pla local d’inclusió social de tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció...

41
Institut Municipal de Serveis Socials 1 Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona Tallers sectorials de diagnosi participativa octubre 2010 inclusió/exclusió socials en l’àmbit de la renda i de l’ocupació índex 1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l‘Observatori Social de la ciutat (2) 2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4) 3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona (7) 3.1. La inclusió i l‘exclusió social des de la perspectiva de la renda i l‘ocupació (7) 3.1.1. L‘exclusió social estructural i la nova exclusió (7) Exclusió del mercat de treball per dinàmiques estructurals Exclusió del mercat de treball a causa de la crisi recent 3.1..2. Inserció socio-laboral i paper dels diferents agents socials presents a la ciutat (12) Respecte al PIRMI Respecte a la formació ocupacional Respecte als serveis i les actuacions per a la inserció laboral Respecte al rol que poden jugar els diferents agents socials 3.2. Dificultats i potencialitats d‘inclusió des de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (16) 3.3. Aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social des en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (27) 3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (28) 4. Annex: Rellevància de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació per a comprendre els processos d‘inclusió i exclusió social (38)

Upload: others

Post on 17-Jul-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

1

Pla local d’Inclusió i Cohesió Social de Tarragona Tallers sectorials de diagnosi participativa – octubre 2010

inclusió/exclusió socials en l’àmbit de la renda i de l’ocupació

índex

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l‘Observatori Social de la ciutat (2)

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa (4)

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona (7)

3.1. La inclusió i l‘exclusió social des de la perspectiva de la renda i l‘ocupació (7)

3.1.1. L‘exclusió social estructural i la nova exclusió (7)

Exclusió del mercat de treball per dinàmiques estructurals

Exclusió del mercat de treball a causa de la crisi recent

3.1..2. Inserció socio-laboral i paper dels diferents agents socials presents a la ciutat (12)

Respecte al PIRMI

Respecte a la formació ocupacional

Respecte als serveis i les actuacions per a la inserció laboral

Respecte al rol que poden jugar els diferents agents socials

3.2. Dificultats i potencialitats d‘inclusió des de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (16)

3.3. Aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social des en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (27)

3.4. Propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en l‘àmbit de la renda i l‘ocupació (28)

4. Annex: Rellevància de l‘àmbit de la renda i l‘ocupació per a comprendre els processos d‘inclusió i exclusió social (38)

Page 2: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

2

1. El diagnòstic social de la ciutat de Tarragona en el marc del PLICST i de l’Observatori Social de la

ciutat

Aquest taller participatiu forma part de la diagnosi social de la ciutat, que és un dels elements fonamentals del Pla Local d ‘Inclusió i

Cohesió Social de Tarragona (2009-2012). L‘Observatori Social de Tarragona, d‘altra banda, és l‘espai d‘informació, intercanvi i

difusió dels diversos treballs d‘anàlisi dels fenòmens d‘inclusió i cohesió social a la ciutat.

En les darreres dècades, hem assistit a canvis socials que ofereixen noves oportunitats desenvolupament individual i col·lectiu

(noves formes familiars, diversitat cultural i social, augment de l‘esperança de vida de la població, flexibilitat de les trajectòries

laborals, noves tecnologies, etc). Simultàniament, també han sorgit noves necessitats socials, i els processos d‘exclusió social i

vulnerabilitat s‘han diversificat i són més complexos. Davant les noves dificultats socials, afavorir la inclusió i la cohesió social ja no

és, doncs, una tasca només dels serveis socials, sinó que requereix la intervenció de professionals i ciutadans/es d‘àmbits cada

vegada més diferents (salut, serveis socials, habitatge esports...), tot utilitzant noves metodologies d‘intervenció (treball en xarxa,

transversal).

En aquest context, es manifesta la necessitat de dotar-nos d‘eines com el Pla Local d‘Inclusió i Cohesió Social de Tarragona

(2009-2012), impulsat per l‘Oficina Tècnica de l‘Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. El PLICST esdevé el marc on

l'Ajuntament, les altres administracions, els agents socials i la ciutadania articulen les polítiques i les accions amb capacitat per

promoure la inclusió social de les persones i dels col·lectius, tot enfortint la cohesió social del territori. Aquest procés consta,

Page 3: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

3

fonamentalment, de tres fases: realitzar la diagnosi social, consensuar les línees d‘acció i, finalment, avaluar l‘efectivitat de les

nostres intervencions. La diagnosi participativa és, doncs, la primera fase, i vol conèixer la realitat de la ciutat en termes d‘inclusió i

cohesió social, així com fomentar la relació i el coneixement mutu entre els diversos agents socials de la ciutat.

Per la seva part, l‘Observatori Social és una eina del procés del PLICST, que promou, aglutina i ordena el coneixement més actual

i divers per a comprendre i mesurar les desigualtats socials. Pren la forma inicial de pàgina web i és referent per a tothom que

vulgui conèixer quines són les dificultats socials de la ciutat, i quins recursos tenim per a intervenir-hi. En aquesta línea, i a partir

del coneixement mutu entre els agents, l‘observatori facilita la coordinació i el treball en xarxa dels serveis, amb l‘objectiu de

realitzar una intervenció transversal i, per tant, ser més eficaços en la nostra acció. Igualment, incorpora elements rigorosos i

innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació de les

polítiques socials.

En definitiva, la diagnosi social de la ciutat és la primera fase del PLICST i un dels fils conductors de l‘Observatori; consta de

dades, informacions i valoracions provinents de diferents fonts (estadístiques, dels recursos, de les associacions, de la ciutadania,

de la universitat, etc). La seva inclinació és eminentment pràctica perquè tracta de generar coneixement per a la transformació, i

aquest sorgeix sovint de processos relacionals on els actors intercanvien informacions i, sobretot, es reconeixen, tot posant les

bases per a millorar la coordinació dels diferents serveis, així com establint canals de comunicació entre la ciutadania i serveis.

Page 4: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

4

2. Els tallers participatius com a eines per a la construcció de coneixement i la creació de xarxa

En un context de diversificació de les dificultats socials, el agents socials més propers a les situacions de dificultat són els qui

coneixen millor aquesta realitat, són els ―experts‖. La participació directe dels/les professionals i ciutadans/es a l‘hora d‘analitzar,

implementar i avaluar les accions inclusives és, doncs, fonamental.

A partir del coneixement pràctic dels diferents agents socials es configura de forma participativa l‘‖estat de la qüestió‖ de l‘exclusió

social. Per agents socials nosaltres entenem els/les professionals i la ciutadania que, per diverses raons, té un coneixement directe

del fenomen de la vulnerabilitat i l‘exclusió social.

L‘exclusió social és un fenomen complex i polièdric, així que per copsar-la en les seves diferents dimensions hem realitzat sis

tallers, a partir d‘una divisió per àmbits: Social-Sanitari, Residencial-Espai Urbà, Formatiu, Polític-Ciutadà, Econòmic-Laboral i

Relacional.

Amb aquestes consideracions, la sessió de diagnosi participativa d‘aquest taller, al voltant de l‘àmbit de la renda i de l‘ocupació,

s‘ha centrat en dos nivells d‘objectius:

de continguts:

Page 5: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

5

Recollir i analitzar les diferents informacions, visions i percepcions sobre la exclusió/inclusió social a la ciutat, a partir d‘elements

directament relacionats amb la renda i l‘ocupació laboral. L‘objectiu d‘aquest espai és, doncs, construir col·lectivament, a partir de

la diversitat d‘experiències dels/les diferents professionals i ciutadans/es, un coneixement socialment útil per a la posterior

intervenció social.

