POBLE VIU

Prou precarització de les treballadores de la neteja: per la munici-palització del servei

L’Entesa i CiU firmenel pacte del silenci

POBLE VIUButlletí Informatiu de la Candidatura d’Unitat Popular de Celrà · Núm. 4 · II Època · Agost 2009

El nou casal d’avis, a prop de convertir-se en realitat

L’Entesa i CiU firmenel pacte del silenci

POBLE VIU

Entesa i CiU firmen el pacte del silenciA final d’octubre l’Entesa per Celrà

i CiU van tancar un pacte de govern que els dóna majoria absoluta al con-sistori. El sorprenent de l’acord, a banda del fet que se suposava que l’Entesa era una formació progressis-ta, és la manera com s’ha formalitzat i la poca difusió que se n’ha fet entre la població. Sembla com si els fes vergonya. Ens preguntem quina és la veritable raó de tot plegat: encara ningú no ha vist les bases polítiques de l’acord (si és que existeixen), però sí que hem pogut veure el reparti-ment de regidories (amb els sous corresponents). Se suposa que tot pacte va precedit d’una negociació en clau política, és a dir, posar sobre la taula els dos programes electorals i tractar punt per punt per veure si re-alment és factible l’acord de govern, i pel que sabem això no ha estat així. Quina és la naturalesa real del pac-te? Un exemple: al ple d’octubre l’al-calde acusava el regidor de CiU de defensar interessos privats, al cap de quatre dies ja havien signat l’acord, i al ple de novembre l’Entesa va tornar a portar al ple dues propostes que anteriorment no s’havien aprovat grà-cies als vots de tota l’oposició (iCelrà, CiU i CUP); el regidor de CIU va do-

nar una sèrie d’excuses poc creïbles per rectificar el seu vot i afegir-lo als de l’Entesa.

En declaracions a la premsa co-marcal, Francesc Camps i Albert Puig justificaven la decisió argüint que ca-lia desencallar temes importants que no avançaven a causa de l’oposició, la qual posava pals a les rodes i no estava per la feina (sic). Res més lluny de la realitat: només cal resse-guir les actes dels plens per compro-

var que l’equip de govern ha tingut el nostre suport en projectes importants per al poble com el nou casal d’avis o la nova escola de dansa; el que cou a l’Entesa és tenir per primer cop una oposició de debò, amb la qual s’han de discutir les propostes d’uns i al-tres, i a això no hi estan acostumats. Des de la CUP creiem que l’Entesa ha pactat amb CiU per una raó molt simple: les poques ganes de negoci-ar i pactar. En lloc d’aprofitar aquest nou escenari polític tan interessant

–com el mateix alcalde el va definir a principi de legislatura–, amb quatre grups municipals, s’han estimat més pactar amb un grup que ja feia temps que els donava suport acrític gairebé sempre.

L’Entesa es declarava progressista i històricament va néixer amb l’objec-tiu d’enviar CiU a l’oposició. Uns anys després, sembla que els principis fundacionals s’han oblidat, i que no importen els mitjans per aconseguir la finalitat: continuar governant amb ma-joria suficient per fer i desfer sense pre-guntar a ningú. Ara són temps encara més difícils per a l’oposició, ja que el nou equip de govern ha marcat terreny i ha traçat clarament el rumb que vol seguir, negant-se a negociar els pres-supostos del 2009, convertint les jun-tes de portaveus en una farsa sense contingut, vetant les mocions que no els interessen i encara criticant l’oposi-ció per estar poc oberts al diàleg (!). Tot i això, continuarem intentant traslladar la veu de la ciutadania al consistori i fent propostes per defensar els inte-ressos del poble. Si d’alguna cosa ha servit el pacte és per desemmascarar les posicions d’uns i altres, i de ben se-gur això els acabarà passant factura, tant a l’Entesa com a CiU.

Creiem que l’Entesa ha pactat amb CiU per una raó molt simple: les poques ganes de negociar i pactar

COL·LABORA AMB LA CUP: Contacteu amb nosaltres o en-vieu les vostres suggerències a celra@cup.cat. També ens trobareu cada dimecres, a par-tir de les 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cívic La Fàbrica.

