pla de seguretat local - ajuntament de cornellà · 2. els plans de seguretat han de tenir en...

Pla de Seguretat Local

Cornellà de Llobregat

Març de 2011

Generalitat de Catalunya

Departament d’Interior,

Relacions Institucionals i Participació

Direcció General de Policia

Ajuntament de Cornellà de Llobregat

Àrea d’Administració Pública i Interior

Departament de Guàrdia Urbana

PLA ECOR

Pla ecor Cornellà de Llobregat – pag.

1

PRESENTACIÓ 03

PROPOSTA D’ELABORACIÓ 06

PREMISSES 06 PRINCIPIS 07 OBJECTIUS 08 INDICADORS 08 PARTICIPACIÓ 09 FASES D‟ELABORACIÓ 10

ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA 13

L‟ALCALDE 13 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 13 LA COMISSIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL 14 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ 14 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL 14

DIAGNOSI GENERAL 15

DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT 16 LA PERSONA 17 ELS SERVEIS 24 EL TERRITORI 25

ESTRUCTURA DEL PLA 28

EIXOS ESTRATÈGICS 28 PROGRAMES 29 ACTUACIONS 31

GRUPS DE TREBALL 33

MÈTODE 34 ANÀLISI DE PROPOSTES 35 TRANSVERSALITAT 36

ÍNDEX

http://www.demogoda.cat/IMAGENES_DEMOGODA/enllacos/escutGeneralitat.gif


2

PROGRAMES 38

PROGRAMA 1A: SEGURETAT CIUTADANA 39

PROGRAMA 1B: SEGURETAT VIÀRIA 43

PROGRAMA 1C: EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL 50

PROGRAMA 2A: GRUPS DE RISC 53

PROGRAMA 2B: ESPAI PÚBLIC 59

PROGRAMA 2C: CIVISME 62

PROGRAMA 3A: SEGURETAT ACTES PÚBLICS I PRIVATS 65

PROGRAMA 3B: SEGURETAT URBANÍSTICA I D‟ACTIVITATS 72

PROGRAMA 3C: SEGURETAT SANITÀRIA I MEDIAMBIENTAL 74

RESUM ACTUACIONS 78

ANNEXES 79

ANNEX 1.- DECRET COMISSIÓ ELABORACIÓ PLA 80

ANNEX 2.- REGLAMENT CONSELL MUNICIPAL 84

ANNEX 3.- EXEMPLE D‟ACTUACIONS 96

ANNEX 4.- EXEMPLE FITXA DEFINICIÓ I SEGUIMENT 97

ANNEX 5.- CRONOGRAMA ELABORACIÓ PLA 98



3

La complexitat i el canvi constant de les societats modernes impliquen que,

aspectes cabdals com la seguretat pública, hagin de ser enfocats amb plena

coordinació i col·laboració, des d‟una perspectiva multidisciplinària transversal que

impliqui tots els actors que intervenen en la seva consecució.

Tanmateix, la qualitat de vida, entesa com el conjunt de condicions personals i de

l‟entorn que contribueixen al benestar dels individus, ha adquirit al llarg del temps

una posició predominant com a mecanisme d„avaluació del benestar social, donant

cabuda a qüestions molt variades que van des de la seguretat i la mobilitat, la

resposta adequada davant les urgències i emergències, la cohesió social i les

actituds cíviques als espais públics, l‟adequat funcionament dels serveis, la

protecció dels més desvalguts, el gaudiment segur dels actes públics i privats, i la

contenció dels efectes negatius que poden generar les activitats industrials i

comercials, l‟urbanisme, el medi ambient o el consum pública.

Aquestes esferes dibuixen uns cercles concèntrics que envolten al ciutadà, al qual

s‟ha de protegir, facilitant a la vegada el seu desenvolupament social i personal i

creant un marc social prou acollidor perquè tothom pugui afrontar serenament la

seva aventura vital1.

El benestar, doncs, s‟aconsegueix sumant moltes i diverses circumstàncies que

fan un tot confortable. Però aquesta suma s‟ha de sustentar en l‟equilibri de

l‟equació llibertat-seguretat, en l‟objectiu finalista d‟aquest Pla: la preservació i

millora continua dels drets i llibertats de les persones.

I és aquí on les administracions han d‟estar sempre atentes davant qualsevol

signe d‟alerta per a actuar amb diligència i prevenció sobre les carències socials,

1 J. Sabaté. L’enquesta de victimització de Barcelona i de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, vint-i-dos anys:

una proposta d’anàlisis de l’administració local. Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de

Barcelona. Barcelona, 2005.

PRESENTACIÓ



4

els buits que entorpeixen el desenvolupament personal, la integració, la cohesió i

la pau social. Treballant colze amb colze amb els actors socials en aquesta

direcció, amb vocació de servei per poder oferir una gestió efectiva i positiva, que

arribi amb claredat als destinataris, protegint els més febles, especialment en els

períodes menys favorables, i potenciant la participació activa sobre els aspectes

que més directament incideixen en la utilització cívica i segura dels espais públics.

Motivat per aquest marc social i per l‟evolució de les demandes ciutadanes, el

Parlament va aprovar la Llei 4/2003, de 7 d‟abril, d‟ordenació del sistema de

seguretat pública de Catalunya, on s‟estableixen els principis bàsics d‟organització

i actuació dels operadors (administracions, autoritats, òrgans, cossos, serveis…)

que desenvolupen competències en l‟àmbit de la seguretat, la qual cosa implica la

redefinició de l‟estructura organitzativa dintre de l‟ordenació del sistema local de

seguretat pública.

Un dels elements fonamentals del nou sistema està constituït pels plans de

seguretat, concebuts com a instruments de treball per a l‟impuls de la millora

continua en l‟estat de la seguretat pública. En aquest sentit, l‟article 31 de la Llei,

entre d‟altres qüestions generals, estableix que:

1. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les

polítiques de seguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les

directrius tècniques que aprovi el departament titular de les competències en

matèria de seguretat pública, amb la finalitat de facilitar-ne l'homogeneïtat i la

integració.

2. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, les

previsions contingudes en els plans de protecció civil, de seguretat viària, de

seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar.

3. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat, i els

plans específics que s’escaiguin, amb una anàlisi de la situació de seguretat;

ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos



5

disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar

per assolir-los, i ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el

calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el

període de vigència.

4. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre al

conseller o consellera del departament amb competències en matèria de

seguretat pública, que n'ha de donar trasllat als òrgans superiors de

coordinació i de participació.

El Pla general de seguretat de Catalunya (en endavant PGSC) 2008-2011 és la

segona proposta de planificació integral que es du a terme d‟acord amb la previsió

de l‟article 15 de la referida Llei 4/2003, i és la guia metodològica bàsica per a

l‟elaboració de totes les accions i estratègies que incideixen o poden incidir en la

seguretat i, sobretot, per a l‟elaboració dels diversos plans locals, sectorials i

territorials en matèria de seguretat.

Amb aquests fonaments, els plans de seguretat es poden considerar bones eines

per a impulsar les accions territorials planificades en l‟àmbit preventiu, analitzant i

evitant els conflictes que encara no s‟han manifestat, promovent la implicació dels

diferents actors de la seguretat, l‟assumpció de responsabilitats en la seva

execució i l‟afavoriment del treball conjunt i transversal.

Molt resumidament es pot concloure que el Pla de seguretat local és el programa

d‟actuació d‟una nova organització de la seguretat pública, que integra, des d‟una

perspectiva global, tots els cossos, serveis, administracions i autoritats amb

competències en la matèria.



6

En el marc de la Junta Local de Seguretat de 25 de setembre de 2009 i a proposta

de la tinenta d‟alcalde d‟administració pública i interior, es demana, d‟acord amb el

que es preveu a la citada Llei 4/2003 de 7 d‟abril d‟ordenació del sistema de

seguretat pública de Catalunya, l‟inici dels treballs per a la confecció del Pla de

seguretat local, com a instrument per a l‟impuls de la millora continua en l‟estat de

la seguretat pública a la ciutat de Cornellà, sota les directrius bàsiques que a

continuació es relacionen.

PREMISSES

1. Donar resposta a totes les DEMANDES CIUTADANES, dintre de les quals

la seguretat pública és un aspecte destacat.

2. Previsió i solucions adaptades a les futures conjuntures amb anticipació i

planificació, d’acord amb la DINÀMICA DE CANVI CONSTANT que la

societat actual comporta.

3. Oferir una SEGURETAT INTEGRAL, perquè ha d’incloure tots els vessants

en què aquesta pot afectar el dia a dia dels ciutadans, i una SEGURETAT

MULTIDISCIPLINAR, perquè les actuacions es duran a terme englobant

d’una manera participativa i dinàmica tots els nivells públics i privats que hi

intervenen.

4. El ciutadà, ELS VEÏNS I LES VEÏNES DE LA CIUTAT, tindrà un paper

cabdal en el concepte de seguretat que representa aquest Pla. Representat

a través de les entitats i associacions, comerciants i empresaris, etc., El

TEIXIT SOCIAL esdevé una baula clau per a poder arrodonir un sistema de

seguretat realment eficient que doni SATISFACCIÓ AL MAJOR NOMBRE

DE BENEFICIARIS.

PROPOSTA D’ELABORACIÓ



7

5. La PREVENCIÓ tindrà una importància vital en la confecció del Pla, com a

eina més efectiva per evitar els problemes quan aquests encara no ho són

o quan es presenten en forma latent.

6. Cercant, en la mesura del possible, MESURES INCLUSIVES que ajudin a

integrar les diferents sensibilitats i enfocaments que es puguin donar en

afrontar determinades problemàtiques complexes.

7. La CONSCIENCIACIÓ I L’EDUCACIÓ són mecanismes que donen

garanties de futur, una inversió sobre la qual cal actuar amb polítiques

adequades, amb una TRANSVERSALITAT útil i propera.

8. S’impulsaran POLÍTIQUES DE QUALITAT I DE SERVEI PÚBLIC per tal de

reforçar la identitat corporativa dels serveis de seguretat i incrementar el

reconeixement social de la seva tasca.

PRINCIPIS

Donat que la seguretat és un dels béns més valuosos, i amb la voluntat que els

ciutadans puguin gaudir-la plenament en les seves múltiples facetes, el sistema de

seguretat local de Cornellà, amb la participació, la col·laboració i la coordinació

com a autèntics protagonistes, s‟inspira en els següents principis:

1. Millora continuada de la seguretat pública i la prevenció de riscos, amb

especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat.

2. Millora de la qualitat i adequació del servei públic de seguretat a la

demanda social amb proximitat, responsabilitat i professionalitat.

3. Eficàcia de l’acció.

4. Eficiència en l’organització i la utilització dels recursos.

5. Diagnòstic, planificació i avaluació de les actuacions.

6. Coresponsabilitat i consens d’ administracions, autoritats, cossos,

serveis, organismes i entitats relacionades amb la seguretat pública.



8

7. Comunicació, coordinació i col·laboració recíproca.

8. Implicació i participació activa.

9. Millorar la participació i la complicitat ciutadana.

10. Transparència en la informació i la comunicació.

11. Millora de la resposta del ciutadà com element basic de l’autoprotecció i

de la seguretat.

OBJECTIUS

Els objectius del Pla de seguretat local són el referent a compartir per tots els

programes d‟actuació; per tant, directament o indirectament, tots els objectius

estaran relacionats amb:

1. L’avaluació continuada de l’estat de la seguretat pública a Cornellà.

2. La millora continuada de la qualitat dels serveis de seguretat.

3. La millora continuada de la prevenció de riscos.

INDICADORS

Els indicadors seran elaborats pels coordinadors del Pla a partir de la informació

proporcionada pels diferents operadors i seran la font per a la realització

d‟informes trimestrals i anuals que es remetran a la Junta Local de Seguretat.

Es construiran seguint les directrius del model EFQM (Model Europeu

d‟Excel·lència Empresarial), així com la Guia d‟Autoavaluació per a l‟Administració

Pública, incloent al nucli d‟aquesta estructura un esquema lògic REDER de

Resultats, Enfocament, Desplegament i Avaluació-Revisió i cercant, a la vegada,

que siguin rellevants, inequívocs, pertinents, objectius, precisos, accessibles i

eficients, i, de forma més específica, que s‟ajustin als requisits de la norma UNE

66175-2003:



9

1. Referir-se a processos importants o crítics.

2. Representar fidelment l’objectiu a mesurar mitjançant una relació directa.

3. Ser quantificables a través de dades numèriques o valors de classificació.

4. Ser rendibles, de manera que el seu benefici d’ús superi el cost d’obtenció.

5. Ser comparables en el temps.

6. Ser fiables i fàcils de mantenir i fer servir.

7. No interferir i ser compatibles amb d’altres indicadors.

PARTICIPACIÓ

En l‟elaboració del Pla, per tal de garantir que les necessitats de tots els col·lectius

i grups són tingudes en compte, és necessària, entre d‟altres, la participació dels

actors següents:

1. La Junta Local de Seguretat, que ha de ser-ne la impulsora.

2. La Subdirecció general de Coordinació de la Policia de Catalunya.

3. Responsables de bombers i protecció civil.

4. Responsables de serveis municipals.

5. Representants d’escoles i instituts (en relació al seu àmbit d’actuació).

6. Representants de centres de salut (en relació al seu àmbit d’actuació).

7. Representants de les associacions de veïns i de comerciants.

8. Altres associacions ciutadanes quan s’abordin temes o problemàtiques que

els afectin directament.

Així mateix, el Pla de seguretat local comptarà amb la màxima difusió i

participació, motiu pel qual determinats aspectes de cabdal importància

s‟especificaran en apartats específics, per exemple: el tractament i l‟anàlisi de la

informació; la participació, la formació i la informació ciutadana respecte a la



10

prevenció; els òrgans municipals i institucionals que hi participen i la forma en què

ho faran, així com les noves tecnologies que, indirectament, donen suport a la

gestió global i transversal del sistema local de seguretat pública.

FASES D’ELABORACIÓ

L‟elaboració del Pla de seguretat local es desenvolupa en diverses fases, que

culminen amb l‟aprovació del document definitiu, a partir del qual es dóna pas,

llavors, a les actuacions d‟implantació (execució, avaluació i revisió), les quals

s‟hauran de dur a terme segons les directrius marcades pel PGSC 2008-2011.

Sota aquests criteris es va establir un calendari (el qual s‟exposa més endavant)

d‟elaboració per a dur a terme els treballs d‟una forma planificada i arribar a

l‟aprovació i inici d‟execució en uns terminis ajustats a l‟estructura del cicle

consistorial i a la durada prevista del Pla.

FASE INICIAL O DE PREPARACIÓ

Els treballs previs a l‟elaboració del Pla s‟han fonamentat en unes bases objectives

que han tingut en compte:

1. Les prioritats establertes al Pla general de seguretat de Catalunya.

2. Altres plans elaborats i aprovats pel Departament d’Interior i dels altres

departaments de la Generalitat que hi puguin tenir incidència,

especialment el de Seguretat Viària i el de Protecció Civil.

3. Les problemàtiques i necessitats detectades arran de les aportacions

dels tècnics, així com de les consultes amb les associacions de veïns i

el teixit associatiu de la ciutat.



11

DIAGNOSI2

La fase de diagnosi s‟ha desenvolupat amb l‟objectiu de conèixer els nivells

generals de la seguretat pública a Cornellà des d‟una doble perspectiva:

1. L’estat de la seguretat pública, que inclourà necessàriament les

previsions generals de riscos en l’àmbit municipal, com les de seguretat

ciutadana (emergències, seguretat viària...) i d’altres que afectin la

convivència ciutadana i la seguretat de persones i béns.

2. El funcionament dels operadors que actuen en l’àmbit del sistema local

de seguretat pública: cossos policials, serveis de l’administració local,

organismes autònoms, empreses públiques, altres administracions…

EXECUCIÓ

El calendari d‟execució de les actuacions es determina en funció de la seva

prioritat, viabilitat i compatibilitat. Els terminis ordinaris per a desenvolupar les

actuacions integrades al Pla, d‟acord amb l‟experiència del PGSC 2006-2007 i

amb la finalitat de poder desenvolupar i avaluar les diferents tipologies d‟accions

previstes, seran de quatre anys, amb una revisió als dos anys de l‟inici.

SEGUIMENT I AVALUACIÓ

La Junta Local de Seguretat, i, per delegació funcional, la Comissió del Pla, faran

un seguiment trimestral del desenvolupament del Pla, i revisaran anualment la

seva evolució, ajustant les estratègies que es considerin adients per a la

consecució dels objectius en relació a les actuacions programades i valorant

alhora la qualitat i eficiència del treball desenvolupat pels diferents operadors i el

grau d‟acompliment del calendari previst. És a dir, conèixer què ha funcionat bé i

què no ha acabat de fer-ho segons el previst, les actuacions que han quedat

sense cobrir o els treballs que convé reforçar en el futur.

2 Es presenta detalladament en un apartat específic més endavant.



12

Com a mínim biennalment, i prèviament a l‟elaboració del nou Pla, s‟haurà de fer

un informe sobre l‟estat de la seguretat al municipi i sobre l‟efectivitat del Pla.

Aquest informe s‟elaborarà amb la participació d‟experts externs, d‟acord amb els

criteris establerts pel Consell de Seguretat de Catalunya.

Taula 1. Fases, responsables i terminis d'elaboració, seguiment i avaluació Pla.

FASE RESPONSABLES TERMINI

PRIMERA Aprovació programa d’elaboració del Pla de seguretat local Designació directors, coordinadors Pla i constitució Comissió

Alcalde Junta Local de Seguretat

Primera Junta Local 2010

SEGONA Proposta reglament Consell Municipal de Prevenció i Seguretat Designació responsables grups treball Aprovació criteris diagnòstic

Alcalde Junta Local de Seguretat Comissió del Pla de seguretat Directors Pla Coordinadors Pla

Segona Junta Local 2010

TERCERA Diagnosi situació seguretat i funcionament operadors

Comissió del Pla de seguretat Directors Pla Coordinadors Pla Responsables equips treball

Tercera Junta Local 2010

QUARTA Recopilació dades i presentació esborrany Pla

Comissió del Pla de seguretat Responsables equips treball Consell Municipal de Pr. i Seg.

Quarta Junta Local 2010

CINQUENA Presentació Pla de seguretat local

Alcalde Tinenta alcalde d‟administració pública i interior

Primera Junta Local 2011

SISENA Seguiment i avaluacions Pla

Alcalde Junta Local de Seguretat Comissió del Pla de seguretat Consell Municipal de Pr. i Seg.

Trimestral Informe anual Informe bianual extern Avaluació final 2014

Font: Elaboració pròpia.



13

El Pla de seguretat local implica reordenar i adequar al nou sistema els òrgans

existents i la creació d‟altres de nous per a la gestió d‟aquest i dels seus

programes d‟actuació. Aquests òrgans són el conjunt de persones, actors i grups

funcionals que actuaran en la seva elaboració i posteriorment en la consecució de

les seves finalitats.

L’ALCALDE

En l'àmbit de les seves competències, l‟alcalde és l‟autoritat superior en matèria de

seguretat pública.

Per delegació seva, la Tinença d‟Alcaldia d‟Administració Pública i Interior

informarà sobre el Pla de seguretat local i el seu posterior desenvolupament a les

comissions informatives.

LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT

Òrgan superior en matèria de seguretat pública al municipi, i col·legiat de

col·laboració i coordinació dels cossos de policia i serveis de seguretat que operen

al territori, així com de participació ciutadana en el sistema de seguretat. Entre

d‟altres, la Junta Local de Seguretat té la funció de:

Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que

escaiguin, i fer-ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un informe anual, del

qual es donarà compte a la sessió plenària anual de la Junta Local de

Seguretat.

ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA



14

LA COMISSIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL

És l‟òrgan tècnic encarregat d‟elaborar, tant el Pla de seguretat local, com els

programes específics que s‟escaiguin, establint llurs funcions d‟acord amb

l‟estructura establerta al seu Decret3 de creació.

Es reunirà de manera periòdica per analitzar el desenvolupament del

projecte i l’execució del Pla i concretar les directrius a seguir.

Podrà demanar la presència i l’assessorament de tècnics i personal de

suport quan les qüestions a tractar així ho demanin. Aquests convidats hi

participaran amb veu però sense vot.

EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ

És l‟òrgan4 de representació i participació permanent de la ciutadania en l‟anàlisi,

planificació i execució del sistema local de seguretat pública. Entre d‟altres,

desenvoluparà les funcions de:

Participar en l’elaboració, seguiment i avaluació del Pla de seguretat local,

com a representació col·legiada de la ciutadania.

