pla de drogues de sant sadurnÍ d'anoia 2017-2020 · 2017. 4. 18. · les drogues i el seus...

PLA DE DROGUES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA

2017-2020

1

Equip redactor i membres de l'equip motor del CTRL + D:

Txell Carbó Servei de mediació, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Sílvia del Fresno Servei de Salut, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Núria Garcia SPOTT, Diputació de Barcelona

Gemma Girona Servei d'igualtat, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Txell Lluch Serveis socials bàsics, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia

Núria Puentes Mancomunitat Penedès Garraf

Hi han col·laborat:

Escola El Carme, Col·legi Sant Josep, CE Jacint Verdaguer, CSMIJ, Cicles formatius de l'IESIntermunicipal del Penedès, El Carràs, CAU, Farmàcia Ferrer, Farmàcia Vilela, Farmàcia Naranjo,Escola de Viticultura d'Espiells, CAS Alt Penedès, Mossos d'Esquadra i departaments del'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.

2

ÍNDEX Pàgina

I. Presentació ..................................................................................................... 4

II. Marc teòric i principis d'intervenció ................................................................ 5

III. Marc legal ........................................................................................................ 11

IV. Estructura i funcions ....................................................................................... 11

V. Metodologia .................................................................................................... 13

VI. Diagnosi .......................................................................................................... 14

VII. Objectius ........................................................................................................ 27

VIII. Eixos de treball .............................................................................................. 28

IX. Accions ........................................................................................................... 30

X. Finançament ................................................................................................... 35

XI. Avaluació ......................................................................................................... 36

XII. Activitats realitzades ...................................................................................... 37

XIII. Annexos ........................................................................................................ 43

XIV. Bibliografia .................................................................................................... 64

3

I. PRESENTACIÓ

Les drogues i el seus consums, tot i haver existit sempre, han canviat notablement en els últims30 anys. Aquest fet s’ha visualitzat de forma molt clara no sols en l’augment del consum, sinótambé en l’accés a més quantitat de substàncies i en la generalització dels consums tant apobles petits com en grans ciutats i en totes les classes socials. El consum de drogues implicadiversos col·lectius heterogenis de manera transversal (adolescents, consumidors en actiu,familiars, amistats, professionals, etc.), per la qual cosa cal abordar aquest fenomendesenvolupant projectes des dels diversos àmbits de la prevenció, l'assistencial i la reducció dedanys, dins d'un marc com el present Pla de drogues.

Davant aquesta situació, són moltes i variades les respostes que s’han donat per tal d’evitar lesconseqüències negatives d’aquests consums. Paral·lelament a les tasques realitzades en prevenció de drogues per part de Salut o altresàrees de l’Ajuntament, molts són els agents que s’han sumat durant aquests anys a realitzaraccions en prevenció de drogues al territori. Cadascú ha intervingut des d’òptiques diferentsamb objectius molt dispars, i tot i que la heterogeneïtat pot suposar molts beneficis, aquestspoden desaparèixer si això no es coordina i s’estructura sota d’un mateix paraigües.

La creació del primer Pla de Drogues al 2008 va suposar la posada en marxa d’una manera detreballar i la culminació de la feina iniciada des de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia enmatèria de prevenció de drogues.

L’elaboració d’aquest nou document i la creació del Pla Local de Drogues (PLD) 2016-2020 nodeixa de ser una evolució, un pas més, cap a la millora tant de la qualitat com de la quantitatde les intervencions. Un pas, però, que pot significar la consolidació a l’hora d’obtenir unsresultats que no sols sumin entre sí, sinó que a través de l’estructuració i la coordinació delsdiferents agents implicats, cada vegada amb més quantia i de més diversitat, suposin unaconsecució molt més àmplia dels objectius marcats.

Aquest és el repte d’aquest Pla: poder coordinar i estructurar tot el treball en prevenció dedrogues, per poder caminar plegats i amb un mateix objectiu i, alhora, mantenir i millorar lafeina feta durant els darrers anys.