2

EDITORIAL

Els comptes, clarsDespeses i ingressos de la CUP de Celrà a l’exercici 2008:

Concepte Import TotalsIngressos Sou regidor 1.710 € Aportacions activitats 1.000 € 2.710 € Aportacions campanyes nacionals CUP 170 € Calçotada Popular 70 € Despeses Revista Poble Viu 1.200 € Aportacions a entitats culturals de Celrà 400 € Cartells i activitats 140 € 1.980 €

Romanent 730 €

POBLE VIU

Edició, redacció, fotografia i maque-tació: CUP Celrà Adreça electrònica: celra@cup.cat Web: www.celra.cup.cat

Butlletí Informatiu de la Candidatura d’Unitat Popular de Celrà · Núm. 4 · II Època · Juliol 2009

POBLE VIU

El nou casal d’avis, a prop de convertir-se en realitatEn el programa electoral de la CUP

ja proposàvem la construcció d’un nou casal d’avis amb més serveis. Durant tot el procés per aprovar el projecte de Can Ponach hem donat sempre el nostre suport a l’equip de govern, tot i que no sempre hi hem estat d’acord (per exemple, ens hauria agradat que els futurs usuaris i usuàries del centre haguessin pogut participar en el pro-jecte).

En tot cas, ara ens podem congratu-lar perquè en pocs mesos podrem inau-gurar i posteriorment gaudir d’aquesta nova infraestructura. Volem felicitar en especial els Amics del Centre Cívic i el Casal d’Avis El Caliu del Sol per la feina feta durant tots aquests anys. Sense la seva dedicació, paciència i treball, Can Ponach no seria una realitat pròxima.

Ara vindrà una feina molt important: decidir la nova junta del casal. Us em-placem a organitzar un procés partici-

patiu que impliqui a tothom i deixi enre-re antigues disputes i malentesos. Us animem a participar activament de Can Ponach per tal de convertir-lo en un

espai de reunió, esbarjo, diàleg, amb totes les activitats que fins ara feien el Casal d’Avis i els Amics del Centre Cí-vic i fins i tot encara més.

POBLE

VIU

3

Una altra edició de la Fira d’EntitatsUn any més, el 25 d’abril passat es

va celebrar la Fira d’Entitats de Celrà, una jornada de trobada, divulgació i coneixença mútua entre les diferents entitats del poble.

Des de la CUP volem felicitar i agrair la seva tasca a tots els col·lectius que dia a dia treballen per fer de Celrà un poble culturalment més viu i enfortir el seu teixit associatiu. En canvi, el que en cap cas podem felicitar és la de-cisió de CiU de participar en la Fira i intentar prendre el protagonisme a les entitats del poble. Mai cap altre partit polític no ho havia fet, i de fet la mateixa Entesa havia manifestat que aquest no és l’espai apropiat. Però les normes canvien en funció de les ne-cessitats. L’Entesa depèn del regidor de CiU per continuar gaudint d’una majoria absolutista que els permet fer i desfer a la seva manera sense comp-tar amb ningú, i aquest és el preu que

paguen: deixar que un partit polític or-ganitzi una parada ostentosa que poc o res té a veure ni amb la filosofia de les entitats ni amb els seus recursos.

Lamentem la falta de responsabilitat de CiU i l’Entesa, ja que han obert la porta a convertir un espai propi de les entitats en una fira de partits polítics. En qualsevol cas, òbviament la CUP mai no prendrà part a la Fira com a partit, per respecte a les entitats i a la feina que fan.

El Centre Cívic reobre les seves portes

Finalment, després de molts mesos sense poder gaudir d’aquest espai tan singular del poble, els celranencs i les celra-nenques podem tornar a utilitzar el Centre Cívic. Cal felicitar i en-coratjar les noves persones que el gestionen i cal també que entre tots i totes els ajudem a fer de La Fàbrica l’espai dinàmic que tots recordem d’uns anys enrere.

FOTO: WWW.CELRA.CAT

POBLE VIU

Prou precarització de les treballadores de la neteja: per la municipalització del servei

COP

DE

CUP

4

Consell Municipal de Cultura: un mal principi

Un Pla local de joventut de fireta

D’uns anys ençà l’Ajuntament de Celrà, governat per l’Entesa, té exter-nalitzat el servei de neteja dels edificis municipals. L’externalizació de serveis ha esdevingut una estratègia de molts governants per treure’s problemes de sobre, i sovint comporta una precarit-zació de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores que firmen contractes amb les empreses que gestionen els serveis.