OPERADORS SISTEMA SEGURETAT PÚBLICA LOCAL

Tenen la consideració d‟operadors del sistema de seguretat pública local tots els

cossos, serveis i entitats, públics i privats, amb competències en els sectors que

tenen relació amb el risc o la seguretat directa o indirecta a la ciutat, entre d‟altres:

seguretat ciutadana, trànsit i mobilitat, emergències i protecció civil, salubritat,

serveis a les persones, civisme, medi ambient i sostenibilitat, activitats i obres,

actes esportius, culturals o socials públics o privats...

3 Es pot consultar el Decret de creació de la Comissió del Pla de Seguretat Local a l’annex núm. 1

4 Es pot consultar el Reglament del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció a l’annex núm. 2



15

Amb la diagnosi s‟ha volgut aconseguir una radiografia de l‟estat de la seguretat a

la ciutat de Cornellà de Llobregat, avaluant, a la vegada, si els diferents elements i

subjectes de la seguretat pública hi són suficientment equilibrats per a garantir la

situació actual i la futura.

Aquesta revisió de l‟estat de la seguretat pública ha inclòs les previsions generals

de riscos, tant de seguretat ciutadana (emergències, seguretat viària i

ciutadana...), com en d‟altres camps que afecten la convivència i la seguretat de

les persones i els béns (civisme, grups de risc, seguretat sanitària, urbanística,

mediambiental...), així com el funcionament dels operadors que actuen en l‟àmbit

de la seguretat: cossos policials, serveis de les administracions, organismes

autònoms i empreses públiques i privades.

En aquest sentit, els equips responsables del diagnòstic han dut la seva anàlisi

d‟acord amb els propis coneixements, la informació de què disposen i les

demandes realitzades per la ciutadania. Tanmateix, sempre que ha estat possible,

el diagnòstic s‟ha argumentat amb dades i indicadors objectius, els quals es faran

servir com a eines de seguiment del Pla, tenint en compte com a possibles fonts

principals:

1. L’enquesta catalana de seguretat pública i d’altres enquestes de seguretat.

2. Les dades estadístiques de les policies operants al territori.

3. Estadístiques dels serveis d’emergències i urgències relatius al territori.

4. Dades bàsiques del municipi i dels registres municipals que continguin

informació amb implicacions en seguretat.

5. Dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya relatives al municipi.

6. Informes i estudis oficials que facin referència a àrees amb implicació en

l’àmbit de la seguretat.

DIAGNOSI GENERAL



16

7. D’altres informes o enquestes que mesurin la percepció de la seguretat als

entorns d’actuació.

No obstant aquesta objectivitat cercada (bàsica en qualsevol anàlisi empíric),

també s‟han volgut conjugar -donada la necessària economia de recursos a

emprar i el seu equilibri amb els objectius proposats- la senzillesa de les

actuacions, la facilitat i l‟assequibilitat de la seva anàlisi i el pragmatisme del

projecte en sí; en definitiva, un treball més pràctic que teòric, més de cor i de

consciència que no de dades supèrflues sovint distorsionadores de realitats

complexes. Encara i que cal dir, que en la concreció de cada actuació i en les

accions que es duran per portar-les a terme, és a dir, a les fitxes individuals que es

confeccionaran per a cada actuació, hi haurà el volum d‟indicadors específics que

possiblement hagin mancat en l‟estudi previ. És pot dir en aquest sentit que s‟han

volgut incentivar les fases executiva i avaluativa per sobre de les prèvies de

preparació i diagnosi, en considerar-les més estratègiques en la relació cost-

benefici.

Les dades de diagnosi seran, doncs, les que cada grup, d‟acord amb els

coordinadors, han valorat necessàries per aconseguir els resultats proposats. Per

aquests motius, possiblement no es trobarà en aquest treball una anàlisi detallada

basada en estadístiques profuses i enquestes d‟opinió, tampoc una forta

campanya informativa de difusió i participació, donat que s‟ha volgut dissenyar una

eina ajustada i dimensionada a les necessitats i interessos de la ciutat i dels seus

habitants.

DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT

Superfície : 6,900 km2 Població (2010) : 88.496 hab. Densitat : 12.825 hab./km2 Estrangers residents: 15.809 17,86 %



17

LA PERSONA

Les societats avançades demanen més seguretat i qualitat de vida, dintre d‟un

marc d‟individualització creixent en el qual les persones es veuen refermades per

a decidir sobre la seva pròpia seguretat, procés en el qual intervenen patrons de

socialització, econòmics, polítics i culturals, i no tant el mer càlcul de probabilitats,

donant-se, per tant, una diferenciació bàsica entre el que seria la percepció del

risc i el propi risc objectiu. Es pot considerar, doncs, que el risc és un concepte

amb una base material a la vegada que també social.

Tant és així, que en el context de les societats urbanes modernes, la incertesa i la

inseguretat han esdevingut mecanismes que mediatitzen bona part de les

relacions socials, com un efecte del desfasament entre una expectativa de

proteccions contra els riscos socials (accident, malaltia, atur, etc.) i les capacitats

efectives de la societat per fer-los front5. Avui ens sabem vulnerables i no és per

tant estrany que qui més experimenta aquesta sensació d'inseguretat siguin

precisament aquells sectors socials que no disposen dels recursos requerits per

adaptar-se als vertiginosos canvis econòmics, socials i culturals que sacsegen

l'anomenada era de la globalització6.

Apareix, doncs, la necessitat d‟un exercici mínim de prospectiva que ens ajudi a

conèixer l‟abast i la incidència real d‟aquestes transformacions, detectar les

tendències que amb caràcter simptomàtic poden dibuixar els futurs de la seguretat

i de la convivència, pensar, en definitiva, noves fórmules, perspectives i solucions

que puguin incorporar i integrar aquesta complexitat.

En aquest escenari, si fins fa ben poc la pobresa descrivia grups socials clarament

identificables i estables, avui el paisatge de l‟exclusió inclou una enorme

multiplicitat de situacions i de recorreguts particulars: aturats de llarga durada,

joves sense qualificar professionalment, beneficiaris de prestacions socials,

5 R. CASTEL, La inseguridad social ¿Qué es estar protegido?, Ed. Manantial, España, 2004.

6 J. CURBET, Temeraris atemorits. L’obsessió contemporània per la seguretat, CCG edicions, Girona, 2007.



18

etcètera. Grups que no viuen en l‟extrema pobresa de la insuficiència alimentària,

sinó que estan vinculats a l‟extrema incertesa del dia següent, a la precarietat

laboral, a l‟angoixa de no poder retornar els préstecs o pagar o els lloguers.

Il·lustració 1. Evolució PIB per càpita a Espanya i a Catalunya

Font: Diputació de Barcelona. Cercles de Comparació Intermunicipal: alguns senyals de la crisi. Barcelona, 2010.

Per aquests motius, l‟actual situació econòmica ha d‟estar present en l‟anàlisi de

la situació i en les planificacions i actuacions per a fer front a les problemàtiques

actuals i futures, especialment en la protecció dels sectors més desfavorits o

vulnerables i en la prevenció de la cohesió i la pau social molt lligades a la

seguretat ciutadana.

Il·lustració 2. Delictes i faltes per cada 1.000 habitants 2008-2009 a una mostra de municipis de la província de Barcelona.


2009 2008



19

Com a resposta a aquesta conjuntura, les administracions públiques han posat en

marxa mecanismes de defensa, alguns proactius (reducció de la despesa7 en les

àrees i serveis menys urgents) i d‟altres reactius (donant servei i atenció a les

necessitats més peremptòries).

Taula 2. Increment/reducció despesa corrent per habitant en una mostra de municipis de la província de Barcelona, 2008-2009.


Seguretat Ciutadana8

Si entenem la seguretat personal com a bàsica per al desenvolupament social i

per a fonamentar els drets i llibertats col·lectives i individuals, aquesta ha d‟ocupar

un lloc preferent en les polítiques de les administracions i els plans d‟actuació que

es duguin a terme en seguretat pública.

De l‟estudi de les dades criminògenes, segons l‟ESPC 2010, les persones que

recordaven haver estat víctimes d‟un il·lícit l‟any 2009 a Catalunya van arribar al

7 La despesa corrent municipal en els municipis de més de 10.000 habitants a la província de Barcelona es va

incrementar del 2008 al 2009 un 2,2%. La despesa corrent municipal del conjunt dels serveis analitzats en els

Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona (tant el 2008 i 2009) s’ha mantingut

estable (+0,6%).

8 Algunes dades i referències han estat estretes de l’Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC) la

qual s’ha dut a terme en el primer quadrimestre de 2010 amb una mostra aleatòria de 14.219 residents a

Catalunya de 16 anys o més.

Reducció més d’un 5%

Reducció entre 0% i 5 %

Increment entre 0% i 5 %

Increment més d’un 5 %

•Espais Escènics (-14%) •Fires Locals (-8%)

• Esports (-4,9%) • Neteja Viària (-4%) • Residus (-0,2%)

•OMICs (+3%) •Biblioteques (+3%) •Escoles de Música (+3%) •Escoles Bressol (+4%) • Policia Local (+4%) • Mercats (+4,9%)

•Serveis Socials (+9%) •Serveis d‟Ocupació +25%)



20

8,6 %, la qual cosa va suposar un increment de cinc dècimes respecte a la xifra

obtinguda l‟any anterior; percentatge que, sumat a l‟augment d‟un punt l‟any 2008,

dóna un increment significatiu que contrasta amb l‟estabilitat relativa registrada al

període 2002-2007; xifres que mantenen una correlació similar, quant a

creixement, a les obtingudes sobre el coneixement dels delictes i les faltes per

part dels cossos policials.

Taula 3. Delictes i faltes registrats tant per les policies locals com pel cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra d‟una mostra de la província de Barcelona, anys 2007-2009.

Font: Diputació de Barcelona. Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local. Barcelona, 2010.

No obstant aquest creixement generalitzat, a la ciutat de Cornellà, segons les

dades comparatives elaborades per la Diputació de Barcelona al Cercle de

Comparació Intermunicipal de Policia Local 2010, es manté certa estabilitat amb

una tendència de suau decreixement.

Taula 4. Delictes i faltes registrats tant per les policies locals com pel cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra d‟una mostra de la província de Barcelona, anys 2008-2009.

Font: Diputació de Barcelona. Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local. Barcelona, 2010.

Barcelona (província) 2007 2008 2009

Delictes i faltes per cada 1.000 habitants 62 65 68

Delictes i faltes per cada 1.000 habitants 2008 2009

Cornellà de Llobregat

Mitjana província de Barcelona

59,0

64,6

58,8

68,0



21

Pel que fa a la percepció de la seguretat, durant el primer trimestre de 2010, la

població catalana va valorar el nivell de seguretat existent al seu municipi amb

una mitjana de 6,1 punts sobre 10, puntuació idèntica a la de les darreres edicions

de l‟ESPC. Tot i que siguin xifres allunyades de les puntuacions que es

registraven l‟any 2000, situades al voltant dels 7 punts, mantenen una estabilitat

sorprenent, especialment considerant l‟augment de la victimització registrada a

l‟última enquesta, possiblement perquè la importància comparativa dels

problemes de seguretat, respecte dels problemes que afecten la població

catalana, s‟ha moderat. És a dir, hi ha altres problemes més importants que

eclipsen els impactes que genera la victimització. El problema de la seguretat, que

havia estat citat per un 7,3 % de la població el març de 2006, ha estat citat l‟abril

de 2010 per un 3,1 %; mentre que l‟atur i la precarietat laboral han passat del 12,2

%, al 51,2 %.

Seguretat Viària9

Una altra gran esfera que envolta d‟una manera molt propera la seguretat de les

persones és la mobilitat i la seguretat viària, pel nombre de danys personals i

materials que es produeixen diàriament als nostres carrers i carreteres.

Cornellà compta amb un Pla d‟accessibilitat elaborat l‟any 1996, un Estudi de

mobilitat i accessibilitat al municipi, realitzat amb la col·laboració de l‟Àrea de Medi

Ambient de la Diputació de Barcelona l‟any 2001, i, posteriorment a l‟aprovació de

la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i del Decret 344/2006, de 19 de

setembre, de regulació dels estudis d‟avaluació de la mobilitat generada, s‟han

realitzat al municipi altres estudis de mobilitat de caire sectorial10. A la vegada

s‟han dut a terme estudis addicionals que han perfilat el model de mobilitat de la

ciutat, per exemple, els estudis relatius a la gestió dels serveis de transport públic

9 S’han estret les dades i algunes referències del Pla de Seguretat Viària de Cornellà de Llobregat (2010).

10 Com estableix la normativa, la nova planificació o implantacions d’activitats han de ser avaluats mitjançant

un estudi d’avaluació de la mobilitat generada. Diversos projectes urbanístics de gran magnitud a Cornellà

disposen dels corresponents EAMGs, amb l’objectiu de gestionar de forma sostenible la nova mobilitat.



22

i d‟actuacions de millora al servei d‟autobús de Cornellà de Llobregat (2007). I a

l‟actualitat es compta amb el Pla local de seguretat viària (2010), el

desenvolupament de qual suposa un repte per al municipi, donat que s‟afronta

amb l‟objectiu fonamental de reduir un 25% el nombre de sinistres amb víctimes i

el nombre de víctimes l‟any 2014 respecte dels accidents registrats l‟any 2009.

De l‟examen de les dades demogràfiques es desprèn que a Cornellà l‟augment de

població ha estat suau en els últims anys, amb un increment del 6,8% entre els

anys 2000 i 2009; en canvi, el creixement del parc de vehicles ha estat

lleugerament més pronunciat, amb un 8,8% entre 2000 i 2008. Durant aquest

període, l‟increment més important en termes absoluts es va observar en el parc

de motocicletes, amb 1.603 vehicles nous, que suposaven un increment del

50,3%, destacant en aquestes ràtios el pes que els turismes tenen en el parc de

vehicles de la ciutat, donat que mentre a Catalunya aquesta tipologia de vehicle

suposa un 62,8% del parc, a Cornellà representa el 70,8%.

En l‟estudi estadístic, per conèixer la relació entre el nombre de vehicles i la

població cal recórrer a l'índex de motorització11, que relaciona el parc mòbil amb

el nombre d'habitants (nombre total de vehicles per cada mil habitants). A major

densitat de població (possibilitat de fer més desplaçaments a peu) i a més

població en xifres absolutes (possibilitat de disposar de més oferta de transport

públic) els índexs de motorització disminueixen. En el cas de Cornellà i de la

comarca del Baix Llobregat, els índexs de motorització són baixos, a causa del

pes significatiu que exerceixen els municipis de la regió metropolitana de

Barcelona, que en general tenen una densitat de població elevada i gaudeixen

d‟una cobertura i oferta de transport públic òptima12, que fa disminuir els índexs de

motorització dels turismes i de les motocicletes.

11

L’índex de motorització de Cornellà de Llobregat és inferior al de la mitjana de municipis del Baix

Llobregat i de Catalunya (segons dades de l’any 2008 de l’IDESCAT).

12 El transport públic el conformen diverses línies d’autobús urbà i interurbà, així com dues línies de tren de

Rodalies Renfe, sis línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, una línia de metro i dues línies de



23

Tanmateix, en l‟anàlisi de l‟accidentalitat, un factor rellevant a tenir en compte és

l‟elecció de mitjà de transport per als desplaçaments, la distribució modal13. Per

exemple, a una major utilització de transport col·lectiu li correspon un menor

volum d‟accidents; i una major implicació de vehicles de dues rodes comporta

també una major severitat de les lesions. Les dimensions del territori, la distribució

poblacional i les infraestructures de què disposa el ciutadà condicionen la tria d‟un

mitjà de desplaçament o un altre segons cada usuari.

Com a dades significatives estretes del Pla local de seguretat viària i dels

registres de la Guàrdia Urbana, durant el període 2007-2009, es va registrar una

disminució del 19,5% d‟accidents amb un total de 225 ferits lleus, 8 ferits greus i 1

mort, cosa que dóna una taxa de 2,3 accidents amb víctimes per cada 1.000

habitants; dels mitjans de locomoció implicats, el 12% eren vianants, el 29%

vehicles de dues rodes i el 47% vehicles turisme. D‟aquests accidents, el 22% van

ser atropellaments i el 56% es van produir en interseccions.

Sobre el grau de percepció, el 56,6 % de les persones residents a Catalunya de

més de 16 anys opinen que la seguretat viària14 ha millorat en general, la qual

cosa comporta un increment respecte a la xifra de l‟edició anterior de l‟ESPC. Això

demostra, amb independència de les dades objectives sobre sinistralitat, que hi ha

una millora de la percepció, tot i que les enquestes no indiquin que s‟hagi assolit

un nivell satisfactori de seguretat viària. De fet, quan es pregunta “Quin nivell de

seguretat hi ha a les carreteres catalanes?”, la valoració mitjana dels ciutadans ha

millorat només de manera lleugera, passant dels 6,1 punts sobre 10, l‟any 2009,

als 6,3 de l‟any 2010.

Tramvia. El servei que ofereixen els mitjans esmentats, d’enllaç entre Cornellà i altres municipis del Baix

Llobregat i amb Barcelona, es pot considerar molt satisfactori.

13 Un gran percentatge dels desplaçaments interns al municipi es realitzen amb mitjans no motoritzats (un

80% en feiners i fins al 89% en festius).

14 Op. Cit. Supra. Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) 2010.



24

El sistema d’emergències

L‟enfocament innovador sobre la “societat del risc” emprat per BECK i GIDDENS

emfatitza els factors estructurals de les societats modernes, assenyalant que el

desenvolupament científic i tecnològic implica una inseguretat cada vegada major,

indiscriminada i global, per la qual cosa el risc és més difícil de calcular, gestionar i

evitar.

Aquesta “societat del risc” contempla que l‟avanç tècnic i social incorpora una sèrie

de contingències i perills per als quals hem d‟estar preparats, principalment amb

mesures preventives. Tanmateix, la lluita contra els desastres i calamitats ha estat

una preocupació de tota la societat en general, però amb el temps hom s'adona

que aquesta lluita ha de ser solidària i que cal coordinar esforços perquè sigui

efectiva. Per aquest motiu, les administracions i institucions fan esforços constants

perquè la col·laboració i coordinació a l'àrea d‟Emergències i Protecció Civil siguin

una realitat quotidiana més que un objectiu de futur.

ELS SERVEIS

La prestació d‟uns serveis segurs i de qualitat ha d‟estar als primers llocs en les

agendes administratives, donat que aquest bé sovint immaterial, el servei públic,

conforma un cercle que incideix directament sobre el benestar i els drets socials

de la persona.

Els serveis personals treballen en aquesta direcció, a la primera trinxera

d‟atenció sobre les situacions més necessitades, de dificultat o conflicte social,

sobre les persones o col·lectius que no poden fer-los front per sí soles. Amb

recursos dedicats a la formació i la inserció laboral, atenció a les famílies, violència

domèstica i de gènere, etc. i amb projectes destinats a millorar les relacions

familiars i les capacitats personals, entre d‟altres.

El paisatge i els serveis urbans que les administracions posen a disposició dels

ciutadans i ciutadanes per a satisfer les seves necessitats i el seu gaudí també



25

constitueixen un dels “inputs” més directes per a avaluar els nivells de seguretat i

benestar. Per tant, la seguretat, l‟ordre i la neteja a la via pública, així com la

correcta urbanització i ornamentació dels espais col·lectius, han de merèixer una

especial atenció dels gestors públics.

En aquest decorat, l‟augment de l‟esperança de vida i l‟envelliment de la població,

així com el procés d‟individualització extremat per la denominada societat del

consum, ha ampliat el potencial de tensió, especialment pel que fa a l’ús dels

espais de la ciutat, on les persones realitzen activitats diferenciades i

personalitzades. S‟ha de preveure, doncs, la coexistència a l‟espai públic de

múltiples actors amb opinions, cultures i voluntats diferents. Aquesta disparitat

d‟opinions i d‟interessos pot comportar un increment dels desacords sobre les

maneres d‟utilitzar i sobre les formes de compartir aquests espais, especialment

en aquelles situacions on coincideixen interessos que es contraposen entre ells.

