pla especial de la finca el molí - manresael present estudi ambiental es centra la gestió i...

Pla especial de la finca

El Molí ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA I MEMÒRIA AMBIENTAL

Promotor:

Sebastià Catllà Calvet

Emplaçament:

Manresa (Bages)

Data:

Març 2016

Ctra. de Cardona 5-7, 4rt A; MANRESA (08241) telf. 93.876.81.37 www.solucions.info

P L A E S P E C I A L D E L A F I N C A E L M O L Í

E S T U D I D ’ I M P A C T E I I N T E G R A C I Ó P A I S A T G Í S T I C A I M E M Ò R I A A M B I E N T A L

Grup So luc ions Manresa SLPU - Eng inyer i a , Med i Amb ien t i Consu l to r i a P à g i n a | 1

ÍNDEX DOCUMENT_ ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA I MEMÒRIA AMBIENTAL

1 Introducció ........................................................................................................................... 3

1.1 Descripció de les instal·lacions i l’entorn .................................................................................. 3

1.2 Marc teòric ............................................................................................................................. 3

1.3 Situació i emplaçament .......................................................................................................... 4

2 Justificació de l’informe ........................................................................................................ 5

3 Objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental .......................................................... 6

3.1 Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals ...................................................................... 6

3.2 Protecció, gestió i ordenació del paisatge ................................................................................ 7

3.3 Zones afectades per incendis forestals ..................................................................................... 8

3.4 Anella verda de Manresa ......................................................................................................... 8

3.5 Protecció del patrimoni natural i cultural ................................................................................. 9

4 Objectius i criteris ambientals del pla especial ...................................................................... 10

5 Anàlisi dels elements ambientals rellevants .......................................................................... 11

5.1 Geologia i relleu .................................................................................................................... 11

5.2 Xarxa hidrogràfica ................................................................................................................. 11

5.3 Usos del sòl ........................................................................................................................... 12

5.4 Paisatge ................................................................................................................................ 12

5.5 Espais naturals protegits ........................................................................................................ 13

5.6 Fauna protegida .................................................................................................................... 13

5.7 Flora protegida ...................................................................................................................... 15

5.8 Consum de recursos naturals ................................................................................................ 15

5.9 Recursos energètics ............................................................................................................... 16

5.10 Riscs naturals ........................................................................................................................ 16

5.11 Riscs antropològics ................................................................................................................ 17

5.12 Conclusions .......................................................................................................................... 17

6 Anàlisi del paisatge ............................................................................................................. 18

6.1 Descripció dels elements principals ........................................................................................ 18

6.2 Elements singulars ................................................................................................................. 19

6.3 Elements constructius ............................................................................................................ 20

6.4 Valors associats al paisatge de la finca El Molí i el seu entorn ................................................ 22

6.5 Vies d’accés al paisatge ......................................................................................................... 23

6.6 Factors de visibilitat ............................................................................................................... 24

6.7 Fragilitat del paisatge ............................................................................................................ 27

6.8 Conclusions .......................................................................................................................... 28




7 Descripció de les característiques bàsiques del projecte ........................................................ 29

7.1 Justificació i necessitat ........................................................................................................... 29

7.2 Regulació ambiental i paisatgística ........................................................................................ 29

7.3 Proposta de zonificació ......................................................................................................... 30

7.4 Ordenació de l’edificació ....................................................................................................... 30

7.5 Intervencions necessàries ....................................................................................................... 31

7.6 Elements a protegir ............................................................................................................... 31

7.7 Tanques ................................................................................................................................ 32

8 Justificació de l’alternativa escollida .................................................................................... 33

9 Diagnòsi d’impacte paisatgístic ........................................................................................... 34

9.1 Detecció i identificació accions susceptibles de generar impacte ............................................ 34

9.2 Identificació i caracterització dels impactes ............................................................................ 34

10 Mesures correctores ........................................................................................................... 37

10.1 Descripció de les mesures de protecció del paisatge .............................................................. 37

10.2 Descripció de les mesures de protecció del medi ambient ...................................................... 39

11 Síntesi ................................................................................................................................ 41

12 Planimetria adjunta ............................................................................................................. 42

13 Signatures .......................................................................................................................... 43




1 INTRODUCCIÓ

1.1 Descripció de les instal·lacions i l’entorn

La finca El Molí es situa a la falda del Collbaix, a l’extrem oest del municipi de Manresa. Es

caracteritza per la presència de terrenys agrícoles amb alternança amb les masses forestals que

apareixen a la zona.

Actualment la finca presenta conreus de vinya i olivera per la producció de vi i oli que es produeix i

elabora a la mateixa finca. Les masses forestals apareixen principalment on comença la vessant del

Collbaix, i en l’indret conegut com el bosc dels Balcells.

El conjunt de formacions forestals es caracteritzen per la seva composició característica del clima

mediterrani. A la finca predomina el pi blanc com a espècie principal acompanyat d’alzines i de

sotabosc típic mediterrani (garric, lonicera, bruc, llentiscle, timó, romaní,...) Predominen les suaus

pendents on es troben les instal·lacions i els conreus de vinya i olivera.

A la finca apareixen diferents edificacions i instal·lacions per tal de proporcionar tots els recursos

necessaris per afrontar la producció de la mateixa finca, així com l’habitatge associat a l’explotació.

Destaca a la vegada, el pas de la carretera C-25, amb la que limita la finca per l’extrem sud-oest, la

qual marca el conjunt de la zona.

Aquesta finca té una superfície total de 40,85 ha i les activitats principals és la producció d’oli i vi a

través de la transformació dels recursos de la mateixa finca.

La finca disposa del pla especial aprovat al novembre de 2011.

1.2 Marc teòric

El present estudi ambiental es centra la gestió i ordenació de la finca El Molí per la millora del

conjunt de l’explotació de la finca. Analitzades les necessitats futures de l’explotació per guanyar en

eficiència energètica, capacitat productiva i recollir les edificacions preexistents, el pla especial

determina el marc futur de desenvolupament de la finca i la seva activitat.

El conjunt de la gestió i ordenació de la finca es basa en l’objectiu de desenvolupament sostenible, i

explotació dels recursos naturals de la mateixa finca. Extrem que s’assolirà a través de la integració

de criteris mediambientals i dels diversos factors que intervenen en el territori amb un tractament

transversal i multi criteri. La finalitat d’aquest treball és dotar a la figura de Pla Especial d’una

dimensió que garanteixi la preservació del territori i de l’entorn natural sense devaluar-ne els valors

intrínsecs.




Es contemplaran els efectes sobre els diversos elements biòtics i abiòtics del territori a l’hora

d’avaluar els efectes del conjunt d’actuacions proposades en el Pla Especial. Entenent que la millor

preservació del territori, es dóna a través de l’adopció de criteris que permetin fer les activitats

econòmiques compatibles amb l’entorn natural, amb la voluntat d’aconseguir que el manteniment

de l’activitat pròpia del municipi, sigui un incentiu per a la preservació i correcta gestió del territori.

1.3 Situació i emplaçament

La finca es situa a l’extrem oest del municipi de Manresa, al límit amb Sant Joan de Vilatorrada pel

nord, i Rajadell per l’oest.

Les coordenades del centre de la finca són: 398.682; 4.621.341




2 JUSTIFICACIÓ DE L’INFORME

A fi de donar compliment al Decret 343/2006 de 19 de setembre, pel que es desenvolupa la Llei

8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge es redacta el present document

amb contingut de l’Estudi d’impacte i integració paisatgística.

D’acord amb la Disposició Addicional vuitena de la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de

l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i

d'impuls de l'activitat econòmica, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28

d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, a la normativa bàsica continguda a la Llei

21/2013, del 9 de desembre, d’avaluació ambiental, s’han d’aplicar les prescripcions de la Llei

6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes en la

mencionada disposició.

Es dóna compliment a la Llei 6/2009, de 28 d’abril sobre avaluació ambiental de plans i programes.

L’objectiu d’aquest document és garantir els valors i criteris ambientals en la preparació, l’aprovació

i desenvolupament del pla, per evitar possibles efectes significatius en el medi ambient.

D’acord amb la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental el projecte que desenvolupa

el pla no estableix el marc per l’autorització de projectes legalment sotmesos a avaluació d’impacte

ambiental, ni són susceptibles d’afectar espais de la Xarxa Natura 2000, o zones PEIN ni espais

protegits.

En aquest sentit, es tracta d’una modificació menor no inclosa en l’apartat 6.1 de la Llei 21/2013 i

per tant no prevista com a avaluació ambiental estratègica simplificada.

D’acord amb l’apartat cinquè de la Disposició Addicional vuitena, es considera que la modificació

del Pla especial de la finca El Molí no té efectes significatius sobre el medi sense necessitat de cap

estudi o treball addicional. La informació del document ambiental estratègic ha de consistir en la

justificació d’aquesta circumstància, situació que reflecteix el present document.

Es redacta el present document que acompanya el Pla Especial Urbanístic en sòl no urbanitzable “El

Molí” amb el contingut i estructura pròpia de l’Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística, i s’aporta

un anàlisi dels factors ambientals a fi de valorar més àmpliament la incidència del pla sobre el

territori.

Aquesta estructura es considera la més adient per descriure els aspectes més rellevants en relació

amb el medi ambient i amb l’adopció de mesures adequades. Es distingeixen dos apartats d’anàlisi,

diferenciant en l’apartat ambiental i en el paisatgístic. S’aporten les conclusions en ambdós sentits, i

igualment s’aporten i descriuen en els apartats finals, mesures correctores que contemplin els dos

vessants ambiental i paisatgístic, per assegurar el correcte desenvolupament del pla proposat.




3 OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ

AMBIENTAL

3.1 Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals

Actualment es disposa del Pla Territorial de les Comarques Centrals, el qual estableix el marc per

desenvolupar l’ordenació del territori. Des d’aquest punt s’estableix que “el conjunt de directius i

estratègies proposades en el sistema d’espais oberts han d’anar encaminades a afavorir la diversitat

del territori i mantenir la referència a la seva matriu biofísica, protegir els espais naturals, agraris i

no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori, moderar el consum de

sòl i especialment protegir el paisatge en tant que factor identitari i actiu econòmic.”

