plan empresa

1EL PLA FINANCER

2 3

Pla FinancerEAEJosep Bertrn

4 5

1.- INTRODUCCI

1.1. Concepte de planificaci financera

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana, laplanificaci consisteix en lacci o lefecte de planifi-car. Daltra banda, per planificar sentn formar el plao projecte duna activitat o dun conjunt dactivitats.

Dacord amb aquesta definici, la planificacifinancera es pot definir com la plasmaci i quanti-ficaci dels objectius o dels projectes elaboratspels creadors, emprenedors i directius duna em-presa. s un procs consistent en analitzar lefec-te global de les decisions dinversi i finanament.La seva necessitat prov de la interrelaci exis-tent entre ambds tipus de decisions. El resultatdaquesta anlisi s el pla financer.

En general, es pot dir que la planificaci financeras un procs danticipaci del futur basat en la

NDEX 1. INTRODUCCI

1.1. Concepte de planificaci financera ........................ 51.2. El pla dempresa i la planificaci financera ............ 81.3. Contingut formal i estructura del pla financer

duna nova empresa ............................................. 16 2. ASPECTES ECONMICS I FINANCERS

EN LA CREACI DUNA NOVA EMPRESA2.1. La inversi inicial .................................................. 232.2. El finanament de la inversi inicial ..................... 282.3. El capital de treball necessari o fons de

maniobra .............................................................. 312.4. El llindar de rendibilitat, punt dequilibri

o punt mort dexplotaci ....................................... 38 3. ELS RESULTATS

I EL CASH FLOW EMPRESARIALS ......................... 45 4. EL FONS DE MANIOBRA

O CAPITAL CIRCULANT ........................................... 57 5. PLA DINVERSIONS I FINANAMENT ..................... 59 6. LES PREVISIONS DE TRESORERIA ........................ 61 7. EL BALAN DE SITUACI PREVISIONAL .............. 69 8. ANLISI DEL PLA FINANCER .................................. 73

8.1. Anlisi de coherncia ........................................... 738.2. Anlisi de viabilitat ................................................ 758.3. Anlisi de sensibilitat ............................................ 76

9. CAS PRCTIC ............................................................ 7910. ANNEX - ESTATS FINANCERS PREVISIONALS ..... 98

10.1.Comptes de resultats i cash flow previsional ...... 9810.2. Pressupost de tresoreria anyal ........................... 9910.3. Pla de finanament. Pla dutilitzacions i recursos ............................. 10010.4. Balanos de situaci previsionals ..................... 10110.5. Pressupostos de tresoreria a curt termini ......... 102

6 7

Quin ser lefecte duna baixada del preu de vendadels productes elaborats i venuts per lempresa?

Una de les situacions en la qu s ms importantlelaboraci dun pla financer s quan alg est ana-litzant la possibilitat i la viabilitat de crear una novaempresa. En aquest cas, el futur empresari no t capdada ni cap tipus dinformaci passada que el puguiajudar a elaborar les previsions sobre el comporta-ment futur de lempresa. s en aquest cas quan laplanificaci financera adquireix tota la sevaimportncia.

La planificaci financera s un procs, queacompleix les segents funcions:

Analitzar la interrelaci entre les alternativesdinversi i finanament a labast de lempresa.

Projectar les conseqncies futures de lesdecisions actuals.

Decidir sobre quines alternatives shan dadop-tar.

Comparar el comportament posterior amb elsobjectius establerts al pla financer.

informaci actual. Consisteix en la projecci dun futurdesitjat i dels mitjans efectius per aconseguir-ho.Duna banda la planificaci financera pot ajudar aestablir objectius concrets, proporcionant instrumentsde mesura dels resultats. Daltra banda, permet analit-zar i avaluar els diferents escenaris futurs en els quelempresa desenvolupar les seves activitats. Laplanificaci financera fa referncia a limpactefinancer, que sobre el comportament futur dunaempresa tindr levoluci daquests escenaris.

Per exemple, i entre altres qestions, un futurempresari voldr tenir informaci sobre:

Quin s el volum de recursos financers que esnecessiten per a posar en funcionament la novaempresa?

Quin s el volum mnim de vendes que permetcobrir totes les despeses dexplotaci?

Quin ser el volum de beneficis que es pot espe-rar del nou negoci?

Quin ser lefecte dun augment dels costosdexplotaci?

8 9

1. Anlisi de la capacitat tcnica i professional delfutur empresari

Una nova empresa pot adoptar la formadempresari individual o la forma societria. Elpla dempresa ha de definir la forma jurdicaescollida i, des de la perspectiva del pla financer,quantificar els costos que aix representa i tambdefinir les aportacions que els emprenedors fana la nova empresa.

La capacitat del futur empresari constitueix laclau del comportament futur duna empresa.Quan un avaluador extern est analitzant laviabilitat dun nou negoci, abans que realitzarlestudi de la viabilitat econmica i financeradel negoci ha dsser capa davaluar lacompetncia professional del futur empresari.

2. Anlisi del producte o servei

Aquest s el segon apartat del pla dempresa,i en ell es descriuen les caracterstiques delproducte i del sector que sescollir per dur aterme les activitats de lempresa, la seva previ-

1.2. El pla dempresa i la planificaci financera

El pla financer consisteix en lexpressi monetriadel pla dempresa, i s per aix que tot convergeix enell. Encara que les variables financeres tenen una granimportncia en el desenvolupament i viabilitat futuraduna empresa, no es pot oblidar que els principalscomponents estratgics duna empresa tenen unacusat carcter industrial, comercial i hum. Sensetenir un perfecte coneixement daquests components,no s possible dur a terme una acurada elaboracidel pla financer.

La feina de redacci del pla dempresa consisteixen un procs interactiu, ja que aquest treball s elresultat dun complex mecanisme dintercanvidinformacions entre les diferents funcions de lem-presa.

El pla dempresa est subdividit en uns plansparcials, que sn els segents:

10 11

mercat suficient per poder vendre els seusproductes o serveis.

Una bona estimaci de quina ser la demandade mercat que sorientar cap a lempresa sfonamental, ja que aquesta demanda nomsrepresentar un percentatge del volum globalde vendes del mercat. Qualsevol error desti-maci, especialment pel que fa a una sobre-estimaci de la demanda potencial potconduir a la creaci duna capacitat deproducci no utilitzada, la qual cosa pot tenirefectes negatius sobre la prpia continutatde lempresa en el futur.

Aquesta anlisi comprn lestudi del mercat, elsobjectius de vendes de lempresa, els mitjansde distribuci, les accions de promoci, la pol-tica de preus, la poltica de clients, etc.Mitjanant aquest estudi el futur empresari hade poder respondre a les segents qestions:

Quina s la necessitat que es vol satisfer?

Quin s i com s el mercat? Els aspectesque shan danalitzar dins daquest apartat snels segents:

sible evoluci, aix com la incidncia dels as-pectes tecnolgics, la maquinria i les instal.la-cions necessries.

En aquest apartat shan despecificar totes lesqestions segents:

n Si es tracta dun b de consum o dun b in-dustrial.

n Si es tracta dun producte o dun servei.n Si estar fabricat per lempresa o noms ser

comercialitzat. Si ser elaborat per la prpiaempresa: quin ser el seu disseny, lestndardde qualitat i amb quins mitjans tcnics esproduir.

n Quin s el motiu datracci del producte oservei.

n Quina ser la marca del nou producte o servei.n Quina ser lamplitud de la lnia de productes.n Quina ser lestratgia del cicle de vida del

producte.

3. Anlisi del mercat

Independentment de quines siguin les altrescaracterstiques duna empresa, la seva exis-tncia noms tindr sentit si disposa dun

12 13

referncia a una nova empresa, s fonamentalconsiderar que la viabilitat de la futura empre-sa tindr una elevada correlaci amb lequiphum que estar encarregat de desenvoluparlactivitat empresarial.

Els principals aspectes a considerar sn:

Quin s el nombre de persones que esnecessiten perqu la nova empresa puguidesenvolupar amb normalitat les sevesactivitats?

Quin s el perfil professional i hum de lespersones que necessitar la nova empresa?

Quines seran les responsabilitats daques-tes persones?

Quin ser lorganigrama de la nova empresa?

Quins seran els tipus de contractes laboralsi quin ser el nivell salarial?Dintre daquest apartat tamb shan dinclouretots aquells aspectes relacionats amb el conjuntdaccions necessries per poder desenvolupar,

El volum del mercat. La tendncia del mercat. La ubicaci del mercat. Les caracterstiques del mercat. El perfil dels clients. Lanlisi de la competncia.

La realitzaci daquest estudi s fonamentalpel futur desenvolupament del pla dempre-sa, ja que s en aquest apartat on selaborenles previsions de vendes, es determinen elspreus de venda, sestableix la poltica co-mercial i es fixa la poltica de clients.

Entre altres informacions, aquest estudi ha deproporcionar tota la informaci sobre elsaspectes segents:

Volum de vendes en unitats fsiques. Preu de venda. Volum de vendes en unitats monetries. Poltica de crdit a clients.

4. Organitzaci de lempresa

Dintre daquest apartat, i fent una especial

14 15

Quants diners es necessitaran?

Quan es necessitaran?

Per qu es necessitaran?

Quin s el benefici que es pot esperar delnou negoci?

Quin ser el nivell de rendibilitat del nounegoci?

Les activitats futures de lempresa, per-metran assolir lequilibri entre lorigen delsrecursos utilitzats i la seva aplicaci?

entre altres, el procs de gesti administrativai comptable de lempresa.

Per exemple: la gesti comptable, fiscal i laboral larealitzar la prpia empresa o la subcontractar.Optar per una o altra decisi, no noms tindr efectessobre la gesti de lempresa, sin que tamb tindrefectes sobre lestructura de costos.

5. Pla financer

Per poder fer funcionar una empresa, no nomses requereixen recursos materials i humans, sinque a ms a ms sn imprescindibles els recur-sos financers. Aquests recursos sutilitzaran perpoder posar en marxa el nou negoci i per podergarantir el seu funcionament amb una totalnormalitat.

El pla financer constitueix lexpressi quantitativadel conjunt de decisions adoptades en el marc delsaltres plans parcials.