EL TERRITORI

La fesomia de Cornellà està marcada per tres eixos importants: una àmplia zona

urbana, compacta i d'alta densitat demogràfica; una important zona industrial i una

zona periurbana als voltants del riu Llobregat. Encara que no és capital de

comarca, és la ciutat amb major nombre d‟habitants del Baix Llobregat i amb

major densitat poblacional i constitueix, conseqüentment, un important nucli

d‟activitat econòmica i administrativa, amb l‟atracció de mobilitat intermunicipal

que això comporta.

Xarxa viària

La xarxa viària externa del municipi té dos nivells. D‟una banda, hi ha una via

d‟alta capacitat, amb connexió regional i supraregional, l‟autopista A-2, que

proporciona connexions amb la ciutat de Barcelona i diversos municipis del

Barcelonès i el Baix Llobregat i també enllaça amb les vies AP-2 i AP-7,

completant connexions amb la xarxa de llarga distància (cap al corredor



26

mediterrani –sud i nord- i cap a l‟interior a Lleida i Saragossa), i la C-32, amb més

de 130 quilòmetres, que recorre el litoral en dos trams: el Vendrell-Barcelona i

Barcelona-Palafolls. Aquesta autopista ofereix també bona part de les connexions

amb l‟entorn metropolità i amb la considerada primera corona extrametropolitana.

I d‟altra banda hi ha les vies d‟àmbit comarcal i intermunicipal: La C-245, la més

important15 d‟aquest grup de vies, que connecta amb Viladecans, Gavà i

Castelldefels fins a l‟autopista C-32 i travessa Cornellà de sud a nord fins a

Esplugues de Llobregat, i la BV-2001 i la prolongació per la B-200, que connecten

amb la C-245 i uneixen Cornellà amb Sant Joan Despí i amb l‟Hospitalet de

Llobregat.

Medi urbà

Si partim de la base que els elements primordials que atorguen seguretat els

podem trobar al binomi territori-població; és a dir, el paisatge urbanístic i la gent

que l‟ocupa, es pot determinar que l‟estructura de relacions i la convivència al

propi barri és un dels àmbits privilegiats en la recerca de “seguretats”16, no només

promocionant el valor de l‟ús de l‟espai públic, sinó també fomentant una

ciutadania activa i compromesa, que passa per l‟apropiació col·lectiva dels espais

públics, adaptant-los a les necessitats de la població, diversificant els seus usos o

fomentant activitats comunitàries als llocs més conflictius, considerant que, segons

les enquestes de victimització, per als ciutadans el barri és un territori més segur

que la ciutat.

El medi urbà és, doncs, el lloc idoni per al desenvolupament social i convivencial,

però pot produir situacions de marginalitat, exclusió social i inseguretat, per això

s‟han de fer polítiques anticipatives al conflicte des de tots els possibles vessants.

15

Les dades d’aforament que ofereix la Diputació de Barcelona en el punt més proper registren una IMD

d’uns 21.000 vehicles/dia.

16 2ª Conferència Estratègica del Forum Español para la Prevención y la Seguridad: Gobierno Local,

compromiso con la seguridad pública. Mesa 1: El municipio. Pieza clave del territorio en el que se define las

relaciones de seguridad. L’Hospìtalet de Llobregat, 20 i 21 de gener de 2011.



27

En aquest sentit, a Cornellà, des d‟anys ençà, les polítiques urbanes han estat

dirigides a enfortir la sostenibilitat, la mobilitat segura i protectora del vianant i la

facilitat d‟accés a l‟habitatge, evitant la seva segregació i els dissenys urbanístics

proclius a l‟ incivisme i la inseguretat.



28

Seguint les directrius d‟elaboració dictades per la Comissió, el Pla de seguretat

local de Cornellà de Llobregat (Plasecor) s‟estructura en eixos estratègics

corresponents als grans blocs que poden integrar la seguretat pública, restant a la

vegada dividits en programes i actuacions específiques per a poder avaluar amb

més efectivitat l‟acompliment dels objectius.

EIXOS ESTRATÈGICS

Taula 5. Eixos estratègics, continguts i programes del Pla.

Font: Elaboració pròpia.

EIXOS ESTRATÈGICS

CONTINGUT PROGRAMES

(1) LES PERSONES

Factor de prevenció i protecció més directes sobre aspectes com la integritat, la propietat, la mobilitat...

a. Seguretat Ciutadana

b. Seguretat Viària

c. Emergències i Protecció Civil

(2) ELS SERVEIS

L‟extensió de la seguretat integral arriba a l‟oferta d‟uns serveis públics segurs i de qualitat, amb especial atenció als col·lectius més vulnerables (menors, gent gran...), als espais públics segurs i al civisme com a eix de la cohesió social.

a. Grups de Risc

b. Espai Públic

c. Civisme

(3) LA CIUTAT

Des de la perspectiva de les diverses activitats que poden representar un factor d‟inseguretat a l‟entorn de la ciutat, en especial els actes públics i privats, les activitats urbanístiques i empresarials, i la salubritat pública i el medi ambient.

a. Seguretat Actes Públics i Privats

b. Seguretat Urbanística i d’Activitats

c. Seguretat Sanitària i Mediambiental

ESTRUCTURA DEL PLA



29

A la vegada, hi ha un quart eix estratègic tecnològic, el qual impregna la resta

d‟eixos i programes, i que és el de la informació, comunicació i innovació, com

a direcció teleològica d‟implicació a tots els àmbits del Pla per a poder tractar la

comunicació i la informació d‟acord amb la reserva que exigeix la legislació vigent i

amb la deguda transparència i participació ciutadana, incorporant els avenços

tecnològics a l‟abast per apujar tant com sigui possible el ventall de factors

directes i indirectes que intervenen en la sinergia de la seguretat i amb vocació

innovadora pel que fa a la recerca i el desenvolupament continu de sistemes i

estructures adaptades als canvis i necessitats socials.

PROGRAMES

L‟elaboració del Pla de seguretat local, com a pla d‟actuació pròpiament dit, ha

comportat l‟anàlisi en profunditat de la diagnosi realitzada, la determinació d‟uns

objectius per al manteniment o millora dels aspectes diagnosticats i la definició

d‟accions dirigides a assolir els objectius prefixats, amb una descripció de l‟àmbit

específic de la seguretat pública que correspon a cada Programa d‟Actuació

(seguretat ciutadana, viària, sanitària, mediambiental…) i on destaca:

1. La rellevància d’aquest àmbit de la seguretat per als ciutadans.

2. Identificació dels principals serveis públics que hi operen.

3. Motivació, contingut i coincidència amb l’orientació general del Pla (el

perquè de les accions integrades al Pla) .

Els objectius generals del Pla són el referent a compartir per tots els programes

específics, els quals directament o indirectament estaran relacionats amb:

1. Conèixer i avaluar de manera continuada l’estat de la seguretat pública .

2. Millorar la qualitat dels serveis de seguretat que s’ofereixen als ciutadans.

3. Mantenir/millorar l’estat de la seguretat.

4. Prevenir els futurs riscos.



30

En termes genèrics, es pot considerar que qualsevol mesura social que afavoreixi

la millora en les condicions de vida de les persones pot ser un factor de promoció

de la seguretat integral. En aquest cas, des de diferents àrees s‟han cercat les

actuacions que més s‟han ajustat a la idiosincràsia i les necessitats de la ciutat, els

seus habitants i els ciutadans que la freqüenten.

Com s‟ha dit al començament d‟aquest Pla, una de les feines en les quals més han

volgut afinar els participants ha estat la de seleccionar, entre les múltiples opcions

d‟actuació, les millors a l‟hora d‟anticipar-nos als problemes i augmentar els nivells

de seguretat, escollint els mecanismes o accions concretes més adequats per

afrontar cada objectiu específic i concentrant els recursos limitats en els que més

fruit podran donar. A la vegada, la definició de les accions en el si dels programes

específics implicarà l‟elaboració d‟un esquema que contingui:

1. Introducció (’àmbit específic de la seguretat pública que correspongui).

2. Diagnòstic prioritzat.

3. Objectius (motivació i contingut).

4. Indicadors.

5. Els operadors implicats i els responsables d’execució i fiscalització.

6. La programació de fases i el calendari.

Per a una millor comprensió i síntesi de les actuacions per programes que

s‟inclouen al Pla, les quals van ser proposades a la fase de diagnosi i aprovades

per la Comissió, i seguint les línies mestres marcades pel PGSC 2008-2011,

s‟establiran una sèrie fitxes17 (on constaran de forma sintètica i específica els

mencionats esquemes de definició i seguiment), les quals es redactaran pels

grups amb la supervisió dels coordinadors i seran elevades a la Comissió per a la

seva aprovació i supervisió.

17

S’adjunta un model com a exemple i element de consulta a l’annex 4.



31

ACTUACIONS

Dintre de cada programa, s‟han establert diferents actuacions per assolir els

objectius prefixats a través del desenvolupament d‟accions complementàries que

estan associades, incloent elements de prevenció, informació, coordinació, control

i inspecció, normatius i de formació (potenciant la capacitat tècnica i professional

dels agents operatius i dels ciutadans).

En l’àmbit preventiu, hi ha determinades activitats (culturals, educatives,

esportives o institucionals) que requereixen l‟establiment d‟operatius especials per

a poder fer-les front amb unes mínimes garanties de seguretat. També temàtiques

que requereixen una especial atenció dels operadors, problemàtiques que es

registren en moments concrets de l‟any o en determinades situacions conjunturals,

les quals poden ser abordades amb campanyes preventives i informatives que

minvin els efectes negatius de determinats comportaments o conductes, cercant

l‟element coercitiu, és a dir, l‟expedient sancionador, en els casos reincidents o de

més gravetat.

A nivell de coordinació, sota els principis de col·laboració i cooperació, s‟han de

destacar els operatius conjunts que es duen a terme entre els cossos policials

operatius a la ciutat, els departaments municipals i d‟altres administracions, els

quals donen una resposta adequada en l‟enfocament multidisciplinar que s‟ha

d‟aplicar en algunes matèries. Per exemple, els controls de pas i de saturació que

s‟estableixen en determinats horaris i zones de la ciutat cercant la prevenció de la

seguretat ciutadana i la pau social, o les inspeccions que es duen a terme en

establiments conjuntament entre la Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra, el

Cos Nacional de Policia, Inspecció de Treball i els departaments municipals

d‟Activitats i Guàrdia Urbana.

L’aspecte normatiu també ha de tenir una especial rellevància en el Pla de

seguretat local, donat que determinats protocols o plans d‟actuació s‟han d‟establir

seguint la normativa sectorial aplicable. Al igual que és necessari l‟estudi continu



32

per a l‟actualització i adequació de la normativa municipal a les noves realitats

socials.

La formació, a més de la professionalitat i confiança que dóna als actors de la

seguretat per a desenvolupar el seu treball amb bones garanties, també és pot

considerar una peça clau en la motivació del personal implicat. Tot i que aquesta

inversió de recursos pugui suposar una hipotètica mancança operativa temporal, el

grau de qualitat que injecten, l‟aportació de coneixements i els beneficis per als

destinataris finals del treball (els ciutadans i ciutadanes), sempre donen una

plusvàlua superior al seu cost productiu.

Per a una millor apreciació, i com a element de consulta sobre la complementació

d‟aquests elements en les actuacions, a l‟annex 3 es relacionen, com a exemple,

diferents hipotètiques propostes dintre del programa de seguretat ciutadana de

l‟eix estratègic de la persona.



33

Posteriorment a la confecció, aprovació i presentació del Pla d‟elaboració, la

Comissió va proposar i aprovar la creació dels Grups de Treball com a òrgans

transversals encarregats d‟aportar informació per a la diagnosi sectorial,

formalitzar propostes d‟actuació i participar en la confecció del Pla i en el seu

posterior seguiment i avaluació.

Amb l‟objectiu d‟establir un corpus comú i compartit de coneixement, d‟experiència

tècnica i professional, i sobretot de proximitat per a resoldre els conflictes o

problemes de seguretat que es plantejarien, i com a primer pas per a un

desenvolupament integrat i coordinat del Pla, es va establir la creació d‟un Grup de

Treball per a cada Programa d‟Actuació (9), nomenant coordinadors per a cada un

d‟aquests (13 coordinadors de grup), on han participat un total de 65 tècnics

relacionats directament o indirectament amb la seguretat pública.

Per a presentar les diferents diagnosis i propostes d‟actuació, s‟han dut a terme 21

reunions: 2 de presentació del Pla, 9 amb els coordinadors i 10 amb els grups al

complert, a les quals han participat un total de 19 representants de 3 cossos

policials, 30 tècnics de 21 departaments i unitats municipals, 2 tècnics de la

Generalitat (DGESC i DGPC) i 10 gestors d‟institucions i empreses externes,

entre d‟altres, Creu Roja, CAS Fontsanta, Fecsa-Endesa, Gas Natural, Foment,

etc.

Es van lliurar un total aproximat de 160 correus electrònics, es van debatre 76

propostes d‟actuacions i es va aprovar la presentació a la Comissió d‟un total de

45 propostes. Acte seguit es van confeccionar esborranys i propostes de

programes i d‟actuacions, les quals van ser treballades per cada grup a través del

correu electrònic, fent a l‟efecte diverses rondes d‟aportacions i correccions fins a

poder tenir un document consensuat pel conjunt d‟integrants.

GRUPS DE TREBALL



34

A la vegada, el departament d‟Informàtica de l‟Ajuntament ha facilitat la creació

d‟un grup de treball en xarxa que disposa d‟una pàgina pública on line on poder

consultar el treball dels altres grups, abocar-hi informació i treballar de manera

transversal i coordinada en els programes i les actuacions concretes, mantenint

una xarxa oberta (think tank) de coneixement en les temàtiques tractades, alhora

que una eina valuosa per a dur a terme el seguiment i l‟avaluació efectiva del Pla.

L‟enllaç18 és: http://web.aj-cornella.org/ca/group/plasecor

MÈTODE

L‟estructura bàsica de la diagnosi ha abastat els principals riscos que els diferents

grups de treball han valorat com a estratègics i les definicions de les àrees

d‟intervenció prioritàries. Aquesta valoració prèvia ha estat resultat de l‟estudi i la

selecció, seguint el coneixement pràctic, l‟experiència professional i les demandes

i necessitats socials de les quals eren coneixedors els coordinadors i components

dels grups, i ha configurat el punt de partida per a poder construir el Pla, en el

benentès que les oportunitats de millora, així com les bones pràctiques que

s‟incorporaran, tant en les actuacions com en les accions que conformen els

diferents programes, estan dirigides a neutralitzar o minimitzar els riscos avaluats

a les diferents reunions i debats dels grups de treball. També s‟ha tingut en

compte que els elements de l‟organització interna haurien de ser capaços de fer

front a la situació externa sobre la qual actuen, que els punts forts de l‟organització

haurien de compensar els punts febles i que els riscos del medi haurien de

minimitzar-se amb les oportunitats de millora, alhora que s‟han obtingut uns

paràmetres bàsics per a orientar la planificació i l‟evolució de la seguretat durant

els quatre anys de durada del Pla, marcar uns objectius rendibles i assolibles i, en

definitiva, emprendre el “full de ruta” aprovat al programa d‟elaboració.

18

Actualment aquesta pàgina només està oberta als integrants de la Comissió i dels Grups de Treball. Una

vegada finalitzat i aprovat el Pla, es valorarà la creació d’un apartat d’accés públic per a la seva consulta.


http://web.aj-cornella.org/ca/group/plasecor


35

ANÀLISI DE PROPOSTES

Els grups de treball han seleccionat i debatut les propostes d‟actuació de manera

prioritzada; és a dir, ordenant-les segons la seva significació, ponderant la

importància i la gravetat dels riscos analitzats i valorant la probabilitat19 i la

viabilitat20 de les accions que es podrien desenvolupar dintre de la conjuntura

socioeconòmica i de recursos disponibles per a dur-les a terme.

A partir dels elements diagnosticats com a prioritaris, es van plantejar els objectius

a assolir de forma realista (assumible), clara, concreta, avaluable i, dintre de les

possibilitats, quantificable. També des d‟una doble perspectiva:

1. Millora de la seguretat pública (objectiu finalista).

2. Treball en la seguretat pública (objectiu operatiu).

Anàlisi de riscos i oportunitats

1. Fets ocorreguts que comportin un perill per a la seguretat de persones,

drets i béns, considerant: nombre, gravetat, tipologies, causes, localització,

etc.

2. Implicació (responsabilitat/afectació) en els diferents problemes de la

seguretat pública d’aquells col·lectius més vulnerables: menors, gent gran,

dones, nouvinguts, grups socials desprotegits…

3. Principals problemes que inquieten i susciten les demandes de la

ciutadania.

4. Problemes que no afecten la seguretat pública específica, però si la qualitat

de vida i la convivència cívica.

19 Freqüència amb què es manifesten aquests riscos i les possibles millores, així com la seqüència dels punts

febles i els punts forts.

20 Possibilitat de desenvolupar les accions que redueixin els riscos o febleses de seguretat o potenciïn els

punts forts o les oportunitats de millora.



36

5. Elements de la ciutat (socials, polítics, econòmics, culturals, urbanístics,

etc.) que suposen o podrien suposar un avantatge per impulsar la millora de

la seguretat pública.

Anàlisi de punts forts i punts febles

1. Aspectes de l’organització que permeten una actuació eficaç i eficient en

l’àmbit de la seguretat o que s’haurien de millorar per actuar adequadament.

2. Aspectes positius i negatius en l’organització dels serveis de seguretat

assenyalats pels ciutadans.

3. Plans o programes d’actuació ja existents o que s’haurien d’implantar.

4. Actuacions de caràcter preventiu que es desenvolupen o que s’haurien de

desenvolupar.

5. Transversalitat (comunicació, coordinació, col·laboració) en la planificació i

l’actuació en l’àmbit de la seguretat pública.

TRANSVERSALITAT

S‟exposa a continuació una taula en la qual es pot observar la transversalitat i el

treball aportat pels diferents cossos policials, departaments i unitats municipals,

administracions i institucions i empreses participants en els diferents programes

d‟actuació, on el color lila indica les funcions de coordinació grupal.



37

PROGRAMES D’ACTUACIÓ

SERVEIS - ENTITATS

1-a

Se

g.

Ciu

tad

.

1-b

Se

g.

Vià

ria

1-c

Em

.

P.

Civ

il

2-a

G.

Ris

c

2-b

E.

Pú

b.

2-c

Civ

ism

e

3-a

Se

g.

A.

P.

i P

.

3-b

Se

g.

Ur.

i

Ac

.

3-c

Se

g.

S.

i IM

.

Acció Comunitària √

Acció Social √

Acció Territorial √

Activitats √ √

CAS Fontsanta √

CIRD √

Cos Nacional Policia √

CRAJ √

Creu Roja √

Cultura √

DGESC – Bombers √

DGPC – Protecció Civil √

DGSC – PG- Mossos Esquadra √ √ √ √ √ √ √ √ √

Educació √ √

Espai Públic √ √ √

Esports √

Etra √

Fecsa-Endesa √

Foment √

Gas Natural √

Gent Gran √

Guàrdia Urbana √ √ √ √ √ √ √ √ √

Interoad √

Joventut √ √

Medi Ambient √

Ordenances Cíviques √

Pla d’Inclusió Social √

Polítiques de Família √ √

Polítiques d’Integració √

Programes Alcaldia √

Salut Pública √

Sece √

SGAB √

Tecsalsa √



38

Programes



39

La seguretat ciutadana és un aspecte cabdal en el desenvolupament personal i la

cohesió social, un concepte ampli que recull diverses esferes del treball policial -

des del control d‟alarmes, les discòrdies entre veïns, el consum de drogues o la

tinença d‟armes-, fins a l‟esfera criminal, amb la prevenció i investigació de les

faltes i els delictes, els quals suposen l‟atac més directe als principals béns

jurídics: la vida, la integritat física i psíquica, el patrimoni, i un llarg etcètera.

Per tant, els sistemes de defensa que s‟articulin al voltant d‟aquesta última ràtio

(prevenció, investigació, diligències...), han de ser atesos amb la màxima eficàcia i

adequació a la legalitat per tal que els ciutadans puguin gaudir dels seus drets i

llibertats amb les màximes garanties. Per la qual cosa l‟àmbit preventiu esdevé un

punt clau on l‟actuació policial pot avançar-se a l‟aparició del conflicte, detectant-lo

abans que es faci de difícil solució: joves en situació de risc, zones amb repunts

delictius, queixes i informacions rebudes en relació a la seguretat ciutadana...