4

II. MARC TEÒRIC I PRINCIPIS D'INTERVENCIÓ

Sovint, tot i que cada vegada amb menys intensitat, ens trobem amb programes, projectes oaccions en el camp de la prevenció del consum de drogues que s’executen sense un marc dereferència que els permeti donar coherència en un pla de treball, a les seves activitats i alsresultats que se n’esperen de dites actuacions.

La prevenció, sense aquest marc de referència conceptual, té el risc d’acabar esdevenint sols lareproducció de models rígids i estereotipats sobre el fenomen i reduir la seva activitatpreventiva a un eslògan. Sense una teoria, i sense processos d’investigació que recolzin lesactuacions, difícilment es podran obtenir resultats satisfactoris.

Actualment, però, la prevenció de drogues, tot i ser un camp jove al qual li queda molt camíper recórrer i moltes qüestions per resoldre, és l’opció més prometedora per evitar els danyassociats als consums de drogues.

En pocs anys, el camp de la prevenció ha realitzat un salt qualitatiu i s’ha consolidat,especialment en els països més industrialitzats, els quals són també els que tenen més altnivell de consum i abús de substàncies. Aquesta millora no s’ha esdevingut per atzar sinó per ladestinació, un cop la prevenció ha demostrat la seva utilitat i eficàcia, de gran quantitat derecursos tan econòmics com humans.

També ha donat més rigorositat a l’àmbit de la prevenció l’abandonament de determinatsdiscursos catastrofistes, messiànics o militaristes els quals tenien com a objectiu “salvar elsjoves”, o “una croada o guerra contra les drogues”, discursos carregats de moralisme però pocrealistes que durant molts anys han tancat la porta a treballs rigorosos i efectius.

Encara però, quan s’utilitza el concepte prevenció de drogues a nivell general, la majoria de lapoblació ho relaciona amb les drogues il·legals, tot i que quan s'analitza el fenomen s’observacom aquelles substàncies que suposen més consum, i també més conseqüències negatives, sónprecisament les legals (alcohol i tabac) i la droga il·legal més socialitzada i normalitzada(cànnabis). Potser per aquesta raó la majoria de programes de prevenció s’orienten cap aaquestes tres substàncies.

A primera vista pot visualitzar-se que el treball preventiu en l’àmbit de les drogues és quelcomhomogeni, però en el moment que es realitza una acció, al tractar-se d’una intervenció sobre larealitat, implica a la vegada una concepció de la societat, de la persona, de la substància i delrol que aquesta juga en aquesta realitat. Es defineix, doncs, un model de societat al quals’aspira a arribar i per tant, conté un aspecte ideològic que és necessari tenir present.

Si féssim un breu repàs històric dels paradigmes dominants en matèria de drogues, podríemcopsar com aquestes han tingut presència des de molts diferents àmbits i amb pràctiques moltdiverses al llarg de la història i de les societats. Des de la dimensió catàrtica fins a la cerimonial,passant per la mitològica, la recreativa, la terapèutica i també la preventiva de malalties oepidèmies. En cada societat, en cada cultura, les restriccions i els usos han estat diferents. Lamoralitat, la política, la religió, l’economia, i un llarg etcètera seran elements que marcaran elmodel de relació amb les substàncies i el seu ús.

Els successius models d’intervenció en l’àmbit de les drogues aplicats al llarg del temps nosegueixen una línia evolutiva de caràcter progressiu i de constant millora, sinó que responen aadaptacions particulars del context social i polític.

5

Tot i així, existeix una forta relació entre els avanços científics i els successius models aplicats,però sense que cap model posseeixi la suficient evidència com per assumir la direcció científicade la intervenció.

Concretament, en el camp de la prevenció, existeix la problemàtica de la sobreabundància demodels teòrics, molt ben construïts, però inaplicables o difícilment aplicables més enllà deldisseny experimental ja que això significaria uns recursos, una temporalitat i una concepció delfenomen per part de la població difícilment assolibles.

