PE

P G

AS

PAR

Nosaltres vam inventar la conversa. Al voltant de la forja, tot el poble esreunia —glòria als temps antics!— i la conversa feia el seu camíacompanyada pels nostres instruments de música.

número 3número 3número 3número 3número 3 preu: 3preu: 3preu: 3preu: 3preu: 3maig 2006maig 2006maig 2006maig 2006maig 2006

Eric Orsenna, Madame Bâ, la dama africana

sumarieditorial (pàg. 2)

apunts (pàg. 2)

actualitat del’associació (pàg. 3)

l’opinió de...Daouda Coulibaly,L’educació a Burkina(pàg. 4)

l’entrevistaFélix Ouedraogo,empresari (pàg. 5)

el reportatgeL’aigua a la Corba delNíger, per DanielNinyerola (pàg. 6)

ressenyes (pàg. 7)

pobles de l’Àfrica(pàg. 8)

pobles de l’Àfrica Per ANNA BONILLA

Llibreria Altaïr BarcelonaLlibreria Altaïr BarcelonaLlibreria Altaïr BarcelonaLlibreria Altaïr BarcelonaLlibreria Altaïr Barcelona

Gran Via de les Corts Catalanes, 61608007 BarcelonaTel. 933 42 71 71

altair.b@altair.esaltair.b@altair.esaltair.b@altair.esaltair.b@altair.esaltair.b@altair.eshttp://www.altair.eshttp://www.altair.eshttp://www.altair.eshttp://www.altair.eshttp://www.altair.es

Ronda de Sant Pere, 11, àtic 3a08010 BarcelonaTel. 933 18 96 00

bcn@banoa.combcn@banoa.combcn@banoa.combcn@banoa.combcn@banoa.comhttp://www.banoa.comhttp://www.banoa.comhttp://www.banoa.comhttp://www.banoa.comhttp://www.banoa.com

¿Vols fer-te soci de DUGÚ ASSOCIACIÓ?

Rebràs a casa aquesta revista de franc, podràsparticipar en els nostres projectes, tant amb

aportacions econòmiques com donant idees isuggeriments a través dels nostres fòrums de

discussió i assemblees.

Envia’ns la teva sol·licitud a dugu@pangea.orgindicant el teu nom, l’adreça, el telèfon,

el correu electrònic i les dades per a la domiciliacióbancària. Dugú AssociacióDugú AssociacióDugú AssociacióDugú AssociacióDugú Associació

et cobrarà una quota anual de 40 euros.

El país lobiEl país lobiEl país lobiEl país lobiEl país lobi

http://www.culture.gov.bf/Site_Lobi

C/ Freixa, 608021 BarcelonaTel. 934 14 28 14

cyobcn@contratasyobras.comcyobcn@contratasyobras.comcyobcn@contratasyobras.comcyobcn@contratasyobras.comcyobcn@contratasyobras.comhttp://www.contratasyobras.comhttp://www.contratasyobras.comhttp://www.contratasyobras.comhttp://www.contratasyobras.comhttp://www.contratasyobras.com

Els lobi són un dels grups ètnics més gelosos dels seus costums i

els que millor els defensen i conserven. SITUACIÓ:

SITUACIÓ:SITUACIÓ:

SITUACIÓ:

SITUACIÓ: Ocupen

una regió molt verda, plena de recursos naturals —fins i tot hi ha

or—, entre els estats de Burkina Faso i la Costa d’Ivori. A l’est, a

la frontera amb Ghana, discorre el seu riu sagrat, el Mouhoun.

POBLACIÓ:

POBLACIÓ: POBLACIÓ:

POBLACIÓ:

POBLACIÓ: Bons caçadors i guerrers, es van instal·lar en

aquesta zona a finals del segle XVIII desafiant la pressió dels

veïns i les incursions europees. ORGANITZACIÓ:

ORGANITZACIÓ:

ORGANITZACIÓ:

ORGANITZACIÓ:

ORGANITZACIÓ: No

reconeixen cap poder centralitzat sinó únicament l’autoritat del

cap de família, que engloba tots els membres d’una unitat de

producció. DONA:DONA:DONA:DONA:DONA: La dona és l’encarregada d’alimentar i

educar els seus infants, i la seva posició social ve donada pel

nombre de canaris (olles de fang) que posseeixi. RELIGIÓ:RELIGIÓ:RELIGIÓ:RELIGIÓ:RELIGIÓ: La

societat lobi és profundament animista. Cap religió ha pogut

conquerir-los. Els ancestres constitueixen una part fonamental

de la seva cultura i són presents a la vida quotidiana de la família

lobi, que a més respecta i guarda amb molta cura els seus fetitxes.