D‟altra banda, el treball conjunt de diferents cossos de seguretat en un mateix

territori sempre representa un repte quant a eficiència, ja que cal coordinar els

processos i la planificació de recursos amb criteris de col·laboració i cooperació,

sumant totes les plusvàlues del sistema.

Tanmateix, el present i la previsió de futur immediat ens incorporen reptes en

l‟àmbit de la seguretat ciutadana amb abast i magnituds força motivadors: la

multinacionalitat dels nouvinguts i els diferents valors culturals i d‟utilització de

l‟espai públic, l‟efecte de la globalització i les noves tecnologies en la delinqüència

i la repercussió dels factors socials i econòmics en la seguretat ciutadana, entre

d‟altres, s‟han de considerar factors sobre els quals mantenir una especial

sensibilitat per poder afrontar-los amb garanties d‟efectivitat.

PROGRAMA 1a SEGURETAT CIUTADANA



40

DIAGNOSI

A la reunió mantinguda el 9 de novembre de 2010, amb representació dels cossos

de seguretat competencials a la ciutat, Cos Nacional de Policia, Policia de la

Generalitat-Mossos d‟Esquadra i Guàrdia Urbana, i les seves unitats d‟Immigració,

Oficina d‟Atenció Ciutadana, Oficina de Relacions Ciutadanes, Atestats i Guàrdies

de Barri, es va fer una diagnosi de l‟estat de la seguretat ciutadana, la qual va ser

valorada positivament en el seu conjunt, destacant el bon funcionament en el

traspàs de la informació recíproca, la col·laboració i la coordinació efectiva entre

els cossos i la participació ciutadana, considerats punts forts de vital importància

perquè el sistema es mantingui i es consolidi assolint la fita per a la qual va ser

dissenyat: la seguretat integral com un bé a l‟abast de tothom.

Cal destacar que un tret rellevant en l'evolució delinqüencial ha estat la tendència

a l'alça dels petits furts, coincidint amb l'eclosió del mercat de béns de consum

tecnològics i amb la proliferació dels efectes personals i els objectes electrònics.

En l‟anàlisi de les dades estadístiques, l‟ESPC mostra que el percentatge total de

persones victimitzades a Catalunya per qualsevol fet s‟ha incrementat21 a les

últimes enquestes. Pel que fa a l‟apreciació subjectiva, les dades refermen

tímidament que, encara que s‟hagin produït més fets victimitzadors, el seu impacte

mitjà sobre la víctima ha estat inferior; és a dir, s‟enregistren més fets, però són

menys importants de cara a la víctima. En canvi, els fets que comporten algun

grau de violència o intimidació (atracaments, agressions físiques, estrebades i

amenaces...) tenen un impacte particularment intens sobre les víctimes i generen

una especial alarma social.

Com a resposta al fet delinqüencial i com a reforç de la seguretat ciutadana i la

pau social, a Cornellà de Llobregat es duen a terme anàlisis periòdiques a les

Juntes Locals de Seguretat, amb una cadència trimestral i amb especial incidència

21

En canvi, en el cas de la ciutat de Cornellà de Llobregat, les dades estadístiques indiquen que s’ha

mantingut una certa estabilitat amb tendència descendent als últims exercicis.



41

sobre els serveis relacionats amb la prevenció, tant sobre les actuacions

competencials de cada cos, com dels operatius i campanyes conjunts.

En aquest sentit, gràcies a mantenir activats tots els senyals d‟alerta a partir de

l‟observació i l‟anàlisi de les mínimes variacions que han produït factors

d‟inseguretat i a la plena coordinació i col·laboració entre el Cos de la Policia de la

Generalitat-Mossos d‟Esquadra, el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Urbana,

especialment en els operatius conjunts amb punts de control, campanyes de

saturació en determinades zones i preventives sobre determinats fets, s‟ha pogut

actuar amb precisió i celeritat i s‟ha pogut mantenir la situació en uns nivells

acceptables dintre de l‟evolució conjuntural de l‟entorn.

Finalment, a la referida reunió es va proposar mantenir la feina constant al territori,

amb previsió dels problemes, sovint en estat latent o soterrat, l‟estat d‟alerta

permanent sobre l‟entorn i les pressions i friccions socials i demogràfiques i la

posada en marxa dels mecanismes de contenció amb la màxima diligència,

incentivant especialment la implicació del personal i la coordinació efectiva i real

dels operadors de la seguretat, com a mecanismes per afrontar la seguretat

efectiva a la ciutat.

Acte seguit es va debatre l‟aplicació d‟algunes propostes, descartant en principi

tres tipologies d‟actuació que no s‟ajustaven als objectius del Pla i trobant com a

oportunitats de millora la proposta de les que es relacionen resumidament a

continuació:



42

EIX ESTRATÈGIC (1) LA PERSONA

PROGRAMA 1A Seguretat Ciutadana

TIPUS CODI EXTRACTE ACTUACIÓ

Prevenció 1-a-1 Establiment d’operatius i campanyes preventives conjuntes.

a. Controls selectius i de pas (oci, alcoholèmies, punts estratègics...) b. Grups de risc (Brisa...) c. Estrangeria (mercats ambulants, transports...) d. Saturació (espais públics...) e. Especials en grans esdeveniments (Corpus, concerts, futbol...) f. Prevenció determinats delictes (Nadal, caixers...)

Coordinació transversal

1-a-2 Establiment de la Mesa de Coordinació Operativa.

1-a-3 Comunicació diària d’incidències entre cossos competencials.

1-a-4 Coordinació de serveis en temps real (intercanvi d‟emissores entre caps de servei).

1-a-5 SIG dels fets il·lícits que creen sensació d‟inseguretat.

1-a-6 Tramesa d’informació interdepartamental per a la millora de la coordinació i la seguretat (Esports, Educació...).

Informació i atenció ciutadana

1-a-7 Tallers de seguretat i prevenció: sessions informatives de prevenció (xerrades, tríptics i fullets, consells...) que millorin la seguretat i la cohesió social en AV, casals, escoles i instituts, comerç, premsa i ràdio...

1-a-8 Bústia de queixes i suggeriments amb impresos similars a les Oficines d‟Atenció Ciutadana dels cossos competencials a la ciutat.

1-a-9 Prova pilot de recepció de denúncies en impresos (tríptics) als mercats ambulants municipals pel cos actuant, facilitant el tràmit a la víctima, normalment gent gran.

Formació 1-a-10 Formació compartida interpolicial en temàtiques d‟interès (tècniques d‟actuació, atestats, multiculturalitat, OAC...).



43

La seguretat del trànsit s‟ha configurat com un dels principals eixos vertebradors a

les polítiques de les administracions públiques, que troben en els plans

transversals i la cooperació dels diferents departaments i organismes implicats les

eines que més plusvàlua poden generar en aquest àmbit d‟actuació.

S‟ha d‟oferir als conductors i vianants la màxima seguretat a les vies públiques i

que aquestes siguin patrimoni de tots i no de l‟incivisme i la inseguretat. En aquest

sentit, les mesures conscienciadores i correctores envers els conductors han de

jugar un paper bàsic en les actuacions preventives i coercitives, fent un disseny

acurat d‟actuacions i un seguiment exhaustiu en la seva aplicació, amb plena

informació, prioritzant les mesures educatives i incidint en les repressives sobre

les conductes més greus o reiterades i cercant com a objectiu finalista aconseguir

una mobilitat sostenible i segura als carrers dels nostres pobles i ciutats.

Tanmateix, les directrius genèriques per a les policies locals sobre trànsit,

circulació de vehicles i seguretat viària, elaborades any rere any pel Servei Català

de Trànsit, marquen com a objectiu bàsic aconseguir un canvi cultural en la

conducció, circulació i mobilitat que ajudi a evitar l‟incompliment de les normes

bàsiques de trànsit i, conseqüentment, la reducció de la sinistralitat viària.

DIAGNOSI

A la reunió mantinguda el 30 de setembre de 2010, amb representació de la

Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra, de les empreses de senyalització i

serveis ETRA i INTEROAD, i dels departaments municipals d‟Espai Públic,

Polítiques de Família i Guàrdia Urbana, es va fer una diagnosi de l‟estat de la

seguretat viària a la ciutat i es va arribar a una valoració global moderadament

optimista, donat que, segons les dades dels arxius de la Guàrdia Urbana, s‟està

PROGRAMA 1b SEGURETAT VIÀRIA



44

aconseguint (tot i que encara resti un llarg camí a recórrer) un alt nivell de

conscienciació mitjançant l‟establiment de controls selectius i campanyes

preventives que incideixen sobre les conductes que més greument atempten

contra la seguretat del trànsit: conduir sota els efectes de begudes alcohòliques i

substàncies estupefaents, transport escolar, seguretat activa i passiva..., tot

mantenint una línia fluida de col·laboració amb el calendari de controls coordinats

pel Servei Català de Trànsit i la Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra.

Valorem alhora, com a punt fort, que, a més de la cobertura dels requeriments

típics del trànsit -acompanyaments de vehicles, acotaments de zones per a actes i

obres, regulació d‟entrada i sortida d‟escolars, intervenció en accidents...-, a

Cornellà es mantenen vius mecanismes líquids que vetllen amb visió de futur per a

la millora de la seguretat viària, amb un procés multifactorial d‟estudi i avaluació

continu i una coordinació transversal en la qual intervenen directament els tècnics i

departaments implicats (Acció Territorial, Espai Públic, Guàrdia Urbana...),

confeccionant propostes i intervenint directament en la millora de la senyalització

viària, els transports i la circulació urbana.

En el camp de la disciplina viària, s‟intervé amb el procediment sancionador i el

servei de grua, principalment sobre les infraccions relacionades amb la seguretat i

l‟ús cívic de les vies públiques (estacionar sobre passos de vianants o voreres, en

càrregues i descàrregues o en llocs destinats a determinats usuaris: disminuïts,

bus...), sumant esforços perquè el vianant no vegi conquerit el seu espai front a la

pressió constant que el parc mòbil hi exerceix.

Cal destacar, com a punt fort, els bons resultats dels programes del Departament

de Justícia relacionats amb els treballs en benefici de la comunitat, amb el

compliment de les mesures alternatives dutes a terme pels penats (molts d‟ells

condemnats per delictes contra la seguretat del trànsit), tasques d‟ajuda i suport

en la seguretat viària, principalment de senyalització temporal i abalisaments, així

com de protecció escolar monitoritzada.



45

Vetllant per la reducció de l‟accidentalitat viària i la pacificació del trànsit, es manté

un estudi continu en què s‟analitzen de forma individualitzada els punts negres i

les deficiències viàries que puguin posar de relleu la necessitat d‟aplicar mesures

preventives i correctores, aconseguint així, amb aquestes accions i d‟altres de més

quotidianes que comporten el dia a dia de les empreses i actors que treballen en la

seguretat de la xarxa viària, una reducció gradual mantinguda del nombre total

d‟accidents i de ferits greus, la qual cosa es considera un punt fort estratègic,

motivador per seguir treballant en aquesta direcció amb campanyes de

sensibilització i promoció de la seguretat en la conducció (alcohol i estupefaents,

ús de cadiretes per a infants, de cinturons de seguretat i de cascs; prohibició d‟ús

de telèfons mòbils i d‟auriculars...), i mesures correctores de la velocitat

(implementant elements físics i tecnològics), reforçant la senyalització allà on sigui

necessari i impartint classes d‟educació viària als centres escolars que fomentin

actituds respectuoses en la circulació. També cal aportar propostes per al disseny

i consecució dels camins escolars segurs i facilitar a les persones que hagin

comès infraccions de trànsit la possibilitat de participar en cursos de remissió de

les sancions.

Acte seguit es va debatre l‟aplicació d‟algunes propostes, descartant en principi

tres tipologies d‟actuació per no ajustar-se als objectius del Pla i dues que seran

tractades al Pla Local de Seguretat Viària (el qual enunciem més endavant),

trobant idònies per a la millora d‟aspectes relacionats amb la seguretat viària les

que es relacionen resumidament a continuació:



46


PROGRAMA 1B Seguretat Viària


Normatives 1-b-1 Actualització de la OM de circulació.

Prevenció 1-b-2 Protocol de senyalització viària al terme municipal.

1-b-3 Full de ruta per a l‟establiment dels camins escolars.

1-b-4 Pla de campanyes preventives anuals: alcohol i estupefaents, velocitat, seguretat activa i passiva, transport escolar...


1-b-5 Pla de circulació alternativa per accidents greus a les vies B-20 / A-2.

1-b-6 Seguiment i informació d‟actuacions del Pla Local de Seguretat Viària.

Formació 1-b-7 Pla de formació anual de temàtiques relacionades amb el trànsit i la seguretat viària.



47

PLA LOCAL DE SEGURETAT VIÀRIA

S‟ha disgregat el Pla Local de Seguretat Viària com a eina individualitzada dintre

del Pla de Seguretat Local, donada la seva pròpia entitat i integritat, aprofitant a la

vegada la potencialitat transversal de les actuacions que aquest proposa.

Quan es va dur a terme la reunió del Grup de Treball, el Pla Local de Seguretat

Viària encara estava en procés de confecció, motiu pel qual el Grup va decidir fer

un seguiment sobre la seva evolució i sobre les actuacions proposades una

vegada finalitzat aquest, sempre amb la consideració que, tot i que es pugui

incloure estructuralment al Pla de Seguretat Local, per la seva naturalesa,

rigorositat tècnica i qualitat en la confecció ha de tenir el protagonisme

individualitzat que li pertoca.

Per aquest motiu, i donada la seva repercussió en la seguretat de la ciutat en una

temàtica tan vital com és la mobilitat, es va optar per fer-ne una breu menció i dur

a terme un seguiment de la seva vida pròpia en aquest programa.

Estructura i objectius22

Les dades d‟evolució de la sinistralitat a Catalunya dels darrers anys mostren una

tendència general positiva, tot i que la millora de les xifres s‟ha d‟atribuir a la

reducció dels accidents i de les víctimes en carretera. La situació en zona urbana,

amb lleugeres variacions anuals, es manté constant i roman com a assignatura

pendent de la seguretat viària al nostre país.

Conscient d‟aquesta realitat, el Servei Català de Trànsit, en el seu Pla de

Seguretat Viària 2008-2010 (PSV), manifesta la necessitat de plantejar mesures

adreçades específicament a la millora de la seguretat viària en l‟àmbit urbà. És en

aquest sentit que la cooperació amb els ajuntaments i les autoritats locals en

aquesta matèria es defineix com una de les tres línies mestres del Pla.

22

Es transcriu un resum del Pla local de seguretat viària per a una millor comprensió del seu àmbit d‟actuació.



48

El Pla Local de Seguretat Viària suposa un nou repte per al municipi, el qual

s‟afronta amb l‟objectiu fonamental de reduir el nombre de sinistres amb víctimes i

el nombre de víctimes i posa de relleu les actuacions de pacificació i ordenació als

eixos principals d‟accés que travessen el municipi i una major atenció envers el

vianant i les seves condicions de mobilitat com a guies útils per a una millora de la

seguretat viària a la ciutat.

Diagnosi23

Com a dada primària s‟ha de destacar que la disminució de l‟accidentalitat ha estat

contínua durant el període analitzat, assolint el nivell mínim l‟any 2009. També que

la disminució de l‟accidentalitat ha anat acompanyada d‟una significativa

disminució de la lesivitat de les víctimes.

• El nombre d‟accidents amb víctimes ha disminuït un 19,5% al llarg dels 3 anys

d‟estudi. Paral·lelament, la població i el parc de vehicles s‟han incrementat des

de l‟any 2000: la població, un 6,8% i el parc, un 8,8% (entre 2000 i 2008).

• La disminució de l‟accidentalitat ha anat acompanyada de la disminució de la

lesivitat de les víctimes. El nombre de víctimes greus s‟ha reduït fins a un terç

en els tres anys d‟estudi.

• Els joves de 18 a 20 i de 21 a 24 anys globalment representen el 7,6% de la

població, però suposen el 18,3% de les víctimes. La falta de maduresa com a

conductors de turismes podria explicar aquest fet.

• Els atropellaments de vianants representen el 29,5% dels accidents del

període 2007-2009, tot i que el nombre anual ha disminuït progressivament.

Un 60% de les víctimes van ser atropellades mentre creuaven dins d‟un pas

de vianants. De fet, la causa del 44% dels atropellaments és la manca de

respecte dels passos de vianants per part dels conductors.

23

Font: Guàrdia Urbana de Cornellà de Llobregat i Anuari Estadístic d‟Accidents a Catalunya (2007-2009), Servei Català de Trànsit.



49

• Cornellà disposa d‟un Pla de Controls d‟àmbit municipal que coordina les

campanyes preventives realitzades al llarg de l‟any. L‟any 2009 s‟han realitzat

campanyes de seguretat passives, controls d'alcoholèmia i d'estupefaents,

control de motocicletes, de transport escolar i de telèfon mòbil.

• Del total de denúncies imposades el 2009, un 25,0% va ser per infraccions en

moviment (manca de respecte davant semàfors o stops, excés de velocitat,

girs prohibits, avançaments indeguts, etc.), un tipus d‟infraccions que generen

situacions de risc clares i que es relacionen molt més directament amb

accidents amb víctimes que l‟estacionament indegut.

• La Guàrdia Urbana duu a terme de manera periòdica una intensa tasca

d‟educació viària i disposa d‟un Pla municipal d‟educació per a la mobilitat

segura.

• La senyalització vertical és molt completa i mostra, en general, un bon grau de

manteniment, però s‟han observat punts de risc causats per la vegetació

excessiva.

Actuacions

Es proposen un paquet de mesures des de diferents perspectives, amb la idea

que, en seguretat viària, els efectes d‟una actuació es poden valorar en termes

numèrics, però que cap mesura, per petit que sigui el seu efecte, és

menyspreable, i que, per atacar el problema, reconeixent la seva complexitat, cal

utilitzar tots els recursos i mesures disponibles. Com a grans blocs d‟actuació es

proposa:

Mesures estratègiques (físiques i de gestió).

Millora de la seguretat de les rotondes urbanes.

Elements reductors de velocitat en l‟àmbit urbà.

La seguretat viària en l‟entorn escolar.

Actuacions en trams de concentració d‟accidents o amb sensació de perill.



50

La societat del risc, com l‟han denominat alguns autors, contempla que l‟avenç

tècnic i social incorpora una sèrie de contingències i perills per als quals hem

d‟estar preparats, principalment amb mesures preventives. Tanmateix, la lluita

contra els desastres i calamitats ha estat una preocupació de la societat en

general, però amb el temps hom s'adona que aquesta lluita ha de ser solidària i

que cal coordinar esforços perquè sigui efectiva. Per aquest motiu, les

administracions i institucions fan esforços perquè la col·laboració i coordinació a

l'àrea d‟Emergències i Protecció Civil siguin una realitat quotidiana més que un

objectiu de futur.

En aquest àmbit de la seguretat, les administracions locals cada vegada més

ocupen un rol més destacat, donat que és des dels ens locals des d‟on, amb més

eficàcia, es poden planificar, estructurar i afrontar els desastres dintre del seu

àmbit geogràfic d‟actuació.

Tanmateix, la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, destaca

la resposta del ciutadà com a element basic de l‟autoprotecció i de la seguretat;

per tant, s‟ha de potenciar la capacitat tècnica i professional dels agents operatius,

però també la participació, la formació i la informació ciutadanes.

Cal, doncs, aquesta tasca de preparació del personal i dels ciutadans, d‟adquisició

i manteniment d‟un material adequat i d'estudi i elaboració de plans de emergència

bàsics, específics i especials, amb l‟objectiu d‟aconseguir la rapidesa, eficàcia i

coordinació suficients per evitar o pal·liar els efectes nefastos de qualsevol

accident greu o calamitat pública.

PROGRAMA 1c EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL



51

DIAGNOSI

A la reunió mantinguda el 3 de novembre de 2010, amb representació dels

departaments de Protecció Civil i Bombers de la Generalitat de Catalunya, de la

Creu Roja de Cornellà de Llobregat, del tècnic de Projectes de Seguretat i del

Departament de Guàrdia Urbana, es va valorar positivament el grau de

coordinació i de disponibilitat, en tenir ubicacions físiques la majoria dels

operadors d‟emergències a la ciutat, la qual cosa redunda en uns temps de

resposta força acceptables i en una valoració ciutadana, si més no, d‟aprovat, en

no tenir constatació de queixes recurrents o problemàtiques específiques

relacionades amb aquest bloc de la seguretat.