Així mateix, s’estableix un seguit d’objectius relatius a la protecció dels espais oberts:

1. Preservar el manteniment de l’activitat agrària d’aquells processos que la puguin afectar

de forma negativa, en totes aquelles parts del territori, a fi de garantir-ne a llarg termini la

competitivitat, producció de qualitat, gestió del medi ambient, la diversificació de

l’economia i el desenvolupament endogen.

2. Protegir la pluralitat dels paisatges naturals i culturals que composen el territori de les

Comarques centrals de Catalunya.

3. Orientar l’expansió de les àrees urbanes de forma que es creïn espais de qualitat ben

interrelacionats amb els entorns naturals.

La protecció dels espais oberts ha de ser compatible amb el desenvolupament dels nuclis urbans

segons les necessitats i la realitat socioeconòmica de cadascun d’ells. Per poder conjuminar aquests

dos objectius cal que els creixements siguin ordenats i coherents territorialment. Així es recull un

conjunt de criteris en resposta al model de creixement que es proposa en el Pla, en relació al medi

natural i el paisatge, a els quals s’hi haurà d’acollir el planejament municipal.

1. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la seva matriu biofísica.

2. Protegir els espais naturals com a components de l’ordenació del territori.

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic.

4. Moderar el consum de sòl.

Per tal de donar resposta als objectius i criteris per la preservació dels espais lliures, en el document

apareix una zonificació del sòl no urbanitzable, la qual presenta una normativa diferenciada. La

restricció d’aquesta està subjecte als objectius plantejats per a cada zona, responent als valors

ambientals, ecològics, presència de riscos o limitacions, i a un component estratègic.




1. Sòl de Protecció Especial : És aquell sòl que presenten uns valors, tals que la protecció

d’aquests és alta davant de possibles transformacions. Aquest sòl haurà de mantenir la

classificació de sòl no urbanitzable, quedant excloses les actuacions d’edificació o de

transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors de protecció de l’espai.

Aquest valors es poden agrupar en quatre claus:

a. Sòl d’alt valor agrícola

b. PEIN i altres espais protegits

c. Sòls d’alt valor agrícola i connector

d. Sòls de valor natural i de connexió

2. Sòl de Protecció Territorial : Es defineix com aquell, que sense presentar uns valors

ambientals alts, cal preservar de transformacions degut als condicionants següents:

a. Existència de riscos (geològic, hidrològic, altres afectacions, ...)

b. Qualitat paisatgística

c. Reserva estratègica

La condició de sòl no urbanitzable es podrà veure modificada per actuacions puntuals

estratègiques, justificades per l’especial interès territorial d’aquestes.

3. Sòl de Protecció Preventiva : Correspon a aquelles zones no urbanitzables que no

presenten valors d’especial interès, ni cap de les condicions per ser considerats de protecció

territorial. La consideració de sòl no urbanitzable es pot veure alterada per la necessitat de

delimitar-hi zones de creixement o d’actuacions estratègiques.

3.2 Protecció, gestió i ordenació del paisatge

L’actual legislació regula a través de la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge. A

través d’aquesta es regula el tractament del paisatge en la ordenació territorial.




El paisatge es reconeix com a un element amb valors ambientals, amb una dimensió econòmica,

social, cultural, patrimonial i identitària. Es considera doncs, com un recurs que cal preservar i

gestionar correctament, incorporant-lo en la valoració de les actuacions, mesures o plans que

afectin o condicionin l’ordenació territorial i desenvolupament urbanístic.

S’estableix que cal afavorir l’evolució harmònica del paisatge, fent-ne un ús racional, i fomentant la

cooperació d’administracions públiques, i cooperació de sectors privats, per la implementació de

polítiques públiques i impuls d’actuacions que permetin la gestió i preservació del paisatge.

3.3 Zones afectades per incendis forestals

A la finca no apareixen masses forestals afectades per incendis recents en els últims 25 anys, però

tot el que correspon a la vessant del Collbaix va veure’s afectada a inicis de la dècada dels 80. En

l’actualitat, aquesta zona s’ha regenerat amb abundants peus de pi blanc.

A través de la llei estatal 10/2006, de 28 de abril, a través de la qual es modifica la llei 43/2003, de

21 de Novembre, de Forests les modificacions introduïdes fan referència al tractament jurídic de la

lluita contra els incendis forestals, des del coneixement que el canvi d’usos dels terrenys forestal

afectats per incendis, s’ha justificat a través de la pèrdua de valor al mancar de vegetació arbrada.

La normativa estableix que caldrà garantir les condicions per la restauració dels terrenys forestals

cremats. Així, s’estableix que queda prohibit el canvi d’ús forestal durant els 30 anys posteriors a

l’incendi, i al desenvolupament de qualsevol activitat que sigui incompatible amb la regeneració de

la coberta vegetal.

3.4 Anella verda de Manresa

L’Ajuntament de Manresa ha iniciat els treballs per elaborar un pla anomenat “Anella Verda”, que

permeti el manteniment d’una franja lliure d’urbanització al voltant de la ciutat de Manresa. Aquest

primers treballs s’aniran concretant, però es parteixen dels següents punts de partida:

PROTECCIÓ I VIGILÀNCIA

1. Pla Territorial de les Comarques Centrals 2. Pla Director Urbanístic del Pla de Bages 3. Pla General d’Ordenació de Manresa 4. Catàleg de Masies 5. Inventari d’arbres i arbredes 6. Redacció del catàleg del Patrimoni 7. Control dels usos i activitats en l’espai rural

RECUPERACIÓ I PROMOCIÓ

1. Patrimoni en pedra seca 2. Itineraris de natura




3. Camins rurals 4. Rius i rieres 5. Horts familiars 6. Espais degradats i neteges d’abocaments 7. Producció agrícola local 8. Educació ambiental i entitats

3.5 Protecció del patrimoni natural i cultural

Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable: L’edificació principal es troba inclosa en el

Pla Especial de protecció de masies i cases rurals de Manresa amb la identificació c-156a. Es tracta

d’un edifici d’habitatge vinculat a l’explotació agrícola dels sòls de l’entorn, i per tant, té un valor

ambiental de conservació del territori.

Pla Especial de protecció dels arbres i arbredes d’interès municipal: S’incorporen en aquest

document, les determinacions del PEU de protecció dels arbres i arbredes d’interès municipal, el

qual assenyala amb la identificació CBIM-044 uns grups d’alzines que hi ha al vessant sud el

Collbaix i dos grups també d’alzines que dins ha dins la propietat; i amb la identificació CBIM-014

el bosc proper als Balcells.




4 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL PLA ESPECIAL

A) Preservació de les activitats econòmiques i fer-les compatibles amb el medi natural

A1- Dotar les activitats dels recursos naturals necessaris pel seu desenvolupament.

A2- Establir criteris ambientals per evitar la degradació del patrimoni natural, social i cultural.

B) Preservació i ordenació de paisatge:

B1- Preservar la qualitat paisatgística.

B2- Preservar els elements d’interès paisatgístic.

B3- Definir criteris per la integració de les noves edificacions.

C) Preservació del patrimoni natural:

C1- Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils i d’interès general.

C2- Conservar la connectivitat biològica.

C3- Definir espais naturals continus, lliures d’espais urbans.

D) Preservació i millora de l’eficiència ambiental i consum de recursos

D1- Implantar de criteris per l’estalvi d’aigua

D2- Fomentar les energies renovables




5 ANÀLISI DELS ELEMENTS AMBIENTALS RELLEVANTS

A continuació es detallen els elements naturals, socials i culturals més importants de la zona

afectada pel Pla Especial, als quals, aquest ha de tenir en compte per tal de ser respectuós i

coherent amb el territori.

5.1 Geologia i relleu

Es tracta d’una zona on predominen els suaus pendents amb l’excepció del Collbaix i el conjunt de

formacions carenoses i altiplans que el succeeixen en direcció oest. La pedregositat és variable i

apareixen aflorament de calcàries.

Alternança de conglomerats, gresos i margues vermelles. La litologia dels còdols és de calcàries,

quars, quarsites i lidites, en menor proporció hi ha còdols de gresos del Buntsandstein, pissarres i

alguna roca ígnia. Formen nivells que es tasconen lateralment, però alguns d'ells tenen una gran

continuïtat lateral. Constitueixen les parts proximals de la "formació Artés". Ambient fluvio-

torrencial. Edat: Priabonià inferior.

5.2 Xarxa hidrogràfica

La zona objecte al pla especial, no es veu afectada pel pas de cap curs d’aigua destacat. Sols

apareix l’inici de la Rasa en el límit de l’espai, un petit torrent que travessa fins els plans de Cal

Cuques. Per l’est, l’espai limita amb el torrent de la Torre Lluvià.

En els dos casos es tracta d’elements de baixa entitat i amb caràcter estacional molt marcat, ja que

tan sols pot arribar a portar aigua en moments de pluges continuades.

Paral·lelament, apareixen al llarg de la finca les vies de drenatge de les escorrenties superficials

pròpies de l’espai agrícola, que condueixen les aigües fins a les rases i torrents existents.




Les precipitacions anuals mitjanes de la zona oscil·len entre 600 i 650 mm. Tenen una elevada

variabilitat estacional, quedant en els mesos d’estiu per sota del 50 mm/mensuals. Això marca una

clara escassetat de recursos hídrics en els mesos més secs, i una certa disponibilitat en la resta de

l’any.

5.3 Usos del sòl

La totalitat de la zona afectada pel Pla Especial és de naturalesa rústica i actualment té

majoritàriament un ús agrícola, i complementàriament forestal.

En temps, tota aquesta zona havia estat ocupada per conreus de vinya, fet que dóna a la zona un

abancalament generalitzat on s’ha aprofitat la fondària del sòl mitjançant la construcció de murs de

pedra seca. Aquests encara apareixen a l’interior de les masses forestals presents a la zona, sobretot

en el cas del Bosc dels Balcells.

La vinya i l’olivera són cultius que havien dominat antigament, el conjunt del Pla de Bages. Aquest

conreu arbrat va entrar en decadència en el segle passat, i no ha sigut fins recentment, que s’ha

anat recuperant en vies d’explotació rentable i amb valor afegit.