8 dugú 3

2 dugú 3 7 dugú 3

editorial

apunts

Equip de redacció:Equip de redacció:Equip de redacció:Equip de redacció:Equip de redacció:

M. Rosa Bayà, Jaume Fadó, Patrícia Fuster,Montse Gaspar, M. Josep Guixot, Daniel Ninyerola,

Josep M. Roldós, Josep Vallès i Úrsula Viñolas

Han col·laborat en aquest número:Han col·laborat en aquest número:Han col·laborat en aquest número:Han col·laborat en aquest número:Han col·laborat en aquest número:

Anna Bonilla, Daouda Coulibaly, Félix Ouedraogo,Xavier Quartiella i Judit Sadurní

dugu@pangea.orgdugu@pangea.orgdugu@pangea.orgdugu@pangea.orgdugu@pangea.orghttp://dugu.pangea.orghttp://dugu.pangea.orghttp://dugu.pangea.orghttp://dugu.pangea.orghttp://dugu.pangea.org

Petit à petit, a poc a poc, ens diuen els homes i do-nes de la Corba del Níger en les llargues xerradesque sovint et porten a analitzar les seves realitats...Saben que no poden córrer i que per aconseguirpetites fites han de fer passos ferms i s’han derecolzar en el treball d’uns i altres.

És així com va la nostra associació, no podemanar de pressa i les passes que fem procurem quesiguin fermes. En podem estar contents i, si ens

deixeu dir-ho, orgullosos. L’equip de persones queestem tirant endavant els projectes ens sentim forts,cadascú fa la seva aportació en la mesura que pot,amb confiança i respecte. Cal dir que aquest darrerany ha estat positiu a l’hora de rebre dinersd’alguna administració i això també dóna energia,una energia que ens transmeteu sempre tots elsassociats i associades recolzant-nos en aquestaaventura.

fira del solstici d’Arenys

Entre les virtuts dels negres, segons la meva opinió,destacaria (...) l’escassa quantitat d’injustícies quecometen, sembla que són de natura poc procliu aperpetrar-ne. (...) Segona, l’alt grau de seguretat queimpera a tots els racons del seu territori (...). Quarta,el zel que mostren per a acomplir les oracionsdiàries a l’hora exacta (...). Els divendres, qui no vad’hora a la mesquita no hi troba lloc per a resar, detanta gent com hi acudeix (...). Tots hi van benmudats, endemés, vestits de blanc impecable (...).

Pel que fa als defectes, el primer de tots és quepermeten a les noies passejar-se despullades davantde tothom, amb les vergonyes a l’aire. Durant elRamadà, per exemple, vaig veure’n una munió,d’aquestes desvergonyides. (Pàgines 905-906)

A Ibn Battuta (Tànger, 1304 -Fes, 1369) se’l coneix com el Marco Polo àrabperquè al segle XIV va arribar fins a la Xina ies va endinsar també per les terres mésremotes de l’Àfrica negra. Amb «només» 700anys de retard el seu magnífic llibre Elsviatges es publica per primera vegada encatalà (Proa, 2005). Vegeu què diu delshabitants de l’antic imperi del Mali.

el racó del pensament

El juny del 2005 vamparticipar en la Fira del Solstici d’Estiu

d’Arenys de Mar amb la finalitat de donar-nos aconèixer i alhora vendre els productes que darreramentportem de l’África, fruit dels viatges de personesvinculades a l’Associació. D’aquesta forma podemobtenir uns ingressos importants que es destinen afinançar els projectes de cooperació que tenim engegats.

