UNITAT 2: ELS PLÀSTICS

GRUP 5

TECNOLOGIA ESO2

ELS PLÀSTICS

TecnologíaESO2

Mariona ClaramuntVictor ValmisaMíriam de las Heras

Miquel Mateos

•Els plàstics són uns materials molt nous. Els primers descobriments són de finals del s XIX i els primers usos industrials i comercials de principis del s XX.•Els plàstics, en pocs anys han substituït a altres materials com els metalls, la fusta, el vidre, fibres naturals com el cotó o la llana, etc.•Plàstic és el nom popular, però el nom tècnic és polímer.

Els plàstics

•Els polímers són uns materials

d'origen orgànic, alguns es poden obtenir de

materials naturals com la cel·lulosa, però la

majoria s'obtenen del petroli.•Una molècula és la unitat més petita d'un

material, les molècules a la vegada estan

compostes per àtoms. En el cas dels plàstics

al ser materials orgànics un dels àtoms és

de carboni.

●Un dels productes obtinguts del petroli és un gas anomenat etilè. Una molècula d'etilè està formada per dos àtoms de carboni i quatre de hidrogen. Quan es trenca el doble enllaç de la molècula d'etilè s'obté un monòmer d'etilè. La unió de diversos monòmers dona lloc a una molècula més gran anomenada polímer.

•Els polímers són macromolècules o molècules

gegants, constituïdes per una unitat fonamental

anomenada monòmer, que es repeteix diverses

vagades formant llargues cadenes.

•En funció del seu origen, els polímers poden ser:

•Naturals són els que ja existeixen a la natura:

cel·lulosa, cautxú, caseïna de la llet...

•Artificials Obtenció industrial per modificació de

polímers naturals com el cas del cel·luloide .

•Sintètics Obtenció industrial a partir dels seus

elements orgànics. Polietilè, PVC, poliestirè...

•En definitiva els plàstics són polímers orgànics, ja que

tots són macromolècules formades per àtoms de

carboni, hidrogen i oxigen, tot i que en algunes

ocasions també contenen altres elements com el clor,

fluor o nitrogen .

PROPIETATS DELS PLÀSTICS

Propietats fisico-quimiques

Les propietats fisico-quimíques són:

El color, la densitat, la viscositat, la

solidificació (punt de congelació) i pressió del

vapor. Hi ha tres

tipus de propietats fisico-quimiques:

- Conductivitat elèctrica.

-Conductivitat tèrmica

-Combustibilitat

- Conductivitat elèctrica:

Els plàstics condueixen molt malament

l'electricitat, ja que els plàstics no disposen

d'electronslliures mòbils.

Tenen un bon comportament com aïllants, es

freqüent utilitzar-los en la indústria elèctrica I

electrònica, per exemple, per carcassa,

aillants; endolls, recobriment de cable I

filferro, entre d'altres.

- Conductivitat tèrimca:Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser materials aïllants perquè transmeten la calor molt lentament.

- Combustibilitat:La major part dels plàstics cremen amb facilitat, ja que les molècules són de carboni i hidrogen. El color de la flama i l'olor del fum que desprenen sol ser característic de cada tipus de plàstic, un exemple son les bosses d'escombreries

Propietats mecàniques

Indiquen el comportament dels plàstics quan estan sotmesos a esforços que intenten estirar-los o deformar-los amb impactes d'altres materials. La principal propietat és la resistència i la plasticitat.

- Resistència

mecànica: És la capacitat que té un

material de suportar un

esforç sense trencar-se o

deformar-se.

- Plasticitat:

És la capacitat que tenen alguns

materials de deformar-se permenentment

sense trencar-se. Hi ha 2 tipus de

plàstics amb aquesta capacitat

(maleables, dúctils).

Altres propietats dels plàstics

A part de les propietats anteriors, també tenim unes altres:

- Economia: El plàstic és un material molt ecònomic, amb algunes exepcions. Competeix amb alguns metalls en condicions d'igualtats i amb preus més baixos.

- Facilitat de processament i versatilitat: La plasticitat fa que les tècniques industrials de fabricació siguin senzilles, això permet fabricar materials plàstics segons les necessitats del dissenyador.

