pla de mobilitat urbana de cornellà de llobregat ambient/2012/isa_preliminar_pmu... · figura 5....
TRANSCRIPT
Pla de Mobilitat Urbana de Cornellà de Llobregat
Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar
Annex: Anàlisi de fluxos de mobilitat
21 de setembre de 2012
1
Índex de continguts
1. Introducció .................................................................................................................3
2. Fluxos de mobilitat ....................................................................................................3
2.1. Mobilitat global .........................................................................................................4
2.2. Mobilitat interna dels residents i no residents ............................................................7
2.3. Mobilitat de connexió dels residents i no residents ....................................................9
2.4. Evolució de la mobilitat en els darrers deu anys ..................................................... 12
2
Índex de taules
Taula 1. Distribució dels desplaçaments dels residents segons mode de transport. .............................6
Taula 2. Matriu origen - destinació dels fluxos interns ..........................................................................7
Taula 3. Fluxos de connexió amb Cornellà de Llobregat ......................................................................9
Taula 4. Fluxos de connexió a Cornellà de Llobregat dels residents i no residents............................. 10
Taula 5. Fluxos de connexió a Cornellà de Llobregat segons zones .................................................. 11
Taula 6. Evolució de la xarxa de transport públic. Anys 2001, 2006 i 2011. ....................................... 12
Taula 7. Evolució de la xarxa viària. Anys 2001, 2006 i 2011. ............................................................ 13
Taula 8. Evolució del motiu del desplaçament i del mode de transport. Anys 2006 i 2011. ................. 13
Índex de figures
Figura 1. Zonificació de l’enquesta realitzada ......................................................................................3
Figura 2. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de recorregut ............................4
Figura 3. Distribució dels desplaçaments dels residents segons motiu ................................................5
Figura 4. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de mobilitat ocupacional i personal ..............................................................................................................................................5
Figura 5. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de recorregut i mode de transport .............................................................................................................................................6
Figura 6. Distribució dels desplaçaments dels residents en transport públic i en vehicle privat .............7
Figura 7. Fluxos interns a cada zona i desplaçaments de connexió entre zones ..................................8
Figura 8. Repartiment modal dels desplaçaments interns i entre zones ...............................................8
Figura 9. Fluxos globals de connexió amb Cornellà de Llobregat.........................................................9
Figura 10. Ús del transport públic i del transport privat en els principals fluxos de connexió ............... 12
Figura 11. Evolució del repartiment modal dels desplaçaments a Cornellà de Llobregat .................... 14
3
1. Introducció
Aquest annex s’incorpora com a part del document de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (ISAP) del Pla de Mobilitat Urbana de Cornellà de Llobregat. En concret és una ampliació de l’apartat 5.1 Fluxos de Mobilitat (de l’ISAP) a partir de dades més representatives de l’Enquesta de Mobilitat que es va desenvolupar l’any 2011 als municipis de la Primera Corona Metropolitana, excepte Barcelona.
El principal objectiu d’aquest document es determinar quins són els principals fluxos de mobilitat de Cornellà de Llobregat i quines són les seves característiques. Això permetrà fixar part dels objectius del PMU i també els objectius ambientals de l’Avaluació Ambiental.
2. Fluxos de mobilitat
Les dades a les que fa referència aquest document s’han pres a partir de l’enquesta realitzada al llarg de l’any 2011 als municipis de la primera corona metropolitana, excepte Barcelona.
L’objectiu principal de l’enquesta és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l’any 2011, de la població resident als 17 municipis d’aquest àmbit territorial.
Pel que fa a Cornellà de Llobregat, quant als desplaçaments realitzats pels residents, la mostra analitzada és de 1.224 enquestes, realitzades a les 4 zones en que s’ha dividit el territori municipal.
Zona 1: àmbit que correspon als districtes 1 (barri Centre-Riera) i 2 (barri Almeda).
Zona 2: formada pel districte 3 que correspon al barri de Fontsanta-Fatjó.
Zona 3: correspon al districte 4, format pel barri El Padró.
Zona 4: formada pels districtes 5 (barri Gavarra) i 6 (barri Sant Ildefons).
Figura 1. Zonificació de l’enquesta realitzada
Font: EMQ 2011
4
2.1. Mobilitat global
La població resident a Cornellà de Llobregat realitza un total de 273.676 desplaçaments diaris, representant un total de 3,26 desplaçaments per persona i dia.