Mitjanant el pla financer, shaur de respondre ales segents qestions:

16 17

El pla financer a llarg termini consisteix en laquantificaci en termes monetaris del pla dempresaa llarg termini.

El pla financer a llarg termini recull en termesmonetaris la planificaci de lempresa per un perodeentre els tres i els cinc anys. s per aix, que es potconsiderar un pla de naturalesa estratgica.

s molt important considerar que la planificacifinancera a llarg termini est condicionada pelsobjectius generals que amb un carcter estratgiclempresa vol aconseguir. La planificaci financera allarg termini consisteix en un procs que est basaten la presa de decisions dinversi i finanament quet com a resultat la determinaci de lestructura pa-trimonial de lempresa.

En la planificaci financera a llarg terminilanlisi de la solvncia empresarial hi t un paperfonamental, ja que s molt important poder analitzarsi levoluci futura de lempresa, dacord amb elsobjectius fixats, no pot produir un fort desequilibrien lestructura patrimonial de lempresa, ja que lesdecisions dendeutament estan molt relacionadesamb la solvncia empresarial.

1.3. Contingut formal i estructura del pla financerduna nova empresa

A ms a ms del volum inicial de recursosfinancers necessaris i de lestructura del seu finana-ment, un pla financer ha dincloure les previsionsfinanceres duna empresa.

Aquestes previsions han de versar sobre:

Els comptes de resultats i el punt mort dex-plotaci.

La tresoreria i les necessitats de fons de ma-niobra.

El pla dinversions i finanament.

Els balanos de situaci.

Daltra banda, un pla financer ha destar estructu-rat en dues parts: el pla financer a llarg termini i elpla financer a curt termini.

18 19

4.- Inversions financeres.5.-Retribuci al capital propi.

Pagament de dividends.Total aplicacions de recursos.

Pressupost de finanament

1.- Autofinanament.2.- Finanament extern propi.3.- Finanament extern ali.4.- Desinversions.5.- Recursos extraordinaris.

Total origens de recursos.Supervit/Dficit de lany.Supervit/Dficit acumulat.

2.-Els comptes de resultats previsionals. Mit-janant els comptes de resultats es podr ava-luar si el desenvolupament de les activitatsempresarials proporcionen un nivell suficientde beneficis, que permetin no noms retribuiral capital propi invertit a lempresa, sin tambproporcionar a lempresa un nivell suficientdautofinanament.

Mitjanant lanlisi del compte de resultats

Grcies a lelaboraci del pla financer a llarg termini,es poden preveure les necessitats futures de finana-ment, la qual cosa possibilita amb la degudaanticipaci, la gesti i lobtenci daquests recursosfinancers.

Aquest pla financer a llarg terminiha dincloure:

1.- El pla dinversions i finanament. Aquest plarecull totes les inversions a realitzar en elperode, aix com els seus efectes sobre lesnecessitats de fons de maniobra. Tamb ha derecollir els mitjans financers necessaris perpoder finanar tant les inversions com lesnecessitats de fons de maniobra.

Aquest pla, tamb anomenat pressupost de ca-pital, pot adoptar lestructura segent:

Pressupost dinversions:

1.- Inversions en actius fixos.2.- Necessitats netes de fons de maniobra.3.- Amortitzaci financera del capital a llarg termini.

20 21

vol dir que a curt termini no es poden modifi-car.

La plasmaci daquest pla financer a curttermini s el pressupost de tresoreria, queconsisteix en la previsi de tots els cobramentsi pagaments futurs durant un perode determi-nat. Lhoritz temporal daquest pla s dun any,encara que a la prctica, el ms usual sprocedir a lelaboraci de pressupostos detresoreria setmanals, quinzenals o mensuals.

Per poder elaborar el pressupost de tresore-ria cal considerar:

1.- Tots els cobraments del perode.2.- Tots els pagaments del perode.3.- El saldo de tresoreria del final del perode.

El coneixement previ de quines seran lesnecessitats o lexcs de tresoreria per a unperode determinat, s fonamental perqu elresponsable de la tresoreria de lempresa puguiestablir la millor frmula de finanament delsdficits o la millor frmula dinversi delssupervits de caixa.

tamb sha danalitzar quin ha dsser el volumdactivitat mnim que ha dassolir lempresa perpoder cobrir totes les despeses. Aquesta anlisies realitza mitjanant lestudi del punt mortdexplotaci.

3.- Els balanos de situaci previsionals. Mitjan-ant aquests instruments es podr avaluarlevoluci de lestructura patrimonial de lem-presa. En aquest cas s fonamental lanliside la solvncia a llarg i a curt termini, aix comlanlisi de levoluci dels nivells de rendibilitatempresarial, tant pel que fa al nivell de rendibili-tat econmica com al nivell de rendibilitatfinancera.

A curt termini, lobjectiu fonamental de laplanificaci consisteix en lanlisi de levolu-ci de la tresoreria de lempresa, ja que smitjanant aquesta anlisi que lempresapot preveure les seves necessitats odisponibilitats de liquiditat.

La consideraci del curt termini vol dir quealgunes poltiques de lempresa es considerenfixes, per exemple, la poltica dinversions, aix

22 23

2.- ASPECTES ECONMICS I FINANCERS EN LA CREACI DUNA NOVA EMPRESA

2.1. La inversi inicial

Quan es pretn crear una nova empresa sem-pre es plantegen dos problemes fonamentals:

1. Quin s el volum de capital que es necessi-tar per poder situar lempresa en unescondicions normals dactivitat? Aquest vo-lum estar en funci del nivell dactivitat queshagi estimat dur a terme en el futur.

Per exemple, si lactivitat de lempresa consis-teix en lexplotaci dun restaurant, la dimensidaquest, aix com el nombre de taules dispo-nibles estaran relacionats amb el nombre decoberts que es pensen subministrar diria-ment.

24 25

A ms a ms de la inversi en actius fixos, caldestacar que qualsevol empresa necessita dispo-sar dun marge suficient de recursos addicionalsper poder fer front a les necessitats del circulant.Aquest fet s fonamental per una nova empresa, jaque des de linici de les seves activitats haur de ferfront a pagaments diversos, mentre que elscobraments noms els realitzar a mesura que vagivenent els seus productes i procedeixi al seucobrament. Aix vol dir que haur de disposar dundeterminat volum addicional de recursos financersper poder fer front a aquesta diferncia existent en-tre els cobraments i els pagaments.

Exemple:Un grup de quatre persones est analitzant laviabilitat econmica i financera duna explotaci re-lacionada amb el sector de la restauraci. El restau-rant estar ubicat en una localitat turstica propera ala ciutat de Tarragona.

Desprs dhaver realitzat els estudis de mercatpertinents, aquest grup creu que el tipus de restau-rant que volen explotar t un mercat potencial moltelevat. s per aix que estan analitzant la seva millor

2. Quin ser lorigen dels recursos financersque es necessiten? Aquests podran sseraportats pel propi empresari o per tercers, jasigui en forma de capital propi, ja sigui en for-ma de capitals aliens.Respecte a la primera qesti cal destacar queaquest volum de capital que constitueix lainversi inicial, estar condicionada per dosfactors. La seva quantia dependr, no sols delnombre dactius fixos necessaris, aix com dela seva importncia, sin tamb dels actiuscirculants. Pel que fa als actius fixos, el volumde recursos necessaris per al seu finanamenttamb dependr de si sn de propietat o delloguer.

Per exemple, el local on una empresa desenvoluparuna activitat comercial pot sser de propietat o potsser utilitzat en rgim darrendament. Si es vol queaquest local sigui propietat de lempresa i snecessria la seva compra, far falta dur a terme unpagament inicial per poder procedir a la sevaadquisici. Si aquest local s utilitzat en rgimdarrendament, en lloc daquest pagament inicial,lempresa haur de fer front a uns pagamentsperidics en concepte darrendament.

26 27

Les despeses legals, notarials, fiscals i registralsnecessries per poder constituir la societat suposenla quantitat de 2 milions de pessetes. La societat queexplotar el restaurant ser una societat annimaamb quatre socis. Altres despeses de primerestabliment per un import de 3 milions de pessetes.

A ms a ms dels anteriors imports, per poder iniciarlactivitat, shaur de realitzar ladquisici deproductes alimentaris diversos i de diversos tipus debegudes. Limport daquesta adquisici s dun milide pessetes.

Dacord amb les dades anteriors, el volum de recur-sos necessaris per poder iniciar lactivitat s de 40,4milions de pessetes. Relacionat amb aquest importcal destacar que en el supsit de que els preusdadquisici anteriors no incloguin lI.V.A., haurandsser augmentades amb el percentatge dI.V.A.corresponent. La consideraci daquest import t coma conseqncia un augment de les necessitatsinicials de recursos financers.

ubicaci aix com totes les despeses i pagamentsnecessaris per poder procedir a la seva obertura alinici de la temporada turstica destiu.

Desprs dhaver estudiat diversos immobles, shaarribat a la conclusi de que el local que ms sadaptaa les seves necessitats s un local que no est enarrendament, i que noms es pot utilitzar mitjanantla seva adquisici. El preu daquest immoble s de20 milions de pessetes. Un cop adquirit shaurandefectuar unes obres en concepte de reformes idadequaci dun import aproximat de 10 milions depessetes.

Aquest import inclou totes les despeses rela-cionades amb els permisos municipals, aix com elshonoraris de laparellador i larquitecte encarregatsde les obres de reforma.

Ladquisici del mobiliari del restaurant, aix com lesvaixelles, coberteries, cristalleries i altres utensilisnecessaris suposa un import aproximat de quatre-centes mil pessetes.

Ladquisici daltres mquines, electrodomstics, etc.,representa un import de 4 milions de pessetes.

28 29

nima est en funci de la forma jurdica adop-tada per la nova societat. La normativa legal jaestableix quin s el volum mnim de capital propique una societat ha de tenir en el moment dela seva fundaci. Per a les societats annimess de 10 milions de pessetes, i per a lessocietats limitades 500.000 pessetes.

3. Esbrinar quines sn les possibilitats dobtenirfinanament en forma de subvencions o en for-ma de participaci en el capital social mitjanant: Societats de Capital-Risc. Societats de Desenvolupament Industrial. Instruments dajuda per a la creaci i moder- nitzaci dempreses. Qualsevol altre tipus dajuda, participaci i

subvenci atorgada per altres institucions iorganismes municipals, regionals, estatals ocomunitaris.

