polèmica pressió sobre els súpers de nova immigració · no es refereix als supermercats de la...

454

11

d’o

ctubre

de

20

12

Polèmica pressió sobre els súpers de nova immigració

sumari

5ELECCIONS 25-N

El debat a Gràcia marca dos fronts pel sobiranisme

13CINEmaEl Casablanca buida les sales per acollir altres ofertes

ISSN - 1695-4793

“determinats establiments comer-cials del districte”, en clara al·lusió als súpermercats de proximitat regentats per la nova immigració, que assegura que compleix la llei.

Pàgina 7

Xavi Tedó

Sergi L.

El festival Músiques Disperses és una de les víctimes del tan-cament del bar llibreria Roxan-ne, obligat a abaixar la persiana dilluns després de rebre la no-tificació de l’Ajuntament. Les reiterades denúncies per soroll per part d’un únic veí han aca-bat amb tota la programació cultural d’aquest emblemàtic establiment.

Pàgina 12

El Roxanne, nova víctima de l’antisoroll

El punt més polèmic del Pla d’Ac-tuació del Districte que va apro-var ara fa deu dies el consell mu-nicipal és a la pàgina 40 i posa de manifest la voluntat del Districte, amb la col·laboració de la Guàrdia Urbana, de reforçar els controls de

de Gràcia

2

11 d’octubre de 2012l’independent

adreceu LeS voSTreS carTeS, amb un màXim de 15 LínieS, indicanT eL voSTre nom, adreça, TeLèfon i dni a: L’Independentc/ La perLa, 31 baiXoS - 08012 bcno bé a [email protected]. També LeS podeu fer arribar a TravéS deL noSTre porTaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Ara fa tres setmanes un ple extraordinari del districte va servir per aprovar el Pla d’Actuació sobre el qual l’equip de govern de CiU -amb l’abstenció tàctica del PSC i ERC- haurà de treballar en els propers tres anys, fins que s’acabi la legislatura. Després d’una primera lectura i anàlisi de les 56 pàgines de què consta el document, a tots ens va passar per alt una frase que hi ha a la pàgina 40, en el capítol de convivència veïnal i cohesió social, on hi ha per exemple inclòs el pla integral de pacificació de les places, un tema que a l’Independent hem tractat a basta-

ment. La frase en qüestió diu el següent: “reforçar les actuacions d’autoritat administrativa en les mesures de control horari, llicències... dels establiments de pública concurrència i de deter-minats establiments comercials del districte”.

Des de l’Independent voldríem creure que aquest “determinats” no es refereix als supermercats de la nova immigració, que en els últims anys a Gràcia han patit la sospita de les ments més xenòfobes sobre una suposada discriminació positiva a l’hora de tancar més tard gràcies a la vista grossa de les autoritats policials i administratives. No ho voldríem creure perquè aquests establiments també van ser els que van patir una altra sospita ara fa uns mesos quan la Guàrdia Urbana va desplegar una operació amb la incautació de quilos de menjar caducat.

No ho voldríem creure. Però la frase del PAD no ajuda gens a véncer aquesta incredulitat.Els col.lectius de la nova immigració fa molts anys que treballen a Gràcia, es guanyen la vida i s’adapten, com s’ha adap-tat la resta del comerç local,

als horaris estrambòtics quer la majoria de graciencs fan: per exemple, a Gràcia les botigues prefereixen obrir al matí i a la tarda una mica més tard per tancar també una mica més tard. El Districte i la Guàrdia Urbana coneixen aquesta dinàmica i tothom s’adapta a la llei en funció de la demanda. Si hi ha algú que no compleix la llei, precisament pertany als col.lectius que no estan sota sospita. L’equip de govern s’equivoca introduint aquesta frase en el Pla d’Actuació i no ajuda gens a véncer la imatge de col.laboració i integració que la nova immigració, com la vella, ha fet històricament per viure a Gràcia. El Distric-te, ras i curt, ha d’eliminar aquesta frase del PAD. I no emboli-quem més la troca.

Tancament de centres sanitaris, llits d’hospital i sales d’operacions. Obertu-ra d’expedients de regula-ció (ERO) en els principals hospitals de Catalunya. Reducció del nombre dels treballadors i treballado-res de la Sanitat pública i empitjorament de les seves condicions de treball. Aug-ment de les llistes d’espera, tant d’intervencions qui-rúrgiques no urgents com d’algunes proves diagnòsti-ques i consultes als metges especialistes. Aplicació gai-rebé simultània de dos co-pagaments, l’estatal i l’euro per recepta. Aquestes són només algunes dades del que han estat els dos anys de legislatura del Govern de Catalunya en l’àmbit de la Sanitat. Ara mateix, 200.000 persones espe-ren accedir a una prova diàgnostica, i la precarietat laboral en el sector sanitari comença ja a afectar l’as-sistència a les persones. A més, es fa evident la posta en marxa d’un model pri-vatitzador, del qual en són clars exemples l’augment dels concerts, el projecte de trossejament de l’Insti-tut Català de la Salut o la possibilitat que els centres públics acullin serveis pri-vats. Un model que trenca l’equitat i pot generar, cada cop més, situacions de discriminació per raons econòmiques.

La sanitatLa necessitat de l’antirumorSara Reñé

el dependentEl ple de dijous passat va acabar tard i molt més enllà del tancament de l’edi-ció de l’Independent. Però una perla ha aguantat vuit dies: la presidenta i la re-gidora del districte, Elsa Blasco (ICV) i maite Fandos (CiU) es van barallar a l’hora de tro-bar una fórmula perquè Gràcia recolzés una declaració contra la reforma restrictiva de la llei de l’avortament. L’únic que volia CiU era donar suport de manera que no impliqués tot el grup municipal (Unió, ja se sap...): una “declaració” necessita dos terços del plenari i una “moció” fa votar cadascun. No hi va haver manera...

Els supermercats de la nova immigració han patit la sospita de les ments més xenòfobes

Si hi ha algú que no compleix la llei, pertany als col·lectius que no són investigats

Llegint el diari he vist unes declaracions del ministre d’educació, Wert, amb el següent titular que m’ha deixat de pedra: “L’objectiu del Govern és espanyolitzar els alumnes catalans”.Tinc 40 anys i durant la meva vida d’estudiant he estudiat en centres d’ensenyament tant concer-tats com públics. Des de petit, en el col.legi m’han ensenyat les dues llengües i fins i tot per poder tenir un nivell de català més elevat he anat a classes privades, per poder obtenir el nivell C com a mínim. Tant en l’institut com en la universitat, els professors m’han donat classes en els

dos idiomes, i sempre he pogut escollir l’idioma en el qual jo volia fer l’examen o treball, mai m’han obligat o m’han imposat una de les dues llengües. Crec que el nostre model lingüístic i educatiu és el correcte, ense-nyant als infants els dos idiomes per igual. No intenten prioritzar un per sobre de l’altre, almenys ho poc assegurar des de la meva experiència personal. Malgrat

Esp

an

yoli

tzar

l’ed

uca

ció?

alguns prejudicis o missatges que envien des d’alguns partits o mitjans de comunicació -aquests són els pitjors, sens dubte- en la nostra societat els dos idiomes són importants. Però pel govern d’Espanya actu-al el català sembla que és una molèstia i sembla que no li agra-di. Fa nosa, el menystenen i no se n’adonen que, en el fons, ens estan insultant a tots plegats. Tinc la sensació de que tota aquesta gent no saben que som un país amb diversos idiomes no solament el castellà, ja no estem –afortunadament- en una Espanya “Única, Grande y Libre”, sinó en una Espanya diversa i amb diverses cultures i idiomes. Des de fa un temps, l’onada ideològica més reaccionària i de dretes està contaminant l’opinió pública amb aquests discursos. Això sí, sense cap vergonya. Almenys no se n’amagen.

O. Rodríguez

de Gràcia

3

11 d’octubre de 2012l’independent Opinió

Creus que està justifiCat el tanCament del bar llibreria roxanne? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Anna Buj

... que el G-6 no doni suport conjunt al procés de Mas?

alfons Casaspremi de Comunicació

Vila de Gràcia

michaela Salvadorpsicòloga

albert Noguerasestudiant

adrià Borrellmosso de quadra

Crec que era el què havien de fer. Tenen la opció de dir que no, perquè aquesta alternativa també juga dins el dret a deci-dir. Si et dic la meva opinió, si es fes aquest suposat referèn-dum sobiranista jo també diria que no.

Diuen que dins les entitats que formen el G-6 hi ha moltes sen-sibilitats i alguna s’ha estimat més abstenir-se. Personalment, jo hi hagués donat suport. Sí, i sense cap mena de reserva.

No em sembla bé. Considero que si la majoria d’entitats hi estan d’acord, s’hauria d’haver donat ple suport. De fet, tan sols es donaria suport a què els catalans tinguéssim l’oportuni-tat de decidir el nostre futur.

