platurismebcn2015 diagnosi estrategica · 2009-12-02 · de la tasca realitzada fins ara, amb...

>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Document >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

Diagnosi estratègica

Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Octubre 2009 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

www.turismebcn2015.cat

www.barcelonaturisme.cat

www.bcn.cat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 1

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Índex Presentació Introducció 1. Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona El perquè: origen, oportunitats i objectius 10 El Pla d’Actuació Municipal Oficina del Pla Estratègic Estructura de gestió del Pla Plans de referència, organismes i institucions diverses Principis del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona Criteris i objectius Presentació del Pla El com: procés metodològic 18 Dues fases de treball Els Focus Grups i el Qüestionari: full de ruta per a l’anàlisi i la diagnosi Qüestionari Senat Turisme i Ciutat Les informacions i les opinions: una doble línia de treball Dades Estudis Informes i dictàmens Grups de Treball Tècnic Opinions i percepcions Estudis d’opinió Opinió publicada Visió grups municipals Entrevistes

Copsar l’opinió, les Comissions de treball Actuacions i dinàmiques generades pel Pla Estratègic La comunicació del Pla Estratègic El document Diagnosi estratègica 2. Anàlisi estratègica Les ciutats i el turisme 39 El turisme, activitat econòmica dels nuclis urbans El turisme i l’economia del coneixement Elements de creixement i competitivitat entre les ciutats El territori, suport i recurs de tota activitat turística Diversitat de visitants i usos a les ciutats Les relacions entre veïns i visitants

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 2

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Context de referència 43 Econòmic: del món fins a Barcelona Territorial: límits territorials Sociodemogràfic Medi ambiental Entorn turístic Punt de partida i principals fites 53 El Pla de les 7 Barcelones Creació del Consorci de Turisme de Barcelona Plans de referència 56 Pla Territorial Metropolità de Barcelona Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Pla Estratègic de Turisme de Catalunya Plan Turismo Español. Horizonte 2020 Tendències i reptes que afronta el turisme 61 Tendències generals de l’oferta i la demanda Turisme urbà i cultura Principals reptes i tendències del turisme urbà del segle XXI La ciutat de Barcelona 69 Una nova escala en les comunicacions Noves oportunitats urbanes El turisme a Barcelona 72 Oferta Demanda Impacte econòmic El turisme a Ciutat Vella 96 Aspectes sociodemogràfics i econòmics Densitat turística i opinió sobre el turisme Àmbits de gestió 103 Àmbit estatal La gestió del turisme a Catalunya L’Administració local La Diputació de Barcelona L’Ajuntament de Barcelona Turisme de Barcelona Imatge percebuda i posició competitiva de Barcelona: una mirada externa 109 A nivell espanyol, Barcelona ocupa una posició clara de lideratge A nivell internacional, ha agafat el pilot destacat Turisme de Barcelona, organisme pioner i exitós, però amb alguna feblesa La metròpoli i el City Marketing guanyen pes a les ciutats capdavanteres Internet està infrautilitzat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 3

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Barcelona, una de les ciutats millor valorades i “més estimades” pels internautes Barcelona és una de les ciutats més desitjades del món L’estil de vida mediterrani i l’arquitectura, el millor de Barcelona Massificació i inseguretat, el pitjor París, Madrid i Roma: les companyes de grup Cosmopolita, dinàmica, moderna, amb estil... i també artística, cultural i creativa La imatge percebuda de Barcelona a través del producte comercialitzat Les opinions: una mirada interna 123 Una ciutat heterogènia i canviant Les opinions polaritzades: entre l’elogi i la crítica L’efecte aparador Un punt de conflicte De la tolerància a l’incivisme Debat ciutadà El turisme és cosa de tots 3. Diagnosi estratègica: els 150 aspectes clau Oferta i demanda: el posicionament turístic internacional 131 Política, gestió i promoció: la governança de l’activitat turística 134 Aspectes econòmics i sectorials: la dimensió econòmica i empresarial 139 Aspectes socials i culturals: una mirada ciutadana 145 Aspectes territorials: la base del desenvolupament 148 Ciutat Vella: el repte 151 Síntesi estratègica 154 Annex Relació de participants 158 Activitat realitzada 173 Estudis 177 Grups de Treball Tècnic 181 Documentació generada pel Pla Estratègic 183 Documentació consultada 185

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 4

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 5

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Presentació Quan, el maig del 2008, Jordi William Carnes i Joan Gaspart em van proposar que coordinés l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona que l’Ajuntament havia definit al seu Pla d’Actuació Municipal del quatrienni 07-11 i que havia encarregat a Turisme de Barcelona de realitzar, em donaren dos criteris: promoure una dinàmica participativa on es comptés amb tothom, amb l’objectiu d’establir un Pla de consens i de ciutat, i que “em prengués el meu temps” per tal de posar coneixement en profunditat i d’anar més enllà de la conjuntura immediata. En acceptar la seva proposta, coincidírem en valorar la conveniència de plantejar el futur d’una realitat d’èxit com és el turisme a Barcelona i com d’adequat era que ho féssim en un moment en què les coses anaven bé. Qui ho havia de dir! Just començar les nostres tasques esclata la fulgurant crisi financera d’abast mundial i, a casa nostra, també la immobiliària, amb el seu impacte a tots els sectors i activitats econòmiques, inclòs el turisme. Aquesta situació encara fa més necessari que mai el procés de reflexió sobre el turisme i la ciutat que el Pla Estratègic està desenvolupant. Només un treball ben fet, amb esperit creatiu, partint de la tasca realitzada fins ara, amb participació de tots els agents i sectors ciutadans implicats, ens ha de permetre estar més ben preparats per afrontar la sortida de la crisi amb nous criteris, dinàmiques i instruments per millorar l’activitat turística a Barcelona i garantir un bon encaix dels seus impactes en la vida quotidiana de la ciutat. Per mi, avui Barcelona és una magnífica destinació de turisme urbà, essent una ciutat plural i diversa en les seves activitats socials i econòmiques. Així ha de continuar, tot cercant la realització d’una activitat turística sostenible des del punt de vista social, ambiental, econòmic i patrimonial. Hem de saber i ser conscients que “amb les coses de menjar no es juga” i que amb els ciutadans i la ciutat tampoc. Aquest és el repte de futur, encaixar bé les diverses vivències, aprofitaments i realitats del turisme a la ciutat per tal de poder mantenir el nostre posicionament privilegiat i la nostra identitat. En aquesta primera fase hem escoltat moltes veus, totes aquelles que ens calien per comprendre allà on som. Hem estudiat aspectes cabdals de la realitat d’aquesta “indústria” a la ciutat i de com se’ns valora més enllà. Hem procurat fer-ho amb una mirada transversal, plural i sincera. Hem descobert, per sobre de tot, l’estimació i el compromís amb Barcelona de les més de 500 persones de totes condicions que han participat en treballs, grups, comissions i espais de reflexió que ens han aportat el seu coneixement i la seva vivència personal. El diagnòstic que fem de la realitat turística de la destinació Barcelona, que presentem en aquest document, creiem que abasta tota la seva àmplia dimensió i la seva incidència ciutadana, que és ponderat i que pot ser compartit i consensuat per moltes persones i institucions i que és la base adequada per a construir les propostes de futur. Amb tot aquest bagatge hem après que, tots plegats, tenim el coneixement, la capacitat i la voluntat de repensar el turisme a la ciutat de Barcelona i de millorar-lo, posar-lo al dia i encaixar-lo adequadament en les dinàmiques de la nostra ciutat i país.

Enric Truñó i Lagares

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 6

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 7

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Introducció El document Diagnosi estratègica que presentem a data d’octubre de 2009, recull les aportacions en clau d’anàlisi i diagnosi sobre el turisme a Barcelona efectuades pel Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona al llarg dels darrers mesos. Des de mitjans de 2008, l’Oficina del Pla condueix el procés de reflexió turisme i ciutat, que metodològicament es divideix en dues parts fonamentals: la fase de Diagnosi Estratègica i la fase d’Estratègia i Propostes. La primera fase de treball, que ha tingut lloc durant el període de setembre 2008 a octubre 2009, ha dut a terme una intensa anàlisi i diagnosi de la situació turística de Barcelona, parant una atenció especial als seus aspectes territorials, sectorials, econòmics, socials i culturals, i assumint sempre una perspectiva integral del fet turístic en ell mateix. No podem deixar de remarcar un aspecte que ha estat fonamental al llarg d’aquesta feina, i que ha marcat el camí i la manera de fer del Pla al llarg del procés d’anàlisi i diagnosi: la participació i la implicació de la societat en la reflexió turisme i ciutat. Així, l’anàlisi i consegüent diagnosi del turisme a Barcelona s’ha desenvolupat a partir d’un procés reflexió i acció en el que s’ha pretès, volgudament, que la implicació i participació de la ciutadania fos àmplia i constant, essent mètode i finalitat del procés al mateix temps. Simultàniament, s’ha fet un esforç molt important en la creació de dades i informacions objectives, amb l’interès de conèixer amb precisió i major rigor la realitat del turisme a Barcelona. El present document posa en valor el procés recorregut, la participació aconseguida i el coneixement assolit al llarg del desenvolupament del Pla, que en aquests moments es troba a la meitat del seu recorregut. En aquest document, l’Oficina del Pla presenta una diagnosi estratègica del turisme a Barcelona: diagnosticar significa retratar les situacions més complexes de la realitat, advertir sobre els seus matisos, entendre o desafiar les seves lògiques; estratègia significa visió i compromís. La diagnosi estratègica del turisme a Barcelona que aquí es presenta és més que una radiografia de la realitat, és una anàlisi feta des del compromís i la visió de millora. En un primer apartat introductori s’exposen els orígens, objectius, propòsits i metodologia de treball que han guiat el curs del Pla, ressaltant els fils conductors del seu recorregut: els òrgans de gestió, els principis inspiradors, els objectius, propòsits i horitzó, els criteris de treball, les accions i mètodes, les grans àrees de treball... Seguidament, el segon capítol del document presenta una anàlisi estratègica del turisme a Barcelona: s’hi exposa un breu marc teòric sobre les relacions entre turisme i ciutat i les principals tendències i reptes que actualment afronta el turisme a nivell global; també es presenta un context de referència per comprendre el sistema turístic, tant des del punt de vista mundial com local i atenent a les variables econòmica, territorial, sociodemogràfica i mediambiental. En aquest capítol també s’efectua una anàlisi de la situació turística actual de Barcelona, destacant les principals fites que han marcat la seva recent evolució; així mateix es realitza una aproximació als plans estratègics de referència, tant els actuals com els antecedents i s’elabora una anàlisi dels principals aspectes que conformen l’oferta i la demanda turística de la ciutat, parant una atenció especial al cas de Ciutat Vella i reflexionant, finalment, sobre la imatge externa de la ciutat, la seva competitivitat turística i les opinions i discursos interns. El capítol tercer del document inclou la diagnosi estratègica, el cos central de la qual consisteix en un llistat de 150 punts que, com a conclusions, conforma allò que l’Oficina entén com el més destacat de la complexa realitat del turisme i la ciutat a Barcelona: els aspectes clau a considerar. Una síntesi del mateix conclou aquest capítol.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 8

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalment, s’inclou un annex que a modus de memòria participativa, relaciona els participants en els diversos espais de debat i participació del Pla, les principals activitats, la documentació consultada... Amb el document Diagnosi estratègica el Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona arriba a la meitat del seu recorregut. Amb ell, conclou la primera fase de treball i entreobre la segona etapa, la part dedicada a les propostes.

Oficina del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona

Octubre 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 9

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Capítol 1 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 10

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El perquè: origen, oportunitats i objectius El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut un dels fenòmens de major creixement i repercussió social i econòmica a la Barcelona dels darrers temps; l’activitat turística, que ha experimentat una crescuda considerable tant en la seva oferta com en la seva demanda, ha comportat canvis i efectes notables al conjunt de la ciutat. D’ençà de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, el creixement turístic de Barcelona ha seguit un ritme veritablement ascendent, tot especialitzant i diversificant cada vegada més la seva oferta i demanda. Certament, el context olímpic va afavorir la projecció internacional de la imatge de Barcelona, que en aquells moments es presentava renovada i amb nous valors i propostes adaptades als mercats emergents. En aquest context naixia el Consorci Turisme de Barcelona, essent fruit d’un acord entre el sector públic i privat de la ciutat, que amb la seva posada en marxa va treballar per donar continuïtat a l’empenta propiciada pels Jocs Olímpics, afavorint que l’àmplia planta hotelera, de serveis i noves infrastructures de la ciutat s’anessin rendibilitzant i millorant amb el pas del temps. Turisme de Barcelona es creava fruit d’un acord i estreta relació de complicitat i suport entre l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona, que tot aprofitant l’avinentesa dels Jocs del 92 establien les bases i l’organització operativa per al creixement turístic de Barcelona. Des d’aleshores, Turisme de Barcelona ha desenvolupat i concretat diversos programes i actuacions per a la promoció turística de la ciutat, convertint Barcelona en el municipi europeu que, proporcionalment, més ha crescut pel que fa al sector turístic. Avui dia, la ciutat de Barcelona es troba entre les principals destinacions internacionals de turisme urbà. Cal assumir que el turisme esdevé un element clarament estructurant de la ciutat, ja que la seva activitat incideix de manera transversal al conjunt de la societat i afecta la seva vida econòmica, social, cultural i territorial en múltiples vessants; de fet, difícilment podem imaginar Barcelona sense turisme, de la mateixa manera que els grans o mitjans centres urbans d’arreu del món tampoc no poden concebre’s sense l’activitat turística, els fluxos de la qual es combinen amb l’entrada de tot tipus de visitants que utilitzen i viuen la ciutat i els seus entorns per motius cada cop més plurals. El turisme està en alça a tot el món. I en concret el turisme urbà és un dels que experimenta major creixement, tot formant part indiscutible dels processos de terciarització que viuen la majoria de ciutats i països d’arreu del món; així, el turisme suposa un dels pilars econòmics més importants d’aquests territoris, conjuntament amb altres formes d’economia, com els serveis a les empreses o l’economia del coneixement, entre d’altres. La projecció i reconeixement internacional de la imatge de la ciutat, el dinamisme econòmic i empresarial, la generació d’ocupació, creixement i diversificació de llocs de treball, la revitalització dels sectors culturals, d’oci i lleure i l’ampliació de les infrastructures d’acollida, transports, planta hotelera i serveis en general, són algunes de les bases i efectes més importants que es deriven del turisme a Barcelona. Avui dia, Barcelona és una destinació turística de consolidat reconeixement internacional, que rep grans quantitats de visitants que acudeixen a la ciutat motivats per diverses raons (oci, negoci, formació, temes mèdics, esportius, etc.). La condició de ciutat turística ha comportat una sèrie d’adaptacions funcionals i socials, de manera que els barcelonins, en un marge relativament curt de temps, han hagut d’aprendre a conviure amb els nous “ciutadans temporals” que escullen Barcelona per fer negocis, cultura, formar-se i gaudir. Tot plegat, forma part d’un procés en el que institucions, sectors, ciutadania i visitants han d’aprendre a conciliar la mútua coexistència, a fi i efecte d’obtenir més qualitat de vida, millors experiències i millor rendiment.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 11

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El conjunt dels efectes que l’activitat turística genera a la societat són certament complexos, i no hi ha dubte que una visió global dels impactes positius i negatius d’aquesta activitat pot ajudar a comprendre millor els processos del turisme i la ciutat en general. Sovint, però, alguns dels efectes del turisme provoquen molèsties i incomoditats a la ciutadania, fet que pot dificultar una comprensió i visió positiva del fenomen turístic en si mateix. Les molèsties que experimenten alguns veïns, i que generen malestar i sentiments en contra del turisme, acaben confluint i retroalimentant alguns discursos i opinions públiques (i/o publicades) per part de periodistes, intel·lectuals o professionals que tenen capacitat de difusió i adhesió, construint així un discurs social escèptic o contrari al turisme. Avui, Barcelona es planteja nous reptes i propòsits, que requereixen un profund procés de reflexió que passa pel replantejament d’algunes qüestions clau, com per exemple el tipus de creixement i model de gestió turística, la quantitat i conseqüències dels impactes i efectes del turisme i les formes de convivència que es produeixen entre barcelonins i visitants. El Pla d’Actuació Municipal Sensible a tots aquests temes i nova realitat, el Programa d’Actuació Municipal (PAM) elaborat per l’Ajuntament de Barcelona pel període 2008-2011 i aprovat a 31 d’octubre de 2008, ha inclòs els següents objectius i línies d’actuació: (http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4448,294052930_299029457_1,00.html) Eix d’actuació 4

Desenvolupament econòmic i ocupació de qualitat. Aprofundir en un model de turisme de qualitat que s’integri en la realitat de la ciutat i es concerti amb els sectors implicats.

Eix d’actuació 10 Capitalitat

Barcelona també haurà de tenir un paper de lideratge mitjançant la promoció de la ciutat com a seu internacional de fires, convencions i congressos.

Pel que fa específicament al turisme, el PAM estableix una línia d’actuació que defineix la missió i comprèn quatre grans objectius, que emmarquen un conjunt de mesures. Línia d’actuació 3.8 Turisme Missió Reforçar l’atractiu turístic de Barcelona i posicionar-la internacionalment, donant valor al seu fet diferencial i potenciant el turisme de qualitat, a més de millorar els mecanismes de gestió dels efectes del turisme a la ciutat conjuntament amb els veïns i comunicar-ne els factors positius.

3.8.1 Objectiu 1. Promoure un model de turisme que potenciï l’equilibri entre residents i turistes, preservant així els valors identitaris de la ciutat

3.8.1.1. Elaborarem un Pla estratègic de turisme concertat amb els sectors implicats que abordi la necessitat de planificació de la capacitat d’acollida dels turistes i garanteixi la qualitat i sostenibilitat del sector empresarial de la ciutat.

http://w3.bcn.es/XMLServeis/XMLHomeLinkPl/0,4448,294052930_299029457_1,00.html

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 12

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

3.8.1.2. Analitzarem la capacitat d’atenció turística de la ciutat d’acord amb les característiques de l’espai públic de cada barri i amb relació als impactes generats pel turisme. 3.8.1.3. Promourem el turisme cultural basat en els elements identitaris de la ciutat com la llengua catalana, la capitalitat, el patrimoni arquitectònic característic o la gastronomia catalana. 3.8.1.4. Promourem un turisme que incorpori les actituds cíviques com a valor de convivència.

3.8.2. Objectiu 2. Potenciar l’impacte econòmic del turisme

Mesures. 3.8.2.1. Fomentarem la millora de la repercussió econòmica del turisme en el conjunt de la ciutat mitjançant la promoció permanent de l’oferta de qualitat. 3.8.2.2. Aprofundirem en la segmentació com a eina estratègica per a la planificació de la promoció turística de la ciutat tan sectorial (congressos, convencions i incentius, creuers, turisme social, etc.) com territorial. 3.8.2.3. Promourem la posada en valor dels elements culturals amb potencial interès turístic del conjunt de Barcelona.

Objectiu 3. Consolidar la imatge internacional de Barcelona Mesures.

3.8.3.1. Afavorirem que el visitant repeteixi la visita a la ciutat a través de la renovació de l’oferta turística, la coordinació amb els serveis de la ciutat i la millora contínua de l’atenció. 3.8.3.2. Vincularem la promoció econòmica i turística als esdeveniments i elements de projecció internacional positiva de la ciutat.

Objectiu 4. Afavorir l’accessibilitat del turisme a la ciutat i promoure l’eficiència en els sistemes d’acollida i mobilitat a l’interior de la ciutat

Mesures.

3.8.4.1. Promourem la quantitat i la freqüència de vols intercontinentals directes a Barcelona amb la col·laboració de les institucions i entitats. 3.8.4.2. Promourem sistemes de coordinació entre institucions, entitats i operadors per garantir aquesta eficiència i, de manera especial, en els esdeveniments de caràcter turístic de dimensions més significatives. 3.8.4.3. Potenciarem la mobilitat sostenible dels visitants, en particular en transport públic col·lectiu, promovent la coordinació dels agents en matèria turística, de mobilitat i transports de viatgers.

L’Ajuntament de Barcelona va procedir a encarregar a Turisme de Barcelona la realització del Pla Estratègic, atenent a la seva llarga i valuosa experiència en temes de turisme i ciutat. Per la seva banda, el Consorci Turisme de Barcelona, com a organisme responsable de la promoció turística de la ciutat, situa la seva actuació en el marc del desenvolupament econòmic i social i

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 13

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

de qualitat de la vida de Barcelona, tot treballant amb el criteri d’impulsar i millorar la realitat de tot el sector turístic. Turisme de Barcelona comparteix aquesta mateixa inquietud de reflexió sobre l’encaix del turisme a la ciutat, de manera que assumeix, amb total convicció, l’encàrrec municipal del Pla Estratègic. Partint de la realitat actual i de l’experiència de Turisme de Barcelona, la realització del Pla Estratègic engega un procés de reflexió sobre el model de turisme a la ciutat, que ha de servir per definir les futures estratègies d’actuació necessàries per mantenir o incrementar l’interès dels ciutadans, els sectors econòmics, les institucions i els visitants de la ciutat. Alhora, el Pla vol implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de Barcelona, en la mesura que pretén construir les bases d’un model turístic que potenciï l’equilibri entre residents i visitants, tot preservant els valors d’identitat i de convivència a la ciutat. Al mateix temps, el Pla establirà les actuacions a dur a terme pels diferents agents públics i privats que incideixen en el sector turístic de la ciutat, per tal de garantir la sostenibilitat i continuïtat de l’èxit en el futur. Oficina del Pla Estratègic Per tal de portar a terme el procés de reflexió turisme i ciutat, Turisme de Barcelona va decidir constituir una Oficina de treball ad hoc, conformada per un Coordinador i un equip tècnic que s’encarregués de desenvolupar el procés de reflexió turisme i ciutat al llarg del bienni 2008-2010. La coordinació del Pla Estratègic ha estat encarregada a Enric Truñó, qui compte amb una llarga experiència en el món del turisme i de la política municipal. Pel que fa a l’Oficina constituïda expressament per a la realització del Pla, aquesta compte amb un equip de tècnics pluridisciplinars: Joan Serra, Director de Continguts; Xavier Suñol, Director d’Operacions; Jordi Moll i Saida Palou, equip tècnic. També es compta amb una responsable d’Administració, Míriam Antequera. La creació d’un equip de treball que assumís la conducció tècnica del Pla va ser una decisió clara de Turisme de Barcelona, ja que amb la constitució d’una Oficina “autònoma”, Turisme de Barcelona pot desenvolupar i integrar en els seus òrgans el procés de reflexió turisme i ciutat tot mantenint una justa combinació entre la implicació i la distància al llarg del procés. Turisme de Barcelona acompanya i es compromet amb el Pla Estratègic, i aquest fet beneficia el treball de la pròpia Oficina, ja que situa el desenvolupament del Pla en una relació equidistant entre l’Ajuntament i el Consorci Turisme de Barcelona, institucions que li fan confiança i que en són les principals responsables. L’Oficina del Pla treballa amb autonomia i llibertat i gràcies al compromís i suport de l’administració municipal i del Consorci Turisme de Barcelona. El seu màxim objectiu és respondre a les necessitats de la ciutat. Estructura de gestió del Pla Atenent a aquestes responsabilitats, l’estructura de gestió del Pla s’organitza en funció de tres òrgans principals: Comitè Tècnic, Consell d’Assessors i Consell Directiu, que garanteixen el desenvolupament del Pla. El Comitè Tècnic, de caire permanent, l’integra el Director General de Turisme de Barcelona, Pere Duran, l’Adjunta a Direcció, Joana Homs, el Director de Coordinació i Programes Estratègics de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Joan Torrella i el Coordinador i els membres de l’Oficina del Pla Estratègic. El Comitè Tècnic té la responsabilitat de garantir la dinàmica de procés del Pla.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 14

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’Oficina compta amb el suport d’experts del turisme que, constituïts en Consell Assessor, aporten una visió i revisió externa i experta del procés i treball del Pla Estratègic. Josep Ros, Francesc López Palomeque, Josep Chias i Ángel Díaz són els membres assessors del Pla. El Consell Executiu del Consorci Turisme de Barcelona actua com a Consell Directiu del Pla. És format pels representants de les institucions, Ajuntament i Cambra de Comerç, així com representants del món del turisme i la ciutat. Enguany s’ha ampliat la seva composició amb la participació dels diversos grups municipals. Plans de referència, organismes i institucions diverses La ciutat de Barcelona compta amb una llarga experiència en l’elaboració de plans estratègics, que permeten conèixer i planificar aspectes de la realitat d’una manera organitzada i des del consens. Des d’un primer moment, el Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona té com a referència el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona www.bcn2000.es que compta amb un reconegut bagatge i experiència en l’anàlisi i diagnosi de la realitat barcelonina i el seu entorn metropolità. La coordinació establerta amb el Pla Metropolità permet que el present Pla sigui desenvolupat en els processos de reflexió global que la ciutat, i el seu entorn metropolità, té endegats des de fa 20 anys. Igualment, es compta amb l’experiència i referència del Pla Territorial Metropolità de Barcelona, que analitza i diagnostica les dinàmiques tant d’ocupació del territori com de les activitats econòmiques de la zona metropolitana de Barcelona, plantejant reptes i possibles escenaris d’evolució de futur, tant des del punt de vista sociodemogràfic com econòmic. Recentment, la Generalitat de Catalunya també ha definit el seu primer Pla Estratègic de Turisme de Catalunya www.gencat.cat/diue/ambits/turisme que s’emmarca en el període 2005-2010 i que busca una més efectiva rendibilitat i potenciació dels recursos turístics de la destinació Catalunya. Per la seva part, el Ministeri de Turisme del Govern espanyol va aprovar, l’any 2007, el Plan de Turismo Español – Horizonte 2020. www.turismo2020.es Més enllà de comptar amb la referència i experiència d’altres plans estratègics significatius pel turisme a Barcelona, el Pla també s’integra en les dinàmiques i processos d’institucions i organismes de la ciutat de Barcelona que contemplen el turisme o la ciutat en general com un dels seus temes d’interès. Així, el Consell de Ciutat www.conselldeciutat.cat o el Consell Econòmic i Social de Barcelona www.bcn.es/cesb incideixen en la reflexió i tasca del Pla Estratègic, de la mateixa manera que aquestes institucions incorporen les línies de pensament i estratègia del Pla.

Consell de Ciutat. Comissió permanent Consell Econòmic i Social de Barcelona 15 desembre 2008 13 març 2009

http://www.bcn2000.es/

http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme

http://www.turismo2020.es

http://www.conselldeciutat.cat

http://www.bcn.es/cesb

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 15

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Consell de Ciutat ha constituït una Comissió de Treball específica per aportar les seves reflexions i per debatre la Diagnosi i la Proposta Estratègica del Pla. Aquesta comissió emetrà un dictamen al respecte que serà presentat en el Plenari del Consell de Ciutat. Conjuntament amb el Pla Estratègic, el Consell Econòmic i Social de Barcelona ha convocat un grup de treball per afrofundir en els aspectes de la professionalitat i la qualitat. Durant el procés del Pla, s’estableixen mecanismes d’enllaç amb altres institucions i organismes de la ciutat i del país per tal de compartir i alinear els objectius estratègics d’encaix del turisme a la ciutat. El conjunt de vincles i enllaços institucionals que s’estructuren durant el procés del Pla, suposen una manera per compartir i alhora per nodrir els propis objectius i línies de treball, i s’entén, per tant, que teixir aquestes relacions conforme una part fonamental del mateix procés de reflexió turisme i ciutat. El Pla es posiciona com una “finestra oberta” per canalitzar tota mena d’iniciatives (estudis, investigacions i recerques) que de manera directa o indirecta incideixen en el binomi turisme i ciutat i que, per aquesta raó, es poden considerar d’enriquiment mutu. Principis del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona Per tal de procedir i impulsar el procés de reflexió turisme i ciutat, el Pla Estratègic assumeix una sèrie de principis i objectius que l’inspiren i el justifiquen des del primer moment. Els principis inspiradors es concreten en els següents punts: Identitat de ciutat

Èmfasi en la pròpia identitat com a valor diferencial i font d’avantatge competitiu.

Sostenibilitat Econòmica, considerant la millora de la competitivitat futura dels sectors implicats i l’equilibri entre aquests, com també la implicació de nous sectors i la generació d’ocupació, entre altres aspectes. Social, considerant l’equilibri de la relació entre ciutadà i turista, la millora de la qualitat de la vida de la població, la implicació del ciutadà, el reconeixement, la valoració i la sensibilització pel que fa al fenomen turístic, entre d’altres. Ambiental, considerant la capacitat de càrrega o de límits al creixement i la disminució d’impactes ambientals, entre d’altres.

Cooperació i Participació Necessitat de comptar durant tot el procés, i ja des de l’inici, amb la complicitat de la ciutadania, els sectors econòmics i les institucions, per tal d’aconseguir alts nivells d’implicació en el futur turístic de la ciutat dins el marc d’un procés de cooperació i col·laboració pública i privada.

Equilibri Territorial Necessitat de crear noves àrees d’atracció i de desconcentració d’altres zones per a equilibrar els efectes positius i negatius que comporta el desenvolupament de qualsevol activitat turística.

Qualitat, Innovació i Alt Valor Afegit Necessitat que la innovació i la qualitat siguin el referent en la creació, gestió, prestació i comercialització de productes.

Orientació al client per gestionar la demanda Importància del coneixement de les necessitats, les preferències i els hàbits de comportament dels mercats actuals i potencials a l’hora de preparar l’oferta i gestionar la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 16

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Criteris i objectius Un conjunt d’idees i convenciments de partida relatius al turisme i a la ciutat s’incorporen en el treball i manera de fer del Pla Estratègic ja des dels seus inicis; d’una manera o altra, aquest conjunt de plantejaments ideològics marquen les línies de treball del Pla, tot demostrant el seu grau de compromís:

> D’entrada, la concepció unitària dels termes turisme i ciutat és fonamental, assumint que no es pot concebre una realitat independent de l’altra, sinó que ambdues es construeixen mútuament. > En aquesta línia, té sentit entendre el turisme no com un mer sector econòmic, tancat i independent, sinó com una realitat clarament transversal, incardinada a la ciutat en les seves diverses vessants econòmica, territorial, social i cultural. > La visió territorial del fenomen turístic esdevé una premissa conceptual bàsica i del tot imprescindible a l’hora d’entendre i actuar, ja que les implicacions territorials (des del punt de vista administratiu, geogràfic o de representació conceptual), tenen una gran implicació en el model de gestió i actuació turística. > Assumir que la ciutadania té un paper rellevant en el desenvolupament del turisme a la ciutat és fonamental: els barcelonins no són actors d’un simple escenari estàtic, sinó participants i creadors actius de la ciutat, i per tant, del turisme. La salut de l’activitat turística a la ciutat passa pel benestar de la seva població, que ha de ser causa i efecte del bon desenvolupament turístic de Barcelona. > Finalment, i tenint en compte el marc econòmic i sociocultural de les grans ciutats occidentals del segle XXI i les dinàmiques globals en les que estan immergides, sembla lògic entendre que els visitants que es reben als grans centres urbans com Barcelona escapen del clàssic concepte de turista; els motius d’atracció dels centres urbans són, avui dia, l’oci, el negoci, la salut, la formació, el treball o la cultura, entre moltes altres qüestions, raó per la qual la figura del visitant és, per definició, algú que supera el prototipus de turista. Els visitants de Barcelona són avui ciutadans temporals de la ciutat, que en fan un ús i consum específic segons els seus interessos i durada de l’estada.

En base als principis inspiradors i als diversos criteris i punts de partida, el Pla Estratègic orienta el seu compromís a partir de dos grans objectius de treball, que es concentren en:

> Afavorir la millora de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona. > Millorar l’encaix del turisme a la ciutat.

Per tal d’assolir els objectius proposats, el Pla se centra en quatre grans propòsits:

> Determinar els impactes i efectes que l’activitat turística genera a la ciutat, tenint en compte les seves diferents manifestacions, tant qualitatives com quantitatives. > Reflexionar sobre el model de turisme a la ciutat. > Emmarcar el desenvolupament turístic de la ciutat de Barcelona en la línia del creixement sostenible. > Implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 17

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els objectius de qualsevol planificació han de ser mesurables en el temps, i per aquest motiu han de tenir un punt inicial i un punt final. Amb aquesta intenció proposem que el Pla estableixi objectius i accions de futur vers l’horitzó 2015, deixant obert, a més, un espai permanent d’avaluació i reflexió sobre l’evolució de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona. Presentació del Pla Per tal de donar a conèixer la realització del Pla Estratègic a la ciutadania, a 23 de juliol de 2008 va ser realitzada una roda de premsa en la que l’Alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, va presentar públicament el Pla. A l’acte de presentació també hi van intervenir Jordi William Carnes, Tinent d’Alcalde d’Hisenda i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Pere Duran, Director General del Consorci Turisme de Barcelona, Joan Gaspart, President del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona, Jordi Clos, President del Gremi d’Hotels de Barcelona i Enric Truñó, Coordinador del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona.

Roda de premsa de presentació del Pla 23 juliol 2008 Durant la presentació, van ser exposats els principals objectius de treball i la metodologia prevista per al desenvolupament del Pla Estratègic. Les exposicions de Jordi Hereu i Pere Duran van posar especial èmfasi a la preocupació del Pla per generar un procés de reflexió compartida sobre el turisme i la ciutat, amb la vocació de consolidar i augmentar l’interès respecte l’activitat turística per part de la societat, les seves institucions públiques i privades i els seu visitants. Els principals mitjans de comunicació escrits de la ciutat i del país es van fer ressò de la presentació del Pla Estratègic, valorant la seva oportunitat a favor d’un millor encaix turisme i ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 18

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El com: procés metodològic La realització del Pla Estratègic assumeix com a premissa bàsica l’aplicació d’un estil metodològic concebut des de la flexibilitat. Per al desenvolupament del procés de reflexió turisme i ciutat es parteix dels criteris, instruments i sistemes propis del plantejament estratègic, que són rigorosament adaptats a les dimensions i realitats de Barcelona, seguint l’estil de treball assolit en diversos dels plans estratègics de la ciutat i del país. Metodològicament les premisses i principis de treball que asseguren el desenvolupament del Pla Estratègic parteixen dels mateixos criteris conceptuals i interessos que motiven el propi procés de reflexió turisme i ciutat, essent, per tant, els valors de la implicació, el diàleg, la participació i el consens els ingredients fonamentals de tot el procés. El Pla actua amb la voluntat de captar les relacions específiques que es produeixen entre els diferents agents turístics i no turístics de la ciutat, actuant en el territori i amb la idea de construir un projecte de futur realista i adaptat a les conveniències de la població i del sector turístic; és per això que la implicació de la ciutadania, institucions, responsables i agents del turisme de la ciutat i del país, públics i privats, conforme un actiu bàsic del procés de reflexió turisme i ciutat. De fet, es pot considerar que, d’una manera o altra, la implicació i participació social dóna sentit al Pla. Per tal d’afavorir la participació i la implicació, el Pla ha posat en marxa un conjunt d’accions molt diverses que han servit per traçar un recorregut en el que, volgudament, s’ha posat especial èmfasi a la creació de diàleg, obrint debats i contrastant les visions a propòsit del turisme a Barcelona. Tot plegat, serveix per avançar i assolir els objectius de millora de l’activitat turística i l’afavoriment d’un millor encaix del turisme a la ciutat, fent del propi procés un actiu bàsic per a l’assoliment de millores. La importància del procés d’acció-reflexió esdevé fonamental al llarg del Pla, precisament perquè l’activació de la participació, la generació d’opinions, el contrast de discursos i de criteris, i el coneixement compartit de la realitat esdevenen mitjà i finalitat dels propòsits del Pla Estratègic. De fet, el propi lema del Pla Estratègic, procés de reflexió turisme i ciutat, es converteix al mateix temps en objectiu i mètode del Pla. A fi i efecte que l’anàlisi, diagnosi, proposta d’actuacions i aplicació de les línies de treball i accions puguin ser assumides per tothom, s’assumeix que el procés ha de ser construït només des del consens i l’entesa mútua. Dues fases de treball: la Fase de Diagnosi Estratègica i la Fase d’Estratègia i Propostes Seguint l’ortodòxia de la planificació estratègica, el Pla Estratègic s’estructura en un parell de fases bàsiques:

> Fase de Diagnosi Estratègica > Fase d’Estratègia i Propostes

La primera fase inclou el període de setembre 2008 a octubre 2009, i en ella s’hi desenvolupa la part analítica i de diagnosi del turisme a la ciutat, així com el marc estratègic futur (Model i Reptes). Un cop finalitzada aquesta fase, s’encetarà la dedicada a les línies estratègiques i a la definició de propostes, que durarà fins l’estiu de 2010. La Fase de Diagnosi Estratègica compta amb tres parts fonamentals: part d’Anàlisi, part de Diagnosi Estratègica i part de Proposta Estratègica, que inclouen diverses etapes conseqüents cadascuna respecte la seva anterior:

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 19

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Esquema metodològic

PAM (3.8)PAM (3.8)

Pla EstratègicPla Estratègic

MissióMissióPrincipis inspiradorsPrincipis inspiradors

Plans de referènciaPlans de referència

ObjectiusObjectius

Relat + QüestionariRelat + Qüestionari Full de rutaFull de ruta

Aspectes críticsAspectes crítics

OpinionsOpinionsInformacióInformació

PropòsitsPropòsits

DadesDades EstudisEstudis InformesInformes EntrevistesEntrevistesComissionsComissions EnquestesEnquestesGrups T. Tècnic

Grups T. Tècnic

Visió Grups polítics

Visió Grups polítics

Opiniópublicada

Opiniópublicada

Inici

Anàlisi


Proposta estratègica

FAS

E I

FAS

E II

FAS

E I

FAS

E II

Origen

Model de ciutatModel de ciutat

ConsensConsens

ConsensConsens

Sistema d’indicadors i Model de seguiment

Sistema d’indicadors i Model de seguiment

Objectius 2015Objectius 2015

Programes i Plans d’Actuació

Programes i Plans d’Actuació

Visió TurismeBCN2015Visió TurismeBCN2015

Desenvolupament estratègic

Proposta de model turístic

Proposta de model turístic

AnàlisiDiagnòstic

AnàlisiDiagnòstic

ReptesReptes

Set 08

Jul 10

Jul 09

Oct 09

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 20

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Origen: encàrrec municipal del Pla Estratègic a Turisme de Barcelona. > Organització i inici: designació d’un coordinador, creació d’una Oficina de treball i dels diversos òrgans de gestió del Pla. Definició dels objectius, principis inspiradors i metodologia de treball del Pla Estratègic.

> Anàlisi: s’inicia amb l’establiment d’un Full de Ruta per part del que anomenem Senat Turisme i Ciutat, i que van establir el conjunt d’aspectes crítics a considerar en el procés d’anàlisi. Les dues línies principals per a la construcció de l’anàlisi han consistit en la identificació, recopilació, generació i anàlisi d’informacions objectives i les opinions sobre el turisme i la ciutat, atenent tant les visions internes com externes.

> Diagnosi estratègica: s’elabora a partir de l’anàlisi i consideració en profunditat de totes les informacions i opinions generades al llarg del procés; conclou amb aquells aspectes clau que defineixen el binomi turisme i ciutat a Barcelona, tant a nivell intern com extern i que permeten prendre les principals decisions per seguir avançant.

> Proposta estratègica: serà presentada en un proper document. Proposa el Model turístic desitjat, i estableix els principals reptes als que Barcelona s’enfronta.

La segona fase del Pla, s’iniciarà un cop consensuats els aspectes clau de la primera Fase, com són el model turístic proposat i els reptes a afrontar. S’inicia amb la Visió 2015 i establirà els objectius, programes i diverses línies d’actuació necessàries. Cada gran fase o petita etapa del conjunt del procés obté valor i sentit sempre en relació a la resta: el continu d’accions, espais de treball, àrees o diversos moments del Pla s’enllacen mútuament i comparteixen, tots ells, la mateixa filosofia, objectius i principis metodològics: l’acció i la reflexió, la implicació i participació i la generació de coneixement i accions en pro a un millor encaix del turisme a la ciutat. Els Focus Grups i el Qüestionari: full de ruta per a l’anàlisi i la diagnosi Per iniciar el procés de reflexió turisme i ciutat, i un cop definits els objectius, propòsits i fonaments metodològics bàsics per al seu desenvolupament, es van realitzar dues accions que van marcar el full de ruta del Pla Estratègic: la realització de sis sessions de treball Focus Grups i la confecció, emissió i anàlisi d’un complex qüestionari sobre el turisme i la ciutat a un col·lectiu significatiu de persones relacionades amb el turisme i Barcelona. Ambdues accions, que es van realitzar durant els mesos d’octubre i novembre de 2008, van representar el veritable inici del procés de reflexió, alhora que van marcar la direcció i preocupacions més importants per a l’anàlisi i diagnosi compartida turisme i ciutat. La realització dels Focus Grups va tenir una doble finalitat molt clara: fer aflorar i desvetllar els principals temes crítics i aspectes clau del turisme a Barcelona i conformar el veritable tret de sortida del Pla. Amb aquest doble interès, al mes de setembre de 2008 es va procedir a l’organització de les sessions Focus Grups. Inicialment, es va fer una convocatòria a un conjunt de 160 persones, totes elles escollides per la seva diversa procedència política, professional, institucional i intel·lectual, amb un vincle comú: la ciutat de Barcelona. L’Oficina del Pla va redactar el document titulat “El context del turisme a Barcelona. Document per a les sessions de treball Focus Grups”, que va ser enviat als convocats alguns dies abans de la realització dels Focus Grups. En aquest escrit s’esbossaven unes primeres reflexions de partida sobre la situació del turisme a Barcelona, referenciant dades objectives i exposant les principals inquietuds i preocupacions intuïdes sobre el turisme a la ciutat. Amb aquest document, s’iniciava i incitava el primer debat obert turisme i ciutat del Pla Estratègic.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 21

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A principis del mes d’octubre es van realitzar les sis sessions de treball Focus Grups; concretament, van tenir lloc entre els dies 1 i 8 d’octubre. En el seu conjunt, van assistir un centenar de persones de procedències molt plurals (des del punt de vista polític, econòmic, sectorial, professional i social), que amb les seves aportacions van ajudar a marcar les principals línies de treball del Pla.

Sessions Focus Grup Octubre 2008 La realització dels Focus, a més de complir amb l’objectiu primordial de desvetllament dels principals temes crítics i aspectes clau del turisme a Barcelona, va donar a conèixer el Pla i va permetre compartir els seus objectius a un ampli col·lectiu de persones. S’obria, així, una primera reflexió oberta i compartida del turisme a Barcelona. Un cop realitzades les sis sessions de treball, l’Oficina del Pla Estratègic va elaborar un relat en el qual se sintetitzaven les opinions dels cent participants als Focus Grups, amb la voluntat de reflectir en un escrit tota la riquesa de les aportacions i de poder fer, així, el retorn als participants del Focus Grups. El document, “Aspectes crítics i temes clau del turisme a Barcelona. Un relat dels temes plantejats en els Focus Grups”, recollia els grans temes i preocupacions del turisme a la ciutat que, en termes generals, s’emmarquen en els següents aspectes:

> La relació turisme i ciutadania Percepció de molèsties i greuge comparatiu. Necessitat de conciliació i sensibilització ciutadana.

> El reequilibri i la diversificació territorial Desconcentració, ciutat metropolitana, capital de Catalunya.

> Les infrastructures i mobilitat interna Estructures de recepció, acollida i distribució del turisme.

> La imatge turística Identitat, cultura i patrimoni, prestigi internacional de Barcelona.

> La professionalització Afavorir qualitat del servei. Estabilitat i qualificació laboral.

> La gestió i model de turisme Implicació Ajuntament: gestió integral de l’encaix turisme i ciutat.

Sota aquestes consideracions, i gràcies a la qualitat i quantitat de les aportacions del conjunt de participants, els Focus Grup han esdevingut el veritable punt de partida i inici de la reflexió turisme i ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 22

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

ues i socials ció

n el seu conjunt, el Senat representa les veus més destacades de Barcelona i el país en

aloració d’aspectes crítics segons grans grups

Seguidament, l’Oficina del Pla va procedir a l’elaboració d’un Qüestionari, que tot partint de les aportacions dels Focus Grups, tenia per objectiu la ponderació, aprofundiment i l’anàlisi dels temes crítics i aspectes clau del turisme a Barcelona. El Qüestionari elaborat contenia unes 200 preguntes i va ser emès, a principis de novembre de 2008, als participants del Focus Grup i a un nombre més gran de persones igualment vinculades al turisme i a la ciutat; en total, unes 300 persones van rebre el Qüestionari, de les quals més del 50% va remetre la seva resposta. Al col·lectiu d’enquestats se’l va denominar “Senat Turisme i Ciutat”, els membres del qual van quedar classificats segons les següents tipologies i procedències professionals:

> Comitè Executiu de Turisme de Barcelona > Pensadors de la ciutat > Acadèmics i consultors experts en turisme > Gestors d’infrastructures > Institucions > Gestors de producte: cultura, esport, àmbit mèdic i educació > Gestors de ciutat > Gestors del sector turístic (allotjament, agències, serveis, transports...) > Comerç i restauració > Representants polítics dels districtes > Representants polítics dels grups municipals > Entitats socials > Entitats veïnals > Entitats econòmiq> Plans i organismes de participa

Etermes de turisme i ciutat, i vol ser un nucli de consulta i reflexió compartida, una via de comunicació i participació social. V

2,55

1,47

1,52

0,88

1,24

1,76

2,26

2,44

5

6

7

8

Infraestructures de transport, Accessos i Mobilitat interna

Serveis públics, Equipaments i altres

Patrimoni i Oferta cultural

7 8 9

Situació actual

Rellevància pel turisme

Comerç

Oferta i Atractius turístics

Gestió del turisme

Professionalització del Sector

Visió/Valoració del turisme per part de la ciutadania

GAP: Mida de l'efera Font: Resultats del Qüestionari: Aspectes crítics i temes clau, 2009, PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 23

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A partir de l’anàlisi del Qüestionari es destacaven alguns temes especialment rellevants:

1. Es reconeix l'èxit de Barcelona com a destinació turística i la seva importància per a l’economia de la ciutat.

2. Diversos factors expliquen l’atractiu turístic de la ciutat, essent el patrimoni i l’oferta

cultural el més destacat, complementat amb l’estil de vida propi i mediterrani.

3. S’assenyala l'existència de cert malestar entre part de la ciutadania degut a alguns dels impactes que el turisme suposa a la ciutat.

4. Una bona gestió i pedagogia semblen claus per al desenvolupament del turisme a la

ciutat, tant per minimitzar el malestar com per a seguir creixent. La relació Turisme i Ciutat ha de ser pensada i gestionada com un tot.

5. Els aspectes que requereixen una major atenció són els relacionats amb l’aeroport, les

connexions i la seguretat, així com tot el que té a veure amb la professionalització dels sectors relacionats amb el turisme i l’apropament del ciutadà al turisme.

6. Cal que Barcelona exerceixi el seu rol de capital de Catalunya.

7. El turisme ha de ser un dels sectors estratègics a consolidar, tot i que no és clara

l’opinió dels consultats respecte el seu grau de creixement.

8. Existeix un alt grau d’acord en considerar que una gestió dels impactes que el turisme provoca a la ciutat i una millor distribució dels ingressos generats per l’activitat turística afavoriria la sostenibilitat del model de turisme de Barcelona.

9. París, Londres i Nova York apareixen com els referents per a Barcelona.

10. Alguns dels projectes suggerits més destacats per a millorar la relació del turisme a la

ciutat: desmassificar / esponjar certes zones, Informar / involucrar al ciutadà i ordenar / gestionar l’oferta.

Des del punt de vista metodològic, l’experiència dels Focus Grups i del Qüestionari donava al Pla Estratègic una idea molt clara de quines eren les línies que calia abordar per a l’anàlisi del turisme a la ciutat, alhora que es confirmava la importància de comptar amb la implicació i participació social. Les informacions i les opinions: una doble línia de treball Per tal de procedir a l’anàlisi turisme i ciutat, el Pla Estratègic ha treballat en una doble línia de recerca:

> la recollida i creació d’informacions i dades objectives > la generació i captació d’opinions i percepcions

Ambdues línies de treball, simultànies i complementàries, s’encabeixen en els àmbits “Generació de coneixement” (que té l’interès de recollir i construir dades i informacions objectives) i “Espais de participació” (que tot partint de diverses accions, promou la participació social i la creació d’opinions i percepcions sobre el turisme a la ciutat). Tant les dades i informacions objectives com el compendi d’opinions i percepcions, contribueixen significativament al procés d’anàlisi i diagnosi que elabora el Pla Estratègic; de fet, s’entén que el valor i la importància d’una i altra font esdevenen absolutament bàsiques per al coneixement de la realitat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 24

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tant la recollida i creació d’informacions objectives com la generació de percepcions i opinions, s’han efectuat tenint en compte les múltiples facetes del turisme, amb la voluntat de reflectir el conjunt d’esferes i d’inquietuds que integren la realitat del turisme a Barcelona. En aquest sentit, s’han explorat i tingut en compte els aspectes territorials, socials, econòmics, culturals i ambientals del turisme des d’una perspectiva àmplia i, en la mesura del possible, contrastada. En aquest àmbit s’ha treballat per a la recollida i creació de dades i informacions objectives, amb l’interès de generar i compartir coneixement científic sobre el turisme i la ciutat. Ja des dels seus inicis, es va veure convenient invertir esforços en l’àrea de continguts objectius, especialment davant l’evidència que el coneixement i les dades de turisme i ciutat eren encara dèbils i, en molts sentits, inexistents. El Pla ha volgut avançar en aquesta línia de coneixement, sobretot tenint en compte que la creació d’un cos sòlid i contrastat d’informacions farà possible una millor difusió dels beneficis del turisme a la ciutat, i per tant, ajudarà a crear una comprensió més exacta sobre l’activitat turística a Barcelona. Per a la generació de coneixement, doncs, s’ha procedit a la creació i recollida de dades objectives, s’han desenvolupat importants investigacions que han versat sobre temes concrets del turisme a la ciutat, s’han efectuat informes i estudis, així com també han estat creats uns grups tècnics de treball, que reunint experts al voltant d’una temàtica, han contribuït a avançar i procurar coneixement. Tot seguit es detallen cadascun els grans àmbits de treball en matèria de generació de coneixement: Dades S’han recollit i creat un conjunt significatiu de dades, tot partint de l’anàlisi de fonts d’informació primàries i secundàries molts diverses; a grans trets, els àmbits en els quals s’ha investigat han estat els següents: territori; socioeconòmic; infraestructures de transport, accessos i mobilitat; allotjament; intermediació; turisme i negocis; restauració; comerç; cultura; oci i esports; demanda; espais turístics i Ciutat Vella; dades de macroentorn i dades d’entorn turístic. El compendi de dades recullides en el document Recull de dades generals sobre el turisme i la ciutat, aporta una base de coneixement significatiu per al Pla Estratègic i de valor important per al sector turístic així com també per al conjunt de la ciutat. Estudis L’Oficina del Pla Estratègic ha encarregat i coordinat una important sèrie d’estudis a grups de recerca universitaris i a empreses especialitzades en l’anàlisi del turisme. En el seu conjunt, constitueixen una important aportació al coneixement de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona i a la comprensió de la relació entre el turisme i la ciutat. > Estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona

ESADE ha assumit la realització d’un estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona, a partir de la participació d’una seixantena d’experts nacionals i internacionals.

> Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona 2007 i 2009

L’estudi Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona ha estat encarregat a l’Universitat de Barcelona. Compta amb dues fases, la primera corresponent a l’anàlisi del 2007 i una segona, actualment en curs, que se centra en l’any 2009.

> Benchmarking Barcelona

S’ha realitzat també una anàlisi de Benchmarking que a partir de criteris objectius compara la ciutat de Barcelona amb 17 ciutats de tot el món, competidores i/o referents.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 25

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Imatge de Barcelona als mercats emissors La imatge turística que tenen de la nostra ciutat els ciutadans dels 8 principals països emissors, ha estat l’objecte de l’estudi Imatge de Barcelona als mercats emissors.

> Imatge i posicionament turístic de Barcelona a les xarxes socials d’Internet

La rellevància d’internet en els processos de decisió d’una destinació turística ha estat el motiu de realitzar un estudi de la imatge i posicionament turístic de Barcelona a les xarxes socials d’Internet.

> Quantificació del nombre total de visitants a la ciutat de Barcelona 2009

En aquest moment es troben en curs de realització l’estudi Quantificació del nombre total de visitants a la ciutat de Barcelona que té com a objectiu comptabiltzar al llarg de l’any 2009 les diverses tipologies de visitants que rep la ciutat de Barcelona, ja sigui els que dormen en hotels, pensions, habitatges d’ús turístics, residències, albergs i cases d’amics i familiars, com aquells que la visiten des d’altres indrets sense pernoctar-hi.

> Bones Pràctiques en l’àmbit internacional

També s’està realitzant una anàlisi de Bones Pràctiques en l’àmbit internacional que permeti identificar aquelles possibles accions de millora competitiva en aspectes específics d’especial incidència en les propostes que del Pla se’n derivin.