4. En el supsit de que una vegada consideradesles possibilitats de finanament citades alsapartats anteriors, i encara exists un dficit definanament, el futur empresari sha deplantejar com obtenir els recursos necessarisaddicionals que li fan falta.

2.2. El finanament de la inversi inicial

Per finanar la creaci duna nova empresa,especialment si aquesta consisteix en una petita em-presa, el capital necessari podr sser portat totalmento parcialment pel fundador de lempresa. En aquestcas concret, la creaci duna petita empresa, el futurempresari no disposa de les mateixes opcions definanament que una gran empresa, ja que t moltms limitades les seves possibilitats de finanament.Generalment, noms t dues opcions, laportaci decapital propi o el recurs a lendeutament bancari.

Els passos a seguir per poder determinar lorigendaquest finanament sn els segents:

1. Determinaci del volum de recursos financersque es requereixen.

2. Determinaci de quina s laportaci mnimaque han defectuar els socis de lempresa enforma de capital social. Aquesta aportaci m-

30 31

ment i posterior desenvolupament de totsaquells projectes empresarials que siguinviables i que estiguin acollits al ServeiAutoempresa. Les condicions daquestsprstecs, tant pel que fa al seu cost com ales altres despeses i perode damortitzacisn ms avantatjoses que les condicionsnormals dels mercats financers.

Cal tenir present que la durada de la font definanament ha destar en consonncia amblobtenci de la tresoreria suficient per poderprocedir al seu reembossament.

2.3. El capital de treball necessari o fonsde maniobra

A ms a ms dels actius necessaris pel desen-volupament de lactivitat productiva, lempresa tnecessitat de finanar el capital de treball, tambconegut com working capital o fons de maniobranecessari. El volum daquest capital de treball est enfunci de les poltiques segents: poltica dexistncies,poltica de clients, poltica de provedors i poltica detresoreria.

En aquest supsit es plantegen dues alterna-tives:

Es pot recrrer a les relacions personals perobtenir aquest finanament?

Existeix la possibilitat dobtenir finanamentmitjanant les entitats financeres? Cal destacarque, per les petites empreses que inicien la sevaactivitat, i en el supsit que levoluci futura delempresa no sigui del tot satisfactria,mitjanant aquest finanament es pot compro-metre la viabilitat de lempresa. Tamb cal teniren compte que per atorgar aquest finanament,les entitats financeres, probablement exigiranalgun tipus de garantia addicional. Aquestagarantia pot sser formalitzada en forma daval,en forma de garantia hipotecria o qualsevolaltre tipus de garantia.

Pel que fa a les possibilitats dobtenir finan-ament mitjanant lendeutament bancari, calesmentar que el Departament de Treball dela Generalitat de Catalunya ha signat diver-sos convenis amb algunes entitats finan-ceres, amb lobjectiu de facilitar el finana-

32 33

ci t una durada ms llarga que en les comer-cials, i est lligat a:

Compra i pagament de les primeres matries. Emmagatzematge de les primeres matries. Procs productiu. Emmagatzematge dels productes acabats. Venda i cobrament dels productes acabats.

Cal tenir en compte que tot augment del volumdactivitat t com a conseqncia un augment delcapital de treball necessari.

Exemple

Una empresa comercial que t una facturaci de30 milions de pessetes a lany, mant els segentspercentatges sobre vendes:

Existncies: 10% de la xifra de vendes. Comptes a cobrar: 25% de la xifra de vendes. Tresoreria: 5% de la xifra de vendes. Provedors i creditors: 15% de la xifra de ven-

des.

Dacord a aquest percentatge, aquesta empresanecessita, en concepte de capital de treball elsegent volum de recursos financers.

Totes les empreses en el desenvolupament nor-mal de les seves activitats han de fer front a unesnecessitats financeres que estan relacionades ambel cicle dexplotaci i que es renoven dacord ambaquest cicle. No obstant, i considerant que mitjanantel desenvolupament de les activitats dexplotacitamb sobt finanament dels provedors i creditors,lempresa noms haur de necessitar un volum derecursos financers que ser equivalent a la difernciaentre aquestes necessitats i els recursos obtinguts.

Aquesta diferncia, que es coneix com a capi-tal de treball, pot sser definida com el volum delsrecursos permanents necessaris per poder dur aterme amb normalitat les operacions corrents,fonamentalment les operacions dexplotaci. sla part de lactiu circulant finanada amb recur-sos a llarg termini.

En les empreses comercials, el cicle dexplo-taci est lligat a:

Compra i pagament de les mercaderies. Emmagatzematge de les mercaderies. Venda i cobrament de les mercaderies.

En les empreses industrials, el cicle dexplota-

34 35

tindr la suficient capacitat financera per finanaraquest creixement.

Pel clcul del capital de treball, tamb cal consi-derar el perode mitj de maduraci de lempresa que,estar determinat pel nombre de dies que hi ha en-tre el moment en que es fa efectiu el pagament dunaunitat monetria als provedors fins al moment de laseva recuperaci mitjanant la venda dels productesi el seu cobrament.

En general, encara que amb algunes excepcions,com poden sser les empreses de distribuci comer-cial, el signe daquest capital de treball sol sserpositiu. Aix vol dir que el volum de recursos financersnecessaris per finanar el cicle dexplotaci s su-perior al volum de recursos obtingut mitjanant elmateix cicle.

Per a una empresa que comena les sevesactivitats, s molt important quantificar quin serel volum de recursos financers necessaris perfinanar el cicle dexplotaci. Aix vol dir que elfutur empresari, per poder iniciar les activitatsempresarials, no noms haur de procedir aladquisici dels actius fixos, sin que a ms a ms

Les necessitats financeres sn:

3 milions de pessetes en concepte de mante-niment dexistncies.

7,5 milions de pessetes en concepte de ven-des pendents de cobrament.

1,5 milions de pessetes en concepte de sal-dos de tresoreria.

Els recursos generats per les activitats dex-plotaci sn els segents:

4,5 milions de pessetes en concepte de com-pres pendents de pagament.

En aquest cas concret, lempresa t unes neces-sitats de recursos per finanar el cicle dexplotacidun import de 7,5 milions de pessetes.

En el supsit de que lempresa tingus unesprevisions daugmentar la xifra de vendes fins als 50milions de pessetes, i no modifiqus les sevespoltiques del circulant, laugment de necessitatsfinanceres suposaria un import addicional de recur-sos financers de 5 milions de pessetes. s fonamen-tal, doncs, que davant qualsevol poltica dexpansio de creixement, lempresa faci una anlisi de si

36 37

El cobrament de les vendes sefectuar a 90 dies. Siles vendes es produeixen de manera uniforme, elvolum de vendes mensual ser de 1,5 milions depessetes. Aix vol dir que a lacabament del primertrimestre dactivitat el saldo de clients ser de 4,5milions de pessetes.

Per motius de seguretat, es creu convenient elmanteniment duns saldos de tresoreria de 0,5milions de pessetes.

La poltica destocs consisteix en el mantenimentdun volum dexistncies equivalent a 30 dies devenda. Aquesta poltica fa necessria una inversien estocs de lordre de 0,75 milions de pessetes.

Dacord amb les dades anteriors, el futur em-presari, per poder iniciar amb normalitat les activitatsempresarials haur de fer la segent aportaci derecursos financers:

10 milions de pessetes per finanar els actius fixos. 0,5 milions de pessetes per finanar la constituci

i primer establiment de la societat. Aportaci del capital de treball inicial. Dacord amb

les poltiques del circulant que shan establert, ser

haur de fer laportaci addicional de recursosfinancers necessaris per finanar el capital detreball inicial.

Exemple:Per a una empresa que est en la fase de creaci

shan estimat unes necessitats financeres per finanarels actius fixos que suposen una inversi inicial de 10milions de pessetes. Altres despeses necessries perla constituci de la societat i per fer front a despesesrelacionades amb el primer establiment impliquen unspagaments de 0,5 milions de pessetes. Pel que fa ales poltiques del circulant, shan fet les segentsprevisions:

Durant el primer any dactivitat shan previst unesvendes de 18 milions de pessetes. El comporta-ment de les vendes es preveu uniforme durantaquest perode. Aix vol dir que no hi ha cap tipusdestacionalitat.

El pagament de les compres sefectuar almoment de rebre les mercaderies. El preudadquisici de les compres equival a un 50% dela xifra de vendes. Aix vol dir unes compres per9 milions de pessetes a lany, la qual cosa equivala 0,75 milions de pessetes cada mes.

38 39

Aquesta quantificaci es pot realitzar mitjanantlestudi del punt dequilibri, o llindar de rendibilitat.Aquest punt correspon a aquell nivell dactivitat enque lempresa no obt ni guanys ni prdues. Aix voldir, el punt on els ingressos totals igualen als costostotals.

IT = CT = CF+CV; B = IT - CF - CV = 0

IT: Ingressos totals: Preu de venda x unitatsvenudes.

CT: Costos totalsCV: Costos variables.CF: Costos fixos.B: Beneficis.

Els costos fixos sn aquells que una empresaha de suportar amb independncia de quin sigui elseu volum dactivitat. Aix vol dir que no es modifi-quen al variar el nivell dactivitat. A curt termini, elscostos fixos tenen el mateix import tant si el nivelldactivitat augmenta com si disminueix.

Un exemple de costos fixos s el lloguer de ledificion lempresa desenvolupa les seves activitats.

Els costos variables sn aquells que varien ambel nivell dactivitat. Davant dun augment de lactivitat,

necessari fer la segent aportaci de recursosfinancers:

0,5 milions de pessetes en concepte detresoreria.

0,75 milions de pessetes en concepte del volumdexistncies.

4,5 milions de pessetes en concepte de comp-tes a cobrar.

Amb respecte a aquesta aportaci de recursosen concepte de capital de treball, cal considerar elmarge de vendes obtingut per lempresa. Aquestmarge pot fer disminuir aquesta aportaci.

2.4. El llindar de rendibilitat, punt dequilibri opunt mort dexplotaci

Totes les empreses, per especialment una em-presa que inicia la seva activitat, i que es caracteritzaper no disposar de fets i situacions passades que lipuguin servir dajuda per a poder realitzar lestimacide la seva evoluci futura, han de quantificar elvolum mnim dactivitat que permetr cobrir tots elscostos.