La proposta del dret a decidir ja implica les possibilitats de dir que sí o que no. Si haig de de-cantar-me diria que em sembla bé. La gràcia del dret a decidir és que les propostes polítiques es poden prendre socialment; si no totes les entitats hi estan d’acord, em sembla bé.

tribunaJordi Oriola, realitzador audiovisual

Independència, federalisme i eleccions

Donada la impossibilitat d’impulsar un referèndum ara, l’única opció era anticipar les eleccions per no deixar el país en temps mort. Les elec-cions serviran per veure si hi ha una majoria que permeti un salt endavant, però també servirà, si la majoria indepen-dentista no és suficient, per a que Artur Mas es perpetui una o dues legislatures més amb l’esquer de l’estat propi i de la sobirania (evitant de dir-ne independència, per si ha d’acabar pactant amb Espanya una dependència més “sobirana”...). Els inde-pendentistes hem d’entendre que si fraccionem el vot, en reduirem la representativi-tat en escons. I els partits sobiranistes han d’adonar-se que, els que volen un canvi, són els independentistes i els federalistes. Parlo dels federalistes de debò -espero que ICV-EUiA siguin valents de ser-ho-, és a dir, els que voldrien una federació de na-cions lliures, no els que -com el PSC- proposen un federalis-me poc més que autonomista, únicament per frenar l’inde-pendentisme i amb la intenció de poder-se presentar oferint alguna millora a un poble que pateix l’encaix actual i que anhela més llibertat. I és que, malgrat els independentistes i els federalistes de veritat es veuen distants, en realitat aspiren al mateix, encara que desitgen un resultat final lleugerament diferent. Amdós

impuls honest en aquest sentit. Així estant, al final, un plante-jament federalista de veritat, acabaria arribant, si no ho ha fet ja, a la única opció possible: la independentista... Aquesta

evidència que Espanya en l’arquitectura interna de la seva identitat (conquesta d’Amèrica, Decret de Nova

Planta, franquisme i post-franquisme) no pot concebre’s diferent, ens aboca a les elec-cions amb dues postures, i no tres, a nivell nacional: aconse-guir la sobirania o continuar en la submissió -disfressada del que es vulgui, però submissió al cap i a la fi-. Aleshores hi ha qui demana als partits de fer

coalicions per evidenciar el resultat plebiscitari. I aquí és on neix, per exemple, la demanda de fer un únic bloc independentista transversal a les dretes i esquerres, però mentre això podria ser útil per a la qüestió nacional, acabaria essent una olla de grills i socialment seria molt irresponsable, donat que el camí cap a la independència no seran dos dies i, mentres-tant, caldrà prendre moltes decisions d’àmbit social. Per tant, seria molt més útil a la llarga organitzar una aliança sobiranista d’esquerres (un Front d’esquerres català) amb: ERC, ICV-EUiA, CUP, Revolta Global, i altres partits més petits. D’aquesta mane-ra, els vots independentistes es dividirien únicament en dos blocs: un bloc de dretes amb CiU -i potser SI i Reagru-pament- i aquest necessari bloc d’esquerres. Aquests dos blocs tirarien endavant el pro-cés d’alliberament nacional, però la divisió esquerres-dre-tes podria impedir la deriva neoliberal d’una CiU més de dretes que mai. Tant si un se sent prosistema com si se sent antisistema, no hauríem de menystenir l’oportunitat històrica d’alliberar-nos, així com tampoc deixar passar el moment històric de resistèn-cia a les polítiques ultralibe-rals en alça a Europa, però immensament qüestionades i a punt d’un necessari canvi de cicle.

maria viLarnau

volen exercir la plena sobirania, però mentre uns volen inde-penditzar-se d’Espanya perquè veuen que ha quedat demostrat que no permetrà res més que la submissió, altres esperen acon-seguir que Espa-nya modifiqui la Constitució i vulgui ser una federació de nacions lliu-res... En tot cas, l’única cosa que Catalunya pot decidir realment és si vol ser plenament sobira-na o no, aquesta és la qüestió. Perquè el federalisme no el pot aprovar Catalunya, sinó que únicament el pot proposar, i li pertocaria a Espanya donar el pas. I, en aquest sentit, hem comprovat com Espanya no deixa entreveure per enlloc un

Prosistema o antisistema, tots hem d’aprofitar l’ocasió històrica d’alliberar-nos

el bloc

Els bojos de l’In-edit

Tinc a les mans el tríptic de la primera edició del festi-val In-edit que es va fer al Club Helena. Jo no hi vaig anar però els meus amics sí. Només havia entrat, fa deu anys al Club Helena, per veu-re el full monty de La Torna a favor del Sàhara i vaig tro-bar incomodíssims aquells seients de color vermell. No se me n’havia perdut res al Club Helena, entre aquells moderns que veien films com Genghis Blues... Em vaig perdre el primer In-edit. Però després, quan el festival ja va marxar a BCN, no hi he faltat mai. En sóc un autèntic malalt. Amb el meu amic Miquel Rosich compe-tim per la quantitat de pel.lis que veurem en tants pocs di-es. Ell guanya sempre. Però jo també. Moltes coses del que he après del periodisme musical, bones i dolentes, han estat a partir de l’In-edit o de la seva gent. M’agrada comptar-me entre els vete-rans de l’In-edit, que estimen el festival en silenci, sense sortir als focus. En som molts. Però pocs saben que aquella primera edició es va fer a Gràcia, a l’enyorat Club Helena, i que jo tinc l’històric primer programa.

Alb

ert Balanzà

staff

la Perla, 31, 08012 - barCelona

tel. 93 217 44 10

edita: debarriS, SccL

direCtor: aLberT baLanzà

amb eL SuporT de:

És una iniCiativa de: avv viLa de gràcia, debarriS i gràciaWeb. Consell direCtiu: aLberT baLanzà, Joan Lou. direCtor lo-Cal: aLberT baLanzà direCtora adjunta: SíLvia manzanera. redaCtor en CaP: Xavi Tedó. redaCCió: anaïS barnoLeS, carina beLLver, anna buJ, criSTina caSaprima, cLara darder, meriTXeLL díaz, núria faL-có, Lídia Haro, èric LLuenT, Laura miLLan, paTricia monge, marTa narberHauS, gine-bra vaLL. Col.laboraCions: àLeX boScH, pep boaTeLLa, LLuíS bou, miqueL cabaL guarro, aLfred cano, guiLLem cifré, arTur eSTrada, àngeL garreTa, manoLo gonzáLez ‘paTaTa’, pep gorgori, SebaSTià Jovani, pere marTí, Joan miLLareT, vícTor nubLa, roger rofín, TriSTram, rafaeL va-LLbona, vocaLia de La dona de L’avv. fo-tografia: Joan perramon. maquetaCió: Sergi L. bofiLL. disseny web: maria viLar-nau. PubliCitat: monTSe figueroLa (692 601 263). distribuCió: ceT Labor-90. imPrimeix: indugraf offSeT, S.a.

diPòsit legal: b-32.478-00distribuCió Controlada Per Pgd

núm. 454

núm. 454

què en penseu...

de Gràcia

4

11 d’octubre de 2012l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta tuitsSelecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

el tuit de la setmana

assemblea Vd Gràcia @assemblea_vdgLa xarxa d’aliments de la #viladegracia arrenca amb força!Q sàpiguen q no podem cobrir ls necessitats bàsiques!

David Companyon @davidcompanyon#plegracia El Plenari acorda per majoria recolzar l’exercici del #dretadecidir amb els vots en contra del PP i PSC #viladegracia

P.E Caliu_Gracienc @Caliu_GraciencLa pregunta del dia: Qui filtra a MD totes les informa-cions referents al @CEEUROPA? abans que no pas als mitjans oficials del Club?

miguel Raposo @miguel_raposoNo me parece bien eliminar los sueldos de diputados de Cospedal. Necesitamos dirigentes a tiempo com-pleto, no 2 horas al día antes de cenar

Qui no vol entendre...

Hola a tothom i todon. Aviso que aquest article té poc a veure amb Gràcia, més enllà que l’he escrit en una barra d’un bar de la Vila. Dit això, confesso que em sento una mica perdut. I això que he estat un parell de dies per la Vall d’Aran, en una important missió... de descans. Confesso que a la vall d’Aran no hi tinc cap xalet, ni cap heliport, ni cap hangar... per tant no hi tinc cap es-treta relació que em permeti conèixer amb profunditat la realitat social i històrica d’aquest territori. Però la visita m’ha portat a una reflexió: hi ha moltes persones a les espanyes politico-mediàti-ques que no volen entendre res del que passa a Catalunya. Anem per pams: a la Vall d’Aran vaig sentir-hi gent parlant sobretot

en castellà, molts en francès, en menor grau en català, i en mínima expressió, en aranès. Fins al final del segon dia no vaig sentir parlar l’aranès en una terrassa d’un bar, on em va semblar endevinar-hi, entre els entaulats, el síndic d’Aran. Em va fer gràcia però al-

hora em va entristir una mica: és com si l’ús social de l’aranès fos tan limitat, i es concentrés a un ús tan institucional, que només sents parlar en aranès el propi síndic.Bé, ara exagero, però sí que vaig pensar dues coses:1. Que és una llàstima per als aranesos que l’aranès se senti pels carrers de Vielha menys que el català a Rivesaltes. 2. Que no té perquè ser una llàstima per als aranesos el retrocés de la seva llengua. Als catalans això de la llengua potser ens afecta més, és cert, però als aranesos potser els importa tres cogom-bres... o no... En tot cas, això és cosa d’ells, que viuen la seva pròpia sensibilitat, i ho fan en un territori propi, ja sigui occità, espanyol, o el que ells vulguin que sigui. I aleshores em vaig permetre el luxe de fer imperialisme català, i fer-me la següent pregunta: Si la Vall d’Aran marxés de Catalunya, em sentiria tan ofès, cabrejat, dolgut, mutilat, desquiciat, i violentat com li passa a la caverna espanyola amb els independentistes catalans? No pas. Ni de tros. I aleshores em vaig permetre el luxe de fer de súbdit català del regne d’Espanya, i fer-me la següent pregunta: ningú no ens entén quan bona part dels catalans diuen que volen marxar?Penso després amb en Gallardón, que ens demana que no fotem el camp perquè aleshores Espanya se’n va en orris.Si som tan es-timats aleshores l’Estat deu tenir algun as a la màniga perquè ens hi sentim més còmodes no? doncs no. Il.lús de mi. La resposta és la de sempre: constitució. O sigui, no marxis perquè et necessito, però no penso fer res perquè hi estiguis a gust. Com diria el meu amic Margi: Gravíssim. Per cert, el senyor Gallardón va fer una roda de premsa molt casta: va deixar anar el seu rotllo, i a l’hora de les preguntes dels periodistes, un parell o tres de respostes ràpides i adéu i bon vent, que tinc pressa.