Enguany l’equip de govern va tor-nar a treure a concurs públic el servei de neteja, aquesta vegada rebaixant hores de treball de les treballadores i dividint els espais municipals en dos lots diferenciats. Curiosament, només s’hi van presentar dues empreses, Ant Facilities SL i CLECE SA, les quals es van repartir els dos lots, equivalents respectivament a 62.789,77 euros i 54.195,78 euros, més IVA.

A preguntes de la CUP, el Sr. Alcal-de va contestar en el ple del mes de març que la reducció horària estava justificada per la incorporació de ma-quinària nova, una millora que facili-taria agilitar la feina i per tant reduir la

jornada laboral. A hores d’ara, però, el cert és que encara no hem vist cap d’aquestes noves màquines.

Des de la CUP proposem crear una brigada municipal de neteja, i equipa-rar la tasca d’aquestes treballadores a la que duen a terme les brigades municipals ja existents. Municipalitzar aquest servei i les seves treballado-res permetria estalviar una quantitat important de diners, que es queden les empreses adjudicatàries com a beneficis, i reinvertir aquest capital en la millora de les condicions labo-rals de les treballadores i del servei.

En el ple del mes d’abril es va apro-var el Pla local de joventut. La CUP va decidir no votar-hi a favor perquè considerem que l’equip de govern no té una voluntat política real de portar-lo a terme: la vaguetat i la manca de con-creció del seu contingut denoten més aviat que es tracta d’un pur tràmit per obtenir subvencions i aparentar que es treballa per al jovent.

El mateix regidor de Joventut (exis-teix, encara que no ho sembli) va ma-nifestar en un ple que calia accelerar el procés per poder optar a ajuts econò-mics. Des de la CUP apostem per un

Pla que respongui a les preocupacions reals de la població, però això no es pot fer supeditant l’elaboració del projecte a la finalització del termini per sol·licitar subvencions.

Continuem pensant que s’hauria de recuperar la figura de tècnic/a de jo-ventut, per canalitzar les inquietuds i necessitats del jovent i les entitats ju-venils del poble. Per què es va suprimir aquesta figura? Per què fa tants anys que no es fan polítiques juvenils en aquest municipi? Potser hi té a veure que una part del jovent és menor d’edat i l’altra no creu gaire en els polítics...

Al ple d’agost de 2007 es va aprovar per unanimitat una moció de la CUP, consensuada amb la resta de grups municipals, per la qual s’havia de constituir el Con-sell Municipal de Cultura, elaborar-ne el reglament i reactivar l’Hotel d’Entitats de Celrà. Després d’una llarga espera, fa unes setmanes per fi es va convocar la primera reunió del Consell; l’Hotel d’Enti-tats encara avui no té data ni lloc en ferm. Aquesta primera trobada va resultar tensa i polèmica a cau-sa, una vegada més, de la nul·la voluntat de l’equip de govern de dur a terme processos participa-tius: el maig de 2008 van sotmetre a aprovació inicial el reglament de funcionament del Consell sense ni tan sols presentar-lo a les entitats, i el setembre el van aprovar defi-nitivament amb els vots contraris d’iCelrà i la CUP.

Això va provocar una llarga discussió a la primera sessió del Consell, on moltes de les perso-nes representants de les entitats es van queixar de falta de trans-parència, ja que van rebre el re-glament a la mateixa reunió i en aquell mateix moment havien de decidir si els semblava bé o no. Lògicament, van manifestar el seu malestar i van prorrogar qual-sevol decisió sobre la qüestió, perquè primer estaven en l’obli-gació de presentar i discutir el reglament amb els socis i sòcies de les seves respectives entitats. Malgrat tan mal començament, volem confiar encara que aquest Consell s’acabi convertint en l’òr-gan de diàleg i decisió que hauria de ser.

POBLE VIU

En finalitzar les obres d’adequació i millora de l’estació de RENFE del poble, a principi d’octubre, vam que-dar estupefactes en comprovar que en tots els nous rètols que hi va col-locar ADIF el nom de Celrà no estava escrit en el nostre idioma. Els errors que perjudiquen la nostra llengua són constants i les respostes per solucio-nar-ho són lentes; per això vam con-siderar que calia restituir el topònim del poble sense esperar la correcció de l’error per part dels responsables.

