poesia contemporània

Curs 2010-2011 Maribel Sospedra

La situació política i social de l’Europa d’inicis del s. XX va conduir a una crisi de valors que donà lloc a postures ideològiques extremes, des de l’anarquisme fins al feixisme. En el camp de les arts, van aparéixer els moviments d’avantguarda, que trencaren radicalment amb la tradició i que duien implícit un moviment de protesta i subversió de l’ordre establert.

Els més destacats van ser el cubisme, el futurisme , el dadaisme i el surrealisme.


Així, per exemple, després de l'objectivitat del realisme i encara més del naturalisme, característics de la societat burgesa ben establerta de la Renaixença va sorgir en el seu si la rebel·lió, en bona mesura romàntica, dels modernistes. De la mateixa manera, al cap d'un temps que les idees noucentistes de seny, ordre, mesura, etc. semblava que s'havien imposat en la vida política i cultural del país, van començar a aparèixer una vegada més aquells qui es revoltaven contra les velles idees i iniciaven un nou cicle romàntic que, amb diversitat d'opcions, es coneix com Avantguardisme.


És difícil fer una història clara de la literatura avantguardista a causa deles contradiccions i alts i baixos que presenta el moviment, entre altres per les següents raons:a) Quan s'iniciaren els moviments d'Avantguarda, al país dominava l'estètica noucentista (burgesa i amb suport institucional), la qual cosa dificultava la possibilitat d'implantació dels nous models literaris. b) Llevat d'escasses excepcions, els escriptors defensors de les pràctiques avantguardistes no eren una alternativa real a la cultura dominant.c) A diferència d'altres països, els grups avantguardistes catalans estaven poc cohesionats tenien importants divergències ideològiques. Sovint s'organitzaven a l'entorn de revistes que mostraven un cert eclectisme. d) Molts dels escriptors que començaren experimentant amb les noves tendències evolucionaren posteriorment cap a actituds més acostades a les de la literatura tradicional. Per a d'altres l'Avantguardisme no fou més que una moda passatgera que no tingué continuïtat o que alternaven amb escrits propis de l'ortodòxia literària.

Els orígens dels moviments d'avantguarda a Europa passa per conéixer alguns dels manifestos dels intel·lectuals més destacats d’aquests. El Manifest Groc, signat entre d’altres per Dalí, es publicà el 1928 i el més conegut de l’avantguardisme català dels anys vint i trenta.


• HI HA el cinema• HI HA l'estadi, la boxa, el rugby, el tennis i els mil esports• HI HA la música popular d'avui: el jazz i la dansa actual• HI HAel saló de l'automòbil i de l'aeronàutica• HI HAels jocs i les platges• HI HAel nu sota l'electricitat en el music-halL• HI HAla música moderna• DENUNCIEM la sensibleria malaltissa servida per l'

Orfeó Català amb el seu repertori tronat de cançons populars adaptades i adulterades per la gent més absolutament negada per a la música,

• DENUNCIEM la manca absoluta de joventut dels nostres joves• DENUNCIEM la manca absoluta de decisió i d'audàcia• DENUNCIEM la por als nous fets, a les paraules, al risc del ridícul• DENUNCIEM l'absoluta indocumentació dels crítics respecte l'art d'avui i l'art d'ahir• DENUNCIEM els joves que pretenen repetir l'antiga pintura• DENUNCIEM els joves que pretenen imitar l'antiga literatura• DENUNCIEM la poesia catalana actual, feta dels més rebregats tòpics maragallians

FINALMENT ENS RECLAMEM DELS GRANS ARTISTES D'AVUI, dins les més diverses tendències i categories

PICASSO, GRIS. AZENFANT, CHIRICO, JOAN MIRÓ, LIPCHTZ, BRANCUSI, ARP, LE CORBUSIER, REVERDY, TRISTAN TZARA,

PAUL ELUARD, LOUIS ARAGON, ROBERT DESNOS, JEAN COCTEAU, GARCÍA LORCA, STRAWINSKY, MARITAIN, RAYNAL, ZERVOS, ANDRÉ BRETON, ETC, ETC.

SALVADOR DALÍ LLUÍS MONTANYÀ SEBASTIÀ GASCH


http://www.palaumusica.org/agrupacions.html



ETAPES

I. 1916-1924. Durant aquest període publicà tota la seva obra Joan Salvat-Papasseit. També aparegueren les primeres publicacions de Josep Vicenç Foix. Es tractava d'una literatura emmarcada majoritàriament dintre del FUTURISME.

Es pot dividir l'Avantguardisme català en les tres etapes següents:


II. El període que va de 1926 a 1930 es caracteritza per la recepció del SURREALISME francès a través de la revista "L'Amic de les Arts”, que comptava amb la col·laboració de Dalí, Montanyà i Gasch, signants del Manifest Groc.


II. La tercera etapa correspon a la represa de postguerra protagonitzada pel grup "Dau al Set" que publicà una revista del mateix nom entre 1948 i 1954.


