. 

Dóna'm la mà

Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mars bateganttindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amantLes barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel discret,no ens miraran; miraran noves rutesamb l'esguard lent del copsador distret.Dóna'm la mà i arrecera la galtaSobre el meu pit, i no temis ningú.I les palmeres ens donaran ombra.I les gavines sota el sol que lluuens portaran la salabror que amaraa l'amor, tota cosa prop del mari jo, aleshores, besaré ta galta;i la besada ens Dóna'm la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar durà el joc d’amar bategant, tindrem la mida de totes les cosesnomés en dir-nos que ens seguim amant.

Joan salvat Papasseit

Alex i Jorge

PANTALONS LLARGS

Campaneta d'aurada del meu carnet de fira

Cavallet de cartró de mig pam, tot pintat;

Havem caminat tant pels camins sense ira

que ara ens cal reposar, i agrair nostre fat.

Jo no tornaré fent mes osque¡ Osque¡ corrent,

A carregar amb palets el teu quadrant de fusta.

Campaneta daurada tu em sabies content.

Ara em mena la gent tothora tinc justa:

I sóc infant encara, i no puc fer-ne esment.

Cavallet de cartró tu em sabies la joia:

Si ara juguès a corre que diria la gent...

Trobaran molt millor que estimi alguna noia.

Tant si es bella com si no -cavallet tot pintat,

campaneta daurada- i que us deixi al terrat.

Joan Salvat Papasseit

Nathalie i Arantxa