En aquest sentit, cal destacar el grau de funcionament efectiu dels operadors, ja

que en els dos últims episodis greus que va patir la ciutat (vendaval de gener de

2009 i nevada de març de 2010), els serveis bàsics es van preservar i van tornar a

la normalitat en un temps òptim, donades les circumstàncies dels successos.

Acte seguit es van comentar breument algunes propostes d‟actuació, de les quals

en principi se‟n va descartar una, donat que aquesta es va considerar prou

treballada en l‟àmbit de les emergències i perquè es podia incloure en part en un

dels protocols a desenvolupar, i es van proposar com a oportunitats de millora i

d‟augment de la seguretat en el sector de les emergències i la protecció civil les

que es relacionen resumidament a continuació:



52


PROGRAMA 1C Emergències i Protecció Civil


Normatiu 1-c-1 Actualitzar el Pla Bàsic d’Emergència Municipal i, una vegada finalitzat aquest procés, fer un extracte i actualització de les directrius bàsiques en un suport (Power o d‟altre similar) que resulti de fàcil maneig per als gestors encarregats d‟activar l‟emergència. També es durà a terme una campanya informativa, tant interna com externa, del contingut del Pla, fent-ne partícips els departaments municipals i la resta d‟administracions i institucions implicades. En aquest sentit, es proposa tenir un apartat especial de coordinació dels serveis d‟emergències amb els serveis municipals, especialment en l‟activació de tècnics, llocs d‟atenció de ferits i afectats, subministrament de material i aliments bàsics, etc.

1-c-2 Confecció de plans específics (risc químic, aiguats...) incloent-hi específicament el de possible accident a les línies de metro i ferrocarrils de la Generalitat.

Prevenció 1-c-3 Establir una sèrie de campanyes anuals informatives i/o preventives (accidents llar, gelades, cops de calor, incendis en grans edificis...) amb la col·laboració de la Generalitat i Creu Roja, les quals es poden canalitzar a través de la ràdio, de xerrades en AV, casals d‟avis o instituts; del repartiment de tríptics o l‟enganxada de cartells...

1-c-4 Estudi d‟accessibilitat de vehicles d’emergències als barris de la ciutat.


1-c-5 Interfase d‟actuació i coordinació municipal amb els plans especials de les empreses de risc i amb els d’autoprotecció d’activitats amb accés a la plataforma digital de seguiment creada per la Generalitat de Catalunya.

Atenció ciutadana

1-c-6 Creació de l’Agrupació de Voluntaris de Protecció Civil.



53

Tenint en compte que les administracions públiques dediquen una part dels seus

recursos a l‟atenció social dels col·lectius més desfavorits i a les situacions més

crítiques quan el sistema s‟esquerda, així com que l‟actual conjuntura aboca a la

necessitat d'oferir solucions a problemàtiques socials emergents o en procés de

maduració que poden tenir a veure amb la convivència multiètnica, les situacions

d‟exclusió social, les famílies monoparentals, la gent gran, l‟augment de malalties

mentals, la violència i un llarg etcètera sobre el qual treballem i haurem de

treballar, cal, llavors, sumar (encara més) els esforços i la coordinació de tots els

actors de la seguretat pública per superar aquests nous reptes de la manera

menys traumàtica, amb polítiques transversals, col·laborant frec a frec entre les

diferents institucions i departaments relacionats (Acció Social, Educació, Sanitat,

Seguretat...), observant i analitzant les mínimes variacions que es produeixin a

l‟entorn, anticipant-nos a les problemàtiques amb una actitud proactiva i de servei;

en definitiva, restant més a prop que mai al costat de les persones i dels seus

problemes.

Il·lustració 3. Persones ateses pels Equips Bàsics d‟Assistència Social i beneficiaris de la Renda Mínima d‟Inserció per cada 1.000 habitants a una mostra de la província de Barcelona, 2008-2009


PROGRAMA 2a GRUPS DE RISC



54

Els Serveis Socials són un conjunt d'actuacions i recursos destinats a prevenir la

marginació i promoure la integració d'aquelles persones o famílies que, per

diferents raons, necessiten l'ajut i la protecció social. La llei atorga als ajuntaments,

principalment, la competència sobre els anomenats serveis d'atenció primària, que

inclouen l'atenció social individual i familiar, la detecció i prevenció de l'absentisme

escolar, l‟atenció a la infància i l'adolescència en risc, etc., així com l'atenció social

domiciliària a les persones grans -principalment sense recursos suficients i que

viuen soles- i en general a les persones amb dependència. Aquest tipus d‟atenció

inclou, per exemple, l'ajuda a domicili, les alarmes telefòniques, la neteja de xoc,

els àpats a domicili o l'adaptació d'habitatges.

DIAGNOSI

A Cornellà, els Serveis Socials d’Atenció Primària s‟organitzen a l‟entorn del

Servei d’Informació i Primera Acollida, que atén tota la població de Cornellà

oferint informació i atenció immediata al ciutadà i rebent, estudiant i donant

resposta a les seves demandes, i als Centres de Serveis Socials,

d'assessorament i tractament de problemes que afecten la família i les diferents

edats de la població (infància i joventut, adults i gent gran) i a les persones

dependents de qualsevol edat.

El Consell de la Dona de Cornellà té, entre d‟altres objectius, el de potenciar la

coordinació entre totes les Institucions que formen part de la comissió de

seguiment del protocol d‟actuació en casos de violència de gènere i el de millorar

l‟atenció cap a les dones que pateixen aquesta situació.

A Cornellà un objectiu bàsic és l’atenció i promoció del benestar dels infants i

joves, tenint en compte els diferents àmbits en els quals es desenvolupa la seva

vida: família, escola, barri i, en el cas dels joves, món laboral. Per això cal

col·laborar amb diferents entitats i administracions, com la Direcció General

d‟Atenció a la Infància o el Departament de Justícia, amb recursos de formació i



55

inserció laboral, escoles i instituts, esplais i altres entitats que organitzen activitats

extraescolars, etc. i dur a terme projectes socioeducatius en diferents barris.

Per als joves, el CRAJ (Centre de Recursos Juvenils) és el referent com a centre

d'activitats, suport i assessorament. Entre d‟altres activitats, s‟hi organitzen cursos,

tallers, xerrades i exposicions programades tant des del propi centre com des de

les mateixes associacions i grups juvenils.

L‟objectiu del treball amb la gent gran és la millora de la seva qualitat de vida

mitjançant la prevenció, la participació, la solidaritat, l‟aprenentatge i l‟atenció a les

mancances derivades de les situacions de pèrdua d‟autonomia. Aquests objectius

s‟aborden tant a nivell individual, amb la tramitació de serveis i recursos que

permeten donar respostes a les seves necessitats concretes (serveis d‟atenció a

domicili, centres de dia, residències...), com a nivell grupal, mitjançant projectes

que es porten a terme en els centres de Serveis Socials o dins del Programa de

Dinamització de la Gent Gran.

Un altre grup de risc al qual s‟ha de parar una especial atenció són les persones

amb dependència. Per això a Cornellà es contemplen un conjunt de serveis que

es donen en el domicili del ciutadà/na: servei d‟atenció a domicili, teleassistència,

ajudes tècniques i adaptacions domèstiques, bugaderia, àpats a domicili i transport

adaptat, amb la finalitat de millorar la seva qualitat de vida i ajudar-lo a assolir un

grau d‟autonomia que li permeti romandre en el seu domicili amb garanties de

rebre una atenció adequada.

A la reunió mantinguda el 27 d‟octubre de 2010, amb representació dels

departaments d‟Acció Social i Joventut, CAS Fontsanta, Policia de la Generalitat-

Mossos d‟Esquadra i Guàrdia Urbana, es va valorar la situació actual a la ciutat

com a moderadament continguda dintre del context social i econòmic en què ens

trobem immersos, també que la transversalitat interdepartamental funciona dintre

d‟un ordre força correcte i que les actuacions i mesures que es proposin estaran

relacionades amb els sectors i col·lectius que poden ser proclius a patir una més



56

forta davallada en aquestes conjuntures cícliques. Com a dada rellevant destaca

l‟increment dels serveis relacionats amb malalts mentals o amb gent gran i es

coincideix en la necessitat de l‟enfocament d‟aquestes problemàtiques amb un

grau d‟atenció específic.

Una altra dada a tenir en compte és que, segons l‟ESPC, els joves es troben més

victimitzats que la resta de la població i que, tot i que sovint pateixen fets

d‟escassa rellevància penal, la persistència d‟uns nivells comparatius elevats de

victimització no únicament pot tenir efectes negatius sobre la seva qualitat de vida,

sinó que també pot tenir efectes negatius sobre el seu procés de socialització.

Tanmateix, l‟ESPC mostra com l‟afectació psicològica de les víctimes s‟incrementa

nítidament amb l‟edat; és a dir, la gent gran és víctima de menys fets, però queda

força més afectada per la victimització. El mateix fenomen es reprodueix en

qualsevol segment subpoblacional comparativament vulnerable: la victimització

afecta més els que es troben en una posició de feblesa relativa. A tall d‟exemple,

entre les persones victimitzades que tenen menys renda l‟afectació psicològica ha

estat de 7,2 punts en una escala de 0 a 10, contra els 5,2 punts entre els que

declaren més ingressos.

Il·lustració 4: Beneficiaris de Renda Mínima d‟Inserció 2008-2009 a una mostra de la província de Barcelona


Nombre de beneficiaris de RMI per cada 1000 habitants

2008 2009



57

Va ser a partir d‟aquestes definicions i elements d‟anàlisi com a la reunió del Grup

de Treball es va fer una diagnosi de la situació i es van debatre i prioritzar un

paquet de propostes a desenvolupar.

Com a objectius del programa, es va proposar mantenir la cohesió social i la

seguretat dintre de l‟equilibri just, no minvar en absolut els drets i llibertats tot i que

determinats fenòmens marginals injectin pressions poc desitjables, incorporar en

les actuacions un grau superior d‟atenció als sectors més desfavorits i ampliar el

ventall de sensibilitats de tots els departaments i unitats implicats perquè siguin

susceptibles d‟una situació canviant, de vegades a un ritme vertiginós.

Serà, doncs, amb una prevenció integral, amb esperit d‟ajuda solidària i de servei

públic i, principalment, amb una forma de treball proactiva i d‟afrontar les diferents

crisis o distorsions socials amb actuacions transversals, com podrem intervenir

sobre aquestes situacions amb un mínim d‟eficiència.

Finalment es van comentar breument algunes propostes d‟actuació, descartant en

principi sis tipologies d‟actuació per no adaptar-se plenament als objectius del Pla i

altres tres perquè es tractaran en d‟altres programes, proposant, en trobar-les

adients com a oportunitat de millora en la seguretat i l‟atenció a situacions o grups

de risc, les que es relacionen resumidament a continuació:



58

EIX ESTRATÈGIC (2) ELS SERVEIS

PROGRAMA 2A Grups de Risc


Prevenció 2-a-1 Protocol detecció drogaaddiccions i coordinació circuït actuació (Joventut, Educació, Acció Social, CAS, Guàrdia Urbana, Mossos...), englobant el consum i venda d‟alcohol a menors, les zones d‟especial sensibilitat com escoles i instituts, etc.

2-a-2 Programa de commutació de sancions administratives a menors d’edat per tractament del consum ocasional de drogues, el qual està en procés de creació. Fent supervisió fins a la seva finalització i un posterior seguiment del circuït, casos tractats, reincidències, etc., amb la possibilitat d‟acollir a un programa similar el consum d‟alcohol de menors i els grafits a la via pública, una vegada sigui aprovada la inclusió d‟aquestes infraccions i la commutació de la seva sanció a l‟Ordenança Municipal de Civisme.


2-a-3 Protocol d’Intervencions amb Grups de Risc, en el qual s‟integrarien les actuacions amb menors i joves: detecció de problemàtiques i procediment de lliurament als pares amb informació sobre recursos en drogaaddiccions (CAS), grups problemàtics (CRAJ i Mossos), podent fer un seguiment de les derivacions amb resultat positiu, la reincidència en les problemàtiques, etc.; gent gran: detecció maltractament i derivació problemàtiques; violència de gènere: circuit d‟intervenció; nouvinguts...

2-a-4 Protocol Grafits. Diferenciant entre tendències de creació i art urbà de la brutícia i les bretolades. Participació del teixit social: veïns (façanes) i comerciants (persianes i rètols comerços). Articulació de mitjans per a esborrar amb diligència els que tinguin connotacions violentes, xenòfobes, ofensives a persones o col·lectius i, en definitiva, els que incorporin elements negatius que no siguin la mera expressió gràfica.

Informació i atenció ciutadana

2-a-5 Sessions formatives i informatives en temàtiques de risc social als casals de gent gran, AV, Comerç...

2-a-6 Circuit integrat d‟atenció a la jove embarassada i a la maternitat jove.

Formació 2-a-7 Formació coordinada en temàtiques socials (diversitat cultural, grups de risc...)



59

Les actuacions a la via pública, el subministrament dels serveis bàsics a la ciutat i

un gran nombre d‟actuacions que faciliten o fan més agradable el dia a dia dels

ciutadans aboquen a una coordinació i col·laboració continua i total dels diferents

operadors, dels diferents serveis municipals i les empreses subcontractades per

poder oferir les seves prestacions amb les millors garanties d‟abastiment i

seguretat.

A Cornellà, el Departament d‟Espai Públic s‟encarrega de mantenir en bones

condicions d‟ús tot allò que ens envolta a la ciutat; és a dir, treballa per la

conservació i millora del mobiliari urbà i les zones infantils; el manteniment de

voreres, calçades, senyalització vial i gestió de guals; el manteniment de les zones

verdes, la reposició de plantes, la conservació de l‟arbrat viari i el manteniment de

les instal·lacions de reg; la neteja i conservació de la xarxa del clavegueram

municipal, el manteniment i millora de l‟enllumenat públic i de les instal·lacions

semafòriques, la recollida de residus (rebuig, paper, plàstic, vidre i orgànica,

recollida de trastos vells), la neteja viària dels nostres carrers, parcs i places, i el

manteniment i conservació dels edificis municipals, les instal·lacions esportives i

de les escoles bressol i CEIP de la ciutat.

Per la seva banda, el Departament de Projectes d‟Espai Públic projecta i gestiona

obres públiques municipals: redacta els projectes tècnics i dirigeix l‟execució de les

obres públiques de reforma i millora dels carrers, places, parcs urbans i de l‟espai

públic de la ciutat, així com també gestiona, redacta i controla l‟execució dels

projectes de reforma i ampliació d‟edificis municipals existents i de nova creació,

destinats a activitats esportives, educació, salut, serveis socials i serveis públics

en general.

PROGRAMA 2b ESPAI PÚBLIC



60

DIAGNOSI


departaments d‟Espai Públic i Guàrdia Urbana i de les empreses de serveis

Tecsalsa, Foment, Sece, SGAB, Gas Natural i Fecsa-Endesa, es va constatar que

existeix una coordinació dinàmica i efectiva entre els diferents operadors que

treballen a l‟espai públic, amb uns nivells de deficiències i avaries que es podrien

catalogar com a corrents dintre del volum de treball i la magnitud dels serveis

prestats.

De fet, la intercomunicació entre els diferents departaments municipals i l‟estat de

vigilància permanent sobre les anomalies trobades a la via pública (enllumenat,

parcs i jardins, ornat, etc.), van generar el passat 2010, només des del

Departament de Guàrdia Urbana, una mitjana de 3,2 incidències detectades i

comunicades cada dia.

No obstant aquest nivell d‟efectivitat, el qual es va valorar positivament com un

punt fort en la gestió, es va establir com a prioritat d‟aquest programa, com a

oportunitat de millora, reforçar la inspecció continua sobre el correcte

funcionament dels serveis, especialment en els casos d‟urgències o

deterioraments que posin en perill la seguretat de les persones o el

subministrament de serveis bàsics (aigua, llum, gas...), actuant amb diligència i

senyalitzant les deficiències que podrien resultar perilloses per als vianants, però

també duent a terme un treball de revisió periòdica d‟ofici, un repàs quotidià per a

prevenir els perills i poder afrontar els treballs d‟una forma programada.

A la mateixa reunió es van comentar breument algunes propostes d‟actuació

seguint el mètode exposat a l‟apartat “anàlisi de propostes”, descartant-ne només

una per no reunir els requisits de transversalitat i perquè aquesta podrà ser

tractada parcialment al programa de civisme, havent trobat diferents accions que

podrien ajudar a enfortir i consolidar la seguretat dels serveis que es presten a la

ciutat, duent a terme en aquest sentit un treball de fusió d‟aquestes accions en un



61

protocol d‟actuació conjunt, la proposta del qual es relaciona resumidament a

continuació:


PROGRAMA 2B Espai Públic



2-b-1 Protocol Unificat d’Intervenció en Incidències a la Via Pública, el qual hauria de recollir l‟estàndard d‟actuació d‟incidències i anomalies segons el seu grau de gravetat, des de les més petites o quotidianes a les més greus o de desabastiment de serveis bàsics, fins, arribat el cas, connectar amb els plans d‟actuació de protecció civil, i definint, a la vegada, segons els tipus d‟incidència, accions a dur a terme per cada actor implicat, graus de decisions i responsabilitats, coordinació, etc. També s‟estima que sigui un Protocol pragmàtic i fàcil d‟aplicar pels gestors de la incidència i que intenti atendre les diferents tipologies i severitats que es puguin donar sense caure en una excessiva casuística que el faci inoperatiu.

Es proposa també l‟aplicació informàtica adient per tenir informació en temps real dels possibles serveis afectats en una hipotètica incidència.



62

A les ciutats en ocasions es produeixen certes friccions socials que poden minvar

la qualitat de vida, i que són principalment les molèsties produïdes per actituds

incíviques que no s‟ajusten a l‟equilibri dels drets-deures personals i col·lectius.

L‟educació ha de ser el pal de paller, l‟arrel actitudinal que s‟ha de preservar i per

la qual s‟ha de vetllar des de curtes edats amb un enfocament multidisciplinar

(família, escola, institucions…) i més tard amb programes transversals (acció

social, educació, cultura...), perquè els espais públics siguin veritables punts de

trobada i no de conductes contràries a la convivència.

Tot això amb el benentès que és primordial desactivar aquests conflictes de

convivència, especialment els que poden generar o alimentar els problemes

d‟inseguretat ciutadana, donat que sovint l‟extensió dels signes de desordre social

pot portar els individus a sentir-se en risc.

Serà, doncs, reduint els conflictes de convivència, perseguint l‟efecte

conscienciador i informatiu, l‟educació permanent i permeable i aplicant l‟element

coercitiu en els casos reincidents o greus, com es podrà arribar a una prevenció

general que augmenti veritablement la pau i la cohesió socials.

DIAGNOSI

A la reunió mantinguda el passat 21 d‟octubre de 2010, amb representació dels

departaments de Programes d‟Alcaldia, Polítiques d‟Integració, Educació, Policia

de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra i Guàrdia Urbana, es va assenyalar que,

donada l‟alta densitat poblacional de la ciutat (12.825 hab./km2), amb un alt grau

d‟atracció comercial i administrativa, l‟ocupació i utilització de l‟espai públic també

són proporcionals a aquesta ràtio i, per tant, les virtuts i els beneficis socials hi són

presents, però també les possibles friccions i desajustos en els usos i la

PROGRAMA 2c CIVISME



63

convivència cívica, màxim quan coincideixen a la vegada diferents procedències

culturals i generacionals.

En aquesta línia d‟anàlisi, l‟ESPC destacava a la seva darrera edició (2010),

l‟augment dels fets que les mateixes víctimes consideren il·lícits però no delictius;

és a dir, un conjunt d‟experiències en què es concentren les bretolades, les

manques de respecte, els insults o altres actes incívics experimentats de manera

directa per la població, cosa que constitueix una de les singularitats de la situació

actual, donat que aquests incidents s‟han duplicat al llarg dels últims cinc anys; cal

assenyalar que una part substancial dels increments es produeixen en fets que no

tenen associat un retret penal (no són delictius), però que sens dubte afecten

negativament la qualitat de vida i la convivència, dades que refermen que els

conceptes seguretat i convivència apareixen avui estretament relacionats.

Per aquests motius es va reincidir en el reforç dels aspectes educatius i

conscienciadors, identificant i gestionant els conflictes de convivència abans que

esdevinguin problemes de seguretat, valorant en aquest sentit positivament com a

punts forts la ja consolidada experiència d‟educadors cívics, “patis oberts”, i el

conjunt coordinat de mesures que es duen a terme a les campanyes preventives.