40 41

de contribuci per unitat s igual a la diferncia en-tre el seu preu de venda i el cost variable unitari to-tal.

MCu = PV - CVu

MCu: marge de contribuci unitari.PV: preu de venda unitari.CVu: cost variable unitari.

El marge de contribuci total ser igual al margede contribuci unitari multiplicat pel nombre de unitatsvenudes. Perqu lempresa pugui obtenir beneficis,aquest marge haur dsser ms gran que els cos-tos fixos.

Exemple: Una empresa, que t unes despeses fixesde 500.000 pessetes al mes, ven un producte que tun preu de venda unitari de 1.500 pessetes, sent elseu cost variable unitari total de 1.300 pessetes. Pelprxim mes les previsions de vendes sn dun volumde 1.000 unitats.

Determinar:a) Quin ser el resultat esperat?b) Quin ha dsser el volum de vendes del punt

dequilibri?

es produir un augment dels costos variables total,mentre que una disminuci del nivell dactivitat tindrcom a conseqncia una disminuci dels costos va-riables totals.

Un exemple de costos variables el constitueix elcost dels materials incorporats al producte venut. Enuna empresa del sector txtil, el cost del teixit s uncost variable, ja que el seu consum dependr delnombre dunitats fabricades, i aquest estar en funcide les unitats venudes.

El llindar de rendibilitat tamb es pot definir comaquell nivell dactivitat en el que el marge decontribuci obtingut s igual als costos fixos suportatsper lempresa.

Aquest concepte s molt til per a una empresa,ja que en funci de la previsi de vendes permet cal-cular quin s el marge de seguretat de que disposauna empresa. Aquest marge indicar quina s ladisminuci mxima de vendes que una empresa potsuportar sense que tingui prdues.

El marge de contribuci es pot analitzar, tantdes duna perspectiva global com individual. El marge

42 43

500.000 + 700.000200

= 3.500 unitats.Punt dequilibri =

Costos fixos 500.000Marge de contribuci/preu 200/1.500

= 3.750.000 ptaPunt dequilibri = =

des amb unitats monetries, el clcul seria elsegent:

c) Si lempresa vol obtenir un benefici de 200.000pessetes, la xifra de vendes en unitats fsiquesi en unitats monetries sn les segents:

En pessetes, 3.500 x 1.500 = 5.250.000 pessetes.

c) Quina quantitat de productes ha de vendre perpoder obtenir uns beneficis de 200.000 pes-setes?

Soluci:

a) Ingressos totals: 1.000 x 1.500 = 1.500.000pessetes.Costos variables: 1.000 x 1.300 = 1.300.000pessetes.Costos fixos: 500.000 pessetes.Resultats: 1.500.000 - 1.800.000 = -300.000pessetes.

b) El punt dequilibri correspon a aquell nivell devendes pel que lempresa no t beneficis niprdues.

La xifra de vendes seria de: 2.500 x 1.500 =3.750.000 pessetes.

Si en lloc de voler conixer la xifra de vendes enunitats fsiques, es vol conixer la xifra de ven-

Costos fixos 500.000Marge de contribuci unitari 200

= 2.500 unitats.Punt dequilibri = =

44 45

3.- ELS RESULTATS I EL CASH FLOW EMPRESARIALS

Pels accionistes o propietaris duna empresa, larendibilitat constitueix una variable clau, ja que el valordaquesta empresa dependr de la capacitat de ge-nerar beneficis que tingui lempresa. La rendibilitatduna activitat empresarial constitueix la primera radsser duna organitzaci empresarial amb nim delucre, i s un factor determinant del seu valor i de laseva solvncia.

Cap inversor potencial destinar recursos financersa un negoci del que no es preveu obtenir un nivellmnim de rendibilitat. Daltra banda, si lempresanecessita obtenir recursos financers mitjanantfinanament aportat per les entitats financeres, iaquestes entitats consideren que el seu nivell derendibilitat no s suficient, probablement denegaranla concessi daquest finanament.

46 47

La rotaci dels actius constitueix una mesuradeficincia, i est composta per dos components, larotaci dels actius fixos, i la rotaci dels actiuscirculants.

La seva anlisi es pot fer mitjanant lestudi delsdos cicles empresarials, el cicle llarg, o cicle derenovaci de limmobilitzat, i el cicle dexplotaci operode de maduraci.

Una conclusi que es pot extreure de rati derotaci, s que donat un volum de vendes, com mspetit sigui el volum dactius utilitzats, ms elevat serel nivell de rendibilitat econmica.

Per a una nova empresa aquest fet s fonamen-tal, ja que el volum i els tipus dactius quelempresa utilitzar en el futur tindr com aconseqncia un fort impacte sobre la rendi-bilitat futura. Una sobreestimaci de lactivitatfutura, que implicar un excs de capacitat pro-ductiva pot suposar un factor limitatiu de laviabilitat futura de lempresa.

Laltra part de la frmula est relacionada amblestructura de costos de lempresa. Aix vol dir, que

s per aix, que lobtenci dun nivell adequat derendibilitat, no noms condicionar la viabilitat futu-ra de lempresa, sin que a ms a ms tamb condi-cionar la seva possibilitat daccedir al finanamentali.

La rendibilitat econmica constitueix el nuclifonamental de la rendibilitat empresarial, ja queaquesta rendibilitat s conseqncia del nivelldeficincia que lempresa assoleixi en el de-senvolupament de les seves activitats. Aquestarendibilitat reflecteix el rendiment que una empresaobt de la utilitzaci duns determinats actius, i sindependent de la seva estructura financera.

La rendibilitat econmica (RE) s igual a:

BAIT: resultats dexplotaci abans dinteressos i dimpostos.

De la frmula anterior es dedueix que la ren-dibilitat econmica est determinada per dos va-riables fonamentals, la rotaci dels actiusempresarials i el marge sobre vendes o rendimenteconmic.

BAIT VENDES BAITACTIUS NETS ACTIUS NETS VENDES

XRE = =

48 49

i del marge que lempresa obtingui sobre les sevesvendes.

Aquest risc es pot mesurar mitjanant lanlisi delpalanquejament operatiu, que est relacionat amblestructura de costos de lempresa, i es refereix a larepercussi que una variaci en el volum de vendestindr sobre els beneficis dexplotaci.

Quan ms gran sigui el percentatge que els cos-tos fixos representin sobre els costos totals, ms granser la variaci del BAIT i de la rendibilitat econmicaal variar el volum de vendes.

La rendibilitat financera est relacionada ambels capitals propis utilitzats per una empresa. Aixvol dir, que est afectada per lestructura financera,o sigui pel palanquejament financer. Aquest palan-quejament ser favorable, sempre que la rendibilitateconmica sigui superior al cost financer de len-deutament.

Mitjanant aquest rati, es pot analitzar lefecte queuna variaci de lestructura de les fonts de finana-

Grau de palanquejament operatiu =% de variaci del BAIT

% de variaci del volum de vendes

quan hom est estudiant i analitzant la viabilitat dunanova empresa, cal que tingui present que una mesu-ra prudent i de la que depn lexistncia de la prpiaempresa consisteix en minimitzar els costos empre-sarials.

El clcul anterior de la rendibilitat econmica inclouel BAIT, aix vol dir, els beneficis dexplotaci abansdimpostos. No obstant, en la prctica, cal tenir presentlefecte que la fiscalitat t sobre els beneficisempresarials. s per aix, que la rendibilitat econmicadesprs dimpostos es pot calcular de la segent for-ma:

BN: Beneficis nets.

DF: Despeses financeres.

t: Tipus impositiu sobre els beneficis empresarials.

El concepte de rendibilitat econmica estrelacionat amb el concepte de risc econmic. El risceconmic s aquell que est relacionat amb elsbeneficis dexplotaci, i depn de lestructuraeconmica de lempresa, de ls que es faci delsactius que composen aquesta estructura econmica

BN + DF (1-t)ACTIUS NETS

RE =

50 51

naci de la base imposable de limpost sobreels beneficis empresarials.

El compte de resultats presenta duna formaresumida els resultats dexplotaci duna empresa.Aquests resultats constitueixen la principal ra queexplica el fet que uns determinats inversors decidei-xin constituir una nova empresa arriscant uns capitals.Si aquests inversors necessitessin finanamentaddicional, les entitats financeres denegarien laconcessi dels recursos financers si estimessin quelempresa no geners en un futur el volum de recur-sos suficient.

Quan una determinada persona est analitzant laviabilitat econmica duna nova empresa, li far faltaun coneixement adequat de les segents qestions:

1.-Quina s la capacitat de generar recursosfinancers de lempresa?

2.-Quina estabilitat tindran els principalselements dingressos i de despeses?

3.- Quin s i quina qualitat t el benefici net delempresa?

ment, t sobre els beneficis nets de lempresa, i so-bre la rendibilitat que els accionistes obtenen per laseva inversi.

El clcul de la rendibilitat financera (RF) s:

V: Volum de vendes.BAIT: Beneficis abans dinteressos i dimpostos.AT: Actius totals nets.BAT: Beneficis totals abans dimpostos.BN: Beneficis nets.

Dacord a la frmula anterior es pot observar comla rendibilitat financera depn de:

1.- La rendibilitat econmica. Depn de leficinciaoperativa de lempresa i de la seva situaci enel mercat.

2.- Lestructura financera de lempresa. Depn dela composici de les fonts de finanament.

3.- Lefecte impositiu de lendeutament. El costfinancer dels recursos aliens constitueix unadespesa deduble als efectes de la determi-

V BAIT BAT AT BNAT V BAIT RP BAT

RF =rendibilitat efecte del efecteeconmica palanquejament impositiu

x x x x

52 53

La segent presentaci del compte de resultatss la ms adequada per poder realitzar lanlisi delllindar de rendibilitat o punt mort dexplotaci delempresa.

En funci de quin sigui lobjectiu de lanlisi, elcompte de resultats es pot estructurar de diversesformes.

1. Dacord a lestructura tradicional de deure ihaver.

2. Compte de resultats analtic.3. Dacord als tipus de costos.

Per poder confeccionar els comptes de resultatsprevisionals, shauran de considerar tots els ingressosi despeses de lempresa:

Les vendes. Les compres. La variaci de les existncies, tant de matries

primeres com de productes en curs i productesacabats.

