombre mundial en susrespectivos campos (artistas digitales,expertos en efectos visuales, diseñado-res web y de interactivos, críticos y especialistas), el festival no es una confe-rencia profesional, sino un evento "paratodos los públicos", con asistentes detodas las edades. Aunque el festival tratede manera seria temas que le parecenmuy trascendentes, buena parte delevento tiene un tono lúdico y festivo. Losque hayan asistido a las últimas edi-ciones del festival conocerán algunas desus preocupaciones actuales más recu-rrentes. Una de ellas son los distintosniveles de influencia de las herramientas


– promover la discusión, identificar losretos, intercambiar buenas prácticas ydiseminar el conocimiento respecto alpapel que tiene la cultura en el gobiernode las ciudades europeas, tanto desde laperspectiva de los objetivos (políticas yprogramas), como de los procesos (par-tenariados públicos y privados, planifica-ción estratégica, etc.);– identificar nuevos elementos de inves-tigación y nuevos mecanismos de finan-ciación para las políticas culturales de lasciudades europeas;– elaborar estrategias culturales innova-doras en colaboración con otras ciuda-des europeas y centros universitarios, y– formular recomendaciones en políticacultural a las instituciones europeas y alos Estados miembros de la Unión.En esta línea de trabajo, Eurocult21 pre-tende aumentar el grado de conoci-miento de los ejemplos de "buenasprácticas" europeas, si bien el proyectoquiere ir más allá, valorando las poten-ciales barreras de implantación que pue-den surgir a la hora de exportar estasprácticas a otras ciudades y Estadosmiembros. Otro aspecto que hay quetener presente en el desarrollo de losobjetivos de este proyecto es el demonitorizar, actualizar, evaluar y preverun corpus metodológico que permitadiseñar una planificación cultural urbanacon rasgos de dinamismo permanente.La ambición y la complejidad del proyectoEurocult 21 permitirán demostrar el valor yla importancia que tiene la cultura en lasciudades, en sus diferentes dimensionessocial, educativa y económica. Permitirátambién conocer las "buenas prácticas" deotras ciudades a fin de poder tomar ejem-plo, pero el gran reto de este proyecto serála confección de una batería de indicadoresconsensuados conceptualmente entretodos los miembros, los cuales permitiránestablecer una comparabilidad de políticasculturales de las ciudades.Por un lado, se consensuarán unos indica-dores cuantitativos, que permitirán conocerinformación como el grado de implicacióneconómica de las ciudades en la cultura(subvenciones, esponsorización, etc.), elgrado de implicación de las ciudades enproyectos e instituciones culturales, la res-puesta de los ciudadanos en los proyectosculturales que les ofrece la ciudad, etc.Por otro lado, se quiere ir más allá,mediante la confección de unos indi-cadores cualitativos que permitirán cono-cer parámetros como por ejejmplo elvalor social que tiene la cultura en la comunidad, el valor de la cultura en la educación, el papel de la cultura enla integración de grupos minoritarios /consolidación de sociedades plurales ymulticulturales, y el papel de la cultura enla interrelación entre la esfera pública y laprivada, etc. Estos indicadores abrirán elhorizonte también al conocimiento delimpacto económico indirecto que tiene la

cultura en la economía de una ciudad.Eurocult21 aportará un nueva capacidadde planificación y evaluación en las polí-ticas culturales europeas que tendrá unimpacto que va más allá del período dedos años del desarrollo del proyecto,puesto que lo que se pretende es cons-truir un marco de cooperación culturaleuropeo de larga duración.Puede obtenerse más información deeste proyecto en www.eurocult21.org.Esther Olló y Conxa RodàInstitut de Cultura de Barcelona

Página 16Retrato de Dortmund

La inauguración de laexposición "Sobre la tra-ducción: el Museo", delartista multimedia bar-celonés Antoni Muntadas,que tuvo lugar el mes de mayo de 2003 enDortmund, fue el resultado

de una larga colaboración con el MACBA.Artistas y compañías de teatro y danza dela capital catalana han sido invitados habi-tuales en Dortmund. Los intensos inter-cambios artísticos, junto con las relacionesinterculturales de los numerosos inmigran-tes de la ciudad (que constituyen un 13%de la población de Dortmund), refuerzan laorientación de la ciudad hacia Europa, unatendencia con profundas raíces históricas.

Dortmund: una ciudad con tradiciones Dortmund está ubicada en la cuenca delRuhr, el "corazón industrial" de Alemania.Con 590.000 habitantes, es la ciudad másgrande de la región metropolitana delRuhr (con unos cinco millones de habitan-tes en total) y la sexta ciudad deAlemania. Dortmund tiene mil cien añosde historia y disfrutó de su primermomento de esplendor económico en laedad media, cuando era un miembroimportante de la Liga Hanseática. La ciu-dad estaba situada en el Hellweg, la rutacomercial que enlazaba Flandes con eleste europeo y que la unía con los princi-pales centros del continente. Las antiguasiglesias del centro de la ciudad y sus tesoros artísticos son testimonios de esteperíodo. La fisonomía de Dortmundempezó a cambiar a mediados de sigloXVIII. Basada en la industria del carbón yel acero, nació una moderna ciudadindustrial y, gracias a la creación de tea-tros, orquestas y museos, se desarrolló unclima cultural dominado por las clasesmedias. Además, organizaciones cultura-les y educativas promovieron la emanci-pación social y política de la clase obrera.Así, por ejemplo, en los años veinteDortmund era el foco más importante deliteratura relacionada con las clases obreras, después de Berlín.Hace cuarenta años, Dortmund tuvo queafrontar la crisis de la industria del carbóny el acero. Los yacimientos fueron cerran-

do uno tras otro, y el cierre de una solasiderúrgica implicaba la pérdida de másde sesenta mil puestos de trabajo.Durante un tiempo, el número de paradosse elevó al 17%. Desde aquel momento laciudad ha estado inmersa en un procesoradical de transformación económica,social y cultural. La fundación de una uni-versidad y de otras instituciones científicasy educativas (actualmente hay treinta ycinco mil estudiantes en Dortmund), elestablecimiento de empresas de tecnolo-gías de la información, compañías de soft-ware y microelectrónica, e-logística,aseguradoras y medios de comunicación,además de una amplia gama de empresascomerciales y de servicios, constituyenhoy en día los fundamentos económicosde la "nueva" Dortmund.