El procés de generació de coneixement s’ha desenvolupat al llarg de tota la primera fase del Pla, i es preveu que encara es continuï durant la part d’estratègia i propostes. En els diferents capítols d’aquest document de Diagnosi Estratègica es recullen les principals aportacions d’aquests estudis que també seran d’especial rellevància en la Fase Propositiva del Pla. A l’annex d’aquest document es detallen les dades tècniques dels estudis esmentats. Informes i dictàmens En la mateixa línia de generació de coneixement, el Pla Estratègic ha tingut en compte l’existència d’una sèrie d’informes, dictàmens i diverses investigacions relatives al turisme a la ciutat, que també són relacionats a l’annex d’aquest document. El Pla Estratègic també ha assumit l’elaboració d’una sèrie d’anàlisi de temes tan diversos com l’allotjament, la imatge i el producte Barcelona o l’opinió publicada als mitjans de comunicació escrits de la ciutat i del país. > Anàlisi del sector de l’allotjament turístic 2009 > Anàlisi de la demanda turística (trienni 2006-2008)

> El producte Barcelona a la web, guies de viatge i operadors turístics > Anàlisi de l’opinió publicada als mitjans escrits (2008-2009)

Grups de Treball Tècnic Reforçant els processos participatius, el Pla Estratègic ha afavorit la realització d’un total de cinc grups de treball anomenats Grups de Treball Tècnic que tenen per objectiu l’anàlisi, diagnosi i coneixement d’alguns aspectes clau del turisme a Barcelona. Aquests han comptat amb les aportacions d’experts, professionals i responsables de cada temàtica, així com la implicació directa d’institucions com el Consell Econòmic i Social de Barcelona o el Pacte per la Mobilitat. > Grup de Treball Tècnic Barcelona Web 2.0 > Grup de Treball Tècnic Professionalitat i Qualitat > Grup de Treball Tècnic Seguretat > Grup de Treball Tècnic mobilitat > Grup de Treball Tècnic Turisme i horaris comercials

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 26

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

GTT Pacte per la Mobilitat GTT Professionalitat. CESB 22 juliol 2009 11 juny 2009 Opinions i percepcions Els processos de creació d’opinió i de participació es desenvolupen simultàniament, entenent que en bona mesura un depèn de l’altre: la procuració d’espais de diàleg i d’anàlisi compartida representen oportunitats molt importants per desvetllar opinions i percepcions sobre el turisme a la ciutat, afavorint així la creació de coneixement i de consciència compartida a propòsit del turisme a Barcelona i impulsant, al mateix temps, la comunicació i difusió social del tema del turisme. Des dels seus inicis, el Pla s’ha esforçat de manera especial en l’activació d’encontres i espais de participació, que en el seu conjunt han fet possible la posada en comú de gran varietat d’aspectes i opinions sobre la ciutat turística. El contrast d’opinions i de criteris, el diàleg compartit, l’intercanvi d’experiències, punts de vista i interessos entre una pluralitat significativa de persones, demostra, almenys, dues coses molt importants: Que el turisme en ell mateix constitueix una realitat polièdrica, que comporta i genera opinions, interessos i perspectives de comprensió molt diverses, algunes fins i tot amb considerable controvèrsia D’altra banda, els processos de participació i de generació d’opinions i percepcions han fet evident l’existència d’una necessitat de parlar, compartir i conciliar punts de vista i interessos diferents sobre el turisme a la ciutat. Els espais de participació i de creació d’opinions promoguts pel Pla Estratègic conformen un actiu bàsic del propi procés de reflexió turisme i ciutat, ja que la implicació i la conscienciació són al mateix temps medis i objectius del recorregut impulsat. En conjunt, s’ha endegat una varietat molt important de nuclis de debat i discussió, dels quals n’han format part un gran nombre de persones de procedències diverses. Estudis d’opinió Les enquestes representen una eina per a la captació d’opinió i per al coneixement de la realitat, alhora que també són una bona manera per contribuir en els processos de conscienciació i pedagogia social de l’interès del turisme a la ciutat. En aquesta línia, el Pla Estratègic ha tingut en compte la importància d’aquesta eina metodològica, i tot classificant els col·lectius clau, ha procedit a la confecció i emissió d’enquestes d’opinió, seguint vies diferents segons cada cas. S’han enquestat els següents quatre grans col·lectius: ciutadania, visitants, responsables i professionals de la ciutat vinculats al turisme i representants institucionals del turisme i la ciutat fora del país. > Estudi d’opinió a col·lectius interns i externs de la ciutat. > Enquesta d’opinió a la ciutadania de Barcelona > Enquesta d’opinió als turistes

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 27

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A fi i efecte de conèixer l’opinió dels sectors vinculats directa o indirectament a l’activitat turística, així com l’opinió dels representants d’aquests àmbits o sectors, s’ha realitzat un Estudi d’opinió a col·lectius interns de la ciutat vinculats al turisme. Aquest estudi ha comptat amb la col·laboració del Gremi d’Hotels de Barcelona i Apartur pel sector de l’allotjament (hotels, pensions i apartaments turístics); de de l’ACAV i el Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona per les OPC’s i agències de viatges; del Programa Shopping Line de Turisme de Barcelona, la Fundació Barcelona Comerç i el Gremi de Comerç de Barcelona pel sector del comerç relacionat amb l’activitat turística; del Programa Gastronomia de Turisme de Barcelona i el Gremi de Restauració de Barcelona pels restaurants “més turístics” de la ciutat; i de l’ICUB pels museus, centres d’art i equipaments culturals. Amb l’interès de continuar avançant en la creació d’opinió i participació, el Pla Estratègic ha dut a terme un Estudi d’opinió a col·lectius externs vinculats al turisme, conformats per aquells col·lectius professionals que actuen en temes de turisme o de representació de la ciutat fora de les fronteres. Aquest estudi ha comptat amb la participació de les Oficinas Españolas de Turismo a l’estranger (OET’s). Turespaña, els Centres de Promoció de Negocis (CPN’s). Acció 10 Generalitat de Catalunya, els Centres de Promoció Turística a l’estranger (CPT’s) de la Generalitat de Catalunya i el programa Barcelona Món de l’Ajuntament de Barcelona. Un altre col·lectiu enquestat, que per la seva dimensió i significació és clau en l’anàlisi del turisme a la ciutat, és el de la ciutadania. Des de mitjans de 2007, Turisme de Barcelona s’encarrega de realitzar enquestes d’opinió a la ciutadania de Barcelona, interessant-se per conèixer la seva percepció sobre el turisme i amb la vocació de comprendre quin és el discurs general del turisme a la ciutat. En el marc del Pla Estratègic s’han tingut en compte aquestes opinions, tot i realitzant un estudi específic per Ciutat Vella que permetés fer una anàlisi més en profunditat i comparatiu amb la resta de Barcelona. L’opinió i percepció que el visitant té de Barcelona és un assumpte que, des dels seus inicis, ha estat preocupació i interès per part de Turisme de Barcelona, ja que el coneixement del perfil i comportament de la demanda serveix per prendre decisions i actuacions per continuar millorant l’activitat turística a Barcelona. Sistemàticament, Turisme de Barcelona elabora enquestes d’opinió dels turistes que visiten Barcelona, que són d’ús i interès pel Pla Estratègic: conèixer les opinions, perfils i hàbits dels visitants a la ciutat amplia el coneixement sobre les relacions entre turisme i ciutat, i posa de manifest quin és el valor turístic que té la ciutat. Opinió publicada La premsa constitueix també un canal d’expressió i de generació d’opinió molt important, la seva capacitat d’influència és veritablement considerable, i el turisme, ja des de fa temps, s’ha situat en un dels temes preferents de periodistes i opinadors als mitjans de comunicació escrits. La premsa constitueix un lloc a partir del qual prendre el pols a la ciutat, no en un sentit exhaustiu o estricte, però sí suficientment important com per conèixer el tipus de discursos i valorar la incidència d’aquests. L’opinió publicada es deriva i al mateix temps alimenta certs discursos negatius sobre el turisme a Barcelona, però també ajuda a crear coneixement i consciència al voltant dels diversos aspectes d’aquesta activitat. El Pla Estratègic, amb la voluntat de conèixer les diverses opinions publicades sobre el turisme a Barcelona, ha fet un seguiment diari de la premsa de la ciutat i del país, tot elaborant reculls trimestrals dels principals articles d’opinió turisme i ciutat i un informe de com la premsa s’ha pronunciat sobre l’activitat turística i el Pla Estratègic.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 28

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Visió grups municipals Per tal de compartir, conèixer les opinions i generar complicitats, s’han portat a terme entrevistes amb els diferents grups municipals; la visió dels representants polítics sobre l’encaix turisme i ciutat esdevé important per conèixer la situació actual i també per identificar els interessos i visions que es tenen sobre aquesta activitat a la ciutat. El coordinador del Pla Estratègic s’ha reunit amb els representants dels cinc grups municipals, amb els quals s’ha mantingut un contacte permanent al llarg de tot el procés. Entrevistes Al llarg del procés del Pla s’ha tingut en compte l’opinió de persones significatives a qui s’ha entrevistat; altres persones representatives de la ciutat, que pel vincle o caràcter de coneixement de la mateixa, també han aportat les seves visions i opinions sobre el turisme a Barcelona. Copsar l’opinió, les Comissions de treball La realització de les Comissions de treball, que ha tingut lloc durant els mesos d’abril i maig de 2009, ha concentrat una part molt important dels esforços del Pla Estratègic en la seva fase d’anàlisi.

Sessió de treball presidents i relators de Comissions 3 març 2009 L’interès d’organitzar unes Comissions de treball al voltant de temàtiques concretes sobre el turisme a Barcelona, provenia del mateix full de ruta que va marcar els Focus Grups i el Qüestionari, que van permetre la identificació dels principals temes crítics i aspectes claus del turisme a Barcelona. Seguint les pistes que donaven els Focus Grups i el Qüestionari Senat Turisme i Ciutat, l’Oficina del Pla va identificar tres grans blocs temàtics per al treball de les Comissions: > Àmbit territorial . Àrees i icones turístiques . La Barcelona dels districtes . Entorn metropolità . Barcelona, capital de Catalunya > Àmbit sectorial . Comerç . Allotjament . Restauració . Intermediació

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 29

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Àmbit de producte

. Turismei i Cultura . Turisme i Negocis Les Comissions de treball s’han posat en marxa amb un objectiu molt clar: la creació de diàleg i l’anàlisi compartida sobre l’encaix del turisme a la ciutat. Amb la realització de les Comissions, s’ha volgut que grups relativament reduïts però suficientment contrastats de persones, dialoguessin entorn d’un tema en concret, amb la vocació d’elaborar una diagnosi en clau dafo (debilitats i amenaces, fortaleses i oportunitats) de cada aspecte en qüestió. Certament, els propòsits han estat ambiciosos, tant pel que fa a la convocatòria i implicació de diverses persones, com pel que fa al nivell i intensitat de discussió que es pretenia. Cadascuna de les Comissions ha comptat amb la presidència d’una persona destacada de la ciutat, alhora que un expert en la matèria ha assumit la funció de relator. Cada Comissió se centra al voltant d’una temàtica molt concreta:

> Comissió Turisme a Ciutat Vella: Identitat i imatge, concentració de l’oferta, sostres al creixement i capacitat de càrrega, ofertes d’allotjament, demanda i impactes, usos de l’espai públic, relacions i coexistència entre residents i visitants, i especialització de l’oferta comercial, entre d’altres.

> Comissió Àrees i Icones turístiques: L’objectiu d’aquesta Comissió és precisament el de reflexionar al voltant dels efectes positius i negatius que es produeixen en aquests punts de la ciutat, fruit de l’alt grau d’interacció que es produeix entre el turista i la ciutat, posant en comú les reflexions i visions dels diversos agents i realitats de cadascuna de les àrees i icones de la ciutat, amb la finalitat de contrastar situacions que serveixin, a la segona fase del Pla, per proposar respostes adequades, ja siguin particulars o comunes.

> Comissió La Barcelona dels Districtes: L’objectiu d’aquesta Comissió rau en obrir un espai de diàleg i reflexió compartida sobre la problemàtica causada per la concentració espacial de l’activitat turística i, el més important, l’oportunitat que suposa pels districtes i d’altres agents de la ciutat l’aposta per a la redistribució dels efectes positius que comporta l’activitat turística i la disminució dels efectes negatius.

> Comissió Entorn Metropolità: Barcelona com a destinació turística abraça una realitat que supera els límits administratius que demarquen la ciutat de Barcelona, per la qual cosa pensar la destinació Barcelona implica, necessàriament, contemplar la realitat de la seva àrea/regió metropolitana, acceptant que existeixen un seguit d’elements i referents turístics que van més enllà dels límits estrictes de la ciutat de Barcelona. Així, l’objectiu i l’interès d’aquesta Comissió de treball recau doncs en repensar els límits de la destinació Barcelona i l’oportunitat de diversificar recursos i productes així com afavorir la descongestió i el creixement.

> Comissió Barcelona, capital de Catalunya: Barcelona com a destinació turística engloba un conjunt de recursos i referències que van molt més enllà de la seva demarcació administrativa i del seu “contínum” urbà, fet que converteix la ciutat de Barcelona en porta d’entrada d’un territori molt ampli, essent nucli d’atracció i alhora de dispersió de visitants. Aquesta comissió té com a objectiu la reflexió sobre els diversos aspectes que integren aquesta realitat, tenint en compte quin és el paper que cal que la capital faci com a motor i l’oportunitat d’articulació amb la resta de Catalunya a fi i efecte d’una millor redistribució de l’activitat turística arreu.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 30

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comissions de treball Abril i maig 2009

> Comissió Allotjament: El sector de l’allotjament (ja siguin hotels, apartaments o d’altres fórmules d’allotjament) defineix part important de l’oferta d’acollida de Barcelona com a destinació turística, i essent un d’aquells sectors nascuts i enfortits com a conseqüència directa del fet turístic, és receptor directe de les rendes generades pel mateix i, a la vegada, peça fonamental per al desenvolupament i èxit del turisme a la ciutat. L’objectiu de la comissió es posar al voltant d’una mateixa taula les diferents tipologies d’allotjament, veure les relacions entre d’elles i, allò més important, la relació entre les altres peces i agents territorials i socials de la ciutat.

> Comissió Intermediació: Els canals d’informació, reserva i compra dels viatgers fa temps que vénen patint forts i importants canvis. L’experiència acumulada pels consumidors turístics, la irrupció de les noves tecnologies (amb Internet al front) i el creixement i maduresa que el turisme suposa en moltes economies (i per tant les oportunitats de negoci que suposa per a noves iniciatives empresarials), han afavorit, com dèiem, una sèrie d’importants canvis en el sector de la intermediació turística. L’oportunitat d’aquesta comissió rau, d’una banda, en l’interès de reflexionar a propòsit de la necessitat d’adaptació d’una funció que és vital, als canvis de la demanda, les innovacions tecnològiques i d’irrupció de nous formats i jugadors i, per altra banda, en la necessitat de reflexionar sobre oportunitats d’intermediació conjunta pública-privada en una ciutat com Barcelona.

> Comissió Restauració: L’elevat grau d’ús que els visitants realitzen dels serveis de restauració, la dispersió de l’oferta al llarg de tots els indrets més freqüentats, així com la incidència dels serveis de càtering per a grans esdeveniments, congressos i altres, fa que la relació preu-qualitat dels serveis de restauració tingui un efecte directe en el grau de satisfacció del visitant de Barcelona, conformant, per tant, indicadors fonamentals de la qualitat de l’oferta general de la ciutat. Aquesta comissió ha tingut com a objectiu reflexionar sobre el paper de la restauració i gastronomia en el marc del turisme a la ciutat, així com posar sobre la taula els principals aspectes que frenen o dificulten el seu encaix en el mateix.

> Comissió Comerç: Es planteja tractar la importància d’aquest sector en el si de l’activitat turística i afrontar les problemàtiques o complexitats derivades de la seva convivència. L’oportunitat de debatre aquests punts entre agents de les institucions, responsables dels gremis i comerciants de diferents tipologies i dels diferents districtes de la ciutat, ha permés obrir un procés de reflexió estratègica encaminat a la millora d’aquesta part de l’oferta i el seu millor encaix amb l’activitat turística.

> Comissió Turisme i Cultura: L’oportunitat d’aquesta Comissió és la d’aproximar els gestors del turisme i de la cultura (públics i privats) per tal que debatissin aquells aspectes que suposen un fre per a un major enteniment, i plantegin oportunitats per

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 31

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

millorar l’oferta turística i cultural de la ciutat i el seu encaix amb la ciutadania. En aquest sentit, alguns dels punts a tractar han tingut a veure amb la qualitat i usos dels equipaments culturals de la ciutat per part dels visitants, la participació ciutadana en la creació i consum dels llocs culturals de Barcelona, les diferents aproximacions al fet turístic i cultural de les que parteix cada part, la comptabilització de fluxos massius de visitants i qualitat del servei/espai, la capacitat de càrrega de certs indrets i, alhora, el conflicte turistització-identitat, entre d’altres aspectes.

> Comissió Turisme i Negocis: El nombre d’aquests visitants que acudeix a Barcelona suposa aproximadament la meitat del total de turistes que acull la ciutat: els negocis en general, les fires, els congressos, les reunions d’empreses, les convencions, els estudiants estrangers, investigadors, joves emprenedors, així com aquells que s’instal·len temporalment a Barcelona per temes mèdics o d’esport professional, són alguns dels col·lectius que conformen l’anomenat Turisme de Negocis. La comissió ha tingut com a finalitat la reflexió sobre els diferents col·lectius que el conformen, les relacions amb d’altres activitats, equipaments i infrastructures de la ciutat, així com detectar els principals àmbits de millora per part dels diferents agents públics i privats i les seves interseccions.

Comissions de treball Abril i maig 2009 En el seu conjunt, les Comissions de treball han activat una alta i diversa participació de persones vinculades a la ciutat i al turisme de Barcelona i del país, raó per la qual s’ha obtingut una valuosa quantitat d’informacions i d’opinions que alimenten la diagnosi del turisme a Barcelona. Més de 250 persones de Barcelona i de Catalunya han participat en les 20 sessions de treball. El perfil dels participants és volgudament heterogeni, a fi i efecte de reunir i contrastar diverses visions i sensibilitats a propòsit del turisme a Barcelona: . Representants d’entitats veïnals, associacions de comerciants . Representants dels sindicats

. Membres del sector d’allotjament (hotels, apartaments turístics, residències d’estudiants)

. Membres del sector del comerç . Membres del sector la restauració . Agències de viatges, guies i intermediació . Representants del sector i institucions culturals públiques i privades de la ciutat . Empresaris i representants de les infrastructures de la ciutat . Membres de Turisme de Barcelona . Representants de la Cambra de Comerç . Directius i tècnics dels diversos districtes i àrees municipals . Representants de poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona . Representants de la Diputació de Barcelona . Representants Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 32

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Representants d’altres organismes i institucions públiques i privades . Experts, professors universitaris, periodistes, consultors i coneixedors del turisme i la ciutat

Realment, les Comissions han representat un espai privilegiat per a l’intercanvi de punts de vista i diagnosi; les valoracions sorgides de les Comissions conformen una aportació significativa al Diagnòstic. El valor i les aportacions del conjunt de les Comissions de treball és de gran rellevància del Pla, tant pel que fa als seus objectius de procés com de contingut.

Comissions de Treball Abril i maig 2009 En síntesi, el procediment de les Comissions va seguir els següents passos: > Definició de les Comissions, continguts i convocatòria

> Elaboració de material de partida

. L’Oficina del Pla va elaborar i trametre la següent documentació:

. “El context del turisme a Barcelona. Document de treball per a les Comissions”: aportant reflexions i dades actualitzades sobre la situació turística de Barcelona, des de la seva perspectiva de ciutat.

. “Recull de dades generals sobre el turisme i la ciutat”: document per ser un suport al debat dels participants, que incloïa dades i informacions objectives de l’entorn socioeconòmic, l’entorn turístic, l’oferta i la demanda del turisme a Barcelona, posicionaments i rànquings internacionals del turisme a Barcelona i opinions sobre el turisme. . “Recull de dades específiques”: deu documents, un per a cada Comissió, aportant dades i informacions objectives sobre el tema en qüestió.

. Els relators de cadascuna de les Comissions van redactar un breu document de partida en el que s’hi expressaven les principals reflexions i línies de debat del tema en qüestió; aquest document de partida va servir per orientar el treball de les Comissions.

> Celebració de la primera sessió de cada Comissió

. Durant el mes d’abril de 2009, es va celebrar la primera sessió de cada Comissió de treball a la Sala Món, a Barcelona Activa, del carrer Llacuna de Barcelona.

> Celebració de la segona sessió de cada Comissió

. Al mes de maig van ser realitzades les segones sessions de cada Comissió de treball.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 33

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. El Relator de cada Comissió va elaborar un document de síntesi recollint les principals aportacions de la primera sessió. . En aquesta sessió, els participants va debatre i consensuar els principals punts forts i febles del tema.

Els participants de les Comissions, al llarg del procés, han pogut disposar d’un espai propi al web del Pla Estratègic en el qual hi figuren els documents de cada grup, els llistats de participants, un fòrum per a l’intercanvi de diàleg i un calendari d’activitats. Les conclusions i debats de les diferents Comissions de Treball constitueixen una aportació d’indubtable interès en el procés de reflexió i debat del Pla Estratègic, aquest han influït àmpliament la Diagnosi Estratègica que es presenta. Actuacions i dinàmiques generades pel Pla Estratègic Els principis, objectius i mètodes del Pla han estat compartits i acompanyats per diverses entitats, òrgans i institucions, que han assumit un paper rellevant en aquest procés. Així, s’han generat un conjunt de dinàmiques i espais de treball que han integrat el procés de reflexió com a propi. Comissió Turisme a Ciutat Vella El Pla ha posat en funcionament la Comissió Turisme a Ciutat Vella, que a causa de la significativa importància del turisme en aquest Districte, tindrà durada al llarg de tot el Pla, i probablement més enllà. Aquesta Comissió es convoca conjuntament amb el Districte de Ciutat Vella.

Comissió Turisme a Ciutat Vella 12 maig 2009 La sociòloga Marina Subirats assumeix la presidència de la Comissió, que compta amb la participació de representants de les entitats veïnals i associacions comercials del Districte, representants del sector turístic, representants dels equipaments culturals de Ciutat Vella, representants dels grups municipals, representants del Consorci Turisme de Barcelona i representants i tècnics del Districte de Ciutat Vella. Han estat celebrades dues sessions de treball a Ciutat Vella, a 12 de maig i 18 de juny de 2009. La primera trobada, que va conformar la constitució de la Comissió, va comptar amb la presència d’Itziar González, Regidora del Districte.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 34

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Diputació de Barcelona Durant aquest procés, la Diputació de Barcelona www.diba.cat ha compartit, a primera línia, el treball i objectius del Pla Estratègic; s’han realitzat workshops comuns i s’ha afavorit un diàleg permanent i obert al llarg del Pla. En concret, la Delegació de Turisme de la Diputació ha assumit els objectius i preocupacions del Pla i ha començat a treballar amb aquests valors a l’entorn metropolità. Una de les accions més remarcables ha estat la celebració d’una sessió de treball amb responsables municipals de la província de Barcelona per tractar els principals continguts de les Comissions de treball del Pla Estratègic “Barcelona, capital de Catalunya” i “Entorn metropolità”, l’1 de juliol de 2009 al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de Barcelona, així com la presentació del Pla Estratègic en el si de la Trobada de responsables polítics i Tècnics de la província organitzada per la Delegació de Turisme.

Segona Trobada de Regidors. Diputació de Barcelona Jornada de Treball. Diputació de Barcelona 13 maig 2009 1 juliol 2009 Taula Tècnica Turisme i Ciutat La Taula Tècnica Turisme i Ciutat es constitueix, per Decret d’Alcaldia, en el si de l’Ajuntament de Barcelona, i es configura com a instrument de coordinació transversal, amb facultat de generar encàrrecs a l’organització municipal i vinculada als òrgans de govern de l’administració municipal executiva. Presidida pel Gerent Municipal, i coordinada per l’Àrea de Promoció Econòmica, en són membres els representants de les següents àrees:

Gerència Municipal Promoció Econòmica Medi Ambient Prevenció, Mobilitat i Seguretat Serveis Generals i Coordinació Territorial Urbanisme i Infrastructures Educació, Cultura i Benestar Districte Ciutat Vella

Constitució Taula Tècnica Municipal Turisme i Ciutat 14 juliol 2009

http://www.diba.cat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 35

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona La Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona www.cambrabcn.org ha comptat amb una destacada presència en el desenvolupament del Pla Estratègic, ja sigui a través dels òrgans de Turisme de Barcelona, com de la participació activa dels seus representants i tècnics en els diversos espais de participació del Pla, com els Focus Grups o les diverses Comissions i Grups de treball. A 23 de juliol de 2009, el Coordinador del Pla explicà davant el Plenari de la Cambra el seu moment de desplegament, recollint-se diverses aportacions per part dels presents. La comunicació del Pla Estratègic En matèria de comunicació, el Pla ha realitzat diverses presentacions a institucions, seminaris, jornades i convencions, en les que s’ha exposat els objectius, mètodes de treball i principals accions realitzades.

Presentació Consell de Gremis Gremi d’Hotels de Barcelona www.barcelonahotels.es 5 febrer 2009 17 abril 2009 Entre les diverses presentacions que es detallen en l’annex d’aquest document, poden destacar les realitzades a la Comissió Permanent del Consell de Ciutat, Comissió de Turisme de la Federació de Municipis, Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme, Consell Econòmic i Social de Barcelona, Gremi d’Hotels de Barcelona, II Simposi Internacional Turisme XXL, i Convenció de Turisme de Barcelona, entre moltes altres.

II Simposium Tourism XXL www.intelligentcoast.es II Convenció de Turisme de Barcelona 28 maig 2009 5 juny 2009 El Pla compte també amb la pàgina web www.turismebcn2015.cat en la que s’hi poden trobar diverses informacions relatives al Pla i al turisme a Barcelona: el web es divideix en els següents apartats: Què és el Pla?, traduït a l’anglès i el castellà, en què es detallen els objectius, la metodologia i l’organització del Pla; Actualitat, en el qual es publiquen totes aquelles notícies que fan referència al Pla; Documentació, espai on es posa a disposició del públic tots aquells

http://www.intelligentcoast.es

http://www.turismebcn2015.cat

http://www.cambrabcn.org

http://www.barcelonahotels.es

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 36

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

documents que es desprenen de les actuacions del Pla; i, finalment, Enllaços, en què es recullen diverses adreces web d’interès d’organismes i institucions relacionades amb el turisme i la ciutat. Finalment, el web posa a disposició dels participants en les Comissions de treball una intranet a través de la qual poden descarregar-se documents, interactuar amb la resta de participants i debatre les seves idees mitjançant un fòrum. El document Diagnosi estratègica La Fase d’Anàlisi del Pla, que s’inicià amb la realització dels Focus Grups i l’emissió d’un Qüestionari al denominat Senat Turisme i Ciutat a la tardor de 2008, s’encaminava amb l’establiment d’un full de ruta molt concret, el qual partia del conjunt de punts crítics i aspectes claus del turisme que es van fer evidents en el marc dels Focus Grups i del Qüestionari. En base a aquestes qüestions es va procedir a una anàlisi profunda del turisme a Barcelona, tot encarrilant un procés de participació i reflexió compartida. En aquest procés s’han explorat i elaborat dades i informacions objectives, també s’han escoltat i contrastat opinions d’una àmplia pluralitat de persones i col·lectius; les accions realitzades han estat molt diverses i participades: les Comissions de treball, els Grups de Treball Tècnic, els estudis d’opinió o els varis treballs conjunts amb entitats o organitzacions, entre altres. El procés de redacció del present document, Diagnosi Estratègica, s’ha realitzat tenint en compte el conjunt d’aportacions esmentades, tant les que fan referència a les opinions com a les dades i informacions objectives; aquest document no tan sols pretén ser un compendi de la pluralitat d’anàlisis efectuades al llarg del procés del Pla, sinó que vol posar-les en valor i utilitzar-les per “radiografiar” i “diagnosticar” la realitat del turisme a Barcelona, donant, així, un sentit a tot el procés de reflexió endegat pel Pla. En aquest document, doncs, es presenta la diagnosi estratègica, que sorgeix fruit d’una anàlisi rigorosa i molt atenta a la pluralitat de realitats que conformen el turisme a Barcelona. La diagnosi, que conforma el cos central i la principal aportació del document, conduirà properament a la presentació d’una proposta del model turístic de ciutat, i els principals reptes que Barcelona ha d’afrontar. S’assumeix clarament que el model turístic de Barcelona ha de respondre i anar en consonància amb el model de ciutat, la qual cosa pressuposa que tant el desenvolupament del turisme com de la ciutat ha d’evolucionar en una mateixa línia. Amb la presentació de la diagnosi i la proposta estratègica, el Pla arribarà al final de la seva primera etapa de treball i entreobre la següent fase. Al llarg d’aquesta segona fase que preveu finalitzar el juliol del 2010, s’elaborarà la Visió 2015, els objectius, la concreció dels plans i programes, el sistema d’indicadors i avaluació i el model de seguiment del Pla Estratègic.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 37

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Anàlisi estratègica >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> Capítol 2 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 38

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 39

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les ciutats i el turisme El turisme, activitat econòmica dels nuclis urbans Avui dia, el turisme ha esdevingut un dels fenòmens de major creixement i repercussió socioeconòmica de molts territoris, convertint-se en una de les principals indústries generadores d’ocupació i creixement econòmic arreu del món. L’expansió contemporània del turisme és un element característic de la globalització i la internacionalització de l’economia, afirmen els estudiosos del tema, evidenciant que aquesta expansió ha coincidit amb una profunda transformació de les formes d’entendre l’oci i el turisme. Després de la II Guerra Mundial les democràcies europees van entrar en un període de relativa estabilitat política i social, i ben aviat van recuperar els seus nivells de producció, fet que els va permetre entrar en una nova etapa de bonança econòmica; aquesta situació, conjuntament amb les revolucions tecnològiques, les millores en matèria de transports i comunicació (sobretot de l’automobilisme i l’aviació), la liberalització dels moviments de les persones, el dret de les vacances pagades i el reconeixement al descans i a l’oci, van causar una forta transformació dels valors socials i culturals de les societats occidentals de la segona meitat del segle XX. Aquestes van ser les condicions de partida per a la democratització del viatge turístic. Actualment, i des de fa dècades, la rellevància del turisme a les societats postindustrials és una realitat indestriable dels mateixos processos de terciarització que viuen les ciutats i les seves àrees metropolitanes, bàsicament perquè les dinàmiques associades a la reestructuració productiva afavoreixen que els nuclis urbans es converteixen en entorns privilegiats per a l’oci i el turisme. Per tot això, cada vegada és més gran el nombre de ciutats que tenen en el turisme un dels seus principals protagonistes, ja que aquesta activitat és capaç de reemplaçar i complementar alguns dels sectors econòmics tradicionals o ja desgastats. A més de complir una funció clarament econòmica i de reestructuració del territori, els teòrics i experts en turisme destaquen l’existència d’almenys tres grans tendències que impulsen i acompanyen l’eclosió del turisme urbà i metropolità dels nostres temps: l’espectacular desenvolupament de la mobilitat recreativa i en particular del turisme de curta durada; el paper dels recursos culturals i patrimonials que actuen com a noves atraccions; la reestructruació i regeneració de l’espai urbà, el paisatge, la seva imatge i atractiu. Tal com sostenen els experts, el turisme urbà i metropolità permet fer rendible social i econòmicament part important de les grans inversions públiques que es realitzen, per la qual cosa es pot afirmar que les dinàmiques de producció i consum turístics formen part del mateix procés de construcció de les ciutats. En aquest sentit, cal tenir en compte que l’aposta per al turisme no és una qüestió aliena al creixement de la mateixa ciutat; el turisme s’ha convertit en un dels components estratègics i funcionals del mateix model de desenvolupament de la majoria de ciutats del món. Els gestors urbans, conscients del valor que això suposa, també estan orientant part dels seus esforços cap a la gestió del fenomen turístic en un sentit ampli; però més enllà dels seus efectes econòmics i relacionats amb el desenvolupament, el turisme també pot ser percebut i utilitzat com un element d’internacionalització de les ciutats. El turisme i l’economia del coneixement, elements de creixement i competitivitat de les ciutats A l’Europa dels nostres dies els grans centres urbans són destinacions objecte de consum turístic preferent i a l’alça: les ciutats globals són portes d’entrada, centres de dispersió, referents culturals i nuclis de consum, comerç, producció i negocis que competeixen entre elles. Tan el turisme com l’anomenada economia del coneixement esdevenen veritables ingredients en les relacions de competitivitat produïdes entre ciutats, en bona mesura perquè esdevenen estimuladors i avals de la mateixa competitivitat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 40

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Així, i segons les tesis de Richard Florida, actualment es dóna molta importància a la influència del coneixement com a recurs específic per a l’impuls i desenvolupament dels grans centres urbans, que conjuntament amb la innovació esdevé una de les estratègies prioritàries per a la millora de la competitivitat i la qualitat de vida urbana. En l’economia global, els factors del coneixement, la innovació, el talent i la creativitat són elements que lluny de distribuir-se de manera uniforme en el si de l’economia global, es concentren en llocs específics del planeta. Aquesta concentració aporta una força especial al lloc en qüestió, ja que l’alta densitat d’elements com el talent, la innovació o la creativitat fa que les metròpolis esdevinguin encara més productives, fins al punt de convertir-se en motors principals de creixement econòmic. La qualitat i quantitat d’infraestructures de transport i d’acollida també juguen un paper molt important en les relacions de competitivitat, alhora que el paper de la imatge i marca de la ciutat són claus per al desenvolupament i la presència internacional de la mateixa. La competitivitat i la interconnexió entre centres urbans esdevenen les regles de joc del desenvolupament de les ciutats, les claus del seu esdevenir. A més de tots els aspectes que estimulen el desenvolupament i la competitivitat dels grans centres urbans, les ciutats com Barcelona es caracteritzen per la seva gran complexitat, sobretot per ser nuclis en els que s’entrecreuen patrons de comportaments extremadament heterogenis i que sovint tenen una difícil conciliació. Tal com sosté Joan Subirats, els paisatges urbans de les societats contemporànies s’han tornat fortament complexos i diversos, i no tenen res a veure amb les ciutats de fa quinze anys, clarament més homogènies i “familiars”. A més de la gran diversitat de patrons de comportaments i de complexitats, a les grans ciutats dels nostres temps s’hi acumulen inseguretats i inquietuds, molt sovint per la manca d’autoritat. El cas de Barcelona no s’escapa d’aquestes tensions, especialment perquè es tracta d’una ciutat en la que la llibertat, la vida al carrer o l’espontaneïtat són trets que la defineixen (tot i que aquestes condicions no s’han de confondre com a sinònims de desordre). Barcelona és una ciutat desigual en molts aspectes, afirma Subirats, és una societat extremadament heterogènia. El territori, suport i recurs de tota activitat turística La ciutat, en el seu conjunt, esdevé tota ella un producte de consum turístic, amb algunes parts clarament diferenciades i destinades a la demanda de turisme; però si bé existeixen espais i productes exclusivament pensats per al turisme, el cert és que la globalitat de la ciutat i del seu territori circumdant actuen com a atractors de turisme, raó per la qual l’oferta i conjunt de la realitat de la ciutat esdevé, automàticament, oferta turística. En aquesta línia, es pot constatar que les ciutats són, per definició, destinacions turístiques en potència. En aquest panorama de creixement i de força, les grans ciutats es converteixen en autèntiques metròpolis; la seva activitat s’expandeix més enllà dels límits administratius del municipi, superant així les clàssiques delimitacions i efectuant un veritable salt d’escala de les seves dimensions territorials i simbòliques. La imatge, les infrastructures d’accés i els equipaments (allotjaments, serveis, palaus firals, museus, centres culturals, espais i esdeveniments d’oci i lleure, comerç i restauració, etc.) i la capacitat de càrrega (física i percebuda) marquen la capacitat d’atracció de les ciutats i condicionen la qualitat de vida dels seus ciutadans. L’abast geogràfic d’una destinació turística es modifica amb el pas del temps, i queda condicionat per les facilitats de mobilitat, per la posada en valor de nous focus d’atracció o per la creació de nova oferta d’allotjament, tal com es va reflexionar en el context de la Comissió Entorn Metropolità organitzada pel Pla Estratègic. L’extensió i ampliació de l’oferta i la demanda en un continu de l’espai i el temps obté com a conseqüència directa una més àmplia dinamització econòmica també en l’espai-temps.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 41

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Per a les grans metròpolis, el territori físic esdevé suport de la seva activitat, i és també un recurs de la mateixa; però cap territori no està absent de límits en el seu ús, ja que una excessiva explotació o mala gestió pot accelerar el seu esgotament i perjudicar el seu desenvolupament. La mesura dels límits d’un lloc sempre depèn de molts factors, raó per la qual les possibilitats i l’ús de l’entorn com a suport i estratègia de creixement no van deslligades, en absolut, d’una seriosa previsió i gestió global. En correspondència a la seva ampliació física i simbòlica, les grans metròpolis també augmenten la seva capacitat d’atracció, i per tant el consum del territori. De fet, es pot constatar que actualment les grans metròpolis esdevenen objecte del consum massiu per part de les demandes de visitants que hi acudeixen. Actualment, el turisme urbà que reben les grans i mitjanes ciutats com Barcelona s’ha convertit en un turisme de masses que tot i la segmentació i l’especialització d’alguns productes, realitza un consum massiu de l’oferta de la ciutat. Els processos de massificació de la demanda i singularització de l’oferta, encara que aparentment antagònics, són característiques típiques del turisme postfordista. Diversitat de visitants i d’usos a les ciutats Les masses de visitants que absorbeixen les grans metròpolis del segle XXI es caracteritzen per la seva pluralitat de motivacions, interessos i perfils; en conjunt, aquests visitants conformen un cos heterogeni que genera una àmplia diversitat d’usos a la ciutat en funció de les seves necessitats i característiques personals. Diàriament, moltes persones entren i surten de les grans ciutats: lleure, cultura, negocis, formació, treball, salut, fires o congressos són només algunes de les variades motivacions d’aquests visitants, ciutadans temporals que fan ús constant dels serveis, instal·lacions i infrastructures de la ciutat. La figura del turista és un element més en el si de la massa de visitants que consumeixen les metròpolis; cal reconèixer que en aquesta dinàmica global, es fa especialment difícil distingir la figura del turista clàssic: la noció “estricta” de turisme se’ns queda curta a l’hora d’entendre aquesta realitat: la diversitat d’usos, interessos i perfils de visitants que acullen les ciutats dificulta la delimitació i conceptualització de turisme, que queda decididament superada en la seva definició més clàssica o original. Hem de parlar d’una activitat transversal (afecta a gairebé tota la ciutat) i multisectorial (implica a molts sectors, des de l’hoteler al comerç, passant pel transport). El conglomerat d’activitats que realitza el visitant i el conjunt de serveis de la ciutat dels que fa ús, així com els efectes que hi genera, fan que avui dia, “el turisme urbà, sigui quelcom més que turisme”. Si bé l’Organització Mundial del Turisme sosté que és turista tot aquell que es desplaça a un lloc fora de la seva residència actual i hi roman entre 1 i 364 dies, la definició de la figura del turista dels nostres temps és certament complexa, ja que els motius de desplaçament, hàbits i perfils de les persones són cada vegada més plurals i per tant difícils de classificar. Popularment s’identifica el turista com aquell que arriba a la destinació per raons estrictament d’oci i vacances; tot i així, el perfil de visitant de les ciutats dels nostres temps és algú que hi acudeix per una gran varietat de raons, superant les clàssiques motivacions relacionades amb l’oci i el temps de vacances. Les ciutats acullen visitants que hi fan estada per motius d’oci i negoci; són visitants que, uns i altres, utilitzen gran quantitat de serveis de la ciutat, els seus transports, els seus espais públics i les seves infrastructures, entre d’altres espais i equipaments; són visitants que passegen pels seus carrers, consumeixen als seus bars i restaurants, dormen als hotels, residències, pensions o cases d’amics i familiars, que es dispersen arreu de la ciutat; són visitants que van al metge o a congressos, que fan negocis o cultura, que compren a les botigues de la ciutat, que estudien, treballen o visiten els museus, van a un concert o acudeixen a un esdeveniment esportiu. Són moltes i diverses les coses que hi fan i moltes i diverses les maneres que tenen de viure la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 42

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En aquest panorama, s’ha d’assumir que les fronteres entre l’atracció del talent, les empreses, els turistes o els visitants de tota mena són cada cop més difuses. Les relacions entre veïns i visitants Com dèiem, els centres urbans són pols d’atracció i acollida d’una enorme varietat de visitants, que hi acudeixen per raons diverses i fan ús intensiu dels seus espais i serveis. Aquest és un fet relativament nou per a les ciutats i els seus habitants, que en un període relativament curt de temps han vist com nous individus passaven a formar part del dia a dia de la ciutat. A Barcelona, com en el cas de moltes altres ciutats, l’arribada de turisme i de la immigració, entre altres noves realitats, genera noves configuracions ciutadanes, l’assimilació de les quals no és mai automàtica, sinó que requereix de processos d’incorporació progressius. Sovint es produeixen opinions i percepcions negatives respecte el fenomen del turisme, especialment en aquells punts de la ciutat on la seva activitat es concentra amb més intensitat; part de la població local nota que competeix, en espai i temps, amb el nouvingut turista, a qui s’associen valors pejoratius i negatius com la degradació de l’ambient, comercial, identitària, cultural, etc. En aquesta lògica, es creu que una major presència de turistes significa una major competència pel que fa a usos i serveis de la ciutat. La percepció d’amenaça i de competència aboca a discursos escèptics i contraris respecte el fenomen del turisme, a la vegada que es recrimina a les administracions la seva aposta vers l’atracció de turisme, interpretant que aquesta es produeix en detriment dels interessos de la pròpia població local. Sovint, el turisme s’utilitza com a boc expiatori i responsable de les problemàtiques de la ciutat (en aquest sentit, alguns dels principals autors de la literatura turística adverteixen que el menyspreu que de vegades es produeix vers el turista implica no valorar els criteris i decisions de moltes persones ni la seva capacitat de decisió). El conflicte d’interessos entre població local i turista (percepció d’invasió, incomoditats i molèsties) es produeix, especialment, en aquells contextos en els que la densitat de visitants és alta. En aquests indrets es generen discursos d’exclusió, i aquest fet és símptoma d’un evident malestar de la població que pot repercutir negativament en la qualitat general de l’oferta de la destinació. Paradoxalment, com més funciona el turisme en un lloc més a prop s’està del desequilibri i de la fi del mateix negoci, adverteixen els teòrics del turisme; en part, això es desprèn de les teories evolutives del cicle de vida de les destinacions turístiques. Si bé la massificació pot acompanyar episodis de desgast de les destinacions, resulta dubtós afirmar que la quantitat (per excés) de visitants sigui un factor decisiu per explicar el declivi de les destinacions, remarquen les principals línies de reflexió sobre el turisme urbà dels nostres temps. A aquesta complexa situació, s’hi afegeix la dificultat per mesurar quina és la veritable capacitat de càrrega de les ciutats (que requereix, entre molts altres aspectes, tenir en compte els beneficis econòmics dels visitants en la conservació, potenciació i creixement de serveis, museus, ocupació, qualitat de vida general de la població...). Difícilment es pot decidir quines quantitats de turistes es volen acollir a les ciutats; en tot cas, sí que cal decidir com es vol que el turisme s’integri a la realitat urbana en cada cas; per tot això, cal una gestió del mateix i una visió clara de quin ha de ser el paper que es vol que jugui el turisme a les ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 43

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Context de referència Econòmic – del món fins a Barcelona En el decurs dels darrers vint anys, han tingut lloc importants canvis econòmics a nivell mundial. La majoria d’indicadors macroeconòmics han experimentat un notable dinamisme i creixement global. Segons les dades del Fons Monetari Internacional www.imf.org, des de l’any 1980 el PIB mundial s’ha incrementat un 6% anualment. En el cas d’Europa, aquest creixement també ha estat molt important, multiplicant-se per cinc amb una taxa mitjana d’increment sostingut del 6% anual. Evolució del PIB mundial

Font: Fons Monetari Internacional www.imf.org Des de la seva entrada en la Unió Europea, l’economia espanyola ha passat per una profunda transformació. Avui dia, l’economia espanyola és una economia desenvolupada situada a la mitjana Europea. El PIB espanyol va registrar forts creixements, multiplicant-se per vuit entre els anys 1980 i 2008. Aquest creixement va tenir un període d’increment accelerat a principis de la dècada del 2000 i va perdurar fins l’any 2007. Per la seva part, Catalunya com a regió capdavantera, ha estat sense cap mena de dubte motor d’aquest canvi econòmic, i Barcelona, com ciutat de referència i capital, es consolida com a gran pilar econòmic de Catalunya. La importància de Barcelona, segons les últimes dades publicades, és destacada: el pes del PIB de la ciutat sobre el total de Catalunya era del 30% i la seva població representava el 22% del total català. En quant al nombre de llocs de treball, l’evolució del total d’afiliats a la Seguretat Social ha estat molt positiva, incrementant-se en un 60% durant el període 1980-2008 i superant el milió de persones ocupades al 2008. Per sectors econòmics, els serveis representen el sector predominant a la ciutat, amb més de tres quartes parts del VAB (Valor Afegit Brut) de Barcelona. El sector industrial és el segon sector en importància, amb una cinquena part del VAB, mentre la construcció se situa al voltant del 5%.

http://www.imf.org

http://www.imf.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 44

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Valor afegit brut a preus bàsics per sectors (%) a Barcelona i altres àmbits. 2001. Base 2000

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.

Sectors Barcelona Barcelonès CatalunyaAgricultura 0,0 0,0 1,8Indústria 18,8 19,3 27,2Construcció 5,5 5,8 7,8Serveis 75,7 74,9 63,1Total 100,0 100,0 100,0

Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. El dinamisme econòmic del municipi de Barcelona i de la seva àrea metropolitana està en procés de constant transformació. Actualment, la ciutat de Barcelona i els altres municipis de l’àrea metropolitana generen nous projectes innovadors que permetran continuar creixent, convertint-se en elements claus de cares al futur de la zona. El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona www.bcn2000.es ha coordinat, en la mesura del possible, els esforços destinats a la creació d’aquests grans projectes, els quals s’agrupen en diversos grups o línies estratègiques de futur: el coneixement, la mobilitat i l’accessibilitat, els sectors estratègics -logística, audiovisual, energia, aeronàutic, biomèdic, agroalimentari-, les infraestructures i equipaments d’impacte urbà i l’urbanisme i cohesió social. Aquests grans projectes, alguns dels quals tenen fortes implicacions per a la ciutat i el turisme, conformen un referent clau de la competitivitat de la ciutat. Una crisi de dimensions molt considerables Aquest creixement generalitzat s’ha vist recentment modificat per un canvi considerable d’escenari a partir de la tardor del 2008, que ha abocat l’economia mundial a un període de crisi econòmica financera internacional de grans repercussions. Aquesta crisi econòmica està provocant efectes com la manca de crèdits i finançament, la davallada del consum, la volatilitat del preu del petroli i dels tipus d’interès, l’increment de l’atur, l’augment de la morositat, etc.; constituint una de les crisis econòmiques més importants de les darreres dècades. D’acord amb les dades del FMI www.imf.org la situació econòmica d’Europa al 2008 era de recessió i així continuarà durant el 2009, preveient que la recuperació no s’efectuarà fins el 2010. Al primer trimestre 2009, diversos indicadors apuntaven cap a un començament de la recuperació econòmica al 2010. Tot i aquests indicadors positius, persisteix la incertesa sobre la duració i la força de la crisi. La previsió del Banc Mundial www.bancomundial.org realitzada a juliol de 2009, preveu un escenari de contracció del PIB mundial del -2.9% al 2009, amb una modesta recuperació del 2% al 2010, i del 3.2% de cares al 2011. Les projeccions econòmiques elaborades pel Banc Central Europeu www.ecb.int al juny de 2009 per a la zona Euro, esperen que al 2009 el PIB es contraurà entre -5,1% i un -4,1%, i al 2010 entre un -1,0% i un 0,4%. Per la seva part, el Govern d’Espanya preveu que el PIB caigui un -3,6% al 2009 i un -0,3% al 2010, i la taxa d’atur arribi al 17,9 a finals del 2009 i al 18,9 al 2010. El Govern de la Generalitat preveu que el PIB de Catalunya caigui un -3,2% al 2009 i la taxa d’atur arribi al 15,3. Aquestes i altres projeccions econòmiques són actualitzades constantment per les diverses fonts, i en els darrers mesos la seva evolució ha estat molt canviant. En aquest sentit cal remarcar que les previsions de Barcelona no difereixen gaire de les de Catalunya i les d’Espanya. Destaquen també els informes de la Comissió Europea i de l’OCDE que remarquen que el model productiu espanyol molt basat en la construcció i el turisme fa que la recuperació sigui més lenta, havent d’esperar fins el 2011 o 2012 per a la seva recuperació.

http://www.bcn2000.es

http://www.imf.org/

http://www.bancomundial.org

http://www.ecb.int

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 45

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Projectes Estratègics Metropolitans 2009

Font: Pla Estratègic Metropolità www.bcn2000.es Territorial – límits territorials Territorialment, el terme municipal de Barcelona té una extensió de 102 Km2. Des de l’any 1984 la divisió administrativa bàsica de Barcelona es realitza a partir de districtes. Amb l’objectiu d’establir una delimitació de la ciutat en barris significatius des del punt de vista urbanístic i social, l’any 2004 l’Ajuntament va desenvolupar la divisió dels barris; d’aquesta manera van ser aprovats un total de 10 districtes i 73 barris, amb l’interès d’apropar l’administració als ciutadans i potenciar les singularitats de cada zona. Divisió administrativa territorial de Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/estadistica Comparativament amb altres ciutats, Barcelona és una ciutat relativament petita i densa. Del conjunt de divuit ciutats espanyoles i internacionals estudiades a l’estudi de Benchmarking encarregat per l’Oficina del Pla, Barcelona se situa com a quinzena en quant a l’extensió del seu terme municipal i segona en quant a densitat de població.


http://www.bcn.cat/estadistica

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 46

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En el context econòmic i social actual, la “ciutat real” s’amplia als 36 municipis que componen la realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB), el conjunt de la qual representa una àrea de 633 Km2, amb una població de més de 3.1 milions d’habitants. Àrea Metropolitana de Barcelona Regió Metropolitana de Barcelona

Font: Pla Estratègic Metropolità Font: Generalitat de Catalunya A 5 de maig de 2009 es va constituir el Consorci de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (CAMB), el principal objectiu del qual és impulsar la creació del nou ens metropolità que ha de permetre treballar de manera conjunta i coordinada en tots els municipis de l’entorn metropolità. En un marc molt més ampli es defineix la Regió Metropolitana, zona que aglutina 164 municipis de 7 comarques diferents, i amb una superfície total de 2.330 Km2. La Regió Metropolitana és la base de planificació territorial de Barcelona i és un dels set àmbits de planejaments parcials definits en el Pla Territorial general de Catalunya. A l’entorn català, Barcelona és el principal nucli administratiu i de major acumulació de població i econòmic de Catalunya, capital de la comarca del Barcelonès i capital de Catalunya. En el panorama internacional global, les ciutats i les regions són considerades, avui en dia, com els actors principals que estructuren i dinamitzen l’economia i el territori. La Comissió Europea reconeix la importància de les ciutats i les àrees urbanes com a nuclis on es generen la majoria dels llocs de treball, els centres i institucions de coneixement i gran part de l’activitat econòmica. En aquest marc, els nuclis urbans són i seran els motors regionals, nacionals i europeus pel creixement econòmic. Segons l’Eurostat, els 27 membres de la Unió integren una xarxa de ciutats formada per 258 nuclis urbans, entre els quals destaca Barcelona. Per la seva importància estratègica, es realitza un seguiment constant dels principals indicadors econòmics, socials i territorials. Es constata que tot i el creixement de les àrees urbanes europees, les ciutats afronten problemes i grans reptes de futur. Entre la sèrie de reptes que han d’assumir les ciutats, destaca la necessitat d’evitar l’exclusió social; així mateix es considera fonamental la millora de l’articulació de la gestió de les àrees metropolitanes a causa de la poca flexibilitat de les entitats administratives que actualment les gestionen; per últim, es fa esment de l’especialització de les economies de serveis de les zones urbanes per esdevenir ciutats modernes i competitives de futur. http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home

http://epp.eurostat.ec.europa.eu/portal/page/portal/eurostat/home

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 47

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ciutats i àrees metropolitanes a Europa

Font: Eurostat- Urban Audit EU En l’àmbit de la Mediterrània, la ciutat de Barcelona ha reivindicat en nombroses ocasions la seva clara vocació com a ciutat clau de la zona. Els esforços realitzats en aquest camp es van concretar amb el nomenament de Barcelona per acollir la secretaria de la Unió per la Mediterrània el 4 de novembre del 2008, amb l’objectiu bàsic d’impulsar la Mediterrània com espai estable, de pau, segur i pròsper, on es garanteixin els drets humans, les llibertats i la promoció de l’entesa entre cultures i civilitzacions. Sociodemogràfic Segons els estudis de la Unitat Econòmica i d’Assumptes Socials de l’ONU www.un.org a l’any 2007, i per primera vegada a la història, la majoria de la població mundial està concentrada a les grans ciutats. L’increment d’habitants a les zones urbanes ha estat una clara tendència sociodemogràfica mundial dels últims anys.

http://www.un.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 48

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tendències demogràfiques internacionals Àmbits urbans i població

Font: ONU – Nacions Unides www.un.org A Europa, el Parlament Europeu va subratllar recentment que les ciutats i les aglomeracions o zones urbanes concentren més de les tres quartes parts de la població de la Unió Europea. Una altra gran tendència demogràfica experimentada a Europa ha estat el gran creixement de la població: en els darrers 45 anys la població dels 27 països de la Unió ha passat de 400 milions d’habitants l’any 1960 a prop de 500 milions el 2007. Aquest fort creixement de la població ha tingut dues fases ben diferenciades i dos fenòmens que l’expliquen: en una primera fase, fins a finals de 1980, el creixement de la població europea es devia bàsicament a temes naturals (augment dels naixements i reducció de les defuncions); la segona fase de creixement demogràfic va ser també causa de les migracions. Una altra de les principals tendències demogràfiques d’Europa és el progressiu envelliment de la població a causa d’un significatiu increment de l’esperança de vida, fet que ha produït un notable creixement de la població amb més edat. Aquest fet, conjuntament amb les condicions laborals dels països membres, ha fet augmentar notablement el número de retirats. Projecció de la població europea

Font: Eurostat: Europe in Figures 2008 En el nostre àmbit geogràfic més proper, l’evolució de les piràmides demogràfiques tant del municipi de Barcelona com de l’àrea metropolitana i de Catalunya, mostren un clar creixement de la població en la franja d’edat de 65 i més anys. En quant al saldo migratori de l’àrea metropolitana, entre els anys 2000 i 2006 va ser significativament positiu, guanyant més de mig milió d’habitants, fet que representava un increment del 12% del total de població. El saldo migratori de l’àrea metropolitana va ser positiu a causa, bàsicament, del fort creixement de la població estrangera. Actualment la taxa de població estrangera a la ciutat de Barcelona se situa sobre el 17%. Per últim, cal remarcar

http://www.un.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 49

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

que les migracions entre els diferents municipis de l’àrea metropolitana i districtes de la ciutat han estat molt poc homogènies. Saldos migratoris de l’àrea metropolitana de Barcelona 2000-2006

Font: Pla Territorial Metropolità de Barcelona Medi Ambiental Les causes bàsiques de l’escalfament global del planeta són conseqüència directa de l’activitat humana; en primera instància, perquè els nivells de desenvolupament que ha tingut la humanitat durant els darrers cent anys ha fet que es consumeixin intensament combustibles fòssils com el carbó o el petroli i els seus derivats; la segona gran causa de l’escalfament del global és la crema i substitució de bosc natural per activitats agrícoles. Darrerament s’està prenent una forta consciència sobre l’impacte que l’activitat humana produeix al medi ambient, sobretot perquè cada vegada som més vulnerables als seus efectes. Tot i així, la presa de consciència sobre el canvi climàtic no és homogènia. Des de fa anys, Barcelona treballa per aconseguir una gestió racional i eficient dels recursos naturals i dels serveis municipals amb l’objectiu primordial d’afavorir una ciutat més sostenible. De fet, des de la celebració de la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro del 1992 i l’adopció de les Agendes Locals 21, són moltes les ciutats a tot el món que treballen en la línia d’impulsar polítiques i instruments per a una millor gestió del medi ambient. Es tracta d’actuacions destinades a garantir un desenvolupament més racional i eficient, amb un millor ús dels recursos i distribució dels beneficis. L’any 2002 s’aprovava el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat–Agenda 21 de Barcelona establint un total de 10 grans objectius i línies d’acció per avançar cap a una ciutat més sostenible; actualment, unes 600 organitzacions, entitats i empreses de la ciutat s’han adherit al compromís mediambiental de Barcelona. També el nou PAM 2008–2011 de Barcelona introdueix noves bases i reptes per millorar la gestió del medi ambient de la ciutat. Per la seva banda, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament també actua a favor d’una òptima gestió i millora permanent dels processos vinculats amb els serveis municipals per tal d’obtenir el màxim benefici i qualitat de vida dels ciutadans. L’Agenda Local 21 de Barcelona www.bcn.cat/agenda21 estableix els següents objectius per acomplir en el període 2002-2012: protegir els espais lliures i la biodiversitat i ampliar el verd urbà; defensar la ciutat compacta i diversa, amb un espai públic de qualitat; millorar la mobilitat i fer del carrer un entorn acollidor; aconseguir nivells òptims de qualitat ambiental i aconseguir una ciutat saludable; preservar els recursos naturals i promoure l’ús d’energies renovables; reduir la producció de residus i fomentar la cultura de la reutilització i del reciclatge; augmentar la cohesió social, enfortint els mecanismes d’equitat i participació; potenciar l’activitat econòmica orientada cap a un desenvolupament sostenible; progressar en la cultura de la sostenibilitat mitjançant

http://www.bcn.cat/agenda21

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 50

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

l’educació i la comunicació ambiental; reduir l’impacte de la ciutat sobre el planeta i promoure la cooperació internacional. La intenció del municipi és convertir el compromís mediambiental en un projecte ciutadà col·lectiu, en el que tant les administracions com els veïns de la ciutat facin de Barcelona una ciutat més sostenible. Entorn turístic En aquest panorama general, el turisme juga un paper molt important en l’economia dels territoris. L’Organització Mundial del Turisme www.unwto.org afirma que durant l’any 2008 s’han produït 924 milions de desplaçaments turístics arreu del món. El creixement de la demanda, i per tant del nombre de turistes en el últims anys, ha estat molt important i constant. El boom turístic de la segona meitat del segle XX ha produït que des dels anys 50 el número de viatgers turístics al món s’hagi multiplicat per 37. A llarg termini, i d’acord amb les previsions de l’OMT, s’espera que a l’any 2020 s’arribarà als 1.600 milions de viatges turístics arreu del món. Si bé en termes generals aquesta previsió realitzada a l’any 2000 no ha estat recalculada, sí que s’han modificat les perspectives turístiques, sobretot com a conseqüència de l’actual, ràpid i important deteriorament econòmic mundial i d’altres factors incontrolables (desastres naturals, epidèmies globals, etc.). Projecció de l’arribada de turistes al món: Vision 2020

Font: OMT - Organització Mundial del Turisme www.unwto.org Segons les darreres previsions oficials del Baròmetre OMT, s’estima que el volum de turistes decreixerà durant el 2009 a nivell mundial. A aquestes perspectives globals s’hi ha d’afegir que Europa és la regió on més ha caigut l’arribada de turistes durant el primer quart de 2009. En quant als principals mercats emissors de turistes a nivell global, els països d’Alemanya, Estats Units i Regne Unit van ser els que van produir una major despesa turística, que en el cas d’Alemanya i Regne Unit va ser superior a $1.000 USD per habitant durant l’any 2008. D’altra banda, a part dels tradicionals grans països emissors de turistes, resulta convenient analitzar els nous mercats amb gran potencialitat emissora. En aquest sentit, l’anomenat BRICs, grup format per Brasil, Rússia, Índia, Xina, aplega un conjunt de països que tenen en comú una gran població i elevades taxes de creixement econòmic. A llarg termini, aquests grans països poden convertir-se en quatre economies determinants en el si del panorama internacional. La seva importància com a mercats emissors de turisme té encara molt potencial, ja que segons les dades del 2008, la Xina i Rússia són el quart i tretzè mercat en el rànquing de països emissors de turisme a nivell mundial.

http://www.unwto/

http://www.unwto.org


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 51

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A nivell de grans regions mundials, la zona Europa concentra més de la meitat de les arribades de turistes mundials, tot i que retrocedeix la seva importància o quota de mercat. En aquest context mundial, les principals destinacions turístiques a l’any 2008 van ser França, Estats Units i Espanya, amb 79, 58 i 57 milions de turistes respectivament. Aquestes tres destinacions continuen atraient any rere any un volum molt gran de visitants. A la zona mediterrània, i segons dades de l’Institut Europeu de la Mediterrània, els països de la conca mediterrània van aconseguir captar uns 300 milions de turistes l’any 2007; es calcula que el 80% d’aquest total de turistes es localitzaven al litoral, generant uns alts ingressos turístics. Pel que fa a les regions europees, Catalunya és una de les principals regions turístiques d’Europa i del món. Segons dades d’Eurostat, a l’any 2007 Catalunya va rebre al voltant de 17 milions de turistes estrangers, la qual cosa situa Catalunya com la segona regió receptora de turisme a Europa, per sota de la regió francesa Ile de France, i seguida d’Andalusia. A més, aquest liderat turístic queda patent ja que Catalunya disposa de més de 600.000 places d’allotjament, la qual cosa la situa com a principal regió europea en capacitat d’acollida turística, seguida per quatre regions franceses (Provence-Alpes-Côte d'Azur, Languedoc-Roussillon, Aquitaine i Rhône–Alpes). Mapa principals destinacions regions turístiques europees

Font: Eurostat Regional Yearbook 2008 Per la seva part, Barcelona és una de les principals ciutats turístiques de l’estat espanyol i de Catalunya, amb més de 6,6 milions de turistes allotjats en hotels registrats al llarg del 2008. Aquesta xifra representa un 8% del total de turistes allotjats en hotels a l’estat espanyol, i quasi la meitat del total d’allotjats en hotels a Catalunya. Avui dia, segons l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic OCDE www.oecd.org la combinació entre turisme i cultura és un dels grans motors econòmics. Segons diversos càlculs el turisme cultural internacional representa el 40% del total del

http://www.oecd.org/

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 52

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

turisme: la qual cosa implica que 360 milions de viatges tenen una motivació bàsicament cultural. En el cas d’Europa, l’enorme llegat històric i cultural permet estimar que tant el turisme com la motivació cultural dels viatges continuarà creixent. Les ciutats com a espais d’acumulació cultural es consoliden com a grans centres d’atracció i a la vegada generadors d’activitat turística. Barcelona figura com a quarta ciutat més visitada a Europa per turistes estrangers, amb 5 milions de visitants l’any 2007, després de les capitals d’estat Londres, París i Roma. Principals ciutats turístiques 2007

Arribades de turistes (milions)

15,34

8,76

6,125,04 4,63 3,91 3,70 3,64 3,40 2,55

02468

1012141618

1 Londres 2 Par is 3 Roma 4 Barcelona 5 Dublí n 6 Amst erdam 7 Prague 8 Viena 9 Madr id 10 Berlin

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Euromonitor International’s Top City Destinations Ranking12/12/08 A mesura que avança el 2009 s’ha anant constatant un deteriorament de la situació econòmica, tot i que durant els últims mesos alguns indicadors clau sembla que comencen a repuntar. La contracció turística dels primers mesos de l’any 2009 ha obligat a reajustar a la baixa totes les previsions de l’activitat turística. Segons les previsions de juliol del 2009 realitzades per l’OMT, l’arribada de turistes internacionals es reduirà al món entre -6% i -4%. Aquesta mateixa projecció preveu per Europa una caiguda de l’arribada de turistes entre el -8% i -5%. Segons les previsions del Ministerio de Industria Turismo y Comercio, el turisme estranger a Espanya es reduirà un -10% al 2009., disminució que variarà en funció de les zones geogràfiques. En el sector aeri, i segons les estimacions de diverses fonts, després de créixer un 2% i un 7% en els darrers dos anys, actualment s’afronta un any en el que s’està reduint el nombre de passatgers i la capacitat de transport a Europa i al conjunt mundial. En el primer quart del 2009 el decreixement de la facturació per passatger va caure un -20% principalment per la dràstica reducció del passatgers en les classes “business” i “first”, mentre que el volum total de passatgers va decréixer un -8%. Les previsions de l’International Civil Aviation Organitzation al juny 2009 esperaven que el tràfic aeri global es reduirà un -4% al 2009, i es manté que creixerà un 3% al 2010 i un 5.5% al 2011, una vegada la situació econòmica millori. Aquesta difícil situació planteja un 2009-2010 molt complex per les empreses del sector, una situació que s’agreuja a causa de la contínua política d’ofertes i descomptes que ha derivat en una veritable guerra de preus, i per tant, en una caiguda generalitzada en els marges i els beneficis empresarials del sector.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 53

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Punt de partida i principals fites A l’inici de l’Ajuntament democràtic es van començar a desplegar diverses polítiques sectorials; en aquest procés, aviat s’evidencià la necessitat de dotar-se d’un organisme públic per fomentar el turisme a la ciutat i col·laborar amb el sector privat dedicat al turisme. El Patronat Municipal de Turisme es creava l’any 1981, depenent de la Regidoria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament; més endavant, al 1987, es va vincular a l’Àrea d’Economia i Empreses. L’any 1989 l’Ajuntament de Barcelona, el Patronat de Turisme de Barcelona i la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona van endegar la realització del Pla Estratègic de Desenvolupament Turístic de Barcelona, i posteriorment el Pla de Marketing Operacional Turístic de la ciutat, tots dos presentats l’any 1991. El Pla de les 7 Barcelones En aquell moment ja s’assenyalava com a objectiu global l’establiment d’un model de desenvolupament del sector a la ciutat, que tenint en compte les característiques del moment, les potencialitats de la ciutat i les tendències internacionals del sector, maximitzés la rendibilitat econòmica i social del turisme, tant en benefici dels agents privats com per al conjunt de la ciutadania.

