6è de primària. Curs 2012-13 LLENGUA CATALANA

Va ser una nit que va florir l’estrella,

i va néixer l’Infant!

Imaginem que fou la nit més bella,

més musical, més flamejant!...

I fa molt temps, molt temps, i algú ensiborna

el nostre pit per atiar l’oblit,

per fer-nos infidels, però retorna

cada any, aquesta nit.

La nostra vanitat prou s’afigura

que està damunt del bé i del mal,

més no hi val ganivet ni ànima dura,

és més forta la nit de Nadal.

Ai, si no fos aquesta nit tan clara!

Seríem tros de carn i pensament

que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,

pell d’home que arrossega la corrent!

Però Nadal ens ha pintat el rostre

amb un vermell precís i decidit

i ens dóna un sentiment de llar, de sostre,

de terra, de nissaga i d’esperit.

I ens dóna un punt d’humilitat de cendra

per estimar un racó dintre l’espai,

i desperta en el cor aquell blau tendre

que hem volgut escanyar i que no mor mai.

Procurem ser una mica criatures

amorosint el baladreig raspós

i diguem: “Glòria a Déu en les altures”

amb aquell to que ho deien els pastors.

I si tot l’any la mesquinesa ens fibla,

i l’orgull de la nostra soledat,

almenys aquesta nit, fem el possible

per ser uns homes de bona voluntat!

Josep Maria de Sagarra

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961). Estudià batxillerat entre Reus i

Barcelona. Cursà estudis de Dret a la Universitat de Barcelona. Va ser membre de la Penya Gran de l'Ateneu Barcelonès. El 1916 ingressà a l'Instituto Diplomático y Consular de

Madrid, carrera que abandonà per dedicar-se a la literatura, on desplegà el seu talent

creatiu en tots els camps que li podien reportar beneficis econòmics: el teatre, el

periodisme, les cançons o els espectacles de varietats. Des de 1918 fins a 1921 és corresponsal d'El Sol a Berlín. Cançons de taverna i d'oblit (1922), Els ocells amics (1922),

La filla del carmesí (1929); la novel·la All i salobre (1929), el 1930 estrena Corona

d'espines, el 1931, L'Hostal de la Glòria i aquest any recita, ell mateix, El poema de Nadal al

Palau de la Música. El 1932 publica la seva novel·la més reeixida, Vida privada, i l'any següent estrenava El Cafè de la Marina. El 1936, a causa del desconcert generat per la

Guerra Civil, marxa cap a París, on es casa amb Mercè Devesa. L'entrada dels alemanys a

França provoca la seva tornada a Catalunya. Acaba la versió de Dante, tradueix el teatre de

Shakespeare i escriu El poema de Montserrat (1950). Retorna, també, a la seva activitat

periodística, en llengua castellana, desenvolupada a Destino, el 1951, i a La Vanguardia Española, a partir de 1957. El 1954 publica el volum Memòries. Va morir a Barcelona quan

intentava aconseguir finançament per a escriure un llibre sobre Roma.