Els consums externs: lloguers, transports, sub-ministres exteriors, publicitat i promoci, tributs,altres.

Les despeses de personal. Les dotacions a les amortitzacions. Les dotacions a les provisions. Les despeses financeres.

54 55

Mitjanant lanlisi daquest compte de resultatses pot analitzar el llindar de rendibilitat o punt mort, ien concret es pot respondre a les segentes qes-tions:

Quin s el volum de vendes, tant en unitatsfsiques com en unitats monetries amb el queuna empresa cobreix totes les seves despeses?

Per poder obtenir una determinada xifra debeneficis, quin ha dsser el volum de vendesque sha defectuar?

Per un determinat nivell dactivitat, quin s elbenefici obtingut?

Quin s el marge de seguretat de lempresa,pel que fa a la baixada de la xifra de vendes?

Si varia lestructura de costos, com es veurafectada la xifra de vendes del llindar derendibilitat?

COMPTES DE RESULTATS PREVISIONALS

any n any n+1 any n+2

VENDES

COSTOS VARIABLES

= MARGE

DESPESES DESTRUCTURA

= RESULTATS DEXPLOTACI

DESPESES FINANCERES

RESULTATS EXTRAORDINARIS

= BAT

IMPOST DE SOCIETATS

= BENEFICI NET DE LEXERCICI

56 57

4.- EL FONS DE MANIOBRA O CAPITAL CIRCULANT

Totes les empreses, en el desenvolupament de lesseves activitats dexplotaci, tenen unes necessitatsfinanceres, que es denominen fons de maniobradexplotaci, capital de treball o capital circulant. Elvolum daquest capital de treball est condicionat perles poltiques empresarials relacionades amb elcirculant. En concret, el fons de maniobra dependrde:

Poltica dexistncies. Poltica de cobrament als clients. Poltica de tresoreria. Poltica de pagament als provedors. Poltica de pagament als creditors a curt termini. Altres comptes dactiu i passiu a curt termini, com

per exemple: Hisenda Pblica, Seguretat Social,Dividends actius i passius.

Una altra frmula de presentaci molt utilitzadas la segent:

any n any n+1 any n+2

VENDES

- COMPRES

VARIACI DEXISTNCIES

= MARGE BRUT

- DESPESES DE PERSONAL

- AMORTITZACIONS

- PROVISIONS

- SUBMINISTRES EXTERNS

- TRIBUTS

- DESPESES COMERCIALS

- ALTRES DESPESES

+ ALTRES INGRESSOS

= RESULTAT DEXPLOTACI

- DESPESES FINANCERES

RESULTATS EXTRAORDINARIS

= BAT

- IMPOST DE SOCIETATS

= BENEFICI NET DE LEXERCICI

+ AMORTITZACI ECONMICA

= AUTOFINANAMENT BRUT

- DIVIDENDS

= AUTOFINANAMENT NET

58 59

5.- PLA DINVERSIONS I FINANAMENT

Mitjanant el pla de finanament, que s un instru-ment on es mostren les previsions financeres dunaempresa a llarg termini es pot analitzar si una em-presa, durant el perode de temps incls al plafinancer, mantindr lequilibri entre necessitats i re-cursos financers.

Les necessitats de finanament dependran tantde la necessitat de realitzar noves inversions en actiusfixes i en fons de maniobra, com de la necessitatfinancera que suposa la devoluci dun capital ali.

Daltra banda, aquests recursos es poden obtenir de:

- Lautofinanament.- Les aportacions dels socis.- Lendeutament.- Desinversions.

QUADRE DEL FONS DE MANIOBRA

any 1 any 2 any 3

Estocs

Variaci destocs

Clients

Variaci clients

Tresoreria

Variaci tresoreria

ACTIU CIRCULANT

VAR. ACTIU CIRCULANT

Creditors a curt termini

Variaci creditors

Provedors

Variaci provedors

Dividends a pagar

Variaci dividends

Impostos a pagar

Variaci impostos

PASSIU CIRCULANT

VAR. PASSIU CIRCULANT

FONS DE MANIOBRA

VAR. FONS DE MANIOBRA

60 61

6.- LES PREVISIONS DE TRESORERIA

En general, el cash flow es defineix com recur-sos generats. No obstant, aquesta definici s par-cial, ja que noms pren en consideraci un tipusde cash flow.

En la prctica hi ha dos tipus de cash flow quecal diferenciar amb total claredat.

El cash flow econmic correspon als recursosgenerats per una empresa durant un determinatperode. Aquest cash flow reflecteix la capacitatdautofinanament empresarial i la seva obtencis fonamental per la viabilitat econmica delempresa, ja que est mostrant quins sn els recur-sos que una empresa obt mitjanant el desenvo-lupament de les seves activitats dexplotaci.

PLA DE FINANAMENT

any 1 any 2 any 3

INVERSIONS

Creaci de lempresa

Necessitat fons maniobra

Amortitzaci financera

Altres inversions

Total utilitzacions

FINANAMENT

Autofinanament

Aportaci capital social

Creditors

Altre finanament

Total recursos

RECURSOS-INVERSIONS

SUP/DFICIT ACUMULAT

62 63

tresoreria de lempresa ha estat positiva, mentre queun signe negatiu vol dir que lempresa ha tingut undficit de tresoreria. O el que s el mateix, que elspagaments han superat als cobraments.

Encara que el concepte de cash flow financersigui diferent al concepte de cash flow econmic,existeix una ntima relaci entre ells, ja que la varia-ble clau dambds tipus de cash flow la constitueixel volum dactivitat. Mentre que en el cash floweconmic la variable clau sn els ingressos per ven-des, en el cash flow financer la variable clau sn elscobraments en concepte de vendes.

Com es pot deduir fcilment, el fet de queambds conceptes, ingressos per vendes i co-braments per vendes, no coincideixin depn delcrdit comercial que lempresa atorga als seusclients.

Levoluci del cash flow financer es pot analitzarmitjanant el pressupost de tresoreria. El pressupostde tresoreria constitueix un instrument fonamentalde la gesti de la liquiditat empresarial, ja que s a

Aix vol dir que el seu import est totalmentrelacionat amb les condicions dexplotaci dunaempresa i amb la seva estructura de costos.

El clcul del cash flow econmic net s iguala la suma dels beneficis nets i de les dotacionsal fons damortitzaci del perode.

El cash flow financer correspon als fluxos decaixa generats durant un determinat perode. Mentreque de lexistncia de cash flow econmic en unaquantitat suficient depn la viabilitat econmica fu-tura duna empresa, de lexistncia del cash flowfinancer depn la capacitat financera de lempresaper poder fer front als compromisos futurs.

El cash flow financer dun perode s igual a lasuma de tots els cobraments del perode menystots els pagaments.

Cash flow financer = cobraments - pagaments

Aquest concepte de cash flow s el que estrelacionat amb el concepte de tresoreria. Un signepositiu daquest tipus de cash flow vol dir que la

64 65

El segent pas, consisteix en el clcul delspagaments per compres. Aquests pagaments de-pendran del volum de compres en unitats monet-ries i dels terminis de pagament que hagin conceditels provedors.

Desprs sinclouran tots els altres pagamentsrelacionats amb les activitats dexplotaci, com elpagament de les nmines al personal, el pagamentdels subministres exteriors, el pagament dels tributs,i altres. La diferncia entre tots els cobraments i totsels pagaments relacionats amb lexplotaci donarcom a resultat el saldo de tresoreria dexplotaci delperode.

A ms a ms de la tresoreria dexplotaci, unaempresa haur de fer front a uns altres pagamentsrelacionats amb les operacions de capital. Dinsdaquest apartat sinclouran tant els pagamentsrelacionats amb la realitzaci de les inversions comels relacionats amb lamortitzaci financera del ca-pital ali, la devoluci del capital social alsaccionistes i el pagament del cost dels capitalsutilitzats.

partir daquest instrument que les empreses prenenles seves decisions. Aix vol dir que el pressupostde tresoreria s el principal instrument de la gestifinancera a curt termini, ja que la major part dedecisions financeres a curt termini tenen com a basela informaci facilitada per aquest pressupost.

El pressupost de tresoreria reflecteix quinessn les previsions de liquiditat en cada perode.Proporciona informaci sobre les necessitatso els dficits de caixa.

El pressupost de tresoreria est estructurat endues parts diferenciades, encara que les dues for-men part dun total. La primera part correspon a latresoreria relacionada amb les activitats dexplota-ci, mentre que laltra part est relacionada ambles operacions de capital de lempresa.

Amb relaci a la tresoreria dexplotaci, el puntde partida sn els ingressos per vendes. Aquestesvendes es convertiran en cobraments en funci delsterminis de pagament que lempresa hagi conceditals seus clients.

66 67

PRESSUPOST DE TRESORERIA MENSUAL1 2 3 4 5 6 - 12 total

Cobraments per vendes

Altres cobraments

COBRAMENTS DEXPLOTACI (1)

Pagaments per compres

Sous i salaris

Transports

Tributs

Subministres exteriors

Pagament dinteressos

Altres pagaments dexplotaci

PAGAMENTS DEXPLOTACI (2)

SALDO DEXPLOTACI (3) = (1-2)

Subvencions de capital

Ampliacions de capital

Prstecs i crdits

COBRAMENTS FINANCERS (4)

Compres immobilitzat

Amortitzacions financeres

Pagament dividends

Devoluci capital social

PAGAMENTS FINANCERS (5)

SALDO FINANCER (6) = (4-5)

TRESORERIA PERODE (7) = (3+6)

TRESORERIA INICIAL

TRESORERIA FINAL

Tamb sinclouran les entrades de recursosfinancers relacionades amb les ampliacions de ca-pital, concessi de nous crdits o prstecs i elsrecursos aportats per la venda de part de limmo-bilitzat. El cobrament de les subvencions o qual-sevol altre tipus dajuda financera tamb sinclouren aquest apartat.

68 69

7.- EL BALAN DE SITUACI PREVISIONAL

El resultat del conjunt de decisions dinversi ide finanament donar lloc a lestructura patrimo-nial de lempresa, que estar recollida als balanosde situaci previsionals.