Les dades d’aleshores, quan ja s’havia iniciat el compte enrera de la celebració dels Jocs Olímpics del 92, dibuixaven una situació ben diferent a l’actual: l’any 1990 es van comptabilitzar uns 1.775.000 visitants allotjats en hotels, aproximadament la meitat procedents de l’estranger; un 80% es tractava de visitants de negocis i fires. Aquestes dades portaven a afirmar que Barcelona, a causa del seu volum de visitants, molt per sota d’altres ciutats mitjanes europees, no era, encara, una destinació turística.

L’oportunitat dels Jocs esdevenia clau per a la millora del posicionament de la ciutat en l’àmbit turístic, que aspirava a situar-se en el mercat de ciutats d’un estil com Amsterdam, Madrid, Milà o Munic, ja que no podia competir amb els prototipus de París o Londres, ni ciutats històriques com Roma o Atenes.

El Pla del 91 assenyalava l’escassa presència de Barcelona en agències i catàlegs europeus, la gairebé nul·la activitat promocional en el sector privat i una promoció dispersa i poc dotada pressupostàriament en el sector institucional; així mateix s’assenyalava la manca d’un ens únic de promoció, amb total col·laboració funcional i econòmica del sector privat i les institucions per al desenvolupament de la tasca promocional. Es plantejava així poder assolir un model de desenvolupament que permetés augmentar el nombre de visitants a la ciutat, tot complementant el sector negocis amb els segments de congressos/reunions i de turisme en els moments de la baixa estacionalitat.

Com a estratègies bàsiques de màrqueting es definia un concepte que caracteritzava Barcelona com a varietat de contrastos: mar i muntanya, antiga i moderna, sofisticada i popular, romànica i Gaudí, nit i dia.

Un cop finalitzats els Jocs Olímpics, es comissionà a Jordi Clos per elaborar el Pla Estratègic de Turisme que es presentà al 1993. En aquesta ocasió es tractava de revisar els documents elaborats fins el moment, trobar una fórmula de finançament i fer la proposta de l’ens de gestió que calia posar en marxa; es considerava absolutament rellevant la participació del sector privat.

Aquest segon Pla proposava la creació d’un Consorci com a entitat local amb personalitat pública fundat, recollint l’herència de l’anterior Patronat de Turisme de Barcelona.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 54

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els objectius previstos pel Pla a mig termini (1995) eren, entre d’altres, superar els 1.850.000 de visitants rebuts l’any 1992, preveient arribar a la xifra de 2.100.000 visitants allotjats en hotels, i augmentar en 2 i 4 punts anuals l’índex d’ocupació hoteler, que en aquells moments es trobava situat al 54% de les places.

Aquestes previsions seran àmpliament assolides i fins i tot, superades, demostrant l’encert dels plantejaments del Pla. L’any 1995 els hotels de la ciutat van rebre més de 3 milions amb més d’un 63% d’ocupació.

Creació del Consorci Turisme de Barcelona Les obres promogudes pels Jocs Olímpics de 1992 i del Fòrum 2004 van permetre la recuperació d’espais per a ús ciutadà, en especial al front marítim, i van contribuir a millorar la dotació d’infrastructures i equipaments. Certament, la celebració dels Jocs va suposar una oportunitat extraordinària per a la difusió i promoció de la ciutat, posant a Barcelona a l’aparador turístic internacional. Aquesta empenta va ser oportunament aprofitada amb la creació del Consorci de Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat que seguint els esforços inicials portats a terme per l’antic Patronat de Turisme de Barcelona, ha suposat un referent en la promoció turística, tant a nivell nacional com internacional, capitalitzant l’excel·lent posicionament adquirit per la ciutat en els mercats emissors. El Consorci Turisme de Barcelona va ser creat l'any 1993 per l'Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona www.cambrabcn.org i la Fundació Barcelona Promoció www.barcelonapromocio.org

S’iniciava així una nova etapa en la promoció turística de la ciutat, on la col·laboració público-privada i l’autogeneració de recursos en són alguns dels seus trets identitaris. Durant els seus més de quinze anys de vida, Turisme de Barcelona ha anat desenvolupant i concretant diversos programes i actuacions que, junt amb el creixement de la demanda internacional i la “macro campanya publicitària” que varen suposar els Jocs Olímpics del 92, han permès a la ciutat de convertir-se en un dels municipis europeus que més ha crescut pel que fa a l’activitat turística.

L’objectiu essencial de Turisme de Barcelona, segons els seus estatuts fundacionals, és la promoció i foment del turisme i el comerç a la ciutat de Barcelona.

La presidència del Consell General recau en l’Alcalde, i la Presidència Executiva en el President de la Cambra de Comerç o persona en qui delegui. Aquest esquema, similar al de la Fira, ha permès que el lideratge del Consorci hagi estat en mans del sector privat.

L’aportació econòmica inicial, que s’ha mantingut fins l’actualitat, es distribueix en un 45% a càrrec de l’Ajuntament, un 45% Cambra i el 10 % restant per part de la Fundació. Tanmateix, les aportacions institucionals han anat reduint el seu pes específic en el pressupost de Turisme de Barcelona, representant l’any 2008 poc més del 6% del total dels ingressos de la institució, que van arribar a més de 34 milions. Actualment, les partides pressupostàries més importants en els ingressos i les despeses corresponen a la comercialització de productes i serveis turístics.

http://www.barcelonaturisme.cat/

http://www.cambrabcn.org

http://www.barcelonapromocio.org

http://www.bcn.cat

www.bcn.cat

www.cambrabcn.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 55

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El Consorci treballa per promocionar la ciutat com a destinació turística; a través de diferents línies o programes, ofereix un ventall de productes i serveis adreçats al sector turístic professional i al turista individual.

Sota la Direcció General, el Consorci Turisme de Barcelona s’estructura en diversos departaments: Promoció i Turisme Vacacional, Nous Programes, Comunicació i Qualitat, Administració, Organització i Logística, Màrqueting i Publicitat, Imatge i Publicacions, Estudis i Estadístiques, Informàtica i Noves Tecnologies, i Productes Turístics . Així mateix, compte amb una sèrie de programes, tals com Barcelona Convention Bureau, Barcelona Ciutat de Compres, Barcelona Garstronomia, Barcelona Cultura, Barcelona Sports i Barcelona Premium. Els diversos programes de Turisme de Barcelona associen a més de 700 empreses i institucions, destacant especialment el Barcelona Convention Bureau, que actualment compta amb més de 300 associats, i el Barcelona Shopping Line, amb uns 200 membres. Dues gran línies d’actuació defineixen el treball de Turisme de Barcelona: d’una banda, la promoció turística de la ciutat a l’exterior, incidint especialment en els agents d’intermediació i prescriptors; d’altra banda, l’atenció turística a la ciutat a través de la xarxa d’oficines, que consta de 20 punts distribuïts arreu de la ciutat,o la comercialització de productes com el Bus Turístic, explotat conjuntament amb Transports Metropolitans de Barcelona. El balanç de l’activitat turística de Barcelona al llarg dels 15 primers anys d’existència del Consorci Turisme de Barcelona ha estat espectacular. Dels prop de 2’5 milions de visitants allotjats en hotels l’any 93, es passa a més de 7 milions. En relació a la planta hotelera s’han duplicat en aquest periode els 26.000 llits del 93, augmentat també els índexs d’ocupació que han arribat a situar-se a prop del 80%. Aquest creixement de l’activitat turística ha anat consolidant-se de forma continua any rere any, i de forma més notable a partir del 2003, fins el punt d’inflexió provocada per la crisi del 2008-2009. Les fites que es plantejaven els redactors dels Plans del 1991, no només han estat assolides, han estat àmpliament superades. Avui es pot afirmar sense dubte que Barcelona ha esdevingut una ciutat turística posicionada al costat de les grans ciutats referents mundials.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 56

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Plans de referència El procés d’anàlisi i diagnosi estratègica del turisme a Barcelona està influenciada i a la vegada condicionada en part per altres plans i programes relacionats, el treball i model dels quals s’ha tingut en compte durant tot el procés d’elaboració del present Pla Estratègic. Principalment, han estat quatre els plans que han influenciat el desenvolupament del Pla Estratègic; ja des del seu inici van estar considerats com a projectes inspiradors del Pla. En l’àmbit territorial els projectes inspiradors són:

> Pla Territorial Metropolità de Barcelona > Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

El Pla Territorial Metropolità determina el model territorial i d’espais, els usos del territori, alhora que dibuixa els equipaments i infrastructures actuals i previstes pel futur. El Pla Territorial condiciona en part l’activitat turística, ja que el turisme necessita i a la vegada consumeix territori i infrastructures. Per la seva part, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona www.bcn2000.es assumeix la visió metropolitana en la vessant del desenvolupament econòmic i social, i en aquest sentit, esdevé un marc important per al Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, ja que el turisme conforme una important activitat econòmica present i futur. En l’àmbit sectorials turístic, els projectes inspiradors són els següents:

> Pla Estratègic de Turisme de Catalunya > Pla Turismo Español. Horizonte 2020

El Pla Estratègic del Turisme a Catalunya defineix el model turístic català potenciant la destinació Catalunya, l’oferta turística diferenciada i els seus diversos recursos turístics. Barcelona, com a capital turística de Catalunya, s’integra i té en compte el model de desenvolupament turístic general. El Pla Horizonte 2020 www.turismo2020.es desenvolupat pel govern espanyol, estableix un marc de planificació estatal que defineix els elements clau de competitivitat del divers i evolucionat sistema turístic espanyol. Barcelona és una de les principals destinacions urbanes de l’estat, i esdevé un clar referent en termes de competitivitat del turisme urbà. Pla Territorial Metropolità de Barcelona El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) és un dels set plans territorials parcial en què es desenvolupa el Pla territorial general de Catalunya. Redactat per la Comissió d’Ordenació Territorial Metropolitana de Barcelona amb la representació de la Generalitat i la participació dels representants de les administracions locals del territori metropolità, el PTMB va ser aprovat el dia 2 de juny del 2009. www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptregiometrop.jsp En la redacció del Pla hi van participar les administracions locals i els diferents departaments de la Generalitat amb competències pel que fa a equipaments i polítiques de caràcter sectorial amb notable incidència sobre el territori de la regió metropolitana de Barcelona; així mateix hi va participar l’administració estatal en funció de les seves competències. El Pla es desplega sobre el territori de les comarques de l’Alt Pendès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, amb una superfície

http://www.bcn2000.es/

http://www.turismo2020.es/

http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/plans/parcials/ptregiometrop.jsp

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 57

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

total de més de 3.200 Km2, que inclouen 164 municipis i sobre el qual s’assenta un sistema urbà d’origen “plurinuclear”, cada vegada més “policèntric” i que es vol que esdevingui “multinodal”. La multinodalitat pretén que cada part del territori mantingui les seves singularitats i personalitats, i a la vegada esdevingui part d’una xarxa metropolitana comuna de sinèrgies positives, socialment cohesionadores, econòmicament eficients i ambientalment sostenibles. El Pla Territorial analitza i diagnostica el passat de les dinàmiques tant d’ocupació del territori, com de les activitat econòmiques de la zona metropolitana de Barcelona, planteja els reptes i possibles escenaris d’evolució de futur tant a nivell sociodemogràfic i econòmic, i proposa els espais oberts, els espais d’assentament i el sistema d’infraestructures de mobilitat per l’àmbit metropolità de la Barcelona del futur. Pla Estratègic Metropolità de Barcelona El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) és una associació privada, impulsada des de l'Ajuntament de Barcelona que integra els 36 municipis que conformen l'àrea metropolitana de la ciutat. www.bcn2000.es El PEMB va ser creat per identificar i promoure estratègies de suport al desenvolupament econòmic i social de l'àrea metropolitana de Barcelona (AMB); d’una banda, hi participen les administracions, i de l’altra els agents econòmics i socials i altres organismes; pel que fa a les administracions, hi figuren representants dels 36 ajuntaments de l’àrea metropolitana, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i els Consells Comarcals; pel que fa als agents econòmics i socials, hi participen representants de la Cambra de Comerç, el Cercle d'Economia, el Foment del Treball, la Universitat de Barcelona, la Fira de Barcelona, el Port de Barcelona i l’Aeroport del Prat, entre d’altres institucions. El treball del PEMB es basa en el consens, el lideratge compartit i la cooperació de tots els agents que participen en el disseny de les estratègies de l’àrea metropolitana.

El nou model estratègic que es proposa per a Barcelona amb l'horitzó 2020, assumeix la següent visió per a l’àrea metropolitana: es preveu que aquesta ha de tenir un creixement basat en la creativitat i en la capacitat emprenedora dels ciutadans, disposant de les infrastructures i les plataformes de coneixements necessàries, tant de les universitats com d’altres centres de qualitat; a la vegada, es busca que esdevingui un territori capaç d’atraure empreses i talent d’arreu del món a fi i efecte de consolidar la zona com a node de l’economia del futur. Per transformar l’AMB (d’una ciutat internacional a una àrea metropolitana total), es considera que cal:

> Definir els esquemes de la governabilitat de l’AMB, amb polítiques i accions coordinades; així mateix, cal definir i assumir les corresponsabilitats en el desenvolupament i el progrés del seu territori.

> Col·laborar amb la xarxa de ciutats de l’Euroregió com a instrument fonamental per facilitar les connexions dels corredors de l’Ebre i del Mediterrani amb els centres neuràlgics d’Europa.

> Fer de la innovació, la creativitat i el coneixement la base de la competitivitat i el progrés.


www.bcn2000.es

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 58

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pla Estratègic de Turisme de Catalunya El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya, PETC 2005-2010, defineix el model turístic per al desenvolupament i sostenibilitat del país pel període de 2005 a 2010. Impulsat per la Direcció General de Turisme del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa del govern de la Generalitat, el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya va ser aprovat a principis de l’any 2006. www.gencat.cat/diue/doc/doc_40213955_1.pdf Els eixos que estructuren el turisme a Catalunya són: el fet que Catalunya constitueix una multirealitat turística; la identificació dels elements i condicionants de gestió de la realitat turística i el coneixement exhaustiu de la realitat turística de Catalunya. El Pla identifica els següents eixos territorials: el fet que el territori rebi turisme; el fet que el territori ha d’assumir la mobilitat generada pel turisme; el fet que el territori pot constituir un factor d’atracció turística.

Pel que fa als objectius, el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya es planteja els següents propòsits: la millora de la gestió integral del turisme; l’ordenació i integració del desenvolupament turístic; l’increment de la competitivitat del sector turístic; l’augment de la qualitat i la diversitat de l’oferta turística; el posicionament de Catalunya com a marca turística; la potenciació de la qualitat de la formació especialitzada; l’impuls de la transició cap a un model de turisme sostenible; fomentar la consciència del turisme com a element d’ordenació del territori; la generació de noves fórmules per a atendre les necessitats de finançament i l’adequació del marc normatiu a les necessitats. Objectius que Barcelona com a gran centre turístic integrat en el conjunt de Catalunya comparteix. El model turístic de Catalunya es basa en el turisme de sol i platja i amb el turisme urbà o de ciutat amb una destinació turística de primer ordre a nivell mundial: Barcelona. En el seu conjunt, Catalunya ofereix diverses possibilitats de turisme: el turisme cultural, amb una forta influència de Barcelona però amb grans atractius, i altres tipus de modalitats, que han experimentat un gran desenvolupament en els últims anys. El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya proposa 10 programes i més de 48 línies d’accions; del conjunt de programes i línies, existeixen entre altres, una sèrie de punts que tenen implicacions directes pel que fa al turisme a Barcelona:

> En el programa Territori, paisatge i societat, es busca la progressiva millora de la qualitat dels paisatges urbans i periurbans, i la necessitat d’elaborar estratègies específiques per a la distribució territorial dels principals usos turístics.

> En el programa Foment i integració de productes turístics es pretén l’estructuració i l’ordenació de la informació sobre els recursos i els atractius, així com sobre les activitats culturals i lúdiques d’interès turístic.

> En el programa Identificació i potenciació dels trets diferencials de l’oferta turística de Catalunya, es pretén posar en valor i promocionar els elements d’identitat de Catalunya com a atractius turístics, singulars, originals i diferenciadors respecte a d’altres territoris, productes o destinacions turístiques.

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_40213955_1.pdf

http://www.gencat.cat/diue/doc/doc_40213955_1.pdf

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 59

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> En el programa Recerca aplicada, tecnologia i innovació, es busca la potenciació de l’ús de la informació i el coneixement com a eina per a la presa de decisions i, la recerca i la innovació com a suport fonamental pel desenvolupament de l’activitat turística.

> En el programa Enfortiment institucional i sectorial i marc normatiu es pretén consolidar el conjunt de relacions entre les diferents administracions del sector, així com entre el sector públic i el privat i internament dins del sector privat. A més, es vol apostar per l’actualització de la legislació turística i la revisió del finançament de les administracions públiques.

> En el programa Comunicació i sensibilització es planteja la necessitat d’una bona política de comunicació, adreçada a la societat catalana, al sector turístic en general, als prescriptors, i als visitants.

Cal tenir en compte que l’estructura del turisme català amb les 10 marques turístiques genera una realitat complexa i diversa a l’hora de gestionar; certament, la gestió i promoció de les marques turístiques és molt heterogènia, ja que cadascuna d’elles presenta un perfil característic, tant en la seva vessant d’oferta, demanda, especialització, situació com de potencial turístic. Pel que fa a Barcelona, es tracta d’una marca de referència mundial molt desenvolupada amb uns trets diferencials molt notables i que es projecta més enllà dels seus límits. Plan Turismo Español Horizonte 2020 El Plan del Turismo Español Horizonte 2020 i el Plan 08-12, pla operatiu de desplegament quatrianual, són les eines de planificació del turisme impulsats pel govern de l’estat espanyol, a través del Ministerio de Industria Comercio y Turismo - Secretaria de Estado de Turismo. El Plan Horizonte 2020 va ser aprovat per unanimitat al novembre de 2007. www.turismo2020.es Turismo 2020 es defineix com un Pla de sector pel sector. El procés d’elaboració del Pla va comptar amb un ampli procés de participació sectorial i amb una àmplia participació de les diverses zones i destinacions turístiques de tot l’estat.

El gran objectiu del Plan de Turismo Español Horizonte 2020 pretén que el sistema turístic espanyol sigui el més competitiu i sostenible, aportant el màxim benestar social. Aquest objectiu s’assolirà a partir de diverses línies de treball: revalorització del sistema turístic espanyol en clau sostenible, millora del model de gestió de les persones del sector, augment de la competitivitat sumant esforços al voltant de la promoció i comercialització, generant i difonent el major i millor coneixement, millorant el rendiment econòmic, augmentant el valor del producte ofert i creant les millors condicions pel desenvolupament de l’activitat turística, tot incorporant la innovació. Els reptes de futur a mitjà i llarg termini que planteja Horizonte 2020 es concreten en: aconseguir un posicionament diferencial de l’oferta davant del desenvolupament de multitud de destinacions; millorar la rendibilitat ampliant l’impacte econòmic i social del turisme mitjançant l’extensió geogràfica i estacional; desenvolupar models de negoci sostenibles en l’ús dels recursos de l’entorn i la seva contribució a la integració social i millorar la productivitat; aconseguir un major grau d’innovació.

http://www.turismo2020.es

www.turismo2020.es

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 60

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En quant a les implicacions del Plan Horizonte 2020, els eixos estratègics definits són altament coherents amb els principis inspiradors del Pla Estratègic de Barcelona.

> L’eix Nueva Economia Turística promou el desenvolupament del sistema turístic dels avantatges derivats d’una economia d’innovació, captació del talent per la satisfacció del client i l’èxit del negoci.

> L’eix Valor al Cliente, consisteix en la promoció de la millora del valor ofert al client amb

experiències turístiques diferenciades i que potenciïn la personalitat i el posicionament.

> L’eix de Sostenibilidad del Modelo, ressalta la planificació i la gestió de les destinacions turístiques, impulsant els processos basats en la corresponsabilitat dels sectors públics i privats i la participació social, capaç d’integrar i desenvolupar una visió estratègica.

> A l’eix Entorno competitivo, s’intenta crear un entorn òptim per a la creació i

desenvolupament dels negocis turístics i innovadors.

> En quan al turisme cultural i de ciutat, es considera que és un producte turístic que es va consolidant any rere any, però que encara té un ampli recorregut de futur. Els reptes més destacats de les destinacions urbanes passen per la millora dels processos de gestió de la destinació i l’articulació dels recursos culturals per tal de transmetre un valor diferencial en mercats, que encara no perceben les destinacions culturals i urbanes.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 61

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tendències i reptes que afronta el turisme Tendències generals de l’oferta i la demanda El viatge turístic ha evolucionat i s’ha diversificat al llarg del temps: avui dia constitueix un fenomen d’abast gairebé planetari; de fet, la major part de la població de les societats contemporànies practica el viatge turístic de manera recurrent: el dret al viatge turístic forma part indiscutible i fins i tot “irreversible” de la vida de gran part de societats i territoris del nostre planeta. Actualment, i des d’una perspectiva global, el fenomen turístic afronta algunes situacions i complexitats importants relacionades principalment amb els aspectes climàtics i macroeconòmics. Diversos experts en turisme, institucions, organitzacions i plans estratègics coincideixen en establir un conjunt de tendències (algunes d’elles ja plenament vigents) i els grans reptes que actualment afronta el turisme: l’Organització Mundial del Turisme, el Pla Turismo 2020, l’European Travel Commission i Forum for the future. Tourism 2023, entre altres fonts, aporten coneixement i visions sobre les tendències i els reptes del turisme que el Pla Estratègic assumeix com a referències bàsiques.

> Especialització de l’oferta i proliferació de gran quantitat de destinacions i espais d’oci. Al llarg del temps, i sobretot en el transcurs de les darreres dècades, s’ha especialitzat l’oferta i ha proliferat una gran quantitat de destinacions i espais d’oci; simultàniament, s’han anat configurant nous perfils de demanda i han aparegut nous al·licients per als consumidors, fet que ha desembocat a l’eclosió d’una considerable pluralitat de formes de viatge, consum i experiència turística; en aquest procés també han incrementat i definitivament consolidat els valors positius associats al “viatjar per viatjar” i al consum de l’oci i el lleure. > Crisi econòmica i competència global de les destinacions. En l’àmbit dels canvis macroeconòmics, l’actual crisi econòmica i financera pot afectar els hàbits actuals dels consumidors en general i així fer créixer la competència de les destinacions a nivell global, alhora que les economies emergents també aniran generant noves destinacions. Les destinacions asiàtiques obtindran un pes molt rellevant en el creixement de l’economia mundial, si bé Europa i Estats Units continuaran mantenint el seu gran pes. La competència de les noves i clàssiques destinacions conforme un repte important, que obliga a aprofitar les oportunitats per maximitzar el valor de la destinació. > Noves motivacions per viatjar. La formació de nous grups que s’uneixen per a viatjar i compartir experiències també provoca un increment total del nombre de viatges; a més, l’aparició de nous productes i al·licients com els temes relacionats amb la salut, la formació i les economies avançades impulsen encara més els desplaçaments turístics arreu del món. La recerca de noves experiències per part del consumidor turístic i la demanda de productes i serveis de qualitat a tots els nivells de despesa, afavoreix decididament l’ampliació del consum turístic. Els nous segments de demanda que estan emergint obtindran un pes més important en el sistema turístic global, i impulsaran a les destinacions a crear nous productes adaptats a les exigències i necessitats dels nous consumidors. > L’increment del nombre de viatges turístics a nivell internacional. S’estima que de cara a l’any 2020 es produeixin uns 1.600 milions de viatges turístics arreu del món, que

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 62

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Espanya passi a ser la quarta destinació a nivell internacional i que Europa, en el seu conjunt, mantingui el primer lloc en el rànquing de destinacions mundials, tot i que la Xina també creixerà amb força (aquestes previsions van ser efectuades fa ja uns anys i prèviament a l’actual crisi econòmica i no han estat actualitzades recentment, de manera que cal veure si seran o no confirmades en properes actualitzacions o, com sembla, matisades a la baixa). > Canvis d’hàbits de la demanda i nous estils de viatge. Pel que fa a la demanda, i segons un informe de l’European Travel Commission www.etc-corporate.org existeixen una sèrie de condicionants de tipus demogràfic, econòmic, social i climàtic que estan modificant els comportaments dels turistes, tant pel que fa a la seves eleccions de viatge com als seus hàbits i experiències de consum turístic. Així, i segons el mencionat informe, els canvis sociològics que afecten els estils de vida de les persones influeixen clarament en les eleccions i formes de viatjar: d’una banda, el fet de disposar de més llibertat individual incrementa el nombre de viatges (en especial per a col·lectius sense càrregues familiars, i també a causa del fet que l’edat mitjana de la formació de famílies és més tardana); l’increment del temps dedicat a l’oci estimula a la població “sènior” a viatjar més, si bé la població activa en general disposa de menys temps de lleure. Una major acceptació social del viatge turístic com a una part més de la vida de les persones amplia el nombre de viatges turístics, que en general augmenten en nombre total, però amb una durada per viatge que tendeix a disminuir. > L’escassetat de temps del visitant: Una de les característiques del turista contemporani és l’escassetat de temps amb la que viatja, per la qual cosa les seves visites turístiques acostumen a ser breus. En aquest sentit, és important que les destinacions facilitin l’accés del turista als diversos productes i possibilitats que ofereix el territori, ajudant al visitant a obtenir una sensació de plenitud i de satisfacció. L’accessibilitat als productes de la destinació, el dinamisme del lloc i la importància de l’experiència poden garantir que la visita turística, encara que breu, hagi estat intensa. > La importància dels sentits i les emocions: el gaudi de noves experiències. Tal com asseguren els estudiosos del turisme, els canvis de comportament en la demanda turística s’han d’entendre en el marc general caracteritzat per l’adveniment de la denominada “societat de la il·lusió” (dream society), que en molts dels seus sentits substitueix la societat de la informació del “món desenvolupat”; en el si de la denominada “societat de la il·lusió” el comportament emocional de l’individu (lligat als valors, emocions i sentiments) assoleix un grau de rellevància superior respecte el comportament “racional” (basat en l’adquisició de coneixements). Així, el nou consumidor, entès com aquell que fonamentalment cerca experiències i emocions, té un paper clarament important en la configuració dels espais turístics, ja que contribueix a la creació de l’oferta del territori.

En el context actual, caracteritzat pels canvis i profundes transformacions en els factors motivacionals de la demanda, es concedeix un major valor als temes relacionats amb el gaudi de noves experiències, de tal manera que el turista acostuma a valorar en major mesura allò que fa i viu durant l’estada al lloc, més que no pas el lloc en ell mateix.

> Major respecte per la cultura, la tolerància i l’enteniment de les diferències culturals. Lògicament, les destinacions, productes i ofertes turístiques també experimenten canvis importants: d’una banda, i segons l’European Travel Commission www.etc-corporate.org es constata que alguns territoris tenen dificultats per fidelitzar i generar repetidors; d’altra banda, l’increment de turistes en certs territoris comporta que es desenvolupi un major respecte per la cultura, la tolerància i l’enteniment de les diferències culturals dels locals; però les relacions entre amfitrions i visitants també poden ser ocasionalment conflictives o tenses, especialment en aquells indrets en els que s’hi concentren densitats considerables de visitants.

http://www.etc-corporate.org/

http://www.etc-corporate.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 63

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> El respecte mediambiental: repercussió a la consciència dels consumidors i afectacions en el món dels transports. Pel que fa als temes ambientals, el canvi climàtic es perfila com un problema a mitjà i llarg termini per al desenvolupament del turisme, ja que segons es preveu pot produir canvis significatius en els fluxos dels viatges turístics; en aquesta línia de previsions, l’European Travel Commission www.etc-corporate.org estima que augmentarà la demanda de l’anomenat ecoturisme i de productes relacionats amb la natura, a la vegada que es produirà un increment de la demanda d’informacions sobre la sostenibilitat dels productes turístics, cosa que ajudarà a augmentar la consciència ambiental. Però també el possible esgotament i efectes ambientals d’algunes fonts d’energia tradicional poden repercutir als medis de transport en general, i conseqüentment els desplaçaments turístics. El desenvolupament turístic ha estat potenciat per la forta evolució dels sistemes de transport, en la mesura que faciliten l’accés i la mobilitat turística arreu del món, tot i així aquest aspecte està cada cop més en qüestió donades les actuals relacions entre “transport - energia necessària – escassetat – preus de l’energia”. Els nous consumidors tindran una major consciència sobre els temes relacionats amb el medi ambient, conseqüentment el sector turístic incorporarà accions dedicades a la millor conservació del medi i a l’ús eficient dels recursos. > Desenvolupament de la tecnologia. El desenvolupament tan ràpid de les noves tecnologies està canviant i causant un impacte important en el sistema turístic; els recursos tecnològics a l’abast del turista es converteixen en veritables fonts d’informació, fet que esdevé una oportunitat fonamental per les destinacions. La comercialització dels productes turístics i la pròpia configuració dels productes continuarà canviant a causa dels desenvolupaments tecnològics.

Els canals i enfocaments de màrqueting estan variant molt considerablement: en primera instància, perquè els consumidors cada cop es refien més del consell d’altres consumidors expressats a través de les xarxes socials d’internet (de fet, es constata que l’increment de les informacions fa que els propis consumidors arribin a conèixer millor els productes especialitzats que els propis agents professionals de viatges). S’imposa el tipus de missatges basats en l’experiència i amb al·lusions als sentiments com una forma per arribar més i millor al consumidor; es considera que el rol dels agents de viatges i tour operadors consistirà, inevitablement, en afegir valor real als productes, i que internet esdevindrà, encara més, el gran facilitador i distribuïdor de la propera generació de productes turístics.

A més de les tendències esmentades fins ara, es considera especialment rellevant destacar l’estudi de prospectiva“Tourism 2023. Four scenarios, a vision and a strategy for UK outbound travel and tourism”, presentat l’octubre de 2009 i elaborat pel Forum for the future www.forumforthefuture.org institució britànica que es dedica a realitzar informes i estudis per a empreses o institucions públiques, tot ajudant a pensar i crear un món més verd, just i pròsper.

Tourism 2023 forma part d’un projecte més ampli en el que es busca un desenvolupament sostenible per tot el món de cara al segle XXI, on participen i donen suport diverses empreses líders del sector turístic britànic, compartint els seus criteris i adoptant mesures per a la seva planificació estratègica futura. A partir de l’exploració de quatre escenaris hipotètics de futur, Tourism 2023 especula els possibles comportaments de la societat britànica de cara l’any 2023. La visió Tourism 2023 explora l’evolució dels aspectes claus i incerts del futur, tot buscant l’adopció de mesures per part de les principals empreses de la indústria turística. Si bé el destinatari original és la indústria britànica, les consideracions de Tourism 2023 són clarament generalitzables, ja que l’exercici de construir quatre escenaris de futur en base a l’evolució de variables clau ha permès dibuixar un marc general que té validesa global.

http://www.etc-corporate.org/

http://www.forumforthefuture.org/

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 64

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tourism 2023 no prediu com seran les vacances de l’any 2023, però explora les claus per comprendre possibles futurs. Destacar que només un dels escenaris previstos planteja un clar creixement dels moviments turístics a nivell internacional, mentre que la resta pronostiquen un creixement moderat o fins i tot un decreixement.

Font: “Tourism 2023. Four scenarios, a vision and a strategy for UK outbound travel and tourism”, Forum for the future www.forumforthefuture.org Les variables que permeten explicar les principals diferències entre els escenaris són:

. Possibilitar / Inhibir: si l’economia, la política, la tecnologia i els costos energètics combinats facilitaran o constrenyiran els viatges internacionals. . Grau d’atractivitat dels viatges internacionals: si la sensibilitat del consumidor respecte els impactes mediambientals dels seus viatges i el grau d’atracció de les destinacions llunyanes fa els viatges més o menys desitjats.

> Boom and burst. En el primer dels escenaris –Boom i explosió- s’adverteix d’un considerable creixement dels desplaçaments turístics arreu del món a causa de l’augment i diversificació de les demandes de viatge (les expectatives dels consumidors són majors i diverses). El desenvolupament de noves tecnologies també facilitarien l’increment dels viatges turístics, alhora que els nous hàbits de la població estimularien encara més els desplaçaments (un envelliment de la població i la disposició dels recursos per viatjar, incrementarien els desplaçaments). A causa d’aquest augment de la demanda, alguns països del món tindrien un ràpid creixement turístic.

> Divided disquiet. En el següent escenari hipotètic –Inquietud dividida- es preveu que factors com els conflictes bèl·lics, les epidèmies i malalties, els canvis climàtics, el malestar social o el terrorisme suposin una forta adversitat per a les destinacions, advertint que molts territoris no estan preparats per assumir aquesta sèrie de canvis i adversitats. Aquest fet provocaria una certa retenció dels desplaçaments turístics, ja que els consumidors es tornaran altament selectius a l’hora de decidir on i quan viatjar.

> Price and privilege. En un tercer escenari -Preu i privilegi- es preveu que l’alt creixement del preu del combustible incrementi el cost del desplaçament. A causa

http://www.forumforthefuture.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 65

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

d’aquests augments, no totes les capes de població tindran a l’abast les mateixes possibilitats de viatge ni podran assolir les mateixes experiències; únicament una élite privilegiada del mercat continuarà viatjant regularment, mentre que la majoria no podrà assumir els costos del viatge. En aquest escenari, els bancs acabarien finançant crèdits de les vacances familiars.

> Carbon clampdown. El darrer dels escenaris suposats –Restricció de CO2 - preveu que les societats tinguin una major consciència sobre el canvi climàtic. Les economies esdevindran menys globalitzades i les rendes familiars disponibles seran menors, la introducció de quotes pel CO2 per part del govern i el desenvolupament d’un turisme “massiu” més ètic, així com un “replantejament” dels viatges turístics de major recorregut, serien les tendències d’aquesta hipotètica situació, en la que la raó de les vacances seria un aspecte clau del turisme: què fas és més important que on estàs. A més, els canvis climàtics, que farien els estius més càlids a les costes del nord, també canviarien el rumb de les demandes.

Com farem vacances a l’any 2023, ningú no ho pot predir. El que fan els escenaris presentats és explorar les incerteses clau que tenim per endavant i oferir possibles futurs. Turisme urbà i cultura Recollint les principals tendències del turisme contemporani, en les que el valor de l’experiència, el gaudi i la cultura esdevenen eixos fonamentals del viatge turístic, les ciutats es converteixen en nuclis preferents per al turisme. En general, els canvis de la demanda turística han afavorit l’emergència del turisme urbà: Barcelona participa, de ple, en l’anomenat turisme urbà i cultural. Les ciutats s’han reconvertit en escenaris turístics, en les quals la seva oferta global passa a ser incorporada en el consum dels seus visitants. En aquest context, la cultura (i en especial els seus intangibles) esdevenen un ingredient fonamental del conjunt de l’oferta turística de la ciutat. Tradicionalment, les ciutats han estat una destinació natural del viatger amb motivacions culturals, ja que en ella s’hi concentren els serveis d’acollida i bona part del pols vital d’un país; més enllà de la vertadera motivació inicial del viatge a una ciutat (sigui per lleure, negocis, estudis o congressos), la cultura pren un protagonisme clar. En aquesta lògica, i coincidint amb les reflexions aportades a la Comissió Turisme i Cultura organitzada pel Pla Estratègic, el turisme i la cultura es converteixen en estratègies centrals de les ciutats dels nostres temps. Un grup de recerca conformat per membres de l’Organització Mundial del Turisme www.unwto.org i l’European Travel Comission www.etc-corporate.org l’any 2005 va publicar un informe a propòsit del turisme urbà i les seves imbricacions amb la cultura: “City tourism & Culture. The european experience”. L’objectiu principal de l’estudi consistia en crear un marc conceptual útil per usar en pràctiques de màrqueting, comunicació i desenvolupament de productes. Segons els experts, poden distingir-se diverses tipologies de definicions del turisme cultural, que bàsicament tenen a veure amb aspectes com el paper de la cultura en la presa de decisions a l’hora de visitar una destinació, o el nivell de profunditat de l’experiència cultural turística. Segons un quadre elaborat per classificar els llocs i els seus productes culturals, existeixen tres categories principals de producte (patrimoni, patrimoni + arts, patrimoni + arts + indústries creatives) i existeixen quatre tipus de llocs que encabeixen oferta cultural (pobles, ciutats mitjanes, ciutats i metròpolis). D’acord amb l’estudi, els pobles acostumen a oferir patrimoni cultural i gens o escassa oferta d’arts visuals i escèniques o d’indústries creatives; pel que fa a les ciutats mitjanes, aquestes ofereixen patrimoni cultural i arts visuals i escèniques, però en canvi no ofereixen indústries creatives (o en tot cas, aquesta darrera és una oferta molt limitada); respecte les ciutats, la seva oferta se centra en el patrimoni cultural, les arts visuals i escèniques i possibles indústries


http://www.etc-corporate.org

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 66

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

culturals; finalment, l’oferta de les grans metròpolis es basa en l’oferta de patrimoni cultural, les arts visuals i escèniques i les indústries creatives. Principals reptes i tendències del turisme urbà del segle XXI Els canvis i noves tendències que ja s’estan imposant i transformant l’oferta i la demanda del turisme a nivell global comporten que el sistema turístic assumeixi reptes veritablement importants. Per tal de conèixer els principals reptes i tendències que afronta el turisme urbà en particular, l’Oficina del Pla Estratègic ha encarregat a ESADE l’estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona, que a partir de les opinions qualificades d’una seixantena d’experts internacionals s’han analitzat les principals tendències de futur del turisme urbà i la seva vinculació amb la ciutat de Barcelona. La ciutat, fàbrica permanent i innovadora

PRODUCTES TURÍSTICS

EQUIPAMENTSI SERVEIS

CLIENTS DE LA CIUTAT

INFRAESTRUCTURES

PRODUCTES TURÍSTICS

EQUIPAMENTSI SERVEIS

CLIENTS DE LA CIUTAT

INFRAESTRUCTURES

La ciutat, fàbrica permanent i innovadora

Font: Estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona, 2009 ESADE / PlaTurismeBCN2015 Segons l’opinió dels experts que han participat al Delphi, el turisme urbà esdevé una activitat econòmica transversal amb influència lateral sobre el conjunt de l’economia, integradora de totes les ofertes existents i futures destinades a l’ús dels residents i dels turistes i visitants. En aquest context, existeixen una sèrie de factors impulsors que actuen afavorint el desenvolupament del turisme urbà: el nivell de l’oferta cultural, l’estil de vida propi, la gestió adequada de l’entorn i l’impacte mediambiental, el nivell i la varietat d’atraccions, la segmentació adequada de públics, la promoció intensa i integradora i l’harmonia de preus en són els més destacats. Els factors limitadors, en canvi, són la manca de cura pel medi ambient, la manca de seguretat, la integració no adequada de la comunitat local, el nivell deficient de connectivitat, l’escassetat de l’oferta d’atractius turístics i, finalment, el baix impacte de la marca. Una de les principals conclusions de l’estudi sosté que la ciutat tendeix a convertir-se en una fàbrica permanent i innovadora de productes i infrastructures, equipaments i serveis, d’interrelació metropolitana, amb un marc de sostenibilitat per tal de satisfer els seus públics interns i externs, segons els criteris de planificació fixats pel consens dels seus agents; aquesta visió de la ciutat cap a la innovació es desenvoluparà cada cop més mitjançant la gestió conjunta públic-privada. Segons l’estudi, actualment les ciutats es configuren a l’entorn de dos cercles: el primer està relacionat amb els elements bàsics de la cultura, el patrimoni i la producció cultural; el segon, amb les noves àrees d’interès de l’estil de vida i les indústries creatives. La tendència, però, mena cap a la convergència i la interdependència d’ambdós cercles.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 67

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Els dos nuclis de la ciutat

Font: A partir de European Travel Commission, 2005

IInner

II

ELEMENTS SECUNDARIS

A. Estil de vidaCreences, cuina, moda, tradicions, folklore

B. Indústries creativesModa, mitjans i entreteniment, disseny

ELEMENTS PRIMARIS DE LA CULTURA

A. Patrimoni cultural Relacionat amb elements del passat

B. Producte contemporani culturalArt, literatura i arquitectura contemporània

Font: A partir de European Travel Commission, 2005

Els dos nuclis de la ciutat

I

Font: Estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona, 2009 ESADE / PlaTurismeBCN2015 Les ciutats reben tres grans grups de clients nítidament diferenciats, que segons conclou l’estudi Delphi, es classifiquen en les següents tipologies: ciutadans (persones que hi viuen i/o treballen); turistes (d’excursió, city break o d’estada curta); intermedis (estudiants de programes d’Erasmus, màsters i trainings d’empreses i institucions, científics i investigadors, emprenedors i turistes de llarga estada). L’estudi sobre les tendències del turisme urbà assenyala la importància, en una ciutat que és alhora una destinació turística, de l’establiment de mesures per facilitar la coexistència de la diversitat de clients que rep, utilitzant els recursos generats pel turisme per oferir serveis als ciutadans. Respecte a la planificació turística, es precisa la necessitat d’establir un ampli acord de partenariat d’àmbit metropolità, complementant-lo amb aliances amb altres ciutats semblants.

Nivell d’ús

Nivell d’estada

Turistes

City breakCurtes estadesExcursionistes

Habitants que hi viuen i també hi treballenPúblics intermedis

EmprenedorsFormacióNegocisCientífics

Immigrants no residentsFamiliars de residents

Llargues estades

Habitants que viuen a la ciutat i treballen a fora

Habitants que viuen a fora i vénen a treballar‐hi

-

+

+-

Els clients de la ciutat

Clients de la ciutat

Font: Estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona, 2009

ESADE / PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 68

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Finalment, s’estableix que la competitivitat turística de la ciutat està estretament relacionada amb el desenvolupament dels següents grups de competències: el nivell cultural i fortalesa de l’estil de vida (dinamisme cultural, patrimoni cultural, arquitectura i disseny, indústries creatives i gastronomia); les infrastructures físiques (connectivitat, control del medi ambient, accessibilitat, producció científica, intercomunicació a través d’internet, neteja, senyalització i seguretat); capacitat d’innovació, atracció de talent, atracció d’emprenedors, partenariat publicoprivat; nivell del parc hoteler, de restauració i de comerç. Un altre dels grans reptes i tendències que cal afrontar, i que és un tema recurrent en gran part dels municipis amb rellevant activitat turística, és la qüestió del finançament. La necessitat de prestar serveis a un nombre superior de persones que les empadronades en àmbits com la seguretat i l’ordenació del trànsit, el manteniment de l’espai urbà i de les infrastructures de comunicació o la gestió dels residus, entre d’altres. Aquestes són algunes de les necessitats que els municipis turístics requereixen resoldre, per a la qual cosa precisen de noves formes de finançament.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 69

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La ciutat de Barcelona Ara fa 150 anys s’aprovava el Pla Cerdà, i amb ell Barcelona es va configurar com la gran ciutat que és avui. Els seus plantejaments expliquen bona part de la realitat de la Barcelona contemporània i de la Barcelona de futur amb ambició metropolitana. A través del Pla Cerdà, la ciutat fins aleshores constrenyida pel recinte emmurallat que aplegava el llegat romà, medieval i modern, s’expandeix a tot l’ample del Pla de Barcelona. Barcelona al llarg de la seva història ha estat sempre una ciutat emprenedora i acollidora, dinàmica i ben connectada al món. El propi Cervantes la descriu en el Quixot com “archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros…”. A principis del segle XX, l’Ajuntament de Barcelona va promoure la creació de la Sociedad de Atracción de Forasteros, una associació dedicada al foment turístic de la ciutat que al llarg de gairebé tres dècades va tenir com a únic i preferent objectiu la conversió de Barcelona en destinació turística, situant la capital catalana com a punt destacat d’un emergent mapa turístic europeu. L’atracció de forasters i la internacionalització de Barcelona que es desenvolupava a principis del XX a mans de la Sociedad i d’una part del sector privat de la ciutat és un clar antecedent de la vocació turística de la ciutat actual. Grans esdeveniments internacionals com l’Exposició Universal de 1888, l’Exposició Internacional de 1929, els Jocs Olímpics del 1992 i el Fòrum de les Cultures 2004 han impulsat la imatge de la ciutat a l’exterior. Al mateix temps, aquestes ocasions han estat aprofitades per a la promoció de canvis en profunditat, de manera especial en l’àmbit de l’urbanisme. És especialment a partir de la dècada dels anys noranta que la ciutat de Barcelona ha desenvolupat i projectat el seu potencial turístic, esdevenint un dels seus principals motors de desenvolupament. A partir dels Jocs Olímpics del 92, la ciutat experimenta una profunda regeneració tan urbanística com social. Barcelona esdevé una ciutat oberta al mar, amb nous equipaments i infraestructures que afavoreixen un millor posicionament de la seva imatge internacional, amb desenvolupament i creixement dels darrers 15 anys Barcelona s’ha convertit en una de les principals ciutats turístiques del món. Avui Barcelona és una ciutat complexa on convergeix una triple realitat:

> Gran ciutat amb les contradiccions socials pròpies de les ciutats avançades > Ciutat metropolitana amb prop de 4 milions de persones no articulada políticament > Ciutat capital de Catalunya i la Mediterrània

És també una ciutat diversa i plural, que en els darrers anys, de forma paral·lela a l’extraordinari augment de visitants que rep, ha experimentat també un notable increment de la immigració estrangera. L’etapa actual del govern municipal es caracteritza per la voluntat de continuar aprofundint la cohesió social i els benestar dels ciutadans, tot apostant per la innovació i la creativitat com a garantia del dinamisme econòmic i d’una estructura productiva diversificada. Una nova escala en les comunicacions Es continua amb la transformació urbana, dotant la ciutat de més i millors infrastructures, la qual cosa significa un veritable canvi d’escala en les connexions i comunicacions de la capital catalana.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 70

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En un període curt, altrament llargament esperat, els barcelonins han pogut contemplar la recent inauguració de la nova terminal a l’aeroport que permetrà arribar en un futur proper als 50 milions de passatgers i a 70 milions amb la construcció de la terminal satèl·lit, queda pendent però, la millora de la gestió aeroportuària. L’adquisició, a principis del 2009, a partir de l’impuls decisiu de Turisme de Barcelona de la companyia Spanair per part d’un grup d’empresaris i institucions catalanes, pot significar en el futur una millora substancial de les possibilitats de connexions internacionals de Barcelona.

Aeroport de Barcelona També cal constatar l’extraordinària expansió i millora del port que s’ha situat com el principal port europeu en creuers. Amb la darrera terminal, recentment inaugurada, en el port de Barcelona hi poden atracar vuit creuers de grans dimensions de forma simultània. La tan esperada arribada de l’alta velocitat a la nostra ciutat s’assolí finalment l’any 2008 amb la posta en funcionament de la línia Madrid-Barcelona. A hores d’ara, segueixen encara les obres i treballs en curs per la continuïtat de la seva línia cap a França i la resta d’Europa, connexió que pateix un indubtable endarreriment respecte les previsions inicials. La modernització i transferència de la gestió de la xarxa de rodalies a la Generalitat de Catalunya, recentment acordada amb el govern espanyol, hauria de permetre, després de molts anys de manca inversora, la necessària millora amb l’objectiu de situar el ferrocarril a l’alçada de les necessitats d’una urbs del segle XXI.

Port de Barcelona La futura estació intermodal de la Sagrera La millora del transport públic tindrà una especial incidència en els propers anys amb la posta en funcionament de la nova línia de metro L9 i el progressiu creixement de la xarxa de metro, connectant els diversos barris i municipis de l’àrea metropolitana entre ells, i especialment amb l’aeroport, que ha inaugurat la nova terminal sense un adequat servei de transport públic.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 71

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Noves oportunitats urbanes Moltes són les oportunitats que el desenvolupament urbanístic en curs oferirà a l’activitat turística. Un cop oberta la ciutat al mar, s’articula l’eix del riu Besòs, un nou front de la ciutat, on s’apleguen grans actuacions que s’articulen al voltant de la zona de Sant Andreu-Sagrera, que amb la nova estació, esdevindrà finalment un nou gran centre de Barcelona. A la plaça de les Glòries s’aixeca la Torre Agbar, que ha esdevingut veritable icona de la Barcelona contemporània. La futura reordenació i transformació d’aquest gran espai, ja concebut per Ildefons Cerdà com a node vertebrador de la ciutat, i on s’ha iniciat també la construcció del nou Centre del Disseny, afavorirà una nova centralitat urbana, comptant amb la proximitat de l’Auditori i el TNC. La continuïtat de les transformacions del districte 22@ i la seva articulació amb la façana marítima de la ciutat a través de l’eix de la Diagonal Mar ens obren noves perspectives de futur. La urbanització del nou campus universitari, el zoo marí i l’ubicació del Museu de Ciències Naturals al Fòrum, poden convertir-se en nous atractors d’una àrea que compta amb un enorme potencial. El Castell de Montjuïc, recuperat finalment per la ciutat, i el conjunt de millores del Parc, entre elles l’urbanització del nou Passeig dels Cims hauria de permetre potenciar la visita d’una àrea que compta amb la més àmplia oferta paisatgística, d’oci, cultural i esportiva de la ciutat. La rehabilitació del conjunt d’edificis de l’Hospital de Sant Pau, acollint institucions vinculades amb la capitalitat mediterrània permetrà redescubrir un conjunt modernista excepcional, complementant a través de l’Avinguda Gaudí a la Sagrada Família, l’edifici més visitat de Barcelona. També a Ciutat Vella, la futura obertura del Centre Cultural del Born i l’ampliació prevista del Museu Picasso amb un nou edifici al carrer Flassaders, significaran una important revitalització d’aquesta zona, avui ja molt sovintejada pel turisme. En definitiva, la contínua millora de la ciutat amb l’objectiu d’augmentar la qualitat de vida dels seus habitants i l’afavoriment d’un major equilibri territorial entre els seus barris, és una constant del desenvolupament urbà de Barcelona. Aquesta constant transformació té ara com a fita el nou gran projecte de renovació de la Diagonal com a eix estructurador de l’Eixample Cerdà.

La futura Plaça de les Glòries amb el nou Projecte de la Sagrera Centre Disseny Hub

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 72

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El turisme a Barcelona A continuació es presenten els principals trets sobre l’oferta i la demanda del turisme a Barcelona, així com un apartat referent a l’impacte econòmic del turisme basat en les estimacions elaborades per l’estudi d’Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona 2007, que es porta a terme en el marc del conveni signat amb la Universitat de Barcelona pel període 2008-2010. Els següents apartats d’oferta i demanda han estat realitzats en base al conjunt dades, estudis i altres informacions recopilades durant tot el procés d’elaboració d’aquest Pla Estratègic. Aquest conjunt de dades i informacions degudament referenciades i ordenades per temàtiques es troben en el document Recull de dades generals sobre el turisme i la ciutat elaborat per l’Oficina del Pla, així mateix un conjunt d’informes tècnics elaborats per l’Oficina, i altres documents i estudis conformen al gruix de les fonts utilitzades. Remarcar que els següents capítols no pretenen ser exaustius, sinó més aviat, com dèiem, destacar els principals trets del que anomenem oferta i demanda, de manera que és necessari adreçar-se als documents relacionats per tal d’una major exhaustivitat.