Fonamentalment, hem analitzat quines són les principals dificultats d‘inclusió social detectades des de la perspectiva de la renda i

de l‘ocupació laboral, a qui afecten (perfil de població) i on s‘estan donant (barri o zona). Seguidament, els/les participants han

assenyalat els recursos (tècnics, materials o relacionals) de que disposa la ciutat per a fer front a moltes d‘aquestes dificultats, és a

dir, quines iniciatives o pràctiques inclusives i cohesionadores estan actualment funcionant o, bé, podrien endegar-se.

de procés relacional:

Aquest espai ha estat també una oportunitat perquè els diferents participants es reconeguin mútuament com agents actius en la

promoció de la inclusió i cohesió social.

Primer, l‘ intercanvi de visions sobre la exclusió social associada a l‘accés a la renda i de l‘ocupació ha propiciat la posada en

comú d‘idees i la generació de coneixement compartit, en un exercici de comprensió d‘altres realitats, més enllà de la praxis

professional quotidiana.

Page 6: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

6

En segon lloc, el nostre propòsit ha estat que els membres del grup visualitzin allò que existeix a la ciutat i que està funcionant. Es

tracta d‘una forma de reconeixement de la bona feina que ja s‘està fent, que també té l‘objectiu que altres participants l‘incorporin

com un nou element per a la seva ―capsa d‘eines‖ en l‘abordatge de les problemàtiques d‘accés a la renda i a l‘ocupació.

Tercer, la posada en relació entre les dificultats que existeixen a la ciutat i els recursos de que disposem, endega el camí per a

qüestionar-nos si algunes de les nostres accions s‘encavalquen, o si hi ha buits en la intervenció, de forma que entre tots podem

corregir-ho i, per tant, conformar una xarxa d‘atenció social més eficaç.

Page 7: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

7

3. Aportacions del taller participatiu a la diagnosi social de la ciutat de Tarragona

A continuació, exposem les percepcions, valoracions i opinions dels participants treballades en aquesta diagnosi compartida. S‘ha

incorporat el que els i les participants han volgut destacar en aquesta sessió. A més d‘aquest espai, el procés de diagnosi per

determinar l‘estat de la qüestió de l‘exclusió, la inclusió i cohesió socials a Tarragona segueix i contempla diferents espais i

itineraris de recollida d‘informació.

3.1. percepció de la inclusió, la cohesió i l’exclusió socials des de la perspectiva de l’accés a la renda i a l’ocupació.

3.1.1. l’exclusió social estructural i la nova exclusió - mercat de treball

Actualment, l‘exclusió del mercat laboral es dóna a partir de processos que tenen lògiques socioeconòmiques diverses a períodes

anteriors. Per una banda, hi ha persones que estan fora del mercat de treball des de fa molt de temps, a causa de factors que

s‘han mantingut constant durant els últims anys (per dinàmiques estructurals). D‘altra banda, la situació de crisi actual ha portat a

situacions de vulnerabilitat social i d‘exclusió a població que prèviament participava de forma normalitzada al mercat de treball.

Page 8: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

8

Exclusió del mercat de treball per dinàmiques estructurals

Aquest tipus d‘exclusió normalment s’associa amb les poblacions caracteritzades com a “marginals‖. Es tracta de persones

que a causa de la seva situació personal – drogoaddiccions, salut mental, desestructuració familiar, o falta d‘hàbits i pautes de

treball adaptades a les exigències de les feines actuals, etc- queden excloses de participar en el mercat de treball formal. Aquestes

persones, en ocasions, complementen els minsos ajuts socials que reben (ex: PIRMI) amb ajuts de familiars o coneguts, feines

puntuals en el mercat laboral informal, o fins i tot amb activitats il·legals.

Tenen una pluralitat de dificultats socials i la inserció al mercat laboral no és més que una d’elles. Per això, recursos com

el PIRMI, que no dóna atenció a la globalitat de les necessitats de la persona, no ofereixen oportunitats reals d’inclusió social,

ni és una eina per ala inserció laboral ni per assolir autonomia econòmica. En aquest sentit, aquests ajuts perpetuen la situació de

precarietat social d‘aquestes persones. Fins i tot, es dóna la paradoxa que aquest recurs, precisament a causa del seu caràcter tan

limitat, no permet accedir a l‘autonomia i, per tant, genera cronicitat. Des dels serveis socials i socioeducatius que intervenen amb

aquests col·lectius, es fa palesa com aquesta situació genera una actitud passiva i dependent d‘aquestes prestacions (i, en

ocasions, oportunista!) en els/les usuaris/es.

Page 9: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

9

A la nostra ciutat, aquestes dificultats socials tendeixen a acumular-se entre la població d‘ètnia gitana, la població immigrant i les

famílies monoparentals. També entre algunes famílies que perceben un suport com la RMI des d‘un període de llarga durada, ja

cronificat, fins i tot, amb transmissió de l‘ajut a la següent generació.

Tot i que cada vegada més, els serveis socials estan reben més demandes d‘aquesta prestació de la RMI per part de perfils

emergents, formant part de ―la nova pobresa‖, famílies o persones que han estat expulsades del mercat laboral: la demanda

d‘aquesta prestació s‘està incrementant de forma molt important, mentre que els recursos per a aquesta prestació s‘estan reduint.

Des d‘un punt de vista territorial, Campclar és barri estigmatitzat i és el territori més vulnerable, on s‘hi detecta una proporció més

important de persones ―desconnectades‖ dels processos més normalitzats de participació social. En aquest context, ha estat

fonamental la feina dels recursos d‘intervenció social per vincular a molts/es ciutadans/es i generant processos d‘inclusió social.

Exclusió del mercat de treball a causa de la crisi recent

Des de l‘any 2008, assistim a un augment molt significatiu de les situacions de pobresa i vulnerabilitat. Ha augmentat el

nombre de joves que no treballen o estudien (―ninis‖), de llars amb infants que passen a viure de subsidis i que fins i tot perden

l‘habitatge, de divorciats/des que tornen a viure a casa dels seus progenitors, etc. La crisi actual està fent aparèixer nous perfils

exclosos, nova població amb reducció dràstica dels seus recursos (econòmics, residencials, relacionals...).

Page 10: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

10

Amb l‘augment de la desocupació actual, nous sectors de la població passen a dependre de forma continuada de l‘ajut del PIRMI.

Abans de la crisi aquestes persones no trigaven en trobar una nova feina, de forma que el PIRMI era una ajut puntual que els

ajudava a superar un moment de crisi. En canvi, actualment aquestes mateixes persones ja no tornen a trobar feina, i

comencen a tenir altres dificultats socials, tot iniciant una espiral que pot portar a un procés d’exclusió social.

Veiem que aquesta nova crisi està afectant la població tarragonina amb diferents formes de desocupació laboral:

- a molts joves majors de 16 anys, que en temps de bonança econòmica van abandonar els estudis per feines no qualificades

en la construcció amb sous substancialment alts. En l‘actualitat, molts d‘aquests joves han perdut aquestes feines i, sense

formació, no tenen possibilitats de trobar-ne d‘altres. Entre aquests, n‘hi hauria un subgrup, entre 16-25 anys amb baixa

qualificació i nivell d‘estudis, que ―ni estudien ni treballen‖, amb difícil desenvolupament de la seva empleabilitat.

- a persones que van ser atretes per sectors intensius d’ocupació quan oferien salaris més alts i que ara esdevenen perfils

―descol·locats‖ en atur de llarga durada, amb dificultats de requalificació, de reciclatge i per sortir d‘un atur de llarga durada.

- a la població immigrada, en la seva majoria realitzaven feines menys qualificades o en sectors més intensius de mà d‘obra, i

ara aquestes feines són les que més han desaparegut. Es dóna la paradoxa que molt sovint tenen una formació superior a la

feina que realitzen. Aquesta sobrequalificació porta a situacions de desaprofitament productiu i a desequilibri entre formació i

estatus professional. L‘augment de la desocupació entre molts immigrants està tenint efectes negatius en la seva situació legal,

en no poder renovar la seva documentació (també anomenats ―irregularitat sobrevinguda‖).