*Súbdit des de 1973

*Tristam la setmana

No té perquè ser una llàstima per als aranesos el retrocés de la seva llengua

tribuna

Hipocresia policial

No crec que sigui necessari estendre’m en les accions més o menys puntuals del que ha succeït en “aquesta” democràcia, després de les actuacions policials i para-policials dels darrers mesos. Així que només voldria es-criure dues puntualitzacions sobre les actuacions polici-als recents. La primera és que finalment surt a la llum un tema que per desgràcia estudiants i professors des

de fa dècades sabem i és que sovint es fa necessària una “excusa” per poder legitimar una càrrega o millor dit, un desallotjament dels carrers per part de les autoritats. I això es porta fent des de fa molt de temps amb policies

de paisà infiltrats en la mani-festació de tal manera i en tan primera línia per realitzar la seva “feina” i portar a terme les seves ordres que fins i tot van treure imatges on enganxen “infiltrats”. Però és que aquest tipus d’estratègies són clàssi-ques, típiques i tòpiques per justificar accions que busquen provocar la por a manifestar-se. I per una raó molt simple: 2 o 3 milions de ciutadans són més que 2 o 3 mil repressors. La segona és més greu. Fa poc es van manifestar funcionaris de l’ordre públic, inclosos els ja insuperables en el rànquing Mossos d’Esquadra. I va haver de tot menys ordre. Van entrar a la força en una institució pública trencant portes, vidres, utilitzant tot el que trobaven, fins i tot extintors i pitjor en-cara, amb el seu propi material policial, part del qual paguem els ciutadans. On era el cordó policial de seguretat que hi ha en totes les manifestacions? Quants policies i Mossos van

ser detinguts i/o se’ls han obert diligències? I ja per acabar, a ningú li sorprèn que tan superprotegits que van de dalt a baix sempre hi ha gairebé més ferits polici-als que estudiants o treba-lladors? Doncs sí que són dolents fent la seva feina. Haurien d’estar a la cua de l’atur. Per cert, en resposta a la portaveu dels Mossos d’Esquadra sobre el número

d’identificació, recordar-li (què trist) què aquest és un número públic de funcionari, mai una informació privada, mentre que el NIF d’un ciuta-dà és informació personal i privada, i per tant protegida per la LODP.

L’estratègia d’infiltrar policies és clàssica i tòpica: volen provocar la por a manifestar-se

Óscar Plumed Tortajada, estudiant

arXiu/èric LLuenT

El número d’identificació és un número públic, no informació privada

de Gràcia

5


Política

PSC i ICV-EUiA introdueixen les retallades mentre el PP reivindica “més Espanya”

Sense sorpreses a l’ani-mat primer debat de la campanya electoral que va tenir lloc aquest di-mecres a l’Espai musons, organitzat pels Caste-llers de la Vila de Gràcia. almenys en el posicio-nament inicial que van explicar cadascun dels representants polítics convidats. Neus munté (CiU), Rocío martínez-Sam-pere (PSC), Sònia Esplu-gas (PP), Dolors Camats (ICV-EUia), Oriol amorós (ERC), Uriel Bertran (SI) i Jordi Cañas (C’s) van deixar clara quina serà la posició que el seu partit adoptarà davant el debat de la independència per les properes eleccions al Parlament.

SILVIA MANzANERA

Tot i que era previsible el discurs que faria cada força política res-pecte el debat nacional que es va obrir arran de la multitudinària manifestació del passat 11 de se-tembre, els polítics van aprofitar l’ocasió que els Castellers de la Vila els van oferir per justificar l’acció del govern, prioritzar el debat soci-als o criticar les mesures aprovades durant la curta legislatura d’Artur Mas. Davant un auditori ple a ves-sar en el primer acte no casteller de l’Espai Musons, la diputada al Parlament per CiU, Neus Munté, va assegurar que “es pot construir un estat propi que ha de poder

SiLvia manzanera

imaTge deL debaT poLíTic a L’eSpai muSonS, aqueST dimecreS

mare de déu deL coLL no eS dirà maria muLLeraT, TaL com voLien aLgunS veïnS

CiU, ERC i SI obren foc pel sí ala independència al debat a Gràcia

gestionar els seus propis recursos”. Munté va desitjar que el referèn-dum sobre la independència pugui ser “legal”, coincidint amb la di-putada del PSC Rocío Martínez-Sampere. La portaveu socialista va criticar el debat del “sí o no” per defensar “una tercera via on hi cà-piguen tots”. Martínez-Sampere va posar l’accent en les “maneres en què CiU ha gestionat la crisi durant dos anys” i va recordar que el debat nacional i el social “han d’anar de la mà perquè fent país podem acabar perdent el país”. Molt crític amb el fet de que s’ha-gi posat per davant el debat sobre la independència quan “ara toca parlar de sortir de la crisi”, la re-presentant del PP va acusar Artur Mas de passar de ser “el president

A.B.

El grup de treball de nomenclàtor de Gràcia no vol tornar a passar pels maldecaps i el qüestiona-ment de l’autoritat que ha hagut de patir pràcticament des del seu naixement a meitat de la passada legislatura i elaborarà a partir del gener un protocol del nomen-clàtor al Districte. Tal com ha explicat el president del grup de treball i conseller de Cultura, Eu-

geni Rodoreda, el protocol ha de “posar ordre” als polèmics episo-dis que en aquest últim any han obligat a fer marxa enrere al canvi de nom del carrer Mare de Déu del Coll per Maria Mullerat o a lluitar de valent per mantenir el nom d’escola bressol Caspolino davant la queixa d’alguns pares al consell escolar. El grup de treball, de fet, es va crear per tenir auto-ritat davant de denominacions unilaterals d’equipaments públics

La comissió es vol blindar contra nous casos Caspolino o Univers

com l’escola L’Univers, el nom de la qual es va adoptar per consulta interna en base a tres propostes. Fins i tot, en el cas del carrer de la Mare de Déu del Coll, Gràcia va protestar per una proposta ini-cial de Barcelona ja existent com Font-rúbia.El nou protocol, segons explica el Pla d’Actuació del Districte apli-carà “les conclusions de la comis-sió amb especial atenció als canvis de noms, tot implicant-hi els ve-

El Districte elaborarà un protocol de nomenclàtor per evitar crítiques

ïns i veïnes en els casos que s’es-caigui”. Així doncs, sense deixar la porta tancada a la participació dels implicats, el nou protocol vol en primera instància blindar les

decisions que prenguin la desena d’historiadors i personalitats di-verses que en els últims tres anys han format part del grup de tre-ball de nomenclàtor.

arXiu/Xavi Tedó

les frases

“Les eleccions es convoquen perqùe cal una nova legitimitat”

Neus Munté (CiU)

“No negarem el debat nacional; el malestar amb Espanya és evident”

Rocío Martínez (PSC)

“Hi ha una Catalunya silenciosa que el que vol és sortir de la crisi”

Sònia Esplugas (PP)

“No tenim receptes màgiques, però si la legitimitat per decidir”

D. Camats (ICV-EUiA)

“Catalunya és un exemple únic de revolució democràtica”

Oriol Amorós (ERC)

“Hem arribat fins aquí gràcies a la manifestació de l’11-S”

Uriel Bertran (SI)

“El trencament no és una decisió racional perquè tothom hi perd”

Jordi Cañas (Cs)

de tots a ser el president d’uns quants”, i, restant importància a la manifestació de la diada, va re-ferir-se a la Catalunya silenciosa que està a l’atur i que no s’ha ma-nifestat però vol sortir de la crisi.

Un discurs molt semblant el va fer Jordi Cañas, portaveu de Cs al Parlament. “El trencament és un mal negoci on no guanya ningú”, va cloure Cañas. Per la seva part, Dolors Camats es va referir al futur “sense tenir re-

ceptes màgiques però sí una eina per la situació històrica que vi-vim: democràcia”. La representant d’ICV-EUiA, molt crítica amb les polítiques de retallades portades a terme per CiU, va defensar que “Catalunya pugui decidir”. La defensa més argumentada d’una Catalunya independent va venir dels discursos portats a ter-me per Oriol Amorós, diputat per ERC, i Uriel Bertran, dipu-tat per Solidaritat Catalana per la Independència. El representant d’Esquerra va assenyalar la impor-tància d’incloure en el programa la independència “explícitament”. Per la seva part, Bertran, conside-ra que s’ha acabat en aquest debat “no per casualitat”, sinó per deci-sió del poble català.

ERC i SI van fer la defensa més

argumentada d’una Catalunya independent

de Gràcia

6


Societat

El monòlit anterior, que va ser als Jardinets entre 1997 i 2003, acumula pols al magatzem

a la part alta dels Jardi-nets, que ara es remo-delaran gràcies al pla de millora integral del passeig de Gràcia, hi ha un quadrat buit des de fa prop de deu anys on s’hi llegeix “monument en restauració”. On és el monument al president de la primera República espanyola, Nicolàs Sal-merón? En un magatzem municipal de la Vall d’He-bron. I més: el nou monu-ment, encarregat fa tres anys, és en un calaix.

ALBERT BALANzà

Qui té totes les respostes a aques-ta petita història de l’art públic a Barcelona és l’arquitecte Ignasi Sanfeliu (Barcelona, 1957), que en els mandats de Teresa Sandoval i Ferran Mascarell va exercir d’ar-quitecte municipal a Gràcia i va rebre l’encàrrec del monument a Salmerón. La proposta, en temps de l’alcalde Joan Clos, va ser un dels detalls de la reforma de la part baixa del carrer Gran. Monument i nom a la placeta van honorar el nom que tenia el carrer des del 1908 fins a la Guerra Civil i que encara és viu entre la gent gran.Aquell monòlit es va inaugurar el 1997 com una columna de metall de tres metres amb un pla final doblegat i amb els escuts de Barcelona i Gràcia. “Actuava com a fita”, segons explica Ignasi San-feliu a l’Independent com a resum

arXiu/SiLvia manzanera

imaTge de L’eSTàTua acTuaL i de La nova (dreTa) deL pLa d’en SaLmerón

per definir la seva obra. Algunes bretolades contra el mobiliari ur-bà i el debat creixent sobre la pe-rillositat d’algunes formes monu-mentals van fer retirar el monòlit cap a l’any 2003. L’últim moviment per recuperar el monument a Salmerón, però, és recent. Sanfeliu va rebre l’en-càrrec de l’arquitecta del Districte, Josi Abascal, per presentar un nou projecte “de reparació” i va visitar el magatzem municipal de la Vall d’Hebron, on va trobar, malmesa, la primera versió. El maig de 2009 va presentar la memòria del pro-jecte proposant gravar el plànol existent i posar llum led. No hi ha hagut cap resposta.