Els primers enfocaments preventius es van centrar en el concepte d’higiene, que esrepresentava amb el sanejament del medi i la cura del cos, com a principal mesura sanitària,naixent el Model Mèdic de la malaltia, en el qual el consum de drogues es definia com amalaltia i la persona era una víctima o pacient. L’abordatge doncs, era únicament en el contextclínic tradicional i en una concepció individualista, deixant a banda les influències de l’ambient,els factors familiars i socioculturals i on el pacient, té molt poc a dir en el seu propi tractament.

És aleshores quan es defineixen tres nivells de prevenció: primària, secundària i terciària 1. Laprimera s’aplicaria de forma més universal, quan encara no existeix el consum, i el seu objectiuseria impedir o retardar l’inici d’aquest. Un cop ja s’ha iniciat el consum, es passaria a lasecundària on s’intentaria disminuir progressivament el consum fins la seva desaparició. Però siel consum ja ha esdevingut problemàtic, entraria en funcionament el tercer nivell, el qualactuaria sobre els efectes visibles i els possibles que puguin aparèixer. El mateix autor hodefinia sintèticament en prevenir, curar i rehabilitar.

Des d’un punt de vista pràctic, aquest Model Mèdic intenta, des de les seves intervencions,modificar aquells aspectes personals i individuals i descarta els canvis en els sistemes socials,delegant tota la responsabilitat als “especialistes”.

Aquest model va evolucionar cap al Model de Salut Pública, el qual amplia els orígens causalsmés enllà dels factors biològics, i hi afegeix l’ambient físic i social. Aquest mateix Model vadesenvolupar un nou model explicatiu, el Model Ecològic, el qual destaca que en la PrevencióPrimària es poden aconseguir els objectius de tres formes diferents:

1. Eliminació dels agents patògens: el que equivaldria a la Reducció de l’Oferta.2. Enfortiment de la resistència de l’hoste: intentant millorar les capacitats individuals per

rebutjar l’oferiment de drogues.3. La modificació de les condicions ambientals: que implicaria considerar els factors de risc

a nivell familiar i comunitari, millorant la qualitat de vida.

Així doncs una definició de prevenció segons aquest paradigma podria ser en sentit ampli com:“l’acció i l’efecte de les intervencions dissenyades per canviar els determinants individuals,socials i ambientals de l’abús de drogues legals i il·legals, incloent tant evitar l’inici a l’ús dedrogues com la progressió a un ús més freqüent o regular entre poblacions en situació de risc”2.

Seguint aquesta definició les estratègies de prevenció tindran l’objectiu de treballar sobre lespersones (actituds, habilitats, competències), sobre el context (transformació de l’entorn), isobre la substància (mesures legislatives, punitives i control del tràfic).

1 Caplan, 19802 European monitoring centre for drugs and drug adiction (EMCDDA, 2000)

6

Més recentment, s’ha realitzat una actualització de la classificació dels nivells de prevencióabans citats, i s’han substituït per aquests tres altres nivells: Universal (a tothom sensedistinció), Selectiva (als grups de risc) i Indicada (a consumidors d’alt risc)3.

L’evolució dels programes de prevenció ha estat considerable des dels primers que es van dur aterme als anys 60. Aquests primers programes es basaven en el model racional o informatiu.Posteriorment als anys 70 van prendre força aquells programes afectius i inespecífics. Als 80,van predominar els programes basats en el model d’influència social, on s’entrenava leshabilitats de resistència i les habilitats socials. I va ser a partir dels anys 90 on l’evidènciacientífica ha basat els programes de prevenció treballant primordialment l’aprenentatge dediferents tipus d’habilitats.

Aquests models s'inclouen en el marc dels Programes Lliures de Drogues o alguns d’ells tambécom a Reducció de la Prevalença, ja que en les últimes dues dècades ha aparegut amb força laReducció de Riscos derivada oficialment dels Programes de Reducció de Danys.

Per exemple, Minno al 1993 defineix les estratègies de Reducció de Riscos com: “el conjunt demesures sociosanitàries individuals i col.lectives, dirigides a minimitzar els efectes fisiològics,psíquics i socials negatius associats al consum de drogues”.Aquest Model es basa en diferents arguments on s’exposa la poca credibilitat que poden teniraquells paradigmes amb l’objectiu d’eliminar o reduir significativament el consum de drogues,a saber:

És poc raonable pensar en la reducció de l’oferta de les drogues legals (alcohol i tabac) ila gran quantitat de fàrmacs que actualment s’usen indegudament.