Lestructura patrimonial duna empresa que,est reflectida al balan de situaci, est compostaper lestructura econmica, on estan reflectidesles inversions empresarials, tant en actius fixescom en actius circulants, i per lestructura finan-cera, que reflecteix la composici i origen dels re-cursos financers utilitzats per una empresa perpoder fer front al finanament de les seves inver-sions.

PRESSUPOST DE TRESORERIA ANYALany 1 any 2 any 3

BAIT

Amortitzacions

CASH FLOW RECURSOS

Variaci destocs

Variaci provedors

CASH FLOW TRESORERIA

Ampliaci capital

Creditors llarg termini

RECURSOS EXTERNS LL/T

Inversions


OPERACIONS DE CAPITAL

Despeses financeres

Pagament dividends

RETRIBUCI PASSIU

PAGAMENT DIMPOSTOS

SUPERVIT/DFICIT

TRESORERIA INICIAL

TRESORERIA FINAL

70 71

A curt termini, la solvncia duna empresadeterminar la seva capacitat per poder fer front ales seves obligacions. La solvncia a curt terminisanalitzar mitjanant lestudi dels actius circulantsi del passiu circulant.

ESTRUCTURA ESTRUCTURAECONMICA FINANCERA

ACTIU PASSIU

ACTIUS RECURSOSFIXES PROPIS

ACTIUS RECURSOSCIRCULANTS ALIENS

Mitjanant lanlisi dels balanos de situaci espodr analitzar si levoluci futura de lempresa sfavorable o desfavorable. Per poder dur a termeaquesta anlisi s molt til realitzar un estudicomparatiu de tots els balanos de situaci pre-visionals, ja que mitjanant aquest es pot analitzarlevoluci en el temps de lequilibri patrimonial dunaempresa.

En aquesta anlisi s fonamental poder avaluarlevoluci de la solvncia de lempresa, tant a llargcom a curt termini.

A llarg termini, la solvncia empresarial, estardeterminada pel nivell dendeutament de lempresai pel volum dels seus actius reals.

72 73

8.- ANLISI DEL PLA FINANCER

8.1. Anlisi de coherncia

Una vegada elaborat, i mitjanant el seu anlisi,el pla financer ha de permetre verificar si la quan-tificaci de les poltiques empresarials permet ratifi-car que aquestes poltiques sn compatibles ambels objectius fixats en lestratgia empresarial.

Exemples:

a) Si un dels objectius de lempresa s no tenircap tipus de problema de carcter financer,especialment pel que fa a un dficit definanament, mitjanant lanlisi del pla definanament i del pressupost de tresoreria espodr veure si sacompleix aquest objectiu.

74 75

analitzar si aquest creixement futur no estarlimitat per la falta de recursos financers. stotalment incoherent fixar un objectiu decreixement quan lempresa no preveu donobtenir els recursos necessaris, o b si hi hauna impossibilitat manifesta dobtenir aquestsrecursos.

8.2. Anlisi de viabilitat

Mitjanant lanlisi de viabilitat es podr verificarsi lempresa, en el supsit de que es compleixin lesprevisions, t viabilitat futura, tant financera comeconmica.

El primer pas daquest anlisi s comprovar quelempresa t i tindr viabilitat econmica. Aix vol dirque el seu nivell de rendibilitat econmica s i sersuficient.

En el supsit que la rendibilitat econmica fos ne-gativa, o tingus un nivell molt baix, shauriadanalitzar a on est lorigen daquest fet; en un baixnivell de vendes, en un alt nivell de costos, etc.

Respecte a lanlisi de la viabilitat econmica cal

Si aquesta empresa tingus algun tipus dedficit de finanament, seria convenient que elsdirectius de lempresa fessin un estudi de quins i on es troba lorigen daquest dficit,instrumentant per tant els canvis necessaris permodificar aquesta situaci.

b) Si el principal objectiu consisteix en maximitzarla rendibilitat financera de lempresa, aix espodr verificar mitjanant lanlisi conjunt delcompte de resultats i del balan de situaci.

En el supsit de que lempresa obtingus unbaix nivell de rendibilitat financera o aquestatingus una disminuci continuada de lamateixa, caldria esbrinar quin s lorigendaquest baix nivell de rendibilitat o de laseva evoluci negativa, prenent a posterioriles mesures correctores. Per exemple, lesmesures a prendre serien distintes si lorigendel baix nivell de rendibilitat est en larendibilitat econmica o en el nivell dendeu-tament.

c) Si el principal objectiu de lempresa consisteixen lexpansi futura de les seves activitats, cal

76 77

Mitjanant lanlisi de sensibilitat es tractar dequantificar limpacte sobre lempresa daquestcomportament negatiu.

Per exemple:

Quin s laugment mxim de costos que lempre-sa pot suportar dacord amb una estructuraeconmica i financera determinada?

Quina s la disminuci mxima de les vendes enunitats fsiques?

Quina s la disminuci mxima del preu de ven-da?

Quina s la capacitat mxima dendeutament quet lempresa?

Quina s la capacitat dadaptaci que t lempresadavant dun comportament negatiu de les varia-bles de lentorn?

Mitjanant la resposta a aquestes qestions,sest quantificant lexposici mxima al risceconmic i al risc financer que una empresa potsuportar sense comprometre seriosament la sevaexistncia futura.

estudiar tamb, quins poden ser els impactes sobreaquesta rendibilitat dun comportament negatiu deles variables clau. Aquestes variables sn aquellesque determinen la viabilitat econmica de lempresa;mercat suficient, nivell de costos competitiu, etc.

El segon pas consistir en analitzar la rendibilitatfinancera. Aix vol dir, la rendibilitat que obtindranels accionistes de la nova empresa. s de comacceptaci que els accionistes per aportar recursosa una empresa exigiran un nivell mnim de rendibilitat.

Caldr analitzar tamb, que lempresa en eldesenvolupament futur de les seves activitats notindr cap tipus de problema de viabilitat financera,ni a llarg ni a curt termini, i en el cas de tenir-los qui-nes seran les mesures adoptades per poder solu-cionar-los.

8.3. Anlisi de sensibilitat

Aquest anlisi consisteix en estudiar limpacte quesobre la viabilitat econmica i financera de lempresapot tenir un comportament desfavorable dalgunesvariables clau.

78 79

9.- CAS PRCTIC

Una persona est analitzant la viabilitat duna novaempresa comercial que iniciar les seves activitats aprincipis del proper any, i que tindr com principalactivitat la comercialitzaci de productes txtils. Uncop realitzat lestudi de mercat, i desprs dhaverdeterminat quina s la millor ubicaci del negoci,aquesta persona ha arribat a les conclusionssegents:

1. Poltica dinversions Limmoble on estar ubicada lempresa s un

local darrendament. Per poder iniciar lesactivitats shaurien de realitzar diverses obresde reforma i adequaci. Limport daquestesobres s de 10 milions de pessetes. Es preveula seva amortitzaci en deu anys.El pagament daquestes obres es realitzaria endues parts. A finals de lany 1997 el 50% del total,i a finals de lany 1998 el restant 50%. Lempresaconstructora cobrar un inters anyal del 10%.

Adquisici de mobiliari per un import de 2milions de pessetes. El pagament es realitzariaal comptat. La vida til sestima en cinc anys.

80 81

camises al mes. El seu preu de cost s de 1.500pessetes, mentre que el preu de venda sestimaen 3.000 pessetes.

5. Despeses dexplotaci Es contractaran quatre persones amb un sou

brut mensual de 250.000 pessetes. El nombrede pagaments anuals ser de 14.

El propietari de lempresa, que tamb treballaren la mateixa sha fixat un sou brut mensual de500.000 pessetes. El nombre de pagamentsanuals ser de 14.

Limport mensual del lloguer es de 250.000pessetes.

Altres despeses de neteja, llum, aigua i telfonde 100.000 pessetes al mes.

Es preveu subcontractar la gesti comptable,laboral i fiscal. Aix comporta un pagamentmensual de 50.000 pessetes.

Durant els prxims tres anys es preveu realitzaruna campanya de promoci per un import de500.000 pessetes lany. Un pagament a linicidel trimestre.

Tributs varis per un import de 250.000 pesseteslany. Pagament el juny.

Altres despeses de 300.000 pessetes lany,amb pagament mensual.

Analitzar pels prxims tres anys:1. Compte de resultats i cash flow.

Adquisici dequips informtics per un importde 2 milions de pessetes, amb una vida til decinc anys. El pagament es realitzaria al comptat.

Altres despeses de constituci de lempresa ide primer establiment per un import de 2 milionsde pessetes. Lamortitzaci es realitzaria en cincanys.

2. Poltica de finanament Aportaci inicial de 7 milions de pessetes en

concepte de capital social. Linversor exigeix unarendibilitat de 2.000.000 pessetas lany enconcepte de dividends.

Prstec de 3 milions de pessetes, a tres anys isense perode de carncia, a un tipus dintersMIBOR a un any, i amb quotes mensuals. ElMIBOR a un any en el moment de la concessidel prstec sestima en un 5%.

3. Poltica del circulant La poltica dexistncies consistir en mantenir

en estoc un mes de venda. No es preveu captipus destacionalitat en les vendes.

Les vendes es cobraran al comptat. Les compres sabonaran a 60 dies. Es preveu mantenir un saldo de tresoreria de

3 milions de pessetes.

4. Previsions de vendes Es preveu vendre una quantitat de 2.000

82 83

Les compres del primer any corresponen alvolum de vendes previst ms el saldo que esvol mantenir en estoc, i que s dun mes devendes.

QUADRE AUXILIAR DELS CREDITORS

1997 1998 1999

Saldo inicial creditors 10.000.000 5.000.000 0Amortitzaci financera 5.000.000 5.000.000 0Saldo final creditors 5.000.000 0 0Interessos creditors 1.000.000 500.000 0

El saldo inicial de creditors correspon a limportde les obres de reforma i ampliaci del immobleon lempresa desenvolupar les seves activi-tats.

A ms a ms del deute amb els creditors,aquesta empresa ha de fer front a la devolucii pagament dels interessos dun prstec bancaride 3 milions de pessetes. Suposant un MIBORanyal al 5%, i amb quotes mensuals, limportde cada quota es de 89.913 pessetes.