Així, el passat divendres 17 d’octu-bre, un grup de militants de la CUP van acudir a l’estació de tren del po-

ble per normalitzar lingüísticament els rètols enganxant papers amb l’accent obert de la paraula Celrà so-bre els accents tancats de la versió errònia.

Durant l’acció no hi va faltar la nota pintoresca: un revisor d’un tren regional en direcció a Figueres que feia parada a l’estació va baixar del comboi amb la intenció d’impedir la catalanització dels rètols, i ens va obsequiar amb casposos improperis com «¡Separatistas de mierda!», en-tre altres floretes, davant la mirada atònita dels soferts usuaris i usuàries de la RENFE que viatjaven al tren.

Un Pla d’igualtat de debò o només per fer maco? Tenir un Pla d’igualtat entre dones

i homes al poble de Celrà hauria de servir d’alguna cosa més a part de fer publicitat de l’equip de govern i orga-nitzar algunes activitats: hauria de ser el pal de paller de les polítiques de l’Ajuntament de Celrà en tots els àm-bits municipals.

Per això és sorprenent comprovar com certes empreses contractades pel l’Ajuntament desconeixen aquest Pla i afavoreixen conductes discrimi-natòries. N’hem trobat exemples clars en les ofertes laborals que feien algu-nes d’aquestes empreses: per netejar només acceptaven currículums de do-

nes («dones de la neteja»), i el mateix cas es donava a la piscina municipal, on demanaven exclusivament «cam-breres». És indignant que avui dia a Celrà encara hi hagi empreses que discriminin per raó de sexe. És que un home no sap o no pot netejar? No sap o no pot servir en la barra d’un bar?

Des de la CUP apostem perquè el Pla d’igualtat entre dones i homes si-gui d’obligat compliment per a totes les empreses que contracta l’Ajuntament. També caldria donar-lo a conèixer a totes les altres empreses del poble i en general divulgar-lo més entre la ciutadania.

Normalització dels cartells de l’estació de RENFE

COP

DE

CUP

5

Gran èxit de la 3a Calçotada

Cap a dues-centes persones van assistir el passat dissabte dia 14 de març a la 3a Calço-tada Popular organitzada per la Candidatura d’Unitat Popular de Celrà. A partir de 2/4 d’1 del migdia el grup d’animació infantil Botxí Vermell va fer ballar nens i nenes i pares i mares amb les seves cançons. A les 2 va començar la calçotada, en què es van consumir gairebé 2.500 calçots i 220 botifarres, a ban-da dels plats vegetarians i les postres. Havent dinat vam poder gaudir de l’actuació del grup gi-roní El Pati, que va fer un recital de rumba catalana.

Un cop més volem agrair a tothom l’assistència a aquesta festa que ja s’ha consolidat entre nosaltres i creix any rere any.

POBLE VIU

L’activitat municipal des del setembre L’AJUNTAMENT

6

A les pàgines següents us oferim un resum dels punts que considerem més rellevants del desenvolupament dels plens ce-lebrats a l’Ajuntament des de setembre de 2008. Recordeu que al nostre web (http://celra.cup.cat/) podeu consultar el con-tingut íntegre de les mocions que presentem, i que les actes dels plens estan disponibles al web municipal www.celra.cat.

Setembre:l’Entesa manipula el text d’una moció conjunta

En aquest ple, força polèmic, l’Ente-sa i CiU van aprovar el Reglament del Consell Municipal de Cultura amb el vot contrari de la CUP (vegeu pàg. 4). En segon lloc, es va aprovar la modifi-cació de l’ordenança reguladora de la taxa per a la utilització d’instal·lacions culturals municipals, a partir de les al-legacions presentades. Tot i que l’alcal-de ens va acusar de ser «el primer grup municipal que manipula les entitats», per haver gosat reunir-nos-hi per parlar d’aquest tema, finalment ell mateix va votar a favor de la modificació. El punt més polèmic va ser l’aprovació d’una moció presentada per iCelrà i la CUP, a la qual s’havia afegit l’Entesa, en re-ferència al centenari de l’estelada. Al text que finalment es va dur a ple havia desaparegut aquest fragment: «[...] i en record dels objectius pels quals va ser creada: la recuperació de la plena sobirania per a Catalunya». Vam optar per votar-la de totes maneres però amb total desacord amb aquestes maneres de fer, que freguen la il·legalitat: com es pot modificar una moció conjunta sen-se el consentiment de la resta de grups que la presenten?