[…] Jo us invito, poetes, a que sigueu futurs, és a dir, immortals. A que canteu avui com el dia d'avui. Que no mideu els versos, ni els compteu amb els dits, ni els cobreu amb diners. Vivim sempre de nou. El demà és més bell sempre que el passat. I si voleu rimar, podeu rimar: però sigueu Poetes, Poetes amb majúscula: altius, valents, heroics i, sobretot, sincers. Joan Salvat Papasseit: "Contra els poetes amb minúscula", 1920.


http://www.xtec.es/~malons22/personal/biografies1833-1931.htm#salvat

Joan Salvat i Papasseit (1894 - 1924) va ser un escriptor barceloní d'extracció humil, esperit rebel i altament autodidacta. Conegut com a poeta d’avantguarda, va tenir també una prolífica activitat com a redactor d'articles de crítica social simpatitzant amb els corrents anarquistes i socialistes de l'època. El seu estil enèrgic i impulsiu contrasta amb una vida d'obligada rutina i repòs a causa dels problemes de salut. Va morir de tuberculosi als trenta anys, deixant una obra que durant dècades va ser poc coneguda. A partir dels anys seixanta la seva figura va ser popularitzada sobretot gràcies a autors de la Nova Cançó que van posar música a alguns dels seus poemes. Avui dia és considerat un dels escriptors catalans clau del segle XX.Un dels seus poemes més recordats és el següent cal·ligrama: “Com sé que es besa” del llibre Poema de la rosa als llavis. Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, devegades sols una paruala o frase, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per representar el contingut del poema. Les paraules conformen un dibuix, un personatge, animal o qualsevol objecte imaginable.


Com sé que es besa intenta narrar la coneixença, el festeig i la consumació carnal d’una relació entre el jo lírica i la dona. El cal·ligrama, que alterna el català i el francès, pren la forma de un vaixell veler, fragmentat en quatre parts: el casc que ens situa geogràficament en el lloc de la acció en el port de Marsella; un primer pal amb bandera és la súplica d’ una noia enamorada, que li reclama al mariner-poeta en francès una besada ; un segon pal, amb el vers que serveix per subtitular el poema i que explicita l’acció de la possessió amorosa tal com la pensa el mariner; i les veles que remarquen que en tot joc amorós hi ha el perill de presència de corsaris que poden prendre i endur-se l’enamorada. Aquest cal·ligrama està escrit originalment en tinta blava, intentant simbolitzar el mar. A més, en aquest poema hi ha un gran to eròtic i religiós, ja que la noia que “resa” converteix les seves paraules d’incitació eròtica en una pregària, és a dir, s’expressa en termes religiosos l’erotisme del cos humà. L’autor escenifica un triangle amorós entre el jo líric, el corsari i la dona.


Dóna’m la mà que anirem per la riba ben a la vora del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves rutes amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ningú. I les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del mar: i jo, aleshores, besaré ta galta; i la besada ens durà el joc d'amar.


La generació de 1930 inclou un grup d’escriptors que durant la dictadura de Primo de Rivera es reuniren al voltant de la revista Taula de Lletres Valencianes, des de la qual s’inicià la campanya de normalització lingüística que culminaria amb la signatura de les Normes de Castelló (1932).Hi destacaren poetes com Carles Salvador o Francesc Almela i Vives entre d’altres.


La immediata postguerra (1939-1951) va ser l'etapa més condicionada per les circumstàncies externes. Exili o silenci primer, i clandestinitat i progressiva recuperació després, foren els primers passos de la poesia catalana de postguerra. La poesia es convertí en la manifestació literària predominant, potser perquè era possible la seua difusió en àmbits restringits i també perquè la censura fou més permisiva amb ella. En la poesia de postguerra, cal distingir tres corrents diferenciats:1.La poesia de tradició simbolista2.La poesia d’avantguarda3.La poesia realista


1. La poesia de tradició simbolista

Els escriptors que seguiren aquesta tendència escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

- allunyament de la realitat: el poeta es desentén de la realitat que l’envolta i es tanc en el seu món

- discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida

- punts de vista religiosos i humanistes- tendència a l'hermetisme expressiu


Destaquen autors com Salvador Espriu, Joan Vinyoli, Carles Riba o Xavier Casp.La pell de brau de Salvador Espriu marcà el tomb cap a un altre dels corrents poètics d’aquesta època: la poesia realista. En aquesta obra, Espriu analitza el tema de la Guerra Civil i evoca la necessitat de la reconciliació en la postguerra.


2. La poesia realista

En els anys seixanta es va viure un gran debat, que va enfrontar l'estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l'anomenat realisme històric o social. Es propugnà l’ús d’una llengua directa i fins i tot col·loquial. Hi destaquen Pere Quart, Gabriel Ferrater, Miquel Martí i Pol i Vicent Andrés Estellés.En sintonia amb la poesia realista, la "nova cançó" es convertí ben aviat en un fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l'ús públic de la llengua a través de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts antifranquistes i d'orientació nacionalista.