Educadors cívics i “patis oberts”

Des de l‟any 2007 s‟està duent a terme una actuació integral en el camp del

civisme, amb una experiència ja consolidada del servei d‟educadors cívics, la qual

s‟ha mostrat al llarg d‟aquests darrers anys com un element clau conscienciador del

respecte com a eix de comportament als espais públics.

Tanmateix, els patis oberts, que ofereixen als més joves la possibilitat de fer

esbarjo en zones segures i controlades sense que la seva activitat esportiva o

lúdica pugui col·lidir amb la d‟altres usuaris d‟espais públics, ha mostrat durant el

seu temps de funcionament que la seva potencialitat ha fet apujar les millors

expectatives inicials.



64

Campanyes

Els mencionats elements educatius conscienciadors es reforcen des del

Departament de Guàrdia Urbana incidint amb campanyes informatives i

sancionadores cícliques sobre les conductes contràries al bon ús dels espais

públics o que perjudiquen la convivència: propietaris de gossos que embruten o

posen en perill la resta d‟usuaris, grups que causen danys a les instal·lacions

municipals, mal ús de contenidors i papereres, festes en domicilis i consum

d‟alcohol a la via pública, entre d‟altres. En aquest sentit destaca la pujada d‟un

39,6 %, respecte del 2009, de les denúncies relacionades amb les ordenances

cíviques municipals, causada en gran part per la campanya continuada de civisme

que es va dur a terme al llarg de l‟any 2010.

Proposta

Després de l‟anàlisi de la situació es van comentar breument algunes propostes

d‟actuació, descartant dues actuacions per considerar que una ja estava

suficientment tractada en la gestió ordinària i l‟altra perquè seria prematur

engegar-la en l‟inici del Pla, però que podria ser incorporada més endavant segons

la seva evolució. Es va acordar finalment proposar tres tipus d‟actuació que

s‟ajustaven plenament als objectius i finalitats del present Pla com a oportunitats

de millora, i que es relacionen resumidament a continuació:


PROGRAMA 2C Civisme


Normatiu 2-c-1 Actualització de l‟Ordenança Municipal de Civisme.

Prevenció 2-c-2 Realització de campanyes preventives relacionades amb el civisme.

Informació ciutadana

2-c-3 Sessions formatives i informatives en temàtiques de civisme en instituts, escoles, AV, Comerç...



65

Hi ha determinades activitats a les ciutats que requereixen per part dels

organitzadors i actors de la seguretat l‟establiment de mesures i d‟operatius

especials per poder fer-los front amb una prevenció integral. Aquestes activitats

són en general de tipus cultural, educatiu, esportiu o institucional, actes

extraordinaris o que tenen una certa reiteració cada any, els quals comporten un

conjunt de tasques que engloben l‟abans, el durant i el després i que conjuguen

serveis de diferents tipologies: organització, informació i trànsit, seguretat i

emergències...

A continuació i als efectes merament enunciatius es relaciona una agenda

mensual dels principals actes festius que es duen a terme a Cornellà:

Gener

NIT DE REIS I CAMPAMENT ORIENTAL DEL MAG MAGINET De l'1 al 5 de gener Organitza: Ajuntament

CONCURS DE TEATRE AMATEUR De gener a març (anys senars) Organitza: Orfeó, Patronat i Ajuntament

Febrer

CARNAVAL Organitza: Comissió Carnestoltes

DIA D'ANDALUSIA 28 de febrer Organitza: entitats andaluses

PROGRAMA 3a SEGURETAT ACTES PÚBLICS I PRIVATS



66

Març

DIA DE LA DONA TREBALLADORA 8 de març

Abril

JORDIADA Mes d'abril Organitza: Comissió Jordiada

DIA INTERNACIONAL DE LA DANSA Abril-maig Organitza: Associació de dansa

Maig

CORPUS (Festa Major) Maig-juny Organitza: Ajuntament

FESTA BARRI FONTSANTA-FATJÓ Primer cap de setmana de maig Organitza: AV Fontsanta i entitats

FESTA DEL BARRI RIERA 2n cap de setmana de maig Organitza: AV Riera

CRUZ DE MAYO 1r-2n cap de setmana de maig Organitza: Blas Infante

CLOENDA JOCS ESCOLARS Finals de maig Organitza: Ajuntament

Juny

APLEC DE LA SARDANA 2a setmana de juny Organitza: entitats sardanistes

FLAMA DEL CANIGÓ 23 de juny Organitza: Amics de la Sardana

FESTA GALEGA Coincideix amb el Corpus Organitza: ACG Rosalía de Castro

SOLSTICI D'ESTIU Finals de juny Organitza: Colles de Diables

ROCIO Finals de juny Organitza: Hermandad Ntra. Sra. del Rocío

FESTA DE L'ESPORT Juny Organitza: Ajuntament

FESTA FLAMENC Juny Organitza: entitats flamenques i andaluses



67

Juliol

NITS D'ESTIU Mes de juliol Organitza: Ajuntament

FESTA DEL BARRI ALMEDA Finals de juliol (2ª setmana) Organitza: AV Almeda

Setembre

DANSAFOLK 2ª setmana de setembre Organitza: Agrupació Sardanista

FESTES DEL BARRI DE LA GAVARRA 2n cap de setmana de setembre Organitza: Coordinadora d'entitats Gavarra-Lindavista

CONCURS DE CÒMICS "CIUTAT DE CORNELLÀ" Des d'abril fins a l'11 de setembre Organitza: Ajuntament

FESTES DEL BARRI DEL PADRÓ Últim cap de setmana de setembre Organitza: entitats barri

TROBADES DE PUNTAIRES 29 de setembre Organitza: Orfeó Catalonia

Octubre

FESTA DEL BARRI SANT ILDEFONS 12 d'octubre Organitza: coordinadora entitats festes

CURSA POPULAR 12 d'octubre Organitza: Ajuntament-Cornellà Athlètic

FESTA DEL TRENET Mitjans d'octubre Organitza: Amics del Ferrocarril

CONCURS COLLES SARDANISTES 1r cap de setmana d'octubre Organitza: Amics del Ferrocarril

FESTES DEL BARRI CASC ANTIC 1ª setmana d'octubre Organitza: AV Casc Antic

MOSTRA DE CÒMICS A CORNELLÀ octubre+novembre Organitza: Ajuntament



68

Hi ha també d‟altres blocs d‟actes, alguns de cíclics, com les celebracions

populars (Sant Joan, Tots Sants, Cap d‟Any...), el Ral·li de Sitges, els partits de

futbol i d‟altres competicions esportives regulars, i d‟altres de no periòdics, com

poden ser els actes oficials o institucionals, així com les promocions comercials o

artístiques, sobre els quals s‟ha d‟actuar, si més no, amb més diligència, donada la

seva naturalesa extraordinària.

Cal tenir en compte que, dintre dels actes esportius, hi ha determinats

esdeveniments que atrauen un gran nombre d‟esportistes, aficionats i públic en

general. A tall d‟exemple, dintre del Programa d‟esport popular es poden incloure

les següents cites:

Milla internacional Ciutat de Cornellà

Cursa popular Ciutat de Cornellà

Festa de l'Esport

Marathonman 365

Torneig Pre-Mini i Trobada d'Escoles Basket Almeda

Novembre

FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSOS Finals de novembre (anys parells)

DIADA CASTELLERA 1r diumenge de novembre Organitza: Castellers de Cornellà

Desembre

CONCERTS DE NADAL Per Nadal a l'Auditori

FIRA INFANTIL DE NADAL 2ª quinzena de desembre Organitza: Ajuntament-PRECSA

CERTAMEN DE TUNES 1r cap de setmana de desembre Organitza: Societat Coral La Unió


http://www.lamilladecornella.cat/

http://www.cebllob.com/cebllob06/seccion.aspx?IdSeccion=23

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/D�ptic%20Festa%20Esport.pdf

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/2011/maraton.pdf


69

Festa de la Bicicleta

Bicicletada Popular per la llera del riu Llobregat

Caminada Almeda Montserrat

Campionat de Boxa Femení

Cursa Can Mercader

Festa de l'Esport DIBA

Portes Obertes Parc Ciclista Llobregat

Cursa Copa Catalana de Ciclocros

Jocs del Món: Vine a jugar!


http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/FESTA%20DE%20LA%20BICICLETA%20WEB.pdf

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/Caminada_Almeda_Montserrat.pdf

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/Boxa_femeni.jpg

http://www.canmercader.com/CURSA.php

http://www.diba.es/festaesport/

http://nou.cornellaweb.com/files/contenidos/Esport/Esport%20popular/Cartell%20Portes%20Obertes.pdf

http://nou.cornellaweb.com/ca/noticia.asp?idioma=ca&tema=1750&pag=1&id=1565&bus=


70

DIAGNOSI

A la reunió mantinguda el passat 22 d‟octubre de 2010, amb representació dels

departaments de Cultura, Esports, Ordenances Cíviques, Polítiques de Família i

Guàrdia Urbana, es va incidir com a punt fort en l‟alt grau de coordinació que

s‟aplica en cada esdeveniment, donat que les reunions de coordinació i

d‟avaluació són presents a tots el actes de certa entitat i que també els de menor

entitat s‟inclouen al circuit d‟informació i gestió interdepartamental per agilitzar i

assegurar el seu correcte funcionament.

Quan parlem dels actes que congreguen gran nombre d‟assistents, també

anomenats multitudinaris, és necessària, a més, una acurada planificació prèvia

per poder distribuir els serveis humans i materials d‟una manera eficient. Cal

estudiar i executar amb dies d‟antelació els recorreguts, els acotaments i la

senyalització per poder mantenir les zones segures, dissenyant i organitzant les

tasques i la ubicació del personal i un llarg etcètera, igual que també és important

a posteriori tenir la previsió de recollida de material, la reassignació de funcions i la

reordenació del trànsit i dels serveis per a la tornada a la normalitat sense

incidències ni perills afegits.

Per aquests motius es van valorar com a oportunitats de millora els protocols

d‟adaptació de la normativa municipal al nou marc regulador d‟espectacles públics

i activitats recreatives, els plecs de condicions tècniques de la realització dels

esdeveniments (horaris, aforaments,...), la responsabilitat dels organitzadors en

matèria de seguretat, el reforç dels mecanismes de coordinació i d‟intervenció

conjunta dels serveis de policia, emergències i serveis municipals davant les

incidències que es puguin produir durant la celebració d‟aquests actes

multitudinaris, i la col·laboració amb els organitzadors en el disseny de mesures i

plans d‟autoprotecció específics.

Amb aquests objectius, els de reforç de la seguretat en la multitud d‟accions i

d‟intervencions que es donen en els grans esdeveniments, així com també en els



71

de menor envergadura, es van comentar breument algunes propostes d‟actuació,

aprovant per consens la proposició de les dues debatudes, que són les que es

relacionen breument a continuació:

EIX ESTRATÈGIC (3) LA CIUTAT

PROGRAMA 3A Seguretat Actes Públics i Privats



3-a-1 Protocol de seguretat d’actes públics i privats en via pública amb les premisses que es relacionen a continuació:

Poder integrar el procés des del seu inici (OAC)

Adequació i utilització de tots els departaments implicats del programa de consulta d‟actes en via pública, amb possibilitat de poder integrar un Sistema Geogràfic d‟Informació (SIG) per fer més pràctica i visible la seva aportació.

Integrar tant els petits com els grans esdeveniments (ocupacions de via pública, macroconcerts, focs artificials...), amb una especial referència als partits i els concerts que es duguin a terme a les instal·lacions del RCDE per la seva potencial afectació a la seguretat i mobilitat de les persones.

Assolir un sistema fàcil (únic tràmit, documents a aportar, comoditat a l‟hora de disposar de models de documents com el Pla de Seguretat en festes de barris...) a la vegada que segur.

Poder diferenciar i incloure els actes en via pública i en instal·lacions públiques (actes educatius, culturals, esportius...).

Informació ciutadana

3-a-2 Consultar el programa d’oci responsable acordat al Pla General de Seguretat de Catalunya (2008-2010) per si es veu adient afegir-nos-hi o adoptar alguna de les accions proposades.



72

La urbanització i les activitats que es generen en una societat industrialitzada

poden provocar una sèrie d‟efectes negatius col·laterals al progrés i el benestar, i

és aquí on les administracions públiques poden generar corrents reguladores,

controladores i/o correctores, fent d‟autèntic contrapès perquè la millora en la

seguretat i qualitat de vida dels seus ciutadans sigui una fita diària a aconseguir.

En aquest sentit, com ja es va mencionar a la diagnosi general, el medi urbà és un

lloc idoni per al desenvolupament social, però pot produir situacions adverses de

marginalitat, exclusió i inseguretat, per això s‟han de fer polítiques anticipatives al

conflicte des de tots els possibles vessants.

DIAGNOSI


departaments d‟Acció Territorial, Activitats i Guàrdia Urbana, es va catalogar com

a punt fort el nivell de traspàs diari d‟informació, especialment sobre les activitats i

obres que poden generar cert perill o risc als ciutadans o treballadors; també les

inspeccions conjuntes que es duen a terme sobre determinades activitats que

infringeixen la normativa o generen molèsties o inseguretat, i la transversalitat amb

què es treballa en aquests àmbits d‟actuació.

Amb aquestes premisses es va establir, com a oportunitat de millora i objectiu

estratègic sobre el qual incidir per al reforç de la seguretat en les obres i

urbanitzacions que es duen a terme a la ciutat i en les seves activitats comercials i

industrials, que d‟altra banda són un motor econòmic que s‟ha de saber preservar,

apujar l‟articulació de la xarxa multidisciplinar per treballar d‟acord a la legislació

aplicable perseguint el bé comú i el màxim benestar dels ciutadans d‟una forma

cohesionada, augmentant a la vegada i dintre de les possibilitats de funcionament

la relació interdepartamental, la coordinació, la col·laboració i la formació del

personal en els aspectes tècnics relacionats amb aquest àmbit de la seguretat.

PROGRAMA 3b SEGURETAT URBANÍSTICA I D’ACTIVITATS



73

Cal mantenir alhora l‟estreta col·laboració amb els titulars dels establiments d‟oci

per minimitzar els efectes que generen aquestes activitats sobre l‟entorn del seu

negoci, les campanyes per conscienciar els usuaris d‟aquests locals sobre la

necessitat de ser respectuosos amb els veïns, i l‟aplicació de les normatives que

regulen les mesures de seguretat a l‟interior i exterior d‟aquests establiments.

Posteriorment es van comentar algunes propostes d‟actuació, descartant-ne en

principi una, perquè s‟abordarà al Programa d‟Espai Públic, una altra donat que el

seu funcionament actual ja es va trobar força acceptable, i d‟altres dues en trobar

que es tractava de temàtiques que ja venien donades per llei i sobre les quals

tindríem poc marge de maniobra, per la qual cosa es va aprovar la proposta de les

que s‟enuncien resumidament a continuació en haver-les trobat acordants amb els

objectius i finalitats del Pla:


PROGRAMA 3B Seguretat Urbanística i d’Activitats


Prevenció 3-b-1 Base de dades sobre locals i establiments amb incidències, inspeccions, mesures de risc de l‟activitat o instal·lació, etc. que pugui ser consultada pels usuaris que es determinin per a una millor seguretat i coordinació en les actuacions.

3-b-2 Plans anuals d‟inspeccions conjuntes.


3-b-3 Protocol Actuació en Situacions Risc o Perill en Obres i Activitats, el qual inclouria un apartat amb les intervencions en accidents laborals segons la seva gravetat.

3-b-4 Protocol actuació sobreocupacions habitatges i utilitzacions indegudes locals.

Formació 3-b-5 Formació coordinada en temàtiques urbanístiques i d‟activitats (sonometries, prevenció incendis, seguretat i riscos laborals, llicències activitats i permisos obres, etc.)



74

La salut en tots els seus aspectes és un dels valors en alça a les societats

avançades. Una vegada cobertes les necessitats primàries, sorgeixen un seguit

d‟aspiracions diferents per a cada ciutadà, les quals es podrien resumir en

l‟augment de la seguretat i la qualitat de vida. Serà, doncs, vetllant perquè aquest

desig es converteixi en realitat com des de les administracions es pot donar

resposta a aquestes legítimes demandes.

Tanmateix, les administracions públiques han de vetllar permanentment sobre

determinades situacions que es poden manifestar a les seves demarcacions

territorials, amb especial sensibilització per minimitzar, dintre de les activitats

quotidianes que es donen a la ciutat, l‟impacte ambiental dels sorolls, els fums, les

olors i altres situacions susceptibles de generar molèsties i conflictes veïnals,

aspectes que històricament poden haver estar considerats secundaris i que avui

en dia adquireixen notorietat per la seva potencial incidència en una societat

globalitzada: contaminació ambiental (abocaments, pol·lució atmosfèrica i

acústica...), consum (control en l'activitat de subministrament i venda, denúncies

de consumidors...), pandèmies i controls sanitaris, noves malalties i formes de

transmissió, etc.

DIAGNOSI

Un dels objectius genèrics de les administracions pel que fa al medi ambient és el

de posar en marxa totes les accions contemplades als plans d'acció ambiental de

forma coordinada, per tal d‟aconseguir una millora substancial en les pràctiques i

els hàbits de la ciutadania, donat que qualsevol intervenció en el medi o la

modificació de les conductes necessita la complicitat activa de tots els agents.

Seguint aquesta línia de treball, Cornellà va redactar l‟any 2001 l‟auditoria

ambiental municipal, emmarcada en el programa del Servei de Medi Ambient de la

PROGRAMA 3c SEGURETAT SANITÀRIA I MEDIAMBIENTAL



75

Diputació de Barcelona, la qual va incloure les accions que calia prendre per

aconseguir complir l‟Agenda 21 Local, així com un pla de seguiment amb

l‟aplicació d‟un sistema d‟indicadors de sostenibilitat de la Xarxa de Ciutats i

Pobles cap a la Sostenibilitat. Per unanimitat es va aprovar el Pla d'Acció

Ambiental, el 2002, amb una estructura de nou línies estratègiques, vint-i-un

programes d‟actuació i setanta-set accions detallades, el qual va ser revisat el

2007, amb vuit línies estratègiques, divuit programes d'actuació i setanta-una

accions. Aquestes vuit línies estratègiques són:

Optimitzar la gestió ambiental municipal.

Per un Cornellà amb menys cotxes i una major accessibilitat.

Millorar la qualitat de l‟aire i reduir la contaminació acústica de la ciutat.

Potenciar l‟eficiència energètica i l‟ús d‟energies renovables.

Millorar la gestió de l‟aigua a la ciutat.

Reduir, reutilitzar i reciclar els residus municipals.

Impulsar una revitalització urbana sostenible.

Informació, educació i participació ciutadana.

En el camp de la salut pública, el principal objectiu és el de vetllar per la salut de

les persones, amb activitats de promoció de la salut que facilitin l‟adopció

d‟actituds i conductes sense risc per a la salut i de protecció d‟aquesta que facin

del lloc on viuen un entorn saludable, mantenint una especial vigilància davant els

agents físics, químics i biològics presents al medi amb uns eixos principals

d‟actuació i unes determinades activitats:

Eixos d’actuació

1. Vigilància i control sanitari d‟establiments alimentaris i dels seus

manipuladors per garantir la innocuïtat i salubritat dels productes.

2. Vigilància i control de les zoonosis.

3. Millora de les condicions higièniques i de salubritat dels llocs públics.



76

Activitats

1. Anàlisis d‟aigües de les piscines públiques.

2. Cens de les torres de refrigeració i condensadors evaporatius, amb

inspeccions conjuntes amb el Departament de Salut de la Generalitat.

3. Control dels menjadors col·lectius i anàlisis de mostres.

4. Inspeccions als establiments alimentaris i centres de tatuatge i pírcing.

5. Inspeccions derivades de denúncies de fets relacionats amb la manca

d‟higiene i salubritat, tant a les propietats públiques com privades.

6. Programa de Control de Plagues (desratització, desinfecció i desinsectació)

en espais i equipaments públics.