Octubre: per a què serveix la junta de portaveus?

D’aquest ple cal destacar l’aprova-ció de les Ordenances fiscals i la mo-dificació número 10 del PGOUM. A la Junta de Portaveus prèvia l’alcalde es va presentar amb propostes tancades a qualsevol tipus de negociació con-

Novembre: pressupos-tos participatius... entre Entesa i CiU

En el ple d’aquest mes s’havien d’aprovar els pressupostos per al 2009. La CUP va elaborar i fer arribar a tots els grups municipals del consis-tori un seguit de propostes (que troba-reu en aquestes mateixes pàgines). Però cap d’aquestes propostes no es va arribar a negociar mai: Entesa i CiU ja ho havien pactat tot. Abans del ple l’equip de govern va convocar una re-unió on no va posar sobre la taula cap tipus de proposta per debatre, però sí que va aprofitar per llançar tota mena d’acusacions a l’oposició. Lògicament en el ple vam votar en contra dels pressupostos.

Gener: s’aprova el projec-te de la nova escola de dansa

Del primer ple de l’any destaca l’aprovació del projecte de l’Escola Municipal de Dansa. Vam donar-hi su-port tot i els nostres recels per la ubi-cació de l’escola i la falta de diàleg a l’hora de consensuar el projecte amb els professionals implicats. La CUP

Febrer: l’Àrborètum no es farà a Celrà

Aquest mes es va aprovar, amb l’abstenció de la CUP, un conveni subscrit amb Sant Julià de Ramis que representa la pèrdua del projec-te Arborètum (Centre de Promoció i Desenvolupament de la Planta Orna-mental i de Jardí) per al municipi de Celrà. També es va aprovar l’expropi-ació d’una part d’una finca qualifica-da com a vial al carrer dels Sants, fet que valorem positivament, ja que mi-llorarà la comunicació entre el carrer Joan Alsina i el carrer de la Cabanya. El regidor de la CUP va preguntar, entre altres qüestions, per què unes mocions d’iCelrà que s’havien portat a Junta de Portaveus no havien entrat a l’ordre del dia; l’alcaldessa acciden-tal va ajornar les respostes per al ple següent.

Març: qui és que no té voluntat de consensuar projectes?

La qüestió més important d’aquest ple va ser l’aprovació de la modifica-ció puntual número 11 del PGOUM, per la qual es fa una permuta de la qualificació urbanística d’equipaments entre l’edifici de Can Ponach i uns ter-renys municipals situats davant del

junta posterior, i fins un dia abans del ple no vam rebre els documents rela-tius a les Ordenances. Davant aquest tarannà, ja habitual, vam optar per vo-tar en contra de totes dues propostes. Finalment, una altra mostra de l’estil de govern de l’Entesa: en aquest ple d’octubre hi figuraven dues propostes d’alcaldia que no s’havien tractat prè-viament a la Junta.

sempre ha defensat la necessitat de construir una nova escola de dansa; el problema és el de sempre: per a pro-jectes tan importants calen un diàleg i un consens previ, que tant en aquest com en la majoria de projectes de l’En-tesa brillen per la seva absència.

POBLE VIU

L’AJUNTAMENT

7

Aquest ple va estar dedicat a apro-var la modificació de les ordenances fiscals que regulen la utilització de les instal·lacions esportives, la piscina i els cursos i tallers del Patronat Muni-cipal d’Esports. El regidor de la CUP va qüestionar que aquest any no s’hi apliquessin descomptes per família nombrosa, tal com s’havia desprès de les paraules del regidor de CIU a la darrera reunió del Patronat; l’equip de govern va respondre que els ajuts es concediran en funció dels recursos de les famílies, a través d’un sistema de beques. També es va aprovar el Pla local de joventut, amb l’oposició de la CUP pels motius que exposem en l’ar-ticle de la pàgina 4.