Existeix actualment una alta probabilitat de consum de drogues durant l’adolescència,on la població consumidora no es diferencia a nivell de comportament i conflictivitat dela població no consumidora.

Existeix evidència que molte de les persones consumidores de drogues actuals no handesenvolupat pautes perjudicials o problemàtiques en el seu ús.

El fet que les drogues sempre hagin existit i la més que alta probabilitat de quecontinuïn estant presents en la nostra societat, determina que l’objectiu s’hauriad’orientar no cap a disminuir o eliminar el consum sinó a reduir els seus efectesperjudicials.

Des de les Polítiques de Reducció de Riscos no s’estructura en nivells sinó en criteris debenestar. L’objectiu d’aquesta perspectiva no és l’abstinència sinó la reducció i minimitzaciódels efectes negatius del consum de drogues. No sols es treballa la millora de la salut sinótambé d’altres aspectes com l’evolució de la persona, la participació en el context social, lamarginació, les dinàmiques laborals, l’estigma, entre d’altres. Entenent-se que la Reducció deRiscos ha de ser un pràctica eductiva i sanitària mancada de valoració moral, on el consumresponsable hi ha de tenir cabuda.

L’estratègia preventiva dels Programes de Reducció de riscos es basen en els següents aspectesclau:

La constatació de que les drogues es seguiran consumint per un sector de la població. La resistència d’aquestes persones a accedir a serveis especialitzats, ja que a aquests

recursos sols hi accedeixen persones que ja tenen un problema evident.

3 Gordon, 1987

7

El fet que hi ha joves que no volen abandonar l’ús de certes drogues, però estandisposats a preocupar-se per la seva salut i a canviar hàbits per millorar-la.

L'evidència de que molts dels problemes que han patit molts joves es podrien haverevitat amb un treball informatiu previ.

Per les persones que han decidit no consumir, la informació pretén reforçar la sevaposició i oferir, en cas de consum, una guia vàlida per a un ús responsable.

Per les persones que han decidit consumir, la informació pretén proporcionar elementsútils que afavoreixin un consum de menor risc.

Però conscients que la informació per si sola no garanteix una modificació de la conducta, estenen en compte altres factors:

La presa de decisions, amb l’objectiu de la millora de l’autonomia i maduració de lapersona.

La responsabilitat de les pròpies decisions, així com l’assumpció de les possiblesconseqüències.

Els recursos i els procediments per resoldre conflictes. L'autoconeixement de les limitacions i possibilitats pròpies. Les formes d’autocontrol del consum. Aspectes que fan referència al grup, a l’entorn o a l’entrenament de les habilitats socials. La debilitat davant la pressió de grup. El respecte cap a les decisions i opcions dels altres. La responsabilitat amb un mateix i amb els altres. Les alternatives al consum.

Així doncs, d’acord amb els objectius i aspectes sobre els quals intervenen o es proposenintervenir, no correspondria parlar tant de prevenció, en el sentit d’evitar determinatsproblemes, sinó de promoció, entesa com el desenvolupament de capacitats i habilitats perresistir certs factors de risc. Es potencia la presa de decisions destacant la responsabilitatindividual, l’objectiu últim de la qual, seria proporcionar possibilitats de desenvolupamentpersonal, on la decisió d’assumir riscos de desenvolupar pautes d’ús inapropiat o perjudicial il’opció per consumir drogues seria una decisió conscient.

Davant les diferències substancials que poden suscitar els diferents models exposats en elcamp de la prevenció, el que sembla quedar clar és la importància de la línia teòrica iideològica des d’on es realitzen les intervencions. I que la tria dels programes a executar siguicoherent amb aquesta línia de treball. En cas contrari, ens podríem trobar amb contradiccionsque poden suposar confusió entre la població destinatària i que els objectius del Pla acabindifuminant-se en un seguit d’activitats sense un objectiu comú.