Del total de desplaçaments, un 60% corresponen a desplaçaments interns al municipi, un 37,6% a desplaçaments realitzats entre Cornellà de Llobregat i l’exterior del municipi i el 2,4% restant correspon a desplaçaments externs realitzats fora del municipi.
Figura 2. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de recorregut Font: EMQ 2011
Els residents a Cornellà de Llobregat emeten 103.013 desplaçaments cap a altres municipis. Barcelona és el municipi que genera més desplaçaments (42,8%), seguit de L’Hospitalet de Llobregat (15,2%).
En un dia feiner Cornellà de Llobregat atreu 53.662 desplaçaments de persones residents a la resta de municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona, exceptuant Barcelona. L’Hospitalet de Llobregat (35,5%) i Esplugues de Llobregat (15,3%) son els municipis que emeten més desplaçaments cap a Cornellà de Llobregat.
2.1.1. Els motius dels desplaçaments
La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 62,3% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 37,7% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa).
5
Figura 3. Distribució dels desplaçaments dels residents segons motiu Font: EMQ 2011
Un 20,5% dels desplaçaments són originats per anar a treballar o a estudiar, un 34,5% per motius personals i un 45,1% són tornades a casa. Els principals motius dels desplaçaments diaris són anar a treballar (10,8%), anar a comprar (10,3%), seguit de l’anar a estudiar (9,6%).
Desagregant la mobilitat ocupacional i personal s’observa que en la mobilitat ocupacional, la generada pel treball (52,9%) és més elevada que la generada per estudis (47,1%), respecte la mobilitat personal, les compres (29,8%), l’oci i el lleure (23,2%) i l’acompanyar a persones (14,2%) són les activitats que generen una major proporció de desplaçaments diaris.
(*) No està inclosa la tornada a casa
Figura 4. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de mobilitat ocupacional i personal Font: EMQ 2011
2.1.2. Els modes de transport
L’anar a peu és la forma més habitual de moure’s dels residents a Cornellà de Llobregat, ja que el 57,1% dels desplaçaments són no motoritzats. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la suma dels modes motoritzats (el transport públic i el privat) es del 42,8% lo que suposa que la quota d’ús dels modes no motoritzats la superi.
6
(*) Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística
Taula 1. Distribució dels desplaçaments dels residents segons mode de transport. Font: EMQ 2011
Figura 5. Distribució dels desplaçaments dels residents segons tipus de recorregut i mode de transport Font: EMQ 2011
Desagregant els modes motoritzats s’observa el següent:
Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents de Cornellà de Llobregat (76,1%). Cal tenir en compte que el municipi és servit per totes les xarxes ferroviàries existents: metro, tramvia, FGC i Rodalies de Catalunya.
El cotxe és el mitjà de transport privat majoritari (totalitza el 89,2% d’aquesta mobilitat ). La moto s’utilitza en el 7,9% de la mobilitat en vehicle privat.
7
Figura 6. Distribució dels desplaçaments dels residents en transport públic i en vehicle privat Font: EMQ 2011
2.2. Mobilitat interna dels residents i no residents
El total de desplaçaments que tenen com origen i/o destinació Cornellà de Llobregat en un dia feiner és de 322.371 (amb independència d’on resideixin els individus que els realitzen). D’aquests, el 51,4% són interns al municipi (165.695) i el 48,6% restant són desplaçaments de connexió (156.675).
Centrant l’anàlisi en la mobilitat interna al municipi s’han classificat els desplaçaments de dos tipus: interns a cada zona (són aquells que tenen com a origen i destinació una mateixa zona i connexió entre zones (entre dues zones diferents).
La zona 1 és la que concentra un major volum de desplaçaments: la major part dels fluxos interns al municipi tenen com a origen i destinació en aquesta zona (42.230 desplaçaments), acumulant el 25,7% del total de desplaçaments interns. Es tracta de la zona amb més població resident (30,5%).
Els Fluxos entre zones són especialment rellevants entre les zones 3 i 4 (17.786 desplaçaments,
suposant el 10,8% del total de la mobilitat interna a Cornellà de Llobregat).
* No s’han sumat els desplaçaments interns a Cornellà de Llobregat amb la zona d’origen o destinació desconeguda (Ns/Nc). Nota: el nombre de desplaçaments interns segons zones es calcula en relació a residents i no residents. Per tant, no s’ha de confondre amb l’autocontenció.
Taula 2. Matriu origen - destinació dels fluxos interns Font: EMQ 2011
8
A continuació s’observen dos mapes amb la mobilitat interna a cada zona i amb els desplaçaments que tenen lloc entre les diferents zones.