- a les dones, les que havien treballat tota la vida en feines de serveis, neteja..., moltes vegades de manera submergida, i que

avui es troben excloses bé de trobar altres feines, bé de tenir una pensió.

Page 11: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

11

- a les persones de més de 45 anys, que estan tenint difícil readaptació als nous sectors d‘ocupació o de canviar de perfil

professional per la seva baixa qualificació o dificultat de trobar feina amb condicions econòmic-laborals semblants a les que

tenien abans.

- a persones amb baixos nivells educatius (el títol d‘ESO ha esdevingut imprescindible), però també amb falta de ―cultura del

treball‖ (habilitats per treballar en equip, habilitats directives, actitudinals...)

- a persones aturades i sense formació que per baix nivell formatiu, per la seva cultura o per manca d‘experiència tenen greus

dificultats per reinserir-se al mercat de treball d‘una manera estable.

- als treballadors autònoms, en situació precària, han generat moltes deutes i amb dificultats de reciclatge en altre sector.

Abans de la crisi, el mercat informal era un recurs de treball força precaritzat disponible per a població que no tenia accés al

mercat formal (immigrants en situació irregular, persones amb discapacitat, o pertanyents a col·lectius marginats, etc). En

l‘actualitat, les activitats d‘economia submergida s‘han estès a altres sectors de la població: en activitats de construcció, hostaleria,

de jardineria, pintors, atenció a domicili, etc. Es continua treballant però sense cotitzar; les responsables són les mateixes

empreses, sense que des dels poders públics tampoc s‘intervingui. Suposa una competència deslleial per al mercat ―regular‖ i

motiu de conflictes. Però, també valoren, que ara amb la crisi, el mercat informal “estaria fent una funció de matalàs, perquè

la gent no es tiri al carrer directament”. D‘altre banda, la crisi promou fins i tot la mateixa competitivitat en aquest sector precari,

amb certes activitats saturades (exemple: a les deixalleries, hi ha cues de gent per vendre xatarra).

Page 12: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

12

Igualment, l’extensió de la pobresa a població abans “en situació més normalitzada”, està incidint en noves dificultats per

a la convivència. Ha augmentat la competència pels recursos socials, fins al punt de ―competir per veure qui és el més pobre‖. A

aquest fenomen, s‘associen, doncs, brots de racisme entre la població.

Davant de la creixent complexitat d‘aquestes problemàtiques, els professionals que atenen en primera línea a la ciutadania troben

a faltar informació i respostes adients.

3.1.2. paper de la inserció socio-laboral i paper dels diferents agents socials presents a la ciutat en termes d’inclusió

social

Facilitar la incorporació de les persones, amb tota la seva diversitat, en l‘àmbit laboral –amb tot el seu dinamisme- és una tasca

complexa. Per tant, es requereixen polítiques socials i ocupacionals que coneguin tant el territori com els serveis que ja hi estan

actualment funcionant. En aquest sentit, els/les experts que han participat en aquest taller han exposat alguns dels desajustos i

elements de millora per afavorir la inserció sociolaboral.

respecte al PIRMI:

no eficaç per

promoure inclusió

social.

- Cal una intervenció integral. Sovint als/les beneficiaris/es se‘ls hi ofereixen possibilitats reals de formació o de feina però no la

poden aprofitar perquè tenen problemes en altres aspectes de la seva vida (salut, cura de familiars, discriminació, relacionals,

jurídics,etc).

- Cal associar la prestació de la RMI amb uns serveis d‘inserció laboral, que combinin de forma eficaç la formació i l‘orientació

laboral.

Page 13: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

13

- Hem d‘avançar vers una veritable igualtat d‗oportunitats, tenint en compte que no tothom té els mateixos recursos,

coneixements o habilitats. La intervenció social, doncs, també ha de tenir en compte les especificitats de cadascú.

- A causa de l‘allau de demandes i la insuficiència de recursos, els/les professionals estan desbordats i amb manca de criteris

clars: on posen l‘atenció? En les persones excloses ―estructuralment‖?. En les que estan al marge entremig i tractar de que no

entrin més encara?. Valoren que sembla que determinades polítiques i actuacions afavoreixen aquesta segmentació de la

població.

respecte a la

formació

ocupacional

- S‘ofereixen cursos, poc eficaços, de curta durada que tenen ―l‘ambiciós objectiu‖ de reciclar al treballador d‘un sector de treball

a un altre.

- Molts dels cursos són d‘unes temàtiques – relacionades, per exemple, amb el medi ambient i les noves tecnologies- que no

tenen sortida en l‘actual mercat laboral de la zona Tarragona. Per exemple, hi ha cursos de 60 hores d‘energia solar per a

persones majors de 45 anys, mentre que, en aquest mateix ram, hi ha enginyers joves que no tenen feina. En canvi, és difícil

trobar cursos de sectors que encara tenen bona inserció laboral (hostaleria)

- Molts dels cursos de formació ocupacional útils per a la inserció sociolaboral tenen llargues llistes d‘espera.

- Disseny de la diversitat d‘oferta formativa, de vegades no és de qualitat, ni amb criteris d‘eficàcia, ni ben equilibrada: persones

que acumulen cursos sense utilitat per a la seva reinserció laboral; persones, i joves, que es queden fora per manca de places.

- Manca de recursos. Hi ha deficiències en els processos de derivació/selecció de perfils per realitzar els cursos. En ocasions, el

mateix sistema de subvencions públiques empeny als centres de formació a admetre persones que no tenen el perfil adequat.

- Des de les empreses i els centres de formació s‘han sol·licitat tipologies de cursos que no s‘han realitzat perquè no estan en

els supòsits dels programes establerts. De fet, la formació no s‘adapta a l‘entorn local, els cursos es programen de forma

centralitzada des de Barcelona.

- Hi ha graus de formació recents que competeixen amb cursos de formació ocupacional ( ex: es fa formació ocupacional

d‘auxiliar de geriatria i es fan graus de formació sociosanitària).

Page 14: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

14

respecte als

serveis i les

actuacions per a la

inserció laboral

- Hi ha molts orientadors sociolaborals, però el mercat de treball no ofereix les feines ‖vers on aquests professionals poden

orientar‖. Es comenta la seva ―desorientació‖ pel que fa a diversitat i contraposició de criteris canviants, dèficits d‘informació

rellevant per a la seva tasca. Consideren que l‘acompanyament en aquests processos d‘inserció o d‘emprenedoria pot ser clau.

S‘hauria de perfilar un assessorament i orientació laborals de qualitat, integrat en una planificació més estratègica per a

Tarragona.

- Els Plans d‘Ocupació de l‘Ajuntament haurien d‘estar millor dirigits vers les necessitats reals del mercat de treball. Tot i així, es

valora com a positiva la seva funció de motivar i reestructurar la vida de gent que, d‘altra manera, es quedaria a casa.

- A Tarragona, a diferència d‘altres zones del país, falten alguns recursos específics per a la ocupació: d‘escoles d‘ofici (o

equivalents), escoles taller,etc.

- Cal més suport per a l‘autoocupació, manca facilitar l‘accés a un espai on es pugui donar de manera integrada: orientació

sobre creació i passos a seguir, formació sobre tipologies i models, sobre què cal per un tirar endavant un projecte empresarial

(tot i que sigui petit...), vies de finançament, ajudes... això s‘ha de fer en un context on es fomenti el teixit local...