L’aprofitament del sòl a través del seu cultiu genera uns impactes positius en condició de

manteniment i gestió d’un espai que aporta una estructura en el paisatge, reverteix

econòmicament a la població resident en el territori, i allibera el medi de pressions i alteracions que

vagin en detriment de la qualitat dels hàbitats naturals i la seva permeabilitat.

5.4 Paisatge

Es tracta d’una zona on predomina l’espai agrícola obert, amb abundants planes que es van

intercalant amb l’espai forestal mediterrani, i sempre sota el domini del cim del Collbaix, físicament

referent, i socialment reconegut com a fita visual per la població de la zona.

La carretera C-25 marca un tall clar en la matriu territorial, i esdevé al mateix temps, la via principal

d’accés visual a la zona. Aquesta visibilitat respecte la finca El Molí, tan sols és apreciable des de

certa distància. La presencia d’elevats talussos en la zona de major proximitat entre les edificacions i

instal·lacions respecte la carretera, contribueix a una disminució de la visibilitat i sensibilitat del

conjunt respecte l’observador mòbil.

Les vies i xarxa de camins peatonals marquen les vies secundaries d’accés al paisatge. Aquestes, des

d’una major proximitat i sempre, a menor velocitat, permet que l’observador pugui percebre amb

major claredat les formes i elements presents a la zona. Aquesta característica, ha de permetre que

l’observador comprengui i entengui la relació i composició dels elements, i és aquesta vessant la

què cal reforçar.




5.5 Espais naturals protegits

A la zona delimitada per la finca El Molí, així com l’espai més immediat que la voreja, no es veu

afectada per espais naturals protegits per normativa sectorial. Queda descartada la presència

d’espais PEIN, Parcs Naturals, i xarxa Natura 2000. A la següent imatge es grafien les zones

identificades com a Hàbitats d’Interès Comunitari.

5.6 Fauna protegida

Segons l’”Inventario Nacional de Biodiversidad” consultable a través de la web del “Ministeri de

medi ambient i medi rural” de l’Estat Espanyol, determina per les diferents regions la presència

d’espècies, indicant quines d’elles es troben en situacions de major vulnerabilitat o risc.

Es tracta d’un llistat d’espècies potencialment presents a la zona, bé sigui per la seva ubicació i

hàbitats que hi apareixen, bé sigui per la seva identificació en documentació bibliogràfica.

El projecte no preveu la destrucció de cap hàbitat, si no un conjunt de mesures i propostes

encaminades a millorar l’activitat que es desenvolupa a la finca. Aquestes es centren bàsicament a

l’entorn immediat de les edificacions i instal·lacions ja existents.

ESPÈCIE GRUP NOM_COMÚ NOMBRE_COMÚN CATEGORIA

Accipiter nisus Aus Esparver vulgar Gavilán común VU

Alectoris rufa Aus Perdiu roja Perdiz roja EN

Alytes obstetricans Amfibis Tòtil Sapo partero comén NT

Apodemus sylvaticus Mamífers Ratolí de camp Ratón de campo LC




Arvicola sapidus Mamífers Rata d'aigua Rata de agua VU A2ace+3ce

Asio otus Aus Mussol banyut Búho chico DD

Barbus bocagei Peixos continentals

Barb comú Barbo común Bajo Riesgo‐No Amenazada

Buteo buteo Aus Aligot comú Busardo ratonero NT

Calandrella brachydactyla Aus Terrerola vulgar Terrera común VU

Canis lupus Mamífers Llop Lobo NT

Carduelis cannabina Aus Passarell comú Pardillo común DD

Chondrostoma arcasii Peixos continentals

Bermejuela Vulnerable

Chondrostoma duriense Peixos continentals

Boga‐dels‐rius Boga del Duero Vulnerable

Circus pygargus Aus Esparver cendrós Aguilucho cenizo VU

Columba oenas Aus Xixella Paloma zurita DD

Corvus corax Aus Corb Cuervo EN

Coturnix coturnix Aus Guatlla Codorniz común DD

Crocidura russula Mamífers Mussaranya comuna Musaraña gris LC

Eliomys quercinus Mamífers Rata cellarda Lirón careto LC

Eptesicus serotinus Mamífers Ratpenat dels graners

Murciélago hortelano LC

Erinaceus europaeus Mamífers Eriçó Erizo europeo LC

Erithacus rubecula Aus Pit‐roig Petirrojo DD

Falco subbuteo Aus Falcó mostatxut Alcotán europeo NT

Falco tinnunculus Aus Xoriguer comú Cernícalo vulgar DD

Felis silvestris Mamífers Gat montés Gato montés europeo NT

Fringilla coelebs Aus Pinsà comú Pinzón vulgar DD

Jynx torquilla Aus Colltort Torcecuello euroasiático

DD

Lanius senator Aus Capsigrany Alcaudón común NT

Lepus granatensis Mamífers Llebre ibèrica Liebre ibérica LC

Lutra lutra Mamífers Llúdria Nutria paleártica LC

Meles meles Mamífers Teixó Tejón LC

Microtus arvalis Mamífers Talp camperol Topillo campesino LC

Microtus duodecimcostatu Mamífers Talpó comú Topillo mediterráneo LC

Microtus lusitanicus Mamífers Topillo lusitano LC

Milvus migrans Aus Milà negre Milano negro NT

Mus musculus Mamífers Ratolí comú Ratón casero LC

Mus spretus Mamífers Ratolí mediterrani Ratón moruno LC

Mustela nivalis Mamífers Mostela Comadreja LC

Neovison vison Mamífers Visó americà Visón americano NE

Oenanthe hispanica Aus Còlit ros Collalba rubia NT

Oryctolagus cuniculus Mamífers Conill comú Conejo VU A2abde

Parus caeruleus Aus Mallerenga blava Herrerillo común EN

Pipistrellus pipistrellu Mamífers Ratpenat comú Murciélago enano o común

LC

Pipistrellus pygmaeus Mamífers Ratapinyada pipistrel∙la nana

Murciélago de cabrera LC




Pleurodeles waltl Amfibis Gandària Gallipato NT

Rattus norvegicus Mamífers Rata comuna Rata parda LC

Streptopelia turtur Aus Tórtora Tórtola común VU

Sus scrofa Mamífers Porc senglar Jabalí LC

Turdus merula Aus Merla Mirlo común DD

Tyto alba Aus Òliba Lechuza común EN

Vulpes vulpes Mamífers Guineu Zorro LC

EN_en perill; VU_vulnerable; NT_casi amenaçada; LC_preocupació menor; DD_dades insuficients; NE_no

avaluat

D’aquestes espècies ressalta el llop, la llúdria, el gat montés, la gandària, principalment per

caracteritzar-se com a espècies a que l’ambient de la zona no es correspon a les seves necessitats

d’hàbitat. El llop fa molt temps que va desaparèixer de la zona. També es recullen espècies

aquàtiques pròpies de rius continentals que no apareixen en l’àmbit del pla especial.

Cal entendre el recull d’espècies de l’Inventario Nacional de Biodiversidad, com un recull de les

espècies potencialment presents a la zona, en una perspectiva territorial àmplia.

5.7 Flora protegida

Segons l’”Inventario Nacional de Biodiversidad”, a la zona objecte d’estudi no apareix flora

amenaçada.

5.8 Consum de recursos naturals

En l’actualitat l’únic aprofitament que es dóna en la zona és l’aprofitament agrícola i forestal.

Aquest últim no segueix un objectiu econòmic si no de manteniment de la massa en bon estat de

desenvolupament.

El marc del pla especial que es planteja pel desenvolupament a la finca, no interfereix

significativament en aquests aprofitaments. En tot cas, és a la gestió de les explotacions i dels

processos de transformació de les matèries primeres, amb elaboració i producció de vi i oli.

Aquestes feines requereixen determinades adaptacions per incrementar la capacitat de rendiment i

millora de tractament de la matèria.

L’aigua és un recurs important en el conjunt de processos que es segueixen. La finca disposa d’una

concessió d’aprofitament d’aigües provinents de pou. Així es construïren diverses basses per la

gestió d’aquest recurs i recollida de pluvials.

Aprofitament de pous: La finca té legalitzat l’aprofitament de 3 pous que abasten les basses que

apareixen a la finca. En aquestes es recull també les escorrenties superficials provinents de la costa

del Collbaix.




Dimensió de basses: En conjunt la finca disposa actualment de tres basses, amb capacitats de 2.000

m3, 8.000 m3, i 400 m3. A aquestes tres, resta pendent la recuperació d’una antiga bassa de 700

m3. Per altra banda apareix un dipòsit tancat amb capacitat de 300m3. En total es disposa d’una

capacitat de 10.700 m3 per gestionar la demanda d’aigua de la finca i activitat agrícola.

Necessitats de reg: La demanda d’aigua principal prové de les necessitats de reg de la finca. Durant

els mesos compresos entre abril i setembre, es calcula que cal aportar 1.800 litres/arbre/dia. Així per

una hectàrea d’oliveres en la densitat de 1.000 peus/ha, es situa entorn a 1.800 m3/any/ha,

concentrat en els mesos d’estiu. En total representa entorn 10.800 m3 anuals de requeriments

hídrics. Es tracta d’un valor equiparable a la reserva d’aigua de què disposarà la finca un cop

recuperada l’antiga bassa.

Les aigües residuals que es generen de l’activitat de la pròpia finca i de l’habitatge s’aboquen en

una fossa sèptica dimensionada per a 15 persones equivalent.

5.9 Recursos energètics

La finca s’abasteix de la xarxa de distribució elèctrica general que arriba a la finca. Disposa de dues

escomeses elèctriques, de 10 i 15 kw.

El celler requereix d’una temperatura ambient constant, motiu pel qual es optar per una

construcció semi soterrada. Però actualment l’oscil·lació tèrmica que apareix és massa accentuada,

motiu pel qual es planteja l’aprofitament de la geotèrmia a través del sistema d’aprofitament del

pou.

5.10 Riscs naturals

L’únic risc natural que pot afectar en aquesta zona són els incendis forestals, degut a l’elevada

presència de vegetació arbrada i arbustiva, encara que sigui més a la perifèria de la finca.

La resta de riscos com l’hidrològic i el l’erosiu, són pràcticament nuls, degut a que no hi ha

presència de grans barrancs que puguin canalitzar importants quantitats d’aigua, així com degut a

que les actuacions es faran en zones planeres i recobertes de vegetació fan gairebé impossible que

es donin processos erosius.

