Mar

y B

ranl

ey

POEMES DE MARY BRANLEY

Traducció catalana: Nausica Solà

Traducció castellana:

Ana María Andreu BaqueroMontse Arino SanzAlexandre Casal VázquezGlòria Drudis SánchezPatricia Gramaje SoláRodrigo Hasbún VelascoAdriana Lopes VieiraSílvia Pons Pradilla

Maite San Miguel Suárez

Mar

y B

ranl

ey

RUTH The first mother you chosehid you in her womb for as long as she could. You have her eyes, her smile her sorrow. She held you for a weekbefore she brought you to the lily pond, knowingthat kindness would find youPanzi Wu. The second one you chosedreamt of you for years, before she set out on the long journey to the lily pond. She will ignite your smile. She willtake your mother’s sorrow,and remember.She will call you Ruth.

Mar

y B

ranl

ey

RUTH La primera mare que vas triaret va amagar dins la matriutant de temps com va poder.Tens els seus ulls, el seu somriurela seva tristor. Et va tenir una setmanafins que et va dur a l’estany dels nenúfars, sabentque allà la tendresa et trobaria Panzi Wu. La segona que vas triaret va somiar durant anys,abans no va emprendre el llarg viatgea l’estany dels nenúfars. Ella encendràel teu somriure.Et traurà la tristor de la teva mare,i recordarà.Et dirà Ruth.

Mar

y B

ranl

ey

RUTH La primera madre que escogistete escondió en su vientretanto tiempo como pudo.Tienes sus ojos, su sonrisasu dolor. Te tuvo durante una semanaantes de llevarte al estanque de lirios, sabiendoque la bondad te encontraríaPanzi Wu. La segunda que escogistesoñó contigo durante años,antes de emprenderel largo caminohasta el estanque de lirios. Encenderá tu sonrisa. Se llevaráel dolor de tu madrey recordará.Te llamará Ruth.

Mar

y B

ranl

ey

MARTIN, LET ME GO. I cannot be the one to save your mother, though I followed your white coffinto Golgotha, silent as your cousinswith lager in their hands. Dying of thirst from all the cryingyour mother wanted water,there was none. Two months later, in a broadcast from the halting site, she named me as friendand bound me more than any contract could to an impossible vocation. But I must know what freedom is beyond the guilt of privilegethe duties of the job. 

 Still you sat behind me in the taxia weightless burden six months on,as the radio blared your mother’s voice again and my own voice full of June,but this was Christmas. You’re a great wee warriorThe taxi man announced. My love of fishing takes me out past Inishmurray, where joyfish danceand sperm whales play, and I am going to Tierra Del Fuego in the spring. Martin let me go to Tierra Del Fuegoto fish in new waters, away from the bog holein which you drowned.

Mar

y B

ranl

ey

MARTIN, DEIXA’M ANAR* No puc ser jo qui salvi la teva mare,tot i que vaig seguir el teu taüt blancal Gòlgota, silenciosa com els teus cosinsamb cerveses a les mans.Morta de set de tant plorarla teva mare demanava aigua,no n’hi havia. Dos mesos més tard, a la ràdiom’esmentà com una amiga de l’àrea de repòs**i això em lligà més que cap contractea una vocació impossible.Però vull saber què és la llibertatmés enllà de la culpa del privilegidels deures de la feina.

N. de la T. * El títol fa un joc de paraules amb el contingut de la poesia que en català no es pot recollir: let me go pot voler dir deixa’m anar-hi o bé deixa’m anar.* ** Halting site és una àrea de repòs on s’estableixen comunitats gitanes.

Així i tot, al taxi, seies al meu darrere,un pes ingràvid, després de sis mesos,mentre a la ràdio ressonava de nou la veu de ta marei la meva pròpia veu plena de juny,però era Nadal.Ets un gran lluitadora, petita.Digué el taxista. L’afició a la pesca em portamés enllà d’Inishmurray, on dancen els peixos i juguen els catxalots, i a la primaveravaig a Tierra del Fuego.Martin, deixa’m anar a Tierra del Fuego,a pescar en aigües noves, lluny del clot fangóson et vas ofegar.