En conseqüència, des del CTRL+D, s’assumeix el Model de Reducció de Riscos com el propi i oncadascuna de les possibles accions a realitzar haurà de tenir definida el tipus d’estratègia il’àrea on s’emmarca aquesta actuació. Una imatge clara i entenedora la podem extreure de lasegüent gràfica extreta del V Plan de Drogodependencias d’Euskadi 2004-2008 per tal de serguia i model del tipus de respostes que s’han de donar segons els usos o relacions, que lapoblació diana escollida, tingui amb les drogues.

8

Així, la intervenció preventiva, segons l’ús de drogues, haurà de tendir a crear les condicionsper tal que la població estigui capacitada per prendre les decisions i poder gestionar la sevarelació amb les drogues:

Reforçant l’actitud i decisió d’abstinència, entre els no usuaris de drogues. Orientant respecte als riscs de l’ús de determinades substàncies. Promovent, entre les persones usuàries, la regulació de l’ús de substàncies tant a nivell

de freqüència com de dosis. Orientant a les persones usuàries en el reconeixement de símptomes i signes associats a

nivells de compromís perjudicial amb les drogues. Orientant i estimulant la seva incorporació a serveis d’atenció a persones usuàries que ja

estan patint les conseqüències adverses.

Independentment del model a treballar, és necessari especificar quins són els principis bàsicsen què s’han de basar els programes de prevenció de drogues :

Han de tenir una adequada correlació amb les característiques específiques delproblema en el nucli del col·lectiu social en què es desenvolupa el programa, i estarajustats a la valoració prèvia de les necessitats.

Han de complir unes exigències metodològiques en la seva planificació, implementació iavaluació.

Han d’estar basats en teories contrastades, considerades com a tal com a àrees detreball científic.

A nivell metodològic les estratègies s’hauran de basar en:

Intersectorialitat i interinstitucionalitat: La dimensió del fenomen ens obliga a obtenir elcompromís i la participació activa de diferents àrees i institucions, tot creant canals decomunicació i coordinació eficaços.

9

Corresponsabilitat i participació comunitària: Cal cercar la complicitat de tots aquellsgrups que integren la vida social de la població, no sols per analitzar la situació, sinó pertal de dissenyar, implementar i avaluar, aconseguint així, una implicació real en el Pla iuna millora significativa del compliment dels objectius definits.

Normalització: Desactivar els fantasmes que causen una percepció distorsionada de lesdrogues i de les persones usuàries i actuar des dels recursos normalitzats dels quals esserveix la comunitat per organitzar el seu funcionament.

Globalitat: Ha d’existir un abordatge integral de totes les drogues, siguin legals o no, aixícom dels diferents usos inadequats que se’n pot realitzar. Arribant a la totalitat delssectors de la població i adaptant-se a cadascuna de les necessitats possibles.

Avaluació i retroalimentació: Han d’existir recursos, procediments de control i seguimentque permetin determinar de manera sistemàtica i objectiva, l’eficàcia, l’eficiència il’impacte dels programes i actuacions engegades, tenint en compte els objectius definitsinicialment. Això permetrà poder tenir espais de reflexió i millora per actuacionsposteriors.

A nivell general cal destacar quines són actualment les propostes que han generat més consensen l’àmbit de la prevenció de drogues recentment i que caldrà tenir en compte:

Revisar el significat i arribada de les campanyes dirigides a la població general. Procurar el desenvolupament planificat i programat de les accions preventives. Promoure l’aplicació d’estratègies globals. Cercar una major exigència metodològica. Anticipar les edats de les persones destinatàries dels programes de prevenció i

promoure la participació de les famílies. Combinar la prevenció secundària i la reducció de danys. Prioritzar les poblacions d’alt risc. Propiciar la intervenció comunitària. Incrementar la transferència de metodologia i difondre les millors pràctiques. Potenciar amb decisió la investigació preventiva.