Va ser una tascaintensiva, detres diesconsecutius,però alhorainteressant igratificant perl’interès i bonaacollida quevam despertarentre elsvianants que es

van acostar a la paradeta. Els collarets i arracades, elsbàtiks i les robes africanes van ser els objectes que vandespertar més interès i també els més venuts. No hi vafaltar el te, una mostra de fotografies de Burkina i Mali iuna presen-tació dels projectes que tenim en marxa.Esperem repetir aquesta experiència en properesedicions.

AR

XIU

DU

GÚ

Agraïments: Agraïments: Agraïments: Agraïments: Agraïments: Volem fer constar el nostre agraïment a lessegüents entitats i empreses per l’ajuda que ens handispensat en els projectes de Dugú: Ajuntament deVilada, farmàcia Bertran Isart de Canet, AssociacióCultural Plataforma Odeon de Canet i empresa Duerto.

ressenyes

MÚSICAMÚSICAMÚSICAMÚSICAMÚSICA

LLIBRESLLIBRESLLIBRESLLIBRESLLIBRES

E. Gargallo i A. Gili (coord.) (2005): Àfrica enl’imaginari occidental. València: Publicacions dela Universitat de València.

Marcel Griaule (1987): Dios de agua. Barcelo-na: Alta Fulla.

En aquesta novel·la Orsenna ens aproxima alscostums i les creences de Madame Bâ i perextensió als de molts dels habitants de la voradel riu Senegal a Mali. Per fer-ho, es posa a lapell de la protagonista que, amb l’excusad’haver d’omplir una sol·licitud de visat peranar a França a buscar el seu nét, va responentde forma detalladísima el formulari oficial,d’una manera més acostada a la complexitatdel seu món.

La història tragicòmica de vuit dictadorsafricans que tenien en comú lamediocricitat, la ignorància i la covardia peròtot i així van dirigir els seus països fent-sepassar per herois i éssers excepcionals. Degustos refinats, cars i extravagants, vanespoliar les riqueses nacionals portant elspaïsos a la pobresa i el caos. Llegides per so-bre semblen històries d’humor però en elfons amaguen el més tràgic dels horrors: el dela tragèdia del poble que els ha viscut.

Fruit de la seva primera estada el 1931 i unasegona missió el 1946, Marcel Griaule ens re-vela els secrets de la cosmogonia dogon i de laseva vida quotidiana per boca d’un vell caçadordogon, Ogotemmêli. Llibre de referència obli-gada per als africanistes d’avui en dia, ofereixun gran estudi de la cultura dogon en unllenguatge planer amb un desig clar: difondreaquesta obra com un mite i retre alhora unhomenatge a l’home que ens va obrir les por-tes a la seva cultura.

MaliPutumayo Records

Youssou N’Dour,Nothing’s in Vain

Taj Mahal i ToumaniDiabaté, Kulanjan

Aquest disc reuneix, d’una banda, TajMahal, un dels més reputats guitarristesde blues dels EUA; de l’altra, ToumaniDiabaté i el seu grup. Diabaté passa perser un dels millors músics de kora deMali. L’objectiu és certificar la connexióespiritual que hi ha entre les músiquesdel sud dels EUA i les de l’oest africà.

Àlbum que aplega un bon grapat delsmillors músics de Mali, com Tinariwen,Habib Koité, Issa Bagayogo i MoussaDiallo, entre altres. El so tradicional dela kora, el n’goni o el balafon es combi-nen amb instruments moderns i la mú-sica dels griots es fon amb estils contem-poranis com el blues, el hip-hop i el rock.

Aquest disc d’estudi, gravat a Dakar, ésun dels més consolidats de la carrerade Youssou N’Dour. En més que capaltre treball hi destaca el color delsinstruments, tant la kora, el xalam i elriti, típics de l’Àfrica occidental, com elso de les guitarres i la percussió mésespecíficament senegalesa.

Qui era aquell Preste Joan en qui tantconfiaven els croats per esclafar els mu-sulmans des del sud? I les ruïnes delGran Zimbabwe, quina civilització vapoder aixecar aquelles fortaleses al corde l’Àfrica? Aquest recull, que comptaamb la participació de reconegutsescriptors tocats per l’«afroil·lusió», comAlfred Bosch o Albert Sánchez Piñol,ens parla dels grans mites africans d’ahir

Eric Orsenna (2004): Madame Bâ. La damaafricana. Barcelona: La Campana. (Editat encastellà per Tusquets)

Albert Sánchez Piñol (2000): Pallassos imonstres. Barcelona: La Campana.