El total dinteressos pagats s de 236.857 pes-setes.

2. Necessitats de fons de maniobra.3. Pla dinversions i finanament.4. Previsions de tresoreria anyals.5. Balan de situaci.6. Nivells de rendibilitat i solvncia de lempresa.7. Opinar sobre la viabilitat del negoci.

SOLUCI:

Per facilitar lelaboraci dels estats financersprovisionals, s molt til lelaboraci prvia delsquadres auxiliars, ja que facilitaran la posteriorelaboraci de les distintes parts del pla financer.

El nombre daquests quadres auxiliars depn deltipus i quantitat dinformaci relacionada amb lesprevisions i poltiques de lempresa.

QUADRE AUXILIAR DE LES EXISTNCIES1997 1998 1999

Estocs inicials (u.f.) 0 2.000 2.000Compres (u.f.) 26.000 24.000 24.000Vendes (u.f.) 24.000 24.000 24.000Estocs finals (u.f.) 2.000 2.000 2.000Preu de cost (u.m.) 1.500 1.500 1.500Estocs inicials (u.m.) 0 3.000.000 3.000.000Estocs finals (u.m.) 3.000.000 3.000.000 3.000.000

(u.f.) Unitats fsiques. (u.m.) Unitats monetries.

84 85

QUADRE DE LIMMOBILITZAT MATERIAL1997 1998 1999

Valor brut obres del local 10.000.000 10.000.000 10.000.000Amortitzaci acumulada 1.000.000 2.000000 3.000.000Valor net obres del local 9.000.000 8.000.000 7.000.000Valor brut mobiliari 2.000.000 2.000.000 2.000.000Amortitzaci acumulada 400.000 800.000 1.200.000Valor net mobiliari 1.600.000 1.200.000 800.000Valor brut equip informtic 2.000.000 2.000.000 2.000.000Amortitzaci acumulada 400.000 800.000 1.200.000Valor net equip informtic 1.600.000 1.200.000 800.000

A ms a ms de lamortitzaci de limmobilitzatmaterial, shauran damortitzar les despeses deconstituci de la societat i de primes destabliment.

La dotaci anyal en concepte damortitzacidaquestes despeses s de 400.000 pessetes a lany.

QUADRE DAMORTITZACI DEL PRSTECDATA C. INICIAL INTERESSOS C. AMORTIT. C. PENDENT

31-01-97 3.000.000 12.500 77.413 2.922.58728-02-97 2.922.587 12.177 77.735 2.844.85231-03-97 2.844.852 11.854 78.059 2.766.79330-04-97 2.766.793 11.528 78.384 2.688.40931-05-97 2.688.409 11.202 78.711 2.609.69830-06-97 2.609.698 10.874 79.039 2.530.65931-07-97 2.530.659 10.544 79.368 2.451.29031-08-97 2.451.290 10.214 79.699 2.371.59130-09-97 2.371.591 9.882 80.031 2.291.56031-10-97 2.291.560 9.548 80.365 2.211.19630-11-97 2.211.196 9.213 80.699 2.130.49631-12-97 2.130.496 8.877 81.036 2.049.46131-01-98 2.049.461 8.539 81.373 1.968.08728-02-98 1.968.987 8.200 81.712 1.886.37531-03-98 1.886.375 7.860 82.053 1.804.32230-04-98 1.804.322 7.518 82.395 1.721.92831-05-98 1.721.928 7.175 82.738 1.639.19030-06-98 1.639.190 6.830 83.083 1.556.10731-07-98 1.556.107 6.484 83.429 1.472.67831-08-98 1.472.678 6.136 83.777 1.388.90230-09-98 1.388.902 5.787 84.126 1.304.77631-10-98 1.304.776 5.437 84.476 1.220.30030-11-98 1.220.300 5.085 84.828 1.135.47231-12-98 1.135.472 4.731 85.182 1.050.29031-01-99 1.050.290 4.376 85.536 964.75428-02-99 964.754 4.020 85.893 878.86131-03-99 878.861 3.662 86.251 792.61030-04-99 792.610 3.303 86.610 706.00031-05-99 706.000 2.942 86.791 619.02930-06-99 619.029 2.579 87.333 531.69531-07-99 531.695 2.215 87.697 443.99831-08-99 443.998 1.850 88.063 355.93530-09-99 355.935 1.483 88.430 267.50631-10-99 267.506 1.115 88.798 178.70830-11-99 178.708 745 89.268 89.54031-12-99 89.540 373 89.540 0

236.857 3.000.000

86 87

El clcul de limpost de societats sha realitzatconsiderant un tipus impositiu del 35%.

Dacord amb els comptes de resultats anteriors,per lany 1997, el marge de contribuci unitari s elsegent:

Preu de venda unitari: .......... 3.000 pessetes.Preu de compra unitari: ....... 1.500 pessetes.Marge unitari: ....................... 1.500 pessetes.

Dacord amb aquest marge, el volum de vendesdel punt mort dexplotaci s el segent:

Punt mort = = = 20.119 unitats fsiquesCostos fixos 30.178.413Marge unitari 1.500

COMPTES DE RESULTATS I CASH FLOW1997 1998 1999

Vendes 72.000.000 72.000.000 72.000.000

Compres 39.000.000 36.000.000 36.000.000

Variaci dexistncies 3.000.000 0 0

MARGE BRUT 36.000.000 36.000.000 36.000.000

Personal 21.000.000 21.000.000 21.000.000

Lloguers 3.000.000 3.000.000 3.000.000

Subministres exteriors 1.800.000 1.800.000 1.800.000

Tributs 250.000 250.000 250.000

Promoci 500.000 500.000 500.000

Altres despeses 300.000 300.000 300.000

Amortitzacions 2.200.000 2.200.000 2.200.000

BAIT 6.950.000 6.950.000 6.950.000

Despeses financeres 1.128.413 579.782 28.662

BAT 5.821.587 6.370.218 6.921.338

Impost de Societats 2.037.555 2.229.577 2.422.468

BENEFICI NET 3.784.032 4.140.641 4.498.870

Dividends 2.000.000 2.000.000 2.000.000

Reserves 1.784.032 2.140.641 2.498.870

Amortitzacions 2.200.000 2.200.000 2.200.000

AUTOFINANAMENT 3.984.032 4.340.641 4.698.870

88 89

Com es pot observar, aquesta empresa t durantels tres anys que abasta la projecci del circulant,un fons de maniobra negatiu. Aix no vol dir quelempresa es trobi en una situaci de suspensi depagaments. Com desprs es podr verificar, aquestfons de maniobra negatiu est provocat per lescondicions de cobrament i pagament, ja que mentrelempresa fa els seus cobraments al comptat, fa elsseus pagaments a dos mesos.

En el cas concret daquesta empresa, aquestasituaci tindr com a conseqncia una menornecessitat de recursos financers per poder finanarles seves activitats.

PLA DINVERSIONS I FINANAMENT

INVERSIONSCreaci de lempresa 16.000.000 0 0Necessitat fons maniobra (4.537.555) 307.978 (192.891)Amortitzaci financera 5.950.539 5.999.171 1.050.290Total utilitzacions 17.412.984 6.307.149 857.399

FINANAMENTAutofinanament 3.984.032 4,340.641 4.698.870Aportaci capital social 7.000.000 0 0Creditors 13.000.000 0 0Total recursos 23.984.032 4.340.641 4.698.870

RECURSOS-INVERSIONS 6.571.048 (1.966.508) 4.698.870SUP/DFICIT ACUMULAT 6.571.048 4.604.540 9.303.370

1997 1998 1999

Dacord amb aquest volum de vendes del puntmort, i amb el volum de vendes previst, es potcomprovar que el marge de seguretat de lempresas dun 16,17%. Aix vol dir que si sacompleixentotes les altres previsions de preus i costos, lempresapot suportar fins a una disminuci del 16,17% en laxifra de vendes en unitats fsiques sense obtenirresultats negatius.

QUADRE DEL CAPITAL CIRCULANT

1997 1998 1999

Estocs productes 3.000000 3.000.000 3.000.000Variaci estocs 3.000000 0 0Comptes a cobrar 0 0 0Variaci comptes a cobrar 0 0 0Tresoreria 3.000.000 3.000.000 3.000.000Variaci tresoreria 3.000.000 0 0ACTIU CIRCULANT 6.000.000 6.000.000 6.000.000VARIACI ACTIU CIRC. 6.000.000 0 0

Provedors 6.500.000 6.000.000 6.000.000Variaci provedors 6.500.000 (500.000) 0Dividends a pagar 2.000.000 2.000.000 2.000.000Variaci dividends 2.000.000 0 0Impostos a pagar 2.037.555 2.229.577 2.422.468Variaci impostos a pagar 2.037.555 192.022 192.891PASSIU CIRCULANT 10.537.555 10.229.577 10.422.468VARIACI PASSIU CIR. 10.537.555 (307.978) 192.891

FONS DE MANIOBRA (4.537.555) (4.229.577) (4.422.468)VARIACI FONS DE MAN. (4.537.555) 307.978 (192.891)

90 91

Durant els tres anys que abasta el pla dinversionsi finanament, lempresa no tindr cap tipus de dficitde recursos financers.

Dacord amb el supervit de recursos que aquestaempresa t, potser seria convenient fer un replanteja-ment de lestructura financera inicial.

En relaci al supervit de finanament es pot ob-servar com el seu volum s molt elevat si es fa lacomparaci amb el volum dactivitat de lempresa.

92 93

Pressupostos de tresoreria a curt termini.

