“Quan sóc dins del quadre no sóc conscient del que faig. Només després d’un temps de presa de consciència veig allò que he volgut fer... La pintura té vida pròpia.”

Jackson Pollock

JACSON POLLOCK. NÚMERO 1JACSON POLLOCK. NÚMERO 1

Jackson Pollock Número 1 (1950)

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra- Nom de l’obra

- Autor- Autor

- Estil- Estil

- Cronologia - Cronologia

- Tècnica i suport- Tècnica i suport

- Localització- Localització

- Dimensions- Dimensions

Jackon Pollock Jackon Pollock

Expresionisme AbstracteExpresionisme Abstracte

19501950

Oli, esmalt i pintura d’aluminisobre telaOli, esmalt i pintura d’aluminisobre tela

National Gallery (Washington)National Gallery (Washington)

Gran format 1,60x 2,59 mGran format 1,60x 2,59 m

NÚMERO 1NÚMERO 1

PRIMERA APROXIMACIÓ

1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)1.- FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

2.- CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC: ÈPOCA, AUTOR I ESTIL

EPOCAEPOCA

2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC

En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en la primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs antagònics.

Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat allà durant la guerra (Van der Rohe, Kandinsky).

Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món.

La primera d’aquestes tendències serà l’Expressionisme abstracte, la qual serà potenciada des de el propi govern americà com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista. Era l’època de la GUERRA FREDA.

Pollock i De Kooning seran els artistes que més destacaren en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art final de la dècada dels 50.

AUTORAUTOR

Jackson POLLOCK és el un referent bàsic de l’expressionisme abstracte.

Jackson POLLOCK ( 1912-1956 )

2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC

El 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York, on entra en contacte amb l’obra d’artistes europeus de les avantguardes i que influiran en la seva producció, com el surrealisme ( l’automatisme ) o l'abstracció de Kandinsky.

La seva obra també presenta influències de la cultura dels indígenes americans, tant pel seu simbolisme com per les i les seves pintures realitzades amb sorra ( la qual cosa el portà a provar altres materials, com el vernís, l’alumini o els esmalts sintètics) o del muralista Siqueiros, amb qui treballà fent murals i del qual pendrà el seu gust per realitzar teles de gran format.

El 1945 s’allunyà de la figuració i s’endinsa en l’abstracció utilitzant tècniques noves, com el splashing o el dripping, Tècnica consisten en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense fer dibuixos ni esbossos.

Tècniques per les quals va rebre el sobrenom de “Jack the Dripper”, (Jack the Ripper).

La pintura no es feia amb la mà, sinó amb el gest de tot el cos. Les seves grans teless’omplien per tot arreu, de colors que es barrejaven, formant taques, i de fils ques’encreuaven.

El que volia pintar no era una imatge, sinó un fet, una acció.

2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC

ESTILESTIL

L’Expressionisme Abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció.

Expressionisme Abstracte

Altres característiques pròpies d’aquest estil són:

L’Expressionisme abstracte inclou diverses tendències: corrent gestual, corrent sígnic o cal.ligràfic i corrent espacialista.

Número 1 l’hem d’incloure dins de la tendència gestual .

- L’utilització de grans formats.

- All-over-painting. Pintar tota la superfície completament.

Número 1 és un dels drippings més representatius dels realitzar realitzats per en Pollock.

2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC

1947.Full fathom...

2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC2.- CONTEXR HISTÒRIC I ARTÍSTIC

1949. Number 8

3.- L’ANÀLISI FORMAL DESCRIPCIÓDESCRIPCIÓ

Número 1 presenta un dens entramat de línees i taques que omplen tota la superfície de la tela, sense deixar-hi cap vestigi figuratiu.

La tècnica utilitzada és la del Dripping o degoteig.Sobre la tela sense preparar deixà degotar oli, pintura d’alumini i esmalt.

“All-over-painting” espai totalment cobert, cap centre d’atenció

3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL

Action painting (pintura d’acció)Per Pollock, la pintura és una experiència vital. Abandona la pintura de cavallet i pinta quadres de grans dimensions en els quals cos i ànima s’involucren en l’execució del quadre

Dripping (degoteig): Tècnica que consisteix en pintar a partir d'esquitxos i regalims, llençar pintura sobre la superfície (tela) estesa a terra, mitjançant pots foradats, bastons xops de pintura, etc.

TÈCNICA

Tot el cos del pintor entra en acció i la pintura deixa de ser la tradicional conseqüència del moviment de la mà.

L’obra es realitza sense pla previ i com el jazz, es va fent al mateix temps que s’interpreta

3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL

Amb el llenç sobre el sòl del seu estudi, va abandonar l’ús del tradicional cavallet

VIDEO

ELS ELEMENTS PLÀSTICSELS ELEMENTS PLÀSTICS

La gamma cromàtica és reduïda i austera: negres i blancs, tocs grisos i ataronjats.

Predomini de línea en si mateixa. Els entramats lineals formats pels pels regalims de diferents colors s’estenen per tota la superfície de la tela.

L’energia del traç i la violència del gest son ben visibles i adquireixen una gran importància.