6 dugú 3 3 dugú 3

JAU

ME

FAD

Ó

Cort de porcs per al projecte Gallina.

Pou de Sogpélesse, a Ouaga.

Els projectes de DugúAssociació van agafantvolada. A primers del 2006 esva enllestir la construcció delpou de Sogpélesse, aOuagadougou, en part ambfinançament públic. Però abanda d’aquest, els projectesmés emblemàtics continuensent els petits, els defilosofia endògena, i aqueststambé gaudeixen de moltbona salut.

El 2005 ha estat un any molt fructíferen què s’han tancat amb èxit algunsprojectes antics i també d’altres demés nous. Entre els primers, el mésemblemàtic és sens dubte el del’escola de Gora. L’any 2000 aquestapetita escola del sud-oest de Burkinacomptava amb una única aula encondicions, però el curs 2005-2006 vapoder començar per fi amb tres aules,cosa que permet distribuir l’alumnatper cursos de forma més homogènia.

Amb tot, les obres de la terceraaula han hagut de superar unaautèntica carrera d’obstacles, el méscomplicat dels quals va ser, potser,quan van traslladar d’escola el direc-tor i ànima del projecte, el senyor

Daouda Coulibaly. Però el poble deGora —i aquest és un dels aspectesmés positius de tot plegat— no es varendir; tothom hi va contribuir ambmitjans materials i humans i al finals’ha aconseguit una aula un 50% méseconòmica que les que construeix elgovern! La gent de Gora n’està moltorgullosa i s’ha convençut que són ellsmateixos els que s’han d’implicar enles coses del poble per tirar endavant.

Un altre projecte pendent, que nos’havia pogut abordarmai a causa del cost ele-vat, era la construcciód’un pou al barri deSogpélesse, als afores deOuagadougou, habitatper pastors peul i on nohi ha ni llum ni aigua cor-rent. A finals de l’any2005, i gràcies a les ges-tions de l’ONG Aigua pelSahel, es va obtenir finan-çament de La Caixa i laGeneralitat de Catalunyaper construir el pou. Aprimers d’abril d’enguany el pou vaentrar en funcionament.

Un tercer projecte acabat al llargdel 2005 és el de la compra d’unamotobomba per a les dones deKirchamba, població d’uns 2.000habitants pròxima a Tombuctú i queúltimament ha patit amb duresa elsefectes de la sequera. En aquest cas,es tractava d’aconseguir una mo-tobomba per portar l’aigua des del riufins als horts de les dones ambl’objectiu d’estalviar-los el temps il’esforç d’anar a buscar l’aigua icarregar-la cada cop que han de re-gar. En aquest cas, els diners per com-prar la motobomba es van recaptardurant la segona jornada de sensi-bilització celebrada a Vilada (Ber-guedà) la tardor del 2005.

Pel que fa als projectes que hi haen marxa, el compromís de Dugú ambl’Associació de Dones Wend

Panga, de Bobo Dioulasso, que esdediquen a la recollidad’escombraries, es va materialitzar el2005 amb l’entrega d’un carro, dinersper comprar un ase, així com diver-sos parells de guants industrials.

També a Bobo, Dugú manté desde fa anys una estreta relació ambl’Associació Gallina, que ha creatpetites empreses d’explotació agríco-la i ramadera per promoure l’ocupaciói el creixement econòmic. Actualment

tenen en funcionament una cort deporcs, en què treballen dos nois atemps complet i uns quants jornalers.Les necessitats d’aquesta associaciósón bàsicament financeres per mante-nir les instal.lacions i construir-ne denoves, així com per engreixar elbestiar. És per això que Dugú els vafer una donació l’any 2005 que es vadestinar a comprar un ase i un carretóper transportar material.

Finalment, Dugú Associació con-tinua col.laborant en el projecte Afro-vaca, de Quim Arnal, que enguanyha arribat al sisè any d’activitat. Al llargdel 2005 s’han proporcionat setzebous, cinc arades, vint microcrèdits iajut alimentari a famílies de diversespoblacions burkinabeses.

Per fer el seguiment dels projectes,podeu consultar la nostra pàgina web,http://dugu.pangea.org, que actua-litzem periòdicament.