Maig-juny: una fira caríssima

Com ja va sent habitual, els dar-rers plens s’han caracteritzat per la seva manca de contingut. El maig, en l’apartat de precs i preguntes el regi-dor de la CUP va mostrar la seva sor-presa per la manca d’aplicació del Pla d’igualtat en les ofertes de la borsa de treball (vegeu l’article de la pàgina 5). També vam preguntar quina despesa

PROPOSTA DE LA CUP PER ALS PRESSUPOSTOS MUNICIPALS 2009

Polítiques culturals: · Augment de la partida pressupos-tària destinada a cultura. · Creació d’una partida pressupostà-ria destinada a les entitats culturals del municipi. Obertura d’una convo-catòria anual de concessió de sub-vencions amb unes bases clares que garanteixin un tracte just i equitatiu.

Polítiques educatives: · Augment de la partida pressupos-tària destinada a educació.· Creació d’una partida pressupos-tària de 10.000 euros per a activitats en el món del lleure (cursos de pre-monitors, cursos de monitors, ajudes als casals d’estiu i d’hivern...).

Polítiques de participació i quali-tat democràtica: · Creació d’una partida pressupostà-ria destinada a fomentar polítiques participatives al municipi (pressu-postos participatius 2010...).

Polítiques d’inversió: · Construcció de dues pistes de tennis al costat de les actuals.· Partida pressupostària destinada al casal d’avis i centre de dia Can Ponach.· Millora i adequació del camp de futbol del polígon.

· Millora i adequació de l’hotel d’enti-tats de Celrà (teatre-ateneu).· Augment de la partida destinada a obres de carrers i vials, millora de paviments, manteniment de via pú-blica i zones verdes, infraestructura i mobiliari urbà.

Polítiques de personal i càrrecs electes: · Congelació salarial de tots els càr-recs electes i dels càrrecs de confi-ança.· Consolidació de la contractació laboral estable dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament que encara disposen de contractes tem-porals i precaris.· Augment d’un 5% dels sous de tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament.· Creació de places ocupades per personal municipal, fins ara exerci-des per personal d’empreses sub-contractades.

Despeses en béns corrents i ser-veis: · Realització d’un estudi que permeti construir la nova seu de l’escola de dansa.· Augment de la partida destinada a beques per accedir als serveis edu-catius i culturals.

CAP. Vam votar-hi en contra, ja que considerem que l’Ajuntament ha de vetllar per disposar de terrenys muni-cipals dedicats a equipaments públics i no pas transformar-los en parcel·les per a més habitatges unifamiliars. La CUP, vist que l’assistència a Junta de Portaveus tampoc garanteix que les mocions entrin a l’ordre del dia, va presentar una moció d’urgència respecte d’uns problemes a l’escola bressol Gínjols, que no va prosperar gràcies als vots d’Entesa i CiU. L’alcal-de va respondre tirant pilotes fora a les preguntes presentades al ple anterior (sobre els serveis de neteja dels edifi-cis municipals, vegeu pàg. 4).

Abril: s’aprova el Pla local de joventut

havia suposat per al municipi la fira Enfanga’t. L’alcalde va respondre al ple següent que el cost total ascen-dia a més de 39.000 euros. Segons l’equip de govern, l’Ajuntament n’as-sumeix un 12% (4.500 euros), però encara ara estan pendents de con-firmar subvencions per valor d’uns 12.000 euros. En cas que aquestes subvencions es deneguin l’Ajunta-ment es podria gastar aproximada-ment uns 17.000 euros (43,5% del total del pressupost). Ens preguntem si realment val la pena gastar-se una xifra tan considerable en aquesta fira

especialitzada quan, per exemple, es destina un pressupost inferior a un es-deveniment majoritari com és la festa major del poble. Del juny també cal destacar l’aprovació de les contribuci-ons especials que haurà de pagar el veïnat de la carretera de Palamós, del número 140 al 152. La CUP vam vo-tar-hi en contra després de reunir-nos amb diferents veïns i veïnes i compro-var que el procés no ha estat gens transparent. Es evident que cal soluci-onar la pavimentació d’aquest tram de carretera, però amb unes condicions justes i negociades.

POBLE VIU

Eva Tigerström i Carmen Martínez són les persones visibles i de referència de L’Armari, una entitat social de Celrà de la qual també formen part Jordi Artigal, Montse Palau i Marina Borda i que té com a objectiu determinant la solidaritat i la reutilització, el reciclatge i el consum responsable de la roba.