L’Ajuntament guarda en un calaix el nou monument a Salmerón des de fa 3 anys

breusLluïsos de Gràcia tanca el 2011 amb 1.167 socis

Lluïsos de Gràcia va acabar el curs passat amb 1.167 socis i sòcies (646 homes i 521 dones), dels quals la gran majoria són joves. D’aquests, 384 partici-pen en les seccions esportives, 289 a les corals, 272 al GMM i l’Agrupament, 101 a La Vella, Malsons i l’Anella, 40 a teatre, 13 al Grup NES i 6 a Cateque-si. Hi ha també 166 socis que no estan a cap secció. Aquests són els números que l’entitat va presentar la setmana passada en assemblea. Pel que fa a les sec-cions, la junta va recordar que durant el curs passat es va crear una nova coral, el Cor Gregal, i va marxar el grup de teatre Somsal. També es va infor-mar que La Vella i els Malsons aquest curs marxen dels Lluïsos per instal·lar-se a La Violeta.

Nova jornada sobre els bancs del temps

L’Associació Salut i Família organitza el proper divendres 19 d’octubre a diversos espais de la Vila la XII Jornada sobre els bancs del temps i ciutadania activa. Els objectius d’aquesta jornada són analitzar i difon-dre les innovacions i els assoli-ments més destacats dels Bancs del Temps, presentar i deba-tre la contribució dels BdT a l’exercici de la ciutadania acti-va i finalment oferir espais de formació, intercanvi i suport als Bancs del Temps. L’acte ar-rencarà a les 19 h a l’Espai Jove la Fontana.

REDACCIÓ

El Districte ha presentat aquest dilluns als directors de les esco-les de Gràcia el programa de cul-tura popular que s’oferirà als 31 centres docents graciencs, i que forma part de la iniciativa Xarxa de Cases de la Festa. El progra-ma està dirigit a tots els alumnes de les escoles, des dels de P4 fins als de 4rt d’ESO. A la reunió de treball van exposar-se els as-pectes tècnics del projecte, que

també serà presentat, en uns di-es, a la Comissió de Cultura del districte i al Consell Escolar, i serà remès a tots els centres edu-catius. A través d’aquesta mesu-ra, s’ofereix als centres educatius un seguit d’activitats que tenen l’objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular d’una for-ma participativa.El programa didàctic es divideix en quatre ítems diferents: imat-geria festiva, bateig de foc, la sar-dana i els castellers. El programa

L’objectiu és arribar a tots els alumnes dels 31 centres

compta amb la col·laboració de les colles de cultura i també de la Fundació Festa Major i de la Fe-deració de Colles de Sant Medir, entre d’altres entitats històriques de la Vila. Les classes es dividi-ran en tres fases: una primera que es durà a terme a l’aula; una segona que es desenvoluparà a les Cases de Festa de Gràcia, i una final, que també es farà a l’aula. Les escoles podran sol-licitar les activitats formatives a partir del gener de 2013.

El Districte presenta a les escoles el programa de cultura popular

24è Concurs de Castells de Tarragona. Els graciencs, que s’havien classificat per actuar amb les millors colles del pa-ís, van voler estar a l’alçada. Els blaus, però, no van poder acon-seguir la important fita que s’ha-vien proposat, ja que van haver de desmuntar la construcció en dues ocasions, la primera amb sisens col·locats i la segona a l’entrada de dosos; convertint-se així en la 15ena colla en intentar un castell de nou pisos. Després dels dos intents desmuntats, van decidir aparcar el dos de vuit per una altra ocasió i van completar la seva participació al concurs amb el tres i el quatre de vuit i la torre de set, signant tot i així la seva millor actuació al concurs.

Aleix Vila crònica blavamonTSerraT TorreS

cedida

eL monoLiT anTerior éS en un magaTzem municipaL

de Gràcia

7

11 d’octubre de 2012l’independent SOcietat

El PAD explicita que es reforçarà la inspecció a “determinats establiments del districte”

El punt més polèmic del Pla d’actuació del Dis-tricte que va aprovar ara fa deu dies el consell municipal és a la pàgina 40 i posa de manifest la voluntat del Districte, amb la col.laboració de la Guàrdia Urbana, de refor-çar els controls de “de-terminats establiments comercials del districte”, en clara al.lusió als sú-permercats de proximitat regentats per la nova immigració.

xAVI TEDÓ

Tot i que el redactat del PAD dei-xa un punt d’ambigüitat en l’aire, el cert és que les últimes campa-nyes d’inspecció de la Guàrdia Urbana que van identificar qui-los de menjar en mal estat han estimatitzat uns col·lectius ja an-teriorment afectats per actituds xenòfobes que feien circular la brama que disfrutaven d’uns ho-raris més laxes que la resta del co-merç. Ara bé, mai fins ara ningú havia gosat escriure directament o indirectament sobre un docu-ment oficial que es reforçarien “les actuacions d’autoritat admi-nistrativa en les mesures de con-trol horari, llicències... dels esta-bliments de pública concurrència i de determinats establiments comercials del districte”. Aquest redactat, de fet, ja va suscitar crí-

Xavi Tedó

eL diSTricTe voL vigiLar eLS comerçoS regenTaTS per paquiSTaneSoS

La Guàrdia Urbana i el Districte posen sospita als súpers de la nova immigració

breus

Gràcia continua líder, amb Sant Gervasi i l’Eixample, com el districte amb una contaminació atmosfèrica més elevada. Se-gons l’informe anual d’Ecolo-gistes en Acció sobre qualitat de l’aire, aquestes zones excedeixen els límits legals, que es troben en una mitjana anual de 40 micrograms de NO2 per metre cúbic d’aire (µg/m3). El trànsit i l’activitat industrial són els principals causants de la conta-minació de l’aire.

El PIJ de La Fontana ofereix tallers laborals

Gràcia, líder en contaminació atmosfèrica

S.M.

Un total de 40 famílies de l’esco-la l’Univers demanen a l’Ajunta-ment que abandoni el projecte de construcció de l’aparcament con-templat al pla urbanístic del solar Bailèn perquè “ralentitza la cons-trucció de l’escola i escola bressol que sí es ben palès que hi ha una necessitat imminent de tenir-les enllestides”, segons el document presentat a les al·legacions del pla. El passat ple del Districte va donar el primer pas per desenca-llar el procés administratiu neces-sari per dur a terme la construc-ció d’aquest equipament. Segons les famílies, però, l’aparcament -encara sense empresa interessada en el projecte- estarà acabat l’any 2014, i per tant, l’escola no po-

drà obrir fins el curs 2016-2017, “així que ens trobarem amb una massificació de les instal·lacions que provocarà un amuntegament de nens intolerable i una situació

Al.leguen que endarrereix el procés de construcció de l’escola

indigna pels nostres fills”. A les al·legacions també apunten que “el pati i el poliesportiu estiguin dissenyats de manera que siguin accessibles a la gent del barri”.

Famílies de l’Univers insten a eliminar l’aparcament del pla

SoLar on Ha d’anar L’eScoLa L’univerS, una eScoLa breSSoL i L’aparcamenT

S. m.

tiques d’ICV-EUiA, que va votar en contra del PAD.

“Complim escrupulosament”

Khalid Perveiz, un dels portaveus dels paquistanesos que regenten botigues d’alimentació a la Vila, no entén que ara se’ls vulgui cri-minalitzar i recorda que “nosal-tres complim escrupolosament la llei i obrim en l’horari permès”. Una actitud que contraposa amb la cadena Suma, que ha obert recentment dos supermercats

al centre històric de Gràcia que “obren diumenges i festius tot i que només les botigues de restau-ració de menys de 150 metres ho podem fer i entre setmana tan-quen a les onze quan ho haurien de fer a les nou”. De fet, aquest col.lectiu ja ha presentat una ins-tància a la seu del Districte per denunciar l’incompliment d’ho-raris per part d’aquestes grans superfícies. El capítol del PAD en què està inclosa aquesta proposta s’inclou en l’àmbit del pla d’actuació del

civisme i la convivència que en els últims mesos s’ha centrat a combatre els llauners i el consum d’alcohol a la via pública.

El Punt d’Informació Juve-nil de l’Espai Jove La Fontana organitza pels propers mesos uns tallers sobre inserció labo-ral. El primer, ‘Vols treballar a Europa a l’hivern?’, tindrà lloc dilluns 29 d’octubre a les 19 h. Dimarts el taller està dirigit als joves que busquen una feina temporal els mesos d’hivern. I dimecres, per aquells que op-ten al seu primer lloc de tre-ball. Cal inscripció prèvia.

de Gràcia

8

11 d’octubre de 2012l’independent SOcietat

gent del barri

tota una institució a Congost. Ara respira alleujat perquè veure un partit del Barça aquesta tem-porada si no és pagant és gairebé impossible: “El futbol ens per-met subsistir perquè fa que el bar s’ompli”. Ell no ho aprofita per

Xavi Tedó

en gabi abad a L’inTerior deL Seu bar, que Té cinc TeLeviSorS

L’alcalde del carrer Congost

apujar preus. Segueix venent la canya a un euro i mig i els deli-ciosos entrepans de pintxos de la polleria Martí i d’hamburguesa del mercat de la Boqueria tam-poc varien de preu. Ni tan sols les patates braves, una de les es-

pecialitats de la casa amb una salsa que “mai em surt igual i a la que li poso whiski”, són més cares. Però si hi ha un aspecte que el diferencia de la resta de locals és que el Congost és el bar amb més televisors de Grà-cia. En té cinc perquè des de tots els angles es puguin veure els partits del Barça. Fins i tot en té una fora a l’aparador per-què els que es posen nerviosos puguin fumar-se una cigarreta mentre gaudeixen de Messi i companyia. El Congost tam-bé s’ha anat consolidant com un punt de trobada dels noc-tàmbuls de la Vila. Bressol del rock&roll, amb fotos d’Elvis Presley que presideixen l’esta-bliment, en Gabi segueix sent un rockabilly a qui li agrada oferir als clients la música que es feia als anys cinquanta. Tot i així, no té cap inconvenient en posar altres tipus de música “si hi ha quòrum entre la cliente-la”. Això sí, no li demaneu que posi techno: “La xumba-xum-ba no m’agrada gens”.