Monumentos de la herencia cultural e industrial¿Cuáles son los centros culturales másimportantes en una ciudad cuya aparien-cia externa y componentes sociales hansufrido unos cambios tan radicales?Entre las atracciones públicas más nota-bles cabe destacar DASA (que apenasha celebrado el décimo año de vida y esel segundo museo de tecnología másgrande de Alemania), la singular mina decarbón modernista Zollern, un monu-mento industrial que ha sido restauradoy abierto de nuevo al público comomuseo y que actualmente también seutiliza como escenario para numerososfestivales. Por otro lado, los visitantestambién pueden experimentar de prime-ra mano la imparable decadencia de unagigantesca planta de hulla en desusoque, deliberadamente, se ha dejado sinrestaurar. En el horizonte contemporá-neo de Dortmund destaca la magníficanueva biblioteca, que ha sido diseñadapor el famoso arquitecto Mario Botta yque fue inaugurada hace sólo tres años.

Reforma de la Administración culturalde Dortmund Paralelamente a estos impresionanteshitos de la arquitectura urbana, Dortmundtambién dispone de toda una infraestruc-tura para la cultura clásica. Dortmund fuela primera ciudad alemana que realizó unareforma radical de su Administración cul-tural. En primer lugar, el DepartamentoMunicipal del Teatro, en el que trabajan545 personas en total, se transformó enuna empresa independiente que gestionala ópera, el ballet, la orquesta, el teatrodramático y un teatro especial para lajuventud. Recientemente, el DortmundConcert Hall se ha convertido en unaempresa privada. Otra medida ha sidointegrar todas las instituciones culturales yeducativas municipales restantes en unúnico organismo independiente, conoci-do como Kulturbetriebe Dortmund(Departamento de Cultura de Dortmund),que funciona como si fuese un grupo de

empresas y que tiene 460 trabajadores. Elconsorcio incluye la Oficina de Cultura, lasbibliotecas, dos museos de arte y elmuseo de historia natural, la escuela demúsica, el centro cultural de la comuni-dad, el instituto de educación para adul-tos y el archivo. El Departamento deCultura de Dortmund recibe una subven-ción de la ciudad y fija los presupuestospara cada institución, cada una de las cua-les funciona de manera independiente.Las ventajas que se derivan de este siste-ma organizativo son evidentes: el presu-puesto y la independencia estimulan lainiciativa individual no sólo dentro de cadaárea profesional, sino también con respec-to al uso eficaz de los recursos.

Asociaciones para promover la cultura Dortmund ha dado unos nuevos aires nosólo a su estructura organizativa, sinotambién a los contenidos. Se ha creadouna Oficina Municipal de Cultura destina-da a apoyar a los artistas y grupos inde-pendientes, y se promueven casi todaslas formas de mecenazgo cultural. Así,por ejemplo, la oficina de cultura otorgasubvenciones a instituciones culturales deDortmund de carácter no gubernamentalsin ánimo de lucro, como por ejemploteatros y cabarets, un club de jazz, la casade la artista, un centro de música rock yun centro artístico con una escuela dearte para jóvenes. Además, la Oficina esresponsable de los acontecimientos cul-turales y artísticos. "Cooperación local afin de promover la vida cultural deDortmund": siguiendo este lema, los cri-terios para conceder fondos y organizaracontecimientos se basan en la colabora-ción a largo plazo de la Oficina de Culturacon más de cien instituciones, organiza-ciones e iniciativas.La fama de Dortmund como ciudad defestivales ha nacido a raíz de aconteci-mientos como la Femme Totale (el festivalinternacional de cine hecho por mujeres),Off Limits (el festival de teatro alternativoorganizado con la colaboración del festi-val de las artes Ruhrtriennale) y el Micro-Festival (teatro internacional en la calle ymúsicas mundiales). Scene, el festivalinternacional de cultura de Dortmund,constituye la plataforma más grande ycon un reconocimiento más amplio deAlemania y es donde se presentan losúltimos movimientos del arte y la culturaeuropeos; cada festival está dedicado a lacultura de un país europeo diferente. Losfestivales y otros acontecimientos cultura-les organizados por la Oficina de Culturaatraen a más de 160.000 visitantes al año.

Cultura y tecnologías de la informa-ción y la comunicación Desde mediados de los años noventa, elarte multimedia ha estado en el puntode mira de los sectores culturales másavanzados de Dortmund. Exposicionesespectaculares (organizadas preferente-

mente en fábricas de cerveza, minas decarbón o edificios industriales abando-nados) garantizan un proceso continuode interrelación entre el arte contempo-ráneo y la herencia industrial. Dortmundes la sede de un importante centro deestudios sobre el arte multimedia funda-do por el Estado Federado de Renaniadel Norte - Westfalia, y actualmente enél se está realizando un proyecto deinvestigación sobre la conservación delarte multimedia, financiado por laComisión Europea en colaboración consocios húngaros y holandeses. En mayode 2003, precisamente, tuvo lugar enDortmund un congreso internacionalsobre este tema. Otras institucionesmunicipales y culturales no lucrativas, asícomo también la universidad, han crea-do el Media_Art_Net_Dortmund con elobjeto de consolidar todo el potencialque ofrece este nuevo ámbito artístico ycontribuir todavía más a su desarrollomediante la colaboración de los agentesimplicados. En un futuro inmediato, seprevé establecer un centro de aptitud y de promoción de nuevas empresas de arte multimedia en una acereríaabandonada. "Cultura y tecnología de la información yla comunicación" es una iniciativa quetambién tiene una dimensión operativaen Dortmund. La biblioteca, responsablede un proyecto estatal de comunicacióndigital, ha introducido las más modernasredes y tecnologías de la información.Próximamente, todos los bancos dedatos estarán a disposición de los usua-rios no sólo en la biblioteca general, sinotambién en las doce bibliotecas de losbarrios de la ciudad.