A nivell general cal destacar quines són actualment les propostes que han generat més consensen l’àmbit de la prevenció de drogues recentment i que caldrà tenir en compte:

Revisar el significat i arribada de les campanyes dirigides a la població general. Procurar el desenvolupament planificat i programat de les accions preventives. Promoure l’aplicació d’estratègies globals. Cercar una major exigència metodològica. Anticipar les edats dels destinataris dels programes de prevenció i promoure la

participació de les famílies. Combinar la prevenció secundària i la reducció de danys. Prioritzar les poblacions d’alt risc. Propiciar la intervenció comunitària. Incrementar la transferència de metodologia i difondre les millors pràctiques. Potenciar amb decisió la investigació preventiva.

Per tal de no caure en errors i desaprofitar esforços, cal tenir present que davant qualsevolintervenció comunitària haurem de tenir en compte un aspecte clau com és el grau deconeixement del fenomen per part de la comunitat.

10

La identificació d’un nivell d’alt risc dins la comunitat no sempre significa que aquesta estiguien condicions per actuar de forma immediata en la resolució del conflicte. Conseqüentment espoden identificar fins a 9 fases per avaluar el nivell de capacitats i disposició de la comunitat 4.Segons en quin grau estigui situada la comunitat, es podrà planificar un o altre tipus d’actuació.

III. MARC LEGAL

El Pla es veu immers i condicionat per tot un seguit de normatives, estratègies i i competènciesque s’han fixat a diferents nivells i que no es poden obviar. En aquest sentit, s’ha realitzat unasíntesi a través dels diferents nivells establerts: europeu, estatal, nacional i municipal descritesa l’Annex 1.

IV. ESTRUCTURA I FUNCIONS

El Pla de Drogues de Sant Sadurní d'Anoia s'estructura en diferents nivells, cadascun dels qualsamb una funció i un sentit diferenciat.

1. Equip Tècnic Motor

Format per les persones tècniques de l'Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia assignadesespecíficament, la persona tècnica de la Mancomunitat i una tècnica de la Diputació deBarcelona sol·licitada per a l'assessorament en l'elaboració del Pla.

Assumeix les següents funcions: Seguir les directrius marcades pel govern del municipi en matèria de prevenció de

drogues, informar-lo de totes les accions a dur a terme i recollir i realitzar les propostes idirectrius marcades per aquest. El lideratge l'assumeix el regidor/a de salut pública.

Aplicar el Pla al municipi. Realitzar el disseny, anàlisi, actuació i coordinació del Pla. Elaborar un Pla de treball anual que es presentarà a la comissió Política per a la seva

aprovació. La freqüència de trobada de l'Equip Tècnic motor es determinarà en consens previ.

2. Comissió participativa

Formada pels agents del territori implicats/des en l'àmbit de les drogues:

Centres educatius (IES, CEIPS, educació no reglada i escola universitària d'enologia) Cossos de seguretat (policia Local i Mossos d'esquadra) Centres de salut (CAP, CAS, CSM i CSMIJ) Personal tècnic municipal (joventut, cultura, esports i comunicació) Entitats (AMPAs, entitats juvenils i AAVV)

Aquesta és la comissió més àmplia i participativa, ofereix un coneixement real de la situació iajuda a definir les prioritats del Pla.És un espai de reflexió i de contacte entre els diferents agents del territori per trobar puntsd'entesa i resoldre visions molt allunyades entre si.

4 Plested & Co., 1999

11

2.1 Grups de treball

Quan es vol treballar un tema en concret es redueix el grup només a aquells agentsdirectament implicats. Exemples de temes en concret són: protocol de detecció i intervencióde consum de drogues als centres educatius o el tema de l’oci nocturn a la vila que provocariala creació d’un grup de treball amb propietaris d’oci nocturn, agents de seguretat i els mateixosjoves.

La freqüència de trobada dels Grups de Treball es consensuarà amb els membres que enformen part segons cada situació o necessitat.