- Cal fer més esforç vers els col·lectius més vulnerables

- Caldria tenir present la realitat de cada territori (barri, zona, districte... de la ciutat) al considerar accions promotores d‘ocupació

i de formació. En ocasions sembla que només s‘estigui per les grans línees de ciutat; que des de l‘administració local hi ha

una desvinculació amb la realitat diversa de la ciutat (borses / guettos de població amb dificultats en determinades zones de la

ciutat...). L‘administració local, doncs, ha de connectar amb les necessitats específiques de la població i de les empreses.

respecte al rol que

poden jugar els

diferents agents

socials

- Administració local: es valora imprescindible el coneixement de la realitat de cada àrea territorial (barri, zona...), considerant

el perfil de les persones (demandants d‘ocupació i de formació...) i la tipologia de les empreses. Aquest coneixement tindria la

possibilitat d‘afavorir l‘ordenació del que hi ha i detectar el que manca... Promoure la interlocució i les aliances amb els altres

agents: empreses, sindicats, tercer sector, xarxes socials... per beneficiar processos d‘inclusió. Segons argumenten els

participants: ―els governs fan lleis i les administracions fan polítiques. Si aquestes polítiques no van orientades a l‘ocupació

Page 15: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

15

respecte al rol que

poden jugar els

diferents agents

socials

laboral, a l‘entrada del mercat de treball a nivell municipal, l‘ens municipal, al menys, podria reivindicar que no podem apl icar el

que de dalt ens apliquen... S‘hauria de començar a l‘inrevés: començar de ―baix‖ –necessitats locals- cap a ―dalt‖‖.

- Empreses: és necessària la seva implicació en el PLICST i en altres accions relacionades amb la inclusió social. No tindria

sentit promoure accions vers la inserció sociolaboral en la seva absència.

- Sindicats: es valora que els sindicats tenen una forta presència en línees de formació ocupacional. Estan interessats en

accions inclusives i integrals cap a l‘ocupació laboral.

- Tercer sector: a Tarragona, afavoreixen l‘existència de gran part de l‘orientació, acompanyament, capacitació i inserció laboral

de les persones amb dificultats o en situació de vulnerabilitat, desigualtat d‘oportunitats o desestructuració. El seu paper com

aliat de les administracions en aquest escenari es considera clau. Des d‘alguns dels participants s‘assenyala que sembla que

―només gestionen la pobresa‖ en comptes de ser més reivindicatius a favor de la promoció d‘actuacions a favor de determinats

col·lectius de població. Es valora que la seva relació amb les administracions està ―marcada per la seva s ituació de

dependència econòmica‖. No obstant això, apunten que aquest model de relacions s‘hauria de reorientar cap a ―una

interlocució (administració local / entitats tercer sector) per transformar conjuntament‖.

- Ciutadania: assenyalen la seva potencialitat per afavorir la cohesió social a partir de les xarxes socials que hi existeixen...

Poden ser promotores d‘iniciatives d‘ocupació (en petita escala...) o d‘iniciatives d‘intercanvi (xarxes de bon veïnatge, bancs de

temps, bancs de coneixements...), de suport a col·lectius amb dificultats...

respecte del paper

del territori:

Segons indiquen, caldria tenir present la realitat de cada territori (barri, zona, districte... de la ciutat) al considerar accions

promotores d’ocupació i de formació. Es comenta que sembla que només s‘estigui per les grans línees de ciutat, que hi ha des

de l‘administració local una desvinculació amb la realitat diversa de la ciutat (borses / guettos de població amb dificultats en

determinades zones de la ciutat...). Per part de les participants, es fa necessari que l‘administració local connecti amb les

necessitats reals de la població i de les empreses.

Page 16: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

16

3.2. Dificultats i potencialitats d’inclusió des de l’àmbit de la renda i l’ocupació

què: temes/aspectes que ens preocupen al voltant de l‘exclusió social a la ciutat, en el nostre

àmbit

col·lectius on més incideix

indrets a la ciutat on cal incidir preferentment

què tenim ja a Tarragona com a recursos, iniciatives, bones

pràctiques i/o potencialitats

Increment de l’accés a la renda personal / familiar

per “vies garantistes”:

- cronificació ―negativa‖ de prestació / recursos

- les demandes de renda mínima han augmentat

considerablement. Els/les professionals estan

desbordats/es: per la demanda i per la manca de

recursos ...

Persones que han quedat en

atur

Persones d‘ètnia gitana

Persones immigrades

estrangeres

Dones amb famílies

monoparentals

A la ciutat de

Tarragona, diferents

zones

Tenim:

Institucions que garanteixen

subsidis i rendes mínimes (Serveis

Territorials/Dept Treball, Serveis

Socials municipals...)

La “nova pobresa”. Població ―tradicionalment no

exclosa‖ que ja s‘està incorporant en aquesta

categoria. Pers seus perfils, no coneixen gaire bé els

recursos i itineraris existents, i de vegades tenen

limitacions pel seu accés: afecta la possibilitat de

desenvolupar el seu projecte de vida.

Població que, sense dificultats

de ―base‖, s‘està veient exclosa

per la situació econòmica, greu

manca de recursos

Tenim:

Institucions que garanteixen

subsidis i rendes mínimes (Serveis

Territorials/Dept Treball, Serveis

Socials municipals...)

Existència a la ciutat de col·lectius en situacions

precàries, que ja venen de situacions estructurals o

de les noves dinàmiques d‘expulsió o de precarietat

laborals...

Adults més grans... sense

qualificació o nivell formatiu...

amb dificultats de refer el seu

itinerari

A la ciutat de

Tarragona, diferents

zones

Tenim:

Empreses d‘Inserció Laboral: ―fan

acompanyament a iniciatives fins

que poden funcionar com a

Page 17: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

17

Necessitat d’inserció laboral de persones amb

dificultats... de diferents perfils...

Dones amb dificultats

d‘ocupació

Dones amb violència de gènere

Dones de més de 50 anys, en

economia submergida treballs

de neteja (hostaleria, oficines,

llars...), sense drets, sense

cotització, sense formació..., en

rivalitat amb dones immigrades

estrangeres...

Joves

Pensionistes amb baixos

subsidis o rendes (gent gran i

altres)

Persones discapacitades amb

diferents situacions...

Persones aturades de llarga

durada... o determinats

col·lectius amb dificultats

empresa normal‖

La distribució de la renda correlaciona amb el factor

territorial. Hi ha una distribució de la renda que

s’ajusta a una distribució geogràfica de la població

a la ciutat, renda molt diferent als barris dormitoris

Necessitat més gran

d‘atenció a les zones

problemàtiques

(principalment als barris

Informació de la situació actual a

partir de l‘‖Estudi de condicions de

vida‖ de Tarragona de la

URV+Ajuntament de Tarragona+

Page 18: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

18

que a les zones més residencials... de Ponent). Diputació de Tarragona+ Càritas

Es percep manca de nivell d’instrucció i de

qualificació en molts col·lectius a la ciutat,

juntament a actituds adients per enfrontar-se a

aquesta situació de crisi, però també de cultura del

treball (habilitats per treballar en equip, habilitats

directives, motivacionals...) : els costa rebre formació,

motivació, estructurar continguts, incorporar l‘esforç...

Manca de motivació de la població cap a la formació i

els estudis

Manca de reconeixement de l‘esforç, el model social

no recompensa els estudis

Manca formació en TICS

Persones en atur o en situació

laboral precària

Joves

Joves que van deixar els

estudis

Adults més grans... límits en

qualificació o nivell formatiu...

Dones

Perfils persones amb baixa

formació acadèmica: de mitjana

edat i persones immigrades

Dèficits en els serveis d’inserció laboral: no

s‘acaba de donar una orientació laboral, amb recursos

adients (humans, econòmics, materials...), que

aconsegueixi una recerca real i efectiva per part de les

persones aturades...

Cal ordenar els criteris i l’oferta de la formació

ocupacional.

- pels criteris d‘admissió: rígids, amb pressió en els

curts terminis de selecció...

Persones en atur: especialment

joves, dones...