Mar

y B

ranl

ey

CHICAGO IN THE SPRING

For Uncle Michael Somewhere there’s a pair of bootstongues gaping loosewith burnt laces stubbedfrom being dangled in the embers.Ha’penny woodbines kindled and smoked behind the shed as the lace wick dwindled inch by inch. Somewhere in Chicago there’s a pile of letters hiddenunopened in a drawerSomewhere in Chicago there’s a grave that bears my mothers date of birth.Somewhere in a drawer there’s an oak leaf and an acorn.

Mar

y B

ranl

ey

CHICAGO A LA PRIMAVERA

Per a l’oncle Michael En alguna banda hi ha unes botesamb les llengüetes mortesi els cordons cremats, extingitsde penjar damunt les brases.Quatre rals de mareselva encesai fum rere la cabanamentre els cordons, la metxa,s’escurcen poc a poc. En un lloc o altre, a Chicagohi ha un munt de cartes per obriral fons d’un calaix.En un lloc o altre, a Chicagohi ha una tomba que hi diuel dia que va néixer la mare.En un lloc o altre, en un calaixhi ha una fulla de roure i una gla.

Mar

y B

ranl

ey

CHICAGO EN PRIMAVERA

Para tío Michael En algún lugar hay un par de botascon las lengüetas sueltascon la puntas de los cordones quemadospor haber estado colgando sobre las brasas.Un puñado de madreselvas encendidasy humeantes tras el cobertizomientras la mecha del cordón disminuíacentímetro a centímetro. En algún lugar de Chicagohay una pila de cartas escondidassin abrir en un cajón.En algún lugar de Chicago hay una tumba que llevala fecha de nacimiento de mi madre.En algún lugar en un cajónhay una hoja de roble y una bellota..

Mar

y B

ranl

eyUNKNOWN RELATIVES, BEUT MONTANA a matchbox; the suggestion of unlit fires and fires put out by unknown hands, in the 1890s, dynamite white explosions in the west as tracks were laid and land was crossed in straight lines by broad backs and narrow minds. The bison slaughtered; Granduncle John marooned in freezing Beut Montana by the Wells Fargo rail. He was rescued by the natives I don’t know which tribe, but hopeit was the lot that done for red haired Custer. Or was that horn to come? By spring, John Branley married a Pawnee or Apache girl, fathered children and stayed on in Beut Montana.

I must seek out these copper cousins,search out the family flaws, stubborn, flashing tempers and hard sometimes as steel. Perhaps they have forgotten, the mythic island home the mother’s tipi past on the blue green sea of prairie. Just an infusion of native genes steeped in family madness and new fires lit in the mind.

Mar

y B

ranl

eyFAMILIARS DESCONEGUTS, BEUT MONTANA una capsa de mistos;suggestió de focs no encesosi focs apagats per mans desconegudes,cap allà al 1890, blanques explosions de dinamita a l’oestmentre posaven les vies i en línia rectatravessaven la terraespatlles amples i cervells estrets. El bisó sacrificat;l’oncle avi Johnabandonat a la gelada Beut Monatanaper la Wells Fargo. El van salvar els natiusNo sé quina tribu: tant de bo fossinels que van pelar Custer, el pèl-roig.O va ser abans de Little Big Horn? A la primavera, John Branley es casàamb una pawnee o apatxeque el va fer pare,i es van quedar a Beut Montana.

He de buscar aquests cosins de coure,trobar els mals de la família,tossuts, temperamentalsi forts a vegades com l’acer. Potser han oblidatla llar de l’illa míticael passat tipi de la mareal mar blau verd de la planura. Només una infusióde gens natius impregnatsde bogeria familiar i nous focs encesos al pensament.

Mar

y B

ranl

ey

NESTING We bought the painting on the never never,trusting we would get the houseof solid blue limestone,walls a foot thick, impossible to drill. The red deal floor was laid the year that I was born by a man who fought with Con in Stephen’sGreen.Savouring the fire we sit on the leaking chairs my father stole for us. Our lease from the Gore-Booths for nine hundred yearsis the perfect answer for the children of Lir.We have been in exile. Now we’re home.