En Gabi Abad regenta des de fa sis anys un bar al número 29 i és tota una institució

Parlar amb en Gabi abad sense interrup-cions és impossible. Tots els veïns s’aturen per saludar-lo quan el veuen davant del Bar Congost, que regenta des de fa sis anys. No és d’estranyar, doncs, que alguns ja l’hagin batejat com l’alcalde del carrer. Ni la davalla-da en la facturació li fa perdre el somriure.

xavi Tedó

”El bar és la meva casa i la dels meus amics, ni que em vingués un xinès amb una maleta plena de diners me’l vendria perquè hi ha coses que no tenen preu”. En Gabi té clar que vol seguir al capdavant de l’establiment tot el temps que pugui, encara que la crisi també li està pas-sant factura. Es va embrancar en el món de la restauració perquè “m’agrada conèixer persones, no gent, i ajudar-les si s’ho mereixen”. Ho ha com-plert amb escreix. En Gabi és

El carrer de La Perla tindrà una nova AVVx.T.

Una quinzena de veïns i co-merciants del carrer de La Per-la entre el tram de Verdi i Tor-rijos es van reunir dimecres al vespre en una assemblea oberta amb l’objectiu de cons-tituir properament una nova associació de veïns. Després d’aquesta primera trobada, els impulsors de l’entitat convo-caran una nova assemblea les properes setmanes perquè més gent se sumi a la iniciativa. Un cop es constitueixi l’associa-ció, els seus promotors recla-maran al Districte pacificar el trànsit en aquest tram del car-rer amb algun sistema dissua-sori que obligui els conductors a reduir la velocitat perquè denuncien que els vehicles hi circulen molt ràpid. Una altra mesura que proposaran és la retirada de la pilona que hi ha a la confluència amb el carrer Verdi, així com la instal.lació de contenidors de vidre, plàs-tic i cartró.

de Gràcia

9


de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

‘Paràsits mentals’L’escriptor gracienc Sergi G. Oset acaba de publicar ‘Paràsits mentals’, un recull de microrelats recopilats

durant els darrers dos anys, la majoria d’ells inèdits, que parlen de les obsessions i inquietuds del seu autor, que ha agrupat els textos en quatre apartats. Inspirada en el mestre Pere Calders (fins i tot va fer coincidir la data del centenari del naixement de l’autor d’‘Un estrany al jardí), aquesta ópera prima és el

preludi d’un altre títol que Oset ja té enllestit. Fins aviat, doncs.

NàufragELS vianants miren entre sorpresos i indiferents com s’enfila pel mur i desa-pareix a l’altra banda.Casa seva és un solar abandonat en una petita illa de la Vila de Gràcia.Des del meu balcó, l’observo. Ell fa la seva, aliè a les mirades curioses.Garrafes i llaunes, un matalàs vell, farcells de roba amuntegada. La resta de veïns fan el que poden per ignorar-lo, molestos que els nens facin preguntes incomodes.

(de “Piulades”)LA bombeta de 100 watts no consentia que la canviessin per un llum halogen. Es va immolar escampant la destrucció. Esdevingué bombeta-bomba.

Sergi G. Oset (Barcelona 1972).Nascut barceloní i adoptat gracienc des de fa més de 15 anys. Publica els seus relats al bloc http://lamevaperdi-cio.blogspot.com.es i al portal de l’As-sociació de Relataires en Català (ARC) http://relatsencatala.cat també forma part del col.lectiu literari Papers de Vidre. Algunes de les seves narracions apareixen en una llarga llista de llibres conjunts, els últims editats aquest ma-teix 2012 en títols com 365 Contes, Secrets, Històries Veïnals, sentiments o Bocados Sabrosos II. Ha participat en les antologies poètiques Versos de Tar-dor, Totes les sortides dignes i Llibertat de diversos autors, aquesta última té prevista la seva aparició el pròxim mes de novembre. Ha publicat diversos re-lats i microrelats a les revistes Sci-Fdi, Lo Càntich, Catarsi i La Lluna en un Cove, i com a alumne de l’Escuela de Escritores, diversos microrelats en el diari l’Independent de Gràcia. Fina-lista en la categoria de microrelat en el setè premi literari de narrativa breu organitzat per l’Escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Finalista en el primer premi ARC-Catarsi de relats de gènere. Acaba de publicar el seu primer llibre de microrelats Paràsits Mentals, i al novembre publicarà Alfa i Omega, micro novel.la de temàtica zombi que s’editarà en català, anglès i castellà.

l’autor“Microrelats, microcontes, nanorelats, anomeneu-los com més us plagui. Tots ells són fills bastards de la mateixa ploma, i els uneix la mateixa intenció:

descriure concisament, narrar obviant la palla. Sempre a la re-cerca del mot adient, de la paraula clau que encaixi per do-nar forma a una petita història. De vegades només són idees, reflexions, pensaments fugaços, desviaments... en definitiva: paràsits mentals, que m’assetgen, molts cops durant dies, es-perant amagats el moment en què em fico al llit per impedir que m’adormi, obligant-me a llevar-me per gargotejar-los en el primer full que trobo”.Aquest paràgraf que acabeu de llegir el trobareu a la contraco-berta de Paràsits Mentals, i és una petita síntesi del seu con-tingut: un recull de microrelats recopilats durant els últims dos

anys, la majoria inèdits, altres de publicats, que parlen de les obsessions i inquietuds del seu autor. Per donar una estructura lògica al llibre, l’autor agrupa els seus microrelats en quatre apartats, el primer “la mirada guenya de l’antropòleg” és una reflexió personal i subjectiva de personat-ges i situacions inspirades en el seu barri; “Pulp”, el segon apar-tat, incideix en les arrels d’on beu l’autor (el terror, la fantasia i la ciència-ficció) i és l’eix sobre el que gira el llibre, a “postals des de Barcelona” hi ha una certa mirada àcida i desencantada de la ciutat, i per acabar “Piulades”, una selecció de microrelats de 140 caràcters pensats específicament pel Twitter.Aquest recull s’inspira en gran part en l’obra del mestre Pere Cal-ders, fins el punt que l’autor va escollir la data del centenari del naixement de Calders per fer-ne la presentació oficial del llibre.

nú

ria c

Lav

ero

L i ca

Ta

Là

Exclosa—...amb la xavalla pagues a la Maria José. El cafè i la fruiteria amb el bitllet de cinc...La dona camina capcota, llegint en veu alta un paper rebregat. S’atura, aclaparada.Els vianants s’aparten, incòmodes. Ella no se n’adona.El seu rostre transmet confusió, sobtada alegria, i altre cop confusió. Reprèn la marxa.—... amb la xavalla...

Primer contacte—TOTS som criatures de Déu! —somicava el Rector de Vallfogona; els homenets verds se’l miraven sense entendre res, amartellant les pistoles làser.

de Gràcia

11


recomanemcedida

EXPOSICIONS

Fins el 15 d’octubre‘Gràcies per l’oportunitat’ és una exposició de fotografi-es que, a través de la mira-da del fotògraf Vicenç Ca-ro, recorre alguns dels pro-jectes i activitats del Casal dels Infants, per mostrar-nos la tasca diària que duu a terme l’entitat al costat de nens i nenes, de joves i de famílies en risc d’exclusió social.Lluïsos de Gràcia (Pl. Nord)

Fins el 18 d’octubreExposició Itineraris de vida: dones comprome-ses a Catalunya. Exposi-ció d’imatges i textos sobre la biografia de dotze dones cabdals, per la seva contri-bució social, política, profe-sional i personal a la socie-tat catalana, invisibilitzades i silenciades pel franquismeCentre Cívic La Sedeta (Sicília, 324)

Fins el 19 d’octubreExposició: No nos cabe tanta muerte. Comissaria-da per la il.lustradora i dis-senyadora mexicana Paula Laverde, la mostra és una reflexió sobre els assas-sinats de dones a Ciudad Juárez. Una crida contra el feminicidi a través d’obres plàstiques, audiovisuals, instal.lacions i performan-ces d’artistes de diferents nacionalitats.CIRD (Camèlies, 36-38)

Exposició: Rodoreda, mi-rall de llengües. Amb el subtítol “La plaça del Dia-mant, cinquanta anys”, la sala d’exposicions del Dis-tricte ofereix aquesta mos-tra sobre la célebre escrip-tora catalana.Sala d’exposicions del Districte (Pl. de la Vila)

Fins el 26 d’octubreExposició Altres formes del silenci. A càrrec del col.

lectiu d’art plural Cops d’ull, format per Gabriela Rosado, Pepe Jiménez Espejo, Albert Giralt (Duarja) i Norberto Sayegh, que reflexionen so-bre el silenci. Amb música de Ramón Colet. Espai d’art Mezanina (Ramón y Cajal, 2)

Exposició autoestima’t. El Punt d’Informació Juvenil de Gràcia presenta una ex-

ralpeix (Av. Vall d’Hebron, 67), a les 19.30 h

Cinema: Conversaciones con Dios (Stephen Simon).Olokuti (Astúries, 36), a les 19 h