El Dortmund Concert HallEl acontecimiento más importante de lavida cultural de Dortmund que tuvolugar el año pasado fue la inauguracióndel nuevo auditorio (la única instituciónde estas características en toda el áreametropolitana), con una capacidad paramil quinientas personas. Durante la pri-mera temporada, no sólo han tenidolugar conciertos de la OrquestaFilarmónica de Dortmund, sino tambiénmás de doscientos conciertos de famo-sas orquestas internacionales que hanofrecido a los espectadores todo elespectro musical, desde el jazz a la músi-ca clásica. El auditorio ha sido construidodeliberadamente en una zona del cascoantiguo de la ciudad que había sufridodurante muchos años un proceso dedecadencia económica y urbana. Uno delos objetivos ha sido renovar la zonainyectándole una buena dosis de vidacultural, una estrategia que ha demos-trado ser todo un éxito. Los empresariosy los propietarios de inmuebles haninvertido en la zona y, con ello, hantransformado de forma positiva la ima-gen y el poder de atracción del barrio.

Y, lo que aún es más importante, la pri-mera temporada del auditorio ha sidoaclamada tanto por la crítica como por elpúblico, y su programa se ha cumplido y ha disfrutado de una gran resonancia yde una gran aceptación general.Glückauf, como decimos en Dortmund, ydamos la bienvenida a todos los visitantes.Kurt EichlerJefe del Departamento de Cultura deDortmund y director de la Oficina de Cultura

Organitzación municipalEl Departamento de Cultura gestiona lasbibliotecas, dos museos de arte, el museode historia natural, la escuela de música, y otras, con un presupuesto de 31,7 millo-nes de euros y 466 trabajadores. Aparte,el Departamento de Teatro (ópera, ballety orquesta) está gestionado por unaempresa privada, con un presupuesto de33,56 millones de euros y 545 trabajado-res. Y el nuevo auditorio, 12,4 millones deeuros.www.kulturdortmund.de

Foto

:Mar

tin

Ho

ltap

pel

s


Page 4The Mercè Festival and the Forum

Next year the Mercèfestival will mark theclosure of the ForumBarcelona 2004. TheMercè, the festival of the city's patron

saint, is impregnated with the spirit of thisplanetary event, and this year's Mercè festival will act as the aperitif for a meeting that will move the world. For the last few years the main guideli-nes structuring the Mercè festival havebeen clearly defined, concentrating onstreet arts, fireworks, tradition and folklo-re, concerts and the Festa del Cel [SkyFestival]. The Mercè festival combinestraditional roots and modern concepts,and seeks to surprise Barcelona. Thisyear will be very special, the 800th yearthat the statue of the Verge de la Mercè[Our Lady of Mercy] has been paradedthrough the streets. This article summa-rizes the main events of this year's pro-gramme, 5 intense days of activity, fromSeptember 20 to 24, when the Mercèfestival will again a showcase for thoseseeking a society without conflict, thatrespects the environment and is diverseand integrated.

Passeig de la Pau [Peace Passage]What is the role of a gigantic space dedi-cated to reflection within the city festi-val? In just 3 years public participation inthe Passeig de les Persones [the People'sPasseig] has made this event one of thehighlights of the Mercè festival. This yearMoll de la Fusta and Moll de laBarceloneta will be transformed into aspace dedicated to diversity, solidarityand sustainability, the conditions requi-red to consolidate a culture of peace.The entire length of Passeig will be filledwith a wide range of activities organizedby the city council and many non-governmental organizations and bodies.The many varied proposals include exhi-bitions, games, tasting fair-trade pro-ducts, and performances in the Prat de laPau [Peace Field] (see box).In addition to the activities in the Passeigde les Persones, Plaça Catalunya will bea showcase for community spirit andpatriotism in the form of the Mostrad'Associacions [Associations Show]. Thisis now in its eighth year, and will consistof a wide range of entertainment andparticipatory activities. This space, toge-ther with the space at the other end of

Passeig de Gràcia (where it meetsAvinguda Diagonal) will host some of thelargest concerts of the Mercè festival,with groups like M-Clan and PaulCarrack, and a sad reminder of the anni-versary of General Pinochet's coup d'étatin Chile, which led to the death of manyChilean citizens, including PresidentSalvador Allende and the singer-song-writer Victor Jara.

Mediterranean traditionRight from the start, the festival will bedominated by traditional and folkloreevents. The festival is not restricted tothe folklore of the Plain of Barcelona andits towns, as it will feature groups fromthe Vallès district, Occitania, theMaghrib, as well as Greece and Israel.The Mercè festival will thus be a meet-ing-point for Mediterranean cultures witha shared background, cultures that inone way or another have influencedCatalan culture. These groups will per-form live and participate in the crowdedmusical processions, and will all paradein the traditional Cavalcada Mediterrània[Mediterranean Cavalcade], a gesture infavour of intercultural dialogue. Therewill also be visits from beyond theMediterranean. For example, coincidingwith the Setmana d'Escòcia a Catalunya[Scotland in Catalonia Week], almost 400pipers will parade through the city play-ing their bagpipes in an event that willbe most impressive. The festival will also include: the DiadaCastellera [competitions to raise the highest human tower] on Sunday, with thehuman tower clubs from Vilafranca andTerrassa as invited guests; Matí de FestaMajor [Festival Morning] will shake thefoundations of the Gothic Quarter and theMercè district on Sunday September 24;the cycle Mercè Dansa [Mercè Dance]dedicated to the traditional dances of the Mediterranean will bring havaneres [habanera-singers] back to the Portal de laPau; and many other events, which can allbe found in the official programme and at the Mercè festival's official website(www.bcn.es/merce).

All sorts of Music … and Musicians forEverybodyIn keeping with the integratory spiritmentioned above, the musical side ofthe Mercè festival will include largepublic concerts and the innovative BAMfestival which combines urban perfor-mances (in the Plaça del Rei, in theAvinguda de la Catedral and the Rambladel Raval) with the events at the Estacióde França railway station, the main site ofthe festival. There will be music to enjoyseated (the concerts by the BandaMunicipal Band and the Cobla SantJordi-Ciutat de Barcelona [Saint George-City of Barcelona Catalan Orchestra]), aswell as traditional dances (with groups

like Dusminguet and the OrquestraMontgrins). There will be another cycleof more traditional music, Mercè Folk,with singers from the entire basin of theRiver Ebro, such as Cantoblanco (from LaRioja), La Ronda de Boltaña (fromAragon) and Terrer Roig (from the deltaof the Ebro).