ADAM

A D

IALL

O

actualitat de l’associacióel reportatge Per DANIEL NINYEROLA

L’aigua a la Corba del Níger

Segons la FAO, a l’Àfrica occiden-tal una dona ocupa una mitjanad’entre el 12% i el 27% del seutemps a recollir aigua.Les infeccions transmeses peraigua insalubre causen el 80% demalalties i morts als països en viesde desenvolupament.A l’Àfrica el 40% de la poblacióviu sense sanejament, i per exem-ple a Ouagadougou menys del 2%de la població té connexió d’aiguai sanejament.

tenim recursos per poder guardar elvaluós líquid, i si cal el traiem delsubsòl o el transportem com sigui. Alspaïsos subsaharians, tot i que podriendisposar de l’aigua, no és fàcil recollir-la. No hi ha mitjans ni tecnologia, iencara molt pitjor, la majoriad’aquests països tenen una geografiamolt plana i els embassaments no sónfactibles, com a màxim es podenconstruir petits embassaments d’unspocs metres d’alçada i que ocupenmolta extensió de terreny en compa-

ració al volum recollit.Quina podria ser la

solució? Doncs no gairediferent de la nostra,transvasament de rius iextracció d’aigua delsubsòl, això sí, s’hauriade fer de manera racio-nal i estudiada adequada-ment. Actualment al’Àfrica subsaharianas’extreu menys del 2%de l’aigua disponible.

L’ús adequat del’aigua permetria que la

població pogués fer front a les se-queres (períodes greus de gana per aells), augmentaria la producció agrí-cola i en conseqüència la millora nu-tricional, les dones podrien reconduirel temps dedicat a la recollida d’aiguaper a altres tasques (venda de produc-tes al mercat, transformació d’ali-ments...), això implicaria més assis-tència escolar, obtenció de recursosper pagar les assistències sanitàries ipoder fer petits estalvis.

Hi ha, per tant, una necessitat di-recta de millorar el subministramentd’aigua, tant per a rec com per a lautilització en la higiene, però les co-ses no van per bon camí i lespolítiques del Banc Mundial porten

cap a un impuls obert de laprivatització dels serveis d’aigua alspaïsos pobres. Aquesta privatitzacióés una condició necessària ques’inclou entre les condicions a l’horade donar préstecs. L’argument és queel fet d’augmentar el preu de l’aiguaen fomenta l’estalvi i permet la«recuperació integral de costos», cosaque impedeix l’ús de fons públics iprovoca augments salvatges de lestarifes. En canvi, als païsosdesenvolupats les infraestructuresbàsiques d’aigua han estat i estanfinançades per fons públics.

Per contra, l’ONU ja ha advertitque si no se soluciona a l’Àfrica el pro-blema de la gestió de l’aigua mai

No cal afegir més punts per com-prendre que a l’Àfrica occidental hiha un problema greu de quantitat iproveïment d’aigua. Per contra, simirem la pluviometria anual de Bur-kina Faso (vegeu mapa), per exemple,comprovarem que té aproximada-ment el mateix valor que la correspo-nent al nostre país. Quin és aleshoresel problema? La resposta seria dir queles sequeres no són iguals a Europaque a l’Àfrica. El 2005 va ser molt sec,però nosaltres com a europeus novam notar gaire incomoditat —segurque no hem tingut problemesd’alimentació, ni d’higiene, ni tan solsper poder rentar el cotxe—. La di-ferència amb l’Àfrica és que nosaltres

Als països subsaharians,tot i que podrien

disposar de l’aigua, no ésfàcil recollir-la.

sortirà de la trampa de la pobresa.En qualsevol cas, què hi podem

fer nosaltres? És difícil enviar l’aiguaque tenim a casa nostra cap als llocsnecessitats. Potser no podem actuarde manera directa, però hem d’ajudara fer que la balança es vagi torçant.Us proposo una petita actuació. Quancompreu qualsevol producte,demaneu-vos d’on ve, qui el pot haverfet, potser algun país que no viu ambprou dignitat? Quant haurà cobrat lapersona per fer aquest producte? Deupoder portar una vida semblant a lanostra? Què passaria si les granempreses que s’aprofiten de formadirecta i no tan directa de països deltercer món notessin que els seusconsumidors disminueixen?Si en vols saber més: Maggie Blanc. El segrestde l’aigua. La mala gestió dels recursos hídrics.Intermón Oxfam.