Persones en atur + 45 anys

Orientadors Laborals

Tenim:

Seguiment dels serveis

SMO – formació

Empreses / entitats d‘inserció

Page 19: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

19

―s‘estan donant cursos de formació ocupacional

amb perfils no adients, no ajustats ni orientats,

p.ex., cursos d‘energia solar per a la tipologia

d‘aturats de + 55 anys, mentre que tenim

enginyers en atur..., sembla el món a l‘inrevés...‖

- per desequilibri en l‘oferta: s‘ofereix formació que

no interessa, no s‘ofereix del que les empreses

demanen...

- per malbaratament dels recursos professionals:

despeses en orientadors laborals als quals no els

donen criteris i objectius clars cap a on s‘ha

d‘arribar... Desprès de tant temps, no es canvien

ni els valors ni les maneres de fer...

- per no finançament de formacions que si que es

demanen, però que no estan en els supòsits dels

programes establerts...

- perquè es donen circuits perversos, cronificats..

- perquè no afavoreixen a determinats col·lectius:

p.ex., a persones majors de 45 anys...

Cal reorientar el paper de les administracions en

els plans de formació ocupacional en el nivell

local. Les administracions que ofereixen els plans de

formació no són prou coneixedores de la realitat i cal

Nous perfils de persones

aturades de llarga durada...

laboral

Entitats amb orientadors socials

―saturats i desorientats”... amb

necessitat de criteris clars per les

administracions...

Sindicats (UGT, CCOO) Entitats d‘inserció Laboral (Fundació ECOM)

Page 20: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

20

que orienten cap a una sortida real, ben orientada...

en els itineraris d‘inserció, la formació de cursos per a

La inserció laboral no estan planificats en els itineraris

d‘inserció

Hi ha una mala planificació en formació, manquen

places per a joves

Es valora que el paper de l‘ajuntament de Tarragona

és clau en aquesta reorientació.

A Tarragona manquen recursos formatius per a

l’ocupació, en comparació amb altres províncies p.ex.

Barcelona. Es parla de manca d‘escoles d‘ofici (o

equivalents), escoles taller..., empreses d‘inserció

A la ciutat de Tarragona

Dèficits en l’orientació de les polítiques de

contractació...

- manquen polítiques de contractació orientades a

col·lectius concrets, emergents o en grau

important de vulnerabilitat... existents a la ciutat

- l‘administració (local o no) amb la seva política de

contractació per externalització a empreses,

precaritza els llocs de treball

Manquen polítiques de contractació orientades a

col·lectius concrets, emergents o en grau

important de vulnerabilitat...

Page 21: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

21

- manca que en els Plans d‘Ocupació hi hagi una

planificació posterior per donar continuïtat laboral

- manquen a Tarragona canals d‘informació per a la

demanda de llocs de treball que es necessiten

(empreses, comerciants, indústries...) per tal de

promoure o sensibilitzar cap a la contractació

- cal invertir en creació de llocs de treball

Desajusts entre oferta de feina i demanda

d’ocupació,

- davant de l‘increment de les borses de persones

aturades, especialment de llarga durada; en gran

part per limitacions de l‘oferta...

- per desajusts en la qualificació que les empreses

demanen (a Tarragona existeix més

especialització i qualificació en sector

petroquímic... però sembla que no resulta fàcil

trobar perfils professionals formats adientment...).

- per sobrequalificació de persones joves que

troben feines precàries o temporals a curt termini

o, simplement, no hi troben a la ciutat.

- Perquè hi ha un segment important de persones

sense la formació adient per accedir adientment al

mercat de treball o al menys, tenir eines per a la

Casos destaquen de les seves

experiències professionals i

que estan resultant emergents i

preocupants a la ciutat:

• per sexe:

- Dones

- Dones amb càrregues

familiars i sense suport

- dones amb família que

surten ara a buscar feina,

amb parella en atur

• per edat:

- joves, sobretot amb baixa

formació / qualificació

- persones de més de 45

anys, molt experimentades

En general, a

Tarragona.

Més especialment a:

zones a on l‘habitatge

és més barat...,

- St. Salvador

- determinades zones

de la Part Baixa

- barris de Ponent

SMO: cursos ocupacionals

Plans d‘ocupació (polítiques actives

d‘ocupació)

Creu Roja

FIAS

Fundació Casal Amic

CERCA

Nova Tècnica

Casal St. Josep (Torreforta)

SOC

CEPTA

Aprendre a Aprendre

Page 22: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

22

seva autonomia econòmica

- Nou segment vulnerable de població immigrada:

atrets anteriorment per possibilitats d‘ocupació en

sectors intensius de mà d‘obra i ara amb dificultats

econòmiques greus, molts d‘ells amb nivells de

qualificació baixos...

i que no els agafen, fins i

tot en itineraris d‘inserció...

• per origen:

- població ètnia gitana

- població immigrada

estrangera

• col·lectius històricament

marginats... o col·lectiu

població ―sense sostre‖

• per discriminació positiva:

es troben amb situacions en les

quals les ofertes ja venen amb

criteris de perfils ―molt tancats‖:

obligatorietat de 2% de

discapacitat, del 33%... i no

poden incloure a col·lectius

més nombrosos ara que estan

esperant...

Cal posar més suport per a l’autoocupació /per als

i les professionals autònoms a la ciutat, manca un

espai on es pugui donar de manera unificada /

integrada: orientació sobre creació i passos a seguir,

Autònoms

Aturats amb possibilitats i/o

experiència en empreses, amb

una idea...

Tenim:

Creu Roja: microcrèdits puntuals

Caixa Catalunya - microcrèdits

SMO – formació

Page 23: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

23

formació sobre tipologies i models, sobre el que cal

per un projecte empresarial (tot i que sigui petit...), vies

de finançament, ajudes...Posen molts requisits i el

nivell d‘exigència és molt elevat.

En períodes de crisi, generalment, se solen generar

treballadors autònoms però cauen per manca

d‘ajudes!!!

Cal donar més suport a la problemàtica dels

autònoms: ―finançament, riscos, impostos.. les

condicions no ajuden, et donen les ajudes als 9

mesos, ..‖

Cal informació entre els diferents departaments de

l‘administració dels recursos existents (p.ex. CTAC)

Dones SMO – ―concursos d‘emprenedors‖

(―no hi ha cua!)

UGT-CTAC: sindicat de treballadors

autònoms, amb un conveni amb

l‘Ajuntament de Tarragona per

donar resposta a les necessitats

dels autònoms (orientació, formació,

acompanyament...).

L’activitat econòmica local de la ciutat s’està

perdent: pèrdua de teixit econòmic local, del seu

coneixement i del seu ―saber fer‖: industrial,

comercial, tradicional... Aquest coneixement s‘està

perdent...!

Gran part d‘aquesta pèrdua es deu a la implantació

d‘empreses externes a Tarragona i de monopolis

externs... Manca certa ―protecció‖ de l‘activitat /

iniciativa local... Afecta a:

- un major grau de dependència que es crea a

Afecta a:

Pimes

Tercer sector

Professionals autònoms

Comerç local

Petites iniciatives productors /

distribuïdors...

Tenim:

Algunes noves formes d‘economia...

tot i que costa temps per implantar-

se...(moneda social ―eco‖)

Ja n‘hi ha col·laboracions per

potenciar el consum de productes

ecològics

La Cambra de Comerç: es valora

que no posa atenció en aquest

Page 24: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

24

iniciatives des de l‘exterior: ―si no ho fem des de

nosaltres, sempre dependrem dels altres que

vinguin...‖.

- un major o menor capacitat de generar ocupació

local a la ciutat, ―amb un coneixement propi,

potenciant iniciatives més significatives per a la

ciutat‖.

aspecte / tema...

Cal fer emergir les activitats “submergides” (no

regularitzada / no seguretat social), afecta a:

- les condicions de desigualtat de les persones que

estan en feines submergides (no cobertura de

seguretat social, no protecció, precarietat...).