- Facilitat per convinar-se amb altres materials: Fa possible la creació de materials compostos amb propietats cada cop més bones, per exemple el polièster reforçat amb fibra dd vidre.

PROCESSAMENT DELS

PLÀSTICS

EMMOTLLAMENT PER INJECCIÓ

Imagina't que has d'elaborar bombons de xocolata. Com t'ho faries? Una solució pot ser injectar xocolata fosa dins un motlle. Si ho fas així, hauràs utilitzat la tècnica dinjecció.A la indústria, el procediment és molt semblant. Aquest mètode es fa servir per fabricar peces com ara cubs, plats, carcasses d'objectes i peces més complexes.

EXTRUSSIÓPel que fa al procediment d'exturció, un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa pel broc. S'obté una peça contínua, de força llargària i poca secció, que es refreda mitjançant un raig d'aire o d'aigua freda.

EMMOTLLAMENT PER BUFATGE

A la indústria dels plàstics, la tècnica d'emmotllament per bufatge es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides.Es parteix d'una peça de plàstic tubular que s'anomena preforma.

EMMOTLLAMENT PER COMPRESSIÓ

Es col.loca la peça de plàstic (generalment termostable) a la màquina ,que pren la forma . L'efecte combinat de la pressió i la calor uneix les partícules de plàstic i dóna lloc a un entrellaçat de les cadenes del polímer o reacció de tractament, que permet formar un sòlid uniforme, rígid i homogeni. Després, la peça s'expulsa mecànicament delmotlle.

FILATURA

Aquest és el procés habitual per obtenir els fils de les fibres tèxtils sintètiques amb les quals s'elaboren tota mena de peces de vestir.

LAMINATGEQuan es tracta d'aconseguir làmines fines, s'utilitza el procés de laminatge per extrusió amb bufatge o el calandratge

ESCUMEIGLes escumes plàstiques presenten igualment aire clos en

forma de bombolles a l'interior. I això proporciona molta

lleugeresa al material.

L'aire és introduït al material mitjançant l'agitació, la

insuflació o afegint-hi un producte escumant. Després, se li

pot donar forma amb els sistemes ja tradicionals d'injecció,

extrusió o calandratge.

EMMOTLLAMENT AL BUITLa tècnica és apropiada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteix d'una planxa molt fina de material plàstic, que s'introdueix i se super posa sobre el motlle.

Tipus de plàstics

Termoplàstics

•Temperatura ambient rígids•Temperatures altes tous•Encara que hagin estat escalfats mantenen les seves propietats•No es cremen•Massa mol.lecular elevada

Exemples

• polietilè(PE)

• poliestirè(PS)

• polimetil metacrilats(PMMA)

• clorur de polivinil(PVC)

• politetrafluoroetilè(PTFE)

• polipropilè(PP)

Termoestables

-Material format per uns components químics.-Es fa servir per clauers o altres més coses.Tambè s'utilitza per armament nuclear.-El 90% està fet de petroli.

Exemples

• sistemes de fibra de vidre de polièster

• goma vulcanitzada• baquelita• duroplast

ELASTOMERS

-Les seves macromolècules formen una xarxa elàstica .- No suporten la calor i es degraden a la seva temperatura mitjana i això fa que no sigui reciclable.

Exemples

•Cautxús(CA)•Neoprens (PCP)

Els plàstics al taller

Marcar

Abans de tallar o plegar alguna planxa de plàstic l’hem de marcar amb un llapis tou o amb un retolador permanent. La millor manera de marcar un objecte com un tub o un cilindre es amb cinta adhesiva.

Subjectar

-Per subjectar s'utilitza el serjant o el cargol de banc.-Com que els plàstics són trencadissos els hem de protegir amb unes peces anomenades mordaces.

Tallar

Segons el plàstic amb el que treballem ho hem de fer d'una manera o una altra...•Plàstics tous i prims: podem tallar-los de la mateixa manera que el cartró i el paper, amb unes tisores o un cúter.Aquest procés té dos passos:•1. Tot i que tallem el plàstic com si fos cartró hem de vigilar a on posem els dits per no tallar-nos.i•2. Com que en alguns casos les làmines de plàsticsón molt fines, només amb que ratllem amb el cúter i després apliquem una mica de pressió ja es talla.