Oferta Barcelona es caracteritza per ser una ciutat amb una àmplia i variada oferta turística. La riquesa cultural, històrica i patrimonial, conjuntament amb la diversitat dels paisatges urbans i la bona oferta d’establiments i serveis turístics han situat Barcelona com a destinació turística de referència. Per a la generació d’una radiografia global de l’oferta turística s’ha fet un gran esforç de recopilació d’informació i d’identificació de fonts que permetin entendre l’estat actual de l’oferta de la ciutat. Sempre que ha estat possible s’han utilitzat fonts oficials, i en el seu defecte, altres informacions que si bé no tenen caràcter oficial aporten informació rellevant. L’allotjament és una de les peces clau en el procés d’implantació i de desenvolupament de l’activitat turística de Barcelona. Segons les diferents fonts disponibles, el municipi de Barcelona disposa de més de 80.000 places d’allotjament. Del total de places, els hotels són la tipologia més important, ja que compten amb aproximadament tres quartes parts del total, mentre que els habitatges d’ús turístic (apartaments) representen el 12% i les pensions el 6%. Nombre d’establiments i places per tipologies 2008

Tipologies Establiments Places

Hotels1 310 56.695Apartaments2

Habitatges d’Ús Turístic 2.505 9.346Pensions3 205 5.197Albergs4 23 3.354Residències5 45 5.984Total 80.574

56.695

9.346

5.1973.354

5.984

HotelsApartamentsPensionsAlbergsResidències

Font: elaboració pròpia a partir de dades de les diferents fonts. Nota 1: Font: Turisme de Barcelona Nota 2: Font: APARTUR - Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona Nota 3: Font: Departament d'Innovació, Universitats i Empresa Nota 4: Font: Estimació pròpia a partir de dades de Turisme de Barcelona Nota 5: Font: Estimació pròpia a partir de dades de Barcelona Centre Universitari

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 73

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tal com es va assenyalar a la Comissió d’Allotjament del Pla, el comportament de l’oferta d’allotjament de Barcelona ha estat molt destacable, amb un creixement tant en quantitat com en qualitat que ha acompanyat i ha permès el creixement turístic de la ciutat. El sector de l’allotjament hoteler, creixement i diversificació En quant a l’oferta hotelera, Barcelona ha esdevingut una ciutat amb un parc hoteler de primer nivell. El procés de creixement i renovació dels hotels de la ciutat ha estat intens: a principis de la dècada dels noranta Barcelona comptava amb una planta hotelera de 118 establiments, mentre que actualment disposa de 310 establiments. Aquest important creixement del nombre d’establiments permet tenir una capacitat d’acollida hotelera superior a les 56.000 places. Evolució de la planta hotelera de Barcelona 1990 1995 2000 2005 2006 2007 2008Establiments 118 160 187 268 285 295 310Habitacions 10.265 15.076 16.561 25.355 26.968 27.806 29.143Places 18.569 27.988 31.338 49.235 52.484 54.036 56.695Font: Turisme de Barcelona El dinamisme econòmic i turístic de la ciutat ha generat un bon clima per la realització de noves inversions hoteleres. Segons el seguiment que realitza Turisme de Barcelona, el nombre total d’hotels a Barcelona continuarà creixent en el futur, i fins a finals de 2010 es podrien afegir més de 5.000 noves places. A més, es té coneixement d’altres projectes hotelers que a llarg termini afegirien encara més places a l’oferta de la ciutat, tot i que d’acord amb la situació econòmica general de ben segur que els seus promotors podrien revisar i/o retardar alguns d’aquests projectes. Actualment, segons es va constatar en el marc de la Comissió d’Allotjament, la planta hotelera de Barcelona està bastant especialitzada en el segment mitjà i alt, essent força adequada a la tipologia actual de la demanda turística de la ciutat. Les categories d’hotels més presents són els de 3 i 4 estrelles, que representen més de tres quartes parts del total de places de la ciutat. A més, els hotels de màxima categoria, els 5 estrelles i 5 estrelles Gran Luxe, representen el 15% del total de l’oferta disponible. Aquest sector d’alta gamma ha estat especialment dinàmic i en el decurs dels darrers anys s’han construït nous establiments i s’han reformat altres hotels ja existents de gran qualitat i prestigi. Oferta hotelera de Barcelona Hotels Habitacions Places5* GL 10 2.236 4.479 5* 9 2.086 4.008 4* 121 14.553 28.601 3* 104 7.268 14.032 2* 36 1.972 3.674 1* 30 1.028 1.901 Total 310 29.143 56.695

10%

34%

38%

3%

3%

25%

51%

7% 3%

12%

8% 6%

1* 2* 3* 4* 5* 5* GL

Places

Establiments

Font: Turisme de Barcelona. 31 desembre 2008

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 74

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Segons la mateixa Comissió de treball, l’oferta hotelera de Barcelona podria estar més diversificada amb productes hotelers especialitzats i singularitzada amb hotels boutique, design hotels, etc. També es va destacar la manca de suficients marques hoteleres internacionals, la presència de les quals podria recolzar, encara més, el posicionament turístic internacional de Barcelona. Un altre tret característic de l’oferta hotelera de Barcelona és la seva concentració espacial en un àrea de la ciutat, justament al seu centre històric. Ciutat Vella acull 187 establiments que suposen el 39% del total, i l’Eixample 149 establiments, que representen el 31%. Distribució de l’allotjament hoteler 2008 per districtes

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d'Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya. Departament d'Estadística. Ajuntament de Barcelona. www.bcn.cat/estadistica

187 (14.746)

149 (13.937)

34 (5.686)

21 (5.885)

41 (3.567)

14 (481)

10 (999)

2 (316)

1 (180)

21 (6.563)

Establiments 2008 (Places)

Tot i aquesta concentració de l’oferta hotelera en els dos districtes ja esmentats, en els darrers cinc anys s’ha reduït la intensitat de la concentració especialment a Ciutat Vella, ja que a l’any 2004 el percentatge d’hotels a aquest districte era del 44% per un 39% al 2008. A més, aquesta reducció en la intensitat ha donat pas a un procés de difusió de la planta hotelera a altres zones de ciutat. Actualment, tots els districtes disposen d’instal·lacions hoteleres, i districtes com Sant Martí van passar del 2% dels establiments al 2004 al 4% del total al 2008. Més enllà del municipi, l’oferta d’hotels té una alta capacitat d’acollida: a la isòcrona de fins a 30 minuts de distància de Barcelona es localitzen més d’11.000 places; entre 30 i 60 minuts, hi ha més de 32.000 places; i entre 60 i 90 minuts es comptabilitzen més de 88.000 places. Places d’hotels1 a les isòcrones de Barcelona Isòcrona %

Establiments 265 29,3%Barcelona Places 45.749 26,7%Establiments 73 8.1%Barcelona – 30 mints Places 11.081 6,2%Establiments 171 19,9%30 – 60 minuts Places 32.820 18,4%Establiments 396 44,8%60 – 90 minuts Places 88.373 50,6%Establiments 905 100,0%Total Places 178.023 100,0%

Font: elaboració pròpia a partir del Registre Oficial d’Hotels de la Generalitat de Catalunya 2009 Nota: inclou només Hotels, “Grup H” del Registre Oficial de la Generalitat de Catalunya

http://www.bcn.cat/estadistica

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 75

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A la franja costanera compresa en l’àrea analitzada, es concentren la majoria dels grans municipis amb alta capacitat hotelera. Els principals municipis en quan a capacitat hotelera dintre de la zona d’influència de Barcelona són: Calella que compte amb més de 10.000 places i Lloret i Salou amb més de 20.000 mil places cadascun. Places d’hotels a les isòcrones de Barcelona

Font: elaboració pròpia a partir del Registre Oficial d’Hotels de la Generalitat de Catalunya 2009 A la primera isòcrona en tant que àrea de màxima influència, i fora de la ciutat de Barcelona, es destaca que els 73 hotels aporten 11.081 places, de les quals el 50% són de quatre estrelles i el 29% de tres. Geogràficament, els municipis localitzats al sud de Barcelona com Castelldefels, L'Hospitalet de Llobregat, el Prat de Llobregat, i Cornellà de Llobregat disposen de més de 500 places cadascun consolidant un nucli hoteler, segurament afavorit per grans infraestructures com l’aeroport de El Prat o La Fira II a L’Hospitalet de Llobregat, ambdós fora del terme municipal de Barcelona. Cap al nord, municipis com Sabadell, Barberà del Vallès, Sant Cugat, etc. també disposen d’un nombre destacable de places hoteleres, las quals amb les comunicacions actuals constitueixen zones alternatives d’acollida turística. Diversitat de possibilitats d’allotjament turístic Segons les estimacions realitzades per l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur), a l’any 2008 el número d’Habitatges d’Ús Turístic a la ciutat era superior a 2.500 habitatges, amb més de 9.000 places. La distribució territorial d’aquests establiments també mostra una important concentració en els districtes de l’Eixample i Ciutat Vella: conjuntament, ambdós districtes sumen més del 58% del total de l’oferta de la ciutat de Barcelona. Del conjunt d’apartaments existents, prop d’una tercera part corresponen a apartaments de 2 habitacions, i prop d’una quart part són d’1 habitació. Tal com es va destacar a la Comissió d’Allotjament, aquesta tipologia d’establiments dóna servei a uns segments de demanda concrets, que inclouen famílies, llargues estades, etc. A més, es tracta d’un tipus d’oferta que ha evolucionat creixent molt en els darrers anys, i oferint alts nivells de serveis i qualitat. Aquesta modalitat d’establiment turístic no està exempta de conflicte, ja que a causa d’un marc de regulació que s’ha mantingut en processos de canvi

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 76

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

constants i poc definits, ha donat lloc a pràctiques irregulars i no sempre correctes per part d’alguns gestors. En l’apartat de pensions, segons les dades del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, es comptabilitzen més de 5.000 places a Barcelona. D’aquestes places, gairebé la meitat corresponen a pensions d’1 estrella i la resta són pensions de 2 estrelles. Territorialment, les pensions es tendeixen a concentrar als dos districtes centrals. En quant a l’evolució al llarg del temps, aquest tipus d’allotjament ha decrescut un 14% (entre l’any 2003 al 2008). Les modalitats i tipologies d’allotjament turístic es complementen amb altres tipus d’establiments que acullen visitants més o menys temporals de la ciutat. Barcelona Centre Universitari (BCU), en el darrer Observatori Universitari de Barcelona, estima en gairebé 6.000 les places d’allotjaments universitaris tant a residències universitàries com a col·legis majors a Barcelona. Segons estimacions de diferents fonts, la vintena d’albergs que actualment operen a Barcelona aporten més de 3.000 places, tot i ser un segment d’oferta en creixement. Aquest tipus d’allotjament donen servei a un públic majoritàriament jove amb pressupostos molt ajustats i amb unes necessitats molt concretes, tal com es confirma a la Comissió d’Allotjament. Per últim, cal fer esment d’una altra “modalitat d’allotjament”, les cases de familiars i amics, que si bé no forma part de l’oferta reglada, té una importància significativa que modifica i amplia la realitat de la capacitat d’allotjament de la ciutat. Pluralitat d’ofertes de restauració i comerç La restauració representa un dels importants i valuosos actius turístics de Catalunya i de la ciutat de Barcelona donada la seva varietat, quantitat i qualitat. A Barcelona l’activitat de restauració està molt present en el teixit urbà: l’any 2007 es disposava de més de 5.000 restaurants. A aquesta xifra s’hi ha d’afegir els més de 8.500 establiments com cafeteries, bars, cocteleries, xocolateries o altres establiments que donen servei a la ciutat. La restauració, activitat econòmica de gran magnitud, va directament lligada a la gastronomia, per això cal tenir en compte també el seu valor com a actiu cultural. En el marc de la Comissió de Restauració es va posar èmfasi a la importància de la cuina catalana, els seus valors identitaris, la varietat del seu producte i l’alta capacitat per generar una imatge positiva en els visitants. Com a element de prestigi, qualitat i imatge, cal esmentar que Barcelona disposa de 15 establiments que compten amb la distinció d’Estrella de la Guia Michelin per la seva gran qualitat. Aquest 15 establiments representen una tercera part de les estrelles Michelin de Catalunya. Una part bastant nombrosa del conjunt d’establiments que conformen l’àmplia oferta de restauració, participa directament del sector turístic. En aquest sentit els establiments de restauració, peces importants del turisme de Barcelona, són valorats de manera molt satisfactòria a les enquestes de satisfacció realitzades als turistes. Una altra peça important de l’oferta turística de la ciutat de Barcelona prové de la diversitat i quantitat del seu comerç. Destacar els mercats municipals i les fires al carrer, com a exemples dels múltiples elements de la riquesa i tradició comercial de Barcelona. De fet, es pot considerar que l’element comercial és una característica imprescindible per a la definició de Barcelona, a més de ser un gran factor de dinamització de la ciutat. Segons les últimes dades disponibles, a Barcelona hi ha més de 54.000 establiments comercials, dels quals prop del 70% són comerços al detall. En conjunt, aquests establiments comercials generen al voltant d’un terç del total de l’activitat comercial de Catalunya i és capaç de generar més de 170.000 llocs de treball.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 77

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Darrerament, tal com es va afirmar en els debats de la Comissió Comerç, el sector comercial de Barcelona ha fet un gran esforç per adaptar-se a les transformacions del mercat i el canvi d’hàbits dels consumidors. El turisme, per la seva part, ha contribuït de manera directa a la millora de la qualitat i diversitat de l’oferta comercial de la ciutat. La implantació de marques i franquícies internacionals, el comerç de luxe, els comerços creatius, la renovació dels formats comercials són, entre d’altres, alguns dels principals canvis comercials que recentment han tingut lloc a Barcelona. D’altra banda, part del comerç s’ha especialitzat per donar servei a la demanda turística, abandonant així formats comercials més tradicionals. A més, han proliferat especialment en els punts turístics de la ciutat negocis comercials de souvenirs turístics. A finals del mes de juny de 2009, l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla especial d’ordenació dels establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs; l’objecte principal del pla especial d’ordenació és el de protegir els impactes negatius que aquestes formes comercials puguin causar en el paisatge urbà, els entorns urbans d’especial interès, el patrimoni arquitectònic i monumental, els entorns culturals i el dret dels residents en diversos entorns al manteniment de la seva qualitat de vida; el districte de Ciutat de Vella, l’entorn de la Sagrada Família, l’Eixample, els voltants del Park Güell i el districte de Gràcia es consideren zones d’especial protecció en aquest Pla. Alguns mercats municipals de la ciutat de Barcelona s’han convertit en pols d’atracció turística, tal com ho demostra l’afluència de milers de persones als mercats de La Boqueria o de Santa Caterina; en el cas de La Boqueria la presència de turistes provoca cert desbordament. Si bé en les sessions de treball de la Comissió de Comerç i la Comissió de Restauració es va destacar tant la varietat com a la diversitat dels serveis comercials i de restauració, aspectes com els idiomes, la formació i la qualitat del servei, juntament amb la millora de les condicions laborals d’alguns treballadors i l’estabilitat laboral, són aspectes que poden millorar, i que afecten i condicionen en gran mesura el nivell de servei que es dóna als visitants. Àmplia i destacada oferta pel turisme de reunions En quant al turisme de reunions, Barcelona és sense cap mena de dubte un gran nucli atractor i pol d’oferta d’espais i instal·lacions. Segons el Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics 2008, a la ciutat de Barcelona existeix prop d’un centenar d’instal·lacions relacionades amb el turisme de negocis, dels quals destaquen els quatre palaus de congressos i una desena d’edificis o instal·lacions especials adaptades per acollir esdeveniments. A més, l’ampli patrimoni arquitectònic de la ciutat permet disposar d’una sèrie d’espais singulars que estan preparats per acollir esdeveniments professionals; alguns d’aquest espais, tot i la seva qualitat singular, poden arribar a acollir grans quantitats de persones. A aquesta oferta particular i exclusiva, s’hi afegeix encara el gran nombre de sales de reunions i espais polivalents per celebrar reunions i actes d’aquest segment que posen a disposició els hotels de la ciutat. La Fira de Barcelona disposa de dos recintes, un al terme municipal de Barcelona i l’altre a L’Hospitalet de Llobregat. Ambdós recintes de La Fira posen a disposició dels visitants de negocis un conjunt de més de 365.000 m2 amb un àmplia quantitat de serveis i equipaments com 14 pavellons, 2 auditoris, nombroses sales de reunions, business center, etc.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 78

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La llarga tradició comercial i firal de Barcelona, conjuntament amb una professionalitzada gestió dels diferents actors que participen en el turisme de negocis (La Fira, Convention Bureau de Turisme de Barcelona, els OPCs, etc.) ha fet possible que Barcelona disposi d’una cartera de salons molt fructuosa, que gira a l’entorn dels 80 actes anuals i que fa que la ciutat esdevingui reconeguda com a destinació de referència a nivell mundial, tant per fires i congressos, com per viatges d’incentius, celebració de simposis, reunions d’empresa, etc. Aquest fet ha estat reconegut a diferents rànquings, destacant la ciutat com a una de les tres primeres destinacions mundials d’aquest segment. Cal destacar que prop del 50% dels allotjats en hotels a la ciutat ho fan per motius de fires, negocis i reunions. Instal·lacions de Congressos Mapa d’Instal·lacions i Congressos a Catalunya a Barcelona

Font: Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics, Direcció General de Turisme Tot i el reconeixement de la destinació Barcelona com a referent en aquest camp, en el marc de la Comissió Turisme i Negocis es va destacar la gran oportunitat per incrementar el nivell de sinergies entre els diferents organismes involucrats, tant en l’àmbit estratègic com operatiu, així com la millora de la coordinació interinstitucional: aquests fet augmentarien, encara més, la fortalesa de Barcelona com a destinació de turisme de negocis i reunions. La importància de la cultura en l’activitat turística Pel que fa a la cultura, Barcelona reuneix un conjunt de trets diferencials i de gran singularitat que li aporten reconeixement i valor turístic a nivell internacional. En termes urbanístics i monumentals, Barcelona compta amb un ric i plural llegat que està distribuït arreu del seu paisatge urbà; de fet, el valor arquitectònic de la ciutat acostuma a ser un dels elements més apreciats per part dels visitants de la ciutat, que en destaquen la seva unicitat i bellesa. Un total de 5 conjunts i 9 béns catalogats com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO constitueixen una part significativa de l’enorme atractiu de la ciutat, fet que ha estat destacat a l’estudi de Benchmarking Barcelona encarregat per l’Oficina del Pla. A Catalunya s’hi troben quatre creadors culturals universalment reconeguts: Gaudí, Dalí, Picasso i Miró; tres d’ells tenen un gran lligam amb Barcelona: Gaudí, Picasso i Miró. El primer, Gaudí, representa tot un símbol de la creació arquitectònica modernista de la ciutat. De fet, la figura i obra de Gaudí s’ha convertit, amb el pas dels anys, en un emblema de la imatge turística de la ciutat, abastament coneguda i reconeguda per tots els seus visitants. L’associació de la imatge de Barcelona a la figura i obra de Gaudí és, avui dia, notable.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 79

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Més enllà de l’oferta arquitectònica i monumental, Barcelona compta amb una variada xarxa de museus i sales d’exposició altament visitades pels turistes. L’oferta museística de la ciutat està integrada per més de 70 espais culturals. A més de complir amb el seu paper de conservació i de divulgació, alguns d’ells són molt visitats pels turistes. Com a grans espais culturals, museus i llocs d’interès arquitectònic sobresurten el Temple de la Sagrada Família i CosmoCaixa amb més de 2,5 milions de visitants per any cadascun. Al conjunt de béns culturals de la ciutat, cal sumar-hi l’oferta d’equipaments relacionats amb el món musical: el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana o L’Auditori són institucions capdavanteres del món de la música de la nostra ciutat. En l’àmbit de les arts escèniques es destaquen equipaments com el Teatre Nacional de Catalunya, el Mercat de les Flors, o el Teatre Lliure, entre altres, i un ampli conjunt de sales de teatre distribuïdes per tota la ciutat. Barcelona disposa d’equipaments polivalents que s’utilitzen tant per esdeveniments esportius com per grans concerts, espectacles, representacions, etc. No es pot passar per alt la vessant festiva de Barcelona, que integra una varietat important d’esdeveniments tradicionals, lúdics i culturals que es reparteixen al llarg de l’any i arreu de la geografia de la ciutat; entre els més destacats, sobresurten la popular Festa de la Mercè, la festivitat de Sant Jordi i la festa major de Gràcia. A Barcelona es produeixen una gran quantitat de manifestacions culturals, creades i participades per agrupacions i públics molt diversos, que enriqueixen el ventall de propostes lúdiques de la ciutat. Tradicionalment, Barcelona ha estat una ciutat amb una massa veïnal participativa i dinàmica, que ha sabut crear una bona diversitat d’activitats i manifestacions de tot tipus, moltes de les quals han tingut com a escenari l’espai públic de la ciutat. Es pot afirmar que l’oferta cultural de Barcelona compta amb una notable diversitat de propostes. Els valors tangibles i intangibles que representen la cultura i l’estil de vida barceloní són, avui i des de sempre, elements de l’oferta turística de la ciutat. A més, a la Comissió Turisme i Cultura es va destacar que Barcelona té una potencialitat considerable com a ciutat amb programació cultural. Tot i la pluralitat i reconeixement de l’oferta cultural de Barcelona, es considera que hi ha una mancança de plataformes de relació estable entre agents turístics i culturals. Aquest apropament entre els dos àmbits milloraria l’estructuració, la generació i sobretot la comercialització d’oferta, tenint més presents les necessitats dels turistes. Oci suficient, tot i que millorable En l’apartat d’oci, Barcelona disposa d’una oferta de serveis d’oci no excessivament abundant en comparació amb els seus competidors. En la majoria de casos, les activitats lúdiques a la ciutat mantenen un fort lligam amb el món de la cultura del teatre, el cinema, la música, etc. El conjunt d’instal·lacions i llocs d’interès (grans instal·lacions de lleure, espais d’interès arquitectònic, museus i transports singulars) sumen conjuntament uns 26 milions d’usuaris per any. Fora de les instal·lacions culturals, com a grans instal·lacions d’oci diürn Barcelona compta amb espais com l’Aquàrium, amb 1,6 milions de visitants anuals, el Poble Espanyol, amb 1,3 milions i el Parc Zoològic amb més d’1 milió de visitants, entre d’altres. Els bars i locals nocturns formen part de l’oferta d’oci de la ciutat de Barcelona i es concentren massivament al centre de Barcelona, als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, i atrauen tant a residents com a visitants de fora. En canvi, altres activitats d’oci nocturn com les sales de música en viu estan poc presents. Es podria destacar que l’oferta d’oci nocturn és qualitativament millorable. Tot i així, segons l’opinió dels visitants l’oci i l’entreteniment de Barcelona és un aspecte valorat molt positivament.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 80

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Oci nocturn a Barcelona

Font: Intelligent Coast www.intelligentcoast.es Tanmateix, sovint es produeixen comportaments incívics a la nit, tant per part d’una minoria de visitants com de residents, fet que genera una degradació i certa estigmatització de l’ambient nocturn. Barcelona: ciutat amb una llarga tradició esportiva i d’esdeveniments Barcelona compta amb una llarga tradició en l’àmbit de l’esport, tant pel que fa a la pràctica esportiva de la població com en l’organització de tota mena d’esdeveniments esportius (des dels Jocs Olímpics del 92 fins a la Marató de Barcelona, o la cursa d’El Corte Inglés). Tant a Barcelona com als seus entorns s’hi celebren de manera recurrent esdeveniments de gran magnitud relacionats amb els esports el Trofeu Godó de tennis, el Gran Premi de Fórmula 1 o el Gran Premi de motociclisme amb més de 90.000 espectadors, generant un considerable ressò internacional. D’altra banda, la presència del Futbol Club Barcelona com a entitat esportiva d’alt nivell genera una imatge exterior molt potent fent “d’ambaixador” permanent de la ciutat. Espais emblemàtics i llocs preferents de la visita turística A Barcelona, s’hi troben espais públics singulars, que tal com succeeix en la majoria de destinacions urbanes, esdevenen llocs preferents de la visita turística: la Plaça Catalunya, el Passeig de Gràcia, l’Eixample, la zona Fòrum, la Rambla o els carrers i petits racons de Ciutat Vella són alguns dels principals llocs d’interès turístic de la ciutat de Barcelona. Alguns d’aquests espais públics suporten un ús molt intens i continuat per part de residents i visitants. El lloc més visitat de Barcelona és la Rambla. Segons la Investigació sobre els visitants de La Rambla, 2007, de l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla, per aquest eix es calcula que anualment passen 78 milions de vianants; una part important, el 58% del flux d’aquests vianants, són turistes. En aquest sentit, segons les enquestes realitzades als turistes de la ciutat, la Rambla és el punt més visitat, sigui quina sigui la procedència geogràfica o motivació. Els altres punts més visitats per part dels turistes de la ciutat són el Barri Gòtic, el Passeig de Gràcia i l’Eixample.

http://www.intelligentcoast.es/

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 81

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La Rambla Park Güell Cal tenir en compte que si bé existeixen icones molt consolidades i molt concentrades geogràficament, la ciutat de Barcelona disposa d’altres espais i elements prou importants no gaire explotats, com el Poble Espanyol, la zona Fòrum, la muntanya de Montjuïc, l’Hospital de Sant Pau i el Modernisme de l’Eixample, entre altres. Les platges en elles mateixes representen un gran espai d’oci i a la vegada un punt turístic. Les set platges de Barcelona, que abasten una superfície de 4.500 m2 amb tots els seus equipaments complementaris i els dos dominis portuaris, Port Olímpic i en part el Port Vell, reuneixen unes magnífiques condicions com a espais d’oci, alhora que afegeixen un atractiu i diferencial important a la imatge de Barcelona, sobretot per als visitants internacionals. En general, la diversitat de recursos turístics de Barcelona és alta, ja que compta amb una pluralitat i varietat d’actius considerable; tot i així, se segueix explotant preferentment un conjunt d’icones turístiques que es troben geogràficament força concentrades (la Rambla, Barri Gòtic, la Sagrada Família i Park Güell, entre d’altres). Bona xarxa d’atenció als visitants Pel que fa a l’atenció turística, a Barcelona es disposa de vàries xarxes d’oficines, punts i centres d’informació d’oci i turisme; d’aquest conjunt, una vintena pertanyen al Servei d’Atenció al Turista (SAT) de Turisme de Barcelona, i donen una cobertura àmplia a totes les zones d’alta afluència turística. La importància vital de les infrastructures i accessos a Barcelona Un element vital per a la competitivat de qualsevol destinació són les infrastructures de transport. L’accessibilitat a la ciutat de Barcelona ha millorat molt, especialment en els últims temps, i en especial gràcies a nous mitjans com l’AVE i l’ampliació de l’aeroport i el port. La inauguració de la línia d’AVE Madrid - Barcelona, així com la futura connexió amb França, apropa a Barcelona a nous mercats. En el seu primer any de funcionament, de febrer a desembre de 2008, l’AVE va transportar més de 2 milions de passatgers. Per la seva part, trens internacionals com el Joan Miró, Pau Casals i Salvador Dalí, continuen transportant conjuntament uns 200.000 viatgers a Barcelona. Però sense dubte, l’infraestructura més important per Barcelona i el turisme és l’Aeroport del Prat. Cal tenir present que més de tres quartes parts dels visitants que arriben a la ciutat ho fan mitjançant l’avió. Aquesta instal·lació nodal de transport, actualment s’està transformant en una gran instal·lació de futur.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 82

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’entrada en funcionament de la T1, potencia molt la competitivitat i la connexió de Barcelona. L’evolució creixent del trànsit de passatgers a l’Aeroport del Prat ha estat indiscutible. Aquesta instal·lació a l’any 1990 va donar servei a 9 milions de viatgers, mentre que al 2008 van passar pel Prat més de 30 milions d’usuaris el que representa un creixement de més del 230% en 18 anys. Evolució dels passatgers a l’aeroport de Barcelona

Passatgers Aeroport de Barcelona

9,049

19,499 20,545 21,173 22,54624,371

26,97229,843

32,81230,186

0

5

10

15

20

25

30

35

1990 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Mili

ons

Font: elaboració pròpia a partir de dades d’AENA Tot i el gran creixement dels passatgers, cal resoldre aspectes com el model de gestió de l’infraestructura, les connexions amb la ciutat i amb el port, així com la connectivitat aèria amb rutes internacionals i transcontinentals, amb l'objectiu d'impulsar el seu paper com a hub aeri. En el cas del Port de Barcelona, les 7 terminals internacionals de passatgers, conjuntament amb tots els serveis portuaris i logístics actuals, fan que Barcelona aspiri a ser el principal hub logístic de la zona euromediterrània, centre intermodal i plataforma de distribució. A l’any 2008, passaven més de 4.000 vaixells i més 3 milions de passatgers pel Port de la ciutat, dels quals els gairebé 900 creuers turístics van portar més de 2 milions de visitants, que el situa com el primer port d’Europa i de la Mediterrània en nombre de creueristes. Més enllà de Barcelona, Catalunya una oferta integral d’atractius Més enllà de Barcelona, altres elements emblemàtics relacionats amb l’oci o la cultura es posen a l’abast del turisme. Cada vegada més s’incorporen atractius fora de la destinació Barcelona, que van des de Girona, Dalí, Sitges, la Costa Brava, la muntanya de Montserrat, Pirineus o altres de més nous com el parc temàtic de Port Aventura amb 3,6 milions de visitants o l’outlet comercial La Roca Village amb gairebé 3 milions, que s’integren de manera “natural” a les visites de Barcelona. A la Comissió Barcelona, capital de Catalunya organitzada en el marc del Pla Estratègic, es va posar èmfasi a la fortalesa que suposa la destinació Barcelona com a motor i aparador turístic de la resta del país. Cal destacar que a l’entorn metropolità hi existeixen gran varietat de recursos que poden ser convertits en productes turístics, adequant les comunicacions i la promoció d’aquests; la riquesa patrimonial i cultural de l’àrea metropolitana és, actualment, un potencial important per a la descongestió turística de Barcelona, tal com es va destacar a la Comissió Entorn Metropolità. En aquesta línia, s’ha destacat la dificultat de l’articulació i estructuració de productes i la manca de promoció turística internacional conjunta.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 83

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En resum...Com a resum es pot afirmar que l’oferta de serveis i equipaments turístics és suficient, variada i competitiva, amb un nivell de qualitat alta i que dóna servei de manera satisfactòria a la demanda actual, destacant els hotels i els equipaments per turisme de reunions i congressos. Cal millorar el servei i per això és fonamental la millora del professionalisme dels ocupats en el sector turístic i sectors relacionats, on el coneixement d’idiomes o les condicions laborals de determinats treballadors són peça clau. Els atractius de Barcelona són molt variats, a la vegada que es disposa d’elements icònics amb una gran projecció mundial. Encara que els grans atractius turístics estan massa concentrats en certs espais o zones del municipi. Això ha portat en els darrers anys a iniciar-se un procés d’extensió, promoció i generació de noves icones que ampliï els continguts de visita. En aquest sentit és important destacar les enormes potencialitats dels recursos de Barcelona i els seus barris, de l’entorn metropolità i de Catalunya, on hi ha molt camí per recórrer. En quant a les infraestructures de transport i accessos, Barcelona disposa d’una dotació d’equipaments que en general s’adapten al volum real d’usuari. Les noves instal·lacions previstes a curt termini, juntament amb les existents o recentment posades en marxa milloren notablement la posició de Barcelona. En aquest àmbit si bé les infrastructures són una realitat, altres factors com el model de gestió de l’aeroport, la interconnexió i intermodalitat dels transports constitueixen els grans elements a millorar en el futur.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 84

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Demanda Amb el propòsit d’obtenir una fotografia el més realista possible del moviment turístic a la ciutat de Barcelona, l’Oficina del Pla ha endegat un estudi que al llarg de l’any 2009 i mitjançant enquestació, pretén estimar el nombre de visitants a la ciutat, distingint els que no pernocten (excursionistes de dia), dels que sí. A continuació, i a falta dels resultats de l’esmentat estudi, que es preveu concloure a finals del present any, es presenten la millor de les estimacions possibles atenent a la informació existent i a algunes estimacions efectuades a l’estudi d’impacte econòmic elaborat per l’UB en el marc d’un conveni de col·laboració subscrit pel període 2008-2010. Onze milions de visitants dormen a Barcelona Del conjunt de visitants de Barcelona, uns 11 milions s’allotgen a la ciutat, el que representa gairebé un 60% del total. Aquest conjunt de visitants genera un nombre de pernoctacions total que se situa al voltant dels 28 milions anuals. Segons unes primeres estimacions i en base a les diverses fonts, el número total de visitants superaria els 18 milions, aquesta xifra inclou tant els visitants que pernocten a les diverses modalitats d’allotjament com els excursionistes de dia. Estimació de visitants 2008 segons tipologia d’allotjament Tipologia d’allotjament

Visitants Milions

% s. Allotjats

PernoctacionsMilions

% s. Allotjats

Estada Mitjana Font

Hotel 6,6 60% 12,5 45% 1,9 dies Turisme de Barcelona

Pensió 0,525 5% 1,2 4% 2,3 dies Instituto Nacional de Estadística

Habitatges d’ús turístic 0,575 5% 2,2 8% 3,8 dies APARTUR

Altres Allotjaments(1) 3,25 30% 12,0 43% 3,7 dies Estimacions

del Pla

Subtotal (Allotjats) 10,95 100% 27,9 100% 2,6 dies

Excursionistes (No allotjats) (2)

7,5 Estudi d’Impacte

econòmic de l’activitat turística a

Barcelona 2004

Total 18,45 27,9

Font: elaboració pròpia a partir de diferents fonts Distribució percentual dels visitants 2008 Distribució dels visitants i pernoctacions dels allotjats 2008

41%

59%

No pernocten Pernocten

60%45%

5%

4%

5%8%

30%43%

0%

20%

40%

60%

80%

100%

% Visitants % Pernoctacions

Hotel Pensió Habitatges d’ús turístic Altres Allotjaments

Nota 1: Altres allotjaments inclou albergs, residències d'estudiants, altres allotjaments minoritaris i, fonamentalment, cases de familiars i amics. Nota 2: Excursionistes equival a visitants que no pernocten, fonamentalment turistes a d'altres zones turístiques de Catalunya que visiten la ciutat per unes hores. Inclou els creueristes en trànsit i residents fora la regió metropolitana que visiten la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 85

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cal destacar que els 6,6 milions de turistes allotjats en hotels, suposen un 60% del total de visitants allotjats, així com un 43% de les pernoctacions efectuades. En el cas dels allotjats a les pensions i als habitatges d’ús turístic, aproximadament mig milió de visitants de cadascuna d’aquestes tipologies representa un 5% del total d’allotjats a Barcelona i un 8% de les pernoctacions en el cas dels apartaments. En altres allotjaments, com les residències d’estudiants, els albergs i especialment les cases de familiars i amics, el número de visitants allotjats supera els 3 milions de persones. Una de les grans tipologies de demanda de difícil quantificació és el conformat pels visitants de dia o excursionistes. Aquest grup és molt heterogeni i divers. Els visitants de dia o excursionistes el conformen diversos perfils de persones com els procedents de les altres destinacions turístiques properes que fan excursions puntuals per visitar Barcelona, els residents de fora de la “ciutat real” que acudeixen a Barcelona per diverses raons i entre altres, els creuristes en trànsit en el port. Segons les estimacions existents, i a falta dels resultats de l’estudi sobre l’estimació de visitants encarregats per l’Oficina i previstos pel primer trimestre del 2010, Barcelona rebria al voltant de 7 milions d’excursionistes a l’any. Actualment, l’estada mitjana dels visitants que pernocten a Barcelona és d’entre dos i quatre dies. Aquesta varia molt segons el tipus d’allotjament: dels 1,9 dies en el cas dels visitants allotjats als hotels als 3,8 dies dels apartaments. Fort creixement de la demanda i equilibri estacional al llarg de l’any Per tal de comprendre l’evolució històrica dels visitants a la ciutat, utilitzarem les dades referents als allotjats en establiments hotelers (font Turisme de Barcelona) com a indicador més fiable, donada la consistència de la font al llarg del temps. Si a l’any 1990 un total d’1,7 milions de visitants dormien als hotels de la ciutat, prop de 6,6 milions hi van pernoctar l’any 2008, el que representa un creixement de prop del 300%, que va tenir un remarcable creixement en el període 2005 a 2007, que va suposar un 13% anual mitjà. En el cas de les pernoctacions s’ha passat de prop de 4 milions de pernoctacions a 1990, a 12 milions al 2008. Evolució dels turistes i les pernoctacions hoteleres 1990-2008

3,7965,675

7,778

10,93213,199 13,620 12,485

1,7333,090 3,141

5,657 6,709 7,108 6,659

0

5

10

15

1990 1995 2000 2005 2006 2007 2008

Mili

ons

Pernoctacions Turistes

Font: elaboració pròpia en base a dades de Turisme de Barcelona Un tret característic a ressaltar és l’equilibri de la demanda al llarg de tot l’any. En general, i segons les fonts de Turisme de Barcelona, es manté un alt nivell d’activitat hotelera al llarg de tots els mesos de l’any; tot i així, es produeix una major concentració de visitants durant els mesos de primavera, estiu i tardor.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 86

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Evolució mensual dels visitants (en milions) que pernocten als hotels de Barcelona 2000-2008

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

2000200620072008

Font: elaboració pròpia en base a dades de Turisme de Barcelona. Enquesta al sector hoteler. Tea-Cegos Consultur. Amb una demanda molt diversificada Barcelona com a destinació de turisme urbà deu part del seu èxit a la seva capacitat de combinar totes les potencialitats i forces com a ciutat amb altres activitats. De fet, el turisme urbà es basa en l’explotació de l’anomenada policultura urbana, la multiactivitat de la ciutat, i la multimotivació tant dels ciutadans com dels visitants. En el present apartat, es destaquen alguns segments de demanda, com per exemple el turisme de reunions i congressos o el turisme de creuers, que bé pel seu volum de demanda actual, bé per la seva evolució recent i/o perspectiva de futur, són considerats com a importants pel futur turístic de la ciutat. Segons les enquestes realitzades als turistes, les motivacions per visitar la ciutat de Barcelona són diverses i en el seu conjunt presenten un cert equilibri. Aquest equilibri “assegura” una presència turística al llarg de tot l’any. En quant a motivacions, destaca que gairebé la meitat dels turistes vénen per oci i la resta es reparteix entre negocis i motius personals, destacant també que gairebé el 40% dels visitants fan ús d’equipaments culturals. Un dels grans segments de demanda de Barcelona és l’anomenat turisme de reunions i congressos, que amb la celebració d’unes 2.500 reunions i congressos, va atreure gairebé 700.000 assistents, els quals van generar prop de 3 milions de pernoctacions. L’atractiu de Barcelona, conjuntament amb la seva oferta de serveis i equipaments i l’esforç promocional i de gestió, ha fet evolucionar el turisme de congressos fins a esdevenir la tercera ciutat-destinació turística del món en aquest segment a l’any 2008, després de París i Viena, amb congressos com el 3GSM Mobie World Congress o el de la Societat Europea de Cardiologia (entre 30 i 55 mil delegats), entre altres. Evolució del nombre de delegats 1990-2008 1990 1995 2000 2005 2007 2008Congressos 72.385 62.501 74.946 131.741 394.689 340.527 Jornades, Simposiums i cursos 22.675 26.982 58.811 24.158 43.234 Convencions i incentius 10.364 78.110 135.751 187.106 235.015 312.141 Total 105.424 167.593 269.508 343.005 629.704 695.902

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 87

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Nombre de delegats

105.424167.593

269.508343.005

491.028

629.704695.902

0100.000200.000

300.000400.000500.000600.000

700.000800.000

1990 1995 2000 2005 2006 2007 2008

Font: elaboració pròpia a partir de dades de Turisme de Barcelona En relació amb aquest, es destaca el segment firal, que compta amb una tradició llargament consolidada a la ciutat. L’activitat firal, que ha estat liderada per La Fira de Barcelona, anualment, acull una vuitantena d’esdeveniments, que generen un moviment de més de 2,4 milions de visitants per any. Un altre important segment de demanda per Barcelona és el conformat pels creueristes. Des de principis dels 90, el volum del tràfic de vaixells i creueristes s’ha incrementat de manera molt important al Port de Barcelona. Durant el 2008, el nombre total de vaixells que van arribar a Barcelona va ser de 887 i el nombre de passatgers total va superar els dos milions. Barcelona s’ha consolidat com a un dels grans ports de creuers del món, ocupant la cinquena plaça del rànquing mundial i primera a nivell europeu. Estacionalitat del passatgers de creuers

Mesos Passatgers2008

Gener 19.553Febrer 9.535Març 60.825Abril 136.546Maig 262.507Juny 272.989Juliol 259.523Agost 267.304Setembre 273.161Octubre 268.538Novembre 184.191Desembre 59.882Total 2.074.554

Estacionalitat Passatger de Creuers

19.5539.53560.825

136.546

184.19159.882

267.304

273.161

268.538

262.507

272.989

259.523

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’APB En aquest segment específic, caldria remarcar l’estacionalitat de la demanda, ja que la major part d’escales de vaixells i creueristes es concentren en uns dies determinats de la setmana i en unes franges horàries molt concretes, generant un fort impacte en l’ocupació dels barris propers al Port. En els últims anys, l’increment de la demanda i de serveis, ha generat que el Port de Barcelona es convertís en el port base de la Mediterrània per a algunes línies i companyies de creuers, fet que combat la forta estacionalitat del sector.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 88

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Altres segments com el turisme de “sol i platja”, turisme esportiu i nàutic, entre molts d’altres, no tenen una presència tan rellevant a Barcelona. Tot i això cal remarcar que la geografia de Barcelona, juntament amb d’altres factors, fan possible l’agregació de l’oferta turística propera, permetent que els visitants gaudeixin de moltes possibilitats de combinació d’activitats segons els seus gustos. La presència de grans centres de formació a Barcelona com les universitats públiques i privades, ha generat una arribada de nombrosos estudiants a la ciutat, tant de primer, segon o tercer cicle. Segons les últimes dades del Barcelona Centre Universitari (BCU), només el col·lectiu d’estudiants estrangers representava al 2005 un volum de més de 13.000 estudiants. A més, amb l’entrada en funcionament de l’espai europeu d’educació, així com la creació de noves iniciatives i centres d’investigació científica, s’incrementarà encara més el nombre d’estudiants i d’investigadors a la ciutat. El “turisme” lligat a tractaments mèdics és també un segment de recent consideració i relativa importància; segons les dades de Barcelona Centre Mèdic (BCM), a l’any 2008 es calcula que Barcelona va rebre gairebé 10.000 pacients que van escollir Barcelona pel seus tractaments. A més, al llarg del temps, Barcelona ha organitzat grans esdeveniments de ressò internacional, que han generat l’admiració exterior a partir d’una conscient posada en escena de la imatge i la renovació de la ciutat. La tradició històrica de Barcelona en l’organització de grans esdeveniments continua vigent als nostres dies. Actualment, a Barcelona i al seu entorn es produeixen cites anuals de gran magnitud, que generen l’atracció de molts visitants i una considerable difusió meditàtica. Esdeveniments esportius com el Gran Premi de Fórmula 1, el Gran Premi de motociclisme (amb més de 90 mil espectadors), festivals i exposicions com el Festival Sònar, etc. que atrauen anyalment milers de persones. En síntesi, la demanda turística de Barcelona ha mantingut un creixement considerable i constant. Es pot dir que Barcelona ha fet un veritable salt d’escala com a ciutat de turisme, i ha esdevingut una destinació de referència mundial, competint amb grans ciutats globals com París, Madrid, Roma o Berlín. Caracterització de la demanda A continuació es presenten les principals dades d’un informe sobre la demanda turística a la ciutat de Barcelona elaborat per l’Oficina del Pla1. L’informe es basa en les enquestes elaborades per Turisme de Barcelona i que fan referència a la totalitat de visitants que van pernoctar a la ciutat de Barcelona durant els anys 2006, 2007 i 2008. Els resultats fan referència a la mitjana del trienni i donen una visió àmplia de quin és el comportament i les característiques dels visitants que rep Barcelona en general, més enllà de les dades habitualment “explotades” i difoses i que fan referència només als turistes allotjats en establiments hotelers. Hi han cinc aspectes que defineixen de manera especial als visitants:

> l’oci, principal motiu de visita > el seu origen majoritàriament internacional > l’ús de l’avió com a mitjà preferent d’arribada > organitzen els seus viatges per compte propi i s’informen a internet > alt grau de repetició dels visitants per motiu professional

L’oci, principal motiu de visita Del conjunt de visitants a la ciutat, la motivació vacacional (oci) és la majoritària, amb gairebé un 55% dels total. Un 33% de visitants que vénen a Barcelona ho fan per motius de negocis, i un 12% per motius personals.

1 Anàlisi de la demanda turística trienni 06-07-08, elaborat per l’Oficina del Pla 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 89

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Motiu del viatge dels visitants segons allotjament utilitzat (mitjana 2006-2008)

% Hotel Pensió Aparta-ments

Albergs iRes.

Estud.

Cases familiars

i amics Total

Professional (negoci) 49,1% 5,2% 12,1% 2,1% 7,0% 33,3%Vacacional (oci) 47,3% 89,6% 78,2% 90,8% 55,2% 54,2%Personal 3,6% 5,1% 9,8% 7,2% 37,7% 12,4%Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona En canvi, en el cas dels hotels els volums de visitants per oci i per negoci tendeixen a igualar-se (50%-50%). En la resta d’allotjaments, excepte cases de familiars i amics, el motiu oci és molt majoritari. Destacar també, el 38% de motiu personal adduït pels que s’allotgen a cases de familiars i amics. Tipus d’allotjament segons motivació

% Professional(negoci)

Vacacional(oci) Personal Total

Hotel 91,4% 54,1% 18,0% 62,0%Pensió 0,5% 5,0% 1,2% 3,0%Apartaments 2,9% 11,5% 6,3% 8,0%Albergs i Res. Estud. 0,2% 5,0% 1,7% 3,0%Cases de familiars i amics 5,1% 24,5% 72,8% 24,0%

Total 100% 100% 100% 100%

91,4

54,0

18,0

62,0

2,9

11,5

6,3

8,0

5,124,4

72,8

24,0

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Professional Vacacional Personal Total

Hotel Pensió Apartaments Albergs i Res. Estud. Cases familiars i amics

Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Segons motivació, els visitants professionals s’allotgen molt majoritàriament als hotels (91%); mentre que els visitans per motius personals dormen majoritàriament a les cases de familiars d’amics (73%). El visitants d’oci es reparteixen entre els hotels (54%) i les cases de familiars i amics (24%) i, en menor mesura, en els apartaments (12%). El seu origen majoritàriament internacional En referència a les nacionalitats, s’identifiquen dos grans blocs de visitants a Barcelona: una quarta part la conformen els visitants procedents de l’estat espanyol; la resta són estrangers (majoritàriament europeus, si bé els nord-americans obtenen un pes prou considerable en aquest subconjunt). Les tres nacionalitats europees més importants són la britànica, la italiana i la francesa en ordre decreixent d’importància.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 90

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Origen dels visitants segons allotjament utilitzat (mitjana 2006-2008)

% Hotel Pensió Aparta-ments

Albergs iRes.

Estud.

Cases familiars

i amics Total

Espanya 29,9% 9,4% 6,7% 4,5% 25,5% 25,6%Internacional 71,1% 90,6% 93,3% 95,5% 74,5% 74,4% Anglaterra 10,6% 7,2% 10,2% 7,6% 6,3% 9,4% Itàlia 8,5% 14,6% 13,5% 13,6% 8,5% 9,2% França 6,5% 13,5% 12,1% 10,8% 11,7% 8,5% EEUU 7,2% 5,8% 6,0% 9,6% 3,7% 6,3% Alemanya 5,3% 7,0% 8,2% 7,9% 5,2% 5,6%Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Nota: nacionalitats >5% del total d’allotjats És destacable que tant en els allotjats a hotels com a cases de familiars i amics, els turistes espanyols són els més nombrosos i representen més del 25% del total i en el cas de les pensions, els apartaments i albergs, el percentatge d’estrangers és superior al 90% Origen dels visitants segons motivació



Espanya 35,8% 20,3% 21,5% 25,6%Internacional 64,2% 79,7% 78,5% 74,4% Anglaterra 8,7% 10,3% 6,9% 9,4% Itàlia 8,0% 10,0% 8,8% 9,2% França 7,0% 8,9% 11,1% 8,5% EEUU 6,3% 7,0% 3,2% 6,3% Alemanya 5,3% 5,8% 6,0% 5,6% Altres 28,9% 37,7% 42,5% 35,4%Total 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Segons la motivació, destaca el major percentatge d’espanyols pel que fa als visitants per motius professionals, així com l’elevat percentatge d’estrangers pel que fa al motiu personal (78%). L’ús de l’avió com a mitjà preferent d’arribada L’avió és el mitjà de transport més usat pel conjunt de visitants que vénen a Barcelona. Així, més de tres quartes parts del total de turistes han vingut amb transport aeri. Mitjans de transport dels visitants segons allotjament utilitzat (mitjana 2006-2008)

% Hotel Pensió Apartaments

Albergs i Res.

Estud.

Cases familiars

i amics Total

Avió 82,0% 68,0% 79,8% 71,8% 63,6% 76,7%Autobús 3,1% 13,0% 3,3% 11,5% 12,3% 5,9%Vehicle particular 7,7% 7,1% 11,8% 3,9% 11,1% 8,7%Tren 5,7% 9,9% 3,3% 10,2% 12,0% 7,3%Altres (1) 1,5% 2,0% 1,8% 2,7% 1,0% 1,6%Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Nota (1): Altres: Vehicle llogat, Ferri, Creuer, etc.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 91

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Per modalitats d’allotjament, tan els allotjats en hotels com en apartaments, tenen una distribució de mitjans de transport similar. Els usuaris d’hotels són els que més utilitzen l’avió (82%) i els que menys els allotjats a cases de familiars i amics (63%). Mitjans de transport utilitzat segons motivació



Avió 84,6% 74,0% 67,0% 76,7%Autobús 1,4% 7,4% 11,5% 5,9%Vehicle particular 6,8% 9,7% 9,4% 8,7%Tren 5,9% 7,3% 10,6% 7,3%Altres* 1,3% 1,5% 1,6% 1,4%Total 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Per motius, el professional és el que més utilitza l’avió (85%) i el que ve per temes personals, el que menys (67%). Organitzen els seus viatges per compte propi i s’informen a internet Si bé més del 60% dels visitants de Barcelona organitzen el viatge per compte propi, en el cas dels allotjats en hotels aquesta proporció representa sols el 46%, ja que s’hi registra el percentatge més alt de viatges organitzats per empresa (que representa un 36% del total). A la resta de modalitats d’allotjament, la proporció de viatges organitzats per compte propi supera el 80%. Mitjans d’organització segons tipus d’allotjament


Albergs i Res.

Estud.

Cases familiars

i amics Total

Per compte propi 45,9% 94,6% 83,6% 91,8% 90,1% 62,4%Parcialment amb TTOO / AAVV 5,5% 2,8% 6,7% 3,2% 6,2% 5,6%

Tot el viatge amb TTOO / AAVV 12,1% 1,8% 3,9% 3,0% 1,5% 8,3%

Empresa 36,5% 0,8% 5,7% 1,9% 2,1% 23,7%Total 100% 100% 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Per motius de viatge, una part molt significativa dels visitants professionals han vingut a Barcelona amb un viatge organitzat per l’empresa (un 68%), i tan sols una quarta part d’aquest segment ha organitzat el viatge a Barcelona per compte propi, a diferència del motiu personal (85%) i el vacacional (79%). Mitjans d’organització segons motivació



Per compte propi 26,1% 79,5% 85,2% 62,4%Parcialment amb TTOO / AAVV 2,9% 6,8% 7,7% 5,6%Tot el viatge amb TTOO / AAVV 3,2% 12,3% 4,6% 8,3%Empresa 67,8% 1,4% 2,5% 23,7%Total 100% 100% 100% 100%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 92

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Internet és el mitjà d’informació més utilitzat per tots els visitants, independentment del tipus d’allotjament i la seva motivació de viatge. Mitjans d’informació segons allotjament (resposta múltiple)


Albergs i Res.

Estud.

Cases familiars

i amics Total

Internet 84,8% 91,2% 93,4% 92,0% 82,1% 85,4%Oficines d’informació 7,2% 6,6% 4,7% 5,9% 7,5% 6,9%Consulat 1,0% 1,7% 0,7% 1,8% 0,6% 0,9%Altres 5,7% 6,0% 5,5% 2,7% 7,4% 6,1%No sap, no contesta 10,9% 5,7% 4,7% 5,8% 13,6% 10,8%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Mitjans d’informació segons motivació (resposta múltiple)



Internet 81,3% 88,6% 75,7% 85,4%Oficines d’informació 8,0% 6,4% 8,2% 6,9%Consulat 0,7% 1,0% 0,8% 0,9%Altres 8,3% 5,9% 5,5% 6,1%No sap, no contesta 14,3% 8,1% 18,7% 10,8%Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Alt grau de repetició dels visitants per motiu professional En termes de repetitivitat, els visitants allotjats en hotels són els que més vegades han vingut a Barcelona en els darrers deu anys (4,4 vegades), seguit de cases de familiars i amics (3,7 vegades), mentre que els usuaris d’albergs i residències d’estudiants són els que menys (0,5 vegades). Vegades que han estat a Barcelona en els darrers 10 anys segons allotjament

Hotel Pensió Apartaments

Albergs i Res. Estud.

Cases Familiars

i amics Total

Mitjana 4,4 1,0 2,0 0,5 3,7 3,8Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona Segons motivació, el visitant professional és el que més visita Barcelona (7 vegades) i el vacacional el que menys (1,7 vegades). Vegades que han estat a Barcelona en els darrers 10 anys segons motivació

Professional(negoci)


Mitjana 7,4 1,7 3,6 3,8Font: elaboració pròpia en base a les enquestes de Turisme de Barcelona

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 93

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Impacte econòmic Avui dia, el turisme és una de les principals activitats econòmiques al món i és la que genera un major nombre de llocs de treball; en els darrers anys, el turisme s’ha convertit en una de les “indústries” que ha experimentat un major ritme de creixement. Segons les dades del World Travel and Tourism Council (WTTC), els viatges i el turisme representen gairebé un 10% del PIB mundial i generen més de 200 milions de llocs de treball, el que representa quelcom més d’un 7% del total de la població ocupada. A Espanya, i segons la darrera “Compte Satèl·lit de Turisme”, el PIB turístic del 20072 va ser de 112 mil milions d’euros, una quantitat que suposa un 11% del total del PIB, generant un total de dos milions de llocs de treball. A Catalunya, segons l’última dada publicada per l’Observatori de Turisme de Catalunya3, l’aportació de l’activitat turística al PIB està al voltant del 10%; ocupant a més de 400.000 persones l’any 2008 . En quant a l’impacte econòmic del turisme a la ciutat de Barcelona, a continuació es presenta un extracte de les principals xifres que es deriven de l’estudi Impacte de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona 2007, elaborat pel Grup de Recerca AQR de la Universitat de Barcelona i dirigit pel doctor Jordi Suriñach, en el marc d’un conveni de col·laboració entre Turisme de Barcelona i la UB durant el període 2008-2010. Actualment es disposa d’un primer “capítol” de l’estudi, que forma part d’un projecte més ambiciós que s’està elaborant al llarg del 2009 i que permetrà donar noves i millors dades al primer trimestre de 2010. La complexitat de l’estimació dels impactes turístics Un estudi com aquest és complex, ja que requereix la formulació de diverses hipòtesis; a més, i el que és més important, requereix la utilització de diversa informació estadística de base que no sempre existeix o que sovint no és del tot consistent per una unitat territorial com el municipi de Barcelona. Per tal d’obtenir millors estimacions al respecte, així com considerar també els efectes a l’entorn metropolità, l’Oficina del Pla ha posat en marxa estudis i dinàmiques “paral·leles” que han de permetre millorar l’estudi que, com dèiem, s’està elaborant al llarg d’aquest any 2009. En aquest àmbit cal destacar l’estudi “Quantificació del nombre de visitants a Barcelona. 2009” posat en marxa per l’Oficina des de principis d’any, i que millorarà les estimacions sobre el conjunt de visitants que rep la ciutat, tant si hi pernocten com si no, i el seu comportament de despesa. També cal assenyalar les reunions de treball iniciades amb l’Idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) que permetran seguir avançant en la generació i/o tractament d’informació necessària per a la millora de les estimacions. Pel que fa a les estimacions que ara es presenten i que fan referència a dades de 2007, s’han considerat diferents escenaris els quals han implicat la utilització de variades fonts d’informació així com diverses propostes metodològiques, en especial pel que fa referència als multiplicadors a utilitzar per tal de calcular els efectes indirectes. L’activitat turística a Barcelona genera entre 18 i 22 milions d’euros al dia. A Barcelona, segons l’estudi esmentat, i considerant diferents escenaris plantejats, l’impacte en xifres absolutes oscil·laria entre els sis mil cinc cents i els vuit mil milions d’euros anuals, el que suposa, aproximadament entre un 8 i un 10% del PIB de la ciutat. Aquestes dades representarien un impacte de l’activitat turística a Barcelona que va dels 18 als 22 milions d’euros al dia.