Risc forestal

Es poden donar episodis d’incendi forestal per la presència d’activitat humana en la zona (activitats

a l’aire lliure, activitat forestal,...). La proximitat amb les zones urbanes de Manresa i Sant Joan de

Vilatorrada facilita l’accés de les persones a la zona, sigui a peu, bici o altres mitjans com a zona

d’esbarjo. Aquest fet suposa un increment en el risc d’incendi en general, al conjunt de l’àmbit en

què es troba la finca El Molí.




5.11 Riscs antropològics

La zona objecte d’estudi es troba envoltada d’una forta presència antròpica amb els conseqüents

problemes que això pot originar: malmesa de la vegetació, abocaments incontrolats de runes o

productes químics derivats de la circulació de vehicles motoritzats,... Tot i això, no revesteixen una

importància considerable, ja que tot i la pressió demogràfica que envolta la zona, no es trasllada

directament en l’àmbit d’es la finca El Molí, si no que són processos que s’evidencien en el límit dels

nuclis urbans i en espais lliures no gestionats.

Dins de l’àmbit del pla especial no es generen emissions contaminants ni activitats nocives per la

salut ni pel medi ambient.

5.12 Conclusions

Cal posar de manifest el benefici que significa pel medi el manteniment de les activitats vinculades

a aquestes a través de l’aprofitament de recursos naturals. El sistema productiu alimenta les rendes

sobre el manteniment i cura de l’entorn, aportant així un benefici a l’interès comú, en quant al dret

a gaudir d’un entorn natural adequat i en bon estat.

No és tan sols un fet de productivitat de rendes agràries, si no que és la capacitat per interaccionar

l’activitat econòmica amb la sostenibilitat ambiental i el respecte envers l’entorn natural. En aquest

sentit, la qualitat del treball i les pràctiques i recursos utilitzades per aquest, marquen el grau de

sinèrgia entre el binomi “activitat - medi natural”. Així en aquesta línia, cal destacar la producció

ecològica reconeguda a l’activitat vinícola que es desenvolupa en la finca El Molí, com un valor

ambiental reconegut i contrastat. L’activitat es desenvolupa amb el màxim respecte cap a l’entorn

com a model d’aprofitament sostenible i respectuós, a través dels cultius tradicionals del secà.

En la tendència recent d’escassetat de recursos hídrics, cal avançar-se a la irregularitat de

precipitacions a que s’assenyala com la tendència que s’espera en el futur proper. I en aquesta línia

s’ha fet l’esforç per tenir el màxim de capacitat de gestió dels excedents que es produeixen en

moments de pluja, així com l’aprofitament provinent de pou, sense posar vulnerar l’equilibri

hidrològic subterrani. La capacitat per gestionar els aprofitaments hídrics i la implementació de

sistemes de reaprofitament repercuteixen en enfortir la cura del medi natural.

Igual que succeeix en el vector aigua, cal aplicar en el vector energètic. Aquest està, actualment, al

punt d’atenció de la societat actual, la qual ha d’apostar per la diversificació de les fonts

d’aprofitament i encarar-se cap a l’aprofitament de les fonts renovables. Actualment no es donen

aprofitaments alternatius al model energètic, aspecte que cal replantejar per millorar l’eficiència

ambiental de l’activitat i del conjunt de la finca.




6 ANÀLISI DEL PAISATGE

6.1 Descripció dels elements principals

La zona presenta un caràcter obert amb una matriu contínua de superfície agrícola de secà,

principalment (en un marc ampli) de cereal, amb excepció de la finca El Molí, on apareix el cultiu

d’olivera i vinya. Es tracta d’un conjunt de recintes agrícoles que s’alternen en la seva distribució.

Esdevenen cultius amb una clara estructura lineal i regular que s’interposa als cultius de cereal.

Destaca la permanència anual del cultiu amb un caràcter estacional marcat en relació al cromatisme

i textura de l’entorn.

Les masses boscoses s’intercalen i apareixen enmig d’aquest continu agrícola formant petites illes

en les zones més planeres coincidint amb terres poc productives o de difícil maneig. Aquestes

formacions guanyen presència i dominància en les zones de pendent, arribant a crear una

superfície continua, com és el cas de la falda del Collbaix, l’entorn de la riera de Rajadell o la serra

de l’Ardèvol.

Aquestes masses són principalment, boscos mediterranis amb domini de pi blanc (Pinus halepensis).

En punts més isolats i marges de les illes arbrades, pren més domini l’alzina (Quercus ilex). Destaca

el bosc dels balcells, amb un clar domini de pi blanc.

Apareixen diverses construccions o agrupacions en el conjunt de la zona. A més del conjunt

pròpiament de la finca El Molí, destaca la casa d’Els Balcells, amb la presència d’un petit aqüeducte;

els Balcells de Dalt; tot un conjunt d’edificacions i construccions agrícoles-ramaderes que apareixen

seguin el camí que porta fins a Sant Joan de Vilatorrada.

El Collbaix és el cim de referència en el Pla de Bages per la seva posició dominant que ocupa.

Visible pràcticament des de tots els punts de l’entorn, s’ha construït socialment, com una emblema

per la població, la qual organitza trobades en dies assenyalats. És doncs un punt amb una

freqüentació destacada i un element molt representatiu i singular per la població.

És aquest element singular el què marca i estructura gran part dels camins i senders de la zona, ja

que molts condueixen a aquest punt. Des de Sant Joan i Manresa, està senyalitzat diversos

recorreguts que porten fins al cim del Collbaix, coincident en diversos trams amb el GR-3 i GR-4.

Aquestes vies ascendents, s’entrecreuen amb el PR-130, el qual volta tot el municipi de Manresa, i

discorre precisament per la falda del Collbaix, travessant la finca El Molí de sud-oest a nord-est.

La matriu continua territorial continua es veu trancada pel pas de l’eix transversal (C-25). Es tracta

d’una via ràpida amb dos carrils per sentit i calçada de 40 m. (aprox.) que talla l’orografia amb

importants terraplenats i desmunts.




És una via molt freqüentada diàriament, que ofereix una visibilitat general de la zona. Els

observadors que discorren per aquesta via ho fan a una velocitat elevada amb visiblitat sobre el

conjunt del Collbaix, i parcialment sobre elements com la masia i els cultius.

6.2 Elements singulars

Es conjunt es poden ressaltar diversos elements singulars que apareixen a la zona:

El Molí: Dins de la finca a la què dona nom, apareix un molí de vent que servia per extreure aigua

del pou.

Els Balcells: Es tracta d’una casa anterior al segle XX, segons el catàleg de masies de Manresa, la

qual es troba catalogada també, en el pla especial de patrimoni històric arquitectònic i ambiental de

Manresa. Al seu costat apareix una antiga construcció per la conducció d’aigua del pou fins a les

basses de la casa.

Bosc dels Balcells: Està identificat com un bosc singular de la falda de Collbaix, malgrat ocupar

antigues terrasses de vinyes i que es reclama com els pocs alzinars de la zona (cal aclarir que no

apareix abundància d’alzines).




Collbaix: Com ja s’ha nomenat anteriorment, és el cim que domina al Pla de Bages, i que s’ha

popularitzat per molts sectors socials, i és acull repetides celebracions en dates assenyalades (cap

d’any, Sant Joan, 25 de desembre ...).

6.3 Elements constructius

Els elements constructius s’agrupen en un sol punt de la finca, fet que en facilita el tractament i

cohesió. Destaquen per la seva volumetria l’habitatge principal i el celler. En ambdós casos

presenten materials i acabats similars, i formen l’estructura dominant de l’espai. A través d’aquests

dos s’articulen la resta d’elements i espais.




A la part posterior de la casa apareix l’era i una piscina amb coberta mòbil. A l’entorn d’aquests

espais, apareix un dipòsit i uns coberts per maquinària agrícola. A tocar del celler apareix un cobert

que s’utilitza per l’emmagatzematge en fred.

A davant de la casa apareixen els galliners en un espai on apareixen ametllers i arbres fruiters. Es

tracta de cosses de molt baixa entitat volumètrica.




6.4 Valors associats al paisatge de la finca El Molí i el seu entorn

Es procedeix a fer una valoració de la qualitat paisatgística de l’entorn del projecte i la mesura en

què hi contribueixen cadascun dels seus components. Aquesta valoració es fa en base als valors

intrínsecs del paisatge (estètics, ecològics, productius, socials, mitològics, religiosos i simbòlics), els

quals seran qualificats de baix a molt alt.

Valors Descripció Qualificació

Estètics Es tracta d’una zona amb una baixa pressió urbanacaracteritzada pel continu d’extensions agrícoles amb alternançade masses forestals.

Alt

Ecològics

El bosc de la zona, format majoritàriament per pi blanc, es troba en un estat de conservació regular. No obstant, serveix de zona dereservori de fauna així com un manteniment de la biodiversitat percontraposició de les zones on s’ha edificat. La fragmentació del’espai per l’efecte barrera de les vies de comunicació o àreesurbanes és baix.

Mitjà

Productius

Els valors productius es basen en la capacitat de convertir elselements en recursos. La baixa rendibilitat de l’explotació forestalcontraresta amb la capacitat productiva que s’ha donat alsterrenys amb la introducció de la vinya i olivera, generant unproducte valorat i de qualitat, tal com es reconeix a través de laDO Pla de Bages, i el certificat de producció ecològica.

Alt

PR-130

Lateral C-25C-25

MolíCoberts

Dipòsit

Galliners

Habitatge

Celler




Socials Aquesta zona, genera un interès social degut a que es troba relativament a prop d’àrees urbanes i serveix com a zona d’esbarjoper a la població.

Alt

Històric

Corresponen al llegat més rellevant que l’ésser humà ha deixat enel paisatge al llarg de la història. A la zona destaquen elementsconstructius pel què fa a barraques i murs de pedra seca, fonts, pous i estructures de canalització. Tots aquest elements semprevinculats a l’explotació agrícola basada en el conreu de secà. Els cultius de vinya, que tenien el pes principal en el sector agrícolade la comarca, van desaparèixer per complet a inici de s.XX. Actualment s’està recuperant arreu, un cultiu històricamentvinculat amb la regió des de l’època romana.