Concert: Falkon Firkin.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Fede Comin.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Dimecres 17 d’octubreTrobada de dones: Mujeres sabias.CIRD (Camèlies, 36-38), a les 18 h

xerrada: Óscar Cadillac.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20), a les 19 h

Teatre: La festa, d’Spiro Sci-mone.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 22 h

Concert: Fajardo + Albufe-ra.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 18 d’octubreCicle de xerrrades Nous temps, noves idees. His-tòries humanes en primera persona per a un món millor.Gestalt (Verdi, 94), a les 10 h

Cinema: La doctrina del shock.Espai Jove La Fontana, a les 18.30 h

Cicle Cinema Intergeneraci-onal, dins l’Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la So-lidaritat entre Generacions 2012.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps), a les 18 h

Els Viatges de la Paraula: Jam Session de Jazz. Biblioteca M. Antonieta Cot i Miralpeix (Av. Vall d’Hebron, 67), a les 19.30 h

LEM: Coàgul + Anna Subi-rana + Guy Nader.La Caldera (Torrent d’en Vida-let, 43), a les 20 h

Concert: Jaromir Nohavi-ca + Roger Mas.CAT Tradicionàrius (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Illa Carolina.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Pezsiquiatra.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Divendres 19 d’octubreIV Mercat de la Puça del Camp d’en Grassot. Or-ganitzat pel Centre Cívic La Sedeta.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Teatre: La corona d’espi-nes, de J. M. de Sagarra.Grup de teatre del Centre, i dirigida per Carlos Pablos.El Centre Moral (Ros de Olano, 9), a les 22 h

posició que explica diferents aspectes relacionats amb els trastorns de la conducta ali-mentària: com prevenir-los, com promoure hàbits saluda-bles i com potenciar l’autoes-tima i les habilitats personals i socials. A càrrec de l’entitat Joves per la Igualtat i la Soli-daritat.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190)

Fins el 10 de novembreExposició d’escultures Arjé, a càrrec de Jaime Ruiz Taba-res, on mostra una col.lec ció de les seves darreres peces.Sala d’art Atelier (Pl. Rovira i Trias, 9)

Fins el 25 de novembreExposició fotogràfica El casi-no de la Rabassada, histò-ria d’un somni burgès, co-missariada pel gracienc Pere Fàbregas i Carlota Giménez.Museu Claustre del Monestir, a Sant Cugat

El compromís pop, l’expo-sició d’Edicions 62. Mos-tra sobre els primers anys de l’editorial que va sorgir fa cinquanta anys amb vocació de compromís i amb voluntat estètica renovadora. Aquesta exposició reconstrueix la se-va trajectòria, els autors i el treball editorial, els llibres i el disseny de les col.leccions, entre d’altres.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vi-la al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del dia-mant, dirigit per Francesc Betriu. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs. Bar del Tea-tre Lliure (Montseny, 47)

INFaNTILS

Divendres 12 d’octubre Teatre: La gallina dels ous d’or, a càrrec de la la Cia La Trepa.Jove Teatre Regina (Sèneca, 22), a les 18 h

Divendres 12 d’octubre El racó dels pares: Els mú-sics de Bremen. A càrrec de la Cia Malumaluga. De sis mesos a 3 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg Vall d’Hebron, 67), a les 17.30 h

Dimarts 16 d’octubreLletra petita, Primeres pas-ses: Pep Puça i les coses grosses. A càrrec d’As-sumpta Mercader. De 6 me-sos a 3 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

Dimecres 17 d’octubreLletra petita. Contes a la mà: Tardor de contes, amb la Gina Clotet. Edat: 2-4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 18 d’octubreSac de Rondalles: Polls, in-sectes de companyia. A càrrec de Rosa M. Carbonell. A partir de 4 anys.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Av. Vall d’Hebron, 67), a les 18 h.

aCTES

Divendres 12 d’octubreConcert: Nune and the Bad Scooters.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Markattak and the bellmontes.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Taller d’activació de la ment i memòria dirigit a la gent gran. L’inici és el proper 19 d’octubre. Per inscripcions podeu trucar al 600207481.Ateneu Roig (Ciudad Real, 25)

Dissabte 13 d’octubreConcert: Taylor for pen-guins.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Frankie Walker.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 22 h

Diumenge 14 d’octubreConcert: Korekyojinn + Her-ba d’Hamelí.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Dimarts 16 d’octubre2a xerrada del Cicle Legal, fiscal i comptable 2012. Obligacions fiscals de les en-titats, com posar-nos al dia amb hisenda. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Master Class de saxo. A càrrec de Dani Pérez.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-

Impronit: Coàgul + anna Subirana + Guy Nader + Sa-rah anglada. El laboratori d’improvisació col.lectiva obert a la dansa des del mes d’abril i amb seu permanent a La Caldera estrena aquesta nova etapa en el marc del LEM. I ho fa amb una proposta en què, al so i al moviment, s’hi incorpora una natural síntesi d’ambdós com és la veu. Ori-gial i sorprenent.

Dijous 18 d’octubreLa Caldera (Torrent d’en Vidalet, 43), a les 20 h

de Gràcia

12


Cultura

La queixa constant d’un veí força l’abaixada de persiana del local de Martínez de la Rosa

El festival músiques Disperses és una de les ‘víctimes’ que ha provo-cat el tancament del bar llibreria Roxanne, obligat a abaixar la persiana des de dilluns, després de rebre la notificació de l’ajuntament. Les repeti-des denúncies per soroll per part d’un únic veí han acabat amb el local i amb ell tota la programació cultural que hi tenia lloc. El seu gerent, Fernando Paniagua, explica, dolgut, que “no poden fer front a les reformes que exigei-xen” i afegeix que Demo-dé, la cooperativa que hi ha darrera del bar de martínez de la Rosa, “està tocada de mort”.

SILVIA MANzANERA

Només s’havien celebrat dues ses-sions del Músiques Disperses des que es traslladés de l’Heliogàbal al Roxanne en format acústic. Tots els concerts que s’havian progra-mat fins a finals d’any s’han hagut de cancel.lar i el seus impulsors busquen nova ubicació. “Els mú-sics al final es ressignen i acaben acceptant que aquestes coses pas-sen. Què trist”, explica Roger, un dels membre d’Usted es un colec-tivo. “Ara toca trobar un nou lo-cal, però està molt complicat. Ens agradaria molt poder mantenir la programació que teníem enllesti-da fins el gener, però és un procés lent”, afegeix. Així, des d’aquest

roberTo domínguez deL pino

marco mezquida i pabLo SeLnik, doS deLS múSicS parTicipanTS deL feSTivaL múSiqueS diSperSeS

El tancament del Roxanne fa traslladar de nou el festival Músiques Disperses

dilluns el Roxanne està oficial-ment precintat per l’Ajuntament per soroll, després de les repetides denúncies per part d’un veí. “És insostenible econòmicament por-tar a terme totes les obres per com-plir la normativa. Però això també li passa a d’altres locals i s’intenta arribar a una entesa amb els veïns i l’administració”, explica Fernan-do Paniagua. La Guàdia Urbana havia arribat a fer fins a tres visites a la setmana. El seu responsable escrivia a la web de Demodé que “espais com el Roxanne, tan plens de vida, creativitat i alegria, difí-cilment encaixen en aquest món de violència i misèria en el qual ens estan obligant a viure”.

Kavanak era una de les bandes que tenia una programació fi-xa al Roxanne. I aconseguir-ho no havia estat fàcil. Dissabte va ser el seu darrer bolo al local de Martínez de la Rosa. Per la veu de la banda impulsada per Luigi Cabanach, Mercè Serramalera, “la gràcia del Roxanne era el seu caràcter multidisciplinar, i un dels pocs llocs a la Vila on po-

der treballar amb continuïtat, i això en aquests temps s’agraeix”. El bar de Martínez de la Rosa havia aconseguit, no sense difi-cultats, mantenir un calendari d’activitats culturals i musicals diverses. “Estem totalment a favor de crear espais com el Ro-xanne”, afegeix la cantant, que continuarà amb “els bolos espo-ràdics” amb la seva banda.

Kavanak: “És molt difícil trobar espais així a Gràcia”

CARINA BELLVER

La Caldera alerta que la Ge-neralitat encara no ha pagat la subvenció que li va atorgar per aquest any i tampoc ha donat un calendari per fer efectiu el pagament. Una ajuda que fre-ga els 160 MIL euros, la més quantiosa que rep i que serveix per sufragar part de la produc-ció anual d’aquesta entitat de referència en el món de la dan-

sa. La preocupació és màxima, ja que d’aquesta ajuda -que sol cobrar al setembre- depén un crèdit bancari pel mateix valor que l’entitat no podrà afrontar si no rep aviat els diners pú-blics. “No sabem res, si cobra-rem o no. No tenim cap previ-sió i veient com van les coses a d’altres sectors, ens fa por que finalment la Generalitat no ens pagui la subvenció”, admet pre-ocupat Alexis Eupierre, un dels

fundadors de La Caldera. En aquesta situació d’espera tensa es troben d’altres entitats del sector de la dansa, que han co-mençat a mobilitzar-se per in-tentar treure l’aigua clara sobre si finalment cobraran les ajudes del Govern en els terminis pre-vistos. Una mobilització que es fa sota el paraigües de l’Associa-ció de Professionals de la Dansa de Catalunya, en què també es troba La Caldera.

L’entitat encara no ha cobrat la subvenció pública de 160.000 e

Preocupació a la Caldera davant del possible impagament de l’ajut

arXiu / S.m.

foTo de famíLia de L’equip de La caLdera duranT La preSenTació deL grec’11

breusCinema fòrum intergeneracional a la Jaume Fuster

El proper 18 d’octubre es po-drà veure, dins del cicle de ci-nema sobre relacions i solida-ritat intergeneracional, el film francès El señor Ibrahim y las flores del Corán, a l’auditori de la Biblioteca Jaume Fuster a les 18 h. L’activitat, organitzada per la FOCAGG (Federació d’Organitzacions Catalanes de Gent Gran, Dones i Família), inclourà un debat posterior amb la presència de Mary Luz Eixarch, vicepresidenta del CAGG, Toni Cuadras Morató, llicenciat en Història Contem-porànea, dinamitzador de cine-fòrums i técnic d’Audiovisuals, i Eduard García-Freixedes, se-cretari general de la FOCAGG i expert en Relacions interge-neracionals.