2 Dada avanç del 2007, INE (Instituto Nacional de Estadística). 3 Observatori de Turisme.2003.Generalitat de Catalunya.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 94

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’impacte es distribueix entre un ampli ventall de sectors econòmics En quant a la distribució de l’impacte en funció d’on estan allotjats, i fent la mitjana en base a diferents escenaris considerats, es destaca que aproximadament dues terceres parts de l’impacte total es generen pels allotjats en establiments hotelers. Cal destacar també el gairebé 10% que generen els visitants de dia o excursionistes. Despesa directa total dels visitants segons tipologia (%)

63%3%

6%

19%

9%

Allotjats a hotel Allotjats a pensio Allotjats a apartament turísticAllotjats a altres allotjaments (1) Excursionistes (2)

Font: elaboració pròpia en base al estudi Impacte de l'activitat turística a Barcelona 2007, AQR – UB / PlaTurismeBCN2015 Nota 1: inclou Albergs, residències, "Cases de familiars i amics" i d'altres Nota 2: visitants que no pernocten a la ciutat Si atenem a l’objecte de la despesa, veiem com aquesta està força distribuïda entre sectors tan variats com l’allotjament, la restauració, el comerç, la cultura i el lleure o els transports. Despesa directe dels visitants per conceptes de despesa (%)

32%

18%

3%

13%

10%

25%

Allotjament Compres Menjar i beguda Transport intern Entreteniment Altres

Font: elaboració pròpia en base al estudi Impacte de l'activitat turística a Barcelona 2007, AQR – UB / PlaTurismeBCN2015 Important efecte multiplicador de l’activitat turística a una ciutat com Barcelona Si considerem els efectes indirectes del turisme (que són aquells que es registren a la resta de sectors de l’economia fruit de la demanda de béns i serveis realitzada pels sectors més “turístics” per tal de fer front a la demanda generada pels visitants), aquests oscil·len entre un 20 i un 30% del total segons els diferents escenaris metodològics plantejats, el que suposa una xifra que va dels 1.300 als 2.600 milions d’euros anuals, fet que dóna mesura del gran efecte multiplicador que l’activitat turística té a una ciutat com Barcelona, implicant a sectors tan diversos com el tèxtil, l’immobiliari o el financer, entre molts d’altres.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 95

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Creixement d’un 100% des de 2001 Si es comparen les dades amb les d’un estudi elaborat per la mateixa UB al 2001 i al 2004, i es consideren les mateixes hipòtesis fetes al seu moment, observem l’extraordinària evolució positiva de les xifres, amb creixements superiors al 100% en el període 2001-2007 i sobre el 60% en el període 2004-2007. Impacte total activitat turística a Barcelona Comparativa 2007-2001 (Escenaris homogenis )

Any Facturació (milions €) VAR % 2001 VAR %

20042001 2.858 € - -2004 3.636 € 27% -2007 5.844 € 104% 61%Font: Estudi Impacte de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona l’any 2007, AQR – UB / PlaTurismeBCN2015. Nota: aquesta comparativa ha estat efectuada en base als escenaris més comparables entre l’estudi esmentat i els elaborats per AQR-UB als anys 2001 i 2004. Entre 80 i 100 mil llocs de treball generats En quant a l’ocupació generada pel turisme, i segons diferents escenaris considerats, podem dir que l’activitat turística genera entre 80 i 100 mil llocs de treball, el que suposa aproximadament entre un 7 i un 9% del total d’ocupació a Barcelona al 2007. Per tal de posar en context el que representa l’activitat turística a la ciutat de Barcelona, a continuació comparem els llocs de treball directes generats amb d’altres sectors de l’economia I genera els mateixos llocs de treball que tot el sector agrari a Catalunya Tal com podem observar en el gràfic adjunt, l’activitat turística a Barcelona genera tants llocs de treball directes com el sector agrari català, o més que les activitats immobiliàries, la indústria química, la intermediació financera o l’automoció a nivell de tot Catalunya, donant per tant mesura de la importància d’aquesta activitat econòmica a Barcelona. Ocupació directa a Catalunya i comparació amb el sector turístic de Barcelona

Ocupació directa a Catalunya i comparació amb el sector turístic de Barcelona

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

fabricaciód’aliments,

begudes i tabac

venda i reparacióde vehicles

servei domèstic Agricultura SECTORTURÍSTIC BCN(només efecte

directe)

activitatsimmobiliàries

Industria Química Intermediaciófinancera

Automoció

Font: Estudi Impacte de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona l’any 2007, AQR – UB / PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 96

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El turisme a Ciutat Vella Aspectes sociodemogràfics i econòmics La centralitat de Ciutat Vella, tant històrica com geogràfica, converteix el districte en el punt neuràlgic de la ciutat. Es tracta d’un lloc particular, que compta amb una alta heterogeneïtat social i considerable densitat de població. Històricament, Ciutat Vella ha estat un territori que ha sofert molts canvis; en èpoques passades va patir una considerable degradació de l’espai públic, situació que anava associada a problemàtiques socioeconòmiques molt diverses. Actualment, i des d’uns anys ençà, el districte desenvolupa programes de reconversió i de regeneració urbana, amb l’objectiu de revitalitzar econòmicament i socialment els seus barris, en el marc del Pla d’Actuació del Districte (PAD). El districte de Ciutat Vella concentra una densitat de població considerablement alta, que es distribueix en un territori que té unes particularitats morfològiques específiques, i que tradicionalment ha acollit a una població diversa i plural en molts sentits. El districte de Ciutat Vella, amb una superfície de 4,4 Km2, ocupa un 4,45% del terme municipal de Barcelona. La densitat de població és de 26.392 habitants per quilòmetre quadrat, molt superior respecte la mitjana; a Barcelona la densitat de població és de 16.152 habitants per quilòmetre quadrat. Cal no perdre de vista que Barcelona és una ciutat amb una alta densitat de població; de fet, comparada amb altres grans metròpolis europees, Barcelona és la segona ciutat més densa, per sota de París. Demogràficament, l’arribada d’immigració ha afavorit la disminució de la mitjana d’edat de la població del districte de Ciutat Vella a 41 anys; tant la taxa de gent gran com la taxa de natalitat són una mica inferiors respecte la mitjana de la ciutat. Característiques urbanístiques de Ciutat Vella

Font: Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del districte de ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona. Setembre 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 97

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A Ciutat Vella hi viu el 7% de la població de Barcelona i prop del 40% de la població és estrangera. En el seu conjunt, el districte concentra més del 17% dels residents estrangers que hi ha a Barcelona. Les tres principals nacionalitats estrangeres i el percentatge sobre el total de població del districte són: Pakistan 5,9%, Marroc 4,2% i Filipines 3,8%. Atenent a la caracterització de la renda familiar mitjana del districte, cal posar de manifest que Ciutat Vella segons les últimes dades, tenia una renda per càpita mitja d’11.919 euros, conformant el 72% de la mitjana de Barcelona. L’any 2000, el valor d’aquest percentatge era 10 punts més baix. Segons dades de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, Ciutat Vella és el segon districte de Barcelona amb menor renda per càpita. Pel que fa a habitatge cal fer notar que Ciutat Vella és el districte amb major pes relatiu dels habitatges de lloguer (57,9% en total, per una mitjana del 28,5% a Barcelona). Pel que fa a la tipologia de finques, a Ciutat Vella el 44,6% d’edificis són de tipologia mixta d’habitatge familiar amb locals, el percentatge més elevat després de l’Eixample. Densitat turística i opinió sobre el turisme Barcelona és una ciutat amb un gran nombre d’edificis patrimonials. Si bé arreu de la ciutat es distribueixen molts i diversos atractius, les propietats físiques de tot centre històric, així com els seus valors simbòlics agregats, actuen com a elements d’atracció turística, tant de l’oferta com de la demanda i aquest fet genera un “efecte icònic” d’aquesta part de la ciutat en relació a la seva totalitat. El visitant, que busca veure i viure els llocs més emblemàtics de les destinacions que visita, tendeix sempre a la concentració espacial. Ciutat Vella s’ha convertit en el principal focus turístic de Barcelona, i acapara part dels beneficis i prejudicis més significatius que l’activitat turística genera a la ciutat. Es podria dir que Ciutat Vella és la destinació de la destinació Barcelona. L’actual Districte de Ciutat Vella correspon a la morfologia de la ciutat de Barcelona fins l’enderrocament de les muralles a mitjan segle XIX. Més de dos mil anys d’història s’han desenvolupat en els seus carrers i places, des de la ciutat romana en el mont Tàber, a l’expansió de l’època medieval, la consolidació de la ciutat moderna i l’inici de la industralització. En el si de la Ciutat Vella es concentra, en una trama urbana densa i compacta, el principal llegat patrimonial, històric i artístic de la ciutat. La Barceloneta, el Raval, el Born i el Gòtic són els quatre barris que estructuren el districte administratiu de Ciutat Vella; en el seu conjunt, aquests barris integren una pluralitat considerable d’elements atractius i diversos serveis, tant pel visitant com pel ciutadà de Barcelona. Així, a més de la densitat de població, a Ciutat Vella també hi ha una gran densitat de visitants. Segons l’Estudi d’opinió de la ciutadania encarregat per l’Oficina del Pla Estratègic, tres de cada deu barcelonins consideren que viuen a un barri on hi ha molts turistes, mentre que a Ciutat Vella ho creuen nou de cada deu. De fet, en aquesta línia, una tercera part dels enquestats a Ciutat Vella considera que l’Ajuntament hauria de gestionar una repartició del turisme a les diferents àrees de la ciutat, considerant que esdevindria una acció efectiva. En quant a la descongestió, tres de cada quatre entrevistats estan d’acord en desenvolupar l’oferta turística a l’àrea metropolitana de Barcelona, reforçar el paper de Barcelona com a capital turística i promoure un debat social entre ciutadans, institucions i sector econòmic sobre el mateix turisme. Així, a més de concentrar una alta densitat de població i d’un alt índex d’immigració, conjuntament amb d’altres tendències sociodemogràfiques, a Barcelona hi ha una alta densitat turística, i a Ciutat Vella, la densitat turística és molt superior en comparació amb la resta de districtes de la ciutat; per tot això, el teixit social d’aquesta part de la ciutat és especialment heterogeni i complex.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 98

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Turistes / població Any 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de European Cities Marketing 08/09 Nota: Dades Turistes 2007 / Població 2007 Del conjunt d’espais culturals i de lleure que es distribueixen arreu de la ciutat, una part molt significativa d’aquests es troben instal·lats a Ciutat Vella; a més de concentrar una alta localització d’aquests espais, cal remarcar que segons un rànquing dels llocs més visitats de Barcelona, a Ciutat Vella s’hi troben alguns dels punts més freqüentats i visitats pels turistes; destaquen l’Aquàrium, el Museu Picasso o el Parc Zoològic. A la densitat de visitants, residents i d’individus que per raons de feina o estudis cada dia transiten pel districte, cal afegir-hi el volum de passatgers que embarquen o desembarquen al Port de Barcelona, els creueristes, per als quals la part baixa de Ciutat Vella esdevé la primera i en ocasions la única zona de passeig i de consum de la ciutat. El Port de Barcelona és el primer de la Mediterrània en quant a moviment de creueristes: al passat 2008 ja superava els dos milions de passatgers anual. Evolució del trànsit de passatgers

Any Creuers turístics

Fèrries línia regular

1990 115.137 - 2000 576.942 847.973 2001 652.800 790.260 2002 834.659 855.856 2003 1.049.230 820.737 2004 1.021.405 946.788 2005 1.224.575 983.755 2006 1.402.643 1.136.108 2007 1.765.838 1.114.026 2008 2.074.554 1.162.422

Evolució Passatgers Port de Barcelona

0,8 0,8 0,9 0,8 0,9 1,0 1,1 1,1 1,2

0,1

0,6 0,7 0,8 1,0 1,0 1,21,4 1,8 2,1

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

1990 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Mili

ons

Fèrries línia regular Creuers turístics

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’APB La coexistència en un espai relativament reduït d’individus diversos (que tenen interessos, hàbits, estètiques i objectius molts diversos), fa que la congestió s’hagi convertit en una problemàtica al districte. La competència en temes d’usos d’espai i temps entre els diversos tipus d’individus que freqüenten els barris, especialment en certs moments del dia o de la nit, aboca a creure que “l’equilibri s’ha trencat”, tal com manifesten els participants de la Comissió

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 99

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Turisme a Ciutat Vella organitzada pel Pla Estratègic. Segons l’Estudi d’opinió a la ciutadania, gairebé la meitat dels enquestats a Ciutat Vella opinen que el turisme dificulta la convivència a l’espai públic entre veïns i visitants, mentre que la resta d’enquestats hi estan relativament d’acord o en desacord. A Barcelona, en general, la majoria considera que el turisme no dificulta la convivència a l’espai públic entre veïns i visitants. A més de la intensitat de vianants que circula pels carrers del districte i del trànsit de vehicles, altres problemàtiques associades a la delinqüència i a la prostitució generen inseguretat i exclusió social; òbviament, aquestes situacions també perjudiquen i deterioren la imatge de la ciutat i el seu atractiu turístic. Però més enllà de les qüestions relacionades amb la imatge percebuda i l’opinió, el cert és que aquest conjunt de problemàtiques estan causant tensions importants a la ciutat; tot un debat social, polític, legal i ètic està envoltant els temes de la delinqüència i la prostitució, un element més que se suma als problemes turístics de Ciutat Vella. Recentment els mitjans de comunicació locals i del país han encès tot un debat social i polític que ha transcendit més enllà del país. Els canvis d’hàbits i usos que es produeixen a l’espai públic, sovint compliquen la convivència entre els residents del districte, raó per la qual es considera que hi ha un desequilibri evident entre els cost que suposa viure en un entorn turístic com Ciutat Vella i els beneficis que se n’aprecien. La massificació a l’espai públic a causa de l’alta presència de grups de visitants, de vehicles d’ús turístics (go-cars i tricicles, entre d’altres), la venda ambulant al carrer, la brutícia i el soroll, especialment a les nits, són alguns dels problemes que més molesten als veïns del districte; aquest conjunt d’elements dificulten el passeig i benestar dels vianants, siguin turistes o barcelonins. Es constaten problemes notoris relacionats amb el trànsit a alguns punts del districte, a més de les problemàtiques associades a la massificació de vianants i a la pluralitat d’usos que aquests en fan. Segons la investigació sobre els visitants de La Rambla 2007 de l’Associació d’Amics, Veïns i Comerciants de La Rambla, anualment passegen uns 78 milions de vianants al llarg del passeig de La Rambla. L’ús intensiu d’aquesta via, i de la majoria d’espais del districte, provoca sensacions d’invasió i d’esgotament per als comerciants i veïns de la zona. Quan es pregunta als barcelonins, i als veïns de Ciutat Vella, què és allò més negatiu del turisme, allò que es concep com a més perjudicial és l’aglomeració i la superpoblació que se’n deriva; seguidament es remarquen l’incivisme o els comportaments considerats de mala educació, el soroll i la brutícia. A propòsit de l’incivisme, a Ciutat Vella es creu de manera contundent que el turisme pot generar comportaments incívics a la ciutat; així mateix, més de la meitat dels enquestats als altres districtes de Barcelona sostenen que el turisme provoca incivisme. Recentment, Trip Advisor (web que recull l’opinió de viatgers i que té 11 milions de registrats), ha situat Barcelona al capdavant de les ciutats amb més carteristes del món al mes de setembre passat; els rànquings que apareixen en aquesta pàgina web estan confeccionats pels usuaris, que exposen les seves valoracions, opinions i experiències relacionades amb l’estada turística a alguna destinació. Segons les opinions dels registrats a Trip Advisor, en segon, tercer i quart lloc de la llista de ciutats amb més carteristes del món hi figuren Roma, Praga i Madrid respectivament. De fet, a Barcelona es produeixen, a diari, un nombre considerable de furts, que en la majoria dels casos són protagonitzats per delinqüents multireincidents. S’estima, segons fonts de la fiscalia, que l’any 2008 es van cometre uns 80.000 petits furts (sostracció de carteres o telèfons mòbils, entre d’altres, amb un botí inferior als 400 euros). La resolució d’aquesta situació, segons la fiscalia, podria assolir-se, en part, amb una reforma legislativa. La conversió de Barcelona en destinació turística és un fet valorat positivament pel conjunt de la població enquestada a l’Estudi d’opinió de la ciutadania; tot i així, aquesta

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 100

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

valoració és menys satisfactòria pels residents a Ciutat Vella: si bé més de la meitat ho valoren com un fet molt positiu o positiu, una proporció important de residents considera que és quelcom negatiu o molt negatiu. Majoritàriament, els ciutadans de Barcelona consideren que allò més positiu del turisme és el fet que esdevé un motor econòmic important per la ciutat; igualment a Ciutat Vella la majoria dels enquestats considera que allò més positiu del turisme és el fet que és un motor econòmic. En segon terme, l’aportació del turisme com a forma d’intercanvi i riquesa cultural esdevé valorat positivament pels ciutadans de Barcelona; aquesta valoració es reprodueix en una proporció menor en el cas de Ciutat Vella. Sector serveis i consum turístic La distribució de l’activitat empresarial a Ciutat Vella es reparteix de la següent manera: el sector dedicat al comerç conforme gairebé la meitat del total, mentre que els sectors serveis i hosteleria representen l’altra meitat, deixant, en total, un marge discret pel sector de la indústria i l’energia. Distribució de l’activitat empresarial a Ciutat Vella

Distribució de l'activitat empresarial a Ciutat Vella (% s/ total de districtes)

7,1 1,1

43,017,2

31,6

Indústria i Energia Construcció ComerçHosteleria Resta serveis

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Dep. d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona Pel que fa a la dinàmica socioeconòmica del districte, les activitats turístiques o relacionades amb turisme estan fortament presents. L’hoteleria i la restauració ocupen prop del 30% de l’espai productiu total del districte. A més, Ciutat Vella és el segon districte amb més oferta d’hoteleria i restauració de la ciutat amb més de la cinquena part de la superfície destinada a aquestes activitats. Segons l’Ànàlisi i Diagnosi de l’estat actual del districte, realitzat el setembre de 2009 en el marc del procés de modificació del Pla d’usos a Ciutat Vella, hi ha un total de 1.541 unitats d’activitats de comerç de proximitat, el que suposa una densitat del 13,62 activitat per cada mil habitants, essent el Gòtic el barri del districte amb una major densitat. A més, comparativament amb altres districtes de Barcelona, a Ciutat Vella hi ha 35,4 llicències de comerç al detall per cada mil habitants, molt per sobre de la mitjana global de la ciutat (24,39). Més de tres quartes parts de la població enquestada a Ciutat Vella per l’Estudi d’opinió a la ciutadania, confirmen que el turisme crea molts llocs de treball; en un percentatge lleugerament inferior, ho confirmen els enquestats a la resta de districtes de Barcelona. En unes proporcions semblants, els enquestats a Ciutat Vella sostenen que el turisme fa augmentar els preus de la ciutat, mentre que en un percentatge inferior, però igualment majoritari, ho sostenen els enquestats al conjunt de la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 101

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tot i la quantitat de l’activitat relacionada amb el món dels serveis, no sempre es valora positivament la qualitat d’aquesta oferta; de fet, sovint es considera que la proliferació d’una determinada línia d’establiments de souvenirs perjudica la imatge de la ciutat i fins i tot la qualitat de la seva oferta comercial, en la mesura que la banalitza i estereotipa. A més, cal no perdre de vista que més enllà de les afectacions en termes d’imatge turística, també es tendeix a atribuir la desaparició d’establiments de proximitat a causa de la presència creixent de comerços dedicats al turisme. La tendència a l’especialització comercial dedicada al turisme és, sens dubte, un factor preocupant expressat per una part important dels participants a la Comissió Turisme a Ciutat Vella, que veuen com alguns negocis tradicionals de la zona s’estan reconvertint i adaptant a la nova clientela, abandonat la seva activitat tradicional. En aquest sentit, cal recordar que a data 27 de juny del 2008 s’estableix un Pla especial de “souvenirs” per tal d’ordenar els establiments comercials destinats a la venda d’articles de record o souvenirs. Els processos de transformació i desplaçament dels comerços, habitatges, pautes de comportament i teixit social en general pot provocar sensacions d’invasió, de cert desconcert a alguns veïns del districte, que perden les referències i que es veuen obligats a adaptar els seus hàbits i formes de vida en una nova realitat. A Barcelona s’ha produït un fort creixement de la planta hotelera i una excessiva concentració geogràfica dels establiments dedicats al turisme. A Ciutat Vella, en concret, s’ha experimentat un creixement molt considerable de la planta hotelera; l’any 2007, el número d’hotels era de 185 establiments, que representaven el 40% del total de l’oferta de la ciutat i el 29% del total de places de Barcelona. Aquest nombre d’establiments fa que Ciutat Vella sigui el districte amb un major número d’establiments de la ciutat. I encara més, aquesta dinàmica continuarà en el futur pròxim ja que existeixen una vintena de projectes de nous hotels en diverses fases de desenvolupament. En aquest sentit, a causa de la quantitat, la forta pressió i els impactes que generen l’activitat hotelera, durant l’any 2009 es va decretar una moratòria hotelera i actualment s’està elaborant un nou pla d’usos pel districte que inclourà mesures sobre aquesta activitat. Establiments hotelers a Ciutat Vella (Situació actual)

Font: Ajuntament de Barcelona. Districte de Ciutat Vella. Març 2009 Una altra important modalitat d’allotjament i a la vegada gran activitat econòmica present al districte són els habitatges d’ús turístic (coneguts com a apartaments turístics). A partir de l’aplicació de la Mesura de Govern sobre la regulació de l’ús turístic d’habitatges, s’ha realitzat un

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 102

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

seguiment i control de l’activitat: dels més de 1.500 habitatges detectats a principis de l’any 2009, 683 operaven legalment, 424 eren il·legals i 474 ho van deixar de ser en els darrers mesos. Segons dades d’aquest darrer estiu, es calcula que en els sis últims mesos el 50% d’aquests pisos, més de 200, han cessat la seva activitat; d’entre l’allau de tancaments efectuats abans del mes de febrer, tan sols han intentat reobrir un total de 19 pisos. La qüestió dels habitatges d’ús turístic és complexa, ja que és una realitat amb aspectes molt polaritzats. D’entrada, cal tenir en compte que en el marc d’un gran creixement de l’oferta i la demanda, els apartaments turístics formen part d’una oferta popularitzada. En el cas de Barcelona, aquesta tipologia d’allotjament ha crescut considerablement en els darrers anys, concentrant-se en punts específics de la ciutat. Un marc jurídic en procés de canvi i poc definits del passat, ha provocat que es produïssin pràctiques irregulars i no sempre correctes en els exercicis dels apartaments turístics. Tot i així, s’ha de ressaltar que la major part del sector, representada per l’associació Apartur que vetlla pel bon funcionament del sector, exerceix de forma regulada i correcta. Tal com es conclou en l’esmentat Anàlilsi i Diagnosi de l’estat actual del districte de Ciutat Vella, la regulació de les activitats d’hoteleria ha resultat menys eficaç possibilement per l’ambigüitat de la condició que només es pot autoritzar en edifici exclusiu que no tingui ús d’habitatge turístic a data 1 de gener de 2005. A més, cal tenir en compte que el Pla d’Usos 2005 i la Mesura de Govern de març de 2008, ha permès, si més no, assumir el control de l’activitat de l’habitatge de l’ús turístic (HUT). Més enllà de les qüestions legals, la coexistència en una mateixa finca d’usuaris d’apartaments i veïns genera certs problemes de convivència que són, encara ara, un problema no resolt. En quant a la restauració, a Ciutat Vella es localitzen prop d’uns 800 establiments que ofereixen més de 43.000 places. Aquesta quantitat d’establiments i places representen el 15% i el 18% del total de Barcelona. A Barcelona, i a Ciutat Vella, existeix una varietat de cuines i gastronomia molt diversa, que reflecteixen el cosmopolitisme de la ciutat. En el sector comercial, Ciutat Vella compta amb un 10% del comerç al detall del total de la ciutat. El volum de l’activitat comercial es veu afavorida per la gran quantitat de visitants diaris a la zona. Els mercats del districte s’han convertit en llocs turístics importants: el mercat de Santa Caterina rep més de 2,4 milions de visites anuals, i el mercat de la Barceloneta al voltant d’1,2 milions. D’altra banda, en el últims anys, els carrers del Gòtic i del Raval han anant obrint nous comerços innovadors i creatius que afavoreixen el dinamisme comercial i alhora transmeten una imatge de modernitat, innovació i disseny molt avantguardista. Ciutat Vella compta amb gran quantitat de dependències de les diferents administracions públiques, així com entitats bancàries i edificis exclusius d’activitats terciàries. S’ha de considerar també que a Ciutat Vella s’hi concentra el 33,6% de la superfície destinada a l’activitat cultural de Barcelona, fet que genera dinamisme i afageix valor cultural al districte. A propòsit de la qualitat de l’oferta comercial i de serveis, més de la meitat dels enquestats a Ciutat Vella sostenen que el turisme ajuda a promoure una oferta de qualitat; en major mesura ho consideren els enquestats a Barcelona. Tot i així, cal remarcar que existeix un percentatge important de veïns de Ciutat Vella que no estan d’acord amb la idea que el turisme promou una oferta comercial i de serveis de qualitat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 103

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Àmbits de gestió del turisme Àmbit estatal La Secretaría de Estado de Turismo, dins del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio és l’organisme que defineix, desenvolupa i executa les polítiques turístiques de l’Estat. El Secretari d’Estat de Turismo és alhora president de l’Instituto de Turismo de España. www.tourspain.es. D’acord amb el desplegament autonòmic, l’Administració de l’Estat s’ha reservat les competències en promoció turística a l’exterior i les mesures i iniciatives de suport com són els Planes de Competitividad i de Dinamización de Producto Turístico.

A finals de 2007, s’aprovà el Plan del Turismo Español, Horizonte 2020 www.turismo2020.es com a estratègia compartida entre els diversos agents públics i privats del sector per adaptar la indústria turística als canvis i reptes de futur. El contingut del Plan Turismo 2020, juntament amb el Pla Estratègic del turisme a Catalunya són analitzats en un altre apartat. Des del punt de vista organitzatiu, d’acord amb les mesures proposades a l’esmentat Plan Turismo 2020, s’ha integrat Turespaña, amb les Subdireccions ja existents, i l’Instituto de Estudios Turísticos en el Instituto de Turismo de España que es converteix així en un potent instrument de gestió integral de la política turística del govern espanyol. Les seves principals funcions es concreten en:

> Planificació, desenvolupament i execució d’actuacions per la promoció d’Espanya com a destí turístic en els mercats internacionals.

> Suport a la comercialització de productes turístics a l’exterior, col·laborant amb CC.AA., ents locals i sector privat.

Compten amb el suport de la xarxa de 31 Oficinas Españolas de Turismo. La gestió del turisme a Catalunya La creació d’una Direcció General de Turisme en la Generalitat provisional l’any 1977, exemplifica de forma clara la importància cabdal que el turisme té en les institucions catalanes. L’Estatut d’Autonomia de 1979, atribueix a la Generalitat de Catalunya la competència exclusiva en matèria de turisme. www.gencat.cat/diue/ambits/turisme El 21 de juny de 2002, s’aprovà la Llei 13/2002 de turisme de Catalunya que té per objecte la regulació, l’ordenació i la promoció del turisme, amb aquesta Llei s’estableix el marc normatiu bàsic per la planificació i l’execució de la política turística de la Generalitat.

http://www.tourspain.es

http://www.turismo2020.es)/

http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 104

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La Llei assenyala la necessitat de redactar el Pla de Turisme de Catalunya, com a instrument bàsic de planificació turística de la Generalitat. Aquest ha estat elaborat pel període 2005-2010, establint les prioritats, directrius i orientacions bàsiques per la política turística de la Generalitat, amb la voluntat que esdevingui un Pla útil també per a les altres administracions públiques i els sectors privats. En un altre apartat s’aprofundeix en l’anàlisi del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya. Actualment, les competències relatives al turisme depenen del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa en el marc de la Direcció General de Turisme. El turisme esdevé un dels seus objectius estratègics amb la voluntat de continuar diversificant una oferta turística basada en la qualitat que ens mantingui al capdamunt dels rànquings mundials. De la Direcció General en depenen dues Subdireccions, la d’Ordenació Turística i la de Programació Turística, la xarxa d’Oficines de Turisme i l’Observatori de Turisme de Catalunya. L’Observatori de Turisme de Catalunya té com a funcions principals: dissenyar, coordinar i executar el sistema integrat d'informació, estudi i seguiment del turisme a Catalunya; gestionar i difondre la informació i el coneixement; establir i unificar criteris metodològics amb els diferents organismes de gestió de coneixement del turisme, locals, territorials i sectorials de Catalunya; esdevenir un fòrum permanent de diàleg i interacció amb els agents del sector i organismes públics i privats www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/index.html Turisme de Catalunya és l’organisme autònom, adscrit a la Direcció General de Turisme que té com a funcions principals: planificar, executar, coordinar i impulsar les accions de promoció de l’activitat turística de Catalunya. L’atenció a la imatge i el millorament del desenvolupament del sector turístic, a través de l’execució d'accions orientades a la seva promoció i a l'assistència tècnica als ens que ho sol·licitin, Així com la promoció i el suport a la presència del sector en els mercats turístics. www.gencat.cat/turistex_nou/home.htm

L’Agència Catalana de Turisme, la creació del qual va ser aprovada pel Parlament de Catalunya el novembre de 2007, és l’organisme que substitueix l’actual Consorci Turisme de Catalunya, com a nou ens encarregat de la promoció. La creació de l’Agència Catalana de Turisme, és una de les accions més destacades contemplades al Pla Estratègic de Turisme a Catalunya 2005-2010. L’objecte de la nova agència és oferir un model de gestió de promoció turística amb una major participació del sector privat. L’Agència Catalana de Turisme es crea amb l’objectiu de dotar el sector turístic d’un instrument de promoció més eficaç, que contribueixi a mantenir la posició competitiva de Catalunya com una destinació líder. Les darreres informacions assenyalen que hi ha la voluntat d’iniciar el funcionament de la nova Agència amb l’aportació d’un milió d’euros, corresponent al 5% del pressupost, per part de les Cambres de Comerç catalanes i alguns patronats de turisme. En el futur l’Agència podria ser complementada amb la creació d’una Fundació per facilitar la col·laboració d’empreses no estrictament turístiques. La nova Agència respon a dues necessitats, d’una banda, renovar la gestió de la promoció turística, fomentant la participació del sector privat, d’altra banda, vol donar resposta a la voluntat

http://www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/index.html

http://www.gencat.cat/turistex_nou/home.htm

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 105

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

compartida amb el conjunt del sector de treballar més coordinadament amb la resta d’administracions públiques i en col·laboració amb els conjunt de les empreses privades. Durant molts anys la promoció turística de Catalunya ha anat del tot deslligada de la de Barcelona, només en els darrers temps s’observa la realització d’iniciatives conjuntes que projectin el país a l’exterior a través de la seva capital. Un bon exemple d’aquest canvi de tendència ha estat la decisió d’utilitzar el lema "Catalonia, the land of Barcelona" (Catalunya, el país de Barcelona) per part del Govern de la Generalitat a l’’Expo de Shanghai 2010. L’Administració local La Llei de Turisme considera competents també en matèria de turisme a les diputacions, els consells comarcals i als municipis, dibuixant així un complex marc competencial, que ha donat lloc a una àmplia i diversa existència d’organismes públics amb resposabilitats turístiques en els diferents nivells territorials, ja siguin Patronats de Turisme, Consorcis o Agències, molts d’ells amb presència del sector privat. Les competències municipals són descrites a l’article 68 de la Llei: a) La promoció i la protecció dels recursos turístics d’interès municipal. b) La declaració dels recursos turístics d’interès local i, si escau, la iniciativa perquè siguin declarats recursos turístics essencials. c) L’atorgament de les autoritzacions, les llicències i els permisos que els pertoca d’aprovar d’acord amb la legislació vigent. d) L’elaboració dels instruments de planejament que tenen atribuïts d’acord amb la legislació vigent. e) L’exercici de la funció inspectora sobre les activitats turístiques que es duguin a terme dins llur terme municipal i l’exercici de la potestat sancionadora, en els supòsits i amb els límits establerts per aquesta Llei i per les disposicions que la despleguin, en coordinació, en ambdós casos, amb l’Administració de la Generalitat. f) La promoció de l’atorgament de denominacions geoturístiques als àmbits territorials en què es troben inclosos i la promoció de la declaració d’interès turístic d’indrets, béns o serveis localitzats dins llur terme municipal. g) La prestació, en el cas dels municipis turístics, dels serveis mínims que estableix l’article 19. h) La participació en el procés d’elaboració del Pla de turisme de Catalunya. i) L’exercici de les competències turístiques que els delega o els assigna l’Administració de la Generalitat, d’acord amb el que estableix la legislació de règim local. La Diputació de Barcelona S'ha d'assenyalar la importància del turisme en el si de la Diputació de Barcelona, que ha impulsat la creació de valor turístic dels municipis i comarques a través de consorcis mixts público-privats i la promoció de l'oferta turística de la província. www.turismepropbarcelona.cat La seva actuació es centra en dos grans àmbits d’actuació: > Impulsar i donar suport a les polítiques de turisme desenvolupades pels municipis i altres entitats territorials supramunicipals. > Crear productes turístics i potenciar el turisme especialitzat D’acord, amb la Llei de turisme de Catalunya, les diputacions exerceixen les següents competències: a) La promoció de les marques turístiques de llur àmbit territorial. b) La promoció dels recursos turístics de llur àmbit territorial, en coordinació amb tots els ens locals concernits. c) L’assessorament i el suport tècnic als ens locals de llur àmbit territorial en qualsevol aspecte que en millori la competitivitat turística. d) L’articulació, la coordinació i el foment de les estratègies de promoció derivades de l’àmbit privat del sector turístic.

http://www.turismepropbarcelona.cat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 106

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

e) La participació en la formulació de les eines de planificació turística del conjunt del país. En matèria de turisme, la Diputació de Barcelona promou, a través de la seva marca “Turisme a prop de Barcelona”, el desenvolupament social i econòmic dels municipis de la província de Barcelona a través del sector turístic, vetllant per mantenir un equilibri harmònic entre aquest desenvolupament i els entorns socio-culturals i ambientals en els quals es desenvolupa. D’acord amb el lema: “Vine a fer turisme a prop de Barcelona”, dóna suport a les quatre marques turístiques de la província de Barcelona: Costa Barcelona-Maresme, Costa del Garraf, Catalunya Central i Pirineus, i els seus setze espais turístics.

Actualment, la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona afavoreix el debat, i la reflexió estratègica de futur, respecte la relació entre la ciutat de Barcelona i el seu entorn, en el marc d’una destinació turística d’ampli abast. La ciutat de Barcelona ha esdevingut una marca de projecció exterior d’indubtable èxit, la qual cosa facilita la incorporació de complicitats i sinergies. Un bon exemple és la nova denominació Costa de Barcelona-Maresme, aprovada el juny del 2007, que tot ressaltant les seves particularitats, es beneficia també de la proximitat a la capital. L’Ajuntament de Barcelona En relació a l’Ajuntament de Barcelona, les competències en matèria de turisme han evolucionat des de la creació del Patronat de Turisme, l’any 1981, la seva transformació en el Consorci de Turisme de Barcelona l’any 1993, del qual el regidor de Promoció Econòmica és vicepresident primer del Comitè Executiu, fins l’actualitat. En els darrers mandats municipals hi hagut una progressiva incardinació del turisme en el marc de la política municipal de Promoció Econòmica. Així, l’any 2000 es crea el lloc de treball de Promoció de Turisme i Qualitat de Vida, depenent encara del Sector de Serveis Generals, tanmateix a nivell polític es vincula a la Comissió Municipal de Promoció Econòmica, Ocupació, Turisme i Comerç. En el següent mandat es crea el Sector de Promoció Econòmica. En el seu organigrama, el turisme es converteix en Direcció, fent costat a la promoció econòmica interior i exterior, el comerç i el consum. www.bcn.cat/barcelonanegocis En l’actualitat, el turisme i la promoció turística de Barcelona continuen essent matèries de la Comissió Municipal de Promoció Econòmica, Ocupació i Coneixement, i el Sector de Promoció Econòmica ha incorporat plenament el conjunt de serveis, empreses, consorcis i instituts municipals relacionats, com són Barcelona Activa, 22@, l’Institut de Mercats i el propi Turisme de Barcelona, entre d’altres, fent un èmfasi en les plataformes público-privades dels diferents sectors i clusters en el si de la Direcció de Coordinació i Programes Estratègics.

http://www.bcn.cat/barcelonanegocis

http://www.turismepropbarcelona.cat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 107

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Enguany, el Sector de Promoció Econòmica ha realitzat una revisió estratègica que s’inscriu plenament en el procés de reflexió encetat pel Pla. Es planteja com a gran objectiu: “Impulsar el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona i la seva àrea d’influència a partir de...

> Promoure ocupació, i empreses de qualitat i amb sentit de futur. > Atraure generadors de valor econòmic(inversió, empreses, talent, turistes...) > Impulsar els sectors estratègics amb alta competitivitat i valor afegit per a la economia de

la ciutat. > Potenciar la competitivitat i la internacionalització de les empreses i actors econòmics

clau. ...coordinant les actuacions dels diferents agents econòmics cap objectius estratègics comuns”. Les grans àrees d’actuació són quatre, totes elles interrelacionades entre si:

> Visitants “Bcn Lovely City” > Inversors/Capital “Ciutat innovadora per invertir” > Negocis “L’ajudem a fer negoci” > Persones/Ciutadans “La millor ciutat per viure”

El turisme apareix integrat en la política de promoció econòmica de la ciutat estructurat en dos serveis:

> Consolidar Barcelona com a destí turístic d’oci i negoci. > Gestionar l’impacte del turisme en la ciutat i millorar-ne el seu retorn econòmic.

La posta en marxa del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona ha fet palesa la necessitat d’enfortir l’acció municipal en matèria de turisme i en relació a la gestió de la ciutat. Fruit d’aquesta anàlisi i com a avanç a les propostes del Pla, el juny de 2009, l’Ajuntament de Barcelona ha constituït la Taula Tècnica Municipal: Turisme i Ciutat. Aquesta Taula és presidida pel Gerent Municipal, en ella s’integren representants dels diversos sectors municipals: Serveis Generals, Inspecció i Llicències, Comunicació i Qualitat, Coordinació Territorial, Guàrdia Urbana, Mobilitat, Medi Ambient, Urbanisme, Educació, Cultura i Benestar, Districte de Ciutat Vella, i Promoció Econòmica, amb la funció principal de coordinar i alinear el conjunt de les àrees municipals en la gestió de l’impacte del turisme a la ciutat. Així mateix, en el darrer trimestre de l’any, i d’acord amb els plantejaments estratègics abans esmentats, el Sector de Promoció Econòmica es reorganitza en quatre grans àrees d’actuació. Una d’elles correspon a la Direcció de Turisme que incorpora també les relacions amb Fira de Barcelona i les polítiques relatives a la proximitat territorial, amb la creació d’aquesta Direcció es materialitza de forma orgànica la necessària implicació del municipi en la gestió de l’activitat turística a la ciutat. Turisme de Barcelona La decisió de l’Ajuntament de Barcelona d’impulsar la creació del Consorci Turisme de Barcelona a principis de la dècada dels noranta, ha tingut un pes fonamental en el desenvolupament turístic de la ciutat. La constitució del Consorci l’any 1993 amb l’objectiu de promocionar Barcelona com a destinació turística, entre altres factors, ha permès l’assoliment per part de la ciutat de grans fites en matèria turística. www.barcelonaturisme.cat

http://www.barcelonaturisme.com

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 108

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Barcelona, la promoció turística i l’atenció als visitants és a càrrec del Consorci Turisme de l

es de la seva creació, la funció prioritària de Turisme de Barcelona ha estat l’activitat

s i

urisme de Barcelona també ha afavorit una cohesió d’esforços i relacions amb els rtir de

ats són: Barcelona Convention Bureau, Barcelona ciutat de compres (Shopping

’altra banda, amb l’objecte d’atendre i oferir productes turístics atractius i de qualitat al visitant, i

teressos

rganitzativament, Turisme de Barcelona compta amb una Direcció General, i una estructura e

ABarcelona, que ha esdevingut model de referència com a òrgan de promoció turística locade composició mixta i equilibrada, on el sector privat participa a través de la Cambra de Comerç. L’Alcalde de Barcelona presideix el seu Consell General i la Cambra de Comerç presideix el Comitè Executiu. Dpromocional. L’any 2008 s’han dut a terme un total de 413 accions de promoció, ja siguin viatges de familiarització adreçats a agents i prescriptors (fam trips), participant en workshoppresentacions, essent present en les fires especialitzades i a travès d’una intensa activitat comercial. Tsectors que directa o indirectament intervenen en l’activitat turística de la ciutat a pala creació de programes que permeten aglutinar els esforços i interessos dels diversos agents. Actualment, Turisme de Barcelona compta amb diversos programes, que integren a un total de 730 membres. Els més destacLine), Barcelona Sports, Barcelona Gastronomia, Barcelona Premium, Barcelona Cultura. Dalhora generar els recursos econòmics propis, Turisme de Barcelona ha creat i gestiona tot un seguit de serveis i productes, tal com la xarxa de Punts d’Informació, que compta ja amb una vintena de punts, el Bus Turístic, el Catalunya Bus Turístic, els Itineraris Barcelona Walks o la gestió del Mirador de Colom, entre d’altres productes i serveis. En el seu conjunt, aquests productes són utilitzats per més de 2,3 milions d’usuaris, generant una important font d’ingressos pel Consorci. Ocasionalment, aquest aspecte ha propiciat cert conflicte d’inamb el sector privat, si bé les diferències han acabat essent superades. Odepartamental de caràcter matricial: Finances, Administració i Organització; Promoció i TurismVacacional; Comunicació i Qualitat; Nous Programes; Productes Turístics; i Serveis d’Atenció al Turista, entre d’altres, així com els diversos programes abans assenyalats, destacant el Barcelona Convention Bureau i Barcelona Shopping Line.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 109

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Imatge percebuda i posició competitiva de Barcelona: una mirada externa El present apartat és, sobretot, una “mirada externa”: pretén exposar, en primer lloc, quins són els principals trets que permeten “qualificar” la realitat turística de Barcelona des d’una dimensió comparativa, és a dir, en relació amb les principals ciutats del seu entorn amb qui competeix o té com a referents. En segon lloc, pretén també analitzar la imatge i visió que diferents col·lectius externs com ara els visitants actuals i potencials, els operadors internacionals així com responsables de institucions de Barcelona, Catalunya i Espanya que operen des de l’estranger tenen de la ciutat. Bona part de les conclusions que s’exposen a continuació se suporten en tot un conjunt d’estudis que l’Oficina del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona 2015 ha endegat al llarg de l’any 2009, tal com es descriu en el capítol introductori d’aquest document. A més, l’estudi de la imatge percebuda es complementa amb l’anàlisi del “producte” que s’ofereix als principals webs turístics oficials que comercialitzen Barcelona, els catàlegs d’operadors turístics, als webs d’operadors internacionals on line i de les principals guies turístiques. A nivell espanyol, Barcelona ocupa una posició clara de lideratge... No hi ha lloc a la comparació amb cap ciutat espanyola excepte Madrid, i tot i disposant de menys població, territori i pressupost municipal, Barcelona comparteix el lideratge turístic amb la capital de l’estat, i fins i tot superant-la en alguns camps com és el cas dels congressos i, òbviament, el del turisme de creuers. Barcelona i Madrid disposen d’un nombre similar de places hoteleres, tot i que Barcelona té un nivell mitjà d’oferta hotelera superior, essent la ciutat internacional amb més edificis patrimoni de la Unesco, amb més restaurants amb estrelles Michelin i també la primera ciutat espanyola en nombre de congressos i grans espais disponibles per a la seva realització. Oferta hotelera 2007 Nombre de Congressos 2007

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015 Barcelona compta amb quatre de les set atraccions més visitades de l’estat espanyol (la Sagrada Família, el Cosmocaixa, el Caixafòrum i el Museu del F. C. Barcelona); en quant al nombre de turistes, la capacitat d’atracció de Barcelona és, altre cop, molt similar a la de Madrid però destacant la major proporció de turistes estrangers i una base de clients més diversificada en quant a nacionalitats.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 110

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Demanda turística Visites a les quatre atraccions Mercats d’origen internacional principals a cada ciutat

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015 A nivell internacional, ha agafat el pilot destacat Barcelona es troba avui dia entre les principals ciutats turístiques del món, i tret de ciutats com París, Londres o Nova York, juga a la mateixa lliga que Roma, Berlín, Madrid o Singapur, Places d’allotjament 2007 Nombre total de turistes 2007

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015 Destaca també en àmbits com el turisme de creuers (on ocupa la primer posició de la Mediterrània i la cinquena posició a nivell mundial) i en l’àmbit dels congressos, on ocupa la segona posició mundial en nombre de congressistes. Com dèiem, Barcelona se situa en el primer lloc del rànquing en quant a edificis patrimoni de la Unesco i en el tercer lloc, darrera París i Londres, en quant al nombre de restaurants amb estrelles Michelin.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 111

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Rànquing passatgers de creuers Rànquing ICCA 2008: 2008 participants en reunions

020.00040.00060.00080.000

100.000120.000140.000

Vie

na

Bar

celo

na

Ber

lín

Mad

rid

Par

ís

Àm

ster

dam

Sin

gapu

r

Seü

l

Est

ocol

m

Gin

ebra

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

020.00040.00060.00080.000

100.000120.000140.000

Vie

na

Bar

celo

na

Ber

lín

Mad

rid

Par

ís

Àm

ster

dam

Sin

gapu

r

Seü

l

Est

ocol

m

Gin

ebra

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

0112233445

Mia

mi

Por

tC

anav

eral

Por

tE

verg

lade

s

Coz

umel

Bar

celo

na

San

Jua

n

Civ

itave

cchi

a(R

oma)

Nas

sau

St.

Thom

as

Gra

ndC

aym

an

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Mili

ons

Font: elaboració pròpia a partir de dades de GP Wild (International) Limited i ICCA Es troba entre les ciutats amb més visitants a les principals atraccions de pagament i és la segona ciutat on acudeixen més estudiants Erasmus de les 100 “top universitats europees”. Aprofundint en l’anàlisi comparativa internacional, Barcelona treu molt bona nota Es pot dir que Barcelona és una ciutat “petita”, molt densa i amb unes infraestructures i equipaments ben dimensionats; compte amb un nivell d’accessibilitat i connectivitat (tant interna com externa) que la situa entre les millors de les ciutats amb qui competeix, encara que amb certes mancances en quant a vols transoceànics respecte ciutats com Londres, París, Madrid, Amsterdam o Roma. Densitat de població (Km2) Passatgers aeroports 2008

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015 La varietat de la seva oferta cultural, d’oci i comercial és alta, i té equipaments de referència internacional com edificis Patrimoni de l’Humanitat, restaurants amb estrelles Michelin i el Futbol Club Barcelona. Tot i així, ostenta una posició baixa en quant a visitants a grans museus i no disposa de grans exposicions internacionals en comparació a destinacions com Londres, París, Nova York, Berlín o Madrid. Edificis patrimoni de l’Unesco Nombre de restaurants amb estrelles Michelin 2009

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 112

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Barcelona rep un nombre significativament major de turistes respecte la mitja del seus competidors, i l’aprofitament que fa d’aquests, en relació a la resta de ciutats, és bastant alt si ens fixem en aspectes com l’estada mitjana i el nombre de visites a monuments i atraccions. La seva evolució en relació a l’oferta de l’allotjament ha estat molt important, tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu, presentant-hi millores importants i una ocupació mitjana que està en línia amb les millors destinacions, com són el cas de Londres i París. Sens dubte, la ciutat de Barcelona disposa d’una de les plantes hoteleres més moderna i diversificada a nivell internacional. Creixement mig places allotjament Evolució de la taxa d’ocupació 2001 vs. 2007 l’allotjament turístic a les capitals europees

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015 En relació a la demanda, presenta una estratègia d’èxit per la diversificació dels mercats, ja que és una ciutat que té un percentatge de visitants estrangers molt alt i un ampli ventall de mercats geogràfics de procedència; Barcelona és la ciutat europea en la que el nombre de turistes internacionals ha crescut més en els darrers anys. Alguns altres rànquings internacionals donen idea d’on som Val la pena destacar que segons els rànquings de l’European City Monitor, la ciutat de Barcelona apareix ben posicionada en moltes de les comparatives tant d’àmbit europeu com internacional: l’any 2008, Barcelona ha estat la ciutat número 1 en termes de qualitat de vida pels empleats i en allotjament per expatriats; a la vegada, és la número 3 en termes d’allotjament hoteler; és també la número 5 en termes de transport intern; Barcelona ha passat de la posició 11 l’any 1990 a la número 5 al 2008 en atractiu per fer negocis a Europa; Barcelona és la sisena ciutat amb més estil del món. Per altra banda, també cal fer esment que del 2007 al 2008 Barcelona ha passat del 10è al 14è lloc en quant a disponibilitat de personal qualificat; igualment, en el període de 2007 a 2008 Barcelona ha passat del 8è al 15è lloc en termes de connexions exteriors; segons l’ACI,i que l’Aeroport de Barcelona ocupa la posició 26 en quant a nombre de passatgers internacionals. Turisme de Barcelona, organisme pioner i exitós, però amb alguna feblesa L’ens de promoció Turisme de Barcelona (Consorci 50% Ajuntament i 50% Cambra de Comerç) és, com en el cas de Nova York, un del pocs organismes comparat amb els d’altres ciutats turístiques del món, que rep pocs diners de les administracions públiques. Turisme de Barcelona és un dels ens que genera més recursos propis amb la venda dels seus productes; aquest és precisament un punt fort, ja que li dóna independència, però alhora és un punt feble perquè fa que no pugui competir amb igualtat de condicions amb determinades destinacions; quan l’activitat turística baixa (com és el cas de l’actual crisi), les fonts d’ingressos també baixen. Pel que fa a les estructures de promoció del turisme de les principals destinacions, s’adverteix l’existència d’una gran diversitat de situacions segons les seves participacions público-privades i a la generació de fonts de finançament.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 113

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Val a dir que ciutats com París, Amsterdam, Viena, Praga i Nova York, entre d’altres, tenen algun tipus de taxa turística, generalment relacionada amb l’allotjament, i que s’incorpora com un percentatge del total del preu d’aquest. En quant a les estratègies producte/segment/mercat que són desenvolupades per les principals ciutats turístiques, es destaca la posta en valor de productes característics de la destinació i el tipus de producte que volen posar en valor els trets diferencials de la ciutat; es tracta d’una oferta cada cop més enfocada a segments concrets i dirigida als principals mercats emissors i també als grans mercats potencials d’Àsia. Per altra banda, l’ens de promoció de Barcelona és un dels que compta amb un major nombre de personal comparativament amb els d’altres destinacions; a més, Turisme de Barcelona té una posició intermèdia en quant a la ràtio de pressupost de promoció per turista. La metròpoli i el City Marketing guanyen pes a les ciutats capdavanteres Des de el punt de vista del seu enfocament, la majoria d’ens es dediquen a la promoció turística, tot i que cada cop més aquesta funció es relaciona amb la promoció econòmica general de la ciutat, l’atracció d’inversions i la capacitat de transmetre la importància del turisme a la població local. Des del punt de vista de City Marketing i de comunicació lligada a la ciutat, Barcelona està molt enrere en relació a les grans metròpolis líders com Londres, París, Nova York o fins i tot Madrid. Barcelona no compta amb estratègies explícites i coordinades de màrqueting urbà ni de comunicació turística de la seva destinació de manera consistent i estructurada. City Marketing: imatge campanyes de comunicació

Logos/Mottos utilitzats per campanyes de City Marketing

”This is New York CityTM”

Logos/Mottos

utilitzats en

campanyes de

comunicació

turística

”A very personal experience” (Lisboa)

Font: estudi de Benchmarking Barcelona, 2009 PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 114

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

És important destacar que cada cop són més nombroses les ciutats que s’uneixen a la seva àrea metropolitana o a la seva regió per tal de promocionar-se com a destinació turística de manera conjunta, així com també cada vegada són més les destinacions que coordinen les seves campanyes promocionals turístiques a partir d’una entitat o visió més àmplia, tenint en consideració tant els públics externs com interns (els propis residents). Internet està infrautilitzat Des del punt de vista del web de promoció turística, Turisme de Barcelona té un web molt enfocat al producte i a la venda del mateix, però més difícil d’identificar si se cerca oferta concreta per a públics o segments específics, segons l’Estudi de Benchmarking Barcelona 2009. En quant a la estratègia i als esforços que hi són dedicats, humans i financers, Barcelona es troba en una posició dèbil respecte als seus principals competidors; fins i tot diverses ciutats de l’àmbit estatal van molt per endavant en aquest sentit. Es pot concloure que el potencial de la xarxa no està, ni de lluny, aprofitat. ....tot i que el sector del turisme i els viatges és un dels més importants i dinàmics a la Xarxa Segons el “World Travel & Tourism Council”, només a la Unió Europea hi haurà un creixement del 4% anual fins el 2015 i segons dades de Eurostat , el 60% de las llars de la Unió Europea té ja accés a Internet des de casa seva i les persones entre 25 i 54 anys es connecten a Internet al menys un cop per setmana (el 98% dels joves amb estudis de entre 16 i 24 anys). En base a una anàlisi entre els principals cercadors4 es pot afirmar que la notorietat de Barcelona és mitja-alta (sobretot si es lliga a la paraula hotels) tot i que lluny de ciutats com París, Londres o Nova York però similar a Madrid. Barcelona té una tendència de recerca a Internet que es manté en els últims anys i les paraules mésbuscades són el Futbol Club Barcelona i, darrerament, Vicky Cristina Barcelona. Les Xarxes Socials i els Webs 2.0: els nous protagonistes Una altra mirada a Internet és aquella que té en compte el que podríem anomenar Xarxes Socials i Webs 2.0 (des de My Space o Facebook, passant per tots aquells webs que donen un espai de participació en els internautes). Els Webs 2.0 constitueixen un espai natural d’interrelació social i les principals plataformes socials atrauen a més de 600 milions d’usuaris arreu del món, constituint , també, un espai idoni per a les “recomanacions viatgeres”. Cada cop més és la gent (els internautes) qui decideix democràticament quins són els continguts rellevants per a ells. Són les pròpies comunitats d’usuaris qui decideixen i “prescriuen”. Barcelona, una de les ciutats millor valorades i més “estimades” pels internautes Segons un estudi promogut per l’Oficina del Pla5, en el que s’analitza la presència i valoració a les Xarxes Socials i webs 2.0 de Barcelona i 16 ciutats competidores/referents en turisme urbà, s’extrau que Barcelona és una de les ciutats més valorades i “estimades” pels internautes, rebent unes valoracions per sobre de la mitja en gairebé tots els atributs positius analitzats (i la millor valoració en el conjunt de tots ells) i per sota en els negatius.

4 Estudi Benchmarking Barcelona. 2009 PlaTurismeBCN2015. 5 Estudi Internet-Xarxes Socials. 2009 PlaTurismeBCN2015.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 115

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Valoració mitjana conceptes positius per ciutats

Font: Estudi Internet-Xarxes Socials. 2009 PlaTurismeBCN2015 Comparativa de la valoració de categories

CATEGORIES DE BARCELONA RESPECTE LA MITJANA DE LA RESTA DE CIUTATS

3,7

3,6

2,4

4,0

3,7

3,4 3,7

2,4

4,0

3,4 3,5

3,6

3,1 3,4

3,5

3,4

2,3 2,5

3,5

3,2

3,3

2,4 3,

2 3,4 3,5

3,6

2,9 3,5

Allo

tjam

ent

Caràcter

Clim

a

Comerç

Vida cultural

Med

i ambien

t

Infraestructures

Qua

litat de

vida

Restau

rants

Cultura i art

Negocis

Oci gen

eral

Oci nocturn

Ana

r de

Compres

BARCELONA MITJANA

Font: Estudi Internet-Xarxes Socials. 2009 PlaTurismeBCN2015 Els dos aspectes que més destaquen en positiu son “Innovadora” i “Cosmopolita” i en negatiu “Sorollosa” i Bruta”. Barcelona, entre les fotografies més valorades al portal Flickr Destacar també que Barcelona es situa, després de Nova York, Londres i París (i amb una posició similar a Roma i Berlín) com a ciutat amb més fotos “penjades” a Flickr (el portal de fotos més important a Internet). Les cinc fotografies considerades més interessants de Barcelona tenen a veure amb La Sagrada Família, la casa Batlló, la plaça de Catalunya i un parell de postes de sol relacionades amb el Tibidabo i el Port Vell.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 116

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Etiquetes Flickr

Font: Estudi Internet-Xarxes Socials. 2009 PlaTurismeBCN2015 Barcelona apareix també a les “etiquetes” més populars de tots els temps a Flickr, amb conceptes relacionats com Spain, Gaudí, arquitectura, Catalunya, Sagrada Família, Catalonia, Europe i city. Una agrupació de les fotografies de Barcelona penjades a Flickr ens mostra tres grans apartats: Spain-Gaudi-Architecture; Beach-playa-mar i Torre-Agbar-tower. Barcelona és una de les ciutats més desitjades del món... Segons un estudi realitzat per l’Ajuntament de Barcelona al 20086, Barcelona és vista com un referent dins del conjunt de les ciutats del món. Es troba entre les 5 ciutats del món com a ciutat desitjada, darrere Londres, París, Sidney i Nova York (i la següent ciutat espanyola, Madrid, se situa en el lloc 20). Destacar però que ciutats com Nova York, París o Londres es troben tant a les primeres posicions pel que fa a ciutats que agraden més i a les primeres posicions com a ciutats que agraden menys (sentiments polaritzats). En canvi Barcelona tan sols apareix en la relació de ciutats preferides. L’esmentat estudi destaca com a punts forts de Barcelona el clima, el mar, la creativitat, l’oci i l’acolliment; i com a febles la innovació i les oportunitats econòmiques. ...i encara és millor valorada un cop és visitada A l’estudi destaca també el fet que les valoracions sobre Barcelona són clarament més bones si han visitat la ciutat que si no, essent el mar i el clima els aspectes més rellevants per aquests. Pels que l’han visitat, a més del clima i el mar, prenen rellevància aspectes com ara l’oferta de restaurants o l’oferta cultural. Anar a fer turisme és el principal motiu que s’expressa per anar a Barcelona per part dels que no han estat mai a Barcelona, molt per sobre de motius com estudis, o per viure entre d’altres. 6 Enquesta Imatge Internacional de Barcelona. Servei d’Estudis i Avaluació. Ajuntament de Barcelona. 2008.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 117

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’estil de vida mediterrani i l’arquitectura, el millor de Barcelona Amb Gaudi, el clima i la ciutat en si com a principals exponents, tot i seguit d’aspectes com les activitats culturals i d’oci, és el considerat com a millor de Barcelona com a destinació turística en base a un estudi endegat per l’Oficina del Pla sobre la imatge de Barcelona entre 3.000 persones de 8 països7. El millor de Barcelona com a destinació turística Què creus que és el millor de Barcelona com a destinació turística ?VISIÓ GLOBAL: Desglossament categories.

Gaudí. Arquitectura i Patrimoni artístic.

Activitats culturals i d’oci

La ciutat, Estil i qualitat de vida

Les Rambles i altres llocs de referència

11,5

8,310,5

8,6 9,26,9

13,0 12,4

4,6 3,9 3,0

8,0

Sagrad

aFamília. Gau

dí.