PRESSUPOSTOS DE TRESORERIA MENSUALSCONCEPTE gener febrer mar abril maig juny juliol agost setem. octub. novem. desem. total

6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 72.000.000

Cobraments dexplotaci 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 6.000.000 72.000.000

Pagaments per compres 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 3.250.000 32.500.000

Sous i salaris 1.500.000 1.500.000 1.500.000 1.500.000 1.500.000 3.000.000 1.500.000 1.500.000 1.500.000 1.500.000 1.500.000 3.000.000 21.000.000

Despeses de promoci 125.000 125.000 125.000 125.000 500.000

Assesoria externa 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 50.000 600.000

Lloguers 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 250.000 3.000.000

Tributs 250.000 250.000

Subministres exteriors 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 100.000 1.200.000


exigible curt

Altres pagaments 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 25.000 300.000

Pagaments dexplotaci 2.050.000 1.925.000 5.175.000 5.300.000 5.175.000 6.925.000 5.300.000 5.175.000 5.175.000 5.300.000 5.175.000 6.675.000 5.9350.000

SALDO DEXPLOTACI 3.950.000 4.075.000 825.000 700.000 825.000 -925.000 700.000 825.000 825.000 700.000 825.000 -675.000 12.650.000

Cobrament subvencions

Ampliacions de capital 7.000.000 10.000.000

Crdits i prstecs 3.000.000

Cobraments financers 10.000.000 10.000.000

Compres immobilitzat

i creaci emp. 6.000.000 6.000.000

Amortitzacions financeres 77.413 77.735 78.059 78.384 78.711 79.039 79.368 79.699 80.031 80.365 80.699 5.081.036 1.450.539


llarg termini 12.500 12.177 11.854 11.528 11.202 10.874 10.544 10.214 9.882 9.548 9.213 1.008.877 1.128.413

Pagament dividends

Pagament impostos

Pagaments financers 6.089.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 89.913 6.089.913 13.078.956

SALDO FINANCER 3.910.087 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -89.913 -6.089.913 -3.078.956

TRESORERIA DEL PERODE 7.860.087 3.985.087 735.087 610.087 735.087 -1.014.913 610.087 735.087 735.087 610.087 735.087 -6.764.913

TRESORERIA INICIAL 0 7.860.087 11.845.174 12.580.261 13.150.348 13.925.435 12.910.522 13.520.609 14.255.696 14.990.783 15.600.870 16.335.957

TRESORERIA FINAL 7.860.087 11.845.174 12.580.261 13.190.348 13.925.435 12.910.522 13.520.609 14.255.696 14.990.783 15.600.870 16.335.957 9.571.044

94 95

ms lexcs de recursos financers que sobserva enel pla dinversions i finanament.

Lempresa haur de plantejar-se com rendibilitzaraquest excs de tresoreria.

Una altra forma de presentar el pressupost detresoreria s la segent:

PRESSUPOST DE TRESORERIA1997 1998 1999

BAIT 6.950.000 6.950.000 6.950.000Amortitzacions 2.200.000 2.200.000 2.200.000CASH FLOW RECURSOS 9.150.000 9.150.000 9.150.000Variaci estocs -3.000.000 0 0Variaci provedors 6.500.000 -500.000 0CASH FLOW TRESORERIA 3.500.000 -500.000 0Ampliaci de capital 7.000.000 0 0Creditors llarg termini 13.000.000 0 0RECURSOS EXTERNS LL/T 20.000.000 0 0Inversions -16.000.000 0 0Amortitzaci financera -5.950.539 -5.999.171 -1.050.290OPERACIONS DE CAPITAL -21.950.539 -5.999.171 -1.050.290Despeses financeres -1.128.413 -579.782 -28.662Pagament dividends 0 -2.000.000 -2.000.000RETRIBUCI PASSIU -1.128.413 -2.579.782 -2.028.662PAGAMENT IMPOSTOS 0 -2.037.555 -2.229.577

SUPERVIT/DFICIT 9.571.048 -1.966.508 3.841.471SALDO INICIAL 0 9.571.048 7.604.540SALDO FINAL 9.571.948 7.604.540 11.446.011

PRESSUPOST DE TRESORERIA

1997 1998 1999

Cobraments per vendes 72.000.000 72.000.000 72.000.000Pagaments per compres 32.500.000 36.500.000 36.000.000Altres pagaments dexplot. 26.850.000 26.850.000 26.850.000TRESORERIA EXPLOTACI 12.650.000 8.650.000 9.150.000Ampliaci de capital 7.000.000 0 0Prstecs rebuts 3.000.000 0 0Amortitzaci financera 5.950.539 5.999.171 1.050.290Despeses dinversi 6.000.000 0 0TRESORERIA OP. CAPITAL (1.950.539) (5.999.171) (1.050.290)Pagament dividends 0 2.000.000 2.000.000Despeses financeres 1.128.413 579.782 28.662RETRIBUCI CAPITAL (1.128.413) (2.579.782) (2.028.662)Pagament dimpostos 0 2.037.555 2.229.577TRESORERIA CIRCULANT 0 (2.037.555) (2.229.577)

TRESORERIA NETA 9.571.048 (1.966.508) 3.841.471TRESORERIA ACUMULADA 9.571.048 7.604.540 11.446.011

Com es pot observar, lempresa no t problemesde tresoreria en cap moment. Si les previsionsdactivitat sacompleixen, els saldos de tresoreriaseran molt superiors a la tresoreria objectiu quelempresa sha fixat, i que s de 3 milions de pessetes.

Els saldos de tresoreria obtinguts en aquestapartat sn la suma del saldo de tresoreria objectiu

96 97

RENDIBILITAT DE LEMPRESA

1997 1998 1999

ACTIUS TOTALS 26.371.048 22.204.540 23.846.011

RECURSOS PROPIS 8.784.032 10.924.673 13.423.543

BAIT 6.950.000 6.950.000 6.950.000

BENEFICI NET 3.784.032 4.140.641 4.498.870

RENDIBILITAT ECONMICA 26,35% 31,30% 29,14%

RENDIBILITAT FINANCERA 43,07% 37,90% 33,51%

Com es pot observar, aquesta empresa estobtenint uns elevats nivells de rendibilitat, tant pelque fa a la rendibilitat econmica com a la rendibilitatfinancera. No obstant, aquests nivells de rendibilitat,especialment pel que fa a la rendibilitat financera,tenen una evoluci negativa. Aquest fet est produtpels forts excedents de recursos financers quelempresa est generant, i que no est rendibilitzant.

Independentment daquest fet, cal dir que sisacompleixen les previsions de preus, costos i ven-des establertes en el pla, aquesta empresa tgarantida la seva viabilitat futura, tant pel que fa a larendibilitat com a la solvncia.

BALANOS DE SITUACI PREVISIONALS

1997 1998 1999

Actiu material brut 14.000.000 14.000.000 14.000.000

Fons damortitzaci -1.800.000 -3.600.000 -5.400.000

Actiu material net 12.200.000 10.400.000 8.600.000

Despeses amortitzables 1.600.000 1.200.000 800.000

Actiu fix 13.800.000 11.600.000 9.400.000

Estocs 3.000.000 3.000.000 3.000.000

Tresoreria 9.571.048 7.604.540 11.446.011

Actiu Circulant 12.571.048 10.604.540 14.446.011

ACTIU TOTAL 26.371.048 22.204.540 23.846.011

Capital Social 7.000.000 7.000.000 7.000.000

Reserves 1.784.032 3.924.673 6.423.543

Recursos propis 8.784.032 10.924.673 13.423.543

Creditors llarg termini 7.049.461 1.050.290 0

Provedors 6.500.000 2.037.555 6.000.000

Impostos a pagar 2.229.577 6.000.000 2.422.468

Dividends a pagar 2.000.000 2.000.000 2.000.000

PASSIU TOTAL 26.371.048 22.204.540 23.846.011

98 99

10.2. Pressupost de tresoreria anyal

CONCEPTE any 1 any 2 any 3 any 4 any 5

Cobraments per vendes

Altres cobraments dexplotaci

Pagaments per compres

Altres pagaments dexplotaci

TRESORERIA DEXPLOTACI

Aportaci de capital social

Endeutament

Subvencions i altres ajudes

Desinversions


Devoluci de capital social

Despeses dinversi

TRESORERIA OP. CAPITAL

Pagament de dividends

Despeses financeres

RETRIBUCI AL CAPITAL

Pagament dimpostos

TRESORERIA CIRCULANT

TRESORERIA NETA

TRESORERIA ACUMULADA

10. ANNEX.- ESTATS FINANCERS PREVISIONALS

10.1 Comptes de resultats i cash flow previsionalCONCEPTES any 1 any 2 any 3 any 4 any 5

Vendes

Compres

Variaci dexistncies

MARGE BRUT

Personal

Subministres exteriors

Tributs

Lloguers

Publicitat i promoci

Altres despeses

Amortitzacions

BAIT

Despeses financeres

BAT

Impost de Societats

BENEFICI NET

Dividends

Reserves

Amortitzacions

AUTOFINANAMENT

100 101

10.3. Pla de finanament.Pla dutilitzacions i recursos


UTILITZACIONS

Noves inversions

Inversions plurianyals

Necessitats de fons maniobra


Devoluci capital social

Altres utilitzacions

TOTAL UTILITZACIONS

FINANAMENT

Autofinanament

Aportaci capital social

Prstecs i crdits

Desinversions

Subvencions i altres ajudes

Altres recursos

TOTAL RECURSOS

RECURSOS - INVERSIONS

SUP/DFICIT ACUMULAT

10.4. Balanos de situaci previsionals(a)


Actiu material brutFons damortitzaciActiu material netImmobilitzat financerDespeses amortitzablesACTIU FIXExistnciesComptes a cobrarTresoreriaACTIU CIRCULANTTOTAL ACTIU

Capital SocialReservesRECURSOS PROPISSubvencionsCreditors a llarg terminiRECURSOS PERMANENTSProvedorsCreditors a curt terminiImpostos a pagarDividends a pagarEXIGIBLE A CURT TERMINITOTAL PASSIU

(a) desprs de la distribuci de resultats.

102 103

10.5. Pressupostos de tresoreria a curt termini

PRESSUPOSTOS DE TRESORERIA MENSUALSCONCEPTE gener febrer mar abril maig juny juliol agost setem. octub. novem. desem. total

Cobraments per vendesAltres cobramentsCobraments dexplotaciPagaments per compresSous i salarisLiquidaci Seguretat SocialLiquidaci IRPFTransportsTributsSubministres exteriorsPublicitat i promociAltres pagamentsPagaments dexplotaciSALDO DEXPLOTACICobrament subvencionsAmpliacions de capitalCrdits i prstecsCobraments financersCompres immobilitzatAmortitzacions financeresPagament dinteressosPagament dividendsPagament impostosPagaments financersSALDO FINANCERTRESORERIA DEL PERODETRESORERIA INICIALTRESORERIA FINAL

plan empresa

Documents