Concert de Roger Mas i Jaromír Nohavica al CAT

El primer concert del cicle Co-se di Amilcare estarà protago-nitzat per Jaromír Nohavica i la col·laboració de Roger Mas, el proper dijous 18 d’octubre a les 21.30 h al CAT. Cose di Amilcare, que presenten el Festival BarnaSants i el Club Tenco, té l’ambició de consti-tuir un petit pont cultural en-tre idiomes, ambients musicals diferents i cantautors que, amb la trobada directe a l’escenari, fondran en una experiència comú una part de les seves històries. Vindran a Barcelona sobretot artistes italians, però també un txec, un portuguès i un senegalès.

de Gràcia

13

11 d’octubre de 2012l’independent cultura

Gataro celebra el seu 15è aniversari

L’Almeria Teatre repeteix dos dels seus grans èxits

REDACCIÓ

L’Almeria Teatre celebra els 15 anys d’història que la seva companyia resident, Gataro, farà l’any 2013 amb la repo-sició aquest mes d’octubre de dos dels seus espectacles més emblemàtics i amb més bona acollida de públic: Ay, Carmela i El casament dels petit-burgesos. ¡Ay, Carmela!, de José Sanchis Sinisterra, es va poder veure la temporada 2011-2012 i va rebre el Premi Unnim de Teatre a la millor actriu 2012, i també assolirà en aquest període les 100 fun-cions, doble motiu per a la ce-lebració. L’espectacle es podrà veure del 16 al 21 d’octubre. El text de Sanchis Sinisterra expli-ca la història de Carmela i Pau-lino, dos artistes que recorren Espanya en una tartana. Són dos perdedors a una guerra on tots perden. En mig d’aquesta contesa, ells continuen treba-

llant, continuen recorrent els pobles de l’Espanya republicana. Una nit creuen la frontera per er-ror i són capturats. Una història coneguda amb un final tràgic. I El casament dels petitburgesos de Bertolt Brecht és el gran èxit de la temporada passada. Tots dos es-pectacles estan dirigits per Victor Alvaro, i cadascun d’ells es podrà

veure només en sis úniques funci-ons. El casament dels petitburge-sos es presenta aquest cop en la versió enriquida, amb números

musicals i ballats afegits al mun-tatge original. L’espectacle es po-drà veure del 23 al 28 d’octubre. Per compartir amb el públic aquest avançament de celebraci-ons en motiu del 15è aniversari, les entrades tindran un preu únic reduït de 15€. Aquest preu supo-sa un 40% de descompte respecte als preus habituals. Per una altra banda, els especta-dors podran adquirir un abona-ment especial de 20€ per a veure els dos espectacles.

una eScena de L’obra ‘ay, carmeLa’

cedida

S’han programat només sis úniques

funcions de les obres dirigides per Alvaro

ALBERT BALANzà

Quan el passat 4 d’abril de 2011 el director de cinema Salomon Shang va prendre la decisió d’abaixar la persiana dels histò-rics cinemes Casablanca Kaplan, allà es van acabar més de 30 anys

El Casablanca Kaplan buida les sales per acollir ofertes diferents al cinema Els nous propietaris diuen que han rebut propostes “insuficients”

obreS a L’anTiga SaLa de cinema de gran de gràcia

de projeccions i de festivals de cinema independent. Hi havia encara una petita esperança tot aquest temps que, amb el canvi de propietari i amb l’assumpció del negoci per part de la produc-tora Larepdos, amb seu al carrer Bonavista, hi hagués una reo-bertura centrada en la mateixa oferta. Però aquesta opció s’ha començat a esvair aquesta set-mana quan una brigada d’obres ha començat a desmuntar l’in-terior dels cine-mes i a treure runa per la part del darrere, a la riera de Sant Miquel.Les obres van començar dilluns i els operaris mantenen un dis-cret silenci dels treballs. Només aixequen la persiana del davant a estones i van omplint de runa el contenidor de camió que hi ha

Divuit mesos després de tancar les portes “per raons personals” del propietari anterior, el director de cinema, Sa-lomon Shang, canviar de propietaris i començar a acumular pols en una sala històrica, els cine-mes Casablanca Kaplan dels Jardinets han aixe-cat la persiana aquesta setmana per buidar els dos espais que en els últims anys havien estat referent del cinema inde-pendent.

Els operaris han començat a desmuntar l’interior dels cinemes

aquesta setmana

aLberT baLanzà

aparcat al carrer secundari.A Larepdos, l’empresa audiovi-sual del carrer Bonavista que es va fer càrrec de l’espai i que en els últims 18 mesos ha intentat infructuosament traspassar la ti-tularitat, un portaveu ha explicat a l’Independent que les reformes es fan perquè fins ara les ofertes que s’han rebut per reobrir l’es-pai com a cinema han estat “in-

suficients” i que toca adreçar-se a altres deman-dants. Ara mateix, a la vista de com evolucionen els treballs interi-

ors, el primer que s’ha eliminat és el bar i els lavabos, a banda de la retirada de material cine-matogràfic com ara cartells que encara quedaven des que es va tancar el cinema. De moment, la façana encara és la mateixa.

la cartelleraCINEmES

BOSQUE mULTICINEmES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• El fraude. Dv i ds, 16.00, 19.00, 20.00

i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Resident evil. Venganza. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.• A Roma con amor. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.• Magic Mike. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05. • Salvajes. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Las aventuras de Tadeo Jones (digital). Dv, dl, dm i dc, 16.10. Ds i dg, 16.10, 18.10 i 20.10.• Blancanieves (digital). Dv, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. Ds, 22.15 i 00.40. Dg, 22.15. Dl, dm i dc, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Venganza: conexión Estambul. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Si de verdad quieres. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.• Mátalos suavemente. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.20, 22.30 i 00.45. La resta, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

CINEmES GIRONa. Girona, 175• El Foso + col.loqui. Dc, 19.00.• Enigma Cervantes. Ds, 17.00.• Colom i la Casa Reial Catalana. Ds, 19.30.• L’apropiació del descobriment d’Amèrica. Dg, 17.00.• 42º La Història prohibida. Dg, 19.30.• Una vida nova. Dv, 19.30. Dc, 17.10.• Flowers pop art (documental). Dj, 22.00.• Martes, después de Navidad. Dv, 17.10 i 21.10. Ds, dg i dc, 22.10.

• Madagascar 3, de marxa per Euro-pa. Ds i dg, 16.30 i 18.30.• El irlandés. Dv i dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 20.30 i 22.30.• A Roma con amor. Dv, ds, dg i dc,

17.00, 19.30 i 22.00.

LaUREN GRàCIa. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: Si de verdad quieres. 16.15,

18.20, 20.25 i 22.30• Sala 2: A Roma con amor. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.30.• Sala 3: Salvajes. 16.30, 19.15 i 22.15. • Sala 4: Les aventures de Tadeu Jo-

nes. Dv, ds i dg, 16.15, 18.15 i 20.15. Mata’ls suaument. Dv, ds i dg, 22.20. Dl, dm i dc, 16.15, 18.20, 20.25 i 22.30.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: A Roma con amor. 16.00,

18.10, 20.25 i 22.35. • Sala 2: El nombre. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.

• Sala 3: Blancanieves. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.35.

• Sala 4: 7 días en la Habana. 16.30, 19.15 i 22.00.

• Sala 5: Si de verdad quieres. 16.00, 20.20 i 22.35. Sólo es el principio. 18.10.

VERDI PaRK. Torrijos, 49. • Sala a: Salvajes. 16.30, 19.15 i

22.00..• Sala B: Magic Mike. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.35.• Sala C: Mátalos suavemente. 16.00,

18.10, 20.20 i 22.35.• Sala D: El artista y la modelo. 16.10,

18.10, 20.20 i 22.35.

TEaTRES

TEaTRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que...

dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Impro Horror Show ds 23.30.

SaLa BECKETT. Alegre de Dalt, 55•Variacions sobre el model de Krae-

pelin. Fins el 07/10

aLmERIa TEaTRE. Sant Lluis, 64• Invasió subtil i altres contes, de Pere

Calders. Fins el al 14/10• L’Editto Bulgaro. Fins el al 14/10

de Gràcia

14


EsportsEl Catalunya cau golejat en el seu debut a la lliga

x. T.

Mal debut dels graciencs en l’estrena a la Divisió d’Honor de waterpolo. L’equip entre-nat per Jose Montero va caure golejat per 16 a 8 a la piscina del CN Barcelona. En l’únic derbi de la ciutat d’aquesta primera jornada, el conjunt de La Salut mai va tenir opcions i sempre va anar per darrera en el marcador. La inexperiència d’un equip que s’ha rejovenit per la reducció de la partida pressupostària i que s’ha creat amb l’objectiu de construir un nou bloc va pesar en excés. El CN Barcelona va ser un dels rivals amb qui es va disputar la permanència la tempora-da pasada i presumiblement aquest era un desplaçament propici per sumar algun punt, però els graciencs van trobar a faltar jugadors més bregats a l’hora de plantar cara. El CN Catalunya haurà d’anar cor-regint errors, especialment en defensa, durant les properes jornades si no vol quedar des-penjat dels llocs tranquils de la classificació a les primeres de canvi. La primera oportunitat la tindrà dissabte a casa con-tra el Mediterrani, amb qui també va lluitar l’any passat per evitar la temuda promoció de descens, tot i que al final l’equip de Sants va escalar fins a mitja taula després d’enca-denar diferents victòries. Els graciencs esperen assolir la primera victòria amb el suport de l’afició.