Figura 7. Fluxos interns a cada zona i desplaçaments de connexió entre zones
Font: EMQ 2011
2.2.1. Els modes de transport dels fluxos interns
El 86,6% dels desplaçaments interns al municipi es fan en modes no motoritzats, un 5,4% en transport públic i el 8% restant es fan en vehicle privat.
A les zones 3i 4 l’ús dels modes no motoritzats té unes quotes molt elevades (97,6% i 99,2% respectivament).
La mobilitat a peu és majoritària en totes les relacions entre zones del municipi, i en gairebé tots els casos el seu ús supera amb escreix el 50%. Només en les relacions que s’estableixen entre la zona 4 i la 1, la mobilitat motoritzada (50,1% s’equipara a l’anar a peu (49,9%).
Figura 8. Repartiment modal dels desplaçaments interns i entre zones
Font: EMQ 2011
9
2.3. Mobilitat de connexió dels residents i no residents
El total de desplaçaments que tenen com origen i/o destinació Cornellà de Llobregat en un dia feiner és de 322.371 (amb independència d’on resideixin els individus que els realitzen). D’aquests, el 51,4% són interns al municipi (165.695) i el 48,6% restant són desplaçaments de connexió (156.675).
Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana
Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà i Viladecans
Nota. Recordar que la present enquesta està destinada a persones residents dels 17 municipis de la primera corona metropolitana de Barcelona (amb excepció de Barcelona ciutat) i, que per tant, pot haver-hi una part de la mobilitat de connexió al municipi efectuada per persones no residents en aquests 17 municipis.
Taula 3. Fluxos de connexió amb Cornellà de Llobregat Font: EMQ 2011
Figura 9. Fluxos globals de connexió amb Cornellà de Llobregat
Font: EMQ 2011
10
Del total de desplaçaments de connexió (156.675), el 65,7% són realitzats pels residents al municipi, mentre que el 34,3% restant són realitzats per persones no residents. Així, es pot concloure:
Els residents a Cornellà de Llobregat en un dia feiner emeten 103.013 desplaçaments cap a altres municipis. Barcelona és el municipi que atrau més desplaçaments (42,8%), seguit de L’Hospitalet de Llobregat (15,2%).
En un dia feiner Cornellà de Llobregat atreu 53.662 desplaçaments de persones residents a la resta de municipis de l’àmbit d’estudi. L’Hospitalet de Llobregat és el municipi que emet més desplaçaments cap a Cornellà de Llobregat (35,5%).
Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana
Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans
* Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística
Taula 4. Fluxos de connexió a Cornellà de Llobregat dels residents i no residents. Font: EMQ 2011
2.3.1. Fluxos de connexió exterior segons zones
Les principals relacions que s’estableixen amb l’exterior segons cada zona són les següents:
La zona 1 de Cornellà de Llobregat és la zona amb un volum més elevat de desplaçaments de connexió amb altres municipis (37,6%).
Barcelona és el municipi que més relacions té amb Cornellà de Llobregat i també cadascuna de les zones en què s’ha dividit el municipi, excepte per la zona 1. Tanmateix, és la zona 4 la que més fluxos diaris efectua amb aquesta ciutat. Concretament, el 37,8% dels desplaçaments de connexió s’efectuen amb Barcelona.
Hospitalet de Llobregat és el segon municipi que més relacions té amb Cornellà de Llobregat. Si bé aquestes relacions són diferents per cada zona. La zona 1, limítrof amb el municipi, és la que té més relació superant Barcelona (29,7%), seguidament la Zona 4 amb un 21,3% de relacions. Finalment les zones 2 i 3 amb un 15% de relacions amb Hospitalet, si bé la zona 2, per la proximitat amb Sant Joan Despí supera en desplaçaments amb aquest municipi (20,7%).
11
Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana
Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà, Sant Boi de Llobregat i Viladecans
* Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística
Taula 5. Fluxos de connexió a Cornellà de Llobregat segons zones Font: EMQ 2011
2.3.2. Modes de transport dels fluxos de connexió
El 47,5% dels desplaçaments connectius a Cornellà de Llobregat es fan en vehicle privat, un 39,1% en transport públic i un 13,4% en modes no motoritzats.