Alt

Mitològic Fan referència a aquells elements del paisatge que tenenatribucions simbòliques col·lectives lligades a l’explicació d’històries fantàstiques o llegendes.

Baix o nul

Religiosos espirituals

Corresponen a elements del paisatge o paisatges en el seu conjuntque es relacionen amb pràctiques i creences religioses

Baix o nul

Simbòlic identitari

El valor identitari es correspon amb la identificació que undeterminat col·lectiu sent amb un paisatge, per establir relacions de pertinença amb un lloc concret o expressions de nacionalitat Com ja s’ha comentat, el Collbaix és representa un símbol oreferent per la població del Pla de Bages.

Mitjà

6.5 Vies d’accés al paisatge

Les principals vies d’accés que transcorren per la zona es recullen a continuació:

Identificació Tipus via Observacions Freqüentació

Carretera C-25 Trànsit rodat. Via ràpida

Visibilitat de l’habitatge principal en un tram curt de recorregut

Molt alta

Laterals C-25 Trànsit rodat i pedestre

Visibilitat de l’habitatge principal en un tram curt de recorregut

Mitjana

GR-3 i GR-4 Trànsit pedestre Visibilitat del conjunt des de distància llunyana i des d’una cota superior

Baixa

PR-130 Trànsit pedestre i vehicles tot terreny

Visibilitat parcial del conjunt des del límit municipal de sant Joan de Vilatorrada (exterior de la finca)

Baixa

Itinerari Collbaix Trànsit pedestre Visibilitat del conjunt des de distància llunyana i des d’una cota superior

Baixa




6.6 Factors de visibilitat

Els factors de visibilitat que condicionen l’àrea de visibilitat de l’espai escollit són l’orografia de la

zona, i la vegetació existent en l’entorn immediat. Els terrenys planers ofereixen un ampli camp de

visió general, mentre que les poques formacions arbrades suposen una baixa irrupció sobre aquest

camp de visió.

S’ha analitzat el camp de visió que es disposa des de la zona de les construccions preexistents, com

elements més destacats a l’hora d’analitzar l’impacte paisatgístic, així com diverses visuals des de

punts representatius o destacats de la zona.

Per tal de determinar les àrees visuals, s’ha utilitzat un model de tractament de GIS, a través del

qual s’ha pogut obtenir la informació gràfica recollida en el plànol de visibilitat. Per a la seva

realització s’ha treballat amb la base topogràfica a escala 1/5.000 disponible en l’Institut

Cartogràfic de Catalunya, i en la seva versió més actualitzada. El tractament digital d’aquesta base,

ha permès determinar des de quins punts seria visible l’actuació.

La informació obtinguda, però, no té en compte l’efecte pantalla de la vegetació natural que

apareix en l’entorn immediat, desenvolupa un paper d’emmascarament de l’actuació. Així, la

informació resultant del tractament ofereix una visibilitat potencial màxima de la zona, fet pel qual,

la visibilitat real és menor que l’expressada. Aquest camp de visió avarca pràcticament tota la finca,

amb excepció d’alguns punts en la part alta de la finca, i en l’extrem sud-est de la mateixa, per

canvis d’orientació del relleu en tots els casos. Dins de la pròpia finca apareixen alguns punts sense

visió, per canvis de cota de terreny.

La visibilitat cap a l’exterior de la finca, queda delimitat per les carenes més properes (en sentit

antihorari): Costa de Collbaix, solana de Ca l’Alegre, Punta-sabata, obaga Mas del Bosc, carena de

Servitge, plans de Cal Cuques, plans del Suanya, i Serra de l’Ardèvol.

Dins d’un radi òptim de visibilitat de 1.000 m., no apareixen àrees urbanes, ni espais protegits. Es

tracta d’una àrea definida com a mosaic agrícola en que apareixen diverses cases aïllades, la

majoria d’elles vinculades a l’explotació del medi. Així, dins aquest radi la visibilitat està entorn el

28% respecte l’àrea total. Però si es considera la successió de formacions arbrades, l’efecte

d’emmascarament és destacat.

Els elements més destacats dins d’aquesta zona més sensible, corresponent a la carretera c-25, el

cim del Collbaix i la xarxa de camins pedestres de la zona.

S’analitzen en major detall les visuals des de tres punts destacats: carretera C-25, cim del Collbaix, i

camí PR-130.




Carretera C-25

L’aproximació des de la carretera C-25 es contempla en direcció Manresa-Lleida, ja que en sentit

contrari, les instal·lacions no son visibles, i la finca en si pràcticament tampoc. En l’arribada

s’aprecia una baixa visibilitat per presència de vegetació arbrada al voltant de la via i petits talussos

que priven de la visió respecte l’espai ocupat per l’habitatge principal i les edificacions destinades a

l’activitat agrícola.

Aquests elements tan sols són visibles en un tram molt curt, tot i que proper a l’emplaçament. En

aquest punt, pren gran importància el cultiu d’oliveres que es troba just per davant de les

edificacions existents. Actualment, les oliveres existents ja superen el 2.5 m., de manera que

oculten bona part de l’entorn de els edificacions. Tan sols es pot apreciar amb claredat l’habitatge

principal a partir de la primera planta.




Cim Collbaix

Des del cim del Collbaix s’observa pràcticament la totalitat de la finca i els elements constructius

que hi apareixen, sempre des d’una perspectiva dominant respecte l’espai. És l’únic punt des del

qual es pot veure amb claredat el conjunt de la finca. S’aprecien els canvis de cultiu, i les

alternances amb l’espai forestal. I cal destacar la visibilitat respecte les basses d’aigua, ja que tan

sols son visibles des d’aquest punt.

Camí PR-130

És el camí que creua la finca pel bell mig, de titularitat pública i senyalitzat pel seu ús de lleure i

esbarjo. Aquest discorre entre diversos recintes de cultiu. A oest, queda a una cota superior separat

per un marge, el cultiu d’oliveres, i a est lleugerament per sota del camí, apareix el cultiu de vinyes.

Aquest fet condiciona les visuals, sempre obertes i lliures cap a est, amb visió als Plans de Cal

Cuques i del Suanya, amb les muntanyes de Montserrat de fons. Però a oest les oliveres generen

una pantalla natural que oculten les edificacions. Tan sols des de la llunyania, en direcció nord a

l’entorn del límit municipal (fotografia 1) , i en direcció sud al camí lateral de la carretera C-25, es

percep la presència de les edificacions i instal·lacions de la pròpia finca (fotografia 3). En tot el tram

que discorre per l’interior de la finca no és visible el conjunt edificat (fotografia 2).




S’evidencia que l’àrea de visibilitat és mitjana-baixa, donat les característiques de presència de la

vegetació, les dimensions de l’activitat i als condicionants d’emmascarament. I en relació a l’imatge

resultant, caracteritzada per elements amb una tipologia amb acabat de pedra i elements propis del

medi en què s’emplaça, es genera una afectació baixa sobre l’entorn i els punts més propers.

En aquest sentit cal donar una resposta a les visuals des del cim del Collbaix com a punt que pot

esdevenir més problemàtic, malgrat ser una de les vies menys freqüentades diàriament.

6.7 Fragilitat del paisatge

A continuació s’analitzen diferents paràmetres que influeixen en la fragilitat del paisatge estudiat.

Aquests permetran valorar globalment la fragilitat de l’espai.

Abast de la conca visual: Concretament, la zona on s’ubiquen les construccions i habitatge de la

finca tenen una conca visual baixa un cop analitzades les vies més properes, tot i que amb una

visibilitat alta des del cim del Collbaix. Es tracta d’una conca ben definida per les formes

orogràfiques de l’entorn, on apareixen diversos punts en que es trenca la visibilitat.

Accessibilitat: A la zona creuen diverses vies i itineraris que possibiliten l’accés en el conjunt de

l’espai, i també concretament a la finca.




Freqüentació per la població: A través de la carretera C-25 apareix una freqüentació molt alta,

encara que és de pas amb una velocitat elevada. Però cal tenir en compte que els itineraris marcats

són rutes molt conegudes i practicades a nivell d’esbarjo, pràctica d’esport o excursionisme.

Edificacions i presència d’elements discordants: En el conjunt de l’espai i l’entorn de la zona

d’estudi, apareixen poques construccions discordants que alterin els valors del paisatge. La majoria

d’edificacions de la finca El Molí estan acabades amb pedra i teula ceràmica, respectant la tipologia

pròpia de la zona. Cal identificar els coberts situats a l’extrem nord-est del conjunt edificat, per la

necessitat de millorar-ne el seu acabat actual (blocs de formigó i xapa metàl·lica). Apareix també, el

pas d’una línia d’alta tensió com element destacat, juntament amb la carretera c-25 la qual ja s’ha

citat en apartats anteriors.

Capacitat d’emmascarament: L’espai planer i obert que ofereix la matriu agrícola de l’entorn,

esdevé un lloc amb poca capacitat d’emmascarament o ocultació, però en concret a la finca i a

l’entorn de l’edificació, els successius conreus d’olivera i vinya, aporten un ocultació a destacar en

relació a la zona construïda de la finca El Molí.

En conjunt, es tracta d’un espai amb una fragilitat mitjana o alta, evidenciat per l’elevat pas i

freqüentació de la zona, sempre amb una certa proximitat envers la finca i l’àrea edificada

d’aquesta, i fortament influït per les àrees agrícoles planeres.

6.8 Conclusions

L’espai presenta un fort caràcter singular marcat per la permanència d’un cultiu propi del clima

mediterrani i històricament molt lligat a la comarca, com és el cas tan de la vinya com l’olivera, i per

altra banda, un espai amb el referent del Collbaix com a balcó i mirador del Pla de Bages.

Entre aquest dos elements basculen la resta de vincles entre l’observador i l’espai. Es manté una

estructura fàcilment identificable per la població com és el bosc dels Balcells per on discorre un dels

camins més utilitzats per pujar al Collbaix, així com el molí que encara es manté a la zona. Són dos

referents visuals que s’han mantingut en les darreres dècades sense veure’s alterats.

La introducció posterior de les edificacions que avui apareixen a la finca, han aconseguit mantenir

un aspecte evolutiu de l’activitat, sense generar discordances ni estridències, reforçant el vincle i

aprofitament de l’espai a través de la cura i detall de les construccions.

Les actuacions que es puguin seguir desenvolupant hauran d’encarar-se amb l’objectiu de seguir

mantenint aquest equilibri entre aprofitament agrícola i respecte envers l’entorn.




7 DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DEL

PROJECTE

7.1 Justificació i necessitat

Aquest Pla Especial pretén l’ordenació d’usos que es desenvolupen a la finca i la integració

d’edificacions per poder dur a terme l’explotació vinícola i oleícola, vetllant en tot moment per la

recuperació de l’entorn i complint en tot moment amb les directrius de respecte amb el medi rural.

L’activitat que es desenvolupa a la finca El Molí, s’abasteix de 16 ha destinades a conreu de vinya i

de 6 ha. d’oliveres. Ens els darrers anys ha incrementat la superfície de conreu vinculada a la

producció de l’activitat vinícola.

Des de l’aprovació del pla especial vigent des de 2011 es renuncia parcialment a una llicència de

l’any 2006 per fer una ampliació del celler de 270 m² OMA 97/2006 per resultar insuficient i

aquesta s’amplia i s’integra a la OMA 17/2012 per poder disposar del celler soterrat que aleshores

feia falta.

Celler per l’ampliació de l’activitat 2012 OMA 17/2012 937 m2 2.916 m3

Però per poder desenvolupar l’activitat al complet ( la seva elaboració i comercialització ), és

necessària la disposició d’un celler de majors dimensions. Les previsions finals d’ampliació degudes

a la producció generada demanen per l’emmagatzematge d’ampolles i botes:

Nova ampliació de celler soterrat 720 m2 2.650 m3

I també poder disposar d’un cobert a l’exterior per les cambres de fred, la guarda de maquinària i

l’emmagatzematge en general

Nou cobert exterior 362 m2 2.150 m3

7.2 Regulació ambiental i paisatgística

Els aspectes principals tinguts en compte en la redacció del present Pla Especial, cara a la protecció

del medi ambient rural en el que s’ubica, es poden resumir en els següents punts:

- no es preveu cap tipus d’alteració en els moviments de terres que pugui afectar la

morfologia existent del territori

- es preveu restaurar els elements edificats que no s’integren a l’entorn.

- no es preveu arrencar cap arbre, ni afectar en cap moment cap curs fluvial ni l’escorrentia

natural del terreny

- no es desprèn cap alteració rellevant en relació a la vegetació i fauna.




- es potenciarà la repoblació en les zones forestals de la finca, la qual es portarà a terme

amb espècies vegetals autòctones

- es realitzaran intervencions per millorar l’eficiència energètica de l’explotació, fent que el

conjunt de la finca es basi en un desenvolupament sostenible.

Així mateix s’està a les determinacions específiques dels criteris i recomanacions contemplades en

l’Estudi d’impacte i integració paisatgística.

7.3 Proposta de zonificació

10.1 Subzona agrícola de conreu, correspon a l’àmbit on hi són compatibles els conreus de secà, i

específicament on hi ha les plantacions de vinya i olivera.

10.2 Subzona ecològic – paisatgística, correspon a la falda del Collbaix on hi ha la vocació de

preservar-la tal com és, com icona d’imatge territorial de bosc de baixa intensitat i de protecció

paisatgística.

10.3 Subzona forestal, correspon al pinar i l’alzinar proper al mas dels Balcells, el qual es pretén

poder conservar com element singular de l’Anella Verda de Manresa.

10.4 Subzona unifamiliar rural i activitat agrícola, correspon a l’àmbit on hi ha l’habitatge i on s’hi

desenvolupa la preparació i comercialització lligada a l’activitat agroalimentària relacionada amb els

conreus de vinya i olivera.

7.4 Ordenació de l’edificació

Es relacionen per a cada subzona les possibilitats edificatòries permeses, no tant per les noves

implantacions, sinó per la integració de les ja existents i els graus de compatibilitat.

Zonificació Edificació Ampliació edificació Energia solar10.1 No hi és permesa cap construcció (1)

(4) (5)

10.2 No hi és permesa cap construcció 10.3 No hi és permesa cap construcció 10.4.a Es recullen les preexistències No és possible fer cap ampliació sols

operacions de manteniment 10.4.b Es recullen les preexistències i se’n

permetrà la legalització Reestructurar mantenint la seva volumetria i procurant la seva integració paisatgística i el respecte a les edificacions contigües existents. Els galliners es permetrà una ampliació màxima de 75 m², d’una sola planta

10.4.c Es recullen les preexistències Es permet construcció d’un nou cobert que ocupi com a màxim 362 m² sobre rasant i en una sola planta, amb un volum màxim de 2.150 m3 Celler amb volums enterrats i semisoterrats fins 1973m2 i 6866m3.

(1) No hi és permesa cap construcció, llevat de les pròpies lligades al conreu de la vinya o l’olivera:

barraques tradicionals de petites dimensions pel material, dipòsits enterrats d’aigua, molins de




bombeig de l’aigua, basses pluvials i pous de bombeig. En especial s’anuncia la reparació de la

bassa existent, i actualment fora de serveis de 700.000 litres sota la LEAT.

(2) Sempre que es justifiqui la seva necessitat vinculada a l’activitat.

(3) Les condicions edificatòries per a les possibles ampliacions seran les pròpies del sòl no

urbanitzable: edificacions aïllades d’una sola planta d’alçada, acabades amb pedra vista del país o

arrebossat, cobertes a una o dues aigües sempre amb teula, i de colors ocres terrosos.

(4) A la coberta de les edificacions existents, i en especial a la piscina, a l’era, i a determinats

coberts exteriors, hi serà compatible la incorporació de tecnologies de captació solar, sigui en

forma de plaques fotovoltaiques o en forma de captadors per aigua calenta, mitjançant el

corresponent projecte que en justifiqui la seva ubicació i la seva integració paisatgística. La

justificació haurà d’anar vinculada a les finalitats de l’explotació agrària. La implantació es farà

seguint sempre el pendent exacte de la teulada, i en les orientacions sud-est a sud-oest.

(5) També, en general, hi serà compatible la implantació de d’altres tecnologies d’energies netes

compatibles amb el molí de vent existent, per exemple l’aprofitament energètic de la geotèrmia.

7.5 Intervencions necessàries

Es proposa un conjunt d’actuacions sobre els elements constructius per integrar-los amb el paisatge

de l’entorn, homogeneïtzant els materials d’acabat i incorporant barreres vegetals.

- als coberts exteriors que tenen coberta de planxa pintada, es considera necessari intervenir-hi

substituint aquella per teula ceràmica o similar.

- també als coberts exteriors, i per minimitzar l’impacte a les vistes llunyanes, es proposa la

plantació d’arbres propis de la zona.

- a la zona de galliners, es proposa intervenir-hi per tal d’unificar-ne el tipus de tanques exteriors,

també unificar el sistema constructiu, les textures dels acabats, etc...

7.6 Elements a protegir

En relació a l’edificació principal, inclosa en el Catàleg de masies, es tracta d’un edifici d’habitatge

vinculat a l’explotació agrícola dels sòls de l’entorn, i per tant, té un valor ambiental de conservació

del territori.

No consta cap altre afectació a elements del patrimoni arquitectònic notable, ni consta l’existència

de cap jaciment arqueològic conegut i documentat. S’identifiquen els elements inicialment inclosos

en el Pla Especial d’arbres i arbredes d’interès municipal.




En canvi és de notar que dins l’àmbit delimitat hi travessen camins públics que formen part de la

xarxa de camins al voltant del Collbaix, i en especial el que mena fins a St Joan de Vilatorrada i el

que mena fins al coll del Collbaix, els quals estan incorporats a la xarxa de camins a protegir en el

conjunt de l’Anella Verda de Manresa.

Es proposa la salvaguarda dels elements identificats en la planimetria adjunta com elements

singulars.

7.7 Tanques

No es permetrà el tancament total de la finca, tan sols es podrà col·locar una tanca en la subzona

on es troba l’habitatge familiar rural i l’activitat agrícola de la subzona 10.4

Les tanques es construiran de forma que no agredeixin el medi rural on s’emplacen. Es situaran a

una distància mínima de 3 m de l’eix dels camins.

No s’autoritzaran tancaments opacs que privin la visió del paisatge, amb excepció dels formats per

elements vegetals.

S’estableix una altura màxima de tanca de dos metres, dels quals s’admetrà la utilització de

materials opacs fins a 0,40 m.

Hauran de tenir un tractament regular en tota la seva longitud, per evitar alternances de formes o

colors.




8 JUSTIFICACIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA

L’anàlisi realitzat amb caràcter previ a l’elaboració de la proposta d’ordenació del Pla Especial el

Molí, ha portat a la consideració de diversos criteris i principis a plantejar en la proposta final, a fi

de mantenir la composició actual i el paisatge de l’entorn, afavorint una millora del conjunt a través

de petites intervencions.

L’àmbit del Pla s’ajusta als límits de la propietat per donar unitat i un tractament homogeni a

l’espai, respectant l’agrupació de l’edificació en un sol punt de la finca, evitant la dispersió i

ocupació de nous punts del territori.

En tot moment, s’ha donat prioritat al manteniment de l’activitat com a font de gestió i conservació

del paisatge ric que actualment presenten els cultius agrícoles. Així es dota a l’activitat de capacitat

per incorporar millores que permetin guanyar eficiència energètica i capacitat de gestió de recursos.

En general, es plantegen les mínimes intervencions per tal de dotar l’activitat de capacitat

d’adaptació i millora de l’eficiència, recollint totes les preexistències i incorporant aquelles

actuacions que han de permetre millorar des d’un punt de vista paisatgístic, el conjunt de l’espai

edificat.




9 DIAGNÒSI D’IMPACTE PAISATGÍSTIC

9.1 Detecció i identificació accions susceptibles de generar impacte

Reconeixement edificacions preexistents: Es reconeix l’estructura i volumetria actual del conjunt de

les edificacions amb les corresponents adaptacions que s’han anat introduint en l’espai.

Ampliació edificacions preexistents: Es permet l’ampliació dels coberts agrícoles preexistents situats

en les subzona 10.4.b i 10.4.c.

Noves instal·lacions vinculades a l’activitat agrícola: Es permet la instal·lació de noves instal·lacions i

elements necessaris pel manteniment de l’activitat, tals com sistemes de suport al reg, dipòsits

soterrats, ...

Recuperació antiga bassa d’aigua: Es condicionarà l’antiga bassa per ampliar la capacitat de gestió

dels recursos hídrics.

Instal·lació panells solars: Incorporació de panells dins de la clau 10.4 vinculades a cobertes o a l’era

de l’habitatge.

Instal·lació sistema aprofitament geotèrmia: Instal·lació dels elements mínims imprescindibles per

l’aprofitament de geotèrmia a través del molí i pou preexistent.

Tancament perimetral: Es permet el tancament de les edificacions sempre que sigui justificat i

necessari per motius de seguretat amb materials no opacs.

9.2 Identificació i caracterització dels impactes

S’identifiquen i caracteritzen els impactes que s’espera de les accions i mesures identificades. Els

impactes s’agrupen segons d’incidència que tenen sobre la dimensió del paisatge i es valoren

segons les categories següents:

Compatibles: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de

mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració.

Moderats: Impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures

d’integració .

Severs: Impactes que no es poden solucionar només amb mesures d’integració i caldrà

considerar altre tipus de mesures o replantejar la concepció del projecte.

Crítics o incompatibles: Impactes amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen el

llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.




Ecològic

Pèrdua de sòl lliure: L’ampliació de les edificacions existents comporten una pèrdua de sòl lliure a

l’entorn de la zona ja construïda. Es tracta d’un canvi permanent en el paisatge, de forma

irreversible, i de caràcter acumulatiu.

Es salvaguarda el sòl agrícola i forestal actual, afectant l’espai lliure entre edificacions ocupat per

herbassars o espais de pas de l’activitat. Valoració impacte: COMPATIBLE.

Estètic

Augment de volumetria: L’ampliació de les edificacions preexistents porta un canvi en la

composició actual de la zona en la què es concentren les construccions. S’incorporen nous

elements constructius amb una incidència directe sobre la perspectiva de l’entorn. La zona que

ocuparan les noves construccions o ampliacions (subzona 10.4.b i 10.4.c) son espais amb una baixa

visibilitat des de la xarxa de camins més propers de l’entorn. Es tracta d’espais que donen a la franja

nord, més exposats a les visuals des del Collbaix i a un petit tram del camí PR-130 en el límit amb el

municipi de Sant Joan de Vilatorrada. Es tracta d’un canvi permanent en el paisatge, de forma

irreversible, i de caràcter acumulatiu.

S’evita la dispersió de les edificacions en l’àmbit del pla, mantenint l’estructura general de la finca i

l’entorn, mantenint uns criteris d’utilització de materials en concordança amb l’espai rústic, en què

s’emplaça. Valoració impacte: COMPATIBLE.

Aparició d’instal·lacions i nous elements: Les necessitats de l’activitat a adequar-se i ajustar-se a les

necessitats de reg, instal·lació de dipòsits, innovació energètica tal com la geotèrmia, així com altres

elements directament vinculats amb l’activitat agrícola. Es tracta d’elements de baixa incidència

visual donat que es tracta d’instal·lacions de poca entitat o volumetria, fàcilment ocultables o

integrables a l’espai productiu.

Les barreres visuals que generen els cultius d’olivera i vinya faciliten la integració d’elements

vinculats directament, minimitzant encara més, la baixa incidència visual que puguin tenir. En

aquests casos pren major importància els acabats, en relació a materials i colors dels diversos

elements. En tot cas, cal evitar els espais més sensibles sempre que sigui possible i punts on es

trenqui la profunditat del camp visual. Valoració impacte: COMPATIBLE.

Canvi cromatisme - augment de làmina d’aigua: La recuperació de l’antiga bassa, al costat de les

existents, comporta un canvi cromàtic i de textura del sòl. Aquest canvi és intens tot i que acotat a

dimensions reduïdes, de caràcter permanent i irreversible, que s’acumula a les basses preexistents.




S’agrupen els sistemes de recollida i emmagatzematge d’aigües a la part alta del sòl agrícola, punt

visible tan sols des del Collbaix, i que tindrà tendència a ocultar-se a mesura que es vagi

desenvolupant la massa forestal de la falda del Collbaix. Valoració impacte: COMPATIBLE.

Canvi cromatisme - panells solars: La instal·lació de panells solars comporta l’aparició d’una

estructura que suposa l’aparició d’un canvi cromàtic i textura pel què fa al propi material dels

panells. Es limita la seva instal·lació a coberta, adaptant-se a la seva pendent, o bé la instal·lació

fixada a terra, en l’espai restringit de l’era (identificada en la planimetria a l’oest de la piscina).

La instal·lació requerirà d’un estudi detallat que en justifiqui la seva posició, però es tracta d’uns

espais no visibles des dels camins propers de l’entorn.

Des del cim del Collbaix es percep la zona que ha d’acollir la instal·lació, tot i que l’angle

d’orientació, quasi coincident amb l’angle d’observació des del Collbaix, facilita la minimització

d’aquest impacte amb un tractament del perímetre de la instal·lació. Valoració impacte:

COMPATIBLE.

Reducció visibilitat per tanca perimetral: Es permet el tancament de perímetre a l’entorn de les

edificacions per motius de seguretat. Es tracta d’una instal·lació de caràcter permanent, irreversible,

i de caràcter acumulatiu. Presenta una incidència sobre la percepció del lloc que tanca, amb una

pèrdua de visuals i contacte respecte l’entorn. Es propicia la fragmentació d’espais.

Tan sols es permet el tancament d’espais a l’entorn de les edificacions, quedant molt limitat donada

la preexistent. Es tracta de la franja nord, on es planteja l’ampliació de les edificacions, sense

visibilitat respecte els camins propers, i amb un impacte que es corregeix amb facilitat respecte les

visuals més llunyanes. Valoració impacte: COMPATIBLE.

Alteració de visuals: Les actuacions sobre l’espai comporta l’alteració de visuals per l’aparició de

volumetria nova i possibles tancaments. Aquests elements amb un pes important sobre la

composició de l’espai tenen una afectació molt baixa sobre les visuals, ja que des dels camins

propers de l’entorn no són visibles i no suposen la ocultació de cap perspectiva més enllà del propi

espai construït. Valoració impacte: COMPATIBLE.




10 MESURES CORRECTORES

10.1 Descripció de les mesures de protecció del paisatge

Per tal de evitar, reduir, modificar o compensar l’efecte negatiu del projecte en l’entorn es

plantegen, des de aquest apartat una sèrie de mesures protectores, correctores i compensatòries. El

disseny del projecte s’ha realitzat des d’un punt de vista multidisciplinari per assolir en aquesta fase

evitar impactes innecessaris i garantir la màxima cura i integració en vers el medi receptor.

Criteris i aspectes per la integració paisatgística

1. Regulació de materials i acabats de les edificacions i construccions: Les noves edificacions i

construccions s’hauran d’ajustar a materials que s’integrin amb l’entorn, tals com pedra vista,

acabats amb maó massís, arrebossat amb acabats ocres o terrosos, i teula ceràmica o imitació.

Evitar materials brillants, heterogeneïtat de colors i textures, així com colors saturats. S’evitaran els

acabats o estructures vistes de formigó, i en els casos en què no es pugui evitar o donar un altre

acabat, així com en els murs de contenció elevats, s’utilitzarà vegetació enfiladissa per donar un

millor acabat.

2. Evitar la dispersió d’edificacions i instal·lacions en el conjunt del medi: es prohibeix l’aparició de

noves edificacions disperses fora de la subzona unifamiliar rural i activitat agrícola. Aquelles noves

instal·lacions imprescindibles de suport al sistema agrícola en la subzona definida com a tal han

d’evitar la fragmentació d’espais i recintes de cultiu.

3. Respectar el fons escènic i les línies dominants del paisatge: aquelles instal·lacions

imprescindibles i lligades a l’activitat en la subzona agrícola s’ubicaran preferentment en el límit

entre el sòl agrícola i forestal, i sense sobrepassar l’alçada de la massa forestal.

4. Implantació de les noves construccions seguint les direccions principals de la trama parcel·lària i

de les edificacions i construccions preexistents, mantenint la coherència en la seva disposició i

alineació: es seguiran els eixos compositius clars de les preexistències implantant les noves en

paral·lel o perpendiculars a aquestes. S’evitarà les ordenacions lineals de gran dimensió i volums

continus superiors a 25 m., i es deixarà sempre espai suficient entre les edificacions que permetin

una lectura del conjunt.

5. Protecció de les visuals de les principals vies d’accés: es respectaran les visuals des de les vies

principals, evitant la instal·lació de qualsevol element que les perjudiqui severament i que puguin

trencar la línia d’horitzó i de primer pla escènic.

6. Identificació dels elements singulars per la seva preservació: els elements identificats en

planimetria adjunta seran considerats com a elements amb tracte de favor per la seva permanència




en l’entorn. Es recullen arbres, conjunts de pedra seca, i altres elements que aporten un valor

singular a l’espai.

7. Tractament de l’entorn de les edificacions preexistents amb vegetació pròpia de la zona per

mimetitzar i integrar amb l’entorn: es defineix un tractament per l’actual estructura de

construccions a fi de donar major coherència amb l’entorn i mimetitzar-ne alguna de les

volumetries per facilitar-ne la seva integració en el paisatge. S’evita l’estratègia d’ocultació per

afavorir un diàleg entre el medi construït i l’entorn agrícola i natural.

8. Manteniment de la coherència en la tipologia edificatòria del conjunt: es mantindrà la proporció

de les construccions, utilització de cobertes amb pendents similars, respecte del ritme d’obertures i

proporcions. S’estableix limitació en l’alçada de noves edificacions.

9. Evitar modificacions topogràfiques profundes, amb terraplenats o desmunts d’altures importants:

es prioritzarà soterrar les instal·lacions sempre que sigui possible, i en tot cas, les actuacions de

terraplenat buscaran la compensació entre terraplenat i desmunt.

10. Incorporació de vegetació com a element de singularitat i ordre: s’acompanyarà de vegetació

els accessos i a l’entorn de les edificacions s’utilitzaran elements arbrats per afavorir la integració de

les edificacions i per aportar estructura i ordre al conjunt. Aquesta es detalla i s’especifica en la

planimetria adjunta.

11. Instal·lacions solars adaptades a les cobertes o fixades a terra: es prohibeixen la instal·lació de

camps solars amb panells solars giratoris.

12. Minimitzar tancaments i tanques d’obra: es prohibeixen en espai obert i tan sols seran

permeses al voltant de les edificacions. Les tanques metàl·liques es podran acompanyar de

vegetació per naturalitzar-ne la seva imatge. El tanca seguirà i respectarà la pròpia estructura

creada per les edificacions i els elements de l’entorn més immediat.

13. Manteniment de l’estructura de les principals masses forestals: es preservaran les masses

forestals evitant la desaparició total d’aquelles entitats identificades en la planimetria de pla

especial.

Actuacions per la millora del paisatge

El Pla Especial preveu un conjunt d’actuacions necessàries a desenvolupar per tal d’adequar les

preexistències, a fi d’integrar-les i harmonitzar el conjunt en relació a l’entorn. En aquest sentit, la

previsió que es fa pretén ordenar i “endreçar” els elements constructius presents en la façana sud i

nord del conjunt.

Destaca per major incidència el cobert situat a la franja nord. Es proposa un canvi de materials,

retirant la teulada metàl·lica i caldrà aplicar també, una millora dels acabats. Actualment apareix el




bloc de formigó com a acabat. Aquest haurà de ser arrebossat i pintat amb color ocre o terrós, si

bé també es podrà tractar amb vegetació enfiladissa que cobreixi total o parcialment l’estructura de

formigó. Aquest mateix tractament sobre l’acabat de formigó, s’aplicarà en el dipòsit que apareix a

tocar del mateix cobert.

Els elements metàl·lics corresponents a l’estructura i que siguin visibles, tals com bigues i pilars es

podran mantenir com a tals, però amb un acabat de color de gamma de grisos.

A l’entorn dels espais edificats, s’introduirà un sistema d’arbrat per reduir-ne la seva visibilitat, i per

aportar ordre i estructura amb el conjunt d’elements que apareixen. Principalment es centra en les

vistes llunyanes, des del cim del Collbaix, i el camí PR-130 des de fora la finca.

En la franja sud, s’aplicaran criteris homogenis per la millora dels acabats i tancats dels galliners. Es

descarta la introducció de nou arbrat en aquesta franja, donat que s’hi desenvolupa el cultiu

d’ametllers i arbres fruiters per consum propi. Aquests arbres a mesura que es vagin desenvolupant

facilitaran també, la integració dels galliners. Tot i així, aquest font tan sols és apreciables des de

l’accés privat que porta fins al conjunt de les edificacions.

10.2 Descripció de les mesures de protecció del medi ambient

Criteris i aspectes per la millora ambientals

1. Manteniment de l’estructura de camins principals per tal d’evitar la fragmentació d’espais: definir

l’actual estructura i xarxa de camins com a definitiva, amb distinció entre camins aptes per trànsit

rodat i camins pedestres. L’obertura de nous camins secundaris tan sols estaria justificada per les

noves instal·lacions previstes en el pla especial.

2. Delimitació i gestió de les masses forestals per afavorir-ne la millora de la seva qualitat de

desenvolupament i evitar-ne la desaparició: identificar els espais forestals a mantenir. Les actuacions

futures que puguin afectar aquest sòl hauran de justificar-se per raons agrícoles i sotmès a

l’autorització de l’administració corresponent en matèria de sòl forestal. La pèrdua de massa

forestal identificada en la subzona forestal, haurà de veure’s compensat per actuacions de millora

en altres punts de la finca de la mateixa subzona en una superfície equivalent, i sense suposar la

pèrdua d’estabilitat de la massa arbrada afectada.

2. Implantació de sistemes de reg eficient en tots aquells supòsit que siguin necessaris pel cultiu: es

prohibeix el reg per aspersió en la subzona agrícola. Només seran permesos els sistemes de reg

eficient. Queda exclosa d’aquesta consideració la subzona unifamiliar rural i activitat agrícola.

3. Implantació d’elements de mesura dels recursos hídrics gestionats: s’instal·laran comptadors de

mesura de cabal en els punts d’entrada i sortida del sistema de gestió a fi de disposar de balanços

de consum d’aigua.




4. Implantació d’un sistema de reaprofitament de les aigües residuals provinents de l’activitat i de

l’habitatge, mitjançant el tractament biològic: s’instal·larà una planta de tractament biològic per la

depuració de les aigües residuals a fi d’eliminar el sistema actual de fossa sèptica, i que en permeti

el reaprofitament d’aquesta aigua pel sistema de reg destinat al cultiu o altres finalitats.

5. Implantació per l’aprofitament d’energia renovable: es permetrà la instal·lació de panells solars

fotovoltaics i tèrmics per l’aprofitament energètic. Aquests es concentraran dins de la subzona

unifamiliar rural i activitat agrícola. Tot i així s’evitaran les zones més exposades de la clau,

corresponent a la façana sud i est d’aquesta.

6. Evitar la impermeabilització del sòl en tots aquells supòsits que no siguin els mínims i justificats

pel manteniment de l’activitat i habitatge preexistent: es prohibeix la impermeabilització del terreny

amb materials asfàltics o similars per l’arranjament de camins, accessos o esplanades.

7. Evitar el moviments de terres que no mostrin una clara finalitat de millora agrícola: es

prohibeixen els moviments de terres que no tinguin finalitat de millora agrícola, en totes les

subzones a excepció de la subzona unifamiliar rural i activitat agrícola.




11 SÍNTESI

El conjunt de les actuacions previstes van encaminades a reforçar l’estructura i activitat actual,

vetllant pel manteniment de l’activitat agrícola, així com incorporant els requeriments mínims

indispensables per poder seguir desenvolupant una activitat i un producte elaborat final de qualitat.

El manteniment de l’activitat agrícola és l’element que ha permès gestionar l’espai i afavorir

l’estructura d’espais oberts en el conjunt de la falda del Collbaix.

El paisatge es caracteritza per la successió d’aquestes esplanades agrícoles, més enllà de l’àmbit del

Pla, i per la presència del Collbaix com a referent visual i identitari de la població del municipi de

Manresa.

Es tracta d’una zona amb una qualitat paisatgística i una sensibilitat visual elevada, en termes

generals, però que ofereix barreres que generen espais poc visibles. Així s’ha aprofitat en l’espai on

s’agrupen les construccions actualment, i on es preveu les ampliacions futures per tal d’alliberar la

resta d’espai lliure, un espai productor agrícola i productor de línies paisatgístiques fortes amb alta

qualitat visual.

L’estudi treballa en els aspectes ambientals i paisatgístics com a factors rellevants a considerar pel

preservar la relació harmònica entre agricultura i paisatge.

En cap moment s’introdueixen formes, colors o textures discordants amb el paisatge, i l’afectació

sobre aquest serà mínima, donat que es manté l’agrupació de les construccions, amb la

incorporació dels criteris particulars per tal de fomentar la cohesió entre el sentit particular del lloc i

l’adaptació de l’activitat a nivell de construccions, sistema energètic i gestió de recursos hídrics.

Es treballa per la millora de construccions i actuacions prèvies, a fi d’adequar-les a un tractament

conjunt i global, de la mateixa manera que s’ha de donar a noves construccions.

S’ha d’entendre el tractament dels paràmetres ambientals i paisatgístics, com un factor que es

troba vinculat en el procés de disseny de l’actuació en el territori, garantint des de bon inici del

plantejament, una opció amb garanties de ser integrada en l’entorn i l’espai natural.

El possible impacte paisatgístic derivat de l’actuació a realitzar queda limitat a dos factors principals:

Es tracta de l’ampliació d’una activitat i elements ja consolidats en un espai ben delimitat,

pel que es mantenen els patrons i composició del paisatge, i per tant, l’efecte paisatgístic

queda molt reduït.

Les actuacions més destacades per la seva incidència visual (noves edificacions, plaques

solars, i recuperació de bassa d’aigua) tan sols seran visibles des de perspectives llunyanes:

el cim del Collbaix i algun punt distà del PR-130, principalment sempre vist des d’una




posició superior pel qual afavoreix una disminució de la percepció del conjunt i de les

volumetries.

Així el pla preveu la introducció de millores ambientals del conjunt de l’activitat i tractament

d’edificacions existents per tal de reforçar la qualitat de l’espai i el desenvolupament sostenible i

respectuós amb l’entorn. Així es valora en el conjunt un impacte compatible per la baixa incidència

visual i ambiental, i amb la permanència i respecte dels caràcters determinants del lloc així com

de l’espai obert.

La proposta del pla no preveu efectes significatius sobre el medi ni en el funcionament de l’activitat

agrícola i de celler que existeix actualment. Aquesta està integrada a la finca de forma respectuosa

amb el seus valors.

12 PLANIMETRIA ADJUNTA

1. _Situació i emplaçament

2.1_Topogràfic general

2.2_Topogràfic detallat

3.1_Ortofotomapa general

3.2_Ortofotomapa detallat

4. _Relació dels elements del paisatge

5. _Vies d’accés al paisatge

6.1.1_Visibilitat potencial edificacions

6.1.2_Visibilitat potencial C-25

6.1.3_Visibilitat potencial PR-130

6.1.4_Visibilitat potencial Collbaix

6.2_Visibilitat C-25

6.3_Visibilitat PR-130

6.4_Visibilitat Collbaix

7. _Proposta zonificació

8.1 _Construccions subzona 10.4. Ordenació i intervenció

8.2_Construccions subzona 10.4. Ordenació i intervenció

8.3_Construccions subzona 10.4. Estat final

9. _Elements singulars a mantenir

10._Arbrat i vegetació per la millora del paisatge




13 SIGNATURES

Lloc i data en que s'emet el document:

Manresa, en data març de 2016

El tècnic,

Ricard Planas Vilardaga Enginyer Tècnic Agrícola Col·legiat núm. 2683

El sol·licitant,

Sebastià Catllà Calvet

pla especial de la finca el molí - manresael present estudi ambiental es centra la gestió i...

Documents