Tallar

• Planxes gruixudes: utilitzem la serra d’arc per

a metalls.• Plàstics trencadissos: els tallem amb eines

per a metall, i per facilitar la tasca posem oli per la fulla.

• Plàstic expandit: els tallem amb ganiveta, amb serra per a metalls o amb un fil metàl·lic calent.

Foradar

Per a planxes fines el filabrequí. Per a planxes groixudes el trepant.

Subjectem el plàstic a una fusta, i el protegim amb un cartró.

Desbastar

Per acabar correctament el procés es molt important aquest pas, ja que si no el fem correctament podem danyar el plàstic.•Llimes •Llimes de paper de carbur

Doblegar i corbar

• Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un procediment molt útil. Consisteix a aplicar calor a la zona per la qual volem doblegar-los. S'utilitza un escalfador elèctric o un assecador d'aire calent.

UNITAT 2: ELS PLÀSTICS

GRUP 4

TECNOLOGIA ESO2

Júlia Pastor, Berta Huguet, Javier Castelar i Daniel Bosch

ELS PLÀSTICS

Què és un plàstic?

Els plàstics són materials orgànics polimèrics d'alta massa molecular. Són molècules gegants formades per àtoms de carboni juntament amb altres d'hidrogen, oxígen principalment. Els plàstics són:-Polímer: és un conjunt de monòmers units.-Monòmers: molècula unida a altres monòmers formant un polímer.

Tipus de plàstics SEGONS EL MONÓMEN BÁSIC. En aquesta classificació es considera l'origen del monòmer del qual part la producció del polímer.

Naturals: són derivats de productes d'origen natural amb certes característiques com, per exemple, la cel·lulosa, la caseïna i el cautxú. D'aquí a dos d'aquests exemples hi ha altres plastics dels quals provenen: Els derivats de la cel·lulosa, són: el cel·luloide, el cel·lofana i elCellon. Els derivats del cautxú són: la goma i la ebonita.

Sintètics: Són aquells que tenen origen en productes elaborats per l'home, principal-ment derivats del petroli com ho són les bosses de polietile

-Termoplàstics: Un termoplàstic és un plàstic que, a temperatura ambient es converteix en un líquid quan s'escalfa i s'endureix en un estat vitri quan es refreda suficient. La majoria dels termoplàstics són polímers d'alt pes molecular, els que tenen cadenes associades per mitjà de febles forces van de Polietilè; fortes interaccions dipol-dipol i enllaç d'hidrogen, o fins i tot anells aromàtics apilats (poliestirè). Els polímers termoplàstics difereixen dels polímers termostables en què després d'escalfar i modelar, aquests poden reescalfar i formar altres objectes, ja que en el cas dels termostables, la seva forma després de refredar no canvia i aquest prefereix incendiar ... Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els principals són:

-Resines cel·lulòsiques: obtingudes a partir de la cel·lulosa, el material constituent de la part llenyosa de les plantes. Pertany a aquest grup el raió.

-Polietilens i derivats: té com a matèria primera l'etilè obtingut del craqueig del petroli que, tractat posteriorment, permet obtenir diferents monòmers com acetat de vinil, alcohol vinílic, clorur de vinil, etc.-Pertanyen a aquest grup el PVC, el poliestirè, el metacrilat, etc.- Derivats de les proteïnes: Pertanyen a aquest grup el niló i el perló, obtinguts a partir de les diam.-Derivats del cautxú: Són exemple d'aquest grup els anomenats comercialment pliofilmes, clorhidrat de cautxú obtinguts addicionant àcid clorhídric als polímers de cautxú.

-Termostables: Els plàstics termostables són materials que una vegada han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en materials rígids que no tornen a fondre's. Generalment per a la seva obtenció es parteix d'un aldehid.

Propietats dels plàstics

-Propietats fisicoquímiques: els plàstics tenen

tres tipus de propietats fisicoquímiques:

•La conductivitat elètrica els plàstics són aïllants de l'electricitat ja que no disposen d'electrons lliures mòbils. •La conductivitat tèrmica al igual que els plàstics són bons aïllants de la electricitat , ho són per la calor.