Arquitectura

Mon

umen

ts i

Patrim

oni

artístic

Activitats

culturals

Activitats d'oci

(visitar, m

enjar,

passejar)

Qua

litat i estil

de vida

Clim

a i P

latges

La ciutat en

sí

Les Ra

mbles

Altres llo

cs de

referència

Barça i altres

esde

venimen

tsespo

rtius

Altres

Global

Dades

en %

gràf

ic2

Font: Estudi Imatge de Barcelona en els mercats emissors.2009 PlaTurismeBCN2015 Pel col·lectiu que ha estat a Barcelona guanya encara més pes l’obra de Gaudí, la qualitat i estil de vida i les activitats d’oci com passejar, comprar i menjar. Massificació i inseguretat, el pitjor La massificació i la inseguretat són els aspectes de pitjor valoració, tot i que seguits dels relacionats amb la “política-llengua-catalanisme” (per sobre de la mitjana en el cas dels espanyols), així com la percepció de ciutat bruta, sorollosa i cara. Excepte l’apreciació de ciutat cara i els temes relacionats amb la llengua-catalanisme (que perd força) els altres aspectes encara guanyen més força un cop visitada la ciutat.

7 Estudi Imatge de Barcelona en els mercats emissors.2009 PlaTurismeBCN2015.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 118

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El pitjor de Barcelona com a destinació turística Què creus que és el pitjor de Barcelona com a destinació turística ?VISIÓ GLOBAL: Desglossament categories.

Sí han estat

19,7

14,1

8,2

6,6 7,9 9,3

2,5 3 2,7

25,9

18,2

10,8

10,3

5,7

12,1

6,1

5,5

3,9

3,6

23,9

No han estat

Dades en %

gràf

ic 6

Massificació

Insegu

retat i

Delinqü

ència

Ciutat Cara

Dim

ension

s i

Tran

sport

Política.

Catalanism

e

Brutícia.

Soroll.

Contam

inació

Situació

geog

ràfica

Massa calor.

Hum

itat.

Clim

a.

Massa

turística

Altres

Font: Estudi Imatge de Barcelona en els mercats emissors.2009 PlaTurismeBCN2015 París, Madrid i Roma: els companys de grup ...a més de Londres, i la consideració de que Barcelona és única, són els principals competidors i referents turístics de Barcelona, segons l’esmentat estudi. Comparativa de ciutats

10,8

%

9,2%

9,0%

8,7%

3,4%

12,3

%

8,2%

7,7% 8,

6%

4,3%

parí

s

és ú

nica

mad

rid

rom

a

milà

lond

res

A qui s'assembla ... Amb qui s'hauria de comparar ...

Amb quines ciutats del món s’assembla VERSUS s’ hauria de compararla ciutat de Barcelona? Sí han estat a Barcelona.

Font: Estudi Imatge de Barcelona en els mercats emissors.2009 PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 119

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’estudi mostra una altíssima coincidència entre ciutats competidores i ciutats referent, el que pot denotar el fet que Barcelona és ja vista com una ciutat turística líder a nivell internacional. La imatge associada a Barcelona és molt clara, definida i varia poc en funció del nivell de coneixement de la ciutat. Barcelona és “Gaudí, Barça i Jocs Olímpics ...” Són els trets fonamentals i més concrets de la imatge turística de la ciutat . Tot i que Gaudi perd una mica de força pels que no han estat encara a Barcelona. ....junt amb “Sol, Cultura i Espanya” Són tòpics turístics als que Barcelona també és fortament associada quan se’ls demana l’opinió espontània, guanyant força “Espanya” pels que no l’han visitat encara. Cosmopolita, dinàmica, moderna, amb estil... i també artística, cultural i creativa Si atenem a les enquestes periòdiques que elabora Turisme de Barcelona entre els turistes que visiten la ciutat, la definició que els visitants efectuen de Barcelona posa de manifest la importància que tenen els valors intangibles i relacionats amb la creativitat i estil de la ciutat. Els visitants de Barcelona destaquen que “cosmopolita” és la millor definició per descriure la ciutat, seguit de paraules com dinàmica, arquitectura, cultura, moderna, amb estil, creativa i artística. Si es correlaciona el motiu de visita a la ciutat i la definició que se’n fa d’aquesta, pel turista vacacional destaca el cosmopolitisme, el dinamisme i la modernitat, i pel visitant professional si afegeix l’arquitectura entre les principals associacions. La millora de la seguretat ciutadana: el principal repte Altres estudis endegats per l’Oficina del Pla8 entre d’altres col·lectius externs (operadors turístics internacionals i membres d’institucions espanyoles i catalanes vinculades al turisme i el comerç i que operen al estranger) destaquen també aspectes com l’arquitectura, l’oferta cultural i el conjunt de la ciutat com el millor de Barcelona. I la inseguretat, la neteja, els preus i la massificació com el pitjor.

8 Estudi Enquesta d’opinió a col·lectius interns i externs 2009. PlaTurismeBCN2015.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 120

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Valoració del millor de Barcelona

0,5%0,5%0,6%0,6%0,7%0,8%0,9%1,6%1,6%1,7%1,8%2,1%

2,6%4,3%4,8%

4,8%5,6%

6,9%12,6%12,9%13,7%

18,3%L'arquitecturaEl Clima

L'oferta culturalEl conjunt de la ciutat

La gastronomia i restauracióEl mar i la platja

L'ambient general. La gentLa localització geogràficaL'oferta d'oci i activitats

Les infraestructuresCiutat cosmopolitaL'oferta hotelera

No vàlidesL'oferta comercial

La seva imatgeEls preus

Els serveisEls museus

Les compresLes fires i els congressos

El FC BarcelonaAltres

Nº respostes = 1.035.

Nº enquestats = 385.

1. Què creus que és el millor de Barcelona com a destinació turística

Font: Estudi Enquesta d’opinió a col·lectius interns i externs 2009, PlaTurismeBCN2015 Ambdós col·lectius esmenten que el principal repte “turístic” de Barcelona és la millora de la seguretat ciutadana, seguit d’aspectes com la millora de les comunicacions de transport, atreure turisme de “qualitat”, millorar els serveis i l’atenció al visitant, així com seguir potenciant la imatge de Barcelona com a destinació turística. Valoració dels reptes de Barcelona 3. Quins creus que són els principals reptes de Barcelona com a destinacióturística?

0,2%0,5%0,5%0,6%0,7%0,7%0,8%

1,3%1,4%1,6%1,8%

2,2%2,7%2,8%

3,6%3,9%4,1%

4,6%4,8%

8,3%8,5%

12,7%15,2%

16,5%

0% 2% 4% 6% 8% 10% 12% 14% 16% 18%

Atraure el turisme de qualitatMillorar la seguretat

Millorar els transports/ comunicacionsPotenciar la imatge com a destinació turística

Millorar la qualitat dels serveisMillorar la neteja

Millorar la oferta culturalMillorar la qualitat d'atenció al públic i comunicació amb els

Potenciar la innovació, la diversificació i la sostenibilitatAltres

No vàlidesControlar els preus

Potenciar la creació de Fires i CongressosMillorar la oferta hoteleraMillorar el nivell d'idiomes

Millorar la oferta d'ociGestionar el turisme pensant en els residents, barris i comerços

Potenciar les compresCrear més zones verdes

Potenciar la modernitzacióAcabar amb la oferta turística ilegal

DesestacionalitzarMillorar la cohesió entre els diferents sectors

Crear més atractius relacionats amb el mar

Nº respostes = 855. Nº enquestats = 379.

“Altres”: veure pàgina següent

Font: Estudi Enquesta d’opinió a col·lectius interns i externs 2009, PlaTurismeBCN2015

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 121

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La imatge percebuda de Barcelona a través del producte comercialitzat Atenent al producte turístic ofertat es pot afirmar que la ciutat proposa una oferta ben diferenciada tant de Catalunya com d’Espanya encara que no tant diferent a la proposada per d’altres destinacions de turisme urbà. Tot i així, el caràcter particular i la identitat de Barcelona es transmeten de manera força positiva a través de les seves propostes. Observant els catàlegs dels turoperadors, els webs institucionals i d’empreses comercialitzadores de la destinació, així com les principals guies turístiques, s’aprecia una proposta de Barcelona amb diversitat i amplitud mitjana de continguts i productes. L’element central i vertebrador és l’oferta cultural, que es recolza en una moderada varietat d’elements tangibles i intangibles. Als webs institucionals es posa un marcat èmfasi als aspectes relacionats amb la cultura i amb la diversitat dels paisatges urbans que ofereix la ciutat, tot promocionant l’ampli ventall d’opcions que hi ha a l’abast del visitant de Barcelona. Les pàgines institucionals proposen una ciutat amb recursos turístics de gran valor, multiactivitat, multimotivació i multicultura; cal ressaltar el web de Turisme de Barcelona www.barcelonaturisme.cat com l’única que permet la compra de productes o serveis on line. www.barcelonaturisme.cat

Font: Turisme de Barcelona Als webs comercialitzadors on line es fa una bona cobertura de Barcelona i en especial dels serveis d’allotjament, predominants en quant a nombre de continguts. La proposta d’activitats varia molt segons la comercialitzadora. En els catàlegs de turoperadors, la presència de Barcelona es basa principalment en els productes de creuers, circuits i combinats.



--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 122

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

A les guies de viatge, les propostes sobre Barcelona es basen en els principals espais i atractius turístics, en rutes temàtiques o per duració, l’oci i la cultura i els establiments i zones geogràfiques. Si bé cada guia fa la seva pròpia proposta concreta, a grans trets es posa molt èmfasi al pes de la història de la ciutat i a la seva cultura, destacant, també, el present i futur innovador de la ciutat. En quant a les icones, l’obra de Gaudí és presentada com la gran icona de Barcelona. En aquesta línia, el Modernisme i altres béns arquitectònics, alguns dels quals Patrimoni de la Humanitat, esdevenen també parts fonamentals de la oferta de la ciutat. Altres referències també obtenen una importància transcendent, com el Futbol Club Barcelona en tant que marca global, Picasso com a referent cultural i les Rambles i el Barri Gòtic com espais de gran valor. La diversitat paisatgística i de recursos de tot tipus existents als entorns propers de la ciutat és un dels missatges que també apareix en la promoció sobre Barcelona. Més enllà dels entorns immediats de la ciutat, també es fa promoció dels atractius relacionats amb la neu i la muntanya dels Pirineus, l’oci de Port Aventura, la natura al Parc Natural del Montseny i la història de la ciutat de Tarragona o de Girona, entre altres. En l’anàlisi de la imatge proposada de Barcelona en el material promocional, també hi tenen un lloc destacat les iniciatives com el 22@ o les marques avantguardistes Custo o Mango, entre altres. També en alguns suports es pot veure que la imatge de la flama olímpica continua viva, tot i que es va apagant. L’èxit dels Jocs del 92 pertany al passat, i tot i que el seu record no s’esborra, actualment es presenta més una imatge genèrica de ciutat moderna, creativa, innovadora, en la que el disseny i l’avantguardisme en són elements cabdals. L’arquitectura ha estat tradicionalment un emblema distintiu de la ciutat i actualment manté la seva vigència i força en les propostes de la ciutat. Podem dir per acabar que, fent una mirada de conjunt, s’adverteix que les anomenades icones de Barcelona han esdevingut, contínuament, el suport més clar de la proposta promocional de la ciutat: els elements relacionats amb la cultura material de Barcelona, el seu estil de vida com a referent cultural intangible, l’escenari arquitectònic i la diversitat d’activitats que s’hi poden desenvolupar, esdevenen el cos central de la proposta turística de la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 123

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Les opinions: una mirada interna Una ciutat heterogènia i canviant El dinamisme de Barcelona fa que aquesta sigui una ciutat viva, canviant, polifacètica, de realitats molt contraposades i heterogènies. El turisme té un paper molt important en aquesta dinàmica, no només perquè hi ve atret pel valor de dinamisme que desprèn la ciutat, sinó perquè amb la seva mateixa presència contribueix al seu estímul. A nivell internacional, la valoració turística de Barcelona és molt positiva. En la majoria de rànquings i comparatives, la destinació Barcelona obté posicions que gairebé sempre la situen en els millors llocs de les llistes. Des de fa uns anys, el prestigi i èxit internacional de la ciutat de Barcelona la consolida com a destinació turística preferent i a l’alça, i aquest és un fet que ha estimulat discursos d’autocomplaença i satisfacció. Barcelona fa temps que està de moda, és una ciutat que genera un important efecte crida per a molts i diversos públics internacionals. La ciutat és un pol d’atracció que estimula l’entrada de noves persones, alhora que obliga al barceloní a conviure amb el que podríem anomenar nous ciutadans temporals. A aquesta nova realitat cal sumar-hi, també, un altre aspecte sociodemogràfic que ha canviat la configuració del teixit social de Barcelona dels darrers temps, la immigració. A l’accelerat creixement del turisme i de la immigració dels darrers anys, s’hi suma una clara concentració espacial d’aquests col·lectius en determinats llocs de la ciutat. Ciutat Vella és, per definició, el nucli en el que majoritàriament es concentren aquestes situacions. Barcelona és i ha estat sempre una ciutat plural, dinàmica i canviant, un pol d’atracció per a molts tipus de ciutadans. La mixtura i barreja de la vida real de la ciutat conforme una fortalesa important per al turisme de Barcelona, es va afirmar en el context de la Comissió La Barcelona dels Districtes. Les opinions polaritzades: entre l’elogi i la crítica Mentre que la ciutat de Barcelona gaudeix d’admiració i molt bones valoracions per part de la mirada exterior i internacional, les opinions i mirada interna acostumen a ser més crítiques i polaritzades. En general, és reconegut l’èxit de Barcelona com a destinació turística, així com el valor i la importància del turisme per a l’economia de la ciutat: així mateix ho sostenen els resultats del Qüestionari Turisme i Ciutat9 segons els quals un conjunt de diversos factors expliquen l’atractiu turístic de Barcelona (el patrimoni i l’oferta cultural en són els aspectes més destacats, que es complementen amb els valors relacionats amb l’estil de vida propi i mediterrani). És important destacar que els diferents segments enquestats a l’Estudi d’opinió a col·lectius interns i externs endegat per l’Oficina del Pla, han assenyalat que el millor de Barcelona com a destinació turística té a veure amb els seus atributs naturals (clima, platja i mar i la seva localització geogràfica) i atributs relacionats amb l’oci i la cultura (arquitectura, oferta cultural i gastronomia). Aquestes consideracions convergeixen amb les valoracions efectuades pels visitants, que també situen els elements de l’oferta arquitectònica, cultural i d’oci com alguns dels aspectes més positius de Barcelona com a destinació turística. Segons l’Estudi d’opinió de la ciutadania Baròmetre del turisme a Barcelona que ha encarregat l’Oficina del Pla, la conversió de Barcelona en una destinació turística és un fet positiu i ben valorat per la majoria de la població, que ressalten la importància econòmica d’aquesta activitat i els intercanvis i riquesa cultural com a aspectes més positius. En termes generals el

9 L’Oficina del Pla va emetre el Qüestionari Turisme i Ciutat, a un total de 300 persones destacades del turisme i la ciutat de Barcelona. A novembre de 2008 les seves respostes sobre el turisme a Barcelona, van marcar el Full de Ruta de l’Anàlisi del Pla.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 124

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

sector turístic de Barcelona enquestat a l’estudi Enquesta d’opinió a col·lectius interns i externs valora positivament la ciutat. Opinió sobre el més positiu del turisme a Barcelona

BARCELONA

75,7

13,0

10,3

4,7

3,7

2,6

1,1

0,7

0,9

0,6

4,0

0 20 40 60 80 100

Es un motor econòmic

Intercanvi i riquesa cultural

Dóna a conèixer Barcelona a la resta delmón

Coneixen la ciutat de Barcelona

Ciutat oberta i cosmopolita

Contribueix a mantenir la ciutat

Dóna bona imatge a Barcelona

Contribueix a mantenir els equipamentsculturals

Altres

Res

No sap

Font: Estudi d’opinió de la ciutadania Baròmetre: Percepció del turisme a Barcelona, Juliol 2009, PlaTurismeBCN2015 Segons el qüestionari Turisme i Ciutat, les grans metròpolis de París, Londres i Nova York esdevenen els referents més importants per a Barcelona. Coincidint amb aquestes valoracions, l’estudi Enquestes d’opinió a col·lectius interns i externs endegat per l’Oficina del Pla Estratègic, en el qual han estat enquestats un ampli conjunt de professionals del turisme de Barcelona i exteriors, evidencia que París, Londres, Nova York i Berlín són les ciutats a les quals es compara Barcelona. En termes generals, les consideracions positives sobre el turisme es combinen amb discursos i valoracions crítiques i negatives. De fet, i des de fa uns anys, els discursos socials sobre el turisme han oscil·lat en una mena de bipolaritat, en la que d’una banda s’ha parlat en termes d’eufòria i d’autocomplaença, i de l’altra s’ha “proclamat” una mena de “turismofòbia”, per altra banda comuna a moltes altres ciutats del món. La tensió i debat entre ambdues postures evidencia la discrepància de postures a propòsit del turisme que avui dia es viu a Barcelona, així com cert desconeixement (en una i altra banda) dels efectes i impactes tan positius com negatius que aquesta activitat produeix a la ciutat. Tot i que existeix una valoració positiva àmpliament compartida a propòsit de l’activitat turística que rep Barcelona, sobretot pel que fa al seu valor econòmic, les respostes del Qüestionari Turisme i Ciutat també assenyalen algunes problemàtiques importants, aspectes negatius i perjudicials que cal corregir: temes com la massificació d’algunes icones i espais públics, la manca de professionalització del sector, una millor distribució dels ingressos generats per l’activitat turística, els temes de seguretat o les connexions i sistemes de mobilitat en són els principals exemples. En concret, els sectors del turisme de Barcelona i els col·lectius externs mencionen que el pitjor de Barcelona és la inseguretat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 125

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Part de la ciutadania de Barcelona expressa un discurs escèptic i contrari al turisme. En la seva majoria, els participants de les Comissions de treball van ressaltar aquest aspecte com un element clarament negatiu per al turisme de Barcelona. Aquesta opinió negativa, no generalitzada però sí prou significativa, conflueix i es retroalimenta amb els discursos públics i publicats per part d’alguns periodistes o intel·lectuals de la ciutat, que en els darrers anys s’han abonat a la crítica negativa del desenvolupament turístic de la ciutat. Així, si bé la ciutat de Barcelona gaudeix de prestigi turístic i reconeixement internacional, les valoracions positives externes no sempre es corresponen amb les opinions que els barcelonins de vegades efectuen de la pròpia ciutat. La premsa escrita de la ciutat ha fet ressò de la bipolaritat de discursos, i es pot considerar que en moltes ocasions ha contribuït i alimentat els discursos escèptics i crítics amb el turisme; des de fa uns anys, molts periodistes, escriptors i acadèmics de la ciutat han escrit sobre les percepcions ciutadanes del turisme i la massificació dels espais públics, criticant especialment la banalització del sector i la ciutat a mans d’un denominat turisme low cost. La premsa ha ressaltat idees com la “tematització de la ciutat”, la “turismofòbia” i la por a “morir d’èxit”, posant en voga tot un discurs social de pros i contres del turisme. Tal com es va reconèixer en el context de la Comissió Àrees i Icones turístiques, el tractament que té el turisme de Barcelona per part d’alguns mitjans de comunicació de la ciutat, és una debilitat i amenaça per la bona marxa del mateix. La cara negativa del turisme ha aparegut retratada i descrita en articles com “La ciudad museo”, de Màrius Carol (La Vanguàrdia, 24 de setembre de 2008) o “Paranoies turístiques”, de Sebastià Alzamora al diari L’Avui (27 de setembre de 2008), en el qual es declarava obertament “paranoic”, considerant que el turisme –i els turistes- “són un factor de deformació cultural i urbanística” (traducció de l’original en castellà). Altres columnistes també han parlat de les relacions turisme i ciutat: Quim Monzó a “Queridos visitantes y otros cuentos chinos” (La Vanguàrdia, 19 de setembre de 2008), Patrícia Gabancho a “Barcelona y la gestión de la riqueza” (El País, 19 de juliol de 2008), Jordi Borja a “Barcelona, la marca o la vida” (El País, 29 de setembre de 2008), Quim Monzó de nou a “Please, don’t come to Barcelona” (La Vanguàrdia, 9 d’agost de 2009), Enric González a “La fiesta fingida” (El País, 13 de maig de 2009), Josep Maria Montaner a “Actores de Barcelona” (El País, 20 de juliol de 2009) o Xavier Roig a “Imatge de marca?” (L’Avui, 31 de juliol de 2009). Tant a la premsa com en altres contextos i cercles de la ciutat, en els darrers anys s’ha debatut bastant intensament sobre l’anomenat model de la ciutat, amb el turisme com una de les seves peces. Els estrets vincles entre sector hoteler i desenvolupament turístic de Barcelona, així com els aspectes relacionats amb l’urbanisme i creixement urbà relacionats amb la promoció turística, també han estat objecte de crítica o elogi per part de la premsa local. L’efecte aparador Els discursos crítics del turisme de Barcelona han utilitzat la metàfora de l’efecte aparador per tal de denunciar certes polítiques relacionades amb l’urbanisme; les idees que “tot es fa pels de fora”, que la ciutat “es converteix en un museu” o que “Barcelona és com un aparador” converteixen el turisme en el “culpable” de molts dels canvis i transformacions de la ciutat que en realitat responen a les dinàmiques globals del mercat i de l’economia. El cas és, però, que la mirada interna del turisme critica molts dels canvis i noves realitats de Barcelona que, d’altra banda, són tan ben valorats pels estrangers. Existeix una certa dualitat i paradoxa entre la mirada interna i la mirada externa del turisme a la ciutat. Un punt de conflicte L’alta densitat de visitants que es concentren en certs punts de Barcelona (que en casos com Ciutat Vella va lligada a una alta heterogeneïtat i tipologia dels mateixos veïns), provoca que aflorin sensacions com la pèrdua de referència i d’identitat, la manca de cohesió, de pertinença o el deteriorament. Tot i que els discursos contraris al turisme van molt lligats a les experiències i

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 126

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

percepcions dels veïns que habiten o freqüenten les zones més turístiques, el discurs social contrari i/o escèptic amb el turisme va més enllà de la relació directa amb el territori. A Barcelona, s’han generalitzat alguns tòpics negatius sobre el turisme, com ara la idea que es promou l’arribada d’un turisme de baixa qualitat, que hi ha massa permissibilitat en front d’actituds no adequades dels visitants, que la ciutat es converteix en un parc temàtic i museu a l’aire lliure o que l’administració es dedica preferentment a l’atenció dels visitants en detriment als interessos dels barcelonins...; en conseqüència, s’ha construït una estereotipització de la figura del turista que no correspon al perfil “real” del visitant actual de Barcelona i en general dels centres urbans. Al conjunt de percepcions negatives sobre el turisme s’hi conjumina una feble visibilitat social dels beneficis que aquesta activitat aporta, tant des del punt de vista econòmic, social com cultural; com a conseqüència, es tendeix a pensar que el turisme perjudica o malmet més aspectes de la ciutat que no pas construeix o ajuda a mantenir. El conflicte entre turisme i ciutat parteix i es reprodueix principalment a través dels discursos socials negatius, de les molèsties causades per la competència d’espai-temps en alguns indrets de la ciutat, per la desconnexió entre els interessos dels sectors i responsables públics i privats del turisme i la ciutat, entre d’altres qüestions. La percepció “d’assetjament”, el deteriorament d’espais públics, els canvis en els teixits comercials d’alguns barris de la ciutat i la introducció de noves formes i pautes de comportament són punts de l’anomenat “conflicte turisme i ciutat”, ja que tal com s’ha destacat a la majoria de Comissions de treball celebrades en el marc del Pla Estratègic, els residents acaben tenint la percepció d’estar amenaçats pel turisme. En especial, a Ciutat Vella s’aguditza encara més aquesta sensació. De la tolerància a l’incivisme Barcelona és una destinació que causa atracció per molts i diversos motius: la diversitat i quantitat d’oferta de la ciutat invita a molts perfils de demanda a venir a Barcelona, que com sabem, viuen la ciutat de diverses formes i generen efectes diferents sobre ella. En general, Barcelona emet una imatge de ciutat tolerant, viva, cosmopolita, plena d’oportunitats; aquestes referències són indubtablement positives, i s’associen a valors com la diversió, el benestar i el gaudi. De fet, el carisma i ambient mediterrani, que tradicionalment ha donat molta importància a la vida al carrer, es converteix en un al·licient important per als visitants de la ciutat. Aquesta realitat no és per si mateixa negativa ni conflictiva, sinó tot el contrari: són valors que d’una manera o altra han vingut marcant el caràcter de la ciutat i dels seus ciutadans al llarg dels temps, un estil de vida propi. Malauradament, però, el mal ús que alguns visitants i ciutadans, fan d’aquestes referències i atribucions de la imatge de Barcelona comporta problemes prou importants, com l’incivisme i l’adopció de comportaments irrespectuosos. Però està clar que aquests comportaments s’expliquen també per d’altres factors. De fet, cal no perdre de vista la complexitat actual de les grans ciutats com Barcelona, en les que la pluralitat d’oportunitats o “llibertats” dificulta una dinàmica prou harmònica. Les ciutats, avui són complexes i molt heterogènies, factors com les condicions econòmiques de l’alcohol (relativament més assequible que a molts altres llocs europeus), els horaris dels locals nocturns, els estereotips d’una imatge d’Espanya tradicionalment associada als valors d’oci i festa també estimulen certs comportaments i hàbits poc respectuosos. El mal ús o abús de certs trets de la imatge de Barcelona per part d’alguns visitants fan campanya de permissibilitat i desordre; per tot això el turisme podria associar-se a certa degradació i a mals comportaments, i la generalització d’aquesta visió ha alimentat els discursos contraris al turisme. Segons l’estudi d’opinió ciutadana, més de la meitat dels barcelonins opinen que el turisme fa que en algunes zones de la ciutat hi hagi molt incivisme, una opinió que tendeix a augmentar quan es pregunta als veïns de Ciutat Vella.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 127

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El cert és, però, que aquest tipus de comportaments no són representatius del que és el turisme a Barcelona, tot i que la seva visibilitat sigui en molts casos contundent (turisme de borratxera, comiats de solter, etc.). Part dels ciutadans tenen la percepció que aquest tipus de comportaments i col·lectius són l’expressió d’una política turística del “tot s’hi val”, és a dir, d’un foment del turisme “massiu” i de “baixa qualitat”. Aquesta creença ignora i malmet totes les accions i esforços que des de fa anys s’estan realitzant per atreure a visitants “de qualitat” i que fan que Barcelona rebi més de deu milions de visitants per motius tan diversos com la cultura, els estudis, els creuers, els congressos, els negocies, els esports, o els tractaments mèdics, entre d’altres. Debat ciutadà Darrerament, el debat està servit: diverses línies de pensament, interessos o vivències del turisme a Barcelona posen de manifest una inquietud ciutadana a propòsit del creixement turístic de la ciutat; com en tot debat ciutadà, hi ha lloc pels extrems, per les versions antagòniques i pels discursos contraposats. Tot i així, cal remarcar que majoritàriament, i segons l’Estudi d’opinió de la ciutadania. Baròmetre del turisme a Barcelona, es considera que el turisme no dificulta la convivència a l’espai públic, tot i que en el cas de Ciutat Vella sí que es considera un problema. De fet, més d’un 90% de la població de Barcelona considera que el turisme dóna a conèixer positivament la imatge de Barcelona al món. Un altre dels punts del debat ciutadà té a veure amb fins a quin punt l’activitat turística contribueix al manteniment dels equipaments culturals de la ciutat; al voltant del 80% dels enquestats, segons l’estudi esmentat, opinen que el turisme afavoreix el manteniments de les infrastructures culturals de la ciutat. Més enllà d’aquesta constatació positiva, existeix també un discurs que considera que els continguts culturals de la ciutat estan essent banalitzats (Comissió Turisme i Cultura). Opinió sobre el més positiu del turisme a Barcelona

22,4

45,8

20,0

14,8

55,637,0

1,9 2,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Barcelona Ciutat Vella

EL TURISME DIFICULTA LA CONVIVÈNCIA A L’ESPAI PÚBLIC ENTRE VEÏNS I TURISTES

Molt d'acord+d'acord Regular En desacord+molt en desacord NS/NC

BCN vs. CIUTAT VELLA

Font: Estudi d’opinió de la ciutadania Baròmetre: Percepció del turisme a Barcelona, Juliol 2009, PlaTurismeBCN2015 En definitiva, es pot constatar que existeix una distància evident entre les percepcions de Barcelona que efectuen els visitants i els barcelonins, a la vegada que entre els propis ciutadans de Barcelona tampoc no hi ha coincidència a l’hora d’opinar sobre el turisme i la ciutat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 128

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El turisme és cosa de tots En aquest iniciat debat ciutadà sobre el turisme, prenen força una sèrie d’idees que són àmpliament compartides pels sectors, institucions i ciutadans de Barcelona: la contribució de l’activitat turística és evident i necessària en quant a la generació de rendes i llocs de treball, però també cal una actuació immediata per tal de gestionar les externalitats negatives que aquesta activitat causa a la ciutat; per altra banda, també cal seguir fent un debat seriós sobre el model de turisme que volem en el marc del model de ciutat que volem, deixant clar que en nom del turisme no tot s’hi val.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 129

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Els 150 aspectes clau >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>Capítol 3 >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 130

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Un cop presentats els grans trets de l’anàlisi i radiografia de l’activitat turística a Barcelona, en el present capítol proposem una diagnosi que permeti seguir avançant en el procés, o el que és el mateix, prendre les decisions adequades en aspectes tan rellevants com el Model de Turisme que volem per a Barcelona, així com els reptes que és necessari afrontar per tal d’avançar-hi decididament, tot seguint l’esquema metodològic descrit a l’apartat El com: procés metodològic. Com no podia ser d’altra manera, la present Diagnosi Estratègica té en consideració la totalitat del procés que va des d’octubre de 2008 fins a juliol de 2009. Aquest procés ha permès obtenir les principals dades que incideixen, directa o indirectament, en l’objecte del present Pla, així com copsar les opinions d’un ventall de més de 500 persones que han participat al conjunt d’espais de participació que el Pla ha posat en marxa; cal destacar de manera molt especial les 11 comissions de treball que, a doble volta, s’han celebrat durant els mesos d’abril i maig de 2009 i que han reunit a més de 250 persones representatives de la diversitat de sectors empresarials, institucions i organitzacions de caire econòmic, social i polític de Barcelona i del país. També requereix una menció especial l’esforç que l’Oficina del Pla ha fet en la generació de coneixement propi i que es manifesta en tot un conjunt d’investigacions i estudis sobre temes fins ara inèdits o poc explorats i que han estat, conjuntament amb les Comissions de treball esmentades, una peça clau per tal d’elaborar la Diagnosi Estratègica que es presenta en el present capítol. En aquest moment cal tenir present que la ”vocació” d’aquest Pla és la de treballar per a la millora de l’activitat turística i del seu encaix a la ciutat, entenent que aquesta és una activitat complexa i susceptible d’aproximacions molt diverses, especialment pel seu caràcter transversal, multisectorial i público-privat. Per tot això ha calgut “escoltar” i treballar amb tots aquells actors rellevants, tant de la ciutat com de fora, per tal d’arribar a una diagnosi el més àmplia, objectiva, integral i ponderada possible. Representants empresarials, institucionals, polítics i associatius, experts i pensadors d’àmbits diversos, ciutadans, visitants actuals i potencials, mitjans de comunicació i líders d’opinió, entre d’altres, han estat tinguts en compte al llarg d’aquest procés. La Diagnosi Estratègica conclou en un conjunt de “150 aspectes clau” identificats, i que per tal de fer-ho més útil i comprensible, s’ha procedit a organitzar-los en base als 6 següents apartats:

> Oferta i demanda: el posicionament turístic internacional > Política, gestió i promoció: la governança de l’activitat > Aspectes econòmics i sectorials: la dimensió econòmica i empresarial > Aspectes socials i culturals: una mirada ciutadana > Aspectes territorials: la base del desenvolupament

> Ciutat Vella: el repte

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 131

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Oferta i demanda: el posicionament turístic internacional En termes econòmics, l’indicador més fiable és la valoració que en fan els teus “compradors” (visitants), així com la posició en la que et trobes en relació als teus competidors. En un món cada cop més globalitzat i interconnectat, la competència esdevé cada vegada més global i les ciutats es converteixen en actors principals d’aquest moviment. Aspectes que fan referència a les diferents valoracions dels visitants, la salut de la marca Barcelona, les imatges percebudes, la posició relativa respecte als seus competidors així com el valor de l’estil i qualitat de vida de Barcelona com a motor i atractor, són aspectes destacats en aquest apartat. Posicionament turístic de la ciutat

1. Barcelona gaudeix d’una bona posició estratègica, tant des del punt de vista geogràfic com econòmic i social. Barcelona està a la confluència dels eixos de connectivitat del corredor europeu-mediterrani, amb un elevat potencial de mercat que es troba a poques hores de distància (en tren o avió); Barcelona també és la capital de Catalunya (regió europea dinàmica i segona destinació turística a nivell europeu) i amb la gran oportunitat d’erigir-se en capital de la Mediterrània, tot aprofitant que acull la seu de la institució Euromediterrània.

2. Barcelona es troba entre les principals destinacions turístiques europees i del món. Al 2008, s’estima que a Barcelona van pernoctar més de 10 milions de visitants, essent líder en els segments com congressos, creuers i estades de city break, entre d’altres. El volum d’aquests visitants suposaria una xifra al voltant dels 25 milions de pernoctacions a tot tipus d’establiments, inclosos el que comunament s’anomena “cases de familiars i amics”. Tot això, sense considerar el gran nombre de visitants de dia o “excursionistes” que rep la ciutat al llarg de tot l’any.

Fortalesa

3. En el seu conjunt, tant la ciutat de Barcelona com la seva oferta turística gaudeixen d’un gran reconeixement internacional, tal com mostren la totalitat d’enquestes, rànquings de posicionament i diversos estudis. Fortalesa

4. Barcelona disposa d’una bona i equilibrada oferta d’allotjament, comercial, de restauració i cultural, que és ben valorada a totes les enquestes de satisfacció als visitants de la ciutat.

5. Aspectes com la poca estacionalitat de l’activitat, els índex raonables de repetició i la diversitat i equilibri tant de segments motivacionals com de mercats emissors, són exemples de la bona marxa aconseguida a Barcelona en termes turístics.

6. La tradició i bona imatge d’organització d’esdeveniments esportius (des de la Marató fins el Circuit de Catalunya) és un altre aspecte destacat de Barcelona.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 132

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

7. Barcelona està dotada d’una oferta àmplia i reconeguda internacionalment de centres mèdics, de formació universitària i d’investigació, que conformen un pol important d’atracció de visitants estudiants i investigadors internacionals, així com un factor clau per a la generació de coneixement.

Valoracions de Barcelona i la seva imatge

8. La marca Barcelona és altament notòria i valorada internacionalment, tant pel que fa a intenció de visita com a ciutat escollida per estudiar, viure o treballar. Es pot dir que Barcelona és una ciutat desitjada en el pla internacional, i que a diferència d’altres ciutats que reben valoracions molt positives o bé molt crítiques, les valoracions de Barcelona acostumen a ser sempre positives.

9. Barcelona disposa d’icones turístiques clarament identificades i valorades internacionalment: la Sagrada Família, la Rambla o el Futbol Club Barcelona són elements molt presents en l’imaginari turístic internacional, que identifiquen i representen Barcelona i causen un fort nivell d’atracció (pre-consum) i un alt grau de valoració i satisfacció (post-consum). Fortalesa

10. Els índexs de satisfacció dels visitants de Barcelona són, en general i per a tots els segments, altament satisfactoris i mantinguts al llarg dels anys. Fortalesa

11. Pel que fa a l’imatge percebuda, Barcelona rep una valoració molt positiva a l’estranger. A Espanya aquesta valoració és més matisada. Segons les enquestes existents, aquest aspecte té a veure amb les qüestions relacionades amb el “catalanisme, el català i la política en general”, que poden actuar com a fre a l’hora de visitar la ciutat. Tanmateix, aquests aspectes perden força un cop ha estat visitada i “viscuda”.

Feblesa 12. L’arquitectura i el conjunt del patrimoni artístic de la ciutat, conjuntament amb el

denominat estil de vida mediterrani, conformen els principals atractius i elements més positius de Barcelona, destacats tant pels visitants actuals com els potencials. Fortalesa

13. Entre els principals aspectes negatius adduïts, es destaca el tema de la massificació a certs espais de la ciutat, la manca de neteja i el soroll, aspectes tots ells que s’accentuen un cop la ciutat és visitada. La percepció d’inseguretat és alta, atès l’important nombre de petits furts que pateixen els visitants.

El valor de l’estil i la qualitat de vida general de Barcelona

14. Les dimensions i morfologia de la ciutat, la “mixtura” d’usos i la barreja en un mateix espai de visitants i locals, fan de Barcelona una “ciutat viva”, i aquesta característica esdevé un dels factors d’èxit turístic de Barcelona. La vida “real” que es troba als barris que es visiten i on es conviu amb el resident és un dels encants turístics de la ciutat. El gaudi d’aquesta interacció amb la vida ciutadana com un element atractiu per al visitant podria estar en risc, justament, per l’èxit quantitatiu aconseguit.

15. Barcelona té una dimensió física i unes condicions morfològiques que permeten gaudir-ne fàcilment, ja sigui a peu o en transport públic. Igualment, Barcelona ofereix una

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 133

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

àmplia varietat de recursos (mar, platja i muntanya, oci i negoci, esbarjo i cultura...) que la diferencien especialment d’altres destinacions competidores.. Fortalesa

16. La identitat i estil de vida de Barcelona conformen un intangible de primer ordre i són de gran interès pel visitant. Segons diversos estudis d’imatge i de satisfacció realitzats, els elements relacionats amb l’estil i qualitat de vida conformen un dels principals atractors i punts forts de la ciutat.

17. Els processos de globalització que afecten Barcelona, com qualsevol altra gran ciutat, poden posar en perill alguns elements relacionats amb la identitat i l’estil de vida de Barcelona, que són, precisament, els aspectes més valorats pel turisme i font d’avantatge competitiu.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 134

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Política, gestió i promoció: la governança de l’activitat turística La gestió del que anomenem activitat turística va molt més enllà del que comunament s’entén com a promoció, comercialització o el màrqueting de l’activitat. El fenomen turístic, per la seva incidència en el model de ciutat i les seves implicacions econòmiques, socials, culturals i territorials, esdevé objecte d’anàlisi a molts àmbits tant públics com privats. Aspectes com el lideratge de l’activitat, el grau d’incardinació i vertebració en els diferents àmbits político-administratius, el grau de col·laboració públic i privat, les relacions amb els territoris, la tasca de promoció feta fins ara, així com les responsabilitats de la gestió, conformen el gruix d’aquest apartat. La gestió del turisme, la seva Integració als òrgans de gestió i administració de la ciutat

18. Actualment, el turisme esdevé una opció per al creixement i desenvolupament de

moltes ciutats, per això els grans centres urbans intensifiquen cada vegada més la competència i milloren les seves estructures de gestió en el marc d’una política turística d’ampli abast.

19. Es troben a faltar més esforços a la gestió dels impactes negatius que tota activitat turística genera en una ciutat com Barcelona.

20. Fins ara, no ha existit una suficient integració de l’activitat turística als òrgans de gestió i administració de la ciutat, fet que dificulta una visió més integral de l’activitat turística a la ciutat. La transversalitat, multisectorialització i sinergies amb d’altres activitats com el món educatiu, les indústries culturals, les inversions estrangeres i la captació de grans esdeveniments, entre d’altres, és quelcom a aprofitar en major mesura.

21. Hi ha una manca de gestió quotidiana de les externalitats generades pel turisme,

que alhora és percebuda pels ciutadans. Aspectes com els sorolls, la manca de neteja, la massificació i la inseguretat són també els principals aspectes negatius adduïts tant per visitants com pels sectors involucrats en el dia a dia del turisme a la ciutat.

22. L’èxit turístic de Barcelona, tant qualitatiu com especialment quantitatiu, aconseguit de manera molt accelerada en els últims 15 anys, i específicament en els últims 5, està generant dificultats a la ciutat. Una inadequada gestió d’aquests. Els impactes negatius podrien provocar el risc de “morir d’èxit”.

23. A Barcelona hi acudeix un nombre molt elevat de visitants cada any, la presència dels quals genera un important nivell d’impactes. La insuficient gestió i el no establiment explícit dels “drets i deures” dels que visiten la ciutat, provoca que la convivència entre locals (ciutadans) i visitants (ciutadans temporals) sigui més desordenada.

24. Des de l’estiu de 2009, l’Àrea Municipal de Mobilitat ha implementat un nou Pla

d’ordenació i regulació de l’estacionament dels autocars turístics, amb l’objectiu de

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 135

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

minimitzar l’impacte a la via pública d’aquest necessari mitjà de transport dels visitants a la ciutat.

25. La voluntat municipal de reflexionar sobre el futur del turisme impulsant el desenvolupament del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona és una oportunitat que ha de permetre millorar l’encaix del turisme a la ciutat.

Col·laboracions, sinergies, vertebració institucional, relacions territorials i sectorials

26. Amb les recents ampliacions dels recintes firals i les seves instal·lacions, la Fira de Barcelona ha assolit un alt nivell de competitivitat internacional. La seva gestió és un clar exemple de la bona col·laboració público-privada, l’activitat de la qual aporta importants fruits per a l’activitat turística i a la ciutat en general. Fortalesa.

27. Hi ha molts camps en els quals la col·laboració entre organismes i institucions, tant públics com privats, no ha assolit un nivell òptim de sinergies. En aquest sentit, hi ha un gran recorregut a fer per a la millora de la col·laboració entre els diversos agents implicats en el turisme professional i el turisme cultural: Fira de Barcelona, organitzadors de congressos, agències de viatges, ICUB, associacions professionals, operadors de viatges, Turisme de Barcelona...

28. Hi ha un insuficient nivell de vertebració entre Barcelona com a destinació turística i el territori metropolità i català. La coordinació d’una política turística d’àmbit supramunicipal no és fàcil. A més, cal tenir en compte l’existència de susceptibilitats per part dels territoris de ser acaparats per Barcelona. Tot i així, hi ha exemples notoris que posen de manifest la importància i eficiència de la coordinació (Barcelona-Montserrat, el Catalunya Bus turístic o la recent adopció de la marca Barcelona per part de la Costa del Maresme, Costa de Barcelona-Maresme). Feblesa

29. La resta del país sembla tenir clara la necessitat d’aprofitar “l’efecte Barcelona” (per l’alta notorietat de la destinació i bona imatge turística internacional), així com entendre Barcelona en tant que “aparador del país”. Les dimensions del país i la situació de Barcelona ho afavoreixen. Oportunitat

30. Es destaca que, en el passat, va existir un baix nivell de cooperació entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya en temes turístics, fins al punt que la relació mútua es basava més en la competència que en la col·laboració. Actualment s’evidencia una millora en aquest àmbit amb l’establiment de línies de cooperació mútua.

31. Els serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona també ha endegat un procés de

reflexió interna en relació al concepte de la destinació Barcelona i la necessària cooperació entre la ciutat de Barcelona i els municipis de la província amb oferta turística. a

32. Atenent a les xifres turístiques (tant d’oferta com de demanda), els equipaments i

infraestructures actuals i en marxa, així com a l’opinió tant de turistes actuals com potencials, Barcelona se situa entre les principals destinacions turístiques del món, competint directament amb París, Roma, Madrid, Viena, Berlín, Londres i Nova York, entre d’altres. Avui dia, la competència és entre metròpolis i això obliga a un canvi

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 136

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

d’escala real i mental en quant a la manera d’abordar el futur per tal de seguir essent competitius. Oportunitat

Promoció i comercialització turística

33. Des de fa més de 15 anys, la tasca de promoció turística de la ciutat ha estat molt ben assumida per Turisme de Barcelona. El model de promoció públic-privat d’aquest Consorci ha estat, fins ara, un model d’èxit i de referència tant nacional com internacional. Fortalesa

34. Turisme de Barcelona sempre ha considerat el fet turístic en un sentit ampli (diversitat de motivacions i perfils dels visitants). Per a l’atracció del mercat vacacional s’ha apostat i consolidat el valor d’atractius com la Sagrada Família, Ciutat Vella, l’obra de Gaudí, el Modernisme, etc. Tot i la consolidació de les principals icones, existeix la voluntat d’ampliar el ventall de referents turístics a nous atractius (els Metrowalks o la nova guia turística de Barcelona en són exemples ben clars). De fet, la concentració d’icones i punts d’interès va ser un exercici recomanable en les etapes de creixement del fenomen turístic a Barcelona, de la mateixa manera que ara és recomanable maniobrar en una nova direcció i combatre la concentració d’atractius. El potencial turístic de Barcelona va més enllà de les apostes existents actualment.

Feblesa / Oportunitat 35. L’estructura financera de Turisme de Barcelona és molt depenent de l’evolució de

l’activitat turística, ja que tan sols un percentatge molt petit del pressupost prové de les aportacions fixes dels patrons (actualment són menys del 10% de la totalitat), essent la resta fruit de la capacitat de gestió i comercialització de diversos productes turístics (com és el cas del Bus Turístic). S’evidencia la necessitat d’obrir noves fórmules de finançament complementàries.

36. L’actual estructura i missió de l’ens de promoció Turisme de Barcelona fa que es doni prioritat a les accions amb alt retorn (més visitants vol dir més ingressos per l’ens), no considerant prou accions més globals i a mig i llarg termini (aposta per noves àrees i icones de la ciutat, per exemple). Això ha fet que la promoció de Turisme de Barcelona estigui més concentrada en accions de comercialització envers els operadors turístics i els prescriptors i a la creació i comercialització del producte propi. Feblesa

37. Actualment, diverses ciutats competidores directes de Barcelona estan treballant en la línia del City Marketing, tot integrant l’activitat turística en un marc més ampli de promoció econòmica i l’atracció d’inversions, així com nodrint-se d’importants recursos públics per a la promoció.

38. Tot i que Barcelona compta amb una marca molt ben posicionada internacionalment, no es disposa d’estructures integrades, formals i visibles que englobin les accions de City Marketing que es duen a terme. Aquestes es caracteritzen per treballar a favor d’un bon posicionament internacional de la ciutat i actuen de manera sinèrgica amb tot aquell conjunt d’àrees municipals i sectors empresarials per tal d’aconseguir maximitzar la captació de talent, empreses, esdeveniments, inversions, visitants i altres fluxos externs, així com garantir una adequada complicitat ciutadana. Feb

lesa

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 137

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

39. El paper d’Internet i les xarxes socials està poc utilitzat en la promoció actual de Barcelona. L’aplicació de noves fórmules més creatives i innovadores és i serà quelcom imprescindible per tal de seguir comercialitzant eficientment la ciutat.

A

40. L’existència de mercats emergents, tan geogràfics (Brasil, Rússia, Índia i Xina,-BRIC’s-) demogràfics (tercera edat activa, pre-jubilats...), com motivacionals (afeccions específiques) suposa una oportunitat per a la destinació Barcelona. Així mateix, cal considerar als nous segments de visitants que fan llarga estada a la ciutat, com els científics, investigadors i estudiants, entre d’altres.

41. El mercat emissor espanyol és el més important per a la ciutat en nombre absolut de turistes. Així mateix, per part dels mercats emissors més llunyans, la imatge de Barcelona ve associada a la imatge d’Espanya, amb conceptes com sol, festa i platja.

Responsabilitats i oportunitats per la gestió

42. L’impuls públic i privat per convertir l’Aeroport de Barcelona en un hub internacional, amb connexions europees i transoceàniques, va en la línia d’enfortir la capacitat d’atracció de Barcelona. La recent operació Spanair contribueix també en aquest objectiu.

43. Hi ha l’oportunitat d’avançar cap a models de gestió del turisme (especialment en l’àmbit de la promoció) més acords amb el que significa la destinació Barcelona, que va més enllà de la mateixa ciutat.

44. Els valors tradicionals de tolerància i llibertat que caracteritzen Barcelona sembla que darrerament siguin mal “interpretats”. La imatge turística, i no turística, de la ciutat transmet signes d’excessiva permissibilitat, que es tradueixen en comportaments, per part de minories de residents i de visitants, que perjudiquen la vida quotidiana a la ciutat. Per altra banda, cal tenir present la creixent diversitat i complexitat de les actituds i valors que caracteritzen la societat contemporània, la qual cosa fa difícil la seva governança en una gran ciutat.

45. S’expressa una certa percepció que la normativa municipal s’aplica amb laxitud en certs àmbits (incivisme al carrer, soroll, brutícia, prostitució...), perjudicant tant al ciutadà com al turista.

46. La creació de la Taula Tècnica Municipal Turisme i Ciutat en el si de l’Ajuntament, impulsada pel Pla Estratègic Turisme de la Ciutat de Barcelona 2015, esdevé una oportunitat per a la futura gestió de turisme a Barcelona, ja que aquesta Taula es configura com un instrument de coordinació transversal dels diferents àmbits municipals amb incidència en la gestió quotidiana de l’activitat turística a la ciutat.

47. Hi ha un risc de pèrdua d’equilibri entre la necessitat de creixement per a seguir competint a nivell internacional amb les grans destinacions urbanes i els efectes negatius, reals i percebuts, que l’activitat turística suposa pel ciutadà i la ciutat en ella mateixa.enaça

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 138

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

48. A diferència d’altres ciutats competidores, Barcelona no compta amb una imatge de “green city”. Cal posar en valor “turístic” l’experiència i esforços que la ciutat i els seus residents fan en aspectes tan sensibles com la gestió eficient de l’aigua, àmbit en el que Barcelona es líder. S’han d’aprofitar aquestes dinàmiques, tant per millorar la gestió mediambiental de l’activitat turística com per difondre missatges de “ciutat respectuosa amb el medi ambient”. Oportunitat

49. La creativitat i capacitat d’innovació que ve demostrant Barcelona, tant a nivell públic com privat, és un actiu a aprofitar per tal de seguir essent líders turístics; en aquesta línia es pot afavorir la gestió de nous productes i iniciatives municipals com el programa “Do it in Barcelona”.

50. Tot i que queda camí per recórrer, Barcelona ha millorat molt substancialment en

termes d’accessibilitat a l’espai públic i en el transport, la qual cosa és un actiu important per afavorir un turisme inclusiu. Fortalesa

51. El rol de Barcelona com a capital euromediterrànea és quelcom a aprofitar, ja que el lideratge que Barcelona pot exercir en aquest terreny pot afavorir la clarificació d’un posicionament turístic coherent amb la seva realitat, imatge i desig de visita. Oportunitat

52. La davallada de les xifres turístiques arreu del món, fruit de l’actual crisi econòmico-financera internacional, que afecta, en major o menor mesura a la totalitat de mercats i destinacions, ha tornat a posar sobre la taula els problemes de finançament de la promoció i de la gestió del turisme; així com valorar la necessitat d’introduir mecanismes de cofinançament per part dels visitants, tal com ja s’efectua a molts indrets. La conjuntura i l’avinentesa del present Pla presenten una bona oportunitat per tal d’obrir una reflexió que tingui en compte la multiplicitat d’aspectes en joc i afavoreixi una millor complicitat ciutadana.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 139

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspectes econòmics i sectorials: la dimensió econòmica i empresarial El turisme és una activitat polièdrica i susceptible d’aproximacions diverses. Ara bé, aquest Pla té com a marc de referència una aproximació econòmica al fenomen del turisme. Això vol dir considerar el turisme en tant que activitat vehicle per a la generació de rendes, llocs de treball i, en definitiva, com un contribuent de la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. És veritat que, directament relacionada amb la qualitat de vida dels ciutadans, cal considerar aspectes com la contribució que l’activitat turística fa com a motor per al desenvolupament i/o manteniment d’iniciatives culturals, socials i d’equipaments, que són també pel gaudi dels propis residents. Són aspectes considerats en aquest apartat tots aquells que fan referència a temes econòmics i sectorials, destacant aspectes com la importància econòmica que l’activitat suposa en el si de l’economia de la ciutat, els efectes de l’actual crisi econòmica, així com la qualificació d’alguns dels principals sectors involucrats. Marc econòmic general

53. L’àrea metropolitana de Barcelona figura en els primers llocs d’Europa pel que fa a volum de població, seguint a grans metròpolis com Londres, París i Madrid. Aquest fet dóna mostra de la seva importància relativa i capacitat de desenvolupament. Fortalesa/Oportunitat

54. La ciutat de Barcelona i la comarca del Barcelonès són una fortalesa econòmica, que

suposa el 35% del PIB català.

55. L’actual crisi econòmico-financera està afectant de manera molt directa a l ‘economia i l’activitat turística mundial, com ho demostra la davallada del trànsit aeri arreu del món. La seva incidència en els principals mercats emissors de turisme envers la nostra ciutat repercuteix negativament en l’entrada de visitants a Barcelona.

56. Les pautes de consum de les economies desenvolupades es poden veure modificades un cop se superi l’actual crisi econòmica; en termes turístics, aquests canvis poden afectar els hàbits dels visitants. Aspectes com l’austeritat o el respecte al medi ambient, entre d’altres, poden tenir un pes destacat.

57. Segons els experts, hi ha cert consens en el fet que no es preveuen, pels propers anys, ritmes de creixement econòmic tan elevats i duradors com els viscuts anys enrere en el nostre entorn.

58. Aspectes com els preus de les energies tradicionals (amb el petroli al front) i les decisions governamentals per tal de lluitar contar el canvi climàtic, de ben segur dificultaran l’evolució del negoci del transport tal com l’hem viscut aquests darrers anys. Amenaça

59. És socialment reconegut que l’activitat turística és un important motor econòmic de la ciutat que fomenta l’emprenedoria i les iniciatives innovadores. Fortalesa / Oportunitat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 140

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

L’activitat turística en el si de l’economia de Barcelona

60. Difícilment es pot preveure la durada de la crisi econòmica actual i les seves veritables repercussions. Ara bé, si l’economia no es recupera en un temps raonablement curt, el ritme d’inversions necessàries per a la millora de la competitivitat de Barcelona es podria frenar. Aspectes cabdals com la millora en les infraestructures de transport (com el metro, la xarxa de rodalies, les connexions amb el port i l’aeroport), es podrien veure afectades. Amenaça

61. En general, Barcelona presenta una economia força sana i diversificada, que està centrada en els serveis i amb apostes fermes en l’anomenada economia creativa i del coneixement; aquesta situació és favorable per a la qualitat de vida i oportunitats dels propis ciutadans, per a l’atracció de nous talents i capitals i per a la consolidació de Barcelona com a destinació turística.

Fortalesa/Oportunitat. 62. L’activitat turística genera un impacte econòmic a la ciutat que va, segons diverses

hipòtesis, de set a vuit mil milions d’euros, el que suposa una xifra al voltant dels 20 milions d’euros diaris, havent crescut gairebé un 100% des de l’any 2001, segons l’últim estudi encarregat per l’Oficina del Pla a la Universitat de Barcelona.

63. L’activitat turística té un caràcter transversal en el si de l’economia de Barcelona, implicant un gran nombre de subsectors econòmics de la ciutat. Ara bé, l’efecte global no es concentra tan sols en les branques més turístiques (allotjament, intermediació, restauració, comerç, transport, activitats culturals i d’oci...) sinó que afecta a un conjunt molt ampli de sectors econòmics. Segons l’esmentat estudi, més d’un 25% dels seus efectes a la ciutat van més enllà dels sectors més tradicionalment turístics.

64. L’activitat turística a Barcelona ocupa entre vuitanta i cent mil persones (segons les diverses hipòtesis), el que suposa més llocs de treball que els generats per les activitats immobiliàries, la indústria química, la intermediació financera o l’automoció a tot Catalunya.

65. El turisme contribueix a millorar el nivell de competitivitat internacional de la ciutat en general. Actius com la qualitat de vida, el clima, l’estil de vida mediterrani, les connexions de transport, l’oferta d’allotjament, d’oci i comercial, entre d’altres, són factors que afavoreixen a d’altres sectors com la formació universitària i de postgrau, la producció científica, la captació d’emprenedors i la captació d’inversions, entre d’altres.

66. Hi ha una percepció que els beneficis que genera l’activitat turística no estan prou distribuïts, i que mentre bona part de la població rep els impactes negatius dels turisme, només una minoria en rep els guanys i beneficis directes. Per tot això, es pot considerar que existeix un desconeixement i manca de difusió social sobre els veritables impactes econòmics que l’activitat turística genera a la ciutat.

67. A Barcelona, una part molt important dels sectors directament vinculats al turisme

estan fonamentalment conformats per petites i mitjanes empreses (pimes o micropimes); aquesta composició es dóna especialment en l’àmbit de l’hostaleria. Per una banda, aquest fet suposa una major implicació i capacitat de resistència en moments de crisi econòmica. D’altra banda, les petites i mitjanes empreses tenen una menor

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 141

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

capacitat d’accés a fonts de finançament que els permeti una major capitalització de l’empresa, així com uns elevats estàndards de gestió.

Allotjament

68. La quantitat, qualitat i varietat de la planta hotelera de Barcelona figura entre les millors d’Europa. Aquest és un avantatge competitiu de la ciutat.

69. El sector hoteler a Barcelona ha dut a terme una alta inversió, la qual cosa ha permès incrementar i millorar la planta hotelera de la ciutat, assumint un rol de lideratge important en el desenvolupament del turisme a Barcelona.

70. Si bé en els darrers anys s’han implantat algunes de les marques hoteleres urbanes més reconegudes a nivell internacional, a Barcelona encara hi ha un cert dèficit de marques de referència mundial.