Mar

y B

ranl

ey

FER EL NIU Vam comprar el quadro a terminis,i confiàvem en tenir la casade sòlida pedra calcària blava,parets de dos pams,que no pots perforar. El terra de pi roig el col·locà,l’any que vaig néixer,un home que havia lluitat amb Con a Stephen’s Green*.Assaborim el foc asseguts en cadires foradadesque el pare va robar per a nosaltres. El lloguer a Gore-Booth**per nou-cents anysés la millor resposta als fills de Lir***.Hem estat a l’exili.I ara som a casa.

N. de la T. * Constance Gore-Booth va ser una revolucionària irlandesa, a pesar de pertànyer a la classe aristòcrata. Stephen’s Green és el lloc de Dublín on es dugué a terme una de les batalles durant la revolució de 1916, en la qual ella va participar.** Gore-Booth és un estat també.*** Els fills de Lir és una llegenda popular irlandesa. Els quatre fills de Lir van ser convertits en cignes per la seva madrastra durant 900 anys, que repartits en tres etapes de 300, van passar fora de casa seva.

Mar

y B

ranl

ey

Firing Squad Feverish you were and yearning, filled with desire and a restless heart -like mine, like mine-that drove you from Glencar into the struggle, from farmingto internment in a British camp, prisoner of war, and in between you murdered one or two or even ten soldiers of the Crown before they broke your back and let you go. The ambulance stopped at Lugnagall in nineteen thirty-five.My father in his second week of schoolwas summoned to the gate where you stood propped on sticks and leaning.You had already said goodbye to wife and new born child, the toddler in the puddle outside the house. Now the other five stood facing you, worse than any firing squad, those trembling tears. Your final words are framed between the pillars of the gate:Listen to your teachers. Do what your mother

Mar

y B

ranl

eyPELOTÓN DE FUSILAMIENTO

Febril estabas y anhelante,lleno de deseo, con el corazón inquieto,‑como el mío, como el mío‑que te llevó de Glencara la batalla, de granjeroa recluso en un campo británico,prisionero de guerra, y en ese lapso,asesinaste a uno o dos o puede quea diez soldados de la Corona,antes de que te partieran el espinazoy te soltaran. La ambulancia se detuvo en Lugnagallen mil novecientos treinta y cinco.Mi padre, en su segunda semana de colegio,fue llamado a la verja donde,apoyado en bastones y encorvado, esperabas. Ya te habías despedido de tu mujer ydel recién nacido, del crío en el charcodelante de la casa.Ante ti los otros cinco,peor que un pelotón de fusilamiento,sus lágrimas temblorosas. Tus últimas palabras están enmarcadasentre las columnas de la verja:Escuchad a vuestros maestros.Obedeced a vuestra madre.

Mar

y B

ranl

ey

FATHER TURNING THE TABLES

He taught me how to learnMy Irish spellingsRapping out a rhythmOn the kitchen tableNo-fada-im-e-fada-ad

He asked me to teach himLong division and I did,Explaining about tables turningAnd how sometimes,Things don’t work out evenly

He knew about that

Mar

y B

ranl

ey

EL PARE MUDA ELS DAUS

M’ensenyà a aprendreL’ortografia irlandesaMarcant un ritmeA la taula de la cuinaNo-fada-im-e-fada-ad.

Em demanà que li ensenyésA dividir amb tres xifres i ho vaig fer,Explicant-li que, a vegades,Es muden els daus iLes coses no surten com cal

Ell ja ho sabia.

Mar

y B

ranl

ey

LAS TABLAS DE PADRE Me enseñó cómo aprendermela ortografía del irlandésmarcando un ritmo súbitoen la tabla de la cocinano-fada-im-e-fada-ad* Me pidió que le enseñasela división y le expliqué,hablándole de la vuelta de las tablasy de que a veces,las cosas no salen parejas. Él sabía de eso.

*Noimead: minuto, en irlandés. Fada: acento, en irlandés.