•La combustibilitat facilitat amb que es crema un plàstic.

-Propietats mecàniques: indiquen el comportament dels plàstics quan estan sotmesos a esforços que intenten estirar-los o deformar-los amb impactes d'altres materials.

La principal propietat és la resistència i la plasticitat:

• Resistència mecànica: capacitat que té un material de suportar un esforç sense trencar-se o deformar-se

• Plasticitat: és la capacitat que tenen alguns materials de deformar-se permenentment sense trencar-se. Plàstics amb aquesta capacitat (maleables, dúctils).

Altres

-L’economia: Els plàstics són materials, que trobem a molts

llocs, aixó passa perquè el plàstic és un material fàcil d’elaborar, reciclar, i a més és molt econòmic per el que molts fabricants el prefereixen a l’hora de fabricar objectes.

-La combinació del plàstics amb altres materials: Els plàstics són molt versàtils i combinables, per aixó molts fabricats els utilitzen per crear nous materials, derivat d’ aquest, combinant-los amb altres materials el que respon també a que realment és molt fàcil combinar-los.

Processament dels plàstics

Emmotllament per injeccióA continuació, seguirem el procés de fabricació d'un bolígraf: observa la il·lustració. Aquest mètode es fa servir per fabricar peces com ara cubs, plats, carcasses d'objectes i peces més complexes. 1 Entrada dels grànuls al cilindre calefactor.2 Els grànuls avancen pel moviment giratori del cargol i es fonen per l'efecte de la calor.3 Motlle d'acer de dos semimatrius.4 Bandes calefactores5 Un moviment ràpid del pistó injecta el plàstic fos al motlle, on se solidifica i pren la forma.6 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

Extrusió •Una mànega de pastisseria per decorar els pastissos és una màquina d'extrusió senzilla. Segons com sigui el broc de la mànega, la nata sortirà amb una forma i un gruix determinats. A la indústria, però, seguint amb l'exemple de la fabricació d'un bolígraf, necessitarem dos tubs: un d'hexagonal per a la carcassa i un altre de rodó per a la tinta.•Pel que fa al procediment d’extrusió, un cargol sense fi pressiona i fa sortir la massa pel broc. S'obté una peça contínua, de força llargària i poca secció, que es refreda mitjançant un raig d'aire o d'aigua freda.

1 El plàstic es fon dins el cilindre calefactor.2 Bandes calefactores.3 El broc extrusor modela el material.4 Refrigeració.5 El contorn de l'orifici de la màquina d'extrusió dóna la forma al tub.

A partir dels grànuls o les boletes de plàstic se segueixen diferents tècniques diferents però totes tenen un element en comú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. Tot seguit explicarem els progressos:

Emmotllament per bufatge

A la indústria dels plàstics, la tècnica d’emmotllament per bufatge es fa servir per fabricar ampolles, recipients i peces buides.Es parteix d'una peça de plàstic tubular que s'anomena preforma.

1 El motlle s'obre per la meitat, s'hi introdueix la preforma i es tanca.2 La preforma plàstica s'escalfa primer i després s'introdueix al motlle de la màquina de bufatge.3 Després, s'insufla aire a pressió i es modela el plàstic amb la forma interior del motlle.4 S'obre el motlle i s'expulsa la peça.

Que és una preforma?L'ampolla de refresc s'obté, a partir d'una preforma plàstica, amb la tècnica d'emmotllament per bufatge.

Emmotllament per compressió

El sistema permet fabricar peces molt grans, tot i que no gaire complicades, com ara el davantal dels automòbils.La peça de plàstic (generalment termostable) pren la forma quan s'aplica pressió a una preforma de material plàstic compactat. L'efecte combinat de la pressió i la calor uneix les partícules de plàstic i dóna lloc a un entrellaçat de les cadenes del polímer o reacció de tractament, que permet formar un sòlid uniforme, rígid i homogeni. Després, la peça s'expulsa mecànicament del motlle.

•1- Preforma compacta.•2- En aplicar pressió i calor a la preforma, es produeix el procés de tractament i s'obté la forma definitiva.•3- Un ressort (o molla) empeny la peça i l'extreu del motlle.