7. Campanya de tinença responsable d‟animals de companyia.

8. Control de mosquits a la ciutat des del servei de Control de Mosquits del

Consell Comarcal del Baix Llobregat.


departaments de Salut Pública, Medi Ambient, Activitats, Guàrdia Urbana i la

Policia de la Generalitat-Mossos d‟Esquadra, com a punt fort no es van trobar

divergències o fallides notòries en aspectes de salut pública o mediambientals en

relació a l‟entorn en què ens trobem, però, tal com es menciona a la introducció,

l‟evolució dels avenços socials i la globalització incorporen determinats

components que encaixarien en el concepte “societat del risc”, sobre els quals s‟ha

de parar una especial atenció per aconseguir apropar-nos a l‟objectiu d‟una

prevenció integral i duradora.

Amb aquestes finalitats i com a oportunitats de millora es van comentar algunes

propostes d‟actuació, descartant-ne una perquè no gaudiria de la transversalitat

que projecta el Pla, una altra per ser molt concreta i estar suficientment

desenvolupada a la gestió ordinària, una altra perquè seria prematur engegar-la en

l‟inici del Pla i tres més per no adaptar-se als objectius genèrics del Pla, aprovant

finalment proposar les que a continuació s‟exposen breument:



77


PROGRAMA 3C Seguretat Sanitària i Mediambiental


Prevenció 3-c-1 Campanyes preventives anuals (control fums, sorolls, etc.).


3-c-2 Protocol de vigilància alimentària.

3-c-3 Protocol d‟actuació davant d‟un brot de legionel·la.

3-c-4 Protocol d‟actuació davant la detecció d’abocaments il·legals.



78

RESUM D’ACTUACIONS

EIX PROGRAMA ACTUACIÓ

1.- LA PERSONA

TOTAL: (23)

1-a Seguretat Ciutadana

1-a-1 Establiment d‟operatius i campanyes preventives conjuntes 1-a-2 Establiment de la Mesa de Coordinació Operativa 1-a-3 Comunicació diària d‟incidències entre cossos competencials 1-a-4 Coordinació de serveis en temps real 1-a-5 SIG dels fets il·lícits que creen sensació d‟inseguretat 1-a-6 Tramesa d‟informació interdepartamental (Esports, Educació...) 1-a-7 Tallers de seguretat i prevenció 1-a-8 Bústia de queixes i suggeriments a les OAC dels cossos competencials 1-a-9 Prova pilot de recepció denúncies en impresos (tríptics) als mercadets 1-a-10 Formació compartida interpolicial en temàtiques d‟interès

1-b Seguretat Viària

1-b-1 Actualització de la OM de circulació 1-b-2 Protocol de senyalització viària al terme municipal 1-b-3 Full de ruta per l‟establiment dels camins escolars 1-b-4 Pla de campanyes preventives anuals 1-b-5 Pla de circulació alternativa per accidents greus a les vies B-20 / A-2 1-b-6 Seguiment i informació d‟actuacions del Pla Local de Seguretat Viària 1-b-7 Pla formació anual de temàtiques relacionades trànsit i la seguretat viària

1-c Emergències i Protecció Civil

1-c-1 Actualització del Pla Bàsic d‟Emergència Municipal 1-c-2 Plans Específics (risc químic, aiguats, metro, FFCC...) 1-c-3 Estudi accessibilitat vehicles emergències als barris 1-c-4 Campanyes anuals informatives 1-c-5 Interfase amb Plans Especials empreses risc i Autoprotecció Activitats 1-c-6 Creació agrupació voluntaris Protecció Civil

2.- ELS SERVEIS TOTAL: (11)

2-a Grups de Risc

2-a-1 Protocol detecció drogadiccions i coordinació circuït actuació 2-a-2 Programa commutació sanció menors droga, alcohol, grafits 2-a-3 Protocol d‟Intervencions amb Grups de Risc 2-a-4 Protocol Grafits 2-a-5 Sessions informatives en temàtiques de risc social 2-a-6 Circuit integrat d‟atenció a la jove embarassada i a la maternitat jove 2-a-7 Formació coordinada en temàtiques socials

2-b Espai Públic 2-b-1 Protocol Unificat d‟Intervenció en Incidències a la Via Pública

2-c Civisme

2-c-1 Actualització de la Ordenança Municipal de Civisme 2-c-2 Campanyes preventives relacionades amb el civisme 2-c-3 Sessions formatives i informatives en temàtiques de civisme

3.- LA CIUTAT TOTAL: (11)

3-a Seguretat Actes Públics i Privats

3-a-1 Creació d‟un protocol de seguretat d‟actes públics i privats en via pública 3-a-2 Consultar el programa d‟oci responsable acordat al PGSC (2008-2010)

3-b Seguretat Urbanística i Activitats

3-b-1 Base de dades establiments amb històric administratiu i mesures de risc 3-b-2 Plans anuals d‟inspeccions informatives conjuntes 3-b-3 Protocol actuació en situacions risc o perill en obres i activitats 3-b-4 Protocol actuació sobreocupació vivendes i utilització indeguda locals 3-b-5 Formació coordinada en temàtiques urbanístiques i d‟activitats

3-c Seguretat Sanitària i Mediambiental

3-b-1 Campanyes preventives anuals (fums, sorolls, etc.) 3-c-2 Protocol de vigilància alimentària 3-c-3 Protocol d‟actuació davant d‟un brot de Legionel·la 3-c-4 Protocol d‟actuació davant la detecció d‟abocaments il·legals



79

Annexes



80

Atès el que estableix l’article 31 de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, tots els municipis de Catalunya, a través de les respectives Juntes Locals de Seguretat, han d’elaborar i aprovar un Pla general de seguretat local i els programes específics que corresponguin, on s’ha d’analitzar la situació de la seguretat; definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles; i especificar les accions que s’han d’emprendre, amb el calendari d’aplicació, els mètodes de seguiment i

avaluació i el període de vigència.

Atès que la aprovació i implantació del Pla de Seguretat Local, com instrument de planificació de la seguretat pública al municipi, ha de permetre la identificació de les demandes de la ciutadania i les necessitats davant dels riscos, i ha de definir els objectius i recursos idonis per tal de satisfer-les, constituint un model permanent de coneixement de l’estat de la seguretat i adaptació continua als canvis.

Atès que aquest mateix concepte global de seguretat pública, suposa que en l’elaboració i posterior execució del Pla de Seguretat Local hauran de participar totes les Administracions, Cossos policials, Serveis de seguretat, Serveis municipals i Entitats, públiques i privades, amb responsabilitats i funcions en matèria de seguretat.

Atès que d’acord amb el que estableix l’article 9 de la mateixa Llei, la presidència de la Junta Local de Seguretat correspon a l’Alcalde del municipi, el qual, en conseqüència, és també el responsable d’impulsar l’elaboració del Pla de Seguretat Local.

Atesa la aprovació per unanimitat de la proposta d’elaboració del Pla de Seguretat Local a la passada Junta Local de Seguretat de 24 de Març de 2010, en la qual s’establia una composició mínima de la Comissió d’elaboració del Pla.

Atès que en conformitat amb el que disposa l’article 94 del Reglament Orgànic Municipal, mitjançant Decret de l’Alcaldia es poden constituir amb fins específics Comissions Tècniques de caràcter consultiu, que sense la condició de Comissions Informatives, constitueixin instruments de treball de caràcter mixt, integrats per membres de la Corporació amb responsabilitats en les matèries que constitueixin el seu objecte, i per personal al servei de l’Ajuntament i, fins i tot,

aliè a aquest.

D’acord amb el que estableix l’art. 4 .4 de la llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema se seguretat pública de Catalunya, respecte a les facultats dels alcaldes en matèria de seguretat dins l’àmbit de llurs competències.

Annex 1 – Decret Comissió elaboració Pla



81

En l’ús de les atribucions que tinc conferides per l’esmentada llei 4/2003, en concordança amb el que disposa l’article 94 del Reglament Orgànic Municipal i restant normativa de règim local,

HE RESOLT

PRIMER.- Crear la Comissió del Pla de Seguretat Local de Cornellà de Llobregat, com Comissió tècnica encarregada d’elaborar, tant el Pla de Seguretat Local del municipi, com els programes específics que s’escaiguin, establint-ne llurs funcions, d’acord amb la l’estructura següent:

1. Presidència

La Presidència del Pla de Seguretat Local de Cornellà de Llobregat correspondrà a la Regidora delegada d’Administració Pública i Interior, la qual serà responsable de:

Convocar i fixar l’ordre del dia de la Comissió del Pla de Seguretat local.

Validar en primera instància els continguts del Pla.

Supervisar el desenvolupament del Pla de Seguretat Local.

2. Direcció

La Direcció del Pla de seguretat correspondrà de forma compartida al cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i al cap de la Guàrdia Urbana, els quals seran responsables de supervisar el procés d’elaboració i execució, d’acord amb les directrius fixades per la Junta Local i, en particular:

Donar compta a la Junta Local de Seguretat, Consell de Seguretat i Prevenció i a la resta d’òrgans superiors policials sobre l’estat d’execució del Pla.

Presentar a la Junta Local propostes per a l’impuls i millora del Pla.

Vetllar pel compliment dels acords de la Junta Local relatius al Pla.

Coordinar la participació de la Junta Local de Seguretat de Cornellà en l’elaboració de plans de seguretat supramunicipals.

Informar al Departament d’Interior sobre l’estat de la seguretat pública a Cornellà i sobre l’execució del Pla de seguretat local.

Mantenir una interlocució permanent amb el Departament d’Interior (Direcció General de Seguretat Ciutadana) i traslladar a la Junta Local les directrius establertes per aquest.

Traslladar les directrius de la Junta Local i del Departament d’Interior als cossos i serveis responsables de les accions integrades al Pla.

Qualsevol altre funció que li atribueixi o delegui la Junta Local.

3. Coordinació

La Coordinació del Pla de seguretat correspondrà de forma compartida als sots-caps de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i al de la Guàrdia Urbana, o persona en la que deleguin els caps d’aquests cossos (Directors del Pla), els quals seran responsables d’articular i dinamitzar el projecte d’elaboració



82

del Pla. Així mateix, s’encarregaran de contactar periòdicament amb els responsables de cada programa específic per tal de dur a terme els corresponents intercanvis d’informació sobre l’execució del Pla.

Correspon als coordinadors del Pla:

Proposar el guió inicial i les directrius bàsiques per a la redacció del Pla.

Programar les sessions de treball i els calendaris i vetllar perquè el procés es desenvolupi d’acord amb les previsions fetes.

Vetllar perquè els plans elaborats pels diferents grups de treball s’ajustin a les directrius fixades i, sobre tot, perquè s’articulin com un cos normatiu únic, homogeni i coherent (no una simple suma o juxtaposició d’elements).

Donar compte dels treballs realitzats als directors del Pla.

Organitzar i fer el seguiment del projecte i el redactat del document final.

Realitzar el seguiment i avaluació dels objectius i accions del Pla.

Elaborar els informes trimestrals i anuals sobre l’estat de la seguretat pública i l’execució del Pla.

Elaborar propostes per a l’impuls, gestió i millora del Pla de seguretat.

Donar suport a la Junta Local, al Consell de Seguretat i Prevenció i als directors del Pla en el desenvolupament de les seves funcions.

Assessorar i donar suport als membres de la Comissió del Pla.

Proposar la convocatòria i ordre del dia de la Comissió del Pla.

Donar suport en la coordinació i gestió de projectes als diferents cossos i serveis responsables de les accions integrades al Pla de seguretat local.

Qualsevol altra funció que li delegui la Junta Local o els directors del Pla.

4. Comissió del Pla

La Comissió del Pla estarà integrada per:

President/a

La Regidora delegada d’Administració Pública i Interior.

Vocals

El Cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i al Cap de la Guàrdia Urbana, en la seva condició de directors del Pla. El Sotsdirector de Coordinació de Policies Locals de la Generalitat de Catalunya. El Comissari Cap del Cos Nacional de Policia. El Cap del parc de bombers.

Un/a representant del Departament d’ordenances i activitats. El Sots-cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i el de la Guàrdia Urbana, en la seva condició de Coordinadors del Pla.

Secretari/a

La Secretaria general de l’Ajuntament o funcionari en el qual delegui, en qualitat de Secretari/ària.



83

Aquesta Comissió es reunirà de manera periòdica per analitzar el desenvolupament del projecte i l’execució del Pla i concretar les directrius a seguir.

La Comissió podrà demanar la presència i l’assessorament de tècnics i personal de suport quan les qüestions a tractar així ho demanin. Aquests convidats participaran amb veu però sense vot.

SEGON.- Elevar aquest Decret a la Junta Local de Seguretat perquè, a la primera sessió que aquesta celebri, ratifiqui la designació dels Directors i Coordinadors del Pla de Seguretat Local, d’acord amb les atribucions que se li van conferir en el document de proposta d’elaboració del Pla de Seguretat Local a la passada Junta Local de Seguretat de 24 de Març de 2010.

TERCER.- Notificar el present decret a les persones interessades.



84

PREÀMBUL

La Constitució Espanyola ha consagrat definitivament els Principis Fonamentals que han d'inspirar l'actuació de tots els Poders Públics, en particular pel que fa al dret de tots els ciutadans de participar en els assumptes públics reconegut en el seu article 23, i a les obligacions dels Poders Públics de promoure les condicions per a què s'integrin, siguin reals i efectius, removent per això tots els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud i facilitant la

participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Aquests Principis consagrats constitucionalment han sigut reconeguts posteriorment per la legislació reguladora del Règim Local, per una banda en els articles 24 i 69 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, en relació amb l'àmbit estatal, i per altra, en els articles 61 i següents del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, en relació amb l'àmbit autonòmic que, per a fer efectiva aquesta participació ciutadana en la gestió dels assumptes municipals, instrumenten dos mecanismes fonamentals, bé la creació d'òrgans territorials de gestió desconcentrada per a facilitar la participació ciutadana en tots els temes d'actuació municipal referits a un àmbit territorial de la ciutat específic, bé la creació d'òrgans de participació sectorial, per a facilitar la participació en un àmbit concret d'aquesta.

En aquesta línea, amb l’entrada en vigor de la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’Ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, es va iniciar el desenvolupament d’un nou model de seguretat pública en l’àmbit local, on es subratllen el caràcter global del sistema i la participació ciutadana, com un instrument fonamental per optimitzar el coneixement de les necessitats, percepcions i demandes de la població, i millorar l’eficàcia amb que es respon a les mateixes.

La seguretat, doncs, es concep com un servei públic que integra múltiples àmbits d’actuació (policia, protecció civil, via pública, sanitat, assistència social, medi ambient, civisme, etc.) i que s’ha d’organitzar en funció dels requeriments dels seus destinataris, els ciutadans.

Per tant, la participació ciutadana en el sistema de seguretat local no és una

concessió testimonial sinó una necessitat, i implica l’establiment de diversos canals de comunicació, col·laboració i coordinació entre la ciutadania i els cossos, serveis i òrgans responsables de la seguretat pública.

Entre aquests canals, destaquen de manera particular dos:

- La Junta Local de Seguretat, com a òrgan responsable de la direcció i coordinació del sistema de seguretat local, a la que podran ser convocats persones o entitats representats de la ciutadania, quan així ho aconselli la

Annex 2 – Reglament Consell Municipal de Seguretat i Prevenció



85

naturalesa dels assumptes a tractar i, com a mínim una vegada a l’any, per analitzar l’estat de la seguretat pública al municipi.

- El Pla Local de Seguretat, com a eina de diagnosi i planificació d’actuacions en els diferents àmbits de la seguretat pública, en l’elaboració, seguiment i avaluació del qual també hauran de participar representants de la ciutadania.

Concretament, l’article 9 de la Llei 4/03 assenyala que poden ésser convidats a participar en la Junta Local de Seguretat, amb veu però sense vot, les associacions i les entitats veïnals i ciutadanes del municipi, en el cas que puguin ser afectades pels assumptes a tractar i que una de les sessions anuals de la Junta ha d’ésser plenària i han de ser convidades les persones i entitats abans esmentades, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de la seguretat al municipi.

En la mateixa línia, l’article 2.g) del Decret 151/1998, de regulació de les juntes locals de seguretat, defineix com una de les seves funcions principals estudiar i aprovar els informes o propostes sobre la seguretat pública al municipi que formulin les organitzacions ciutadanes d’àmbit municipal.

A la vegada i pel que a la participació ciutadana es refereix, l’article 32 de la Llei 4/03 estableix també el següent:

1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les entitats que tenen representació a les juntes locals.

2. Els òrgans competents per a l’aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col·lectius que en resultin afectats.

Finalment, en relació al dret d’informació dels ciutadans, l’article 33 de la referida llei indica:

1. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les situacions d'especial risc per a la seguretat pública que afectin llur comunitat, i de les mesures preventives adequades per afrontar-les.

2. Els ciutadans tenen dret a ésser informats de les mesures previstes en els plans de seguretat que puguin afectar llurs drets i interessos i el normal desenvolupament de la convivència ciutadana.

3. Els òrgans competents per aprovar els plans i les mesures corresponents per afrontar situacions d'especial risc han d'establir els mitjans adequats per a la difusió pública de les informacions a què fan referència els apartats 1 i 2.

Arribats a aquest punt, doncs, s’obre la possibilitat i la necessitat d’atorgar una nova dimensió als organismes de participació ciutadana en l’àmbit de la seguretat pública, entre ells el Consell sectorial de participació en matèria de Seguretat i Prevenció que, en aquest nou context, ha d’esdevenir eina d’intervenció permanent i activa de la ciutadania en el sistema de seguretat, establint un diàleg constant amb la Junta Local de Seguretat i efectuant un seguiment continu dels plans de seguretat municipals.



86

TÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Constitució i naturalesa jurídica

El Consell de Seguretat i Prevenció de Cornellà de Llobregat és un òrgan permanent de participació sectorial de caràcter consultiu, creat en conformitat amb el que disposen els articles 61 i següents del Text Refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, amb l'objecte de facilitar la participació ciutadana en els assumptes municipals relacionats amb l’anàlisi, planificació i execució del sistema local de seguretat

pública. Article 2. Objecte i abast de la participació ciutadana.

El Consell de Seguretat i Prevenció té per objecte fer efectiva la participació ciutadana en el sistema de seguretat pública i en el Consell de Seguretat i Prevenció, la qual cosa significa:

a) Informació. Els cossos, serveis i òrgans amb competències en matèria de seguretat pública hauran de proporcionar als ciutadans la informació adequada sobre l’estat de la seguretat i les actuacions que desenvolupin en els diferents àmbits.

El contingut de la informació estarà condicionat per les reserves que siguin necessàries a l’objecte de garantir l’eficàcia de les actuacions i la protecció de les dades confidencials.

b) Consulta. Els responsables de la seguretat pública a Cornellà de Llobregat consultaran als representants de la ciutadania en l’elaboració i execució dels plans de seguretat local, a l’objecte de conèixer les seves necessitats, percepcions i demandes.

c) Proposta. Els representants de la ciutadania presentaran les propostes que considerin adients per a la millora de l’estat de seguretat pública i dels serveis que s’efectuen en aquest àmbit.

d) Acció. Els ciutadans hauran de participar de manera activa en l’execució de les accions planificades per millorar la seguretat pública, especialment quan aquestes tinguin un caràcter preventiu, formatiu o informatiu.

Article 3. Principis generals

El Consell de Seguretat i Prevenció de Cornellà de Llobregat s’inspirarà en els principis següents:

a) Millora de la seguretat pública i prevenció de riscos.

b) Adequació del servei públic de seguretat a la demanda social i proximitat als ciutadans.



87

c) Eficàcia de l’acció pública.

d) Planificació i avaluació de les actuacions.

e) Proporcionalitat en la intervenció pública.

f) Corresponsabilitat de cossos, serveis, organismes i ciutadans.

g) Comunicació, coordinació i col·laboració recíproca.

h) Implicació i participació activa.

i) Iniciativa.

j) Transparència i informació al ciutadà.

Article 4. Funcions i atribucions

El Consell de Seguretat i Prevenció de Cornellà de Llobregat desenvoluparà les funcions següents:

a) Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública al municipi.

b) Participar en l’elaboració, seguiment i avaluació dels plans de seguretat local, com a representació col·legiada de la ciutadania.

c) Constituir-se, en representació de la ciutadania, com a part de la Junta Local de Seguretat, per a la celebració de la sessió plenària anual prescrita en la Llei 4/2003, amb la finalitat de conèixer el pla de seguretat local i debatre la situació general de la seguretat al municipi.