l’entrevistaFÉLIX OUEDRAOGO: «Els joves podentrobar una solució en els microcrèdits»

l’opinió de... Per DAOUDA COULIBALY

Apunts sobre l’educació a Burkina

flaixflaixflaixflaixflaix

DA

NIE

L N

INY

ER

OLA

Traducció i adaptació:Patrícia Fuster

Daouda Coulibaly és mestred’escola Primària. Orfe de paredes de molt jove, havia detreballar de dia i anar a classeals vespres, a Bobo Dioulasso.En acabar els estudis, vatreballar en una escola privadaa Bobo mateix. Després es vatreure les oposicions per serfuncionari. Ha estat treballanta Gora i actualment ésprofessor adjunt a l’escolasecundària.

En primer lloc, vull dir que sóc moltfeliç de poder fer sentir la meva veumitjançant la vostra associació, enca-ra que sigui una veu plena de preo-cupacions perquè el sistema educatiua Burkina no passa un bon moment.

Burkina Faso té prop de 12 mi-lions d’habitants i la major part de lagent és molt jove, cosa que implicauna gran demanda educativa en totsels nivells. Però la crisi que ens afectades dels anys 80 va portar lesautoritats a negociar i a signar unsacords per fer entrar el país en els pro-grames d’ajustament estructural delBanc Mundial i de l’FMI. Aquestespolítiques han incidit catastròficamenten el sistema educatiu burkinabès, queja tenia prou problemes.

El sistema educatiu es divideix enl’etapa preescolar (de 3 a 5 anys), pri-mària (de 6 a 15 anys), secundària isuperior. L’ensenyament primari,també conegut com a ensenyamentde base, té com a objectiu permetreadquirir uns coneixements i desenvo-lupar unes aptituds necessàries perparticipar en la vida de la comunitat,és a dir, per ser bons ciutadans.

Centrant-nos en aquesta etapa,hem de distingir l’escola a les grans

ciutats de l’escola al camp. A les ciu-tats, les aules estan construïdes desde fa temps i no responen al desen-volupament demogràfic actual; no hiha edificis nous excepte en l’àmbitprivat, on comença a haver-hi moltesescoles.

Per respondre ala demanda d’aules,es va posar en pràc-tica un sistema queno va funcionar.Com que cada mes-tre podia arribar atenir 150 alumnes,es va fer un grup dematí i un altre detarda. Els grupss’intercanviaven ca-da dia. Les conse-qüències d’aquestsistema van ser de-sastroses i els pares dels alumnes esvan queixar molt. La modificació nova ser millor: ara els alumnes hi vanmatí i tarda però les classes continuensent de 130 a 150 alumnes. Per això,els pares que poden porten els fills al’escola privada.

Al pobles, les escoles tenen tresaules, de manera que cadascunaserveix per a dos cursos. N’hi ha queestan fetes de tova, de palla o són tansols un porxo. Les condicions d’a-collida són penoses. Els nens han decaminar, a vegades, 8 o 10 quilòmetresper anar a l’escola, en ocasions sensemenjar, i només menjaran el dinar del’escola. Cal destacar que la taxad’escolaritat al món rural és baixa.

Els mestres es troben amb realitatsdures, els alumnes que arriben nous al’escola només parlen la llengua de laseva ètnia (que sovint no és la mateixaque sap el mestre) i això suposa que

mestre i alumnes poden estar unsmesos sense entendre’s. El sistemaescolar no està adaptat a la nostrarealitat, és calcat del sistema colonial.De mica en mica, els llibres es vanremodelant però el sistema en si no

respon a les necessitats del país.A Burkina Faso, no hi falten ni

personal ni idees per aconseguir ungran repte. El Govern, amb fonseconòmics externs, ha posat en marxaun programa de deu anys anomenatPDDEB. El contingut d’aquest pro-grama està molt bé però, com sem-pre, hi ha problemes per portar-lo aterme. Les escoles es construeixenperò estan inacabades. La màquina delPDDEB està bloquejada per mal-versació dels fons. El Govern hadestituït el ministre d’Ensenyamentper les múltiples disfuncions a l’horad’executar els treballs (aules inaca-bades, contractistes impagats, mal-versació de 750 milions de CFA).