- professionals, autònoms, treballadors/es que si

que estan en situació regularitzada però que

entren en una situació d‘haver de defensar-se de

la ―competitivitat deslleial‖ que suposen les ―feines

submergides‖...

- existeix percepció de ―generalització d‘economia

submergida‖, sense que es faci res al respecte.

- associat a l‘anterior, cal una intervenció i

seguiment de persones de llarga dependència

econòmica amb ajuts públics (p.ex., PIRMI)

Cal que les empreses també estiguin en aquest Empreses que incorporin

Page 25: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

25

procés del Pla d’Inclusió de Tarragona (no només

entitats, sindicats, ciutadania...), cal arribar a una

sensibilització per significar el seu paper i implicació...

tipus ―Empresa Inclusiva‖, ―Empresa de foment de la

inserció laboral‖...

col·lectius vulnerables o amb

iniciatives / criteris inclusius...

Com a recursos, s‘han assenyalat en aquesta sessió de treball:

Recursos actius. Com a serveis estructurals existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball –Pirmi

Generalitat de Catalunya - Servei Català d‘ocupació – SOC

Generalitat de Catalunya – Escola d‘adults

Generalitat de Catalunya – Casa d‘Oficis

Ajuntament de Tarragona – Servei Municipal d‘Ocupació (SMO).

Ajuntament de Tarragona - Institut Municipal de Serveis Socials (IMSST)

Cambra de Comerç de Tarragona

Recursos actius. Com a plataformes o espais de treball conjunt existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Pla Integral Campclar – SMO

Pla Integral Part Alta- SMO

Page 26: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

26

Plans de desenvolupament comunitari

Recursos actius. Com a agents existents a la ciutat relatius a aquest àmbit:

Entitats del Tercer sector, incidència en formació i inserció laboral: Càritas, Creu Roja, FIAS, Aprendre a Aprendre, Anem per feina, Fundació Casal Amic,

Fund. ECOM, Fundació L'Heura de Tarragona, Fundació en Xarxa, CERCA, Nova Tècnica, CEPTA.

CCOO - formació ocupacional.

UGT-IDFO: formació ocupacional i continuada.

UGT - Associació Amic (orientació a treballadors/es immigrants).

UGT-CTAC: sindicat de treballadors autònoms, amb un conveni amb l‘Ajuntament de Tarragona per donar resposta a les necessitats dels autònoms

(orientació, formació, acompanyament...).

Casal St. Josep (barri de Torreforta).

Recursos en previsió, relatius a aquest àmbit: no valoren

Zones de Tarragona on moltes d‘aquestes problemàtiques hi estan presents i han estat assenyalades en aquesta sessió de

treball: parts de Campclar

Aquesta informació no pretén ser un recull exhaustiu del que n‘hi ha. La seva finalitat és ordenar les aportacions fetes a aquesta

sessió de treball. En el procés del PLISCT s‘incorporen diverses fonts d‘informació complementàries.

Page 27: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

27

3.3. aspectes que es prioritzen en intervenció per promoure la inclusió i la cohesió social en l’àmbit de la renda i

l’ocupació

què prioritzem? arguments Ajust entre l’oferta i la demanda de llocs de treball - veure de quina manera trobem els lligams entre els que busquen i els que ofereixen feina... aquí les

administracions han de facilitar /articular la tasca dels diferents agents...

- potenciar l‘autoocupació

Formació ocupacional - cal donar una major efectivitat en la incorporació de les persones al mercat laboral...

- la formació via cursos per a la inserció laboral no estan planificats en els itineraris d‘inserció

Les polítiques de contractació

- fer emergir l‘economia submergida

- cal una intervenció i seguiment de persones de llarga dependència (ex: PIRMI)

- cal invertir en creació de llocs de treball

- l‘Administració amb la seva política de contractació precaritza els llocs de treball (tercer sector)

- per part de les administracions, el tema d‘externalitzar serveis al mínim cost, en detriment de la

qualitat i el benestar del treballador/a

Page 28: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

28

3.4. propostes per afavorir la inclusió i la cohesió social des de la intervenció en l’àmbit de la renda i l’ocupació

què ens preocupa? qui i on incideix desfavorablement?

per avançar cap a la inclusió i la cohesió socials

Davant de la manca de nivell

d’instrucció i de qualificació en

molts col·lectius a la ciutat, però

també de cultura del treball (habilitats

per treballar en equip, habilitats

directives, motivacionals...) : els costa

rebre formació, motivació, estructurar

continguts...

Persones en atur o en situació

laboral precària

Joves

Joves que van deixar els estudis

Adults més grans... límits en

qualificació o nivell formatiu...

Dones

Perfils persones amb baixa formació

acadèmica: de mitjana edat i

persones immigrades

- Invertir en formació, en reciclatge de les persones, en preparació per

a la seva autonomia econòmica... surt més econòmic que sostenir

borses estructurals cada vegada més grans de persones aturades,

en precarietat laboral...

- Acompanyament ―professional especialitzat‖, diferent al formador o

orientador laboral o amb treball conjunt. En alguns casos, a més de

les dificultats de l‘atur, també s‘associen problemes personals,

trastorns psicològics (depressió, addiccions..) que fa necessari un

professional diferent.

Davant de la necessitat d’ordenar els

criteris i l’oferta de la formació

ocupacional cap a la seva aplicació a

la nostra realitat amb efectivitat

Persones en atur: especialment

joves, dones...

Persones en atur + 45 anys

Orientadors Laborals, amb criteris

efectius

Nous perfils de persones aturades

de llarga durada...

- Línees formatives per a l‘ocupació, SI, són necessàries ... però amb

objectiu i considerant les capacitats i oportunitats del perfils més

vulnerables que tenim a la ciutat... per promoure la seva

capacitació...

- També línees formatives orientades i ajustades a les demandes de

les empreses o dels sectors més demandants o amb més

potencialitat a la ciutat, ―no des de dissenys fets fora que no tenen

Page 29: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

29

en compte la nostra realitat, el que necessitem realment‖.

- Una orientació laboral, amb recursos, per a una recerca real i

efectiva amb les persones aturades...

- Prospecció dinàmica del mercat ... actualitzada...

- Aliances entre administració / xarxa empresarial / agents del tercer

sector...

- Orientar més cap a la igualtat d‘oportunitats

- Formació en actituds per i per a la feina, manca cultura de l‘esforç i

cultura d‘empresa...

- S‘inverteixen en recursos i caldria un atenció més professionalitzada,

més acompanyament...

- Fer una diagnosi de les derivacions i de les coordinacions

professionals, perquè siguin més eficaces...

Davant de criteris de contractació

restrictius, en polítiques actives

d’ocupació...

Per persones de + 45 anys amb

dificultats d‘ocupació

- Sensibilització i potenciar entre les empreses la contractació

d‘aquest col·lectiu...

- Per fomentar l‘experiència en altres sectors, per augmentar la seva

capacitat d‘ocupació laboral.

Davant del paper de les empreses en

el procés del Pla d’inclusió social a

Tarragona: desenvolupar l’idea de

Empresa Inclusiva o Empresa de

forment de la inserció laboral....

Creació del concepte Empresa Inclusiva o Empresa de foment de la

inserció laboral.... Amb aquests criteris:

- Que té en compte la capacitat dels diversos perfils i situacions, com

cadascun por aportar... que l‘empresa promogui aquestes

capacitats... no només tenir en compte l‘índex productivitat... també

tenir en comte l‘entorn..social..., fer emergir els grups més marginals

Page 30: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

30

o vulnerables.

- Que les empreses estiguin en el PLICS perquè són les que

determinen la incorporació o no de determinats perfils mes

vulnerables...