71. A Barcelona, el sector de l’hoteleria és un dels que més està sofrint els efectes de la crisi econòmico-financera actual, de la mateixa manera que succeeix a la majoria de ciutats europees. Aquesta situació està provocant descensos importants en els preus que, depenent de la intensitat de la crisi i les eventuals guerres de preus, poden suposar una important reducció dels marges, provocant reduccions de les inversions i les despeses corrents, amb la conseqüent pèrdua de la qualitat oferta al client, a més de les dificultats a l’hora de fer front als crèdits.

72. En els darrers anys, s’ha experimentat un important creixement de la planta hotelera a tot el municipi de Barcelona. A la vegada, continua havent-hi una gran concentració espacial de l’oferta d’allotjament a Ciutat Vella i l’Eixample, que aglutinen més del 70% de l’oferta hotelera de Barcelona, tanmateix, apareixen noves àrees hoteleres especialment al Poble Nou, Diagonal Mar i el Front Marítim. A més, s’observa que hi ha una certa manca d’oferta hotelera de les categories més econòmiques, fet que limita l’atracció de determinats segments de demanda.

73. A Barcelona s’ha produït un considerable creixement del parc d’habitatges d’ús turístic (apartaments turístics) en els darrers anys. Aquest creixement ha anat de la mà del creixement turístic de la ciutat i ha vingut a omplir un buit necessari, especialment entre les famílies i visitants de llarga estada. Igual que en el cas dels hotels, aquest creixement ha anat associat a una forta concentració. Ciutat Vella i l’Eixample concentren més del 50% d’aquesta oferta.

sa.

74. Alguns dels problemes de convivència veïnal, especialment a Ciutat Vella, es deriven de la coexistència en una mateixa finca d’habitatges d’ús turístic i usos residencials. El fet que existeixi una certa quantitat d’apartaments turístics al·legals, així com certes males pràctiques per part d’alguns col·lectius, ha motivat una creixent mala consideració per part dels barcelonins cap a aquesta tipologia d’allotjament turístic, que acaba essent injustament estigmatitzat, malgrat que cal tenir en compte el compromís i els esforços que realitza l’associació Apartur pel bon funcionament d’aquests establiments, així com l’acció decidida del govern del Districte de Ciutat Vella. Feblesa

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 142

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

75. Els albergs, residències i altra oferta adreçada fonamentalment als segments de joves, tant de curta com de llarga estada, ha experimentat un creixement important en els darrers anys, omplint un dèficit crònic a la ciutat de Barcelona.. Fortalesa.

Comerç, restauració i turisme

76. Una excessiva proliferació i concentració de comerços de souvenirs i un progressiu “efecte substitució” de comerços tradicionals i de proximitat, provoca que parts concretes de la ciutat especialitzin cada vegada més la seva oferta turística. Aquesta tendència té com a conseqüència la dificultat del comerç tradicional i autòcton de mantenir-se i consolidar-se.

77. A Barcelona existeix una gran quantitat, qualitat i diversitat d’oferta comercial, tant autòctona com de marques internacionals, per al consum de residents i turistes. Per altra banda, s’observa una manca d’adaptació dels horaris comercials als horaris “demandats” per l’oci i el turisme en determinades zones de la ciutat.

78. L’estructura urbana de la ciutat, per les seves característiques, facilita el passeig i les compres, i aquest fet beneficia al sector comercial de Barcelona i d’una manera o altra afavoreix la despesa econòmica dels turistes a la destinació.

79. Una bona varietat i qualitat de l’oferta gastronòmica conforma un atractiu important per als visitants, que aprecien i valoren notablement. A més, a Barcelona hi ha una oferta important de restauració de cuina amb identitat pròpia, que és apreciada i té renom internacional.

80. La bona relació preu-qualitat de la restauració en general es veu reflectida en els alts índexs de satisfacció expressats pels visitants de la ciutat. Barcelona disposa d’una creixent bona imatge gastronòmica. L’existència d’un bon nombre d’estrelles Michelin a Barcelona i el seu entorn han acabat convertint Barcelona i Catalunya en referents gastronòmics internacionals.

81. Ocasionals “males pràctiques” en establiments de restauració, especialment a les zones amb més intensitat turística, provoca insatisfacció i perjudica la imatge turística de la ciutat.

Intermediació, oci i esports

82. Barcelona disposa, en general i com a part inherent a l’estil de vida mediterrani, d’una àmplia oferta d’oci i diversió molt centrada en terrasses, bars de copes i discoteques, entre d’altres, fet que suposa un atractiu important i ben valorat pels visitants en general.

83. Existeix un baix nivell d’adaptació del sector de la intermediació a les noves tecnologies i al paper d’Internet en la nova economia. Aquesta manca d’adaptació va en detriment a l’avanç i millora del propi sector. F

84. El col·lectiu d’agències receptives és un actor clau per a la gestió dels fluxos (grups) a la ciutat, donada la seva experiència, professionalitat i capacitat logística.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 143

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

85. El relat històric i cultural de la ciutat que s’explica i ofereix als visitants per part d’alguns guies turístics està poc contrastat, de manera que es pot caure en una banalització de la imatge de Barcelona i pot dificultar la comprensió de la identitat de la ciutat i la construcció d’un relat compartit. Feblesa/Amenaça

86. L’esport (actiu o passiu) és un atractiu important de Barcelona. La tradició i bona imatge en l’organització d’esdeveniments esportius és un aspecte destacat i de valor de Barcelona. Els Jocs del 92, la projecció del FC Barcelona o alguns dels recents esdeveniments esportius són elements que causen gran atracció de visitants. Algunes competicions esportives celebrades a la ciutat (futbol, maratons, campionats d’atletisme, tennis, etc.) o al seu entorn immediat (automobilisme i motociclisme), atrauen a un nombre important de visitants, tot contribuint a la projecció internacional de Barcelona.

Turisme i cultura

87. Els factors de caràcter cultural conformen una part important de les motivacions que té el visitant a l’hora d’escollir Barcelona com a destinació. Cultura i turisme són estratègies centrals i complementàries de la ciutat; tanmateix, en moltes ocasions la programació cultural no té en compte el turisme (vacacional i professional), de la mateixa manera que els operadors turístics tampoc tenen en compte les dinàmiques de la gestió cultural. Uns insuficients mecanismes permanents de cooperació entre els agents turístics i els culturals dificulten el bon engranatge de les esferes cultural i turística de Barcelona.

88. El patrimoni monumental i artístic de la ciutat és un dels atractius més notables

pels visitants, tot i que està molt concentrat en determinades icones. És igualment notable la xarxa de grans equipaments culturals remodelats o creats en les darreres dècades (MNAC, MACBA, CCCB, L’Auditori, TNC, El Liceu, El Palau...).

89. Tret d’alguns grans concerts o festivals musicals, a Barcelona l’oferta cultural que atregui o s’adreci al visitant internacional i espanyol és escassa. A més, hi ha dèficit en aspectes com la música en viu a petita escala i l’oferta d’oci nocturn de prestigi, fet que limita les possibilitats de lleure per a determinades tipologies de públics.

90. A diferència de les grans capitals europees, el fet que a Barcelona no hi hagi grans museus de referència internacional, junt amb la manca d’una programació cultural més pensada i comercialitzada envers els visitants espanyols i els visitants internacionals, resta atractiu a la destinació Barcelona per alguns segments de demanda.

Turisme professional

91. No hi ha una clara definició, conceptualització ni integració d’allò que s’entén, en termes generals, com a turisme professional. La paraula turista és, en moltes ocasions, mal interpretada al relacionar-la amb conceptes com els negocis, la salut, la recerca o els estudis.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 144

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

92. Hi ha una molt bona qualitat i quantitat d’instal·lacions i equipaments destinats a l’anomenat turisme de reunions (Fira de Barcelona, palaus de congressos, sales singulars...).

93. Donada la importància que per a Barcelona té el denominat turisme professional (negocis, congressos, fires, mèdic, formatiu, entre d’altres), es troben a faltar majors esforços d’adaptació a les seves necessitats especifiques pel que fa a consum de la ciutat en termes d’oci-cultura..

Professionalització

94. Es considera que, en general i com a la majoria de ciutats europees, no hi ha prou nivell de qualitat en el servei orientat al turisme (restauració, comercial, etc.), sobretot per la poca formació de les àrees tradicionals d’atenció al client. En això pot influir entre d’altres aspectes, el percentatge de treballadors immigrants no formats al respecte i el baix coneixement d’idiomes, fet que dificulta el contacte directe amb el client.

95. Tot i essent els treballadors uns dels factors clau per tal d’aconseguir alts estàndards de qualitat de servei, el nivell formatiu en general no és prou adequat.

96. Les condicions laborals d’una part dels treballadors dels sectors econòmics relacionats amb l’activitat turística dificulten la consecució d’estàndards de qualitat raonables.

97. Existeix un desprestigi “crònic” de les categories professionals “baixes” directament vinculades al sectors més turístics (com cambrer, recepcionista, hostessa...). Quelcom semblant passa a bona part de països del nostre entorn, així com en tots aquells sectors intensius en mà d’obra i poc intensius en capital. Feblesa

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 145

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspectes socials i culturals: una mirada ciutadana Aquest apartat engloba, fonamentalment, tots aquells aspectes relacionats amb el que podríem anomenar “les preocupacions de la ciutadania”, tenint en compte que la ciutadania és un dels actors principals a considerar en tot disseny i definició d’una activitat turística, sostenible i integrada. Si a totes les destinacions turístiques el resident juga, i jugarà encara més, un paper clau en la definició del que podem anomenar Model Turístic, a grans ciutats com Berlín, París, Madrid o Barcelona, aquest aspecte esdevé encara més rellevant per molts motius. La ciutadania és l’actor principal a considerar per a tot allò que “passa a la ciutat”, convertint-se per tant en factor facilitador o limitador de qualsevol tipus d’iniciativa. Aspectes com les percepcions que es tenen sobre el turisme i la seva funció, els diferents discursos socials sobre el mateix, les relacions amb la resta de dinàmiques de la ciutat, el qüestionament sobre les identitats, el ressò mediàtic de certs corrents de pensament sobre el turisme a la ciutat, o les mirades contrastades en relació a d’altres actors, conformen el gruix d’aquest apartat. Percepcions i discursos socials sobre el turisme

98. El ràpid i important augment que l’activitat turística ha tingut a Barcelona els darrers anys ha incomodat part de la ciutadania, en la mesura que aquest ràpid creixement també ha comportat noves problemàtiques, especialment relacionades amb la convivència quotidiana i usos de l’espai públic; l’alta densitat de massa veïnal i turística en determinats moments i espais de la ciutat genera competències per l’ús de l’espai i el temps entre locals i visitants (els casos més evidents són Ciutat Vella, els entorns de la Sagrada Família i el Park Güell, entre d’altres). El discurs crític amb el turisme va més enllà de la relació d’aquesta activitat amb el territori, ja que s’associen altres responsabilitats al turisme, com ara l’evolució funcional i morfològica de la ciutat, que s’expressa amb comentaris com “el barri ja no és el que era”.

99. La ciutadania de Barcelona majoritàriament aprova la contribució del turisme a la ciutat. Existeix però un cert corrent crític, en absolut “contrari” al turisme per se, sinó crític amb les cares més conflictives o conseqüències més negatives del fenomen: s’està en contra del denominat turisme de “baixa qualitat” i que fa referència a certs segments de turisme amb comportaments poc respectuosos o incívics (el denominat “turisme de borratxera” n’és l’exemple més clar que, tot i la seva visibilitat, el cert és que és molt minoritari); s’està en contra, també, d’algunes de les manifestacions i externalitats del turisme (massificació, congestió, problemes de mobilitat i ordre a l’espai públic...). Tot això fa que s’estiguin generalitzant alguns tòpics i discursos crítics amb el turisme.

100. Existeix una visió limitada i sovint estereotipada i negativa de la figura del turista; tanmateix, aquest clixé no es correspon amb la gran varietat de perfils i motivacions dels visitants que actualment acullen els grans nuclis urbans com Barcelona: negocis, congressos, fires, oci, cultura, salut, esport i formació són només alguns dels molts motius que defineixen el visitant actual de les ciutats. Feblesa/Amenaça

101. Recentment, i de la mà d’intel·lectuals i/o líders d’opinió pública, ha sorgit una línia de pensament crítica que banalitza o menysprea el turisme: alguns mitjans de comunicació han incorporat, en diversa mesura, aquest discurs escèptic vers el turisme que té com a pilars idees com les següents: “a Barcelona es promou un turisme de baixa

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 146

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

qualitat”; “la ciutat s’ha convertit en un parc temàtic”; “a Barcelona tot es planifica pensant més amb el turista que amb el ciutadà”; o que “l’èxit del turisme avança en detriment de la qualitat de vida ciutadana”, entre d’altres./ Amenaça

102. A Barcelona existeix una excessiva identificació del turisme amb el sector hoteler i les seves vinculacions immobiliàries; a causa d’aquesta estreta vinculació entre turisme i hotels, resulta complicat de transmetre i compartir la idea que el turisme és cosa de tots, ja que implica a una gran pluralitat de sectors, institucions i àmbits municipals i genera efectes positius en l’àmbit econòmic, social i cultural.

103. Hi ha insuficient informació adreçada a la ciutadania, als mitjans de comunicació i als diversos sectors implicats, sobre el fenomen turístic i el que representa per la ciutat.

Amenaça Identitat i imatge

Feblesa/Amenaça 104. El turisme esdevé un mitjà per donar a conèixer els valors culturals i històrics,

relacionats amb la identitat de Barcelona. Alguns dels seus trets culturals i identitaris han experimentat un important renaixement en els darrers anys.

105. En els darrers anys, a Barcelona ha tingut lloc un gran augment tant de la població immigrada com del turisme; un dels efectes més importants d’aquest creixement i transformació de la societat barcelonina és el canvi o qüestionament de les referències d’identitat i de pertinença.

106. No existeix “coincidència” entre la imatge i valoració de Barcelona que té el visitant, actual o potencial, i la imatge i valoració que té i projecta part de la ciutadania: mentre que la majoria de visitants solen percebre molt positivament la imatge de Barcelona, part de la ciutadania en té una mirada més crítica respecte la pròpia ciutat. Es dóna una “distància” entre la ciutat que el visitant veu i “viu” i la que veu i viu el propi ciutadà, i aquesta distància entre l’imaginari de la ciutat evidencia que no hi ha un relat plenament compartit sobre Barcelona.

107. Existeix certa percepció que Barcelona és una ciutat permissiva i excessivament tolerant amb tota mena d’actituds i pautes de comportament. Aquesta creença sembla que “autoritza” a una part, minoritària, dels ciutadans i visitants de Barcelona a adoptar de vegades conductes poc cíviques, molestes i pejoratives que podrien malmetre la ciutat, la seva imatge i la vida del conjunt dels ciutadans. D

Relacions i equilibris

108. La manca de tradició de la societat barcelonina amb el fet turístic dificulta la presa de consciència sobre el que representa l’activitat turística i el seu potencial com a motor econòmic, social i cultural. Aquesta difícil assimilació ciutadana vers el turisme es veu agreujada a causa d’un creixement turístic molt accelerat en els darrers anys. Feblesa / Amenaça

109. Hi ha certs col·lectius de la ciutat que tenen risc d’exclusió dels seus llocs

habituals de residència i del propi espai públic a causa de diverses dinàmiques urbanístiques i econòmiques, entre les quals el turisme hi està inclòs (nous formats comercials i d’allotjament, incivisme al carrer...). Feblesa / Amenaça

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 147

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

110. La relació entre avantatges i molèsties (reals i/o percebudes) que causa el turisme,

de vegades es percep desequilibrada. Entre altres fets, existeix una reduïda visibilització social dels beneficis de tota mena que comporta el turisme, més enllà dels beneficis econòmics que l’activitat turística genera a certs sectors directament implicats. En aquest sentit es constata que no hi ha una comunicació adequada dels efectes positius que té el turisme en el seu conjunt.

Feblesa / Amenaça 111. La presència de grans grups de turistes als carrers de Barcelona provoca un

impacte puntual en l’espai i en el temps. Els visitants de dia o excursionistes procedents de poblacions veïnes, així com els creueristes arribats al Port de la ciutat, generen problemes de massificació, mobilitat, aparcament d’autocars i congestions diverses als punts de visita. Aquests problemes associats a la mobilitat i als aparcaments d’autocars turístics són alguns dels principals aspectes negatius, si més no percebuts, que el turisme ocasiona.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 148

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Aspectes territorials: la base del desenvolupament Qualsevol activitat es desenvolupa sempre en un territori. Ara bé, en el cas de l’activitat turística aquest pren una consideració especial, ja que el recurs territorial és part fonamental de l’objecte de l’activitat: el desplaçament, ús i gaudi del mateix en són indissociables. El territori, en el seu sentit més ampli, es converteix, ja sigui en ell mateix o com a contenidor de qualsevol iniciativa, en “l’atractiu principal”, conjuntament amb els elements lligats a la cultura i a la identitat del lloc. En aquest apartat s’inclouen aspectes generals de la ciutat que afavoreixen o limiten l’activitat, les incomoditats de l’activitat, l’equilibri entre territoris, l’especialització territorial, la concentració de recursos, els límits territorials, la consideració de nous atractius, els grans projectes urbanístics i les infrastructures de transport, entre d’altres. Morfologia, demografia i condicions generals de la ciutat

112. Barcelona, per les seves característiques territorials i sociodemogràfiques, és una ciutat densa, compacta i amb una alta ocupació territorial; de fet, Barcelona és una de les destinacions turístiques amb major densitat de població en comparació a les seves competidores directes: d’una banda, els condicionants territorials i sociodemogràfics generen situacions de congestió, i de l’altra, afavoreixen una determinada manera de viure la ciutat.

113. Barcelona és una ciutat amb una trama urbana d’origen romà i medieval i amb un centre històric molt acotat; a diferència de les grans capitals europees amb les que competeix des del punt de vista turístic (Madrid, París, Londres o Berlín, entre d’altres), aquesta trama particular agreuja els problemes relacionats amb la mobilitat, que es compliquen encara més pel fet de no comptar amb grans i amplis espais urbans.

Concentració i especialització turística d’algunes parts de la ciutat

114. Existeix una alta concentració de l’oferta i la demanda turística, especialment a certs indrets de Ciutat Vella, els entorns de la Sagrada Família i el Park Güell. Aquest fet contribueix a una forta especialització turística i massificació, que en alguns casos supera la capacitat de càrrega desitjada o desitjable dels llocs. La massificació dels punts turístics pot acabar esdevenint un problema per als mateixos turistes, alhora que genera problemes d’imatge i manca de satisfacció en l’experiència viscuda. Amenaça

115. Hi ha desequilibri, en quant a activitat turística, entre els diversos barris i districtes

de la ciutat, que ve donat per la distribució dels atractius turístics més consolidats. La massificació turística que es produeix a les principals icones de la ciutat afavoreix una visió crítica del turisme per part de la ciutadania. Cal destacar que les limitades dimensions de l’espai públic a l’entorn d’icones com el Park Güell, la Sagrada Família o en molts indrets de Ciutat Vella obliguen a majors esforços de gestió, tenint en compte les seves capacitats de càrrega o aforament.

116. Part dels ciutadans i dels turistes comparteixen la idea que Barcelona pateix dèficits ambientals: la neteja, els sorolls o la congestió són alguns dels aspectes més destacats en la majoria d’investigacions efectuades.

Ble

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 149

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Altres llocs / potencialitats / nous nodes

117. Els nous espais i projectes urbanístics com l’estació de la Sagrera i les “noves” icones com el Fòrum, la Torre Agbar i els entorns de la plaça de les Glòries són una oportunitat per a esponjar i desconcentrar l’activitat turística de la ciutat, i per tant, esdevenen nous nodes a potenciar en el futur. Des del punt de vista turístic, hi ha també un reduït aprofitament del Tibidabo i de Montjuïc, els quals podrien tenir una major i millor capacitat d’absorció de visitants si es planifica i gestiona en aquest sentit.

118. Cal considerar el barri com a un nou àmbit de generació de valor pel turisme; tant des del punt de vista de la gestió com de la generació de nous indrets i rutes a oferir. “La vida al barri” i el potencial creatiu del ciutadà esdevenen oportunitats a aprofitar. Oportunitat

Territori més enllà dels límits administratius

119. Barcelona no assumeix suficientment la riquesa dels recursos i de l’oferta turística

de la resta de país. Si bé les breus estades del turisme urbà dificulten la visita, les potencialitats en aquest sentit són considerables. Feblesa/Oportunitat.

120. La destinació Barcelona, tal com l’entén el visitant, va més enllà dels límits administratius de la ciutat, de manera que hi ha oportunitats de creixement a l’àmbit metropolità. De fet, en un radi proper hi ha suficients recursos turístics per aprofitar: el modernisme de Terrassa, Sitges, el patrimoni natural del Montseny, Montserrat o les platges del Maresme, entre d’altres, en són un exemple. La diversitat territorial i paisatgística de mar i muntanya esdevé un potencial important en termes turístics.

121. Hi ha una manca d’estructuració del producte turístic d’àmbit metropolità, entre altres motius per la inexistència d’un ens de gestió de caràcter metropolità, el diferent nivell de “preparació turística” i les deficients connexions en transport públic entre Barcelona i els principals atractius de l’àrea. Feblesa

122. Entre Barcelona i Catalunya existeix una considerable potencialitat per a la generació de valor pel visitant, tant en aspectes de producte com de comercialització. Per fer-ho realitat cal enfortir la capacitat de gestió, millorar les infrastructures de transport públic que connecten Barcelona amb la resta del país i una decidida voluntat política. Feblesa

123. El fet que Barcelona sigui capital de Catalunya, que és un país petit i proper, eix de la Mediterrània i amb un clima i estil de vida propi, accentua les seves oportunitats en l’àmbit turístic. Fortalesa

Projectes urbanístics i infraestructures de transport

124. Les noves infraestructures de transport suposaran un veritable canvi d’escala en la gestió tradicional de la realitat de Barcelona. Tot el que té a veure amb la capacitat d’atracció, la mobilitat entre territoris i el mercat potencial no serà el mateix; i el turisme, en el seu sentit més ampli (visitants de tota mena), en serà un actor preferent. Oportunitat.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 150

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

125. Actualment s’estan desenvolupant grans projectes urbanístics i noves infraestructures relacionades amb les comunicacions i transports, tant en l’àmbit municipal com en el seu entorn metropolità, que impliquen un salt endavant en les dimensions i capacitat d’atracció de Barcelona. El nou aeroport, les millores al Port, l’arribada de l’AVE, l’estació de la Sagrera, el recinte històric de l’Hospital de Sant Pau, el districte 22@, entre d’altres, augmenten el potencial de captació de nous i més grans mercats a Barcelona.

126. Des de l’any 2008, el Port de Barcelona figura com el primer port de creuers de la Mediterrània i d’Europa, així com el cinquè a nivell mundial, transportant més de 2 milions de creueristes anuals.

127. El nombre d’usuaris de l’Aeroport de Barcelona se situa al llindar dels 30 milions de passatgers anuals, xifra que el posiciona com a segon aeroport espanyol i novè d’Europa. Si bé durant el proppassat 2008 el nombre d’usuaris va caure a causa de l’efecte AVE i de la crisi econòmica, es preveu que amb les noves instal·lacions de la T1 i la “Satèl·lit” prevista, faran que l’Aeroport del Prat tingui una capacitat de fins a 70 milions de passatgers anuals, situant-lo entre els principals d’Europa. Les qüestions relatives a la gestió del aeroport, les connexions internacionals i la seva capacitat per convertir-se en aeroport-hub suposen l’altra cara de la moneda.

128. Barcelona està ben equipada pel que fa a dotacions de transport públic intern (metro i autobús, fonamentalment), en comparació amb altres grans ciutats i destinacions turístiques competidores. En aquesta línia, Barcelona també és una ciutat ben equipada en quant al número de quilòmetres de carril bici per km2 o per habitant..

129. Les connexions entre Barcelona i les diferents infrastructures d’entrada (el Port i l’Aeroport, principalment), així com entre elles, estan endarrerides, encallades o no ben resoltes, fet que suposa un entrebanc per al desplaçament i transport dels seus usuaris, tant visitants com ciutadans.

130. Es detecten mancances pel que fa a senyalització turística i també la general. En especial, destaca la manca d’ús d’altres idiomes (sobretot l’anglès), factor clarament negatiu.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 151

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ciutat Vella: el repte Es pot dir que Ciutat Vella és “la destinació” de la destinació Barcelona. Molts dels indrets dels quatre barris que la conformen són, conjuntament amb la Sagrada Família i el Park Güell, els més visitats de Barcelona. Les seves condicions particulars, així com l’alta densitat (tant de residents com visitants), la complexa activitat econòmico-turística i l’ús de l’espai públic, fan de Ciutat Vella, en general, l’espai on es concentra la major part d’impactes que genera l’activitat turística a Barcelona. Aspectes relacionats amb els impactes, la gestió, la concentració de l’activitat i les seves responsabilitats o el paper que l’activitat turística ha de jugar a “la vida” del districte, conformen els aspectes tractats en aquest apartat. Aspectes sociodemogràfics de Ciutat Vella i el paper del turisme al districte

131. Les transformacions urbanístiques que ha experimentat el districte de Ciutat Vella en les darreres dècades han millorat de forma significativa la qualitat de vida dels seus barris, afavorint la millora de l’habitatge, del teixit comercial, de l’espai públic i l’oferta cultural.

132. El conjunt de patrimoni monumental, arquitectònic i arqueològic de Ciutat Vella, conjuntament amb els grans equipaments culturals (MACBA, CCCB, El Liceu, el Palau de la Música, el Museu Picasso, Drassanes i el futur Centre Cultural del Born...), la fan un atractiu turístic de primer ordre.

133. Les propietats físiques de tot centre històric, així com els seus valors simbòlics agregats, actuen també com a elements d’atracció turística, tant de l’oferta com de la demanda, fet que genera una mena d’efecte icònic d’aquesta part de la ciutat en relació a la seva totalitat. Ciutat Vella és una destinació dins la destinació Barcelona. Actuant com a focus turístic, aplega part dels beneficis més importants que l’activitat turística produeix a la ciutat, així com els seus principals perjudicis.

134. Ciutat Vella és un dels districtes de Barcelona que compte amb una densitat de població més alta (el doble que la mitjana de la ciutat), que es distribueix en un territori amb particularitats morfològiques molt concretes i que tradicionalment ha acollit una població plural, esdevenint en els darrers anys un dels territoris amb major diversitat de tota Europa.

Fortalesa/Feblesa 135. La intensa activitat turística de Ciutat Vella, que es conjumina amb l’alta densitat de veïns

i l’ús continuat del territori i els seus serveis que en fan altres ciutadans de Barcelona i visitants per raons de feina o d’oci, comporta alts índexs de saturació.

136. En general, la visibilitat dels impactes negatius del turisme sol ser més contundent que la dels positius, i aquest fet aboca, de vegades, a certa estigmatització del fenomen del turisme per ell mateix. Massa sovint s’utilitza el turisme com a argument per justificar diverses problemàtiques de Ciutat Vella i del conjunt de la ciutat. En aquesta línea una part de l’opinió publicada als mitjans de comunicació i algunes entitats

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 152

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

veïnals sovint tendeixen a responsabilitzar el turisme dels perjudicis i problemàtiques que es viuen al districte, convertint el turisme en boc expiatori.

E 137. Alguns dels efectes col·laterals del turisme i de l’ús intensiu de Ciutat Vella

provoquen cert esgotament a la població, que els viu i pateix en les seves vides quotidianes. Competències per l’ús compartit de l’espai i el temps, hàbits i pautes de comportament molestes i incíviques, degradació paisatgística per brutícia i sorolls, ocupació de la via pública per part de multiplicitat de vehicles turístics i venedors ambulants, reconversió dels comerços per adaptar-se a la demanda turística... són elements que contribueixen als processos de gentrificació habituals a les grans ciutats d’occident, que fan que els veïns decideixin traslladar-se a d’altres indrets.

138. Tot i que a Ciutat Vella un percentatge majoritari dels seus veïns (encara que menor que

al conjunt de la ciutat) considera que és un fet positiu que Barcelona s’hagi convertit en una destinació turística de primer ordre, la majoria dels veïns de Ciutat Vella opinen que l’excessiva massificació en alguns indrets dificulta la convivència en aquests espais públics.

sa/amenaça

Espai públic i concentració de l’oferta turística

139. La pressió derivada de l’activitat turística i d’oci als barris de Ciutat Vella pot comportar que el districte passi de ser un lloc amable a ser un lloc, de vegades, crispat, especialment a la nit, moment en el qual conflueixen interessos i hàbits contraposats. Així mateix, s’ha reobert el debat relatiu a la prostitució al carrer, a les dificultats de la seva regulació i els problemes socials que s’en deriven. Aquesta problemàtica no se circumscriu al turisme ni únicament al districte de Ciutat Vella, sinó que es tracta d’un fenomen que abasta al conjunt de la ciutat i n’afecta la percepció i mala imatge.

140. A més de generar incomoditats als residents del districte, la massificació dels espais turístics deteriora el paisatge i la qualitat de l’experiència turística als mateixos visitants; es pot interpretar que la massificació esdevé una “alerta” que anticipa la possible degradació del lloc, tant en la seva qualitat ciutadana com turística.

141. L’experiència de les tasques d’inspecció i control dutes a terme pels serveis del Districte assenyala que el principal problema al voltant dels habitatges d’ús turístic (apartaments turístics) radica en la coexistència amb els usos residencials en el si d’una mateixa finca, a més de la situació d’al·legalitat en la que es troben un nombre important dels mateixos..

Aspectes econòmics del turisme a Ciutat Vella

142. La presència de visitants i activitat turística a Ciutat Vella estimula directament la recuperació i manteniment d’alguns establiments emblemàtics i béns patrimonials: botigues centenàries, esglésies i monuments, comerços tradicionals, institucions històriques...

143. En tant que activitat econòmica, el turisme genera ocupació i revitalització de l’economia del districte i col·labora al manteniment d’instal·lacions, negocis i serveis. F

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 153

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

144. L’especialització comercial i de serveis d’oci produeix cert desplaçament del denominat comerç de proximitat, a la vegada que contribueix a l’encariment de preus del consum quotidià per als seus propis residents.

Aspectes relacionats amb el patrimoni, la cultura i la identitat de Ciutat Vella

145. L’heterogeneïtat de veïns i visitants dóna una fisonomia especialment cosmopolita al districte de Ciutat Vella, que es converteix en atractiu i valor afegit al carisma dels seus barris.

146. Més enllà dels atractius patrimonials tradicionals i de les icones turístiques reconegudes, a Ciutat Vella existeixen altres elements d’interès turístic que causen l’atracció i admiració dels turistes i visitants (oferta comercial, lúdica, d’oci i restauració, les platges, els espectacles, etc.), que fan que, en el seu conjunt, el districte sigui un indiscutible reclam turístic.

Aspectes relacionats amb el control i la gestió del turisme a Ciutat Vella

147. La dificultat de regulació dels impactes relacionats directa o indirectament amb el turisme (contaminació acústica, brutícia, incivisme, horaris comercials, propagació del trànsit de vehicles d’ús turístic, inseguretat, complicacions de la circulació viària i d’aparcaments, etc.) produeix als veïns de Ciutat Vella la sensació de desemparament i d’abandó.

148. En un entorn d’economia de mercat, el creixement tant de l’oferta com de la demanda turística és de difícil regulació. Aquest fet suposa una enorme pressió sobre les iniciatives de control per part dels gestors públics, com és el cas de Ciutat Vella.

149. L’actual regulació de les llicències per als habitatges d’ús turístic, així com la

moratòria en la concessió de llicències hoteleres mentre es revisa l’actual Pla d’Usos, es considera un tema positiu que ha de permetre dissenyar un creixement més sostenible de l’activitat turística a Ciutat Vella. .

150. La creació de la Comissió Turisme a Ciutat Vella, endegada en el marc del Pla Estratègic, esdevé una oportunitat perquè els veïns comparteixin i debatin sobre el turisme; en aquest sentit, la Comissió esdevé una plataforma per proposar mesures i actuacions que afavoreixin un desenvolupament més equilibrat de l’activitat turística.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 154

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Síntesi estratègica D’uns anys ençà, el creixement de l’activitat turística a Barcelona ha convertit la ciutat en una destinació turística de primer ordre a nivell internacional; Barcelona és avui una ciutat turística d’èxit, gaudeix d’un ampli reconeixement i valoració internacional i és desitjada per a molts i diversos tipus de públics. Sens dubte, l’atractiu de Barcelona té a veure amb una multiplicitat d’elements que la fan interessant per a un enorme ventall de segments de demanda, més enllà dels clàssics turistes per motiu d’oci o vacacional. A Barcelona hi vénen visitants de perfil molt plural, diversificats en quant a origen i motivació. La formació, els negocis, la salut, l’esport o la investigació són alguns dels motius que atreuen també, l’estada de visitants a la ciutat. Barcelona com a destinació de turisme urbà deu el seu èxit a la seva capacitat de combinar totes les potencialitats i forces com a ciutat amb altres activitats. De fet, el turisme urbà explota la multiactivitat de la ciutat, la policultura urbana i la multimotivació dels ciutadans i dels visitants. La majoria d’anàlisis i estudis internacionals situen sempre Barcelona en els millors llocs dels rànquings, destacant els seus valors i qualitats en àmbits tan diversos com la qualitat i estil de vida de la ciutat, l’oferta cultural i d’oci, el llegat arquitectònic i monumental, la planta hotelera, l’oferta comercial i de restauració i la seva basta oferta d’equipaments i instal·lacions per al turisme de fires, congressos i convencions. La satisfacció dels visitants acostuma a ser molt positiva en la majoria d’aspectes de la ciutat, i aquest fet dóna crèdit i estímul a l’èxit de la destinació. A més de ser valorada com a ciutat per visitar, Barcelona és apreciada, com dèiem, per la seva qualitat i estil de vida en general, i la imatge associada a la ciutat integra valors com la creativitat, el cosmopolitisme i la innovació, el que la fa desitjada també com a ciutat per viure i treballar. Barcelona disposa d’icones turístiques tradicionals i consolidades que gaudeixen d’un altíssim reconeixement internacional com ara la Rambla, el Park Güell, l’obra de Gaudí i el conjunt antic de la ciutat, però també disposa d’un gran nombre de possibilitats i de recursos potencials que poden incrementar, encara més, l’atractiu de la ciutat, afavorint alhora una desconcentració dels atractius turístics i d’aquesta manera integrar l’activitat turística a més barris i districtes de la ciutat. La planta hotelera de Barcelona ha crescut de manera molt important en les darreres dues dècades, destacant el creixement del 40% experimentat en els darrers 5 anys, passant de 39.000 places a 56.000. La concentració d’establiments hotelers als districtes de Ciutat Vella i de l’Eixample, encara que alta, ha anat disminuint alhora que s’ha produït una lenta però gradual dispersió d’aquesta activitat arreu de la ciutat. Barcelona és una ciutat turística competitiva, i molt sovint és comparada a destinacions turístiques llargament consolidades com París, Roma, Madrid i Londres, totes elles capital d’estat. De fet, Barcelona ha estat una de les ciutats europees que, turísticament, més ha crescut en termes relatius. L’entorn econòmic i sociocultural dels darrers anys ha afavorit la projecció internacional de la ciutat; a més, el desenvolupament d’infraestructures de transport com l’aeroport, el port i l’AVE ha beneficiat el gran creixement de la demanda turística de Barcelona. L’efervescència dels transports low cost a tot Europa, l’increment del nombre de viatges a nivell mundial i la popularització de les estades curtes de cap de setmana en centres urbans han afavorit l’èxit turístic de la ciutat. Pel que fa a la promoció turística, les coses s’han fet bé: des de fa més de 15 anys, Turisme de Barcelona -Consorci públic-privat, conformat per la Cambra de Comerç i l’Ajuntament- ha fet un gran esforç per la promoció i difusió de la imatge de la ciutat, l’atracció de segments específics de demanda i la rendibilització de l’oferta de Barcelona. Tot això s’ha aconseguit

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 155

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

seguint una persistent estratègia de creació, gestió i comercialització de productes que l’han portat a ser pràcticament autosuficient en matèria financera, autogenerant més del 90% del seu pressupost, que el 2008 superava els 30 milions d’euros. Turisme de Barcelona és un model admirat, un exemple de promoció que moltes altres destinacions volen imitar. Tot i així, per afrontar el futur amb garanties, podria ser necessari repensar la seva definició, rol i fonts de finançament tot partint de l’experiència d’èxit acumulada en tots aquest anys. Més enllà de l’estratègia de promoció realitzada, cal no oblidar que l’herència de la imatge dels Jocs del 92, les reformes urbanístiques i l’atractiu general de la ciutat ha contribuït al creixement del turisme a Barcelona. Al 2008, s’estima que a Barcelona van pernoctar més de 10 milions de visitants, essent líder en els segments com congressos, creuers i estades de city break, entre d’altres. El volum d’aquests visitants suposaria una xifra al voltant dels 25 milions de pernoctacions a tot tipus d’establiments, inclosos el que comunament s’anomena “cases de familiars i amics”. Tot això, sense considerar el gran nombre de visitants de dia o “excursionistes” que rep la ciutat al llarg de tot l’any. La magnitud d’aquestes xifres també va associada a una altra dada molt important: l’activitat turística de Barcelona, el 2007, va generar un impacte econòmic proper als 20 milions d’euros diaris -en sectors tan diversos com l’allotjament, el comerç, la restauració, el transport o els equipaments culturals i de lleure, entre d’altres- i va generar més llocs de treball directes que la indústria química, la financera, la immobiliària o l’automoció a tot Catalunya, donant mostra de la seva importància. A més, cal destacar l’important efecte multiplicador per l’economia de la ciutat, on més del 25% dels seus impactes es distribueixen per sectors no directament considerats turístics, així com els importants efectes sobre la resta del país. Més enllà d’entendre el turisme com una font d’ingressos per a la ciutat, la ciutadania també valora aquesta activitat en tant que és element de progrés social i cultural i un estímul per al desenvolupament urbà, la qual cosa afavoreix el dinamisme d’una ciutat plural, cosmopolita i oberta al món. Darrerament, les grans i mitjanes metròpolis de les societats occidentals han apostat per la indústria turística com un dels motors de desenvolupament econòmic i com a element de revitalització del territori. Cada cop més, el turisme està assumint un rol preponderant a les ciutats contemporànies, i en el si d’aquesta dinàmica Barcelona s’ha consolidat plenament com a destinació turística. Les noves infraestructures de transport de Barcelona signifiquen un veritable canvi d’escala. Les contínues millores en marxa a l’Aeroport i al Port de Barcelona i l’arribada de l’AVE estan canviant les dimensions reals de la ciutat, interconnectant-la als principals mercats emissors del món i eixamplant el seu mercat potencial; com a exemple, destacar ja l’actual lideratge del Port en el mercat dels creuers, essent el primer port europeu i de la Mediterrània i el cinquè del món. Els límits territorials i simbòlics de la destinació Barcelona s’han ampliat més enllà de les delimitacions purament administratives de la ciutat. L’extensió de la destinació Barcelona i les relacions de la capital amb les altres ofertes turístiques del territori català i espanyol representen, actualment, una potencialitat a tenir en compte. Pel que fa a la demanda, la pluralitat de perfils és molt alta, fet que afavoreix la desestacionalització de l’activitat al llarg de tota la setmana i al llarg de tot l’any. Barcelona compta amb una gran diversitat de procedències geogràfiques: tres quartes parts de la demanda turística prové de l’estranger, destacant els mercats francès, italià, anglès, alemany i nord-americà. També hi ha una pluralitat de motivacions de viatge: un 55% dels visitants vénen a Barcelona per motius d’oci, un 33% ho fan per motius professionals i un 12% adduint motius personals.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 156

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

El creixement i diversificació de l’oferta i la demanda turística experimentada en el transcurs dels darrers anys ha anat acompanyada de certa inquietud ciutadana, que en un marge relativament curt de temps ha vist com el teixit social, comercial i urbanístic de la ciutat s’ha transformat molt significativament. En aquest context, han emergit opinions crítiques amb el turisme, desaprovant no tant el turisme en ell mateix, sinó la manca de gestió dels seus impactes o simplement la sensació d’abandó. Darrerament, la gran presència de visitants a Barcelona fa evident la necessitat de gestionar els impactes del turisme en el marc d’una nova política turística per la ciutat. Els problemes derivats de la massificació, els processos de transformació de les activitats comercials o els problemes de coexistència i cohabitació en entorns turístics -fonamentalment a la Sagrada Família, el Park Güell i a molts indrets de Ciutat Vella-, són algunes de les complicacions que dificulten l’encaix del turisme a la ciutat. Arran d’aquests malestars i tensions pendents de resoldre, s’han creat certs prejudicis i estereotips al voltant de la figura del turista, de la mateixa manera que s’ha passat a identificar també el turisme com a responsable d’algunes de les problemàtiques de la ciutat. Els conflictes relacionats amb la massificació o estandarització de l’oferta podrien anticipar un cert desgast turístic i podrien convertir-se en un factor de deteriorament de Barcelona, perjudicant la qualitat de vida del ciutadà i malmetent l’experiència del visitant. A més, cal no oblidar que la imatge de Barcelona, com tota imatge turística, és molt susceptible de debilitar-se si els mateixos visitants comencen a tenir males experiències. A part de fer evident la necessitat de gestionar i ordenar l’activitat turística, la manca de conciliació entre ciutadania i turisme s’explica també, en certa manera, per un desconeixement dels seus efectes positius. Es constata l’existència d’opinions bipolaritzades entre l’elogi i la crítica, discursos que han oscil·lat entre l’autocomplaença i el rebuig. La premsa local ha tingut un paper important en una i altra banda d’aquest pèndol, i es pot dir que l’opinió publicada ha quallat en certs col·lectius de la societat barcelonina. No es pot deixar d’esmentar el contrast que existeix entre la imatge percebuda a nivell extern, on Barcelona gaudeix d’una excel·lent valoració, i la mirada de la ciutadania, que sense ni molt menys rebutjar el turisme i els seus beneficis, té una opinió més crítica en relació al seu impacte. Al mateix temps que s’ha anat “encenent” aquesta visió crítica del turisme, una crisi econòmica i financera de magnituds mundials ha fet prendre consciència del valor d’aquesta indústria, una activitat clarament transversal, multisectorial i consolidada a Barcelona. Però el cert és que aquesta crisi econòmica pot canviar moltes coses, tant pel que fa als hàbits dels visitants i les condicions competitives de la ciutat, com l’oferta en general, i aquest fet suposa un nou repte que la ciutat de Barcelona no pot eludir. El turisme ha de ser una cosa de tots, bàsicament perquè el conjunt de la població rep els impactes, tan positius com negatius, que genera aquesta activitat, ja sigui directa o indirectament. Atenent a aquesta premissa, cal encarar el futur tenint clar que el turisme és un projecte compartit i no sectorial; en aquest sentit, cal avançar en una nova idea del que suposa el turisme urbà del segle XXI, i cal fer-ho amb major complicitat ciutadana i institucional. De cara al futur, i després d’uns anys d’eufòria i de fort creixement, s’hauran de replantejar aspectes transcendents com la gestió del turisme, la importància de la pedagogia i la cerca de complicitats, les oportunitats de desconcentració territorial de l’oferta i l’adaptació a la demanda, i la millora de l’activitat en un entorn cada cop més canviant i competitiu, entre d’altres qüestions. Per sobre de tot, Barcelona compta amb capacitat i voluntat per afrontar el futur amb garanties.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 157

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Annex >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>> > Relació de participants > Activitat realitzada > Estudis > Grups de Treball Tècnic > Documenació generada pel Pla Estratègic > Documentació consultada >>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>>

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 158

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Relació de participants

Focus grups Octubre 2008 Joan Abellà Gerent del Poble Espanyol de Barcelona Maria Abellanet Directora general del Grup CETT Jordi Alberich Director general del Cercle d'Economia Ferran Amat Director general de Vinçon Marién André Directora de l’Observatori de Turisme de Catalunya Javier Asensio Director tècnic de Programació de l’ Aj. de Barcelona Jordi Baijet Alcalde de Sitges. FMC Comissió Comerç i Turisme Emma Balseiro Regidora del grup PPC Fausto Berini Director d’Operacions Palau de Congressos Catalunya Josep Bernadas Antropòleg. Director d’Altaïr Lali Biosca Directora executiva de la Fundació Museu Marítim Elsa Blasco Regidora del districte d’Horta-Guinardó Benet Boix Arias Secretari adjunt de la Confederació Catalana de Comerç Eulogi Bordas President de THR, expert en turisme Jordi Borja Geògraf urbanista. Ex-regidor de l’Aj. de Barcelona Ramon Bosch Professor de la UB, expert en turisme Joan Callís Director general Barcelona Guide Bureau (BGB) Joan Cals i Güell Professor de la UAB, expert en turisme Joan Campreciós Coordinador adjunt del Pla estratègic metropolità Carles Capdepadrós Conseller del districte de Sarrià - Sant Gervasi Manel Casals Director d'Expansió del Gremi d’Hotels de Barcelona Josep Andreu Casanovas Director de TEA-Consultur Josep Cerveró Ex director general D.G. Turisme, expert en turisme Pere Chías Secretari del Gremi de Restauració de Barcelona Josep Chías President de Chías Marketing Daniel Cid Professor d’ELISAVA, Vicepresident de FAD Antoni Cintas Director general de l’Hotel Barceló Sants Xavier Civit Ex director general de la D.G. Turisme Josep M. Civit President Taula de Disseny Oriol Clos Arquitecte en cap de l’Ajuntament Barcelona Joaquim Clos Director General de l’Hotel Granados 83 Agustín Cordón Director General de Fira de Barcelona Alfons Cornella Infonomia Salvador Curcoll Director Àrea d’Infrastructures, Cambra de Comerç, Joan A. Dalmau Gerent Prevenció, Seguretat i Mobilitat Aj. de Barcelona Ignasi de Delàs Director de Turisme de Catalunya Albert de Gregorio President del Consell d'Administració de BTV Àngel Díaz Director d’Advanced Leisure Services (ALS) José Antonio Donaire Geògraf, professor de la UdG, expert en turisme Carles Duarte Director de la Fundació Carulla Guillem Espriu Regidor del districte de Gràcia Francesc Fabregat Barcelona Serveis Municipals. Director de Lleure José Antonio Fernández Manrique Secretari general del Consell Econòmic i Social Ramon Folch Socioecòleg, director d’ERF Carme Freixa Districte de Sants-Montjuïc Ricard Frigola Gerent de Promoció Econòmica. Aj. de Barcelona Patrícia Gabancho Periodista i escriptora Isabel Galobardes Membre del Comitè Executiu PIMEC-SEFES Daniel Giralt-Miracle Crític i historiador d'art Ricard Gomà Tinent d'alcalde Ajuntament de Barcelona, J. Miquel Gomis Professor de la UOC, expert en turisme Itziar González Regidora Districte de Ciutat Vella

Josep Anton Grases Director general de TUI Espanya

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 159

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ramon Lamazares President Ass. Amics, Veïns i Comerciants La Rambla Fèlix Larrosa Ex director general de Turespaña i diputat del PSOE Enric Llarch Economista, expert en comerç Joan Antoni Llinares Gerent del MNAC Màxim López Gerent del districte de l’Eixample Francesc López Palomeque Geògraf, professor de la UB Mònica MacKay Manner’s Pablo Martín Dissenyador gràfic Elisabeth Martínez Iberoservice Incentive José Marco ITB Miguel Angel Martín Vicepresident de Districte de Sant Martí Joan Mas Empresari musical Pau Morata Periodista i expert en turisme Jaume Moreno Sánchez Conseller tècnic regidoria Districte Les Corts Gemma Mumbrú Regidora del districte de Sant Andreu Marian Muro Gerent d’ACAV Joan Oliveres Bagués Bagués Joieria Marta Otzet Sagrada Família Enric Pantaleoni Ex-president As. Amics Veïns i Comerciants la Rambla Ramon Parellada Administrador de Senyor Parellada Jordi Penas Director del Museu del FC Barcelona Lluís Permanyer Periodista i escriptor Jordi Portabella Regidor del grup ERC Sònia Recasens Regidora del grup CiU Joan Roca Director del Museu d’Història de Barcelona Glòria Rodríguez Cap del Gabinet de Direcció de l’Aeroport de Barcelona Xavier Roig Gerent de Xavier Roig i Associats, SL Isabel Roig Barcelona Centre de Disseny Joaquim Romeu Membre de la Direcció Federativa CECOT, CC.OO Josep Ros Director de Ros Development & Planning, SL Gloria Sánchez Formació Fed. Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc d'UGT Vicenç Sanclemente Director de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona Pepe Serra Director del Museu Picasso Carmina Solà Morales Directora de Turisme de Sant Ignasi - Ramon Llull Jordi Suriñach Economista, professor de la UB Àlex Susanna Director de la Fundació Caixa Catalunya Robert Torregrossa Director Hotel Juan Carlos I Jordi J. Tresserras Historiador, professor de la UB, expert en turisme Victòria Valls Adjunta Dept. de Relacions Externes, El Corte Inglés Jordi Valls President del Port de Barcelona Josep Francesc Valls Professor d’ESADE, expert en turisme Joan Andreu Verdaguer Adjunt Gerència de Medi Ambient de l’Aj. de Barcelona Dolors Vidal Historiadora d'art, prof. UdG, experta en turisme Miquel Vila Director d’Editur Francesc Vila Comissionat per al Turisme Diputació Barcelona Eulàlia Vintró Professora UB. Ex tinent d'alcalde Aj. de Barcelona Iñaki Viñaspre Director general del Grup Sagardi

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 160

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Qüestionari Turisme i Ciutat Novembre 2008 Josep M. Abad Conseller Grup Planeta Joan Abellà Gerent Poble Espanyol de Barcelona Maria Abellanet Directora General Grup CETT Josep A. Acebillo Arquitecte Josep Adell Conseller Delegat Julià Tours Autocars S.A. Rosa Alarcón Cap Gabinet III Tinent Alcalde Ajuntament de Barcelona Jordi Alberich Director General Cercle d'Economia Pere Alcober Delegat Esports Ajuntament de Barcelona Salvador Alemany Cercle d'Economia Mª Pau Alonso Presidenta d’ APIT (Guies de Catalunya) Josep M. Álvarez Secretari General UGT Ferran Amat Director General Vinçon Marièn André Directora Observatori de Turisme de Catalunya Carmen Andrés Regidora Districte Nou Barris Salvador Anton Professor URV expert en turisme Josep Antòn Rojas Promoció, Turisme Vacacional i Esports. Turisme de Barcelona Ramon Arcarons Professor Dret. CETT Javier Asensio Director Tècnic de Programació Ajuntament de Barcelona Jordi Bagó Conseller delegat de Grup SERHS Jordi Baijet Alcalde de Sitges. FMC Comissió comerç i turisme Oriol Balaguer Director General Ports i Aeroports-Generalitat Josep Manel Ballester RACC Viatges Emma Balseiro Regidora Grup PPC Ricard Barrera Gerent Institut Municipal Paisatge Urbà Joan Barril Escriptor i periodista Fausto Berini Director Operacions Palau de Congressos de Catalunya Antoni Bernabé Director general de Turespaña Pep Bernadas Antropòleg. Director Altaïr Dolors Besa Cap Gabinet I Tinent Alcalde Ajuntament de Barcelona Domènec Biosca Director Aceptur Lali Biosca Directora Executiva Fundació Museu Marítim Anna Birulés Economista, ex-Ministra Manel Blasco Gerent Consorci Educació de Barcelona Elsa Blasco Regidora Districte Horta-Guinardó Oriol Bohigas Arquitecte. President Ateneu. Benet Boix Arias Secretari Adjunt Confederació Catalana de Comerç Lluís Bonet Economista Prof. UB. Màster Gestió Cultural Eulogi Bordas President THR, expert turisme Jordi Borja Geògraf urbanista, professor UOC Ramon Bosch Prof. UB, expert turisme Xavier Bru de Sala Escriptor Anna Cabré Demògrafa, professora UAB Joan Callís Director General Barcelona Guide Bureau (BGB) Joan Cals Güell Prof. UAB, expert turisme M. José Calvo Secretària Consell Ciutat Sixta Cambra R. Club Tenis Barcelona Jordi Campillo Gerent Medi Ambient, Aj. de Barcelona Joan Campreciós Coordinador Adjunt del Pla Estratègic Metropolità Josep Camps Director Comercial Artyplan Jordi Canals Director IESE Carles Cantó IMG Carmen Canut Directora General Book Style Carles Capdepadrós Conseller Districte de Sarrià-Sant Gervasi Juli Capella Arquitecte Xavier Carbonell Director Gerent de la Cambra de Comerç Francisco Carnerero President ACAV. Excellence Tours. Jordi William Carnes III Tinent d’Alcalde. Ajuntament de Barcelona

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 161

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Màrius Carol Periodista Carles Carreras Professor Geografia. UB Ignasi Carreras Prof. ESADE. Ex Director Intermón Manel Casals Director d'Expansió Gremi Hotels Josep Andreu Casanovas Director TEA-Consultur Manel Casanovas Màrketing, esdeveniments i Nous Programes Xavier Casas President GISA. Ex Tinent d'Alcalde Aj.de Bcn Enric Casas Direcció de Comunicació Ajuntament de Barcelona Albert Castellón Director General Moritz Manuel Castells Sociòleg, professor UOC Antonio Catalán Hoteler, fundador AC i NH Josep Cerveró Expert en turisme. Ex Director General de Turisme Josep Chías President Chías Marketing Pere Chías Secretari del Gremi de Restauració de Barcelona Daniel Cid Prof. ELISAVA. Vicep. FAD Antoni Cintas Director General Barceló Hotel Sants Xavier Civit ExDirector General de Turisme Josep M. Civit President Taula de Disseny Marta Clari Gerent ICUB Jordi Clos President Gremi d’Hotels de Barcelona. Joan Clos Ex Alcalde Barcelona Oriol Clos Arquitecte en cap Ajuntament Barcelona Joaquim Clos Director General Hotel Granados 83 Pilar Conesa Gerent Org. i Sistemes d'Informació Aj. de Barcelona Lucía Conte Itinera Plus Agustín Cordón Director General Fira de Barcelona Alfons Cornella Infonomia Joan Coscubiela Advocat, ex Secretari General CC.OO Catalunya Enric Crous Estrella Damm Manel Cruz Filòsof. Director revista Barcelona Metròpolis Mediterrània Àlex Cruz Director General Clikair Rosa M. Cullell Directora CCMA, ex Coord. Com. Prospectiva PEMB Salvador Curcoll Director Àrea infraestructures Cambra de Comerç Gerard Cutal Gerent Illa Diagonal Montserrat Daban Dir. Comercial. i Rel. Externes de la Fundació Biocat Joan A. Dalmau Gerent Prevenció, Seguretat i Mobilitat Aj. de Barcelona Ignasi de Delàs Director Turisme de Catalunya Albert de Gregorio President del Consell d'Administració BTV Manuel Delgado Antropòleg. Professor UB Àngel Díaz Director ALS Advanced Leisure Services José A. Donaire Geògraf. Professor UdG, diputat Parlament Carles Duarte Director Fundació Carulla Carles Duran Galeria Senda. Festival Loop Pere Duran Director General Turisme de Barcelona Assumpta Escarp Regidora Districte Eixample Jordi Espelt Conseller Delegat H10 Guillem Espriu Regidor Districte Gràcia Joan Estapé FEGRAM Francesc Fabregat Barcelona Serveis Municipals. Director de Lleure Luís Falcón Arquitecte. Associació Intelligent Coast Gaietà Farràs President Gremi de Restauració Eva Fernández Presidenta FAVB José Antonio Fernández Secretari General Consell Econòmic i Social de Barcelona Jordi Ferrer Tourism & Leisure Glòria Figuerola Gerent Acció Social i Ciutadania Ajuntament de Barcelona Xavier Fina Consultor cultural ICC Miquel Flamarich BFC Consultors Ramon Folch Socioecòleg. Director ERF Carme Freixa Regidoria Districte Sants-Montjuïc. Usos del Temps Ricard Frigola Ex- Gerent de l’Àrea de Prom. Econòmica. Aj. de Barcelona Patricia Gabancho Periodista i escriptora