Street Arts The streets of all the world's cities arehome to and the source of inspiration forall sorts of theatre shows, musical shows,circus, etc. In the last few years, the Mercèfestival has recognized these street artists,who seek their public where there are alot of passers-by, by including theBarcelona Arts de Carrer (BAC, BarcelonaStreet Arts), divided into an official sec-tion and itinerant musical events. The offi-cial section will include performances byTeatro Pachuco, Rocky Marmota andCirco Le Loop. The other section is theBAC Prizes, consisting of two categories.These are shows by artists in the Rambla,close to the Santa Mònica Art Centre, and itinerant musical shows making upMercè a Banda, which will take place inthe Rambla and the Cathedral during theweekend, Saturday 20 and Sunday 21.The BAC will also host a technical work-shop dedicated to professionals workingin the area of street arts.On September 24, shows aimed at thegeneral public will fill the Moll de laFusta jetty with activities for the entirefamily and will also serve to welcome anew urban space, the newly completedCentral Park in the Nou Barris district.The park was constructed in two phases,and now covers more than 16 hectaresand acts as a link to the green spaces ofthe Collserola hills.

Eyes on the Sky The Festa del Cel [Sky Festival] will alsobe celebrating anniversaries, namely the100th anniversary of the first poweredflight and the 75th anniversary of the firstflight in Spain by a woman, MaríaBernaldo Quirós. And Dolors Vives, apioneer woman aviator, will also be pres-ent at the festival, where she will receivea well-deserved public homage. Thenational airline, Iberia, will loan an acro-batic light aircraft that will fly over thecity, piloted by a woman. The pilot,Mercè Martí, will take off from Sabadellairport in a reconstruction of a 1930splane, fly over Barcelona at low altitudeduring the Festival Aeri [Aerial Festival]and then fly to Madrid, as part of a jour-ney around Spain to commemorate thefirst 100 years of powered flight. These aerial acrobatics will not be the on-ly reason for watching the skies, as theFesta al Cel will also host the Trobada deGlobus Aerostàtics [Aerostatic BalloonMeeting], which hopes to break recordsfor participation. Perhaps as many as

Englishversion

twenty balloons will light up the night skyof Barcelona, flying over the city from thesea to the hills in the Horta district. Andkite-fliers will again enjoy an internationalmeeting of specialist kite-fliers, but with anew feature, a session with indoor kitesthat need almost no wind, at the MarBella building.

Amics de la Mercè [Friends of theMercè]The Mercè festival's programme alsoincludes a large number of bodies col-laborating with the Institut de Cultura[Institute of Culture] to organize initia-tives strengthening the participatory sideof Barcelona's City Festival. To give anidea, the Fundació "La Caixa" will contri-bute by organizing a series of folk con-certs, with groups like S'Albaida; theHeron City leisure centre will organizeactivities for children and a festival ofimprovised swing music; the museumswill open their doors, the theatresbelong to the ADETCA association willapply the usual discounts; the Raval-Ésassociation will change the Rambla delRaval into a stage for performances byartists from all over the world, includingFlamenco, capoeira from Brazil, andtango from Argentina. Through its activities, the Mercè festivalwill again promote the values of diver-sity, sustainability and peace culture. Soit makes sense for this year's Mercè festi-val to mark the start of the Forum year,and for next year's festival to mark theend of a meeting that will shakeBarcelona and the world.

The start of the "Forum Year"On September 18 the tickets to theForum will go on sale. This is a majorstep for an event that will be present inall the activities making up the Mercèfestival. It will mark the beginning of the"Forum Year", which will finish onSeptember 26, 2004. The Forum will bepresent at 1,000 information points allover the world (300 of them in Barcelonaand metropolitan area) and will be pre-sent at the Cavalcada de Reis [the ThreeKings of Orient Procession] and the nextSant Jordi [Saint George's Day] events.The Forum will be warming up for a really good start on May 9, 2004,Europe Day.

A Peace Field the Moll de la FustaIn collaboration with the InternationalDesign Year, the Mercè festival will trans-form harsh asphalt landscape into anirregular landscape that seeks an idyllicreturn to nature. This area will host awide range of actions on the theme ofpeace culture, in a setting of ideologicalfreedom recalling Speaker's Corner inHyde Park, London. Moreover, thePasseig de les Persones [the People'sPasseig] is also participating in the

European Year of People withDisabilities, by transforming the Moll dela Fusta into a reflection of an ideal citywhere there are no barriers and which isfully accessible to all.

Five nights of BAMThe BAM's innovative programme willbe based around five nights of entertain-ment and four different stages: theRambla del Raval, the Avinguda de laCatedral, the Estació de França railwaystation and the Razzmatazz 2 hall. Thegroups performing include the veteranpunks, the Buzzcocks, a first-time performance by the DJ Dave Clarkeaccompanied by a band of musicians,the hip-hop revelation Nach, the fatherof dub, Lee "Scratch" Perry against theMad Professor and The Robotiks,Benjamin Biolay the enfant terrible ofFrench singer-songwriters, Sidonie fromBarcelona, and many others. A total ofmore than 40 musical acts will perform,including some new groups who will per-form at the Razzmatazz 2 hall.

A Fotomercè in favour of diversityand integrationPortraying diversity and integration is theaim of Barcelona's most popular photo-graphic competition. The intention is toreveal the contrasts that the Mercè festi-val spontaneously reflects on the stagesand in the plazas. Caught on film, theywill be the best proof of our peacefulcoexistence, going beyond differencesin colour, shape, attitudes and convic-tions. This year's Fotomercè competitionwill coincide with the exhibition in thePalau de la Virreina of photographsselected from the Fotomercè 2002,focussing on dissidence within the set-ting of the Festival.