Filatura

Aquest és el procés habitual per obtenir fils de les fibres tèxtils sintètiques amb les quals s'elaboren tota mena de peces de vestir.

Escumeig

Una esponja és un plàstic que conté una gran quantitat d'aire, cosa que també fa que sigui molt més lleuger. L' escuma del sabó és un cúmul de bombolles d'aire atrapades dins una pel·lícula d'aigua i detergent. Les escumes plàstiques presenten igualment aire clos en forma de bombolles a l'interior. I això proporciona molta lleugeresa al material.En l’escumeig l’aire és introduït al material mitjançant l'agitació, la insuflació o afegint-hi un producte escumant. Després, se li pot donar forma amb els sistemes ja tradicionals d'injecció, extrusió o calandratge.

Emmotllament al buit

La tècnica és apropiada per modelar peces de no gaire gruix. Es parteix d'una planxa molt fina de material plàstic, que s'introdueix i se super posa sobre el motlle.•1- Unes làmpades infraroges escalfen la planxa plàstica a la paret superior, mentre que per la part inferior s'aplica el buit.•2- La pressió atmosfèrica empeny el plàstic, de manera que s'enganxa a les parets i acaba agafant la forma del motlle.

Treball dels plàstics al taller

Quan treballem amb materials plàstics al taller,

hem de tenir en compte les propietats del plàstic

que farem servir, perquè les eines que després

necessitarem en dependran. En general, el material

plàstic se sol subministrar en forma de planxes,

làmines o tubs.

1-MARCAR:

Els talls i els plecs de les planxes es poden marcar amb un llapis tou o amb un

retolador de tinta indeleble.Quan haguem de fer talls sobre peces tridimensionals,

serà necessari d'enganxar-hi cinta que no traurem fins que haguem completat el tall

i, també, l'acabat.Per marcar un tall perpendicular en un cilindre, s'ha d'envoltar amb

una tira de paper de vores rectes, perquè ens serveixi de guia quan tracem amb el

llapis o el retolador.

2-SUBJECTAR:

Per subjectar el material

s'utilitzen les eines tradicionals:

el serjant o el cargol de banc.Els

plàstics es ratllen fàcilment i,

per tant, els hem de protegir de

les mordasses del cargol de

banc, perquè no hi quedin

marques. Una solució pot ser

posar cartró vell entre el plàstic

i el metall.

3-TALLAR:

La manera de dur a terme

aquesta tasca depèn del

tipus de plàstic que

treballem i de la forma de

presentació.

4-FORADAR:

Si la planxa és prima, s'utilitza el filaberquí. Si és

gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta. Entre la

fusta i el plàstic hi posem un cartró, per protegir-lo, i

llavors fem el forat amb el trepant. Sempre, però, amb

broca per a metalls. En el cas concret del metacrilat, cal

lubrificar amb oli.És molt important fer un senyal al lloc

on hem de foradar amb el filaberquí o el trepant, i

subjectar-los amb fermesa per evitar desplaçaments.

5-DESBASTAR:

Per aconseguir un bon acabat és molt

important la fase de desbast. Els

plàstics són molt tous i s'hi fan rascades

amb facilitat. Per tant, hem de ser

curosos durant aquest procés si no

volem convertir un plàstic transparent

en translúcid. 6-DOBLEGAR I CORBAiR:

Per doblegar planxes primes o tubs hi ha un

procediment molt útil. Consisteix a aplicar calor a la

zona per la qual volem doblegar-los. S'utilitza un

escalfador elèctric o un assecador d'aire calent.

S'embolica la planxa de plàstic amb papemr d'alumini

(la part brillant cap a fora) i s'aplica l'escalfor a la part

per on es vol doblegar.L'ús d'una forma (un tros de

fusta) permet doblegar amb més precisió.

7-ACABAR:

Si volem pintar polietilè o

propilè, hem d'aplicar abans

una capa de cola blanca

diluïda perquè la pintura

agafi.8-UNIR:

La forma més freqüent d'unir els plàstics és per

mitjà d'adhesius. Has de fer servir l'adequat per

a cada mena d'unió, perquè en alguns casos

l'adhesiu pot ser incompatible amb el tipus de

plàstic.La superfície ha d'estar ben seca i neta;

la pols, el greix i la brutícia dificulten la unió. Si

cal eliminar restes de productes o de brutícia

incrustats, es pot llimar la superfície. La taula

següent mostra un resum dels adhesius que es

recomanen segons el tipus de plàstic utilitzat.