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 162

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Carles Gaig Xef Núria Galán Vicepresidenta Consell Ciutat. Presidenta Consell Joventut Beth Galí Arquitecta. Presidenta FAD Isabel Galobardes Membre Comitè Executiu PIMEC-SEFES Benito García Gerent de Benito Esports Albert García Espuche Historiador, Director Científic Born Airy Garrigosa Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona Vicenç Gasca President Fòrum Barcelona Comerç (Sant Antoni Comerç) Joan Gaspart President Comitè Executiu Turisme de Barcelona José Gaspart Bueno Vicepresident Hotels HUSA Carme Gibert Cap Gabinet Alcaldia Ajuntament de Barcelona Carles Giner Secretari Consell de Cultura Salvador Giner Sociòleg. President Institut d’Estudis Catalans Daniel Giralt-Miracle Crític i historiador d'art Jordi Giró Vicepresident FAVB Ricard Gomà Tinent d'Alcalde Ajuntament de Barcelona. J. Miquel Gomis Prof. UOC, expert turisme Ramon Gomis Metge Hospital Clínic Josep González PIMEC Comerç Itziar González Regidora Districte Ciutat Vella Albert González Fòrum Ciutat Comerç. Dir. Serveis de Comerç i Consum Jose González Navas Gerent xarxa de vendes de RENFE Alejandro Goñi Vicepresident Consell Ciutat. PIMEC Josep Anton Grases Director General TUI Espanya Jordi Gual Subdirector General La Caixa. Responsable d'Estudis Pau Guardans Grand Hotel Central Gabriel Guilera Comunicació i Qualitat Turisme de Barcelona Juan Carlos Guzman Assegurances Europe Assistance Bruno Hallé Magma Pau Herrera President Barcelona Centre de Disseny Joana Homs Adjunta de Direcció. Turisme de Barcelona Thierry Igonin Residencies Estudiantils S.A (R.E.S.A) Xavier Illa Conseller Delegat Hoteles Hesperia, S.A Jordi Inglés Director Regional Aspro-Ocio i Dir. G. Aquàrium Barcelona Sara Jarruieta Districte Sant Gervasi - Sarrià Gabriel Jene La Mallorquina Juan Julià Blanch Hotel Axel Ramon Lamazares President Associació d'Amics Veins i Comerciants Rambla Joaquim Larrea Arquitecte. President ARQUINFAD Fèlix Larrosa Ex Director General Turespaña i Diputat PSOE David Leánez Informàtica i Noves tecnologies Turisme de Barcelona Enric Llarch Economista, expert comerç Joan Antoni Llinares Gerent MNAC Amancio López Hotusa Maxim López Gerent Districte Eixample Francesc López Palomeque Geògraf, Professor UB Carlos Losada Director d’ ESADE i President de Click-air Mònica MacKay Manner’s Rosa M. Malet Directora Fundació Miró Pasqual Maragall Ex Alcalde Barcelona Roger Marcet Director Consorci Museu Marítim José Marco ITB Paz Marrodan Triangle Postals Miquel Martí Conseller Delegat Empresa Casas, S.A Jordi Martí Delegat de Cultura Ajuntament de Barcelona Josep Maria Martí Director de Sarbus Josep M. Martí i Bonet Delegat Pastoral Patrimoni Cultural Esperança Martí i Salís Fundació Puigvert Pablo Martín Dissenyador gràfic Miguel Angel Martín Vicepresident Districte Sant Martí Daniel Martínez President Adetca. Focus

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 163

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Elisabeth Martínez Iberoservice Incentive Raimon Martínez Fraile Conseller AC Hotels. Ex Secretari General de Turismo Joan Mas Empresari musical Ferran Mascarell Conseller RBA-Audiovisual, Ex Conseller Cultura Gabriel Masfurroll President USP Hospitals Ramon Masià Administrador Cons. y Abogados Asociados Masià Tejeiro Ramon Massaguer Gerent Urbanisme i Infrastructures Ajuntament de Barcelona Manel Mata Director General de Acciona-Trasmediterránea Josep Mateu Director General RACC Xavier Mena Economista, professor ESADE Joaquim Mestres President APARTUR Xavier Miralles Director Museu Sagrada Família Joan Molas Conseller H10 i President CEHAT Fabien Mollet Melon District Josep M. Montaner Arquitecte. Professor UPC Montse Moragas Direcció General Grup Laie Imma Moraleda Regidora Districte Sants-Montjuïc Pau Morata Periodista i expert en turisme Jaume Moreno Conseller tècnic Regidora Districte Les Corts Gemma Mumbrú Regidora Districte Sant Andreu Marian Muro Gerent ACAV Marc Murtra Gerent Educació, Cultura i Benestar Aj. de Barcelona Francesc Narváez Regidor Districte Sant Martí Andrés Naya Consell Direcció Revista El Carrer Ramon Nicolau Comissionat Participació Ciutadana Pedro Nueno Professor IESE Maite Ocaña Directora MNAC Joan Oliveres Bagués Joieria Marta Otzet Sagrada Família Santiago Pagès Barcelona ciutat de compres, Turisme de Barcelona Enric Pantaleoni Associació d'Amics VeÏns i Comerciants Rambla Ramon Parellada Administrador Senyor Parellada Joan Enric Parellada Mossèn de la Abadia de Montserrat David Peguero Responsable de consultoria CETT Guillem Peiró Gerent Fundació Tàpies Jordi Penas Director Museu del Barça Francesca Perdiguero Mitjans de Pagament. Caixa Catalunya Abel Pérez Administració i Organització, Turisme de Barcelona Teresa Pérez Publicacions, Turisme de Barcelona Lluís Permanyer Periodista i escriptor Jordi Pintó El Corté Inglés, Director Relacions Externes Josep Miquel Piqué Conseller Delegat 22@ Josep Piqué President Vueling, exMinistre Xavier Pitarque Consignatari Juan Porcar R.P.M. Racyng Jordi Portabella Regidor, president Comissió de Promoció Econòmica Ramon Praderas Director Circuit de Catalunya Ramon Prat Director ACTAR. Comissari Centre Disseny HUB Llorenç Prats Antropòleg. Professor UB expert en Turisme i Patrimoni Mauricio Prieto Director General E-dreams Sara Puig Directora Fundació Gòdia Andreu Puig Gerent Municipal Ajuntament de Barcelona Fermí Puig Director Drolma Sergi Pujalte Gerent Institut Barcelona Esports Oriol Pujol Dir. General Fundació Pere Tarrés Daniel Quer Director Grup de restauració Paradís. Pilar Rahola Periodista. Ex Tinenta d'Alcalde Aj. de Bcn Josep Ramoneda Filòsof. Director CCCB Sònia Recasens Regidora Grup CiU Albert Recio Vicepresident FAVB Ramon Rexach Director Serveis Corporatius Cambra de Comerç de Barcelona

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 164

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ricard Robles Codirector Sónar Joan Roca Director Museu Història de la Ciutat Manuel Roca Atrápalo.com Miquel Roca Junyent President Societat Econòmica Barcelonesa Amics del País Toni Rodriguez Director de Intermedia Glòria Rodríguez Cap Gabinet Direcció Aeroport de Barcelona Verònica Rodríguez Publicitat i Patrocini Turisme de Barcelona Xavier Roig Gerent Xavier Roig i Associats S.L. Isabel Roig Barcelona Centre de Disseny Joaquim Romeo Membre de la Direcció Federativa CECOT, CC.OO. Josep Ros Director Ros Development & Planning SL Joan Rosell President Foment del Treball Nacional Enrique Rovira-Beleta Arquitecte. Consultor d'accessibilitat Guerau Ruíz Advocat Carles Ruíz Novella Diputat Turisme i Alcalde de Viladecans Jordi Sánchez Prof. UAB. Director Fundació J. Bofill Montserrat Sánchez Regidora Districte Les Corts Glòria Sánchez Formació Fed. Comerç, Hostaleria, Turisme i Joc d'UGT Vicenç Sanclemente Director Premsa Ajuntament de Barcelona Lluís Sans President Barcelona Shopping Line Romina Sans Serveis d' Atenció al Turista. Turisme de Barcelona Francesc Santacana Coordinador General Pla Estratègic Metropolità Manel Sebastián Director Gral. Travel Partners Maria Segarra Directora comerç, turisme i serveis Cambra de Comerç; Narcís Serra Ex Alcalde Barcelona Pepe Serra Director Museu Picasso Bibiana Serra Gat Acomodation Rafael Serra President UCAVE. Director General Temps d'Oci Montserrat Serret Barcelona Centre Universitari Albert Grau Soci Magma Turisme Carmina Solà Morales Directora de Turisme de Sant Ignasi-Ramon Llull Andreu Soldevila Conseller Delegat Majestic Santiago Soteras President Barcelona Gastronomia Joan Subirats Sociòleg, prof. UAB IGOP Marina Subirats Sociòloga. Ex Tinenta d'Alcalde Aj. de Bcn Jordi Suriñach Economista, prof. UB Àlex Susanna Director Fundació C. Catalunya Miquel Tàpies Director Fundació Tàpies Jordi Ten Publintur, Gerent de Grup SERHS Mònica Terol Productes turístics. Turisme de Barcelona Ole Thorson Associació Catalunya Camina Roser Tiana Directora General Interprofit Robert Torregrossa Director Hotel Juan Carlos I Joan Torrella Dir. Programes Estratègics. Prom. Econòmica. Aj. Barcelona Joan Torres President de FGC Yolanda Torres Directora General de Equipo Singular Jaume Tort Barcelona Centre Mèdic Ramon Tremosa Economista, professor UB Jordi J. Tresserras Historiador, prof. UB, expert en turisme Josep M. Trias Dissenyador gràfic Trias-Quod Joan Tugores Economista, professor UB Marisol Turró Sercotel Manel Valenzuela Hotel Catalonia Jordi Valls President Port Barcelona Victòria Valls El Corté Inglés, adjunta Departament Relacions Externes Josep F. Valls Prof. ESADE, expert turisme Ivan Vega Hosteltur Alfonso Vegara President Fundación Metropoli Montserrat Vendrell Directora Fundació Biocat Joan Andreu Verdaguer Adjunt Gerent Medi Ambient, Aj. de Barcelona Dolors Vidal Historiadora de l'Art, prof. UdG, experta en turisme

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 165

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

André Vietor Director Viajes Iberia Congresos Barcelona Francesc Vila Comissionat per a Turisme Diputació Barcelona Joaquim Vila Director Vila Vinateca Miquel Vila Director Editur Joan Carles Vilalta Director General de Turisme. Generalitat de Catalunya Eulàlia Vintró Professora UB. Ex Tinenta d'Alcalde Aj. de Bcn Iñaki Viñaspre Director General Grup Sagardi Rosa Virós Presidenta Consell Econòmic i Social de Barcelona Enric Vives Boulevard Rosa Jorge Wagensberg Director àrea Ciència La Caixa Rafael Zarza Director General Avantgrup

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 166

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Comissions Març - juny 2009 Presidents Comissions de treball President Comissió Anna Birulés Turisme i Negocis Xavier Civit Restauració Joan Coscubiela Turisme i Cultura Carles Duarte Barcelona Capital de Catalunya Isabel Galobardes Allotjament Pau Herrera Intermediació Raimon Martínez Fraile Comerç Ferran Mascarell Àrees i Icones Turístiques Carles Ruíz Novella Entorn Metropolità Marina Subirats Ciutat Vella Jordi Valls La Barcelona dels Districtes Relators Comissions de treball Relator Comissió Salvador Anton Clavé Barcelona Capital de Catalunya Carles Carreras Comerç Ángel Díaz Intermediació Xavier Fina Turisme i Cultura Miquel Flamarich Turisme i Negocis Albert Grau Allotjament Enric Llarch Entorn Metropolità Francesc López Palomeque Àrees i Icones Turístiques David Peguero Restauració Josep Ros La Barcelona dels Districtes Participants Comissions de treball Joan Abad Subdirector General d'Ordenació Turística. D.G. Turisme Joan Abellà Gerent MACBA Ruth Abellán Directora Hotel Melià Barcelona Maria Abellanet Directora General del Grup CETT Salvador Albuixech Vicepresident de la Fundació Barcelona i Comerç Mari Pau Alonso Presidenta APIT Guies Josep Altayó Santuari de Montserrat Dolors Álvarez Gerent Associació Amics de la Rambla M. José Antó APIT Guies Luís Antoja President AVASA Virginia Ariño Directora de Marketing. AC Hotels Fèlix Arnald Àrea de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona Montserrat Arnau Patronat de Turisme de Sitges M. José Arteaga Consellera PSC, Districte Ciutat Vella Pepa Aymamí Fundació Institut Català de la Cuina Jordi Bagó Director general CEO, Serhs Bàrbara Baigol Consellera Tècnica Districte de Ciutat Vella Jean-Claude Balanós Director d'Operacions Ibis, Etap i Formule 1 España Enric Barquets Direcció de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 167

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Montse Basora Iniciativa emprenedora. Barcelona Activa Dolors Batallé Patronat Costa Brava Lluís Blancafort Director d'Àrea d'Organització. Pimec Maria Bohigas Cap Estudis Estratègics Barcelona Regional Benet Boix Confederació de Comerç de Catalunya Lluís Bonet Professor d'Economia de la Universitat de Barcelona Eduard Bosch Gremi d'Hotels de Barcelona. Marketing Narcís Bosch Director Consell de Cambres de Catalunya Ramon Bosch Professor UB Anna Cristina Brutfcher Luis Vuitton Joan Callís Director General Barcelona Guide Bureau Joan Cals i Güell Professor UAB Joaquim Calvo Cercle del Liceu. Consell de Ciutat Carles Campdepadrós Tècnic. Districte Sarrià- St. Gervasi Joan Campolier Fund.Turística de Sta. Susanna Joan Campreciós Coordinador Adjunt del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona Alfons Cànovas Fraternitat Associació Cultural Barceloneta Clara Carbonell Coordinadora de l'Àrea de Turisme de l'Ajuntament Castelldefels Joan Carpio Conseller Tècnic Districte Sant Martí Sergio Carrascosa Investment Director de Reig Capital Josep Maria Carreres Director de Serveis d'Ordenació Urbanística AMB Manel Casals Director General del Gremi d'Hotels de Barcelona Eusebi Casanelles MNATEC Terrassa Josep Andreu Casanovas Tea - Cegos Consultur Manel Casanovas Director de Nous Productes Turístics. Turisme de Barcelona Maria Casas Taula del Raval Josep Cerveró Consultor Neus Chas Districte Ciutat Vella Pere Chias Secretari del Gremi de Restauració Daniel Cid Vicepresident FAD Antoni Cintas Director Hotel Barceló Sants Marta Clari Gerent ICUB M. Lluïsa Coll Barnacentre Iolanda Collboni Consellera Tècnica Districte Gràcia Rubén Costa Conseller ICV-EUiA, Districte Ciutat Vella Emili Cota Plataforma d'entitats i veïns de la Ribera Marta Cots Consell de la Joventut. Consell de Ciutat Alfonso Cuadrillero Gerent UCAVE Marta De Castro Ajuntament de Sant Cugat Ignasi De Delàs Director General de Turisme de Catalunya Luciana De Oliveira Responsable Turisme, CC.OO Unió del Barcelonès Joaquim De Toca MUJI Martí Domènech Coordinador de Parcs Naturals. Diputació de Barcelona Pere Duran Director General de Turisme de Barcelona Mercè Escrich Cap d'Àrea del Registre de Turisme David Escudé I Tinència Alcaldia. Comitè Territorial Maria José Escudero Directora de Vendes i Marketing Hotel Arts Rosa Maria Esteva Grup Tragaluz Toni Estopà Delegat per a La Rambla. Districte de Ciutat Vella Enric Estrenjer Consell de Ciutat Francesc Fabregat Barcelona Serveis Municipals de Lleure Gaietà Farràs President del Gremi de Restauració Ricard Fayos Director Tècnic d'Urbanisme i Infrastructures. Aj. Barcelona Pietro Ferrari ACIB Barceloneta Jaume Font Subdirector General de Programació. D.G. Turisme Xavier Font Cap de l'Oficina Tècnica de Turisme. Diputació de Barcelona Fabiano Fontanelle Director Congressos. WTC Jordi Fornés Conseller Tècnic. Districte Horta-Guinardó. Ajunt. Barcelona Miquel Àngel Fraile Consell de Gremis Sònia Frias Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona Eva Gajardo Federació de Comerç. UGT

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 168

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pere García Avantgrup Lídia García Directora Gestió del coneixement Medi Ambient. Aj. Barcelona Benito García Deportes Benito Airy Garrigosa Directora Barcelona Convention Bureau. Turisme de Barcelona Vicenç Gasca Consell Ciutat i Comerç Joan Gaspart Bueno Director General Husa Restauració Rosa Gil Consell de Ciutat Carles Giner Secretari Consell de Cultura ICUB Jordi Giró Vicepresident FAVB. Consell de Ciutat Reme Gómez Associació de Veïns Gòtic Joan Miquel Gomis Professor de Universitat Oberta de Catalunya Albert González Director de Comerç i Consum. Ajuntament de Barcelona Enric González Milà Cap Àrea de Planificació Turística, Generalitat de Catalunya Iñaki Gorostiaga Director Escola Superior de Restauració i Hostalatge Josep Antón Grasés Director General de TUI España Gabriel Guilera Director de Comunicació i Qualitat. Turisme de Barcelona Sandra Gutiérrez Directora de Promoció, Prevenció i Participació. Dist. S. Andreu Antonio Hermosilla Director General DMC Joana Homs Adjunta a Direcció. Turisme de Barcelona Sílvia Huerto CC.OO. Consell de Ciutat Francesc Iglésies Assessor Conselleria DIUE.Generalitat de Catalunya Rafael Isun Onlytouristmanagers.com Elisabeth Jiménez Consellera PP Rosa Maria Jubert Konciti Viajes Ramon Lamazares Amics de La Rambla Enric Lambies Urbanisme. Ajuntament de Barcelona Antoni Laporte Director d'Artimetria César Latrilla Director d’Explotació. Prats Fatjó catering & services Luís Llorca Director General de Global Refund Emília Llorca Presidenta Associació l'Òstia de la Barceloneta Ángel López Director de serveis de Mobilitat. Ajuntament de Barcelona Mònica Mackay Manner's Mònica Madrigal Barcelona Activa Carles Maggi Conseller Districte Gràcia Tirso Maldonado Socialtec Ramon Maltas Director d'Operacions i Explotació del Circuit de Catalunya José Marco ITB Viatges Noèlia Marín UGT Catalunya Rosa Marín Cambra de Comerç Jordi Martí Traveltec Jaume Martí CC.OO. Unió Comarcal Barcelonès José Maria Martínez ABACCO Ricard Martínez Regidor President Districte de Gràcia (ERC) Daniel Martínez President d'ADETCA Sílvia Martino Alerm Barcelona on-line Maria Mas Presidenta Associació de Veïns del Casc Antic Anna Mata Cap del serveis de Comerç i Turisme. Ajuntament de Terrassa Alberto Mejías Plataforma d’entitats i veïns de la Ribera Joaquim Mestre Apartaments Inside-Bcn Àngel Mestres Director General Trànsit Projectes José Milán President Viajes Pacífico Carme Miró Directora d'Apple Tree Communications Paz Molinas Gerència de Seguretat i Mobilitat. Ajuntament de Barcelona Xavier Moncayo Diputació de Lleida Montse Moragas Directora General Laie Pau Morata Professor Màrketing Turístic Jaume Moreno Conseller Tècnic. Districte de Les Corts Sergio Moreno Coordinador Observatori de Comerç. UB Gemma Mumbrú Regidora de Sant Andreu Isabel Muntané Cap de Comunicació, Districte de Gràcia Marian Muro Gerent de l'ACAV

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 169

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Joan Ramon Muset Cap de Llicències de Districte de l'Eixample Olga Navarro ITB Viatges Pere Nieto Conseller Tècnic Districte d' Horta - Guinardó Josep Oliveras Catedràtic Geògrafia. URV Joan Oller President Associació de Gestors Culturals Anna Omedes Directora Museu de Ciències Naturals de Barcelona Enric Ortíz Director Administració i Finances. Fundació Catalana Recerca Fernando Osorio Gremi d'Hotels de Barcelona Santiago Pagès Barcelona, Ciutat de Compres. Turisme de Barcelona Roger Pallarols Comissionat de Comerç i Pimes. Ajuntament de Barcelona Malco Par Director General Hotel Majèstic Núria Paricio Fundació Tot Raval Teresa Pérez Publicacions, Turisme de Barcelona Montse Pérez Gerent Unitat de GestiódeTransports de l'Oci. TMB Núria Pey Consellera Tècnica. Districte Sants-Montjuïc Josep Miquel Piqué Conseller Delegat 22@. Ajuntament de Barcelona Victòria Planas Associació Cruïlles Jordi Prat Delegat d'Actuacions Ferroviàries, Ministeri de Foment Llorenç Prats Professor Antropologia Universitat de Barcelona Francesc Puigdomènech Cap Programa Espai Públic i Prevenció. Ciutat Vella Eduard Ramia Representant Grup CiU Sònia Recasens Regidora Grup CiU David Riba Apartur (Habitat Apartaments) Maria Ribas Cap de Comunicació CCCB Joan Ramon Riera Conseller Tècnic Districte de L'Eixample Joan Roca Director Museu d'Història de Barcelona Jordi Roca Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona Manuel Roca Director General Atrápalo Verònica Rodríguez Marketing i Publicitat. Turisme de Barcelona Josep Anton Rojas Director de Promoció i Turisme Vacacional. Turisme Barcelona Xavier Roman Conseller ERC, Districte Ciutat Vella Joaquim Romeo CC.OO. Resp. Federació de Comerç i Hostaleria Barcelonès Joan Romero Director de Vendes Internacionals. Port Aventura Màrius Rubert Director de Promoció Econòmica Internac. Ajunt. Barcelona Carmina Ruiz Districte Ciutat Vella Manel Ruíz President AA.VV. Sagrada Família Aida Ruíz UGT Catalunya Yolanda Saguar APIT Guies Ivan Saldaña Gat Hotels Glòria Sánchez UGT. Secretària Formació de Fed. CHTJ Anna Sánchez Oficina de Promoció Turística. Diputació de Barcelona Enric Sánchez Eix del Raval Josep Maria Sancliments Crític Gastronòmic "de 5 a taula" Romina Sans Serveis d'Atenció al Turista. Turisme de Barcelona José Miguel Sanz Secretari General UCC (Unió de Consumidors de Catalunya) Maria Segarra Directora de Comerç, Turisme i Serveis. Cambra de comerç. Carme Segura Directora del Castell de Montjuïc Xavier Sellarés Assessor de CiU Rafael Serra President UCAVE Pepe Serra Director Museu Picasso de Barcelona Rafael Serra Federació Comerciants de Sant Pere Gemma Serradell Veïns defensa Vell Gòtic Montserrat Serret Gerent Barcelona Centre Universitari Carme Servitje Mauri Joan Manuel Sevillano Gerent Fundació Gala - Salvador Dalí Maria Victòria Silberstein Cambra de Comerç Àngels Simarro Presidenta Associació de Veïns de la Barceloneta Albert Solà Director Unitat de Turisme i Muntanya Daniel Solé Subdirector General Patrimoni Cultural. Dep. Cultura Generalitat Consol Soler Regidora. Ajuntament de Badalona Carmina Solsona Semfic-Col·legi de Metges

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 170

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

José Suárez CC.OO. Unió Comarcal del Barcelonès Jordi Táboas Director de Granollers Mercat Pasqual Tarrason Amics de la Rambla M. Àngela Taulé Directora del Museu Egipci Mònica Terol Directora de Productes Turístics. Turisme de Barcelona Lídia Torné Consellera Convergència i Unió, Districte Ciutat Vella Jordi Torrades Gerent d'Institut Municipal de Mercats Robert Torregrossa Director Hotel Rey Juan Carlos I Joan Torrella Director Coordinació i Programes. Promoció Econ. Aj. Barcelona Enric Torrellas Director d’Inspecció i Llicències. Ajuntament de Barcelona Joaquim Torres President Associació de veïns La Salut Josep Maria Torres Gerent del Gremi de Restauració de Barcelona Jaume Tort Barcelona Centre Mèdic Jesús Turmo Garuz Districte de Nou Barris Victòria Valls El Corte Inglés Lola Veciana Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya Joan Andreu Verdaguer Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona Dolors Vidal Professora d'Història d'Art. UdG Francesc Vila Comissionat de Turisme. Diputació de Barcelona José Maria Vila Director General Keytel Elisabeth Vilalta Comertia Joaquim Vilanova Director de Pimec Comerç Josep Vilches Vicepresident ACIB Barceloneta Carmen Zapata Gerent ASAAC Pablo Zubicaray President Apartur

Grups de Treball Tècnic Juny - octubre 2009 Maria Abellanet Directora General del Grup CETT Elena Aguarta AUDICA. Entitat Pacte Jordi Alemany Intendent Guàrdia Urbana Enric Barquets Departament Operacions. Aj. de Barcelona Joan Batlle Org. i Sistemes Informació. Aj. de Barcelona Pascual Bayarri Cap de Projectes del CESB Antoni Blanco Intendent Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra Benet Boix Consell de Gremis. Entitat Pacte Bonaventura Bosch Federació Catalana de Ciclisme. Entitat Pacte Manel Casals Gerent del Gremi d’Hotels de Barcelona Mercé Chacon Fundació Barcelona Formació Professional José Vicente Costa Transprime. Entitat Pacte Ángel Díaz Director Advanced Leisure Services Wilbor Domínguez Director de Publicitat. Edreams Rafael Espejo Fed. Comerç, Hosteleria i Turisme de CC.OO Lourdes Esteban Directora de Formació i Ocupació de PIMEC Joan Estevadeordal Barcelona Camina. Entitat Pacte Montse Farré Directora Procom Jose A. Fernández Secretari General del CESB Miguel Ángel Fraile Secretari Gral. Consell de Gremis de Comerç Isabel Galobardes Membre Comitè Executiu Pimec- Sefes Gemma García Tècnica de Prevenció. Ajuntament de Barcelona Albert González Directors Serveis Comerç. Ajuntament de Barcelona Irene González Jofre Cambra de Comerç de Barcelona. Entitat Pacte Iñaki Gorostiaga Dir. Escola Superior de Restauració i Hostalatge Pau Herrera President del Barcelona Centre Disseny Joana Homs Adjunta a Direcció de Turisme de Barcelona Rosa Huertas Directora de Formació del Gremi de Restauració Tomàs Iglesias Saba Aparcaments. Operador

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 171

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

José Jiménez Lacasta Comisario Jefe del Cuerpo Nacional de Policia Josep Ma. Lahosa Director de Serveis de Prevenció. Ajuntament de Barcelona M. Eugènia Leal Federació d’Hostaleria de UGT de Catalunya David Leanez Dir. Web, informàtica i noves tec. Turisme de Barcelona Àngel López Director de Mobilitat. Ajunt. de Barcelona Carlos López Direcció de Mobilitat. Ajunt. de Barcelona David Marrodán Travel Industry Manager. Google Miguel Ángel Martín Institut Metropolità del Taxi. Entitat Pacte Jose Antonio Martín Director Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona Santiago Martín Barnacentre Joan Mateu President Fundació Barcelona Comerç Oriol Miralbell Professor UOC Miguel Ángel Moll Doymo – Desarrollo, Organización y Movilidad Juan Montaño Telvent Tráfico y Transportes Jaume Munné Transprime. Entitat Pacte Marian Muro Gerent Associació Catalana d’Agències de Viatges Mercè Navarro Pacte per la Mobilitat. Ajunt. de Barcelona Luciana de Oliveira Unió CC.OO del Barcelonès Roger Pallarols Comissionat Alcaldia Pime. Ajuntament de Barcelona Santiago Pagès Barcelona Ciutat de Compres. Turisme de Barcelona Maite Pérez IERMB. Entitat Pacte Abel Pérez Dir. Admin. i Finances de Turisme de Barcelona Meritxell Pineda IDES Institut Estudis de la Seguretat. Entitat Pacte Anna Plantada Direcció de Relacions Externes i Qualitat. Ajunt. de Barcelona José A. Rodríguez Inspector Jefe del Cuerpo Nacional de Policia Víctor Rodríguez Telvent, Tráfico y Transportes Toni Roig BSM, Barcelona Serveis Municipals Quimet Romeo Federacio Comerç, Hostaleria i Turisme de CC.OO Joaquim Rosich Escola d’Hostaleria i Turisme de Barcelona Joana Sánchez Presidenta Muchoviaje / Planeta; Hemisferio Lali Sanmartí Direcció de Relacions Externes i Qualitat. Ajunt. de Barcelona Maria Segarra Dir. comerç, turisme i serveis. Cambra de Comerç Ramon Seró ATM, Autoritat Transport Metropolità Raimon Serret Procom Vicenç Tarrats Comissió Executiva del CESB. CC.OO del Barcelonès Manuel Tena AUDICA. Entitat Pacte Joan Vilalta Foment del Treball. Entitat Pacte Joaquim Villanova PIMEC Comerç. Entitat Pacte Sergi Vinyals OCUC. Entitat Pacte Rosa Virós Presidenta del CESB Clara de Yzaguirre Pacte per la Mobilitat. Aj. de Barcelona

Taula Tècnica Municipal Turisme i Ciutat President Andreu Puig Gerent Municipal Secretari Joan Torrella Promoció Econòmica Membres Enric Barquest Serveis de Mobilitat Ricard Fayos Urbanisme Jesús Hernando Guàrdia Urbana Mònica Martorell Comunicació Corporativa i Qualitat Toni Puig Educació, Cultura i Benestar Carmina Ruiz Districte de Ciutat Vella

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 172

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Xavier Suñol Promoció Econòmica Enric Torrellas Llicències i Inspecció Joan Andreu Verdaguer Medi Ambient Alba Vidal Coordinació Territorial

Consell de Ciutat Comissió de Treball pel Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona President Comissió Alejandro Goñi Víctor Albert Carlos Aledo Joaquim Calvo Carles Carreras Maria Elisa Casanova Carles Duarte Pere Duran Enric Estrenjer Jordi Farriol Modest Garcia Vicenç Gasca Rosa Gil Jordi Giró Antoni Navarro Jacint Ribas Elisenda Rius Maria José Rozas Manuel Ruíz Enric Sánchez Xavier Sallarés Vicens Tarrats Roser Vallhonesta Secretària Comissió M. José Calvo

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 173

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Activitat realitzada Presentacions, reunions, entrevistes, rodes de premsa, sessions de treball i activitats de participació del Pla . Roda de premsa de presentació del Pla Estratègic. 23 de juliol 2008

. Consell Assessors del Pla Estratègic. 23 de juliol 2008

. Sessió de treball amb el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. 29 de juliol 2008

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 31 de juliol 2008

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 8 de setembre 2008

. Consell Assessors del Pla Estratègic. 22 de setembre 2008


. Primera Sessió Focus Grups. 1 d’octubre 2008

. Segona Sessió Focus Grups. 2 d’octubre 2008

. Tercera Sessió Focus Grups. 3 d’octubre 2008

. Quarta Sessió Focus Grups. 6 d’octubre 2008

. Cinquena Sessió Focus Grups. 7 d’octubre 2008

. Sisena Sessió Focus Grups. 8 d’octubre 2008

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 8 d’octubre 2008

. Presentació del Pla a la Comissió Municipal de Promoció Econòmica. 21 d’octubre 2008

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 21 d’octubre 2008

. Presentació del Pla al Consell de Ciutat. Comissió Permanent. 24 d’octubre 2008

. Consell Assessors del Pla Estratègic. 29 d’octubre 2008

. Reunió amb la Direcció d’Estudis i Avaluació. Ajuntament de Barcelona. 5 de novembre 2008

. Reunió amb l’Àrea Comunicació Ajuntament de Barcelona. 6 de novembre 2008

. Presentació del Pla Estratègic al Congrés AECIT. 13 i 14 de novembre 2008

. Reunió amb l’Associació de Guies de Catalunya (APIT). 17 de novembre 2008

. Reunió amb l’Àrea Medi Ambient Ajuntament de Barcelona. 18 de novembre 2008

. Participació del Pla Estratègic al Taller d’anàlisi. Promoció Econòmica. 19 de novembre 2008

. Reunió Grup Municipal ICV – EUA. 19 de novembre de 2008

. Reunió Grup Municipal Esquerra Republicana de Catalunya. 21 de novembre de 2009

. Reunió Grup Municipal Partit Popular. 25 de novembre de 2008

. Presentació Comissió Turisme. Federació de Municipis de Catalunya. 28 de novembre 2008

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 3 de desembre 2008

. Consell Assessors del Pla Estratègic. 3 de desembre 2008

. Reunió Grup Municipal Convergència i Unió. 3 de desembre de 2008

. Reunió amb la Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya. 10 de desembre 2008

. Presentació del Pla Estratègic al Consell de Ciutat. 15 de desembre 2008

. Reunió amb la Regidoria Districte Ciutat Vella. 15 de desembre de 2008

. Consell General de Turisme de Barcelona. 15 de desembre de 2008

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 174

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Presentació del Pla. Consell General de Turisme de Barcelona. 16 de desembre 2008

. Presentació del Pla Estratègic al Comitè Executiu Ajuntament de Barcelona. 7 de gener 2009

. Reunió amb el Port de Barcelona. 8 de gener 2009

. Reunió amb Gremi d’Hotels de Barcelona. 9 de gener 2009

. Reunió I Tinència d’Alcaldia. 13 de gener 2009

. Reunió amb l’Àrea Mobilitat Ajuntament de Barcelona. 15 de gener 2009

. Presentació del Pla Estratègic Comitè Territorial Ajuntament de Barcelona. 19 de gener 2009

. Reunió amb la Direcció Aeroport de Barcelona. 20 de gener 2009

. Presentació del Pla Estratègic a l’Institut de Cultura de Barcelona. 26 de gener 2009

. Consell Executiu de Turisme de Barcelona. 26 de gener 2009

. Reunió amb Gerència Municipal. 27 de gener 2009

. Presentació del Pla Estratègic a Oficines Espanyoles Turisme. Fitur’09. 28 de gener 2009

. Reunió amb el Foment de les Arts del Disseny (FAD). 4 de febrer 2009

. Participació del Pla Estratègic a la Comissió interdepartamental La Rambla. 5 de febrer 2009

. Presentació del Pla. Consell de Gremis de Comerç, Serveis i Turisme. 5 de febrer 2009

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 6 de febrer 2009

. Reunió amb Barcelona Centre Universitari. 16 de febrer 2009

. Comissió de Seguiment de la mesura de govern dels habitatges d’ús turístic.17 de febrer 2009

. Reunió amb el Gremi d’Hotels de Barcelona. 17 de febrer 2009

. Reunió amb el Departament d’Innovació. Promoció Econ. Aj. de Barcelona. 18 de febrer 2009

. Comitè d’Estratègia Promoció Econòmica Ajuntament de Barcelona. 18 de febrer 2009

. Presentació del Pla a la Taula de Consellers Tècnics de Districtes. 20 de febrer 2009

. Reunió amb l’Observatori de Turisme Generalitat de Catalunya. 23 de febrer 2009

. Presentació del Pla a la Comissió de Promoció Econòmica Dist. Ciutat Vella. 24 de febrer 2009

. Presentació del Pla Estratègic a la IX Assemblea Shopping Line. 25 de febrer 2009

. Sessió de treball conjunta Presidents i Relators de les Comissions de treball. 3 de març 2009

. Consell Assessors del Pla Estratègic. 3 de març 2009

. Presentació del Pla Estratègic al Consell Econòmic i Social de Barcelona. 9 de març 2009

. Reunió amb l’Associació Catalana Agències de Viatges (Acav). 10 de març 2009

. Reunió amb Secretaria Consell de Ciutat. 10 de març 2009

. Reunió amb l’Associació Apartaments Turístics de Barcelona (Apartur). 11 de març 2009

. Reunió amb el Gremi de Restauració de Barcelona. 17 de març 2009

. Reunió amb la IV Tinència d’Alcaldia. Ajuntament de Barcelona. 18 de març 2009

. Sessió de treball workshop amb la Diputació de Barcelona. 19 de març 2009

. Reunió amb la Subdirecció General de Turisme Generalitat de Catalunya. 24 de març 2009

. Comitè Tècnic. 25 de març 2009

. Reunió amb el Foment de les Arts del Disseny (FAD). 30 de març 2009

. Reunió amb Direcció de Comunicació. Ajuntament de Barcelona. 31 de març 2009

. Reunió amb Idescat. 1 d’abril 2009

. Reunió amb el Gremi d’Hotels de Barcelona. 1 d’abril 2009

. Reunió amb Comissions Obreres del Barcelonès. 16 d’abril 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 175

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Presentació del Pla Estratègic al Gremi d’Hotels de Barcelona. 17 d’abril 2009

. Reunió amb Gerència Promoció Econòmica Ajuntament de Barcelona. 20 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Entorn Metropolità. 21 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Barcelona, capital de Catalunya. 21 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Turisme i Cultura. 22 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Àrees i Icones turístiques. 24 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Intermediació. 27 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Allotjament. 28 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Restauració. 28 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Turisme i Negocis. 29 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió La Barcelona dels Districtes. 30 d’abril 2009

. Primera sessió Comissió Comerç. 4 maig 2009

. Sessió de constitució Comissió Turisme a Ciutat Vella. 12 maig de 2009

. Trobada de responsables polítics i tècnics del turisme. Diputació Barcelona. 13 maig 2009

. Sessió de treball Pla d’Usos de Ciutat Vella. 14 maig 2009

. Segona sessió Comissió Comerç. 14 maig 2009

. Taller Turisme i Museus. Direcció de Patrimoni (ICUB). 18 maig 2009

. Segona sessió Comissió Intermediació. 18 maig 2009

. Segona sessió Comissió Àrees i Icones turístiques. 19 maig 2009

. Segona sessió Comissió La Barcelona dels Districtes. 19 maig 2009

. Segona sessió Comissió Entorn Metropolità. 20 maig 2009

. Segona sessió Comissió Allotjament. 21 maig 2009

. Segona sessió Comissió Restauració. 21 maig 2009

. Segona sessió Comissió Turisme i Negocis. 25 maig 2009

. Segona sessió Comissió Barcelona, capital de Catalunya. 26 maig 2009

. Segona sessió Comissió Turisme i Cultura. 27 maig 2009

. II Simposi Internacional Turisme XXL (Intelligent Coast). 28 i 29 maig 2009

. Grup de Treball Tècnic Barcelona Web 2.0. 2 de juny 2009

. Presentació del Pla Estratègic al Congrés Turisme i Esport. lles Balears. 4 de juny 2009

. Presentació del Pla Estratègic a la II Convenció de Turisme de Barcelona. 5 de juny 2009

. Grup de Treball Tècnic. Consell Econòmic i Social de Barcelona. 11 de juny 2009

. Consell Executiu de Turisme de Barcelona. 12 de juny 2009

. Consell General de Turisme de Barcelona. 12 de juny 2009

. Segona sessió Comissió Turisme a Ciutat Vella. 18 de juny 2009

. Jornada de treball de regidors i tècnics de turisme. Diputació de Barcelona. 1 de juliol 2009

. Comitè Tècnic del Pla Estratègic. 2 de juliol 2009

. Sessió de treball amb Presidents de Comissió. 6 de juliol 2009

. Constitució de la Taula Tècnica Municipal Turisme i Ciutat. 14 de juliol 2009

. Presentació del Pla Estratègic a la Taula de Gerents de Districte. 20 de juliol 2009

. Grup de Treball Tècnic Pacte per la Mobilitat. 22 de juliol 2009

. Consell Assessor del Pla Estratègic. 23 de juliol 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 176

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Presentació al Ple de la Cambra de Comerç. 23 de juliol 2009


. Consell Assessor del Pla Estratègic. 22 de setembre 2009

. Comissió Permanent de Turisme de Barcelona. 28 de setembre 2009

. Sessió de treball segona fase Estudi d’Impacte econòmic. 5 d’octubre 2009

. Grup de Treball Tècnic. Turisme i Horaris Comercials. 8 octubre 2009

. Comissió de Treball de Consell de Ciutat. 8 d’octubre 2009

. Comissió Permanent de Turisme de Barcelona. 16 de octubre 2009

. Taula Tècnica Municipal Turisme i Ciutat. 22 d’octubre 2009

Jornades de Turisme en les ciutats CETT. 22 i 23 d’octubre 2009 . Comitè Executiu de Turisme de Barcelona. 27 d’octubre 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 177

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Estudis > Estudi Delphi sobre les tendències del turisme urbà i la seva vinculació a Barcelona ESADE Direcció: Josep Francesc Valls Objecte: Centrar l’estat actual del concepte de turisme urbà en el marc de la planificació de

ciutats. Treure conclusions sobre l’evolució futura del turisme urbà respecte dels clients de la ciutat, els models de planificació, la capacitat d’interacció entre els responsables de planificació de les ciutat i els seus públics.

Metodologia: Estudi Delphi a doble ronda gestionat per internet 60 experts, directius d’empreses turístiques i responsables d’organismes mixtos de gestió turística de ciutats.

2/3 internacionals, 1/3 espanyols Realització: Març – juliol 2009 > Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona - 2007 Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR_IREA) Universitat de Barcelona Direcció: Jordi Suriñach Objecte: Quantificar l’impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona l’any

2007, relativitzant els resultats obtinguts en termes de facturació, PIB i ocupació. Metodologia: Actualització dels estudis realitzats l’any 2001 i 2004.

Determinació de diferents escenaris en base diverses fonts d’informació i l’aplicació de diferents multiplicadors.

Realització: Gener – juny 2009 > Benchmarking Barcelona ALS Advanced Leisure Services Direcció: Angel Díaz Objecte: Realitzar una anàlisi de posicionament competitiu de la ciutat de Barcelona amb altres

destinacions turístiques, principalment competidores, basat fonamentalment en criteris objectius.

Metodologia: Anàlisi comparativa de Barcelona amb 16 ciutats de tot el món. Madrid, Saragossa, València, Bilbao, Sevilla

Paris, New York, Londres, Sydney, Roma, Amsterdam, Praga, Singapur, Viena, Munich, Berlin.

Realització: Febrer – juliol 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 178

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Imatge i posicionament turístic de Barcelona a les xarxes socials d’internet Multiplica Direcció: Oriol Ibars i Àlex Castellote Objecte: Extreure l’opinió que existeix a Internet sobre Barcelona i les ciutats competència,

aïllant totes aquelles webs i informacions que no formen part del social media per valorar només opinions genuïnes d’usuaris.

Conèixer la satisfacció a la xarxa sobre Barcelona. Comparar Barcelona amb una selecció de ciutats de referència. Metodologia: Simulació i recopilació de l’experiència de recerca d’informació d’un internauta quan

està decidint-se per una destinació turística. Comparativa entre 17 ciutats: Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Bilbao, Sevilla, París, Nova York, Londres, Sidney, Roma, Amsterdam, Praga, Singapur, Viena, Munich i Berlín.

Eina d’escolta i recopilació de dades i opinions web Mamba, tecnologia 3.0. Processant eina NPL (Processat de llenguatge natural) Anàlisi de més de 170.000 opinions Realització: Abril – juliol 2009 > Imatge de Barcelona en els mercats emissors Oficina del Pla Direcció: Joan Serra Treball de camp: Soluciones Netquest de Investigación Objecte: Recollir informació que permeti analitzar la imatge turística que tenen de Barcelona

els ciutadans de diferents països del món. S’analitzen 8 països: Espanya, Holanda, França, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, Estats Units i Japó.

Metodologia: Enquestes realitzades per internet. Via panel d’individus de 18 a 70 anys que viatgen a l’estranger per oci.

3.200 enquestes 50% han estat a Barcelona els darrers 10 anys, 50% no han estat a Barcelona els darrers 10 anys

Realització: Maig – juliol 2009 / Treball de camp: 7 de maig - 2 de juny > Enquesta d’opinió a col·lectius interns i externs Oficina del Pla Direcció: Joan Serra Treball de camp: Multiplica Objecte: Conèixer l’opinió que tenen diversos col·lectius sobre el turisme i la ciutat de

Barcelona. Interns: allotjament, restauració, comerç, equipaments culturals, agències de viatges receptives, OPC’s

Externs: OET´s, CPT’s, CPN`s, Consolats de Mar

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 179

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Metodologia: Enquestació online amb eina WebBack. Col·laboració directa del Gremi d’Hotels de Barcelona, Apartur, Gremi de Comerç, Gremi de Restauració, ACAV, Fundació Barcelona Comerç, Turespaña, Direcció General de Turisme i Turisme de Barcelona.

2.272 individus potencials Realització: Abril – juliol 2009 > Estudi d’opinió de la ciutadania Baròmetre: La percepció del turisme a Barcelona GESOP Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública Direcció: Àngels Pont Objecte: Conèixer l’estat de l’opinió pública sobre el turisme a la ciutat, i específicament l’estat

d’opinió al districte de Ciutat Vella. Metodologia: Entrevista telefònica assistida per ordinador.

Població de 18 anys i més empadronada a Barcelona i que porti un mínim d’un any vivint a la ciutat. 800 entrevistes al conjunt de la ciutat, de les quals 428 s’han fet a Ciutat Vella.

Mostreig estratificat per Districtes. Realització: Treball de camp 15-19 de juny 2009 > Estudi de Quantificació del nombre total de visitants a la ciutat de Barcelona (2009) Tea – Cegos Consultur, 2009 Direcció: Josep Andreu Casanovas Objecte: Quantificar el nombre de visitants (turistes i excursionistes) que vénen a Barcelona,

determinant el pes de les diferents tipologies. Metodologia: Enquestació per definir la proporció entre les diferents tipologies, en un ampli ventall

de punts de mostreig, ja sigui en punts d’entrada/sortida de la ciutat, o en punts de visita.

Treball d’enquestació al llarg de tot l’any 2009, amb la màxima dispersió horària i tipologia diària.

15.000 enquestes, sobre una mostra de 130.000 persones estimades. Realització: Gener - desembre 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 180

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

> Anàlisi de Bones Pràctiques ALS Advanced Leisure Services Direcció: Angel Díaz Objecte: Identificar millors pràctiques en aspectes específics que serveixen d’exemple per

possibles accions de millota competitiva de la ciutat de Barcelona com a destinació turística.

Metodologia: Anàlisi a nivell internacional de les destinacions que hagin desenvolupat best

practices de gestió turística de la ciutat.

Realització: Febrer – novembre 2009 > Impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona - 2009 Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (AQR_IREA) Universitat de Barcelona Direcció: Jordi Suriñach Objecte: Quantificar l’impacte econòmic de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona l’any

2009, així com els seus efectes en l’entorn metropolità. Metodologia: Determinació dels impactes directes.

Càlcul de nous multiplicadors i determinació dels impactes indirectes a la ciutat de Barcelona i al seu entorn metropolità. Incorporació dels resultats de l’estudi de Quantificació del nombre total de visitants a la ciutat de Barcelona 2009. Treball de camp específic amb tots els sectors implicats, directa o indirectament, en l’activitat turística de Barcelona.

Realització: Octubre 2009 – abril 2010

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 181

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grups de Treball Tècnic Grup de Treball Tècnic Barcelona Web 2.0

Data de realització: 2 de juny de 2009.

. Organitzat pel Pla Estratègic. . Coordinat per Pau Herrera i Ángel Díaz . Participants: hi ha participat un total de 10 experts (representants i directius d’empreses emissores i receptores de turisme, empreses de comercialització de productes i viatges turístics, acadèmics de l’àmbit del turisme, experts municipals de comunicació, directius dels principals portals d’internet).

. Objectius: debatre sobre el paper que tindrà el món digital, internet, el web 2.0 i les xarxes socials en els propers anys en l’àmbit del turisme, des del punt de vista de la informació, de la prescripció, de la compra i la venda i, fins i tot, de la generació de la pròpia experiència turística.

Grup de Treball Tècnic Professionalitat i Qualitat

Data de realització: 11 de juny de 2009.

. Organitzat conjuntament pel Consell Econòmic i Social de Barcelona i el Pla Estratègic. . Coordinat per Rosa Virós, José A. Fernández Manrique i Pascual Bayarri . Participants: hi ha participat un total de 21 experts i responsables de centres de formació de turisme, sindicats de treballadors, representants empresarials del sector turístic.

Objectius: debatre i reflexionar sobre el paper de la professionalitat, l’ocupació, la formació i la qualitat del servei en relació amb l’activitat turística i el seu vincle amb la qualitat de l’oferta general del turisme a Barcelona.

Grup de Treball Tècnic Mobilitat Data de realització: 22 de juliol de 2009.

. Organitzat conjuntament pel Pacte per la Mobilitat i el Pla Estratègic. . Coordinat per Àngel López

. Participants: hi ha participat una vintena d’experts i responsables de diverses entitats o administracions: tècnics i directius de l’Ajuntament de Barcelona, representants de sindicats, la Cambra de Comerç, PIMEC, empreses i serveis de mobilitat, entre d’altres. . Objectius: debatre i reflexionar sobre les qüestions relacionades amb el trànsit intern de la ciutat, especialment tenint en compte les qüestions que incumbeixen al transport i la mobilitat turística (aparcaments, accessos, serveis, etc.).

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 182

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Grup de Treball Tècnic Seguretat Data de realització: setembre 2009

. Organitzat pel Pla Estratègic i l’Àrea de Seguretat de l’Ajuntament de Barcelona. . Coordinat per Josep Ma. Lahosa . Participants: Direcció de Prevenció, tècnics municipals, Guàrdia Urbana, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional.

.Objectius: Tractar els temes relacionats amb la seguretat i el turisme a Barcelona, tot identificant les tipologies delictives del visitant a la ciutat, la localització d’espais on es produeix una major victimització dels turistes, les activitats que generen inseguretat desenvolupades pels turistes així com accions orientades a generar un servei de seguretat al turista.

Grup de Treball Tècnic Turisme i horaris comercials Data de realització: 8 octubre 2009

. Organitzat pel Pla Estratègic . Coordinat per Raimon Serret PROCOM .Participants: Representants del sector comerç, Cambra de Comerç, experts i tècnics municipals.

. Objectius: Aplegar la informació relativa a la regulació dels horaris comercials. Analitzar i debatre l’adequació d’aquesta en relació a l’oferta comercial de la ciutat i el turisme.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 183

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Documentació generada pel Pla Estratègic Al llarg del procés, l’Oficina del Pla ha generat un seguit de documentació de treball que ha estat útil com a material de suport per a les diverses accions desenvolupades, així com per a reflectir i recollir les opinions i dades creades. Aquesta documentació ha estat consultable a través de la pàgina web www.turisme2015bcn.cat

> El context del turisme a Barcelona. Document per a les sessions de treball Focus Grups

Oficina del Pla Estratègic Setembre 2008

> Aspectes crítics i temes clau del turisme a Barcelona Un relat dels temes plantejats en els Focus Grups

Oficina del Pla Estratègic Novembre 2008

> Resultats del Qüestionari. Aspectes crítics i temes clau del turisme a Barcelona

Oficina del Pla Estratègic Desembre 2008

> El context del turisme a Barcelona. Document per a les sessions de treball de les Comissions

Oficina del Pla Estratègic Abril 2009

> Recull de dades Turisme i Ciutat. Document per a les sessions de treball de les Comissions

Oficina del Pla Estratègic Abril 2009

> Recull documentació Comissions de treball (text introductori relator; síntesi primera sessió; diagnosi da-fo; llistat de participants).

11 Comissions Oficina del Pla Estratègic Juny 2009

> Recull de dades generals sobre el turisme i la ciutat. Oficina del Pla Estratègic Setembre 2009

http://www.turisme2015bcn.cat

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 184

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Informes propis El Pla Estratègic també ha assumit l’elaboració d’una sèrie d’anàlisi de temes tan diversos com l’allotjament, la imatge i producte Barcelona o l’opinió publicada als mitjans de comunicació escrits de la ciutat i del país:

> Anàlisi del sector de l’Allotjament turístic Oficina del Pla Estratègic, 2009

> Anàlisi de la demanda turística (trienni 2006-2007-2008) Oficina del Pla Estratègic amb dades de Turisme de Barcelona, 2009

> El producte Barcelona a la web, guies de viatge i operadors turístics Oficina del Pla Estratègic, 2009

> Anàlisi de l’opinió publicada als mitjans escrits (2008-2009)

Oficina del Pla Estratègic, 2009 > Baròmetre: Percepció del Turisme a Barcelona (2009) Ampliació mostra Ciutat Vella

Oficina del Pla Estratègic, 2009. Gesop

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 185

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Documentació consultada El Pla Estratègic ha tingut en compte l’existència d’una sèrie d’informes, dictàmens i diverses investigacions relatives al turisme a la ciutat. A continuació, assenyalem els més significatius: Informes i estudis de Turisme de Barcelona Turisme de Barcelona elabora des de 1989 indicadors sobre l’activitat turística de Barcelona a partir de treballs de camp propis i de fonts ja existents, que recull a la publicació “Estadístiques de Turisme a Barcelona”, entre altres:

. Enquesta al sector hoteler. Enquesta a directors d’hotel, realitzada per Tea-Cegos Consultur per Turisme de Barcelona.

. Enquesta a turistes. Enquesta a turistes a la ciutat de Barcelona, realitzada actualment per Instituto DYM per Turisme de Barcelona.

. Enquesta de percepció del turisme. Enquesta a residents a Barcelona i enquesta a residents de Ciutat Vella, realitzada actualment per Gesop per Turisme de Barcelona.

. Estadístiques de congressos, convencions i incentius a Barcelona. Enquesta a membres del Barcelona Convention Bureau, elaborat pel Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona i enquesta a delegats i organitzadors de reunions realitzat per BCF Consultors pel Barcelona Convention Bureau de Turisme de Barcelona.

. Despesa amb targetes de crèdit. Dades referents a despesa internacional amb targetes de crèdit Visa i Mastercard estrangeres. No inclou les targetes canalitzades a través del grup 4B. Dades facilitades per Caixa Catalunya al Barcelona Shopping Line de Turisme de Barcelona.

. Informe de l’oferta hotelera a Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Recull dels establiments i projectes hotelers, realitzat per Turisme de Barcelona.

. Anàlisi de l’impacte del turisme a Ciutat Vella. Realitzat per Magma Turismo per Turisme de Barcelona. 2008

. Dictamen sobre el tema: la capacitat de càrrega turística de la ciutat de Barcelona. Realitzat per Francesc López Palomeque per Turisme de Barcelona. 2006

. Estudi de llocs d’interès turístic per districtes. Realitzat per Barcelona Guide Bureau per Turisme de Barcelona. 2006

. The European Cities Visitors Report. Realitzat per la European Cities Marketing. 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 186

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Altres informes i estudis . Barcelona i el comerç: eixos i entorns comercials de Barcelona

Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2007 . El comerç a Barcelona (2007)

Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2008

. Enquesta Activitat del Sector de la Restauració de Barcelona (2007) Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2008

. Enquesta Activitat del Sector del Comerç de Barcelona Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2008

. Pla Especial d’establiments de Concurrència Pública, Hosteleria i Altres Activitats a Ciutat Vella

Districte de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, 2008-2009

. Mesura de Govern sobre la regulació de l’ús turístic dels habitatges Districte de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, 2008

. Actuacions de millora en l’espai públic. Consell Plenari del Districte Ciutat Vella

Districte de Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, 2008 . Informe sobre l’Aeroport de Barcelona

Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona

. Perfil econòmic del districte de Ciutat Vella

Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2009 . L’economia de Barcelona: evolució recent i perspectives

Promoció Econòmica. Ajuntament de Barcelona, 2009

. Estudi de l’oferta a Ciutat Vella

Districte Ciutat Vella. Ajuntament de Barcelona, Barcelona Regional, 2009

. Informe de preus dels hotels del Gremi d’Hotels de Barcelona (2005 – 2008)

Gremi d’Hotels de Barcelona

. Informe del sector hoteler de Barcelona Gremi d’Hotels de Barcelona, 2009

. Memòria d’activitat 2008 del sector d’apartaments turístics

Apartur, 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 187

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Anàlisi de l’oferta d’allotjament per a universitaris a Barcelona. La creació d’un “model Barcelona d’allotjament per a universitaris” (2008)

Barcelona Centre Universitari, 2009 . Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

Associació PEMB

. Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes turístics

Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya, 2009

. Pla Territorial Metropolità de Barcelona Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Generalitat de Catalunya, 2009

. Pla Estratègic del Turisme a Catalunya 2005-2010

Direcció General de Turisme. Generalitat de Catalunya, 2006

. Estudi d’investigació sobre la redefinició del model urbà-turístic de Barcelona

Intelligent Coast i ESADE, 2008

. Situación del sector de los Apartamentos Turísticos de Barcelona y las tendencias internacionales

Apartur, Magma Turismo, 2008

. Simposium Tourism XXL Intelligent Coast, 2009

. Multirambles

Intelligent Coast, 2009 . Estudi de La Rambla

Associació Amics de la Rambla, 2007 . Tourism 2023 Forum for the future, 2009 . Tourism Vision and Action Plan. London Great London Authority & London Development Agency, 2006 . Anàlisi i diagnosi de l’estat actual del districte de Ciutat Vella Ciutat Vella, 2009

. Estudi del tribut del retorn ambiental a Barcelona

Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona, 2009 . El Park Güell. Un espai de qualitat i convivència

Àrea de Medi Ambient. Ajuntament de Barcelona, 2009

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 188

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

. Enquesta imatge internacional de Barcelona Direcció de Comunicació. Ajuntament de Barcelona, 2009

. La importancia del turismo extracomunitario en el sector comercio

Global Refund, 2009

. Dictamen exploratori sobre les repercussions socioeconòmiques de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

Consell Econòmic i Social de Barcelona, 2007

. La imatge turística de Catalunya Turisme de Catalunya, 2008

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 189

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona Oficina del Pla Estratègic Enric Truñó. Coordinador Joan Serra. Director de Continguts Xavier Suñol. Director d’Operacions Jordi Moll. Tècnic Saida Palou. Tècnica Míriam Antequera. Administració Convenis de pràctiques Laura Batalla. Facultat de Comunicació. Universitat Pompeu Fabra Carlos Guàrdia. Facultat de Geografia i Història. Universitat de Barcelona Clàudia Tello. Facultat d’Economia i Empresa. Universitat de Barcelona Districte de Ciutat Vella Carmina Ruiz Comitè Tècnic Pere Duran. Director General Turisme de Barcelona Joan Torrella. Director de Coordinació i Programes Promoció Econòmica. Ajunt. de Barcelona Enric Truñó. Coordinador del Pla Estratègic Joana Homs. Adjunta de Direcció Turisme de Barcelona Joan Serra. Director de Continguts Xavier Suñol. Director d’Operacions Jordi Moll. Tècnic Saida Palou. Tècnica Consell Assessor Josep Chias. President Chias Marketing - Barcelona Ángel Díaz. Director Advanced Leisure Services Francesc López Palomeque. Professor Departament de Geografia Regional. U. Barcelona Josep Ros Santasusana. Director Ros Development and Planning, S.L

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- 190

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

www.turismebcn2015.cat

http://www.turismebcn2015.cat

platurismebcn2015 diagnosi estrategica · 2009-12-02 · de la tasca realitzada fins ara, amb...

Documents