Bé, no sabria com parar. El siste-ma escolar a Burkina és molt preo-cupant. Si, com diuen, l’educació ésla base de tot desenvolupament, en-cara tenim un llarg camí per recórrer.

—Ja fa temps que vostè està im-plicat amb els seus conciutadansimpulsant projectes per generarriquesa. Quina mena de projectesdesenvolupa i per què ho fa?—Des de fa molt temps treballo perdesenvolupar projectes perquè lameva filosofia és que treballar per aun mateix és millor que no pas espe-rar la pietat d’un estat que no sempreés agraït. Crear la pròpia empresa per-met realitzar-se un mateix i participaren el desenvolupament del propi país.Estic implicat en projectes de criad’aviram, també en l’àmbit del porcí.Així mateix, ajudo les dones a muntarels seus propis projectes i a buscar fi-nançament. Així, lluitem contra l’atur,el subdesenvolupament i la pobresa.

—En quins àmbits és desitjable lacol.laboració dels països occi-dentals i com s’ha d’actuar?—L’ajuda hauria d’estar orientada enl’àmbit de l’agricultura i la cria debestiar principalment. Hauria de con-sistir a donar suport per aprendre apescar en lloc de donar el peix. Enefecte, les associacions de dones i dejoves necessiten petites aportacions

econòmiques per llançar-se a accionsde poca envergadura però rendibles.

—Bobo Dioulasso és una de lesciutats amb més vida cultural delpaís. Expliqui’ns alguna de les ac-tivitats que organitzen i com ser-veixen per dinamitzar també l’eco-nomia de la ciutat.—La Semaine Nationale de la Cultu-re (SNC), celebrada a finals de març,és una manifestació important per atot Burkina Faso, igual que la SIAO iel FESPACO. Aplega els millorsgrups de les 13 regions de Burkinaque han resultat guanyadors en leseliminatòries regionals. Hi ha dansa,música tradicional i moderna, cançó...La SNC acull visitants de les pobla-cions locals i de països amics veïns iestrangers (europeus la majoria) ihomes de negocis de l’àmbit de lacultura. Per a la Costa d’Ivori, Mali,Ghana, Níger, Togo, Benín, etc. és l’o-portunitat per adreçar missatges deconcòrdia o amistat. A la gent li agra-da la cultura, la dansa. Per això, tambées fan vetllades populars als barris peral públic que no pot pagar. En elterreny econòmic, hi ha estands a

disposició dels emprenedors quevolen oferir alguna cosa: begudes,menjar, altres animacions. En defini-tiva, es teixeixen relacions.

—Què li diria a un jove burkina-bès que decidís emigrar a Europaperquè no veu futur al seu país?—Hi ha dos aspectes en aquesta pre-gunta. Si el que vol el jove és anar aEuropa per estudiar li diria que en-davant. Ara, al que hi vol anar a l’a-ventura, li ho desaconsellaria. Li fariacomprendre que les condicions devida a Europa s’han tornat molt du-res, la feina és precària per a tothom,sobretot per als clandestins. El riscd’acabar ofegat al mar és alt. Per con-tra, pot trobar una solució lluitant alpropi país a través d’un petit projectepel qual pugui sol.lcitar un microcrè-dit, malgrat la inhibició dels poderspúblics que no pensen més que en elpropi interès, oblidant les poblacionsque els han elegit. Finalment, la des-centralització en curs, ben portada,pot fer despertar la consciència de lagent en el sentit de fer-se càrrec delpropi desenvolupament.

M. Rosa Bayà

El senyor Ouedraogo és una persona singular.Farmacèutic culte i ben posicionat socialment,ha dedicat la seva vida a promoure projectesper generar feina i riquesa a la seva ciutat, BoboDioulasso. S’ha presentat com a candidat endiverses cites electorals però sempre l’handerrotat els partits majoritaris. La seva lluitahaurà de continuar, doncs, des de l’oposició.

DA

NIE

L N

INY

ER

OLA

4 dugú 3 5 dugú 3