UNITAT 2: ELS PLÀSTICS

GRUP 7

TECNOLOGIA ESO2

TEMA-2 :ELS PLÀSTICS

-NOMS: Sara Sanchez, Aina Vila, Àlex Tarrades, Ruben Mendo.-ASSIGNATURA: Tecnologia-CURS: 2n d’ESO-PROFESSOR/A: Marc Llobet

1. EL PLÀSTIC2. PROPIETATS DELS PLÀSTICS

3. TIPUS DE PLÀSTICS4. EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICS

5. TREBALL AMB EL PLÀSTIC AL TALLER

ÍNDEX

PUNT 1: ELS PLÀSTICS

1. El plàstic1.1. Què són els plàstics?

Els plàstics són materials orgànics polimèrics, alguns naturals i altres sintètics, és a dir, que s'elaboren a partir d'altres productes obtinguts per l'esser humà.

1.2 MONÒMER

Un monòmer és una molècula amb poca massa que unida a altres monòmers,mitjançant enllaços químics, forma els polímers.

Proteïnes Àcids nucleics

1.3. ELS POLÍMERS

Els polímers són macromolècules (generalment orgàniques) formades per la unió de molècules més petites anomenades monòmers. Es poden classificar segons:

- El procés d'obtenció: - La seva estructura o propietats:

-Polímers naturals -Plàstics

-Polímers semisintètics -Elastòmers

-Polímers sintètics

PUNT 2: PROPIETATS DELS PLÀSTICS

2.1.1. Conductivitat elèctrica

Els plàstics condueixen molt malament l’electricitat. Ja que els plàstics no disposen d’electrons

lliures mòbils, tenen un bon comportament com a aïllants.

2.1. PROPIETATS FISICO-QUÍMIQUES

2. PROPIETATS DELS PLÀSTICS

2.1.2. CONDUCTIVITAT TÈRMICA

Els plàstics tenen una conductivitat tèrmica baixa. Solen ser aïllants perquè transmeten el calor molt lentament.

2.1.3. COMBUSTIBILITAT

La major part dels plàstics es cremen amb facilitat, ja que les molècules es componen de carboni i hidrogen. Els plàstics es cremen i alliberen energia.

2.2.1. LA RESISTÈNCIA MECÀNICALa resistència mecànica es la capacitat que té un cos de suportar les forces aplicades sense trencar-se. La resistència mecànica d’un cos depèn de la seva geometria i el seu material. Els plàstics són un material molt resistents, encara que és un material molt lleuger.

2.2 PROPIETATS MECÀNIQUES

2.2.2. La plasticitat

La plasticitat es la capacitat que tenen alguns material de deformar-se sense trencar-se. Molts plàstics s’estoven amb la calor i , sense que s’arribin a fondre es poden modelar fàcilment. Hi ha de 2 tipus:

- Mal·leables: quan es deformen ho fan en forma de làmina.

- Dúctils: es poden deformar en forma de fils prims.

2.3.1. ECONOMIA

Un material molt barat i per tant molt utilitzat, perquè es un material molt econòmic. Competeix amb alguns metalls en condicions d’igualtat i amb preus més baixos.

2.3. ALTRES

2.3.2. Facilitat de processament dels plàsticsEls objectes de plàstic es fan a partir de boletes de plàstic que s’escalfen i s’els hi dóna la forma amb un motlle. La gran plasticitat dels plàstics fa que les tècniques industrials de fabricació siguin senzilles.

2.3.3. Facilitat de combinació amb altres materials

Aquesta qualitat fa posible que es puguin fer materials compostos.

Decantador de polièster amb fibra de vidre

PUNT 3: TIPUS DE PLÀSTICS

3. Tipus de plàstics

3.1 TERMOPLÀSTICS 3.1.1 Característiques 3.1.2 PropietatsUn termoplàstic és un plàstic rigid, que en augmentar la temperatura es torna tou i mal.leables. Quan es refreda torna a un estat sòlid.