Les connexions amb els municipis de l’entorn i per on transcorren les xarxes de ferrocarrils (Renfe i FGC), el Trambaix i la línia 5 de metro la quota d’ús del transport públic és força elevada, situant-se en tots els casos per sobre del 20% (excepte Sant Feliu de Llobregat): Sant Boi de Llobregat (26,7%), l’Hospitalet de Llobregat (29,1%), Sant Joan Despí (26,1%), Sant Just Desvern (21,6%), Esplugues de Llobregat (40 3%) i Barcelona (65 3%).
Les relacions de mobilitat que es donen entre Cornellà de Llobregat i els municipis de: Castelldefels, Gavà, Viladecans i el Prat de Llobregat es cobreixen en gran part per modes de transport privat (amb uns valors sobre el 80%). La inexistència d’una xarxa de transport ferroviari directe pot explicar aquesta situació.
12
Figura 10. Ús del transport públic i del transport privat en els principals fluxos de connexió Font: EMQ 2011
2.4. Evolució de la mobilitat en els darrers deu anys
Per tal de conèixer quina ha estat l’evolució de la mobilitat en els darrers deu anys, en aquest apartat es relacionen les dades de l’enquesta realitzada al 2011 amb les obtingudes en l’Enquesta de Mobilitat Obligada 2001 (EMO 2001) i l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana 2006 (EMQ2006).
Cal tenir en compte dos aspectes, per una banda, només es fa referència a la mobilitat dels residents al municipi i, per altra banda, les dades de l’any 2001 només fan referència a la mobilitat ocupacional (1r desplaçament del dia).
També és necessari ser prudents a l’hora de comparar aquestes dades ja que pertanyen a fonts i metodologies diferents (l’EMO2001 prové del Cens 2001; no és una enquesta). Així, les dades que es presenten a continuació tenen un caràcter orientatiu i s’han d’interpretar com a tendències.
2.4.1. Indicadors de conjuntura
El nombre de viatges realitzats en transport públic dins l’àmbit de l’ATM s’ha increment en els darrers sis anys un 2,8%, essent les línies del grup Baixbus les que han tingut un increment més elevat.
Taula 6. Evolució de la xarxa de transport públic. Anys 2001, 2006 i 2011.
Font: EMO 01, EMQ 06 i EMQ 2011
13
En general, la xarxa viària ha enregistrat un descens de la intensitat mitjana diària (IMD) durant el període 2006 – 2011 tant a la xarxa interurbana com a la xarxa interna i d’accés a Barcelona.
Taula 7. Evolució de la xarxa viària. Anys 2001, 2006 i 2011. Font: EMO 01, EMQ 06 i EMQ 2011
2.4.2. Evolució dels desplaçaments globals 2006 - 2011
En els darrers cinc anys, els residents a Cornellà de Llobregat han augmentat molt lleugerament la seva mobilitat diària (un 1,4%).
2006: 269.807 desplaçaments diaris
2011: 273.676 desplaçaments diaris
La mobilitat per anar a treballar o a estudiar ha disminuït en gairebé un 12%, en canvi la mobilitat personal és la que més ha crescut amb un increment de més d’un 15%.
Els modes no motoritzats han guanyat pes relatiu front als modes mecanitzats: han passat a representar el 57% del conjunt de la mobilitat, front a un 50% fa cinc anys. En els modes motoritzats mentre la mobilitat en transport públic ha crescut en gairebé un 4% (mantenint en el 21% la seva quota modal), la mobilitat en vehicle privat ha disminuït en un 24%. En definitiva, el seu pes modal ha passat del 29 % al 21,5%.
Taula 8. Evolució del motiu del desplaçament i del mode de transport. Anys 2006 i 2011.
Font: EMQ 06 i EMQ 2011
14
2.4.3. Evolució 2001 – 2011 de la modalitat de la mobilitat ocupacional
L’ús dels diferents modes de transport en els desplaçaments per motius ocupacionals que fan els residents a Cornellà de Llobregat, vist de d’una perspectiva temporal, indica que la mobilitat al municipi és més sostenible que en anys anteriors:
La utilització del vehicle privat, que havia assolit quotes de fins el 41% l’any 2006, ha perdut pes en aquest darrer any, fins a representar el 33% de la mobilitat global dels residents al municipi.
Per contra, els modes no motoritzats han guanyat pes relatiu, englobant el 35% de la mobilitat quotidiana (nou punts de diferència respecte l’any 2006).
El transport públic ha mantingut estable la seva quota d’ús en el tres anys analitzats.
Figura 11. Evolució del repartiment modal dels desplaçaments a Cornellà de Llobregat
Font: EMO 01, EMQ 06 i EMQ 2011