No hi ha cap tipus de referent formal o d'al·lusió figurativa.

3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL

COMPOSICIÓCOMPOSICIÓ

Abandonament de la idea tradicional de composició entesa com la relació entre les parts donat que no hi ha cap centre d’atenció principal, del qual derivin els altres elements.

Això provoca que l’espectador no tingui cap punt de referència des del qual començar a analitzar l’obra.

La Profunditat a l’obra ve donada per la superposició de les línies i de les capes de pintura

No hi ha un focus de llum concret ( Propi de les pintures abstractes). Malgrat si que podem observar efectes d’ombres que incrementen l’expressivitat de l’obra.

3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL

LLUMLLUM

RITMERITME

Gran dinamisme resultat de la tècnica emprada : De l’energia i la violència del traç i del contrast entre el diferents tipus de pigment que la formen.

TEMPSTEMPS

És la congelació de la seqüència temporal necessària per l’execució del ritual, però que cada vegada que un espectador l’observa torna a començar de nou realitzada per la mirada de l’espectador.

3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL3.- L'ANÀLISI FORMAL

El ritme, l’acció són els elements principals d’aquesta obra, de fet és com la plasmació plàstica d’un ritual, d’una dansa, d’una coreografia que s’ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu utilitzat pel pintor.

Difícil de definir

Per tant podrien definir-la como :

“Un instant perenment dinàmic”

INTERPRETACIÓ

Número 1 no presenta res més que un dens entramat de línees i taques que omplen completament tota la superfície de la tela sense mostrar cap vestigi figuratiu.

Pollock reforça aquesta voluntat d’abstracció i de no donar cap referent figuratiu posant coma títol un número. Un fet que en l’obra de Pollock s'esdevindrà recurrent.

Pollock vol que l’espectador s’enfronti al quadre sense cap dada que pugui condicionar la seva mirada o limitar els sentiments o emocions que cada espectador pugui sentir en mirar el quadre.

“Pollock considerava que l’observador havia de crear, com un segon artista, el seu propi quadre.”

Les seves obres no tenen un únic punt de mira, sinó que poden observar-se, igualque s’han pintat, des de tots els cantons. Així l’espectador pot participar, i en certa forma, crear-la també en cada observació, traduir-la al seu propi estat d’ànim

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

TEMA (ICONOGRAFIA)TEMA (ICONOGRAFIA)

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Com sol passar am la majoria de l’art abstracte el significat profund de l’obra resulta difícil d’esbrinar ,

Respecte a número 1 varies són les interpretacions que els diferent autors han postulat:

Per alguns autors l’obra no és més que la representació dels ritmes primaris de la natura.

Per altres, aquesta obra és la representació d’una dansa, el rastre de la qual ha esdevingut perenne damunt la tela per mitjà del singular procés creatiu amb el que ha estat realitzada.

Des de un punt de vista més psicològic i emocial, també hi ha autors que postulen que l’obra de Pollock és el reflex de la seva angoixa vital que l’abocà a l'alcoholisme i a l’autodestrucció

Altres, des de un enfocament més social, postulen que aquesta pintura és l’expressió d’una època i i d’un món marcats per profunds canvis socials i polítics, i per l’experimen-tació atòmica.

SIGNIFICATSIGNIFICAT

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Per últim també hi ha que postulen que el que realment pretén Pollock es oferir a cada espectador una experiència plàstica singular i única que despertarà en cada un d’ells i d’acord amb les seves vivències personals un singular i particular experiència emocional.

““Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, Una aventura estimulant per als ulls, plena de focs d’artifici, trampes, sorpreses i goig”sorpreses i goig”

Alfred Barr (MOMA)

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Número 1 te essencialment una funció estètica (exposició en galeries i museus)

Però també té una funció comunicativa i provocadora.

Comunicativa, en tan i quan ens mostra o transmet el sentir vital del seu creador.

Provocativa perquè vol provocar en l’espectador una experiència emocional pròpia isingular.

Number 31,1950 (MOMA)

FUNCIÓFUNCIÓ

4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ4.- INTERPRETACIÓ: TEMA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Els drippings de Pollock són el resultatd’una gran suma d’influències que tenen com a base les experiències i les teories abstractes de Kandinsky.També l’ús de teles molt grans deriva dels muralistes mexicans.

Pel que fa L’execució de l’obra té una doble influència: els rituals dels indis americans (navajos) i la tècnica surrealista de l’automatisme.

Miquel Àngel, El Greco i Rubens tambéinfluïren en Pollock, les obres dels quals copià en els seus inicis artístics.

Per últim cal destacar que l’obra de Pollock esta considerada com el paradigma del nou art Americà i el seu peculiar estil creatiu se’l considera com un precedent dels Happenings i del Body Art Rubens: La caiguda dels condemnats, 1619

5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS5.- ALTRES CONSIDERACIONS

MODELS I INFLUÈNCIESMODELS I INFLUÈNCIES

VIDEOSVIDEOSPAU 2013PAU 2013

PAU 2013PAU 2013

PAU 2013PAU 2013

AMPLIAR INFORMACIÓ

AMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓAMPLIAR INFORMACIÓ