La Mercè. Barcelona's City FestivalSeptember 20-24www.bcn.es/merce

Page 8Interview with Julio Jung

September 11,2003 will mark the30th anniversary ofthe coup d'état inChile. A few daysafter the coup, the

poet Julio Neruda died on his house onIsla Negra. Anniversaries are a goodoccasion to keep alight the flame ofmemory and to think about the future.This interview is a conversation with JulioJung (Santiago de Chile, 1943), CulturalAttaché at the Chilean Consulate inBarcelona since 2001.- You have had a long career as a pro-fessional actor. How did you enter theworld of diplomacy, and how do youcombine the two?

Because of the holding of the BarcelonaUniversal Forum of Cultures in 2004,President Ricardo Lagos of Chile appoin-ted me to a diplomatic position at theChilean Consulate in Barcelona. Thisdecision is unusual, as consular attachésare normally appointed by the embassy.President Lagos decided to appointpeople forming part of Chilean culture ascultural attachés. My activities have beencompatible with my work as an actor. Forexample, I spent my summer holidaysmaking a film in Chile. - This year is the 30th anniversary of acrucial event in the history of Chile andthe world, the coup d'état against thedemocratically-elected government ofSalvador Allende. What activities arebeing organized in Barcelona to analy-se and recall these events?The events in Barcelona will include theannual tribute in plaza Salvador Allendein the Horta-Guinardó district, with theparticipation of the socialist senatorCarlos Ominami, a multidisciplinary cyclein the Casa Elizalde civic centre called 30años, Chile: memoria y proyecto [Chile,30 Years On - Memory and Project],which combines painting, photography,music, dance and recitals to present ourmemory of our history and the story ofthe last 13 years of democracy. - This September also marks the 30thanniversary of the death of PabloNeruda. You knew Neruda and alsoacted the role of Neruda in a play, didn't you? I knew Neruda. Because I was so muchyounger, I wasn't one of his close friends,but I visited him several times at hishouse on Isla Negra. I also played therole of Neruda in the premiere of the play Ardiente Paciencia [BurningPatience], by Antonio Skármeta, whichgave rise to the novel of the same name,and the film El cartero y Pablo Neruda[The Postman]. - Pablo Neruda had very close linkswith Spain. He was even ChileanConsul in Barcelona from May 1934 toFebruary 1935. Neruda's relationship with Barcelona wasthe result of his friendship with theCatalan architect Germán RodríguezArias, who was a member of the GATC-PAC. Rodríguez Arias later became arefugee in Chile, where he designed allNeruda's houses in Michoacán(Santiago), La Chascona (Santiago), LaSebastiana (Valparaíso) and Isla Negra.Arias also designed Neruda's furniture,which was manufactured at the"Muebles Sur" company, which wasowned by Cristián Aguadé, son of thefirst mayor of Barcelona in the SecondRepublic, Dr. Aiguader. Rodríguez Ariasand Aguadé reached Chile as exiles onboard the "Formosa", the second boatorganized by Pablo Neruda to transportrefugees from Spain.


- During the Spanish Civil War manySpanish refugees were able to escapeto Chile on the "Winnipeg", thanks toPablo Neruda's work as ImmigrationConsul. Tell us about it.It was not just the "Winnipeg". It was thefirst and the largest, but there were manyother refugee boats. The "Winnipeg"was chartered and financed by theSpanish Republic. Neruda played a deci-sive role in countering the views of theChilean right, who did not want "thereds" to come to Chile. Neruda andAbraham Ortega, the Chancellor of thePopular front Government in Chile, stuckto their principles and overcome thesepressures, and the refugees were recei-ved with carnations in the port ofValparaíso. Catalan and Spanish refuge-es have made an enormous contributionto Chile's cultural and industrial pro-gress, and I would like to specificallymention Margarita Xirgu, Roser Bru,José Balmes, José Antonio Morales,Antonio Romera, Leopoldo Castedo,Aguadé, Mauricio Amster, AlejandroTarragó, Santiago Ontañón, thoughthere are many more. - Can you tell us something about thebook, Residencia en España[Residence in Spain] you are preparingfor publication next year? Residencia en España will contain aselection of the prose and poetry writtenby Neruda in Madrid and Barcelona,including some texts from España en elCorazón [Spain in the Heart] and othertexts written later, such as "Canto a lamuerte y resurrección de LluísCompanys" [Poem on the Heroic Deathand Resurrection of Lluís Companys]. Itwill be a coffee-table book with specialillustrations and a preface by the Chileanwriter Jorge Edwards, the winner of thePremio Cervantes in 2001. - 2004 is the 100th anniversary ofNeruda's birth. What are you prepa-ring to celebrate this anniversarywithin the Forum?There will be a large festival at the PalauSant Jordi, produced by Víctor Manuel,with the participation of Joaquin Sabina,Joan Manuel Serrat, Chico Buarque,Caetano Veloso, Leonard Cohen, AnaBelén, Silvio Rodríguez and PabloMilanés, and a special CD will be relea-sed to celebrate the centenary. We arealso collaborating with the ArchitectureAssociation of Catalonia to prepare theexhibition "Neruda's Houses and theirArchitect, Rodríguez Arias" and publica-tion of a book on the houses and a docu-mentary. Together with the Museud’Història de Catalunya [History Museumof Catalonia] we are preparing an exhibi-tion called "Winnipeg, travesía de unexilio" [The Winnipeg, a Journey inExile]. We are discussing introducingNeruda's poetry into the Setmana de laPoesia [Poetry Week] with the Institut de

Cultura de Barcelona [Barcelona Instituteof Culture], inviting a distinguishedChilean poet, and laying a commemora-tive plaque with the last verse of thepoem "Canto a la muerte y resurrecciónde Lluís Companys". We are also discus-sing with the City Council the possibleinstallation of a monument to Nerudaduring the centenary celebrations, whichhas been approved by the council. Andwe are also working with the Chileangroup Los Jaivas so they can performtheir version of Neruda's poem "LasAlturas de Machu Picchu" [The Heightsof Machu Picchu] at the Forum and theKosmòpolis literary festival. - To finish, tell us about Chilean cultureand its presence here in BarcelonaAbout 14,000 Chileans live in Barcelona,many of them post-graduate students andmany as permanent residents. Chilean cul-ture will remain alive and with an importantpresence in Barcelona as long as we remainaware of our common history, and continueto recover our historic memory and to foster the democratic transition. 30 años, Chile: memoria y proyectoSeptember 22 to October 5 Casa Elizalde Civic Centre