El capità de l’equip, Jordi Rofes, reconeix que han perdut intensitat per les derrotes

Després d’iniciar la lliga amb tres derrotes conse-cutives, l’equip entrenat per Carles Rofes ja sap què és guanyar a EBa. Una victòria balsàmi-ca que ha de servir els blaus per redreçar el rumb en l’any del seu de-but en aquesta competi-ció i agafar moral de cara a les següents jornades. L’alt nivell de la competi-ció obligarà els graciencs a oferir el seu millor joc.

xAVI TEDÓ

“Aquesta victoria és un punt d’in-flexió”. Així de taxatiu es mostra Jordi Rofes, capità de l’equip, que reconeix que necessitaven guanyar per recobrar la confian-ça. “Ens hem passat quatre anys sense perdre tres partits seguits i ara no és fàcil habituar-se a enca-denar tantes derrotes”. La prime-ra conseqüència ha estat la manca d’intensitat en els entrenaments: “Quan les coses no van bé costa centrar-se, corregir les errades i avançar”. Unes ensopegades que, d’altra banda, considera lògiques: “Tant el CB Tarragona com el Sant Josep de Girona venen de la LEB i l’Hospitalet també és un dels rivals més forts”. Contra l’Stadium Casablanca, els graci-encs van tornar a donar la cara, però aquest cop ho van segellar amb una clar triomf per 80 a 67. “És una victòria important tam-bé perquè serà un rival directe en la lluita per la permanància, juntament amb el Granollers, el Mollet i el València”. Rofes deixa

clar que l’única manera d’evitar el descens será “jugar al nostre millor nivell perquè a EBA si co-mets errors, el rival no perdona”. Que el desànim s’ha deixat enrere s’ha pogut comprovar en els en-trenaments d’aquesta setmana: “Ara estem animats i entrenem amb ganes perquè guanyar ens ha fet veure que no podem abaixar els braços”. El proper rival tam-poc serà fàcil: “El Sabadell Sant Nicolau és la pedrera del Man-resa i sempre està entre els pri-mers de la categoria”. Tanmateix, Rofes recorda que en un amistós aquest estiu van aguantar fins al darrer quan els vallesans van pré-mer l’accelerador.

cedida

eLS LLuïSoS Han aconSeguiT La primera vicTòria a LLiga eba

Els Lluïsos guanyen el primer partit a lliga EBA i posen fi a la mala ratxa

Pocs aficionats graciencs van poder viure la primera victò-ria dels Lluïsos a la lliga EBA. Només una quarantena es van acostar a Llars Mundet per-què el partit començava a les sis, just abans del Barça-Ma-drid. Una xifra que contrasta amb les gairebé dues-centes persones que no es van voler perdre el debut a EBA a casa

contra l’Hospitalet. El capità de l’equip, Jordi Rofes, fa una crida a l’afició gracienca a re-colzar l’equip tot i l’exili a la Vall d’Hebron perquè “si vo-lem mantenir la categoria hem d’assegurar els partits a casa perquè a fora és molt difícil guanyar” i afegeix que “només amb l’escalfor del nostre pú-blic ho podrem aconseguir”.

El Barça-Reial Madrid deixa gairebé buit el Llars Mundet

de Gràcia

15


Activitat econòmicaentrevistaxavi Tedó

La crisi no empeny a la sortLes administracions de loteria també facturen menys

en david Jiménez regenTa L’adminiSTració de LoTeria de TraveSSera de gràcia

Sovint es diu que en època de vaques ma-gres la gent s’aferra a l’atzar per ensortir-se’n. Res més lluny de la realitat. Les admi-nistracions de loteria també han notat una davallada en la factura-ció com a conseqüència de la crisi que sacceja el primer món. La sort atrau més quan hi ha bonança econòmica. Ho avala David Jiménez, que regenta un esta-bliment d’aquest tipus des de fa 17 anys.

Xavi Tedó

Des de la finestreta de l’ad-ministració que dirigeix a la Travessera de Gràcia, Jiménez explica que “és un tòpic que la gent juga més quan les coses

van malament” i revela que “els clients segueixen jugant, però ara aposten menys diners, si abans es gastaven 20 euros, ara se’n deixen 10”. Una menor despesa que les administracions noten: “La facturació no s’ha desplo-mat, però sí que és cert que ha baixat una mica”. Aquest veterà administrador també apunta una altra dada significativa: “Ara es juga més al sorteig que més diners dóna, com l’Euromillones, perquè com a mínim et poden tocar quinze milions d’euros”. Tot i reconéi-xer que “és el sorteig més difícil perquè hi participen diferents països europeus”, Jiménez recor-da que fa un parell de setmanes

a un veí de Mollet del Vallès li van tocar cent milions. Per contra, la clàssica travessa de futbol és la més fàcil d’encer-tar, a parer seu, perquè “no hi intervé tant la sort, saps que el Madrid-Granada serà gairebé segur un 1”. El perfil majori-tari dels que juguen cada set-

mana són ma-jors de 40 anys, però cada cop més gent jove hi juga. Que la gent gran conti-nuï configurant el seu principal

mercat, però, fa que les pàgi-nes webs on es poden fer apos-tes online no els hi estiguin passant factura: “És gent jove la que hi juga, no hem notat una baixada amb aquest tipus de joc a la xarxa”.

Ara els clients es juguen menys diners i aposten pels premis

més grossos

de Gràcia

16

11 d’octubre de 2012l’independent viure a Gràcia

la torratxa

Camins d’aigua i terra

Tot i que la versió digital de l’Enciclopèdia Catalana no permet saber qui és l’autor de cada article, el text que hi apareix sobre Gràcia (ara actualitzat amb la demogra-fia del 1996), el va escriure l’any 1969 en Silvestre Martí i Gou, intel.lectual i escrip-tor gracienc amb qui tinc la sort de trobar-me de tant en tant al bar 68. Explica que Gràcia comptava amb una important xarxa hidrogràfi-ca (els torrents i les rieres) que vessava directament a mar. Ja em va dir mossèn Víctor, que a Sant Felip Neri encara se senten passar sota terra les aigües ara contaminades d’aquest ric aqüífer. També explica que la Travessera de Gràcia es va construir sobre el traçat d’una via romana: la Via Francígena (dels francs, pobladors de l’Europa occidental). La meva recerca posterior dóna com a resul-tat que aquesta xarxa viària s’utilitzava per connectar els llocs de pelegrinatge més importants de l’occi-dent cristià medieval, de Canterbury fins a Jerusalem, passant per la tomba de Sant Pere a Roma, i portava a Santiago de Composte-la entrant a la península per Roncesvalls. Per tant, aquest branc gracienc ha de correspondre necessàri-ament a un altre camí, el de Carlemany, que passava per Cotlliure, Colera, Figueres, Girona, Vic, Sant Cugat... i Barcelona, perdó, Gràcia.

Victo

r Nubla

plaça Raspall

fa un grapat d’anys i que estava ubicada al carrer Verge dels De-semparats. Una associació que, a parer meu, va ser sense cap mena de dubte, la millor. L’en-titat tenia la seu on ara hi ha una residència per a gent gran i era molt gran. Era tan espaiosa que fins i tot s’hi havia celebrat algun casament. No cal dir que

sonat. Allà el Gato Pérez tam-bé va començar a fer de les seves. Hi vàrem viure tantes coses que fou la millor seu en la millor

època. Al cap d’uns anys, en una pràctica massa habitual a la nostra ciutat, van enderrocar l’edifici i vam haver de marxar a un altre local molt més petit al carrer Tordera. Des d’aquell moment ja res va ser el mateix. Finalment la Unió Gitana es va traslladar uns metres més enda-vant, passat el bar Resolís, que

arXiu

arXiu

La perSiana abaiXada de L’anTiga unió giTana de gràcia

La Gràcia gitana es queda sense espaisara farà dos anys les dificultats econòmi-ques van obligar la Unió Gitana a aban-donar el seu local del carrer Tordera, que feia cinc anys que fun-cionava. La retallada de les subvencions, la renegociació del con-tracte de lloguer del local -que en va elevar el preu fins als 1.000 euros mensuals- i les dificultats per obte-nir crèdits van deixar els gitanos de la Vila orfes d’un dels seus centres neuràlgics. amb el bar Resolís en traspàs, els veïns de la plaça del Raspall i dels voltants afronten el futur amb preocupació per la manca d’espais on trobar-se i realitzar activitats.

Manolo González Patata

Ja fa dos anys que estem sense la Unió Gitana, un empla-çament on ens trobàvem els més joves i els més grans, un punt de trobada intergenera-cional dels gitanos de la Vila. Als baixos del número 34 del carrer Tordera hi portàvem a terme moltes celebracions, les prometences o els bate-jos eren ha-bituals, el pa de cada dia. També era el nostre punt de trobada quan s’acostaven les festes de Na-dal. La Unió Gitana era el cor que feia bategar la vida a la plaça del Raspall. Malaurada-ment, ara no existeix cap lloc on ens puguem trobar, si no és a la mateixa plaça o pels carrers dels voltants. La Unió Gitana va agafar el llegat de la primera associació gitana que es va fundar al barri ja

va tancar ara fa dos anys per di-ferents motius, però bàsicament econòmics. Aquest darrer espai era bastant gran, però com sem-pre repeteixo, la vida es confi-gura de moments i èpoques i la cosa va anar cap avall. Ja mai més la Unió Gitana va tenir la vitalitat que desprenia a la seu de Verge dels Desamparats. Si-gui com sigui, ara ja no tenim cap local on la nostra joventut

es pugui reunir o la gent més gran pugui jugar a cartes, una de les estampes clàssiques que es veien quan s’hi entrava. Tot passa en aquesta vida. Els gitanos que som cristi-ans ara ens reunim cada dia a la nostra església evangèlica. Ara per ara és el nostre únic punt de trobada estable. I les portes estan obertes per a tot-hom, evidentment. La primera seu era

tan espaiosa que fins i tot s’hi havia fet algun casament