A aquests efectes designarà una Comissió delegada del Consell per participar a la Junta Local de Seguretat, composada per un mínim de tres i un màxim de cinc membres, que també podrà representar al Consell en la Junta Local quan aquesta ho requereixi amb motiu de la particular afectació que puguin tenir per als ciutadans els assumptes a tractar.

d) Elaborar propostes d’actuació en matèria de seguretat pública i elevar-les a la Junta Local de Seguretat.

e) Elaborar programes i procediments per a una eficaç comunicació, coordinació i col·laboració entre els cossos, serveis i òrgans amb competències en matèria de seguretat pública i la ciutadania.

f) Promoure i participar en l’elaboració i execució d’accions preventives, formatives i informatives en matèria de seguretat pública.

g) Fomentar la implicació i participació en el sistema de seguretat local de la

resta de ciutadans pertanyents al col·lectius que representen els membres del Consell.

h) Qualsevol altra funció que li atribueixi el Ple de l’Ajuntament o la Junta Local de Seguretat.



88

TÍTOL II

ORGANITZACIÓ

Article 5. Òrgans de govern

El govern i administració del Consell de Seguretat i Prevenció s’exercirà pels òrgans següents:

- El Ple

- El President/a

- La Comissió Permanent

Aquests òrgans estaran assistits i complementats pel Secretari/a, com a òrgan unipersonal d’assessorament i gestió.

Tots els òrgans del Consell, a excepció del Secretari/a s’hauran de renovar forçosament amb ocasió de la renovació dels membres de la Corporació municipal. Article 6. El Ple

El Ple del Consell és l’òrgan col·legiat que ostenta la condició de màxim òrgan de govern d’aquest, i està constituït pels membres següents: A. EL PRESIDENT/A

La presidència del Consell correspondrà a l’Alcaldia de Cornellà de Llobregat. B. EL VICEPRESIDENT/A

La Vicepresidència del Consell serà exercida pel/per la tinent/a d’Alcalde o regidor/a que tingui delegades les competències relatives a l’àrea de seguretat i prevenció.

C. ELS VOCALS

a) En representació de les Administracions i Entitats implicades en el sistema local de seguretat pública de Cornellà de Llobregat:

Grups polítics municipals

- Una persona resident a Cornellà de Llobregat proposada per cada Grup Polític Municipal, que actuarà en la seva representació.

Administració de Justícia

- Un representant de la Judicatura.

- Un representant de la fiscalia.



89

Atenció socio-sanitària

- Un representant del Consell de Salut Municipal.

- Un representant de Creu Roja.

Cossos i serveis de seguretat

- El Cap de l’ABP de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra de Cornellà de Llobregat.

- El Cap de la Guàrdia Urbana de Cornellà de Llobregat.

- El Comissari Cap del Cos Nacional de Policia de Cornellà de

Llobregat.

- El Cap del parc de Bombers de Cornellà de Llobregat.

- Un tècnic de Protecció Civil de l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

b) En representació de la ciutadania de Cornellà de Llobregat:

Oficina del Síndic de Greuges

- El Síndic de Greuges de Cornellà de Llobregat.

Centres escolars

- Un representant del Consell Escolar Municipal.

- Un representant de la Federació d’Associacions de Mares i Pares de Cornellà de Llobregat.

Activitats econòmiques

- Un representant de l’Associació de Comerciants “Cornellà, compra a casa”.

Associacions de veïns

- Un representant de la Federació d’Associacions de Veïns de Cornellà de Llobregat.

D. SECRETARIA

La Secretaria del Consell correspondrà al Tècnic/a municipal o expert designat pel President.

Els membres del Ple del Consell seran nomenats per Decret d’Alcaldia, a proposta de cadascuna de les Administracions, entitats o Grups polítics municipals representats en aquest.



90

Article 7. Atribucions del Ple

Amb caràcter general correspondrà al Ple l’exercici de les funcions assenyalades a l’article 4 d’aquest Reglament, desenvolupant els debats i adoptant els acords que siguin necessaris.

Corresponen també al Ple del Consell les atribucions següents:

a. Establir les seves pròpies normes de funcionament intern, dins del marc d’aquest Reglament i de la legislació vigent.

b. Aprovar el programes d’actuació del Consell.

c. Designar els membres de la Comissió Permanent.

d. Aprovar la creació, composició, objecte, competències i durada de les Comissions de Treball.

e. Exercir el dret a la iniciativa davant l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat, formulant propostes dirigides a l'adopció de mesures municipals en matèria de seguretat pública, una vegada estudiades i dictaminades per la Comissió Permanent del Consell.

f. Emetre informes previs, a iniciativa pròpia o de l'Ajuntament, en relació amb la seguretat pública, dins de l’àmbit de les competències municipals en aquesta matèria.

g. Qualsevol altra competència necessària per a la consecució de les seves finalitats i pròpies de la seva naturalesa jurídica, que no hagi sigut atribuïda als altres òrgans del Consell.

Article 8. Responsabilitats dels membres dels Consell

Els membres del Consell de Seguretat i Prevenció tindran les responsabilitats següents:

a. Assistir a les reunions dels diferents òrgans del Consell dels que siguin membres o a les que hagin estat convocats per la Presidència.

b. Participar activament en les funcions pròpies del Consell assenyalades a l’article 4 del Reglament i dels seus diferents òrgans.

c. Donar compliment als acords del Consell.

d. Assistir, quan correspongui, a les sessions de la Junta Local de Seguretat, com a membre del Ple o d’una Comissió Delegada.

e. Elaborar propostes en matèria de seguretat pública i presentar-les a la Comissió Permanent perquè plantegi el seu debat al Ple del Consell i/o a les Comissions de Treball.

f. Mantenir una comunicació continua amb la resta de ciutadans pertanyents als col·lectius als quals representen i, en conseqüència:

- Informar-los dels assumptes tractats a les sessions del Consell.

- Conèixer les seves necessitats, percepcions i demandes, i traslladar-les als



91

òrgans del Consell.

- Recollir les seves propostes en matèria de seguretat pública.

- Fomentar i impulsar la seva participació en les accions promogudes pel Consell.

En cas d’incompliment manifest de les seves obligacions per part d’un membre del Consell –especialment del deure d’assistència a les sessions-, la Presidència podrà demanar la seva substitució a l’entitat que representi, prèvia informació al Ple. Article 9. La Presidència

Corresponen a la Presidència del Consell les atribucions següents:

a. Representar al Consell.

b. Convocar i presidir les sessions dels seus òrgans col·legiats, fixar els seus ordres del dia i dirigir i moderar les seves deliberacions.

c. Resoldre els empats amb el seu vot de qualitat.

d. Ordenar l’execució dels acords adoptats.

e. Visar les actes i els certificats dels acords.

f. Convocar i autoritzar l’assistència als diferents òrgans del Consell de persones que no siguin membres, quan el tractament d’un tema ho aconselli.

Article 10. La Vicepresidència

Corresponen a la Vicepresidència les funcions i atribucions següents:

a. Substituir al President, en qualitat de President accidental, en los casos d’absència, vacant, malaltia o qualsevol altra impossibilitat.

b. Assistir a la Presidència en l’exercici de les seves funcions.

c. Assumir la Presidència de la Comissió Permanent del Consell.

d. Qualsevol altra que la Presidència del Consell o qualsevol dels seus òrgans li delegui.

Article 11. La Comissió Permanent

Sota la presidència de la Vicepresidència del Consell, la Comissió Permanent estarà integrada per un nombre de vocals no inferior a 9 ni superior a 13, que

seran designats pel Ple del Consell entre els seus membres, amb representació necessària de tots els grups polítics municipals. Article 12. Atribucions de la Comissió Permanent

Corresponent a la Comissió Permanent les atribucions següents:

a. Planificar el calendari de sessions del Ple del Consell.



92

b. Proposar al President els temes a incloure en l’ordre del dia del Ple.

c. Preparar els temes, informes, propostes i demés documents que hauran de ser debatuts en el Ple del Consell.

d. La resta de funcions que li hagin estat atribuïdes o delegades pel Ple del Consell.

Article 13. La Secretaria

Corresponen a la Secretaria del Consell les funcions d’assessorament legal i fe pública pròpies dels secretaris dels òrgans col·legiats administratius i, en particular, les següents:

a. El·laborar la proposta de convocatòria i d’ordre del dia de les sessions dels diferents òrgans col·legiats del Consell i notificar-la als seus membres per ordre de la Presidència, així com qualsevol altra comunicació que s’hagi d’adreçar als seus membres.

b. Assistir amb veu, però sense vot, a les sessions dels òrgans col·legiats del Consell, estendre acta d’aquestes i expedir certificats dels acords adoptats.

c. Custodiar la documentació relativa al Consell.

d. Qualsevol altra funció inherent a la condició de secretari del Consell. Article 14. Les Comissions de Treball

Les Comissions de Treball són òrgans creats pel Ple del Consell amb funcions d’anàlisi, seguiment, valoració i proposta en relació als diferents àmbits i qüestions propis dels plans de seguretat pública.

Amb caràcter permanent, es podran constituir Comissions de Treball per a cadascun dels plans sectorials que integra el Pla General de Seguretat Local de Cornellà de Llobregat:

a. Seguretat Ciutadana

b. Seguretat Viària

c. Emergències i Protecció civil

d. Grups de Risc

e. Espai Públic

f. Civisme

g. Seguretat Actes Públics i Privats

h. Seguretat Urbanística i d’Activitats

i. Seguretat Sanitària i Mediambiental

j. Informació, Comunicació i Innovació També es podran constituir subcomissions vinculades a les comissions de treball, amb caràcter temporal o permanent, per al tractament de temes o problemàtiques amb una entitat pròpia diferenciada com, per exemple, la prevenció i seguretat de



93

l’oci nocturn.

Les Comissions de Treball desenvoluparan les funcions següents:

a. Analitzar i valorar la situació de la seguretat pública al municipi en l’àmbit que correspongui.

b. Participar en l’elaboració, seguiment i avaluació dels respectius plans sectorials de seguretat local.

c. Elaborar propostes d’actuació en matèria de seguretat pública.

d. Elaborar programes i procediments de comunicació, coordinació i col·laboració entre els cossos, serveis i òrgans amb competències en matèria de seguretat pública i la ciutadania.

e. Promoure l’elaboració i execució d’accions preventives, formatives i informatives.

La informació i propostes elaborades per les Comissions de Treball seran presentats al Ple per a la seva consideració.

TÍTOL III

FUNCIONAMENT

Article 15. Règim jurídic

El Consell de Seguretat i Prevenció de Cornellà de Llobregat es regirà en quant al seu funcionament per aquest Reglament.

En tot allò que no estigui previst en aquest Reglament serà d’aplicació supletòria la normativa reguladora a Catalunya dels òrgans col·legiats municipals.

Article 16. Règim de sessions dels òrgans col·legiats del Consell

Els òrgans col·legiats del Consell de Seguretat i Prevenció funcionaran en règim de sessions ordinàries i extraordinàries.

El Ple del Consell es reunirà amb caràcter ordinari una vegada cada trimestre natural de l’any.

La Comissió Permanent i les Comissions de Treball es reuniran amb caràcter ordinari amb la periodicitat i el calendari que les pròpies Comissions aprovin, d’acord amb les directrius fixades pel Ple en el moment de la designació dels seus membres o la seva creació.

Els òrgans col·legiats del Consell es reuniran amb caràcter extraordinari per iniciativa de la seva Presidència o quan així ho sol·liciti per escrit, com a mínim, un terç dels seus membres.

El Ple i les Comissions Delegades del Consell es reuniran amb la Junta Local de Seguretat quan així ho sol·liciti aquesta última.



94

Article 17. Convocatòries

La convocatòria de les sessions dels diferents òrgans col·legiats del Consell serà notificada a tots els seus membres, per qualsevol procediment que deixi constància de la seva recepció, amb una antelació mínima de cinc dies naturals a la seva celebració, o amb 24 hores en cas d’urgència.

La convocatòria s’efectuarà per escrit i amb constància expressa del lloc, data, hora i ordre del dia de la sessió, i anirà acompanyada de l’acta de la sessió anterior i de la documentació relativa als temes inclosos a la seva ordre del dia que en cada cas consideri convenient la seva Presidència. Article 18. Quòrums de constitució i votació i desenvolupament de les sessions

Els òrgans col·legiats del Consell s’entendran vàlidament constituïts en primera convocatòria quan hi siguin presents, com a mínim, la meitat més u dels seus membres de ple dret.

De no assolir-ne aquest quòrum de constitució en primera convocatòria, els òrgans col·legiats del Consell es podran constituir vàlidament 30 minuts després, en segona convocatòria, sempre que estiguin presents un terci dels seus membres, sempre que aquest número, sense comptar al Secretari/a, no sigui inferior a tres.

Per a la seva vàlida constitució hauran d’estar presents, en tot cas, el President/a i el Secretari/a, o les persones que legalment els substitueixin.

Tindran dret de vot en les deliberacions tots els membres de ple dret dels òrgans col·legiats del Consell. Les votacions seran personals, directes i es realitzaran a ma alçada, llevat del cas que algun dels vocals sol·licités una votació nominativa.

Totes aquelles persones que no siguin membres de ple dret dels òrgans col·legiats del Consell, que hagin estat convocades a participar puntualment en alguna de les seves sessions per raó dels temes a tractar, podran intervenir en les deliberacions amb veu, però sense vot.

Els acords s’adoptaran per majoria simple dels membres presents. De produir-se empat, aquest serà dirimit pel President/a, amb el seu vot de qualitat, sense necessitat de realitzar una segona votació. No obstant això, tenim en compte el caràcter participatiu dels òrgans del Consell, la seva Presidència fomentarà el diàleg i el debat obert i procurarà arribar al major consens possible en les seves decisions.

Quan en el debat d’un assumpte sotmès a la consideració dels òrgans col·legiats del Consell es produeixin propostes que, no havent estat aprovades majoritàriament, tinguin el suport d’un terç dels seus membres assistents, aquestes propostes seran elevades a l’Ajuntament o a l’organisme competent com a vot particular adjuntat a la resolució aprovada.



95

Article 19. Actes de les sessions dels òrgans col·legiats del Consell

El Secretari/a aixecarà acta de totes les sessions que celebrin els òrgans col·legiats del Consell, en la qual constaran, com a mínim, les dades següents:

a. Lloc de la reunió, amb expressió de la direcció del local en que se celebra.

b. Dia, mes i any.

c. Hora en que comença.

d. Nom i cognoms del President/a, dels membres del Consell presents, dels absents que s’haguessin excusat i dels que falten sense excusa.

e. Caràcter ordinari o extraordinari de la sessió.

f. Assistència del Secretari/a, o de qui legalment el/la substitueixi.

g. Assumptes que examinen, opinions sintetitzades dels membres del Ple que haguessin intervingut en les deliberacions i incidències d’aquests.

h. Votacions que es verifiquin i, en el cas de les nominals, el sentit en que cada membre emeti el seu vot. En les votacions ordinàries es farà constar el nombre de vots afirmatius, dels negatius i de les abstencions. Es farà constar nominalment el sentit del vot quan així ho demanin els interessats.

i. Part dispositiva dels acords que s’adoptin.

j. Hora en que el President/a aixequi la sessió.

De no celebrar-ne sessió per manca d’assistents, o pel qualsevol altre motiu, el Secretari/a suplirà l’acta amb una diligència autoritzada amb la seva firma, en la qual consignarà la causa i els noms dels concurrents i dels que haguessin excusat la seva assistència.



96

Es relaciona com a exemple les diferents propostes d‟actuacions del programa de

seguretat ciutadana de l‟eix estratègic de la persona.

EIX ESTRATÈGIC: la persona

El desenvolupament de les persones amb plena llibertat s‟ha d‟edificar sobre la base de la

seguretat i els respecte mutu. Per això, la protecció dels seus drets bàsics: la vida i

integritat física i moral, la propietat, la mobilitat i la seguretat front als avenços tecnològics,

ha de ser la primera fita a aconseguir per a poder començar a parlar de seguretat integral.

PROGRAMA: seguretat ciutadana

Sovint els problemes de seguretat ciutadana no són de naturalesa exclusivament policial,

havent d‟actuar conjuntament diferents serveis i organismes competents en aquestes

matèries.

ACTUACIONS:

Prevenció: Establiment d‟operatius i campanyes preventives conjuntes

Coordinació: Establiment de la Mesa de Coordinació Operativa

Comunicació diària d‟incidències entre cossos competencials Coordinació de serveis en temps real SIG dels fets il·lícits que creen sensació d‟inseguretat Tramesa d‟informació interdepartamental (Esports, Educació...)

Informació Tallers de prevenció i seguretat (instituts, casals, AAVV...) ciutadana: Bústia de queixes i suggeriments a les OAC dels cossos competencials

Prova pilot de recepció denúncies en impresos (tríptics) als mercadets Formació: Formació compartida interpolicial en temàtiques d‟interès (atestats, OAC..)

Annex 3 – Exemple actuacions



97

ACTUACIÓ

EIX ESTRATÈGIC

(1) LA PERSONA

PROGRAMA

1a Seguretat Ciutadana

ACTUACIÓ 1a2

Reducció delictes que més greument afecten la seguretat de les persones

OBJECTIUS Reduir a límits socialment tolerables els delictes més relacionats amb la seguretat de les persones, entre d‟altres: robatoris amb violència i intimidació, maltractaments, lesions, robatoris en comerços i domicilis, robatoris de vehicles i en el seu interior...

NORMATIVA APLICACIÓ

Codi Penal

Llei d‟Enjudiciament Criminal

Llei 1/92 sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana

RESPONSABLE UNITATS PARTICIPANTS ÒRGANS FISCALITZACIÓ

PG-ME PG-ME (ABP) Cornellà de Llobregat

PG-ME (Unitats Regionals)

GU Cornellà de Llobregat

Junta Local de Seguretat

DGSC

Tinenta d‟Alcalde d‟API

CRONOGRAMA

DATA Accions conformen actuació Indicadors Fonts

Revisió trimestral

Informe anual

Informe 2012 extern

Avaluació final 2014

Controls de pas conjunts (1 setmanal)

Operatius selectius de prevenció Tipologia delictes (campanyes)

Informació preventiva (AAVV, Comerç)

Reducció % delictes que s‟estableixin

Controls de pas

Operatius selectius

Delictes denunciats

Delictes resolts

Delictes patits (victimització)

Estadística GU

Estadística GU

Estadística PG-ME

Estadística PG-ME

Enquesta victimització

Annex 4 – Exemple fitxa definició i seguiment


ANNEX 5: CRONOGRAMA ELABORACIÓ PLA DE SEGURETAT LOCAL DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

2008 2009 2010 2011

S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A M J J A S O N D G F M A

FASE INICIAL

Instrucció Tinenta Alcalde inici treballs

Consulta legislació, bibliografia, Internet,

Mossos, PPLL...

Proposta Pla Elaboració, annexes, presentacions

Power...

Directrius direcció política, coordinació

Prefectura

Reunió Coordinadora de Policies Locals

Comunicació treballs Secretaria Seguretat

Pública

Aprovació proposta d’elaboració Pla JLS

PRESENTACIONS

Interna Presidenta, directors i coordinadors Pla

Departaments municipals (1º)

Departaments municipals (2ª)

JLS - Veïns

Reunió constitució Comissió elaboració Pla

Reunió constitució Consell Municipal de SP

Comissió elaboració Pla

JLS - Veïns

COMISSIÓ ELABORACIÓ PLA

Aprovació proposta Comissió elaboració Pla JLS

Esborrany Decret designació Comissió Pla

Decret designació Comissió Pla

Reunió constitució Comissió Pla

CONSELL DE SEGURETAT I

PREVENCIÓ

Proposta Reglament Consell Seguretat i

Prevenció

Aprovació Ple Reglament Consell Seguretat i

Prevenció

Designació Consell Seguretat i Prevenció

Reunió constitució Consell Municipal de SP

GRUPS DE TREBALL

Proposta responsables en reunió constitució

Comissió

Aprovació responsables JLS

Proposta Decret nomenament responsables de

grups

Reunions responsables grups

Definició criteris treball grups i components

Reunions grups de treball

Diagnosi i propostes d’actuació per programes

FASE DIAGNOSI

Recollida informació prèvia

Reunions grups treball (debat i proposta actuacions)

Esborrany document Diagnosi

Presentació Diagnosi i proposta d’actuacions a

Comissió Pla

Presentació Diagnosi i proposta d’actuacions a JLS

pla de seguretat local - ajuntament de cornellà · 2. els plans de seguretat han de tenir en...

Documents