Page 12Eurocult21, a European Co-operationProject

EUROCULT21 willcontribute to thedevelopment ofnew working toolsin the field of cultu-

re, the creation of a forum of debate andinformation exchange, to the spread ofawareness of the "best practices" in theimplementation of cultural policies, andto debate on the future of cultural policiesand the scenarios for the 21st century.The 21st century is being marked by acomplex change in Europe's economicstructures and institutions of govern-ment. The influence of globalization onlocal governments, and the emergenceof new levels of government betweenlocal government and the Europeanlevel, together with the consolidation ofthe information society, have led to aseries of changes, as a result of whichculture is starting to play a new role inthe agenda of European city councils.The role of culture in the local, nationaland European agenda is still verymodest. Little is known about the rela-tion of culture to local and regionaldevelopment, and there are enormousdifferences between the European mem-ber states in their statistical definitionsand classifications of culture. The project's added value lies in itstransnational dimension, gathering toge-ther experience, know-how and "bestpractices" through an exercise in work-ing together. The success of this projectwill result in the shared definitions and

statistical classifications required to pre-pare a document analyzing cultural policies, making recommendations onpublic policy, and recommending futurelines of research that contribute to a bet-ter quality of life in the European cities oftomorrow.The Institut de Cultura de Barcelona[Institute of Culture of Barcelona] is oneof the members of the managementcommittee of the European projectEurocult21 (www.eurocult21.org), a pro-ject funded entirely by the EuropeanCommission as part of the 5thFramework Program "City of Tomorrow& Cultural Heritage". 24 European citiesare participating in this project, includ-ing Rotterdam, Stockholm, Helsinki,Birmingham, Düsseldorf, Turin andAthens, as well as a scientific committeeformed by members of differentEuropean universities and research cen-tres, such as the University of Hagen,the University of Venice, University ofHelsinki, University of Weimar and net-works like ENCATC (European Networkof Cultural Administration TrainingCentres).Eurocult 21 started last February inStockholm and will finish in June 2005with a final conference in Barcelona thatwill debate the project's results and pre-sent a series of recommendations on thefinancing and design of cultural policies.This document will be prepared on thebasis of the four working objectives guiding the Eurocult21 project:- Promote discussion, identify challen-ges, exchange best practices and diffuseknowledge concerning the current roleof culture in urban governance, from cityobjectives (policy making and program-mes) to the methodologies (strategicplanning or public-private partnerships). - Identify new research and fundingneeds on urban cultural policy in theyears to come.- Formulate innovative cultural strategiesin collaboration with other Europeancities and University centres.Prepare a clear set of recommendations

on cultural policy to the European insti-tutions and Member States. By adopting this approach Eurocult21 isseeking to present and exchange aware-ness of European examples of "bestpractice", though the project's objec-tives seek to go beyond this and assessthe potential barriers to implementationthat may arise when transferring thesepractices to other cities and member states. Another aspect that has to betaken into account in the developmentof the project's aims is the monitoring,updating, assessing and drawing up amethodology that makes it possible todesign a dynamic urban cultural plan-ning programme.Eurocult 21 is an ambitious and complexproject to show the value and impor-

tance of culture in the cities' differentsocial, educational dimensions. Peoplewill be able to learn about examples of "best practice" in other cities in orderto learn from their example, but the project's main task will be to draw up aset of indicators, reached by consensusbetween all the members, that will allowestablishment of methods for comparingthe cultural policies of different cities. A set of quantitative indicators, agreed onby consensus, will make it possible to findout information like the extent of thecities' economic involvement in culture(funding, sponsoring, etc.), the extent ofthe cities' involvement in cultural projectsand institutions, citizen response to thecultural projects the city offers them, etc.The project seeks to go beyond this and draw up a set of qualitative indicatorspermitting identification of parameterssuch as the social value of culture in thecommunity, the value of culture in education, the role of culture in the integration of minority groups/the consolidation of plural and multiculturalsocieties, and the role of culture in therelationship between the public and theprivate sphere, etc. These indicators will also be first steps on the road to identifying the indirect economic impactof culture in the economy of a city.Eurocult21 will contribute new planningand assessment techniques to Europeancultural policies. They will have an impactbeyond the two years the project will last,by building a framework for long-termEuropean cultural co-operation. You can obtain more information aboutthis project at: www.eurocult21.orgEsther Olló, Conxa RodàInstitut de Cultura de Barcelona.

Page 14The forum is reaching the schools

The Universal Forumof Cultures is invitingBarcelona's citizensto participate in the event through

the entities and associations forming civilsociety. One of the most important projects is aimed at schools and seeks tofamiliarize young people with the valuesthat will allow them to progress towardsbetter, more sustainable and more diver-se world that will favour the conditionsfor peace.When dealing with the rich and variedfabric of civil society, several program-mes seek to involve associations fromdifferent social fields, such as religiouscommunities, town and city councils,professional associations, business asso-ciations (1). Yet perhaps the most impor-tant programme is the one beginning inthe schools in the next academic year. The programme "El Fòrum a l’àmbitescolar" [The Forum in the Schools], cre-ated by the educationalist Marta Mata, is

aimed at children and young peoplefrom 3 to 18 years old, their teachers andfamily members, and seeks to raise theawareness of these groups by presentingproposals on the theme The World I livein, and the World I would like to live in.Schoolchildren aged 3-6 can expresstheir view on the world they would like tolive in through texts, drawings or anyother form of artistic expression, andusing characters from folk tales or morecontemporary ones. Children aged 6- 12can also use real people, and those aged12-18 can also use the video format toexpress their ideas by producing shortvideos, and have their work validated inthe form of credits.