Les seves propietats físiques canvien gradualment si es fonen i es modelen diverses vegades. Els termoplàstics es deformen per la calor, se solidifiquen en refredar-se i es poden processar uns quants cops sense que perdin les propiatats, es a dir, són reciclables.

3.1.3 Exemples de termoplàstics

Politetrafluoretirè

Policarbonat Metacrilat

3.2 Termoestables

3.2.1. Caracteristiques 3.2.2. PropietatsEls plàstics termostables són materials que una vegada que han patit el procés d'escalfament-fusió i formació-solidificació, es converteixen en un material rígid que no torna a fondre's, es a dir, no son reciclables.

Els plàstics termostables generalment són més forts que els termoplàstics i també són més adequats per a aplicacions a altes temperatures. També són més fràgils.

3.2.3. Exemples de termoestables

Fenols

Amines

Resines de polièster Resines epoxi

3.3 Elastomer

3.3.1 Característiques 3.3.2 Propietats

Les macromolècules dels plàstics elastòmers formen una xarxa que es pot contraure i estirar quan aquests materials són comprimits o estirats.

Els elastomers no supoten bé la calor i es degraden a temperatures mitjanes. Són molt flexibles i resistents. Tenes unes propietats elèctriques bones.

3.3.3. Exemples de elastòmers

Cautxú

Neoprè

Poliuretà

Silicona

PUNT 4 : EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICS

4. EL PROCESSAMENT DELS PLÀSTICSTotes les tècniques per fabricar plàstics tenen un element en co-mú: cal escalfar el plàstic i introduir-lo en un motlle. La diferència en-tre les diverses tècniques de processament dels plàstics, és la manera de donar forma al polímer. A partir dels grànus o les boletes de ma-terial plàstic, per fabricar un objecte es poden seguir diferents tècni-ques:

4.1 Injecció

4.2 Extrusió

4.3 Bufatge

Una preforma

4.4 Compressió

4.5 Filatura

4.6 Laminatge

4.7 Escumeig

Per fabricar les escumes plàstiques hem d'introduir aire, mitjançant l'agitació, la insuflació o afegint un producte escumat.

4.8 Buit

PUNT 5: TREBALL AMB EL PLÀSTIC AL TALLER

5. EL TREBALL AMB EL PLÀSTIC AL TALLER

5.1. MARCAREls talls i els plecs de les planxes plàstiques es poden marcar amb un llapis tou o amb un retolador.

5.2. SUBJECTAR

Per subjectar el material s'utilitzen les eines tradicionals: el serjant o el cargol de banc.

5.3. TALLARLa manera de tallar un plàstic depèn del tipus de plàstic Fotografies-Plàstics tous i prims: es poden tallar amb tisores o cúter.

-Planxes gruixudes: cal fer servir la serra d'arc per a metalls.

-Plàstics trencadissos: hem de fer servir eines per a metall.

-Plàstic expandit: es tallen bé una serra de metalls. El poliestirè expandit gruixut es talla amb un fil metàl·lic calent (nicrom).

5.4. FORADAR

Si la planxa és prima, s'utilitza el filaberquí. Si és gruixuda, cal subjectar el plàstic a una fusta. Entre la fusta i el plàstic hi posem un cartró, per protegir-lo, i llavors fem el forat amb el trepant.

5.5. DESBASTAR

Per aconseguir un bon acabat és molt important la fase de desbast.

5.6. Doblegar i corvar

Per doblegar planxes primes o tubs , apliquem calor a la zona per la qual volem doblegar-los. S'utilitza un escalfador elèctric o un assecador d'aire calent.

5.7. Acabar

Si volem pintar polietilè o propilè, hem d'aplicar abans una capa de cola

blanca diluïda perquè la pintura agafi.

5.8. UNIRCianoacrilat

Cola blanca

Làtex

Cola d’impacte

Epoxi

Termofusible

La forma més freqüent d'unir els plàstcs és per mitjà d'adhesius. La superfície ha d'estar ben seca i neta. Podem enganxar els plàstics amb: