pla de sostenibilitat energÈtica de la comarca del … · 2.3.2 producció local d’energia...

Realitzat per: Amb el suport de:

PLA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA DE LA COMARCA DEL GIRONÈS

DOCUMENT I: MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE SOSTENIBILITAT ENERGÈTICA COMARCAL

Pla de Sostenibilitat energètica de la comarca del Gironès

Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

Equip de coordinació:

Lluís Planes, director facultatiu de l’Agenda 21 del Gironès -Diputació de Girona- David Vila, Conseller de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Sílvia Bartolí, cap de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Montserrat Vilalta, tècnica de l’Àrea de Medi Ambient -Consell Comarcal del Gironès- Marta Vayreda, coordinadora de l’Agenda 21 comarcal del Gironès –DEPLAN–

Equip de redacció:

Elisabet Bartés, ambientòloga –DEPLAN– Jaume Llunell, ambientòleg –DEPLAN– Belén Perat, ambientòloga –DEPLAN– Miquel Fort, geòleg –Estudis Empordà- Joan Jonama, enginyer agrònom Diana Lledó, ambientòloga Maria Frigola, arquitecte Josep M. Mallarach, consultor ambiental Jac Cirera, geògraf Jose Enrique Vàzquez, consultor energètic –BIOQUAT- Mercè Font, ambientòloga –BIOQUAT-

Eva Algans, arquitecta tècnica Setembre de 2007


Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal 1

ÍNDEX

A. Memòria Descriptiva..................................................................................3

1. Característiques socioeconòmiques del gironès....................................3

2. Infraestructures energètiques del gironès...............................................4

2.1 Productes petroliers ............................................................................................ 4 2.1.1 Gasolines i gasoils ..........................................................................................................................4 2.1.2 Querosè i combustibles d’aviació .............................................................................................6 2.1.3 Gasos liquats de petroli..............................................................................................................6 2.1.4 Actuacions previstes en el subministrament de petroli..........................................................6

2.2 Gas natural ........................................................................................................... 6 2.2.2 Qualitat del servei de distribució...............................................................................................7 2.2.3 Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució .............................................7

2.3 Electricitat ............................................................................................................ 8 2.3.2 Producció local d’energia elèctrica ...........................................................................................8 2.3.3 Evolució de la producció local d’energia ...............................................................................13 2.3.4 Actuacions previstes sobre la producció local......................................................................13 2.3.5 Transport i distribució ..............................................................................................................13 2.3.6 Qualitat del servei de distribució.............................................................................................15 2.3.7 Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució ...........................................17

3 Aproximació al consum energètic del gironès....................................19

3.1 Producció local d’energia amb fonts renovables ........................................... 19

3.2 Producció local d’electricitat ............................................................................ 20

3.3 Consum d’energia primària............................................................................... 21

3.4 Consum d’energia final ..................................................................................... 24 3.4.2 Consum d’electricitat ................................................................................................................24 3.4.3 Consum de combustibles fòssils ............................................................................................26

4 Consum d’energia per municipis .........................................................28

4.1 Electricitat .......................................................................................................... 28

4.2 Gas natural ......................................................................................................... 31

4.3 Productes derivats del petroli........................................................................... 36

5 Instruments de gestió energètica .........................................................39

5.1 Normatius ........................................................................................................... 39 5.1.2 La llei 1/2005 ..............................................................................................................................39 5.1.3 El codi tècnic de l’edificació ....................................................................................................40 5.1.4 La certificació d’eficiència energètica d’edificis....................................................................40

2 Pla de Sostenibilitat energètica de la comarca del Gironès Document I: Memòria Descriptiva de Sostenibilitat Energètica Comarcal

5.1.5 El decret 21/2006 .......................................................................................................................40 5.1.6 Ordenances solars ....................................................................................................................40

5.2 Econòmics.......................................................................................................... 40 5.2.2 Unió Europea .............................................................................................................................41 5.2.3 Estat Espanyol...........................................................................................................................42 5.2.4 Catalunya ...................................................................................................................................42 5.2.5 Diputació de Girona ..................................................................................................................43

5.3 Organitzatius ...................................................................................................... 47

5.4 De comptabilitat energètica .............................................................................. 47

5.5 Altres................................................................................................................... 47

6 Les possibilitats de les energies renovables ......................................48

6.1 Energia solar tèrmica ........................................................................................ 48

6.2 Energia solar fotovoltaica ................................................................................. 48

6.3 Energia de la biomassa ..................................................................................... 49

6.4 Energia eòlica..................................................................................................... 49

6.5 Energia minihidràulica ...................................................................................... 50

7 Annexos ..................................................................................................52

7.1 Annex 1: determinació del tiepi ........................................................................ 52



A. Memòria Descriptiva

1. Característiques socioeconòmiques del gironès

Per a la interpretació de les dades relacionades amb el sector energètic, cal tenir en compte la variabilitat en la distribució de la població i les activitats econòmiques entre els municipis que integren el Gironès.

Com a mostra de la diversitat poblacional, a la taula 1 s’han classificat els municipis d’acord amb la població de 2004.

Taula 1: Densitat de població i PIB per habitant als municipis del Gironès (2005)

Població Municipis

> 25000 2: Girona i Salt

5000 – 25000 2: Cassà de la Selva i Llagostera

1000 – 5000 9: Sarrià de Ter, Bescanó, Celrà, St. Gregori, Quart, St. Julià de Ramis, Vilablareix, Fornells de la Selva i Bordils

200 – 1000 11: Flaçà, Cervià de Ter, St. Jordi Desvalls, Aiguaviva, Canet d’Adri, Llambilles, St. Martí de Llémena, St. Joan de Mollet, Campllong, Juià, Madremanya

< 200 3: St. Martí Vell, Viladasens i St. Andreu Salou

Font: Institut d’Estadística de Catalunya, 2006

D’altra banda, cada municipi es pot caracteritzar per una menor o major presència de l’activitat industrial i comercial. Com un indicador del pes del sector industrial als municipis, per exemple, es recorden aquells que tenen empreses registrades al Catàleg d’Activitats Potencialment Contaminants de l’Atmosfera (CAPCA):

Aiguaviva Cervià de Ter Quart

Bescanó Flaçà Salt

Campllong Fornells de la Selva Sant Gregori

Cassà de la Selva Llagostera Sant Jordi Desvalls

Celrà Llambilles Sarrià de Ter

4 Pla de Sostenibilitat energètica de la comarca del Gironès Document III: Pla d’Acció de Sostenibilitat Energètica Comarcal

2. Infraestructures energètiques del gironès

En aquest apartat es fa una breu descripció de les principals infraestructures i instal·lacions que transporten, transformen i distribueixen petroli, gas natural i electricitat als consumidors finals de l’energia.

2.1 Productes petroliers

L’explicació del transport i distribució dels productes petroliers es desglossa per usos.

2.1.1 Gasolines i gasoils

El transport de la major part de petroli consumit en forma de gasolina i gasoil es fa mitjançant el sistema d’oleoductes de la Compañía Logística de Hidrocarburos (CLH), la major companyia de serveis de logística primària a les companyies petrolieres de l’Estat Espanyol. A la figura 1 es mostra la xarxa que té estesa a l’Estat Espanyol, on apareix la canalització Tarragona-Girona. A la taula 2 es mostra la longitud de la canonada per trams (CNE 2005).

Taula 2: Distància de l’oleoducte Tarragona-Girona

Tram d’oleoducte Distància (km)

Terquimsa-Tarragona 2,1

Tarragona-Mafumet 9,2

Mafumet-Pallejà 84,2

Pallejà-Girona 103,5

Font: www.cne.es Fig. 1: Mapa d’oleoductes de l’Estat Espanyol de la Compañía Logística de Hidrocarburos



Font: www.clh.es

CLH disposa d’una instal·lació d’emmagatzematge a Girona, on rep els productes provinents de la refineria Repsol YPF i del Port de Tarragona i els emmagatzema per a les operadores de productes petroliers i altres companyies comercialitzadores de la zona.

La instal·lació compta amb una capacitat d’emmagatzematge de 68615 m3 per a gasolines 95 i 98, i gasoils A, C i B2000. A data del 31 de desembre de 2005, la capacitat d’emmagatzematge de gasolines era de 56 milers de metres cúbics, 19 per a gasolines i 37 per a gasoils (CLH 2005). Aquests productes s’expedeixen per mitjà de camions cisterna.


Atenent la informació proporcionada per la mateixa CLH i el registre d’operadores de productes petroliers del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITYC), les principals empreses que distribueixen aquests productes petroliers líquids a la comarca són les següents:

Repsol Petróleo SA GALP Petrogal Española SA

Cepsa SA ERG Petróleo SA

BP Oil Espanya SA Societat Catalana de Petrolis SA (Petrocat)

Agip Espanya SA Shell Espanya SA

Dyneff Espanya SL

Aquestes companyies subministren els productes a estacions de servei, revenedors, hipermercats, o bé directament a indústries i altres consumidors finals.

2.1.2 Querosè i combustibles d’aviació

El transport de querosè als aeronaus de l’aeroport de Girona es fa a través de la instal·lació aeroportuària que CLH hi té. El proveïment del combustible es fa mitjançant vehicles cisterna. A 31 de desembre de 2005, la capacitat d’emmagatzematge de 5343 milers de metres cúbics (CNE 2005).

2.1.3 Gasos liquats de petroli

Repsol Butano és el major distribuïdor de gasos liquats de petroli a la comarca, a través d’Adrià Gas Butà SA –que opera a tots els municipis llevat de Llagostera– i Butano Castillo SA –que subministra el producte a Llagostera. El transport i distribució es fa a través de vehicles cisterna.

2.1.4 Actuacions previstes en el subministrament de petroli

Només es disposa de la informació que conté el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, que preveu un augment important del consum del querosè d’aviació, a causa del notable increment previst en el trànsit de viatgers als aeroports catalans, sobretot pel que fa a l’Aeroport de Barcelona, i en menor mesura, als aeroports de Girona i Reus. El Pla té en compte les previsions d’AENA per als aeroports de Barcelona, Girona i Reus, així com els seus plans directors, quant a nombre d’operacions (aterratge/enlairament) i nombre de passatgers i mercaderies a transportar.

2.2 Gas natural

El transport i distribució del gas natural es fa mitjançant la xarxa general de gasoductes de l’Estat Espanyol. Des de la planta de regasificació d’Enagàs al Port de Barcelona, on arriba procedent del mercat internacional a través de vaixells metaners en estat líquid, s’injecta a la capçalera de la xarxa, constituïda per gasoductes de transport primari (de pressió màxima de disseny igual o superior a 60 bars), transport secundari (de pressió màxima de disseny compresa entre 60 i 16 bar) i de distribució.



Al Gironès, l’única empresa distribuïdora de gas és Gas Natural SDG. Eren 15 el nombre de municipis on la companyia subministrava el combustible a setembre de 2005 (vegeu els plànols adjunts, on apareix grafiada la xarxa de transport i distribució):

Bescanó

Bordils

Cassà de la Selva

Celrà

Flaçà

Fornells de la Selva

Girona

Llagostera

Quart

Salt

Sant Gregori

Sant Joan de Mollet

Sant Julià de Ramis

Sarrià de Ter

Vilablareix

2.2.2 Qualitat del servei de distribució

Pel que fa a la qualitat del subministrament de gas natural canalitzat, en general, les interrupcions en el subministrament acostumen a ser poc freqüents −si no és que es produeixen per causes fortuïtes (obres o altres imprevistos).

2.2.3 Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució

A 8 de març de 2006, Gas Natural SDG preveu continuar ampliant la seva xarxa de distribució a mesura que es vagin produint noves sol·licituds de subministrament, tant pel que fa referència als habitatges residencials existents, als nous habitatges, locals comercials i indústries, a les següents poblacions: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Cassà de la Selva, Celrà, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Llagostera, Quart, Salt, Sant Gregori, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Vilablareix.

Pel que fa a al Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, preveu per a tot Catalunya coordinar el desenvolupament de les infraestructures de generació elèctrica amb les de gas natural, atès que les 5 noves plantes elèctriques de cicle combinat previstes en Règim ordinari anirien alimentades amb gas natural. Tal com també es comentarà a l’apartat 2.3.2, en preveu la construcció d’una a la zona elèctrica de Girona.

D’altra banda, el Pla proposa la interconnexió d’Espanya amb França i el Magrib mitjançant un gasoducte internacional a través de les comarques gironines, per tal que l’Estat no depengui tant del gas natural liquat i per assegurar el proveïment del recurs. En aquest sentit, estableix la directriu de fer les ampliacions dels gasoductes que abasteixen les comarques gironines tenint en compte aquesta futura interconnexió (a 80 bar i amb diàmetre suficient).


2.3 Electricitat

En aquest apartat, en primer lloc s’analitza el sistema productor d’energia elèctrica al Gironès, i posteriorment, el transport i distribució de l’electricitat per xarxa.

2.3.2 Producció local d’energia elèctrica

Al Gironès, no hi ha grans centrals de producció d’electricitat en règim ordinari, però sí que s’hi troben instal·lacions que produeixen electricitat en règim especial.

Les centrals acollides a aquest règim poden vendre el seu excedent a la xarxa i gaudeixen d’una situació econòmica avantatjosa enfront de les grans instal·lacions. Les gestionen petits productors i es basen en tecnologies que permeten l’aprofitament dels recursos renovables, els residus i la cogeneració.

Les fonts consultades per identificar les centrals de règim especial al Gironès han estat la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat industrial de la Generalitat (en endavant DG d’Energia) i el Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme (MITYC), que gestionen el Registre d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica en règim especial.

La taula 3 indica la composició de la potència instal·lada i la quantitat d’electricitat produïda en règim especial al Gironès el 2004 (MITYC 2006; DG d’Energia 2006). El 87,3% de la potència instal·lada correspon a les centrals de cogeneració; el 8,7% correspon a les centrals hidroelèctriques; el 3,7%, a la incineració, i el 0,3% restant a les instal·lacions fotovoltaiques (gràfic 1). D’altra banda, la generació per tipus de central el 2004 fou la següent: cogeneració (92,38%), hidràulica (5,82%), incineració de residus sòlids urbans (1,80%) i solar fotovoltaica (0,01%) (gràfic 2).

Taula 3: Potència instal·lada a les centrals productores d’electricitat en règim especial

Forma d’energia Potència instal·lada (kW) Producció bruta d’electricitat (GWh/a)

Cogeneració 47153 309,50

Hidràulica 4670 20,64

Incineració de residus sòlids urbans 2000 6,07

Solar fotovoltaica 142 0,3

TOTAL 53965 336,7

Font: elaboració pròpia a partir de MITYC 2006; DG d’Energia 2006



Gràfic 1: Composició de la potència de l’equip productor d’energia elèctrica en règim especial

RSU3,7%

Solar fotovoltaica

0,3%

Cogeneració87,4%

Hidràulica8,7%

Font: MITYC 2006; DG d’Energia 2006.

Gràfic 2: Origen de la producció en règim especial

Cogeneració92,0%

Hidràulica6,1%

RSU1,8%

Fotovoltaica0,1%

Font: MITYC 2006; DG d’Energia 2006


2.3.2.1 Cogeneració

A la taula 4 s’han identificat i classificat per municipis les 6 centrals de cogeneració que operen actualment a la comarca del Gironès. Les dades de la potència instal·lada s’han obtingut de la DG d’Energia i el MITYC.

Taula 4: Localització i potència instal·lada del parc de cogeneració del Gironès

Municipi Central Potència (kW)

Flaçà Toden AIE 7000

Nestlé SA 13142

Hospital de Girona Dr. Trueta 1164 Girona

Complex Esportiu de Palau 30

Quart Eduardo Planagumà SA 835

Sarrià de Ter Cogeneración del Ter SL (Torraspapel SA) 24982


A la taula 5 s’indiquen les dades de producció d’energia elèctrica que el parc de cogeneració va vendre a la xarxa el 2003. En ordre decreixent, la generació per planta fou la següent: Cogeneración del Ter (73,92%), Toden (20,58%), Nestlé (4,82%), l’Hospital de Girona (0,63%) i Eduardo Planagumà (0,06%).

Taula 5: Producció venuda a xarxa pel parc de cogeneració del Gironès (2003)

Central Producció venuda (MWh/a) %

Cogeneración del Ter SL 184579 73,92

Toden AIE 51383 20,58

Nestlé SA 12047 4,82

Hospital de Girona Dr. Trueta 1569 0,63

Eduardo Planagumà SA 138 0,06

TOTAL 249716 100

Font: DG d’Energia 2006

Per tipus de combustible utilitzat, el 99,94% de l’electricitat venuda el 2003 provenia de la combustió de gas natural, i només el 0,06% fou originada amb la combustió de gasoil per una única instal·lació, la corresponent a Eduardo Planagumà.

Al gràfic 3 s’indica la producció d’electricitat destinada a la xarxa durant el 2003 per tipus d’activitat. El sector que hi va aportar la major part (94%) fou el paperer (Toden i Torraspapel). El 5% l’aportà el sector alimentari (Nestlé i Eduardo Planagumà). La contribució de l’hospital de Girona representà l’1% restant.



Gràfic 3: Electricitat venuda a la xarxa per sectors d’activitat (2003)

Sector paperer94%

Sector serveis1%

Sector alimentari

5%


2.3.2.2 Hidràulica

A la taula 6 s’han identificat i classificat per municipis les 12 centrals hidroelèctriques actives actualment al Gironès (DG d’Energia i MITYC, 2006). La potència instal·lada s’ha obtingut de les mateixes fonts. Les dades corresponents al curs d’aigua aprofitat, i al salt i al cabal utilitzats provenen del MITYC.

Taula 6: Potència instal·lada, salt i cabal del corrent utilitzat pel parc hidràulic del Gironès

Municipi Central Potència (kW) Curs Salt (m) Cabal (m3/s)

Bescanó 1 456 4 3

Gròber 808 el Ter 8,5 7,5

Vilanna 600 7 10 Bescanó

Bescanó 2 900

Flaçà Flaçà 390 el Ter 4 10

Casas 265 el Ter 4,2* 3 Girona

El Molí 152 Sèquia Monar 3 3

Salt 1 (Gassol) 360 el Ter 5 3 Salt

Salt 2 (Salt) 272 el Ter 4 3


Comercial Química Sarasa SL

45

* dades obtingudes de l’Agenda 21 de Girona


Torras Hostench 334 el Ter 6 6

Sarrià de Ter Mitjans Maroto 88


2.3.2.3 Incineració de residus sòlids urbans

La planta incineradora de Campdorà, que gestiona l’empresa Trargisa, duu a terme un aprofitament energètic dels gasos alliberats amb la incineració dels residus sòlids urbans dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, per produir energia elèctrica: després de filtrar-los, es cremen, i la calor alliberada es transfereix a una caldera per produir vapor, que s’envia a una turbina. L’electricitat produïda s’utilitza per cobrir les necessitats de la planta incineradora i de la planta depuradora d'aigües residuals contigua a la incineradora i que gestiona la mateixa empresa.

2.3.2.4 Biogàs

A més de l’electricitat consumida procedent de la incineració, l’estació depuradora d’aigües residuals aprofita l’energia del biogàs que genera durant el procés de tractament per cobrir una altra part del seu consum elèctric i de calor.

L’EDAR depura les aigües residuals de Girona, Salt, Sarrià de Ter, Bescanó, Fornells de la Selva, Sant Julià de Ramis i Vilablareix. Els fangs residuals de la depuració es digereixen anaeròbicament. El biogàs que en resulta es crema per produir aigua calenta en dues calderes, la qual serveix per mantenir la temperatura adequada del procés de digestió. El gas excedent es crema en un motor de cogeneració, amb la qual cosa s’obté, d’una banda, energia elèctrica per a l’autoconsum de la planta; i de l’altra, calor, que també s’aprofita per escalfar l’aigua de les calderes acabades d’esmentar (Trargisa 2006).

2.3.2.5 Solar fotovoltaica

A la taula 7 s’han identificat i classificat per municipis les 12 instal·lacions fotovoltaiques actives en l’actualitat al Gironès que estan connectades a la xarxa elèctrica.

Taula 7: Potència del parc fotovoltaic del Gironès

Municipi Central Potència (kW)

Bescanó ETAP Montfullà 30

Mas Paullé (P. Casadevall) 5

IES Cassà de la Selva 2,5 Cassà de la Selva

EDAR de Cassà-Llagostera 4,8

Fornells de la Selva S. Guerra 70,2

J. Bassols 2,5

J. Bassols 1

P. Gifreu 4,4

Associació de Naturalistes de Girona 2,5

Girona

Universitat de Girona 15

Instituto para la diversificación y ahorro de la energía (IDAE) 2,2

Salt

Casa Suárez (SEBA) 1,5




2.3.3 Evolució de la producció local d’energia

Al gràfic 4 es mostra l’evolució de la producció d’electricitat en règim especial (cogeneració, hidràulica, incineració i solar fotovoltaica) durant el període 1994-2004, en kWh, en una escala logarítmica.

Gràfic 4: Evolució de la producció d’electricitat en règim especial (1994-2004)

1.000

10.000

100.000

1.000.000

10.000.000

100.000.000

1.000.000.000

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Prod

ucci

ó br

uta

(kW

h) [e

scal

a lo

g.]

Cogeneració Hidràulica Incineració RSU Fotovoltaica

Font: elaboració pròpia a partir de la DG d’Energia 2006; Trargisa 2006

S’hi poden fer les següents observacions:

(a) La composició de la generació d’electricitat s’ha mantingut en el mateix ordre d’importància (vegeu l'apartat 2.3.1).

(b) El creixement intens i continuat de la producció d’electricitat amb origen fotovoltaic des del 2002 (fins a 434% el 2004 respecte a la producció de 2003).

(c) Les oscil·lacions en la producció de les hidràuliques en concordança amb les variacions interanuals experimentades en els cabals fluvials.

(d) El descens de la producció procedent de la incineració de residus sòlids urbans el 1995, a causa de les obres de modificació de la incineradora de Campdorà durant aquell any (Trargisa 2006), la recuperació i les oscil·lacions posteriors.

(e) El fort augment de la cogeneració fins a 1999 i l’estancament posterior.

2.3.4 Actuacions previstes sobre la producció local

El Pla de l’energia de Catalunya preveu, per a la zona elèctrica de Girona, la construcció d’una central de producció d’energia elèctrica amb cicle combinat de 400 MW, alimentada amb gas natural. De fet, Endesa Generación ja ha proposat la seva ubicació a Bescanó i el seu projecte es troba en fase d’estudi.

2.3.5 Transport i distribució


Tant l’electricitat excedent produïda a la mateixa comarca com la que procedeix de la resta de Catalunya és abocada a la xarxa que connecta permanentment els centres de producció i els punts de consum, integrada per les línies d’alta tensió –administrades per la societat Red Eléctrica Española (REE)– i les de mitja i baixa tensió –propietat de cada companyia elèctrica distribuïdora.

Totes les instal·lacions productores d’electricitat al Gironès, llevat d’una que pertany a J. Bassols, estan connectades a les xarxes elèctriques de Fecsa-Endesa (MITYC 2006), i per tant, és aquesta la companyia que compra la major part de l’electricitat excedent.

No es disposa de la informació sol·licitada a la REE respecte a les principals característiques de la xarxa a la comarca. Esquemàticament, es mostra al mapa 1 la xarxa de transport (línies elèctriques de tensió nominal igual o superior a 220 kV) en servei, en construcció i programades a 31 de desembre de 2005.

Mapa 1: Xarxa de transport a Catalunya en servei i prevista a desembre 2005

Font: Red Eléctrica de España



Al mapa 1 s’observa el traçat de la línia de 220 kV Vic-Juià, les línies de 400 kV programades (connexió Sentmenat-Vic-Bescanó-Santa Llogaia-Baixas) i la subestació transformadora programada a Bescanó.

Les comarques gironines, juntament amb una part del Vallès Oriental i el nord del Maresme, s’alimenten bàsicament des de la transformació 400/220/132 kV de la subestació de Vic i d’una línia 220 kV doble circuit Vic-Juià. En menor mesura, també s’alimenten des de la transformació 220/110 kV de la subestació de Sant Celoni, la línia 110 kV doble circuit Sant Celoni-Tordera, la línia 132 kV alimentada des de la transformació 220/132 kV de la subestació de La Roca i la transformació 220/110 kV de la subestació de Santa Coloma i l’eix a 110 kV Osona-Sau-Susqueda-Girona (Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015).

Pel que fa a la distribució, tot i que Fecsa-Endesa és la distribuïdora principal, hi ha sis empreses més que operen actualment a la comarca, tal com es mostra a la taula 8.

Taula 8: Empreses subministradores d’electricitat al Gironès

Empresa distribuïdora Municipis abastits

Fecsa-Endesa 27: tots els municipis del Gironès

Electricitat L’Aurora SA 5: Celrà, Girona, Sant Gregori, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter

Central Elèctrica Mitjans SL 3: Girona, Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter

Agri-Energia SA 2: Canet d’Adri i Sant Julià de Ramis

Elèctrica de Jafre SA 2: Flaçà i Madremanya

Elèctrica del Bages SA 2: Sant Gregori i Sant Martí de Llémena

Electra Avellana SA 1: Viladasens

Font: elaboració pròpia a partir de les companyies i el Servei d’anàlisi i planificació energètica 2003

2.3.6 Qualitat del servei de distribució

S’ha considerat la valoració de la qualitat del servei de distribució amb relació a:

(a) la classificació dels municipis de la comarca en les zones que el Reglament de subministrament elèctric de Catalunya (RSEC) estableix segons la concentració de població i el consum d’energia elèctrica, les quals es defineixen a la taula 9, i

(b) la continuïtat amb què té lloc el subministrament mitjançant el Temps d’Interrupció Equivalent de la Potència Instal·lada en mitja tensió (TIEPI), que mesura les hores al llarg d’un any durant les quals la xarxa de mitja tensió (1 kV < V < 36 kV) ha estat aturada (vegeu l’annex 1 per a la determinació d’aquest índex).

Taula 9: Classes de zones elèctriques delimitades pel RSEC

Urbanes (ZU): municipis de la comarca amb més de 20.000 subministraments; l’article 4.3 del RSEC hi inclou també els municipis que són capital de comarca encara que no superin aquest nombre de població.

Semiurbanes (ZSU): entre 2.000 i 20.000 subministraments.

Rurals concentrades (ZRC): entre 200 i 2.000 subministraments.

Rurals disperses (ZRD): amb menys de 200 subministraments. També s’hi inclouen els municipis situats fora dels nuclis de població que no són polígons industrials o residencials.

Font: RSEC

A la taula 10 es mostra la distribució dels municipis del Gironès en les zones del RSEC. Taula 10: Classificació dels municipis del Gironès en les zones delimitades pel RSEC

Classe de zona elèctrica Municipis

ZU 1: Girona


ZSU 3: Cassà de la Selva, Llagostera i Salt

ZRD 9: Aiguaviva, Campllong, Juià, Llambilles, Madremanya, St. Andreu Salou, St. Joan de Mollet, St. Martí Vell i Viladasens

ZRC 14: Bescanó, Bordils, Canet d’Adri, Celrà, Cervià de Ter, Flaçà, Fornells de la Selva, Quart, Sant Gregori, St. Jordi Desvalls, St. Julià de Ramis, St. Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Vilablareix


Al gràfic 5 es mostra els valors del TIEPI de 2004 en funció de les classes zonals. No s’observa cap relació entre les dues variables.

Gràfic 5: TIEPI de 2004 en funció de les zones delimitades pel RSEC

Font: elaboració pròpia a partir de la DG d’Energia 2006

Una possible classificació dels municipis segons el TIEPI es mostra a la taula 11. Taula 11: Classificació dels municipis del Gironès en funció del TIEPI (2004)

TIEPI (h) Municipis

> 10 2: Sant Martí de Llémena i Sant Joan de Mollet

2 – 10 7: Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Sant Andreu Salou, Flaçà, Celrà i Bordils

0,4 – 2 14: Bescanó, Campllong, Sant Gregori, St. Julià de Ramis, Llagostera, Cassà de la Selva, Salt, Girona, Juià, St. Martí Vell, Vilablareix, Sarrià de Ter, Quart, Aiguaviva

< 0,4 4: Canet d’Adri, Fornells de la Selva, Llambilles, Madremanya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la DG d’Energia 2006

Al gràfic 6 es representa l’evolució del TIEPI per municipis durant el període 2002-2004. Els valors de 2004 van ser, per a tots els municipis de la comarca, els més elevats dels registrats. D’altra banda, d’una manera general, la classificació dels municipis en funció del TIEPI es va mantenir.



Gràfic 6: Evolució del TIEPI per municipis durant el període 2002-2004

0

5

10

15

20

25

30

Aig

uavi

vaB

esca

nóB

ordi

lsC

ampl

long

Can

et d

'Adr

iC

assà

de

la S

elva

Cel

ràC

ervi

à de

Ter

Flaç

àFo

rnel

ls d

e la

Sel

vaG

irona

Juià

Llag

oste

raLl

ambi

lles

Mad

rem

anya

Qua

rtS

alt

San

t And

reu

Sal

ouS

ant G

rego

riS

ant J

oan

de M

olle

tS

ant J

ordi

Des

valls

San

t Jul

ià d

e R

amis

San

t Mar

tí de

Llé

men

aS

ant M

artí

Vell

Sar

rià d

e Te

rV

ilabl

arei

xV

ilada

sens

TIE

PI (h

)

2002 2003 2004

Font: elaboració pròpia a partir de la DG d’Energia 2006

2.3.7 Actuacions previstes sobre la xarxa de transport i distribució

Atenent el que disposa el Pla de l’energia de Catalunya 2006-2015, i d’acord amb el mapa 1, es preveu l’ampliació de la infraestructura de transport a la comarca amb la construcció dels següents elements:

(a) Línies de 400 kV:

- línia Sentmenat-Vic-Bescanó,

- línia de doble circuit Bescanó-Santa Llogaia (Figueres Sud) per al subministrament del Tren de gran velocitat, i

- línia de doble circuit Bescanó-Riudarenes per al subministrament del TGV.

(b) Línies de 220 kV:

- línia de doble circuit Bescanó-Juià i

- circuit Bescanó Juià.


(c) Subestació transformadora de 400 kV a Bescanó

Aquesta ampliació de la xarxa de transport constitueix una de les accions principals a què dóna suport el Pla, bàsicament per les repercussions socials, econòmiques i ambientals que pot suposar i que es valoren d’una manera molt diferent des de l’àmbit social i polític, per la qual cosa és objecte de controvèrsia. El document elaborat pel Govern justifica l’obra prevista exposant els motius que es resumeixen a continuació:

(a) Atenent els criteris de seguretat de la xarxa de transport establerts per REE, a les comarques gironines hi ha un risc molt elevat que es produeixi una forta caiguda de la tensió (en situacions de demanda extrema, amb totes les instal·lacions disponibles, i en situacions de fallada d’algun element).

(d) Permetrà augmentar la capacitat d’interconnexió entre Espanya i França.

(e) Permetrà alimentar a 400 kV el TGV en determinats trams.

(f) Permetrà reforçar les xarxes de 110 kV i 132 kV a Girona, que actualment es troben molt saturades.

(g) Serà una opció per a la disposició de transformació 400/220 kV en el cas que la transformació de Vic quedi saturada.



3 Aproximació al consum energètic del gironès

En aquest apartat es fa una aproximació al consum d’energia al Gironès, fent servir les tonelades equivalents de petroli com a unitat de mesura. S’ha valorat l’energia elèctrica dividint la producció per un rendiment del 0,33 per tal de comparar quantitats d’energia de qualitat diferent (electricitat amb combustibles) (Ruiz 2006).

3.1 Producció local d’energia amb fonts renovables

Per tal de comparar la quantitat d’energia que es consumeix amb la que es produeix a partir de recursos de la mateixa comarca, s’ha valorat en energia primària la quantitat d’electricitat obtinguda a partir de l’energia hidràulica, els residus sòlids, el biogàs i la solar fotovoltaica (taula 12). Es desconeix la superfície de captadors tèrmics i sistemes fotovoltaics autònoms, i en conseqüència, no s’hi han inclòs.

Taula 12: Valoració en energia primària de l’energia produïda amb fonts renovables (tep)

Forma d’energia Potència instal·lada (kW)

Producció d’electricitat (kWh/a)

Energia primària equivalent (tep)

Hidràulica 4670 20644800 5380,16

Residus sòlids urbans 2000 6073500 1582,79

Biogàs 299850 78,14

Solar fotovoltaica 142 178954 46,64

TOTAL 27197104 7087,73


La producció amb les fonts renovables considerades durant el 2004 va ser de 7090 tep. El gràfic 7 mostra la distribució de la quantitat d’energia obtinguda en funció dels recursos utilitzats.

Gràfic 7: Producció d’electricitat al Gironès amb fonts alternatives


Hidràulica75,9%

RSU22,3%

Biogàs1,1%

Fotovoltaica0,7%

Font: elaboració pròpia a partir de fonts diverses

A Catalunya, el 2003, el consum d’energia primària per tipus de font va ser, en ordre decreixent, el següent: (a) hidràulica (62,9%), (b) biomassa i residus (35,1%), (c) eòlica (1,7%) i (d) solar (0,4%). S’observa, doncs, una importància relativa de les diferents fonts força semblant, excepte que a la comarca no hi ha aprofitament d’energia eòlica.

3.2 Producció local d’electricitat

Tal com es mostra a la taula 13, per calcular la producció local d’electricitat, es té en compte la producció local d’electricitat amb fonts alternatives i la generada mitjançant el parc de cogeneració, que utilitza com a combustible majoritàriament gas natural i en menor mesura gasoil.

Taula 13: Valoració en energia primària de l’electricitat produïda (tep)

Forma d’energia Potència instal·lada (kW)

Producció d’electricitat (kWh/a)

Energia primària equivalent (tep)

Cogeneració 47153 309504645 80658,79

Hidràulica 4670 20644800 5380,16

Residus sòlids urbans 2000 6073500 1582,79

Biogàs 299850 78,14

Solar fotovoltaica 142 178954 46,64

TOTAL 336701749 87746,52


L’energia primària equivalent estimada durant el 2004 al Gironès va ser de 87800 tep. El gràfic 8 mostra la distribució de la quantitat d’energia obtinguda en funció de les fonts utilitzades.

Gràfic 8: Distribució per fonts de l’electricitat obtinguda al Gironès (%)



Fotovoltaica0,1%

Biogàs0,1%

Hidràulica6,1%

Cogeneració91,9%

RSU1,8%


3.3 Consum d’energia primària

La valoració en energia primària del consum al Gironès inclou, a més de l’obtinguda a la mateixa comarca amb fonts alternatives, el consum de combustibles fòssils (petroli i gas natural) i electricitat importada.

L’estimació del consum de gas natural s’ha fet a partir de les dades de facturació de 2004 i el consum dels usuaris de la xarxa en el mercat lliure amb contracte de la tarifa d’accés de Gas Natural SDG. S’ha suposat que les pèrdues en el transport i distribució són negliglibles, i que les dades inclouen la quantitat de gas que s’utilitza com a combustible en la cogeneració.

La valoració dels combustibles líquids s’ha fet a partir dels consums de 2004 de gasolina, gasoil i fueloil que l’Institut Català d’Energia disposa de la província de Girona. Només s’ha considerat la relació de la població de la província amb la del Gironès el 2004 per fer el repartiment del consum.

La mesura dels gasos liquats de petroli s’ha fet a partir de les quantitats adquirides durant el 2005 a les empreses filials de Repsol, SA que treballen al Gironès.

L’aproximació al consum d’electricitat importada s’ha fet a partir del consum d’electricitat estimat, descomptant-ne l’aportació del parc productor i considerant una eficiència en el transport i la distribució d’un 91%. El consum d’electricitat s’ha calculat a partir de les quantitats facturades per Fecsa-Endesa durant el 2003, i per la resta d’empreses distribuïdores d’electricitat al Gironès (llevat d’Electricitat L’Aurora SA) durant el 2005.

A la taula 14 es mostren els resultats obtinguts.


Taula 14: Valoració en energia primària del consum

Forma d’energia Energia utilitzada Energia primària equivalent (tep)

Electricitat importada 780050937 kWh/a 203286

Gas natural 2021198766 kWh/a 173823

Gasos liquats de petroli 2564 t/a 2897

Gasolina 25761 t/a 27560

Gasoil 134420 t/a 138991

Fueloil 3374 t/a 3239

Hidràulica 20644800 kWh/a 5380

Residus sòlids urbans 6073500 kWh/a 1583

Biogàs 299850 kWh/a 78

Solar fotovoltaica 178954 kWh/a 47

TOTAL 556882

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies i l’ICAEN

Atenent totes les limitacions associades a aquest càlcul, la valoració en energia primària equivalent del consum anual al Gironès que n’ha resultat és de 557 ktep anuals. Considerant que la població al Gironès l’any 2004 era de 156274 persones, el repartiment és de 3,6 tep per càpita anuals. La distribució del consum segons les fonts d’energia es mostra al gràfic 9.

Gràfic 9: Distribució per fonts del consum energètic al Gironès (%)

Electricitat importada

37,3%

Petroli30,6%

RSU0,3%

Biogàs0,01%

Hidràulica1,0%

Fotovoltaica0,01%

Gas natural30,8%


Al diagrama 1 es mostren els fluxos d’energia d’una manera esquemàtica.



Diagrama 1: Aproximació al balanç d’energia del Gironès (fluxos en unitats de tep/a)

gas natural173823

plantes elèctriques Gironès

gas natural80659

biogàs78

residus1583

hidràulica5380

fotovoltaica47

electricitat consum propi5967

calor70751

electricitat venuda22963

ciutats Gironès

petroli172687

plantes elèctriques externes

combustibles203286

calor136202 electricitat

67084

calor6037

electricitat61047

gas natural93164


Segons aquests resultats, i tenint en compte les limitacions associades:

(a) L’aportació de les fonts renovables al consum total és aproximadament d’un 1 %.

(b) La producció local d’electricitat representa el 30% respecte al consum total d’electricitat (la importada més la producció local d’energia elèctrica). La cogeneració representa el 28%.

3.4 Consum d’energia final

El consum d’energia final es presenta per sectors econòmics separadament segons el tipus de recurs energètic utilitzat (electricitat i combustibles).

3.4.2 Consum d’electricitat

A la taula 15 es mostra el consum anual d’electricitat per sectors i al gràfic 10 es representen els resultats en percentatge. Els sectors que consumeixen més energia elèctrica a la comarca són l’industrial i el de serveis, de manera que el seu consum conjunt representa el 77%.

Taula 15: Consum anual d’electricitat per sectors al Gironès

Ús Quantitat utilitzada (tep/a) %

Industrial 40797 45,3

Serveis 28500 31,7

Primari 491 0,55

Domèstic 19420 21,6

Altres 769 0,85

TOTAL 89977 100

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies



Gràfic 10: Consum anual d’electricitat per sectors al Gironès (%)

Industrial45,3%

Serveis31,7%

Primari0,5%

Altres0,9%

Domèstic21,6%



3.4.3 Consum de combustibles fòssils

Per fer l’estimació del consum de combustibles per sectors, s’han fet les següents aproximacions:

(a) S’ha associat tota la demanda estimada de butà al sector domèstic i la de propà al sector industrial.

(b) S’ha associat el consum final de gas natural en mercat lliure al sector industrial.

(c) S’ha associat el consum estimat de gasoil B al sector del transport, i el de gasoil C a l’industrial.

A la taula 16 i al gràfic 11 es mostren els resultats obtinguts. Com que les dades de facturació de Gas Natural SDG es refereixen a dos grans sectors (l’industrial i gran comercial, i el domèstic i petit comercial), els resultats es presenten desagregats en tres úniques categories d’ús. El sector del transport és el major consumidor de combustibles (58%), seguit per l’industrial i gran comercial (27%).

Taula 16: Consum anual de combustibles per sectors al Gironès

tep/a

Ús Gas natural Propà Butà Gasolina Gasoil Fueloil TOTAL %

Industrial i gran comercial

56008 416 0 0 11549 3239 71212 27

Domèstic i petit comercial

37156 0 2481 0 0 0 39637 15

Transport 0 0 0 27560 127442 0 155002 58

TOTAL 93164 416 2481 27560 138991 3239 265851 100

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les companyies i l’ICAEN



Gràfic 11: Consum anual de combustibles al Gironès (%)

Domèstic i petit comercial

15%

Transport58%

Industrial i gran comercial

27%

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la companyia i l’ICAEN


4 Consum d’energia per municipis

El consum d’energia per municipis es presenta de manera separada en funció del tipus de recurs energètic.

4.1 Electricitat

Al gràfic 12 es mostra la demanda d’electricitat que la Fecsa-Endesa va satisfer durant el 2003, desglossada per municipis i ordenada en sentit decreixent. El consum es representa en una escala logarítmica, ja que els valors de les magnituds són molt diferents entre municipis. Aquell any la quantitat d’energia elèctrica que Fecsa-Endesa va subministrar a la comarca va ser de 962 GWh.

Gràfic 12: Electricitat distribuïda per Fecsa-Endesa (2003)

100

1.000

10.000

100.000

1.000.000

Con

sum

ele

ctric

itat (

MW

h) [e

scal

a lo

g.]

Font: elaboració pròpia a partir de Fecsa-Endesa

Cal tenir en compte que als consums representats al gràfic 12 caldria sumar-hi el consum dels usuaris amb contracte d’ATR i el consum que satisfan la resta d’empreses de distribució d’electricitat que actuen al Gironès. Serviran per determinar aproximadament aquest segon component les quantitats de 2005 que han proporcionat la Central Elèctrica Mitjans SL, Agri-Energia SA, Elèctrica de Jafre SA, Elèctrica del Bages SA i Electra Avellana SL. Així, a la taula 18 es mostra l’electricitat que aquestes companyies van subministrar durant el 2005 als municipis del Gironès on treballen. L’energia elèctrica distribuïda al conjunt de la comarca va ser de 15 GWh, que representa menys d’un 2% de l’energia distribuïda per Fecsa-Endesa el 2003.



Taula 17: Electricitat distribuïda per les companyies minoritàries (2005)

Municipi Electricitat distribuïda (MWh/a)

Canet d’Adri 4140

Flaçà 11

Girona 547

Madremanya 657

Sant Gregori 3684

Sant Julià de Ramis 2398

Sant Martí de Llémena 860

Sarrià de Ter 2215

Viladasens 178

TOTAL 14689


Havent vist que l’electricitat facilitada per Fecsa-Endesa és il·lustrativa de la distribució de la demanda per municipis, a la taula 19 es classifiquen els municipis en quatre grans intervals:

Taula 18: Classificació dels municipis en funció de l’electricitat distribuïda per Fecsa-Endesa (2003)

Quantitat (GWh/a) Municipis

100 – 1000 3: Girona, Sarrià de Ter i Salt

10 – 100 10: Celrà, Cassà de la Selva, Flaçà, Sant Gregori, Aiguaviva, Llagostera, Bescanó, Quart, Fornells de la Selva i Campllong

< 10 14: Vilablareix, Cervià de Ter, St. Julià de Ramis, Juià, Bordils, Canet d’Adri, Llambilles, St. Jordi Desvalls, St. Martí de Llémena, St. Martí Vell, St. Joan de Mollet, Viladasens, St. Andreu Salou i Madremanya

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de la companyia

Considerant les dades de Fecsa-Endesa de 2003, al gràfic 13 es mostra la distribució de la demanda per sectors d’activitat en percentatge. S’hi presenten els municipis en ordre decreixent d’acord amb la demanda total.

Gràfic 13: Distribució (%) de la demanda d’electricitat dels abonats de Fecsa-Endesa per sectors d’activitat (2003)


0%

20%

40%

60%

80%

100%

Giro

naSa

rrià

de T

erSa

ltCe

lrà

Cass

à de

la S

elva

Flaç

àSa

nt G

rego

riAi

guav

ivaLl

agos

tera

Besc

anó

Qua

rt

Forn

ells d

e la

Selva

Cam

pllon

gVi

labla

reix

Cerv

ià d

e Te

r

Sant

Julià

de

Ram

isJu

iàBo

rdils

Cane

t d'A

dri

Llam

billes

Sant

Jord

i Des

valls

Sant

Mar

tí de

Llé

men

aSa

nt M

artí

Vell

Sant

Joan

de

Mol

letVi

ladas

ens

Sant

And

reu

Salou

Mad

rem

anya

% s

obre

el c

onsu

m

Primari Industrial Serveis Domèstic Altres


Respecte al gràfic 13, es poden fer dues observacions generals:

(a) El pes del sector industrial és notable en el consum elèctric de Sarrià de Ter, Celrà, Cassà de la Selva, Flaçà, Sant Gregori, Aiguaviva, Campllong i Cervià de Ter.

(b) El pes del sector serveis és particularment important en el consum elèctric de Girona, Salt, Fornells de la Selva, Vilablareix, Bordils, Canet d’Adri i Llambilles.

Al gràfic 14 es mostra l’evolució del consum dels abonats de la Fecsa-Endesa des de 1992 fins a 2003. En aquests anys, la companyia va experimentar un increment de la demanda del 36%.



Gràfic 14: Evolució del consum dels clients de Fecsa-Endesa (1992-2003)

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Con

sum

(GW

h)


4.2 Gas natural

Com s’ha comentat a l’apartat 3.3, el consum de gas natural s’ha determinat a partir de les dades de facturació de 2004 i el consum dels usuaris de la xarxa en el mercat lliure amb contracte de la tarifa d’accés a la xarxa de Gas Natural SDG. S’ha considerat que inclou la quantitat de gas utilitzada com a combustible en la cogeneració.

Al gràfic 15 es mostren els consums municipals durant el 2004, en ordre decreixent, en una escala logarítmica, ja que els valors de les magnituds són molt diferents. El consum conjunt de la comarca aquell any va ser de 2.021 GWh.


Gràfic 15: Consum de gas natural als municipis del Gironès (2004)

100

1000

10000

100000

1000000

Giro

na

Sar

rià d

e Te

r

Flaç

à

Salt

Cel

rà

Cas

sà d

e la

Sel

va

Llag

oste

ra

Bes

canó

Sant

Gre

gori

Vila

blar

eix

Forn

ells

de

la S

elva

Bord

ils

Sant

Jul

ià d

e R

amis

Sant

Joa

n de

Mol

let

Con

sum

(MW

h) [e

scal

a lo

g.]

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Gas Natural SDG

A la taula 20 es distribueixen els municipis en tres intervals:

Taula 19: Classificació dels municipis en funció del consum de gas natural (2004)

Quantitat (GWh/a) Municipis

100 – 1000 4: Girona, Sarrià de Ter, Flaçà i Salt

10 – 100 3: Celrà, Cassà de la Selva i Llagostera

< 10 7: Bescanó, St. Gregori, Vilablareix, Fornells de la Selva, Bordils, St. Julià de Ramis i St. Joan de Mollet




Actualment, no és possible separar les dades de facturació dels consumidors amb contracte d’ATR en funció dels usos. En conseqüència, no es pot determinar la demanda final de gas natural segons els usos en el conjunt del mercat (liberalitzat i regulat).

Pel que fa al nombre total de consumidors de gas natural a la comarca, el 2004 la companyia comptava amb 48212 clients. A la taula 21 es distribueixen els municipis segons el nombre de consumidors en tres intervals:

Taula 20: Classificació dels municipis en funció del nombre de consumidors (2004)

Nombre de consumidors Municipis

> 10000 1: Girona

1000 – 10000 4: Salt, Cassà de la Selva, Sarrià de Ter i Llagostera

< 1000 9: Celrà, Bescanó, St. Gregori, Vilablareix, Fornells de la Selva, Flaçà, Bordils i St. Julià de Ramis i St. Joan de Mollet


Malgrat el que s’ha dit respecte a la no disponibilitat del consum desagregat per sectors, la companyia sí que disposa d’una classificació dels seus clients i dels consumidors amb contracte d’ATR en dos grans grups d’usos o sectors consumidors: (a) sector industrial i del gran comerç comerç i (b) sector domèstic i del petit comerç.

El 2004 hi havia 48.132 consumidors del sector domèstic i del petit comerç (99,83%), i només 80 consumidors de la indústria i del gran comerç (0,17%).

Al gràfic 16 s’ordenen els municipis d’acord amb el percentatge d’usuaris industrials i del gran comerç. El 2004 hi havia 6 municipis sense presència del sector industrial: Bordils, Fornells de la Selva, Llagostera, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis i Vilablareix.


Gràfic 16: Distribució dels consumidors industrials i del gran comerç per municipis (2004)

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

Flaç

à

Cel

rà

San

t Gre

gori

Sarr

ià d

e Te

r

Bes

canó

Cas

sà d

e la

Selv

a

Giro

na Salt

% in

dust

rials


Si s’estudia la relació del consum i el nombre de clients en un gràfic doble logarítmic (gràfic 17), s’observa que:

(a) La major part de municipis es disposen seguint una tendència aproximadament lineal, la qual cosa indica que el consum municipal augmenta amb el nombre de clients, i en major mesura, quan es parteix d’un nombre relativament reduït d’usuaris.

(b) Celrà, Flaçà i Sarrià de Ter s’allunyen de la tendència acabada d’assenyalar, i el consum augmenta més intensament.



Gràfic 17: Consum de gas natural dels municipis del Gironès en funció del nombre de clients (2004)


A partir dels gràfics 15, 16 i 17, s’evidencia la influència del sector industrial en la demanda: Sarrià de Ter, Flaçà i Celrà es troben entre els 4 primers municipis pel que fa a la proporció de consumidors industrials, i entre els 5 primers municipis pel que fa al consum.

Al gràfic 18 es mostra l’evolució del consum des de 1999 fins a 2004 a la comarca.

100

1.000

10.000

100.000

1.000.000

10 100 1.000 10.000 100.000Nombre de clients [escala log.]

Con

sum

(MW

h) [e

scal

a lo

g.]

Sarrià de Ter

Flaçà

Celrà


Gràfic 18: Evolució del consum de gas natural al Gironès (1999-2004)

0

500

1000

1500

2000

2500

1999 2000 2001 2002 2003 2004

Con

sum

(GW

h)


Segons les dades proporcionades per la companyia, a la comarca ha tingut lloc un increment del consum del 18% respecte al 1999, el qual ha anat acompanyat de dos descensos interanuals, el 2000 (-12%) i el 2004 (-3%).

4.3 Productes derivats del petroli

Pel que fa al consum de combustibles líquids, s’ha estimat segons els criteris assenyalats a l’apartat 3.3, ja que no es disposa de les dades necessàries per seguir un mètode per valorar-lo amb més rigor (com és el cas d’utilitzar mesures d’aforament de les carreteres (IMD)).

En relació amb el consum de gasos liquats de petroli, s’ha calculat a partir de les dades proporcionades per l’empresa Adrià Gas Butà SA.

Al gràfic 19 es mostren les quantitats de gasos liquats de petroli (propà i butà) distribuïts per la companyia durant el 2005, en una escala logarítmica i en ordre decreixent. La demanda al conjunt de la comarca va ser de 2.564 tones.

Gràfic 19: Quantitat de GLP distribuïts per Adrià Gas Butà SA (2005)



100

1.000

10.000

100.000

1.000.000

10.000.000

Giro

naLl

ambi

lles

Salt

Besc

anó

Cass

à de

la S

elva

Sant

Gre

gori

Sant

Jul

ià d

e Ra

mis

Sant

Jor

di D

esva

lls

Forn

ells

de la

Sel

vaBo

rdils

Sarri

à de

Ter

Vila

blar

eix

Celrà

Qua

rtM

adre

man

ya

Sant

Joa

n de

Mol

let

Flaç

àCe

rvià

de

Ter

Cane

t d'A

dri

Sant

Mar

tí de

Llé

men

aAi

guav

iva Juià

Vila

dase

ns

Con

sum

GLP

(kg)

[esc

ala

log.

]

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la companyia

Atenent la demanda del gràfic 19, els municipis poden distribuir-se en els intervals que es mostren a la taula 22:

Taula 21: Classificació dels municipis en funció de la demanda de GLP (2005)

Quantitat distribuïda (t/a) Municipis

100 – 1000 5: Girona, Llambilles, Salt, Bescanó i Cassà de la Selva

10 – 100 15: St. Gregori, St. Julià de Ramis, St. Jordi Desvalls, Fornells de la Selva, Bordils, Sarrià de Ter, Vilablareix, Celrà, Quart, Madremanya, St. Joan de Mollet, Flaçà, Cervià de Ter, Canet d’Adri i St. Martí de Llémena

< 10 3: Aiguaviva, Juià i Viladasens

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per Adrià Gas Butà SA

Si s’estudia la relació de la demanda total subministrada per la companyia i el nombre de clients en un gràfic doble logarítmic (gràfic 20), s’observa que tots els municipis es disposen seguint una tendència lineal, la qual cosa indica que el consum municipal augmenta amb el nombre de clients, i més intensament, quan es parteix d’un nombre relativament baix d’usuaris.

Gràfic 20: Demanda de GLP dels municipis del Gironès en funció del nombre de clients (2005)


10

100

1000

10000

10 100 1000 10000

Nombre de clients [escala log.]

Con

sum

GLP

(kg)

[esc

ala

log.

]

Font: elaboració pròpia a partir d’Adrià Gas Butà



5 Instruments de gestió energètica

En aquest apartat s’analitzen breument els principals instruments que s’apliquen actualment al Gironès per incidir en el comportament energètic de tots els sectors de la societat –sector públic, sector empresarial (tant industrial com no industrial), sector comercial i sector domèstic.

5.1 Normatius

A continuació, s’exposen breument els principals instruments normatius de què es disposa a Catalunya i al Gironès per incidir en la gestió energètica.

5.1.2 La llei 1/2005

La Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’Estat Espanyol, transposa a l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2003/87/CE. La normativa regula l’elaboració de l’inventari d’emissions seguint una metodologia reconeguda i verificada, i l’assignació dels drets d’emissió. Actualment, no afecta tots els sectors emissors de gasos amb efecte hivernacle, sinó que es restringeix als grans sectors industrials següents: (a) activitats energètiques (instal·lacions de combustió, de refinació de petroli i coqueries), (b) siderúrgiques, (c) minerals (ciment, vidre i productes ceràmics) i (d) del sector de la pasta i el paper.

Aquestes assignacions s’han de fer de manera que concordin amb l’inventari d’emissions i amb els compromisos internacionals assumits. L’objectiu del Pla Nacional d’Assignació per al període 2005-2007 ha estat estabilitzar les emissions de l’Estat en la mitjana del període 2000-2002, amb un increment addicional del 3,5% de les emissions dels sectors de la Directiva, per a increments d’activitat i nous entrants.

L’esforç de reducció de les emissions es fixa en el PNA 2008-2012, per tal que durant aquest període, la mitjana no sobrepassi en més d’un 24% les emissions del 1990, un percentatge al qual s’arriba lligant l’objectiu de limitació per a Espanya del Protocol de Kyoto (15%) amb l’estimació d’absorció per embornals (màxim 2%) i els crèdits del mercat internacional. Aquest esforç de reducció d’emissions es reparteix entre els sectors de la Directiva i els que no hi són inclosos (també anomenats sectors difusos).

A la taula 23 s’identifiquen les quatre instal·lacions del Gironès incloses en l’àmbit d’aplicació del PNA 2005-2007. Les dades sobre els drets assignats i les emissions verificades s’han extret de l’Informe de compliment del Registre Nacional de Drets d’Emissió (RENADE) corresponent al 2005, que és d’accés públic. Sobre els requisits que determina la Llei 1/2005 pel que fa a la verificació i el lliurament de drets d’emissió, cal dir que totes les instal·lacions els han complert.

Taula 22: Instal·lacions del Gironès sotmeses a la Llei 1/2005

Municipi Instal·lació Assignació (t CO2) Emissions verificades (t CO2)

Derivados Cálcicos SA 32276 24760 Girona

Nestlé 65253 67448

Torraspapel SA 2980 3800 Sarrià de Ter

Cogeneración de Ter 112000 106301

Font: Informe RENADE 2005


5.1.3 El codi tècnic de l’edificació

El Codi Tècnic de l’Edificació regula les exigències mínimes de qualitat que han de complir els edificis per satisfer els requisits bàsics de seguretat i habitabilitat establerts a la Llei 38/1999, d’ordenació de l’edificació (LOE): (a) seguretat estructural, (b) seguretat en cas d’incendi, (c) seguretat d’utilització, (d) higiene, salut i protecció del medi ambient, (e) protecció contra el soroll i (f) estalvi d’energia i aïllament tèrmic.

En matèria d’energia, incorpora les exigència relatives als requisits d’eficiència energètica establerts als articles 4, 5 i 6 de la Directiva 2002/91/CE, relativa a l’eficiència energètica dels edificis. Determina cinc exigències bàsiques:

(a) limitació de demanda energètica,

(b) rendiment de les instal·lacions tèrmiques,

(c) eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació,

(d) contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària, i

(e) contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica.

El Document bàsic d’estalvi d’energia, d’aplicació obligatòria a partir del dia 29 d’octubre de 2006, especifica paràmetres objectius i procediments per acomplir les exigències mínimes acabades d’esmentar. Per exemple, obliga que a qualsevol edifici nou que es construeixi o es rehabiliti, s’hi instal·lin captadors solars tèrmics per a la producció d’aigua calenta sanitària i l’escalfament de piscines. La producció exigida depèn de la mida de l’edifici, la situació geogràfica i el tipus de combustible que se substitueixi.

5.1.4 La certificació d’eficiència energètica d’edificis

El Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció obliga a emetre un certificat energètic per als edificis de nova construcció, que s’ha de presentar juntament amb la resta de la documentació lliurada en el moment de vendre’s o llogar-se.

5.1.5 El decret 21/2006

El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, estableix que els edificis de nova construcció, els procedents de reconversió d’antiga edificació i els resultants d’obres de gran rehabilitació d’ús residencial, administratiu, docent, sanitari i esportiu, han d’incorporar una sèrie de requisits mínims amb relació a cinc factors ambientals: aigua, energia, materials i sistemes constructius i residus.

5.1.6 Ordenances solars

Hi ha diversos municipis catalans que han establert ordenances reguladores de l’aprofitament de l’energia solar tèrmica en l’edificació. Des del Centre de Suport a les Ordenances Solars (CSOS) –en el qual col·laboren l’Institut Català de l’Energia, el conjunt de municipis catalans amb ordenança solar aprovada, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona–, es facilita assessorament en aquest àmbit. Fins al moment, no hi ha cap municipi del Gironès amb una ordenança solar aprovada, tot i que Girona està a punt de fer-ho.

5.2 Econòmics



En aquest apartat sols es repassen breument els principals tipus d’instruments econòmics concedits per l’Administració pública per al foment de l’estalvi i l’eficiència energètica i la implantació de les energies renovables a activitats, empreses o a institucions.

5.2.2 Unió Europea

La Comunitat Europea concedeix subvencions a projectes d’investigació, d’innovació, de demostració o estudis per a l’estalvi, l’eficiència energètica i l’establiment de les energies renovables, i sempre amb l’objectiu que els estats de la Unió Europea cooperin entre si, de manera que no concedeix finançament directe per a finalitats particulars.

En aquest sentit, convé mencionar les subvencions que s’atorguen dins dels Programes Marc d’Investigació, que són el principal instrument de la UE per finançar la investigació científica, centrat sobretot en la creació d’un espai europeu d’investigació. Així, per exemple, sota el Cinquè Programa Marc s’inicià el projecte UnivERsol (Grid connected photovoltaic systems integrated in educational and cultural facilities), d’investigació en el sector fotovoltaic, en què participaren 42 entitats, entre les quals, el Grup de recerca en energia i medi ambient de la Universitat de Girona (GREMA).

D’altra banda, existeixen les subvencions que es concedeixen dins dels programes desenvolupats per la Direcció General de Transport i Energia de la Comissió Europea. Per exemple, en el marc del Programa Intelligent Energy for Europe (IEE) 2003-2006 s’han iniciat projectes en els següents àmbits: (a) fonts noves i d’energies renovables (ALTENER); (b) aspectes energètics del transport (STEER); (c) aproximacions integrades locals, monitorització i mecanismes de finançament; (d) eficiència energètica, especialment als edificis i a la indústria; i (e) cooperació amb països en desenvolupament.

Entre els projectes desenvolupats sota programes anteriors en què havia participat Catalunya i que s’han pogut consultar, no se n’ha identificat cap que es desenvolupés concretament al Gironès.

D’altra banda, el programa IEE dóna suport a les actuacions dels ens locals i regionals mitjançant les agències locals i regionals (Institut Català de l’Energia a Catalunya) de l’energia. Al Gironès, de moment, encara no n’hi ha cap en funcionament, tot i que se n’està gestionant el projecte d’una a Girona, de la iniciativa de l’Associació de Naturalistes de Girona i SEBA (Serveis Energètics Bàsics Autònoms), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Girona i l’Institut Català de l’Energia (Agenda 21 de Girona).


5.2.3 Estat Espanyol

D’una banda, l’Administració de l’Estat Espanyol manté un sistema d’ajudes per a inversions en projectes d’implantació d’energies renovables i aplicació de l’eficiència energètica, i de l’altra, un sistema de primes per a la generació elèctrica subministrada a la xarxa, de manera que l’energia produïda percep un preu bonificat per llei (Llei 54/1997, del sector elèctric, i Reial Decret 436/2004).

L’Institut de Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) és el responsable de gestionar els ajuts a la inversió en projectes d’eficiència energètica i energies renovables. Des del 2000 fins al 2006, destinava anualment el ajuts mitjançant un conveni amb l’institut de Crèdit Oficial (ICO), en forma de: (a) bonificació dels tipus d’interès dels préstecs dels projectes, i (b) ajut directe dins del préstec dels projectes d’energia solar tèrmica i energia solar fotovoltaica de menys de 100 kWp de potència instal·lada.

Durant el 2006, l’IDAE ha destinat una línia de préstecs per al finançament d’inversions en projectes d’energia solar tèrmica, energia solar fotovoltaica aïllada (sense connexió a la xarxa), biomassa domèstica i instal·lacions de cogeneració. No contempla ajudes directes, ja que s’han transferit a les Comunitats Autonòmes (IDAE 2006; SAM 2005).

5.2.4 Catalunya

Anualment, la Generalitat de Catalunya destina ajuts en matèria d’energia. L’Institut Català de l’Energia és l’òrgan gestor de les subvencions. Com s’ha comentat anteriorment, les convocatòries del 2006 han comptat amb recursos estatals assignats a les mesures d’actuació contemplades als plans actualment vigents: (a) el Pla d’acció de l’estratègia d’estalvi i eficiència Energètica (associat a l’Estratègia d’estalvi i eficiència energètica a Espanya 2004-2012), i (b) el Pla d’Energies Renovables. Aquesta actuació s’insereix en el marc del Pla de l’Energia elaborat pel govern de la Generalitat.

Cal dir que les línies d’ajuts estan obertes a tota la tipologia de gestors energètics, dels àmbits empresarial, domèstic, públic i les institucions sense ànim de lucre.

L’estat en què es troben les accions previstes per al 2006 dins del PEC és variable. Per a l’acompliment d’algunes de les mesures d’estalvi i eficiència energètica, l’ICAEN col·labora amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge (en el Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya), el Departament de Política Territorial (els Plans de mobilitat municipals per a polígons industrials, empreses mitjanes i logística) i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (en el sector primari).

Pel que fa a les energies renovables, en la convocatòria del 2006 han pogut sol·licitar ajudes els projectes d’energia solar tèrmica (per a qualsevol aplicació), solar fotovoltaica aïllada, biomassa llenyosa en edificis públics, biocarburants, biogàs (prioritàriament en el sector ramader i agrícola), eòlica i residus.

Els projectes subvencionats al Gironès de 2003 a 2005 es mostren a la taula 24, per municipis. S’hi inclou també l’ús del programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM, que l’Institut Català de l’Energia posa a disposició dels ens locals. Tal com s’hi posa de manifest, la major part d’iniciatives han tingut per objecte la instal·lació d’energia solar, i en particular, la solar tèrmica.

A banda dels que figuren a la taula 24, dues indústries de la comarca, rellevants perquè la normativa del comerç de drets d’emissió els afecta, van rebre suport per a l’estudi de viabilitat sobre la impantació de tecnologies per a l’estalvi i l’eficiència energètica (Departament d’Indústria, Comerç i Turisme 1990 i 1991):

(a) S. Torras Domènech SA, per a l’estudi de viabilitat del projecte de construcció d’una central de cogeneració amb cicle combinat al costat de l’establiment paperer que té a Flaçà (1988-1989); i

(b) Torraspapel SA, per a l’estudi del projecte d’instal·lació d’infraroigs elèctrics per a l’assecatge de l’estucat sobre el full de paper (1989).



5.2.5 Diputació de Girona

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Girona assisteix els ens locals en l’àmbit ambiental a través del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les comarques gironines (CILMA). La Diputació de Girona dóna suport econòmic a les accions empreses des d’aquesta àrea, entre les quals es troben diversos projectes d’instal·lacions d’energia solar, que s’indiquen a la taula 24.


Taula 23: Projectes que han rebut suport econòmic de l’Institut Català de l’Energia i la Diputació de Girona

Font: ICAEN i Diputació de Girona

Cassà de la Selva

Instal·lació d'energia solar en el centre polivalent (subv. Diputació de Girona)

Instal·lació solar tèrmica ACS al menjador de les escoles municipals de Bescanó (subv. ICAEN 2003)

Instal·lació solar tèrmica per a ACS (subv. ICAEN 2005)

Instal·lació solar tèrmica ACS al Pavelló (subv. Diputació)

L'Ajuntament utilitza el programa de comptabilitat energètica municipal WinCEM.

Instal·lació d'energia solar tèrmica per a ACS al camp de futbol municipal (subv. ICAEN 2003)

Instal·lació d'energia solar tèrmica per a ACS i climatització de la piscina (subv. ICAEN 2003)

Instal·lació d'energia solar tèrmica per a ACS en un geriàtric municipal (subv. ICAEN 2003)

Diagnosi energètica de l'enllumenat públic i el CEIP Puig d'Arques (ICAEN)

Aiguaviva

Bescanó

Campllong



Girona

Llagostera


Instal·lacions d'energia solar tèrmica a la piscina coberta de Can Gibert del Pla (subv. ICAEN 2004)

Rehabilitació de Can Regàs per a centre cívic, i biblioteca Pont Major (solar tèrmica) (subv. ICAEN 2005)

Instal·lacions d'energia solar tèrmica a l'escola bressol Mare de Déu del Mont (subv. ICAEN 2005)

Instal·lació solar fotovoltaica connectada a la xarxa al Pavelló de Palau (subv. Diputació)


Instal·lació d'energia solar tèrmica als nous vestidors del camp de futbol (subv. ICAEN 2004)

Instal·lació d'energia solar tèrmica als nous vestidors de la brigada municipal (subv. Diputació)


Salt

Sant Jordi Desvalls


Sarrià de Ter

Vilablareix

Viladasens


Instal·lació d'una estació solar fotovoltaica a l'escola bressol municipal El Lledoner (subv. Diputació)

Instal·lació de plaques solars a la llar d'infants i a la sala polivalent (subv. Diputació)

Instal·lació de panells d'energia solar tèrmica al pavelló poliesportiu (subv. Diputació)


Instal·lació de plaques tèrmiques per a la producció d'aigua calenta sanitària i calefacció a l'edifici del centre cívic la Cooperativa (subv. Diputació)

Adquisició i instal·lació de plaques solars per a la construcció de la llar d'infants (subv. Diputació)




5.3 Organitzatius

Com s’ha comentat anteriorment a l’apartat 5.2.2, hi ha en projecte la creació d’una agència local de l’energia a Girona, de la iniciativa de l’Associació de Naturalistes de Girona, SEBA, l’Ajuntament de Girona i l’Institut Català de l’Energia.

5.4 De comptabilitat energètica

A la taula 24, s’hi indiquen els 6 municipis de la comarca que fins al moment utilitzen el programa de comptabilitat energètica WinCEM: Cassà de la Selva, Girona, Llagostera, Salt, Sarrià de Ter i Viladasens.

5.5 Altres

La Taula de la Construcció –composta pel Gremi de promotors constructors d’edificis de Girona, el Col·legi d’arquitectes de Catalunya de la demarcació de Girona i el Col·legi d’aparelladors i arquitectes tècnics de Girona– i l’Ajuntament de Girona han promogut, des del 2003, el distintiu Segell Verd als edificis de nova construcció o rehabilitació a Girona, per tal d’introduir-hi criteris en els següents àmbits: (a) reciclatge de residus domèstics, (b) instal·lacions especials d’estalvi energètic, (c) reducció del consum d’aigua, (d) protecció solar, (e) ventilació creuada, (f) vidres dobles, (g) separació d’aigües pluvials, (h) preinstal·lació domòtica, (i) muntatge en sec i (j) energies renovables. Així, en l’àmbit de les seves competències, l’Ajuntament de Girona ha concedit beneficis fiscals en l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres, i l’impost sobre béns immobles als projectes que complien aquests criteris.

Posteriorment, a la iniciativa del Segell Verd, s’hi van afegir Maçanet de la Selva i Olot mitjançant la signatura d’un conveni. Més endavant, el Col·legi d’Arquitectes ha tingut coneixement d’altres municipis que s’hi han adherit –tot i que aparentment ho han fet sense firmar cap conveni– a través de la premsa: Cornellà de Terri, Sant Hilari, Cassà de la Selva i l’Escala.

Aproximadament, des del COAC de la demarcació de Girona, s’han visat 35 projectes que han justificat que s’havien seguit els criteris per a l’obtenció del Segell Verd. Alguns d’aquests projectes incloïen habitatges unifamiliars, grups i blocs d’habitatges. Després, l’Ajuntament ha estat l’organisme encarregat d’atorgar el distintiu.

Des de l’entrada en vigor del Decret 21/2006, de moment cap municipi adherit a la iniciativa no ha comunicat al COAC cap anul·lació ni canvi, tot i que alguns criteris que es contemplen per a l’atorgament d’aquest distintiu hagin esdevingut obligatoris.

Altres exemples d’actuacions que s’han dut a terme en l’àmbit local són: el servei urbanístic de préstec de bicicletes impulsat per la Universitat de Girona; i l’acord entre l’Ajuntament de Girona i l’Associació de comerciants per al foment de la utilització del transport públic entre els clients de les botigues de la ciutat (ERF 2006).


6 Les possibilitats de les energies renovables

En aquest apartat es descriu breument la disponibilitat potencial de cada un dels recursos energètics renovables al Gironès en relació amb el context català.

6.1 Energia solar tèrmica

En general, a Catalunya, l’energia solar constitueix un recurs energètic potencialment molt important per a l’activitat del país, a causa de les condicions especials d’insolació. En particular, al Gironès, la distribució del flux d’energia solar és el que es mostra al mapa de la irradiació global diària mitjana anual (MJ/m2), del Departament de Medi Ambient i Habitatge (mapa 2).

Mapa 2: Mapa d’irradiació global diària mitjana anual (MJ/m2): Gironès

Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge

Des del punt de vista del cost, les instal·lacions de plaques solars per al proveïment d’aigua calenta i calefacció constitueixen alternatives competitives i fàcils de mantenir. Les mesures per aprofitar-ne el potencial han d’anar encaminades a intensificar la instal·lació de plaques solars i a la incorporació de les oportunitats que es presenten en sistemes de calefacció i refrigeració.

6.2 Energia solar fotovoltaica

Actualment, amb una eficiència mitjana del 15% i una durada d’uns 30 anys (Llebot 2005), les cèl·lules fotovoltaiques són una alternativa efectiva a les energies convencionals, gràcies als avenços que es van produint en l’ús de nous materials semiconductors amb més capacitat d’utilització.

El material semiconductor (habitualment silici) cal que tingui una elevada puresa, cosa que implica haver de seguir un complex processament per obtenir-lo, fet que s’ha de tenir en compte a l’hora d’avaluar ambientalment la conveniència de l’aplicació.

Les opcions de generar energia fotovoltaica poden ser de dos grans tipus:

(a) Instal·lacions individuals: permeten ocupar superfície construïda, tot i que la capacitat de captar energia solar es redueix.



(b) Grans instal·lacions o parcs solars: empren la tecnologia de forma extensiva per tal de captar molta energia solar, de manera que requereixen sòl per implantar-se, aspecte que s’ha de tenir en compte en la seva avaluació ambiental.

Per avançar en el desenvolupament de l’energia solar fotovoltaica a Catalunya, es considera que cal prendre, principalment, mesures per donar suport econòmic a la tecnologia i agilitzar i facilitar la tramitació dels projectes, a banda de les mesures necessàries perquè es produeixi en el marc d’un model de sistema de generació distribuïda i d’anàlisi de les instal·lacions al llarg del seu cicle de vida (COAMB 2006).

6.3 Energia de la biomassa

Un recurs renovable important d’on es pot obtenir energia és la biomassa. Es pot utilitzar com a combustible –per aprofitar-ne directament l’energia tèrmica obtinguda o per convertir-la en electricitat–, o bé es pot convertir en combustibles d’alta qualitat, mitjançant un processament específic (bioetanol i biodièsel).

Pel que fa als biocombustibles –una de les aplicacions dels quals que prometen més és la utilització en motors de cotxe–, a Catalunya actualment hi ha dues plantes de producció de biodièsel en funcionament, i no hi ha producció de bioetanol. La seva introducció és molt recent i és difícil fer-ne una avaluació.

D’una banda, cal dir que els conreus energètics requereixen satisfer unes condicions menys exigents que els destinats a usos alimentaris, amb la qual cosa necessiten un menor consum de productes fitosanitaris i fertilitzants. A més, es considera que es pot trobar una bona adaptació de l’espècie vegetal a la climatologia i a les condicions agrícoles locals, ja que existeix una tipologia variada de conreus (Domènech 2005).

D’altra banda, La Generalitat de Catalunya, amb el Pla de l’energia de Catalunya, preveu augmentar per al 2010 la demanda de combustibles satisfeta amb biocarburants al 7,2% –enfront del 5,75% que fixa com a objectiu la Directiva 2003/30/CE–, però no acompanya el compromís amb cap mesura per fomentar, per exemple, la producció pròpia de bioetanol.

L’aprofitament energètic de la biomassa forestal té un potencial important a Catalunya. Per tal d’afavorir-ne el desenvolupament amb criteris de sostenibilitat, caldria emprendre mesures econòmiques per a la redacció de plans de producció regionals, ordenació i gestió; operacions de millora de boscos; estimular la certificació forestal o fomentar l’ocupació forestal, entre altres mesures complementàries (Vayreda 2004).

D’altra banda, la digestió anaeròbia dels fems i els fangs de depuradora constitueix una manera alternativa de lligar el reciclatge de residus amb la producció d’energia.

A les comarques de Girona, en el marc del Pla de l’Energia de Catalunya, el Govern preveu la construcció d’una planta de tractament tèrmic eficient de purins habilitada amb una instal·lació de digestió anaeròbia.

6.4 Energia eòlica

El principal factor determinant per a instal·lacions d’energia eòlica és la força del vent. Al mapa de recursos eòlics elaborat per la Generalitat de Catalunya (mapa 3), es distingeixen les zones que ofereixen més possibilitats per generar energia eòlica, fora de l’àmbit del Gironès: (a) el nord-oest, (b) gairebé tot el litoral sud, (c) una zona important del prelitoral sud i (d) el sud-oest de la Depressió Central.


Mapa 3: Mapa de recursos eòlics

Font: Institut Català d’Energia

6.5 Energia minihidràulica

Al llarg del riu Ter, s’hi ha anat instal·lant una infraestructura hidràulica potent que, tot i que subministra energia elèctrica mitjançant una tecnologia aparentment lliure de contaminants, causa impactes sobre el sistema fluvial importants. De fet, l’Agència Catalana de l’Aigua –en el document d’anàlisi de pressions i impactes en rius elaborat en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua (IMPRESS)– ha classificat d’elevada la pressió exercida sobre el Ter des del Pasteral fins a la confluència de l’Onyar per derivacions a centrals hidroelèctriques. Al mapa 4 s’assenyala en vermell el tram que considera més afectat, que comprèn la zona de Bescanó fins al Pont Major.



Mapa 4: Pressió per derivació a centrals hidroelèctriques al Gironès

Font: Agència Catalana de l’Aigua


7 Annexos

7.1 Annex 1: determinació del tiepi

A l’article 100.6 del Reial Decret 1955/2000, d’1 de desembre, RATDSE, aquest índex es defineix com:

∑∑=

×=

PI

HPITIEPI

k

1iii

On:

∑PI = suma de la potència instal·lada dels centres de transformació MT/BT∗ del distribuïdor més la

potència contractada en MT (en kVA∗).

PIi = potència instal·lada dels centres de transformació MT/BT del distribuïdor més la potència contractada en MT, afectada per la interrupció «i» de durada Hi (en kVA).

Hi = temps d’interrupció del subministrament que afecta la potència PIi (en hores).

K = nombre total d’interrupcions durant el període considerat.

Les interrupcions que es consideren al càlcul del TIEPI són les d’una durada superior a 3 minuts. Així mateix, es desglossen en imprevistes (incloent les interrupcions pròpies de les empreses distribuïdores, les interrupcions per força major i les interrupcions per tercers) i les interrupcions programades (interrupcions programades per les distribuïdores).

∗ mitja tensió/baixa tensió ∗ unitats de potència aparent

pla de sostenibilitat energÈtica de la comarca del … · 2.3.2 producció local d’energia...

Documents