The presence of these proposals atthe ForumOn the basis of the ideas contributedfrom schoolchildren aged 3-6, the Forumwill edit a vocabulary on multiculturality,sustainability and peace. In March thebest works will be selected from thosereceived and the materials will bepre/pared for exhibition in the Forum2004 precinct. The participation of secondary school pupils will extend to theDialegs [Dialogues], where they will opensome of the sessions and be sitting in thefront rows. They can also ask questions inthe space "141 questions for 141 nights",the open public debate that will be heldeach evening in the Forum precinct.The programme suggests that in April theschools should organize displays of theworks by children of different ages fromthe different levels of education, in orderto involve the entire community. It alsoproposes completing the programmewith special group visits by schoolchildrento the Forum 2004 as the highpoint of the teaching of the Forum's values overthe course of the academic year.All the information on school inscriptionand on following the programme is availa-ble at the Education Department's website: (http://www.xtec.es/escola/forum2004/)

(1) More information on participating inthe Forum through the local promotionprogramme http://www.barcelona2004.org/cat/participa/promocion/

Page 16Portrait of Dortmund

When the exhibition "OnTranslation: the Museum"by the Barcelona-bornmedia artist AntoniMuntadas opened inDortmund in May 2003, itwas the result of long-termco-operation with the

MACBA. Artists, theatre and dance com-panies from the capital of Catalonia areregular guests in Dortmund. An intenseartistic exchange along with the intercul-

tural relations of the numerous immi-grants - 13% of Dortmund's population -strengthens the city's historically rootedorientation towards Europe.

Dortmund - a city with traditionDortmund is situated in the Ruhrgebiet,the "industrial heart" of Germany. Its590,000 inhabitants make Dortmund thelargest city in the metropolitan region (allin all 5,000,000 people) and the sixth lar-gest city in Germany. Dortmund can lookback on an 1,100 year history. The cityenjoyed its first economic flowering inthe middle ages as an important mem-ber of the Hanseatic League. It was sitedon the "Hellweg", the trade route bet-ween Flanders and the East that linkedDortmund with the major European cen-tres. The old churches in the heart of thecity with their artistic treasures survive asevidence of this period. The face of thecity began to change in the mid-18thcentury. A modern industrial city grew upbased on coal and steel, and a middle-class cultural environment developedwith the creation of theatres, orchestrasand museums. At the same time culturaland educational organisations promotedthe social and political emancipation of the working class. In the 1920sDortmund was the most important centre for working-class literature inGermany after Berlin. 40 years ago Dortmund was strugglingbecause of the crisis of the coal and steelindustry. All the pits gradually closeddown. The liquidation of a single steel-works meant that over 60,000 jobs werelost. For a time the unemployment ratereached 17%. Since then the city hasbeen involved in a radical economic,social and cultural transformation. Thefoundation of a university and other edu-cational and scientific institutions (thereare now 35,000 students in Dortmund),the establishment of IT, software andmicroelectronic companies, E-logistics, media and insurance busines-ses along with a growing spectrum oftrade and service firms has created a neweconomic basis for the "new" Dortmund

The monuments of our industrial-cul-tural heritageWhat are the cultural highlights of a citywhose external appearance and socialco-ordinates have undergone such radi-cal changes? Amongst the outstandingpublic attractions are DASA (now tenyears old and the second largesttechnology museum in Germany), theunique art deco coal mine "Zollern", anindustrial heritage monument which hasbeen restored and reopened as amuseum and is now also used as a venuefor many festivals. By contrast visitors canexperience at first hand the long drawn-out decline of a gigantic disused cokingplant which has deliberately not been

Foto

:Mar

tin

Ho

ltap

pel

s


Passeig de GràciaPasseig de les Persones,concerts

Plaça CatalunyaVIII Mostra d'Associacionsde Barcelona, la Nit de laCadena Ser

La RamblaActuacions dels Premis BACper a artistes de barret, es-pectacles musicals itinerantsdel Mercè a Banda, passeja-des i cercaviles tradicionals

Plaça Joan CorominesTaller d'art contemporaniper a infants (MACBA)

Rambla del RavalConcerts BAM, programaciódel Festival Barcelona Artsde Carrer

Palau de la Virreina (la Rambla, 99)Exposicions de Fotomercè2002, de les figures delSeguici Popular de Barce-lona, inici de la cercavilacastellera i de la cercavilamusical Mercè Folk.

Plaça ReialMercè Dansa, actuacionsmusicals del Mercè a Banda,nits de ball, Matí Bastoner,concerts de banda

Plaça de Sant JaumePregó al Saló de Cent,Mercè Folk, passejada de

dracs i bèsties de foc,castellers, sardanes, nits deball, Matí de Festa Major

Portal de l'ÀngelActuacions del Premi BACper a artistes de barret, pas-sejada de nans i de gegants

Avinguda de la Catedral Sardanes, inici del correfoc,correfoc dels petits diables,concerts del BAM, de la nitdel ball i del Mercè Folk

Plaça del ReiConcerts BAM, Mercè Dan-sa, Matí Bastoner, cant coral

Plaça i basílica de la MercèMissa concelebrada,activitats del Matí de FestaMajor, sardanes, concert dela Mercè de la Cobla SantJordi - Ciutat de Barcelona

Platges / moll de la MarinaFesta al Cel

Platges / Barceloneta6è Festival PirotècnicInternacional, TravessaNedant al Port de Barcelona

Port Vell / MaremàgnumHavaneres, nits de ball, Portde Nassos

Muntanya de MontjuïcEspectacles de la FontMàgica i cloenda de laMercè amb el Piromusical

Rambla del PoblenouCercavila del 50è aniversaridels gegants del Poblenou

Estació de FrançaBAM

Els espais de la Mercè 2003Del 19 al 24 de setembre

Els museus, de festa

Dimecres 24 de setembre,jornada de portes obertesals següents museus:

Centre de CulturaContemporània deBarcelona (CCCB)

Fundació Antoni Tàpies

Jardí Botànic

Museu-Casa Verdaguer

Museu d'Arqueologia de Catalunya

Museu Barbier-Muellerd'Art Precolombí

Museu de Ciències Naturals

Museu Diocesà deBarcelona

Museu Etnològic

Museu Frederic Marès

Museu d'Història de Catalunya

Museu Monestir dePedralbes

Museu Nacional d'Art deCatalunya

Museu Picasso

38

restored. The contemporary Dortmundskyline is represented by a magnificentnew library, which was designed by therenowned architect Mario Botta andopened just three years ago.

