1. 1. JOANA RASPALLEl tiHi ha un pila de llenya talladaque ha portat el camiper fer foc a la llar.Amb el tronc ms gruixut que hem trobatla tenim preparat el ti.Lhem tapat amb la vella flassadaque cada any ens el guarda el fred.Ben arraconadetli hem posat un pot daigua,un poma vermella i crostons de pa sec,que li agrada amb deliri.Ben segur que dem, quan mel miri,sols hi haur rosegons!Ve del bosc; deu tenir set i gana.Ara, aqu, com que est calent,ben menjat i tranquil, es preparaper quan tots cridem: - Caga, ti!El ti sap que som criaturesi esperant treren llaminaduresli peguem, sens voler fer-li mal.Ell tamb, trapasser,barrejat amb torra vegades ens caga... carb!,com a cstig per al ms llaminer.I ning no senfada; no cal.s un joc de Nadal.NadalSi aquesta nit sents una remor estranyaque, no saps com, tobliga a mirar el cel,i enyores gust de meli tens desig duna pau que no enganyas que a travs dels aires de la nittarriba aquell ress de lEstabliade quan lInfant naixiai selevava un cntic dinfinit.Si ja no saps sentir-te pastoret,ni aturar-te a entendre el bell missatge,almenys, tingues coratgede seguir el teu cam amb el cor net.
2. 2. Non-non de NadalTomplir el bressolde palleta finasense gens de boll,sense gens de pols.Encendr un bon focperfumat despigolper fer-te el son dol.Cobrir el teu cosamb llenol blanqussimmig teixit amb glria,mig cosit amb creus.Et far de flonjosborrallons de llanaun mantell pels peus.Et cantar un bresamb la veu ms dola,i quan ja tadormiset besar el front.Desprs, de puntetes,tancar la portaperqu no et desvetllinels sorolls del mn.MIQUEL MART I POLNadalaHem bastit el pessebre en un angledel menjador, sobre una taula vella,el pessebre mateix de cada anyamb la mula i el bou i l'Infanti els tres Reis i l'estrella.Hem obert innombrables camins,tots d'adrea a la Cova,amb corrues de vells pelegrins-tots nosaltres- atents a l'auster caminar de la prova.I en la nit del misteri hem cantatles antigues canonsse la mula i el bou i l'Infant i els tres Reis i l'estrella.I oferem la nit amb els ulls i les mans.I cantvem molt baix, amb vergonya potser de saber-nos germansde l'Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
3. 3. Ara que l'any s'acabaInvoco els dies clars, ara que sque men desposseeix el temps.No em vullsubjecte a cap designi que no puguisotmetre al ritme encs de les paraules.A poc a poc, desfaig els rulls del vent.La font degota lenta i macompassala mirada i la veu.Tot sen revela nou, per lesperamadorm les mans. Noms els ulls completenel cicle tants de cops iniciati abandonat.Propsits?Quins propsits?DesembreQuan ve Nadal fem el pessebreamb rius, muntanyes de colors,el caganer, lestrella, lngel,el Nen, la Mare i els pastors,cantem canons i mengem neules,tamb torrons i altres llamins,i per arrodonir les festesque omplen de joia grans i ninsens aboquem a les finestresa esperar els reis que van venint.Ara que l'any comenaNo hi ha ning que ens perpetu. Totesles quietuds i les inquietudstenen per lmits una cambra closa.Aix s'explica el temps, i el fosc embriuxde percaal-lo pels racons secretsde nosaltres mateixos.Ms enllde temors i recances, s'obren sempreblaus horitzons.Res no pot desviar-nosdel curs del riu del viure, per bastala voluptat d'estimar perqu l'airedringui a cada mot i s'allargassil'eco que ens fa, si ms no, perdurables.
4. 4. TOMS GARCSL'arbre de NadalLa Cova, pedra viva;desert, el cam ral.Sota una llum freda,creix larbre de Nadal.El freguen ales dngel,hi canten els ocells.Oh tenderol i prada!oh verda branca al vent!Les branques daquest arbrela freda Cova han clos.No deixen que sen vagilal calent del bou.Pengem-hi els nostres somnis,que aix els veur lInfant.Taronges dor es tornena larbre de Nadal.MARI MANENTRondalla del bouEl bou pesant, veient la gentque tantes coses oferia,diu que volia fer un presental dol Infant de lEstablia.I quan minv una mica el fred i lInfant ja no plorava,sort amb pals lent,dins laire net,sota la nit florida i blava.Va caminar per fondes vallsi resseguia la carena.Sent el clar de tots els galls,per ja du la rica ofrena.Saltant de goig i bruelant,el bou baix de la muntanya,i soferia al dol Infantamb una estrella a cada banya.
5. 5. JOSEP CARNERAny nouNi lastrleg no sap, dia primer,u rigors que un poc de vida ens dalla,quines estrenes ens dars potser:angoixa, amor, trasps o revifalla.Natura s erta, sense afany ni esquer,i laire s buit i la gelada calla.Un salut regalima en el cloquer;mor, a prop de lencet, lescorrialla.Qui sap el que vindr i el que em deserta?Nou any s nou engany; en vida incerta,jo sc una ombra que sesmuny de frau.Oh Veritat, tu sola coronadaben al dell dels tombs de lestelada!Sigues-me llei i certitud i pau.Can de NadalBranca rompuda pel vent espectral-un dia plena de fulles i rama!-,dna'ns la flama, la flama, la flamano de cap negra foguera del mal,sin la flama del foc de Nadal.Tu, vent geliu, el que fibla i somica,no vns amb rfol missatge del mal;cara a la llar fas un poc de musicaen tot forat assajant una micaels flabiols de la nit de Nadal.Balba enyorana, nafrada recana,vegeu: de nit els estels van mostrant-se;ah, no us pertoca de caure al fondal,sin d'aprendre la dansa, la dansad'ngels i sants en la nit de Nadal.
6. 6. JACINT VERDAGUERCan de l'estrellaJo us mostro el cam.Seguiu-me, Reis nobles;sc per reis i poblesl'estel del mat.Amb roba dauradajo enfilo en l'atzurel cam ms purque hi ha a l'estelada.Rssec de clarorvaig deixant per rastre,tinc corona d'astrei aroma de flor.Tres Reis tinc darrerei un ngel davanti a prop de l'Infantun cel que mespera.Gemadet i rosvostre Fill, Maria,a qui semblaria?A qui, sin a Vs?
7. 7. JACINT VERDAGUERCan de l'estrellaJo us mostro el cam.Seguiu-me, Reis nobles;sc per reis i poblesl'estel del mat.Amb roba dauradajo enfilo en l'atzurel cam ms purque hi ha a l'estelada.Rssec de clarorvaig deixant per rastre,tinc corona d'astrei aroma de flor.Tres Reis tinc darrerei un ngel davanti a prop de l'Infantun cel que mespera.Gemadet i rosvostre Fill, Maria,a qui semblaria?A qui, sin a Vs?