Un sonet per a tu que em fas més clartant el dolor fecund com l'alegria,un sonet amb els mots de cada dia,amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia,com si es tractés d'alguna melodiaque sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,però amb aquell toc lleu de fantasiaque fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permèsde dir-te clarament el que volia:més enllà de tenir-te no hi ha res.

UN SONET PER A TU, Miquel Martí i Pol


admin

Corrandes d’exili

Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L’estimada m’acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya). Perquè ens perdoni la guerra, que l’ensagna, que l’esguerra, abans de passar la ratlla, m’ajec i beso la terra i l’acarono amb l’espatlla.

A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida; l’altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sense vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d’enyorança ans d’enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. «Com el Vallès no hi ha res.» Que els pins cenyeixin la cala, l’ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperança desfeta, una recança infinita. I una pàtria tan petita que la somio completa.

PERE QUARTCurs 2010-2011 Maribel Sospedra

UNA VACA AMB UN VEDELLET EN BRAÇOSNon non,vine, son!Dorm, petit, la mare et bressa,cal que creixis ben de pressa;fes-te fortper a la mort!Seràs brauo de pau?Seràs carn d'escorxadoro màrtir nacional?Tant se val!Per un boutot és prou.Ara els somnis, vedelló.Non non,vine, son!

PERE QUART


PROPIETATS DE LA PENAAssumiràs la veu d'un poble,i serà la veu del teu poble,i seràs, per a sempre, poble,i patiràs, i esperaràs,i aniràs sempre entre la pols,et seguirà una polseguera.I tindràs fam i tindràs set,no podràs escriure els poemesi callaràs tota la nitmentre dormen les teues gents,i tu sols estaràs despert,i tu estaràs despert per tots.No t'han parit per a dormir:et pariren per a vetllaren la llarga nit del teu poble.Tu seràs la paraula viva,la paraula viva i amarga.Ja no existiran les paraules,sinó l'home assumint la penadel seu poble, i és un silenci.

Deixaràs de comptar les síl.labes,de fer-te el nus de la corbata:seràs un poble, caminantentre una amarga polseguera,vida amunt i nacions amunt,una enaltida condició.No tot serà, però, silenci.Car diràs la paraula justa,la diràs en el moment just.No diràs la teua paraulaamb voluntat d'antologia,car la diràs honestament,iradament, sense pensaren ninguna posteritat,com no siga la del teu poble.Potser et maten o potserse'n riguen, potser et delaten;tot això son banalitats.Allò que val és la consciènciade no ser res sino s'és poble.I tu, greument, has escollit.Després del teu silenci estricte,camines decididament.


M’aclame a tu, mare de terra sola.Arrape els teus genolls amb ungles brutes.Invoque un nom o secreta consigna,mare de pols, segrestada esperança.Mentre el gran foc o la ferocitatsegueix camins, segueix foscos camins,m'agafe a tu, os que més estimavai cante el jorn del matí il·limitat.El clar camí, el pregon idiomaun alfabet fosforescent de pedres,un alfabet sempre amb la clau al pany,el net destí, la sendera de llum,sempre, a la nit, il·luminant, enterc,un bell futur, una augusta contrada!Seràs el rent que fa pujar el pa,seràs el solc i seràs la collita,seràs la fe i la medalla oculta,seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,seràs la llum, la llum il·limitada,seràs confí on l'aurora comença,seràs forment, escala il·luminada!Seràs l'ocell i seràs la bandera,l'himne fecund del retorn de la pàtria,tros esquinçat de l'emblema que puja.Jo pujaré piament els graonsi en arribar al terme entonaréel prec dels béns que em retornaves sempre.

M’ACLAME A TU


3. La poesia d’avantguarda

Entrà en crisi el realisme històric i es produïren en el nostre món literari un seguit de fets que marcaren un tomb en la poesia. D'una banda, començaren a publicar-se les obres completes de Joan Brossa i es redescobrí la poesia de J.V. Foix; ambdós autors esdevingueren ben aviat mestres reconeguts de les promocions més joves, les quals seguiren les directrius avantguardistes. D'altra banda, s'inicià un retorn generalitzat a la valoració de la poesia per ella mateixa, i consegüentment, al culturalisme formal i temàtic. El realisme evolucionà, de la mà de Gabriel Ferrater, cap a un tipus de poesia moral.Per acabar cal comentar la figura de Maria Mercè Marçal. La seva poesia té el traç d'una aventura apassionada i lliure i, per tant, arriscada. Els eixos temàtics de la seva obra s'organitzen entorn de la identitat femenina.


Poema objecte, 1967. El poema és com la llum d'una bombeta.

"Nupcial", projecte de 1984 realitzat al 1988. Una joia i unes manilles, juntes com a símbol del matrimoni.


poesia contemporània

Education