Altres iniciatives, per donar-les valor:

- clàusules socials (tercer sector / administració)

- nous jaciments: reciclatge, economia sostenibles, xarxes d‘economia

social, vs. economia submergida per fer-la emergir

- fer servir altres recursos des de l‘intercanvi, vincular les iniciatives amb

les xarxes... Banc de coneixements, bancs de temps.

Davant de la necessitat de promoure

l’autoocupació entre col·lectius amb

risc de vulnerabilitat, per afavorir la

seva capacitat d’ocupació laboral

- Incentivar l‘autoocupació

- Obrir ―espais on les persones puguin saber com poden tirar

endavant un projecte d‘ocupació... què necessita, quins passos,

quins recursos...‖.

- Microcrèdits per als emprenedors, per a les primeres etapes inicials

- Creació d‘un Banc de coneixement entre empreses... p.ex. que doni

suport per fer una Pla d‘empresa a altres que s‘inicien, per

intercanvi d‘aprenentatge, per no repetir els mateixos errors...

- Sensibilització formació per generar empreses... amb suport i

finançament per part de les administracions.

Davant de la pèrdua de l’activitat

econòmica local: caldria una promoció

- Promoció de l‘activitat econòmica local, donar-la a conèixer.

- Promoure iniciatives de persones o grups, entitats...

Page 31: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

31

específica, orientada a significar i

prevaler l‘economia local vs. les

empreses fortes externes de fora de

Tarragona, cal protegir aquest

coneixement que la ciutat en té...

- Prospecció dinàmica del mercat ... actualitzada...

- Fomentar aliances entre administració / xarxa empresarial / agents

del tercer sector...

Davant del paper clau que les

entitats del tercer sector tenen en

aquest àmbit

- Creació d‘una Plataforma d‘entitats del tercer sector d‘inserció

laboral, que treballen amb col·lectius de persones amb dificultats

d‘inserció / ocupació laboral. La finalitat: ordenar l‘activitat, avançar

en criteris comuns d‘actuació, generar una interlocució amb

l‘administració local per actuar conjuntament...

Com a aspectes destacables del debat: punts controvertits

“La crisi és passatgera o estructural?”. S‘assenyala que caldria distingir les tensions entre dinàmiques estructurals que

perpetuen segments de població en situació precària laboral i dinàmiques de l‘actual crisi, les quals estan incidint en segments de

població anteriorment amb ―situacions més normalitzades‖... Es valora que caldria diferenciar els efectes i incidències de les

diverses dinàmiques, sobretot pensant en la tipologia i accessibilitat a mesures o línees d‘acció per posar en marxa.

Pel que fa a la desigual distribució de la població amb dificultats a la ciutat, s‘assenyala que és un element important a

considerar, especialment en barris on ja existien problemàtiques estructurals i ara, amb la crisi, aquestes situacions de

vulnerabilitat s‘han aguditzat. Aquesta consideració es reforça amb l‘estudi fet per la URV sobre condicions de vida de la població

Page 32: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

32

de Tarragona ciutat, on s‘observa l‘estreta correlació entre població vulnerable (amb dificultats i problemàtiques associades) i la

seva distribució en zones o barris and problemàtiques afegides (urbanístiques, d‘habitatge, de cohesió social...).

El paper de les ajudes i subsidis, com instrument de garantia d‘una renda mínima. A favor es planteja que suposa una eina de

contenció, ja estructural, sent conscients que no és la solució... Amb aquestes ajudes moltes famílies poden sortir endavant en

situacions crítiques determinades, sinó la situació actual seria molt més greu... Està en joc també el conflicte social... Els

comentaris més crítics sobre aquestes polítiques garantistes és que ―provoquen un efecte pervers de dependència, no treu a les

famílies del pou... i es troben amb casos de malversació de fons públics...‖. En la seva pràctica, no s‘aprecia una rendibilitat social,

són ajudes molt atomitzades que procedeixen de diferents fonts (institucions, entitats..) i, gradualment, estan resultant més rígides

en la selecció de perfils i situacions per a la seva obtenció

El paper de la formació ocupacional. El debat es va centrar en l‘efectivitat real o no, i en la utilitat de la formació dintre de les

polítiques actives d‘ocupació que s‘estan portant a terme a Tarragona. Si, després de tant temps en aquesta línea, es pot

considerar que ―estem formant per a l‘ocupació o no‖.

D‘una banda, es va valorar més críticament perquè es té la sensació d‘un impacte mínim en relació al volum d‘inversió que es fa,

considerant els dissenys tant desajustats i els criteris cada vegada més rígids (de perfils a formar, de continguts, de terminis...).

S‘apunta a que per a un impacte major s‘hauria d‘orientar cap a la feina que n‘hi ha realment (demanda de les empreses), i no ―als

perfils exclosos‖ (perfils més vulnerables o en situació de risc de quedar/estar fora del mercat de treball...). Aquest divergència va

ser força debatuda.

Page 33: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

33

D‘altra banda, altres participants van reafirmar el valor social de la formació ocupacional. El fet de tenir aquesta eina, en si mateixa,

ja té una funció social positiva. Tot i que si que s‘era conscient que es podria millorar, tractant de rendibilitzar el seu impacte, la

seva validesa, orientant-la cap a les necessitats de les empreses i de les persones. ―Potser que la formació no doni una feina de

manera immediata... però si capacitació, oportunitats de reflexió i de decisió... ‖. Sobretot es va posar èmfasi en la necessitat de

preparar a les persones per fer més efectiva la recerca de feina. I el repte es presenta en: com fer que la formació tingui una

incidència real en l‘accés a l‘ocupació laboral.

La funció dels orientadors laborals també va ser posada en qüestió, sobretot perquè consideraven que estaven sent

infrautilitzats. ―La frustració que els generen els criteris tan restrictius, i tan variables... d‘una banda. I la manca d‘objectius generals

per l‘altra banda, no els permet desenvolupar una tasca més de suport a les persones aturades‖.

Debat sobre les polítiques actives d’ocupació: el seu paper i impacte real. En el rerefons, un debat crític sobre el disseny de

les polítiques actives d‘ocupació que s‘estan portant a terme en la ciutat... que, segons part dels participants,―barregen i prioritzen

criteris garantistes, criteris socials per a l‘ocupació (perfils en atur, en situació de risc, amb dificultats personals, familiars...) en

relació als criteris professionals, en funció de l‘oferta real d‘ocupació... Qüestions que es plantegen serien:

―sembla que les polítiques actives d‘ocupació siguin una excusa de finançament, més que de generar ocupació‖.

―el resultat que s‘està veient d‘aquestes polítiques són borses estructurals permanents de persones excloses...‖

―aquestes polítiques, en relació a les polítiques d‘igualtat de gènere, estan afavorint l‘ocupació entre les dones o no?‖

Page 34: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

34

Més que generar continus plans d‘ocupació.., els participants veuen dèficits a resoldre primerament, com ara: la no continuïtat per a

les persones que ja hi han participat, el no fer actuacions més integrals. Per tant, valoren que ―s‘hauria de generar una planificació

estratègica amb orientació global i ajustada a la realitat local, amb una visió d‘oportunitat i creativitat...‖.

Altre realitat present en les aportacions va ser si part de l‘atenció en la intervenció hauria de ser per emergir llocs de feina que ara

estan ―submergits‖ o en ―dignificar‖ llocs precarietats, de vegades per les externalitzacions que fan les administracions amb entitats

col·laboradores i proveïdores de serveis.

En aquest sentit el debat es va centrar en aquests idees força:

cal donar resposta a l‘existència i increment de col·lectius de població en situació precària amb risc de cronificació, pel que fa a

l‘accés a la renda i al mercat de treball.

les desigualtats en la distribució territorial de la renda a Tarragona: necessitat d‘atendre a determinats barris on es concentren

els principals problemes (Sant Salvador, determinades zones de la Part Baixa, barris de Ponent...).

necessitat d‘ordenar, potenciar i donar efectivitat a l‘oferta de formació ocupacional de la ciutat, donant sentit i eficàcia a unes

―polítiques actives d‘ocupació‖.

dèficits en l‘orientació de la contractació i desajusts en les demandes i en les ofertes d‘ocupació.