Reforming Dortmund's cultural admi-nistrationAlongside these impressive urban sitesDortmund also has the classical culturalinfrastructure at its disposal. Cultural ins-titutions in Germany are normally fullyintegrated within municipalities and areforced to follow their administrative ins-tructions. This often puts a brake on cre-ativity, customer service and financialflexibility. Dortmund was the firstGerman city to start a radical reform onits cultural administration. First the muni-cipal theatre department (which employsa total of 545 persons) was turned intoan independent business. This organisa-tion includes opera, ballet, orchestra,drama theatre and a special theatre foryoung people. More recently theDortmund Concert Hall has been con-verted into a private company. Anotherreform measure was to integrate all the remaining municipal cultural andeducational institutions into a singleindependent institution known as"Kulturbetriebe Dortmund" (CulturalDepartment Dortmund). This is structu-red as a holding and has 460 employees.The consortium covers the cultural office,the libraries, two art museums and thenatural history museum, the music school, the culture community centre,the adult education institute and thearchive. The Cultural DepartmentDortmund receives a grant from the cityand defines the fixed budgets within theindividual institutions are free to operate.The advantages inherent in this form ofbusiness need no explanation: budgetand independence stimulate individualinitiative not only in each professionalarea but also with respect to the effective use of resources.

Partnerships for cultureDortmund has set new priorities not onlyin organisational reform but also in con-tent. A municipal cultural office has beenset up to support artists and the indepen-dent scene, and promotes nearly everyform of art. The cultural office providesgrants for non-profit making cultural insti-tutions in Dortmund, such as theatres andcabarets, a jazz club, an artist's house, arock music centre and an arts centre with ayoung people's art school. In addition theoffice is responsible for the cultural andartistic events. In keeping with the missionstatement "Local partnerships forDortmund's cultural life" the concepts forfunding and events are based on a long-term co-operation between the culturaloffice and over 100 institutions, organisa-tions and initiatives.

Dortmund's reputation as a festival cityhas been shaped by events like "FemmeTotale" (the international women's filmfestival) "Off Limits" (the Europeanfringe theatre festival arranged in co-operation with the Ruhrtriennale arts fes-tival) and the "Micro-Festival"(international street theatre and worldmusic). "Scene", the Dortmund interna-tional cultural festival, is the largest andbest-accepted platform in Germany forpresenting the latest developments inEuropean art and culture; each festivalfeatures a different European country.Festivals and other events organised bythe cultural office attract more than160,000 visitors a year.

Culture & ICTSince the mid 1990s media art has beenat the focus of the forward-looking artscene in Dortmund. Spectacular exhibi-tions - preferably in a disused brewery,coal mine or industrial buildings - ensurea continual process of cross-fertilisationbetween contemporary art and industrialheritage. Dortmund is the site of animportant media art scholarship fundedby the Federal State of North-RhineWestphalia. At the moment a researchproject on conserving media art is beingconducted. This is funded by theEuropean Commission in co-operationwith Dutch and Hungarian partners. Inthis context an international congress onthe subject took place in Dortmund inMay 2003. Furthermore, municipal andnon-profit cultural institutions as well asthe university have set up theMedia_Art_Net_Dortmund in order toconsolidate existing potentials in thisnew artistic field and develop them further in mutual co-operation. In thenear future it is planned to set up a centre for competence and new mediaart businesses in a disused steelworks. Culture & ICT also has an operativedimension in Dortmund. The library isresponsible for a state project on digitalcommunication and has introducedmodern information technology and net-works. All forms of data banks will beavailable to users in the future, not onlyin the main library but also in all the 12libraries in the city suburbs.

The Dortmund Concert HallThe highlight of last year's cultural life inDortmund was the opening of the newconcert hall - the sole institution of itstype in the metropolitan region - whichcan seat 1500 people. In its first season itnot only hosted concerts by theDortmund Philharmonic Orchestra butalso arranged over 200 concerts by inter-nationally famous orchestras, coveringthe whole spectrum of music from jazz toclassic. The concert hall was consciouslybuilt in a part of the city centre that hadsuffered many years of architectural and

economic neglect. One aim was toupgrade the area by imbuing it with anew cultural life. This strategy proved aninstant success. Businessmen and pro-perty owners have invested in the areathereby positively transforming its imageand making it more attractive. Evenmore importantly, the first season of theconcert hall was considered a resound-ing success by critics and audiences alikeand its programme has been very wellreceived.Anything else about Dortmund? Most people have heard of Dortmund,however, not as a city of culture butrather as the home of BorussiaDortmund - winners of the GermanBundesliga on several occasions, as wellas the European Champions Cup andthe World Club Championship. And there's only one symbol of Dortmundthat is more international, its beer.Citizens would say that both theseexport articles are also well known as anintegral part of Dortmund's culture… "Glückauf" as we say in Dortmund andwelcome!Kurt EichlerHead of the Cultural Department Dortmundand director of the Cultural Office

Municipal organisationThe Cultural Department Dortmund(Kulturbetriebe Dortmund) manages thelibraries, two art museums, the naturalhistory museum, the music school, etc., withan annual budget of 31.7 million € and 466employees. Apart from this, the theatredepartment (opera, ballet, and orchestra)is managed by a private company, with abudget of 33.56 million € and 545employees. The new auditorium has abudget of 12.4 million €.www.kulturdortmund.de

La informació completa iactualitzada de les festes, latrobareu al programa oficiali a www.bcn.es/merce

Portada_3.fh9 4/8/03 09:47 Pagina 1

Compuesta

C M Y CM MY CY CMY K

Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

11/ setembre-octubre 200311/ setembre-octubre 2003



Canal Cultura

Retrat de Dortmund



Canal Cultura

Retrat de Dortmund

portada 3.fh9 4/8/03 09:47 pagina 1 · 2003-09-03 · portada_3.fh9 4/8/03 09:47 pagina 1 compuesta...

Documents