–Com funciona L’Armari? Què feu exac-tament i quina és la vostra filosofia? –Ens hem associat de forma voluntària per oferir un espai on la gent del poble pugui portar la roba que ja no vol i que aquesta, un cop seleccionada, pugui tor-nar a fer servei. No tenim cap lligam amb cap associació ni amb cap institució, però sí que col·laborem de forma puntual i es-pecífica en projectes escollits i aprovats per nosaltres.

–Quina roba recolliu, i a què la destineu?–Recollim roba usada, i també sabates, complements... Setmanalment destriem tot el que ens arriba i en seleccionem el destí. Un 25% aproximadament es que-da a L’Armari i es posa a la venda, i la resta es distribueix, segons les caracte-rístiques de les peces, entre projectes diversos de solidaritat nacional (l’Escala, Sant Pere Pescador...) o internacional (Senegal, Cuba, Ucraïna...).

–Qui pot anar a buscar roba a L’Armari? Què en demaneu?–L’Armari és un espai obert a tothom. Obrim els dimarts a la tarda de 4 a 8 de la tarda, i els preus de la roba en venda oscil·len entre els 25 cèntims i els 4 €. Per exemple, uns texans valen 1 €.

–Dels diners que obteniu, què en feu?–Els diners que anem recollint van desti-nats a diversos projectes que hem consi-derat dignes de compromís i ajuda, com ara l’enviament de roba a Cuba després de l’huracà del 2008. També des de l’any passat la nostra associació ha entrat

amb força en un projecte que ens sem-bla de gran interès: estem col·laborant amb la cooperativa de joves de Díatock, al Senegal, per a la creació d’una escola-taller de confecció i patronatge adreçada als i a les joves del poble. Col·laborem en moments puntuals amb entitats diverses, com ACCEM (Asociación Comisión Ca-tòlica Española de Migración), la Casa d’Acollida de dones maltractades de Girona, les escoles del municipi, els ser-veis socials del poble, Creu Roja (amb el repartiment de joguines de Reis)... I des del mes de febrer del 2009 participem en l’enviament periòdic de roba i sabates a un orfenat de Kàtmandu (Nepal); hi po-sem la roba i assumim les despeses de cada tramesa. –I vosaltres, hi guanyeu diners?–Nosaltres treballem per l’associació de forma totalment altruista. La nostra tas-ca és voluntària i no tenim cap mena de retribució econòmica pel temps i dedica-ció que entreguem a L’Armari. Ho fem perquè creiem que d’aquesta manera responem al consumisme salvatge que s’imposa socialment.

–Quins són els vostres problemes actu-als i quins reptes de futur us plantegeu?–Ens agradaria que el nostre projecte fos

conegut i compartit per més gent: nova gent acostant-se a L’Armari a comprar roba i nova gent col·laborant-hi voluntà-riament amb part del seu temps. També voldríem disposar un local només per a nosaltres, on poguéssim tenir més espai per organitzar millor tot el gènere. Apro-fitem l’espai que ens oferiu amb aquesta entrevista per fer la demanda: si algú dis-posa d’un local gran que ens pugui servir per a la nostra tasca, li agrairem que ens ho faci saber; formalment podria tenir l’aspecte d’una botiga de roba de sego-na mà per a tothom. També ens agrada-ria trobar maneres d’enviar roba a altres llocs del món per continuar amb la nostra tasca de solidaritat internacional i com-promís amb la gent més necessitada.

L’Armari: un projecte de reciclatge, consum responsable i solidaritat

L’ARMARI + PROJECTE DÍATOCK (SENEGAL) = SOLIDARITAT.

Nota: Poble Viu no comparteix necessàriament l’opinió de les persones entrevistades, com tampoc les persones entrevistades comparteixen necessàri-ament l’opinió de Poble Viu.

L’ENTREVISTA

8

Per a més informació:L’Armari està situat a l’edifici de les Esco-les Velles (davant del mercat), a la car-retera de Juià, núm. 88, de Celrà. Obre cada dimarts de 4 a 8 de la tarda.Tel. contacte de les seves responsables: 972 49 28 67 – 639 113 715 (Carmen) i 972 49 27 72 – 625 431 282 (Eva).