1. Ariadna i Iris - 6B

2. INDEXPRESENTACIPARTS DEL PORCEINES QUE SUSEN 2 3 4PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADESEL DIA DEL PORC 23 4 5 6EMBOTITS DE LES PORQUEJADES2LES PORQUEJADES UN DIA DE FESTAGLOSSARI 3. PRESENTACILa matana a Catalunya, matances oporquejades a les Illes Balears o mataporcs alPas Valenci s lactivitat descorxar elsporcs domstics. En molts pasos europeus sunaactivitateconmicaimportantinecessria per a lobtenci de la carn del porcaix com dels embotits.En les zones rurals de moltes cultures lamatana del porc constitueix tamb locaside fer festa, acompanyada amb celebracions idanses.A Menorca les porquejades se solen celebrarentre els mesos de novembre i febrer.Consisteix en fer una gran festa on lamo imadona conviden a familiars i amics, i on elsfillets juguen i canten. 4. PARTS DEL PORC V V 5. EINES QUE SSUSENTaula de porquejar:taula de llenyadullastre amb quatre potes que utilitzen eldia de les porquejades per collocar el porcdesprs dhaver-lo matat i escaldat percomenar-lo a desxullar o tallar-lo a trossosa fi dobtenir les diferents peces de carn iper treure i separar tots els elements quesempraran per a lelaboraci dels diferents V Vtipus dembotit. Xeringa: utensili emprat peromplir els budells amb lasobrassada que es prepara elsdies de les porquejades. Alextrem, duu un petit estri deforma cnica, de llauna o dunaltremetall,anomenatembotidor. 6. Ganivet: s el tipus deganivet que sutilitza eldia de les porquejadesper matar el porc.Capoladora: emprada percapolar tot el material amb elqual somplen els diferentstipus dembotits que espreparen el dia de lesporquejades. 7. Pedra tosca: pedra volcnicarecollida a les platges de la costanord emprada per pelar el porcdesprs de matar-lo i escaldar-loamb aigua calenta el dia de lesporquejades. Tamb rep el nom depedra surera.Caldera: recipient gran daramemprat en diferents feinesdomstiques, com ara per bullirels cuixots en les porquejades,per formatjar, per cuinar, percoure la mantega, per escalfaraigua per fer bugada, etc. Tambsanomena cssil, especialment elque sutilitza per fer bugada. 8. Forroll: eina de ferro amb una anella en un extrem i unganxo a laltre que serveix per arrabassar els potons oles ungles del porc durant el dia de les porquejades. Elspeus desprs se salen i es guarden en salseres per fergreixeres de peu de porc o altres cuinons tpics. 9. PROCS DE LA FEINA DE LES PORQUEJADESAntigament les porquejades duraven tres dies.El primer dia els homes preparaven les eines, lesmadones i les dones preparaven el menjar, treien laroba adecuada per porquejar i copraven budells perquno nhi faltessin.El segon dia mataven el porc i feien les porquejades.El tercer dia ho netejaven i recollien tot. 10. EL DIA DEL PORCQuan el porc pesava quinze o vint arroves, el sacrificaven. Lifermaven les potes de darrere i el duien on es feia la matana, o siguia la taula de porquejar. Desprs li fermaven el morro i les potes dedavant, i li clavaven el ganivet al coll. La sang la recollien en un ribellmentre la madona lanava remanant perqu no es coaguls. 11. Posaven el porc a una barrera dullastre. Tapaven lanimal ambsacs i li tiraven aigua calenta que provocava bavor.Pelaven el porc amb una pedra tosca. Si quedaven pls elsllevaven amb un ganivet.Desprs el giraven i li feien el mateix procs.procs 12. Posaven el porc a la taula de porquejar i lobrien en canal. Litallaven els peus i el cap. La madona li llevava els potons dels peusamb el forroll.Tallaven totes les parts i les clasificaven. Desprs capolaven lacarn. 13. Separaven elsdiferents rgans(bisbe, budells ilaveria negre deltel). Aquesta era lafeina dedesentreviar elventre .Desprs anaven aberenar. 14. Les dones preparaven els budells i vigilaven i remanaven laveria negredins la caldera. Agafaven el budell prim i lanaven tallant a trossos.Netejaven els budells amb suc fet de vinagre, sal i taronges agres. Acontinuaci cosien un dels extrems. 15. Els homes mentrestant capolaven la carn amb la mquina de capolar carn.Tamb coien la xulla per fer el su blanc, cosien els cuiros dels camots i elsomplien i emplanaven les sobrassades amb la xeringa. 16. Embotits de les porquejadesSobrassada: Embotit cru, tou, vermell, fetamb pasta de carn de porc (i eventualment debov), cansalada i greix de porc, adobat... Carn-i-xulla: Embotit elaborat amb porc farcint un budell amb una barreja de carn magre capolada amb xulla feta bocinets, adobat tot amb sal, pebre blanc i pebre negre. s nic de Menorca. Camallot: Embotit elaborat farcint la cotna de porc i, per extensi, altres parts de lanimal (especialment, coll), amb carn magra, sang i espcies, tot cuit a la caldera. 17. El botifarr negre: s el mateix que elcamot, lnica diferncia era que es cosiaamb tel de ventre.El botifarr blanc: s el que es feia de lesparts ms bones de laveria negre, i esrecobria del tel del ventre.Sobrassada blanca: est fetade carncapolada , orenga, vinagre i sal 18. Les porquejades, un dia de festa. eren una festa. MentreEncara que duien molta feina, les porquejadestreballaven sho passaven molt b fent bulla, bromes, rialles i piulos.A la vetllada convidaven els vens a sopar. A vegades hi anavendisfressats, perqu ja quasi era Carnaval. Organitzaven balls i feiengloses i els ms petits jugaven i cantaven canons com aquesta:Ja han mort es porcGori, gori, guingui, Sa seva senyoraFalderet defora,a ca senimoratgori, gori, go,s molt delicadafaldaret de dins,jo qui som sallotabona sobrassadano pot menjar xullases dones de sa plaano mhan convidat.i bon botifarr. ni cosa salada.no volen mallorquins.Si no em convidaEl senyor doctor En Marc i na MarcaSom a porquejadesja s que far,s un home grostenen questionsavui i dem.quan matem es nostreva per sa teuladades por i sa trujaSes joves del diano el convidar.rossegant un os. han fet botifarrons.volen festejar. 19. GLOSSARIAveria negra- pulmons fetge, ganyells i cap del porc.Lamo: es la persona que regenta el llocMadona: dona del amo.Missatge: ajudant de lamo.Arrova: mesura daproximadament 10kg.Bisba: el ventrell del porc.Ganyell: papada.Cotna: pell del porc.Romana: balana per pejar i pesar el porc.Xulla: greix del porcSag: greix dun animal.Bulla: fer festa.