Page 35: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

35

posar en valor i reforçar el protagonisme de l‘autoocupació, del professional autònom, i de l‘activitat econòmica local.

cal afavorir / promoure ocupació real, des dels mitjans disponibles: agents, formació, acompanyament en itineraris, millorar la

preparació de les persones (especialment dels i de les joves).

necessitat d‘una acció i d‘una interlocució conjuntes de tots els agents de la ciutat cap a aquest àmbit: administració local,

agents econòmics, sindicats, entitats del tercer sector i xarxes socials.

Page 36: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

36

Àmbit econòmic i de l’ocupació laboral Dia: 14/10/2010 Lloc de la sessió: IMET - Tarragona

noms participants servei / entitat

Alicia Tudela Pla Integral Campclar - SMO

Azuzena Suárez Anem per feina

Bibian Cano CERCA

Beatriz Ureta Fundació L'Heura de Tarragona

Carme Cartanyà Palau Generalitat de Catalunya - DASC -Pirmi

Joan Josep Izquierdo Fundació en Xarxa

Joan Marc Vendrell Fundació CASAL AMIC

Jordi Genè UGT - Associació Amic

Jose Antonio López Solé Ajunt. de Tarragona - SMO

Josep Mª Rebull Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball -Pirmi

Judith Martínez Lasheras Generalitat de Catalunya - Dpt. de Treball -Pirmi

Julià Garcia UGT

Maite Ruiz Aj. de Tarragona - IMSST

Maria Escoda Pijoan Fund. ECOM

Montserrat Sanahuja Ferrando CCOO

Pilar Obiols CARITAS

Yolanda Somoscarrera CREU ROJA

Page 37: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

37

Sergi Sànchez Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Neus Gimeno Oficina Tècnica PLICS - Tarragona

Juana Ferrer Cooperativa ETCS - Conducció / dinamització grup

Page 38: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

38

4. Annex: Rellevància dels factors de renda i ocupació per a comprendre els processos d’inclusió i

exclusió social1

Durant molt de temps, la pobresa s‘ha associat amb els sectors més marginals, que acumulaven altres problemes socials i de

salut. Al llarg dels últims anys, però, des de diversos estudis i des de l‘opinió pública s‘han identificat bosses de pobresa entre

població socialment integrada. De fet, en l‘actualitat, la majoria de gent és conscient, per exemple, de les dificultats que tenen per

arribar a fi de mes moltes dones vídues pensionistes.

Si bé la pobresa entre la gent gran continua existint, nous riscos socials associats a fenòmens característics de les societats

postindustrials -com la ruptura familiar després d‘un divorci o el treball precari— han intensificat les dificultats econòmiques en

altres moments de la vida de les persones, sobretot en la infància. En aquest sentit, Espanya té la taxa més alta d‘Europa tant en

pobresa infantil (24%) com entre la població anciana (31%)2.

1 Les idees que segueixen en aquest primer punt s’extreuen fonamentalment de Pau Marí-Klose (2008). Informe de la inclusió social a Espanya 2008.

Fundació Caixa de Catalunya. 2 Dades INE 2006.

Page 39: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

39

En canvi, la taxa de pobresa de les persones d‘entre 16 i 24 anys se situa bastant per sota de la mitjana europea (19%). Això és

possible gràcies a que, a diferència del que passa a bona part dels països de l‘entorn europeu, la majoria dels joves d‘entre 16 i 24

anys continuen vivint a la llar del seus pares, majoritàriament en contra dels seus desitjos.

Respecte a la pobresa extrema, les taxes més elevades es concentren en els menors de 16 anys (10%), tres punts per sobre de la

taxa de pobresa extrema entre la gent gran. Aquesta diferència s‘explica perquè les transferències socials han estat capaces de

protegir les persones més grans del risc de pobresa alta, més que no pas els menors.

Igualment, si observem els riscos de pobresa havent descomptat els costos de l‘habitatge, veiem que la infància és l‘etapa de l cicle

de la vida amb més possibilitats de patir una situació de pobresa. Per exemple, el fet de descomptar els costos de l‘habitatge de la

llar en què viuen infants de 3 a 5 anys incrementa les taxes de pobresa 9 punts percentuals: d‘un 20% a un 29%. Contràriament,

entre les persones ancianes -que viuen majoritàriament (més d‘un 80%) en habitatges en propietat sense cap càrrega hipotecària-

l‘impacta dels costos de l‘habitatge sobre els riscos de pobresa és poc significatiu.

En la mesura que la principal font de renda de les famílies és la que es deriva de la participació en el mercat de treball, és evident

que l‘estudi de l‘accés a la renda passarà, en bona part, per l‘estudi de la inserció de les persones en el mercat de treball. De fet,

Page 40: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

40

una de les estratègies primordials per lluitar contra l‘exclusió social i la pobresa a escala europea consisteix a ―activar‖ les persones

que no treballen, és a dir, a fomentar-ne la participació en el mercat de treball3.

De totes maneres, estudis recents mostren que el mercat laboral no compleix de forma tan eficaç la funció integradora que li

correspon, a causa de la desaparició gradual de l‘ocupació de tipus estable, ben remunerada, protegida jurídicament i base de la

ciutadania social. Així, l‘evolució dels mercats i dels sistemes productius (determinada en bona mesura per les forces de la

globalització i els avenços tecnològics) han augmentat considerablement els acomiadaments massius i les altes taxes d‘atur – en

un primer moment- i l‘augment dels treballs temporals i a temps parcial – més recentment.

Els alts nivells d‘atur en el moment de crisi de finals de l‘any 2010, vorejant el 20%, és sense cap dubte una de les principals fonts

generadores de vulnerabilitat i exclusió social. La feina és fonamental no només per proporcionar seguretat material, sinó també

per atorgar estatus, sent un dels elements bàsics de la identitat social de la persona. D‘aquesta manera, la situació desocupació no

només té un efecte en les condicions materials de la persona o família, sinó que també pot endegar un procés d‘exclusió socia l, en

deteriorar altres aspectes de la vida de la persona materials (habitatge, possibilitats d‘oci, etc) però també relacionals (vincles

socials, relacions familiars, salut mental).

3 No obstant, les polítiques de lluita contra la pobresa mai no han d’oblidar que hi ha persones que -a causa de les seves característiques personals (ex: dependència

física o edat), familiars (ex: cura a terceres persones), culturals (ex: pertany a col·lectiu discriminat del mercat laboral)- no poden accedir en condicions adequades al mercat

laboral. En aquest casos, poden necessitar ajuts que compensin la falta de renda adquirida en el mercat laboral.

Page 41: Pla local d’inclusió social de Tarragona · innovadors per a l‘anàlisi de la intervenció professional, així com per a la orientació, planificació, avaluació i comunicació

Institut Municipal de Serveis Socials

41

No obstant, la pobresa no afecta únicament a aquelles llars en situació de desocupació o inactivitat. El 20% de les llars actives on

treballa només una persona té uns ingressos equivalents que se situen per sota del llindar de la pobresa. A més, si l‘ocupació de la

única persona que treballa a la llar és temporal, les possibilitats que la llar sigui pobre augmenten fins al 30%. Igualment, la

qualitat del treball es vincula a dimensions socials de la mateixa ocupació que afavoreixen la integració social del treballador/a. En

aquest sentit, un treball de qualitat hauria de propiciar equilibris desitjats entre treball i altres recursos i aspiracions personals.

Malauradament, la inseguretat en el treball, els riscos per a la salut o els horaris asocials amenacen la naturalesa d‘aquests

equilibris i configuren noves trajectòries de vulnerabilitat social.