ORGANIGRAMA

12

REGIDORIA ACCIÓ SOCIAL

PLA LOCAL DE DROGUES

EQUIP TÈCNIC MOTOR

COMISSIÓ PARTICIPATIVA

GRUPS DE TREBALL

EIXOS DE TREBALL

PREVENCIÓ I REDUCCIÓ DE

RISCOS

DETECCIÓ IINTERVENCIÓ

ATENCIÓ ITRACTAMENT

COMUNICACIÓ IPARTICIPACIÓCOMUNITÀRIA

V. METODOLOGIA

1. Introducció

Des d’un principi, es va considerar que l’elaboració del Pla havia de realitzar-se en el marc d’unprocés participatiu que va permetre la implicació de la ciutadania a través de fórmulesparticipatives que van aportar riquesa tant a nivell de contingut com de diagnòstic.

Així doncs, en el procés per a l’elaboració del pla local de drogues de Sant Sadurní d’Anoia s’hacregut oportú garantir la participació dels professionals que treballen en aquest àmbit i lesentitats i els sectors socials que hi estan vinculats directa o indirectament.

2. Objectius del procés

La posada en marxa d‘un procés d’aquestes característiques ha perseguit l'assoliment dediversos objectius:

a) Informatiu i difusió del procés i dels seus objectius, així com de tota la informacióexistent que sobre la prevenció de drogues del municipi s’hagi generat mitjançant l’estudide diagnosi.

b) Implicació de la Comissió Participativa del Pla, tant en la validació de la diagnosi comen la proposta d’actuacions a incorporar en el PLD, per tal que sigui fruit de les aportacionsd’un important i significatiu nombre d’agents socials.

3. Enfocament metodològic

L’elaboració d’un procés participatiu ha de permetre crear dinàmiques que ajudin a millorar lacohesió social, el treball en xarxa i el sentiment d’identitat i d’arrelament al territori. Ambaquesta voluntat, la metodologia a implementar s’ha basat en la metodologia Investigació iAcció Participativa (IAP).

La metodologia IAP és un model de dinamització territorial orientat cap a l’organització de baixa dalt de la vida social, tot proporcionant un marc adequat perquè la població abordi en el seuterritori un procés de reflexió i de construcció en el que s’impliqui a tots els agents socials, comuna sortida eficaç per adequar solucions de qualitat a cada situació concreta i complexa.

Durant la fase de diagnosi s’ha dut a terme una anàlisi sobre les necessitats de la població en elque es refereix a la prevenció de drogues, mitjançant la recollida d’informació quantitativa iqualitativa. Aquesta anàlisi s’ha fet amb el suport i la implicació dels tècnics de l’Ajuntamentimplicats d’una manera o altra en l’àmbit de les drogues, amb professionals del territori que hiestan treballant i amb entitats relacionades amb el mateix.

La diagnosi s’ha basat en la recollida i anàlisi d’informació sobre actuacions en relació a laprevenció de drogues. Aquesta aproximació a les característiques i les necessitats s’ha realitzata través d’entrevistes individuals a informants clau i una enquesta realitzada als centreseducatius.

13

VI. DIAGNOSI

Un cop definits el marc teòric, metodològic i estratègic des d'on es treballarà, el proper pas ésconèixer amb la màxima exactitud possible en quina situació ens trobem: conèixer quins sónels antecedents d’actuació, els hàbits de consum actuals, les respostes i accions existents,quina és la percepció de la població i quines eines disponibles tenim al territori, són elementsque ajudaran al disseny i implementació del Pla i atorgaran més possibilitat d'obtenir èxit en lesintervencions.

D’aquesta manera, s’han realitzat dues lectures clarament diferenciades. Per una banda, hemanalitzat aquelles dades que s’han pogut obtenir a nivell global d’estudis ja existents i elaboratsper administracions i entitats nacionals i estatals. I per altra banda, s’han obtingut dadesespecíficament a nivell local i comarcal, ja sigui amb estudis ja existents, o bé amb adaptació idisseny d’entrevistes i qüestionaris propis.

La voluntat del Pla és obtenir el màxim de dades quantitatives possibles per tal d’acostar-nos almàxim a la realitzat existent, però sense deixar de banda aquelles dades més qualitatives,encara que més subjectives, però que també donen una prestigiosa informació de la realitatdel municipi. Així doncs, aquest document recull tant unes com les altres sense distinció anivell d’importància.

1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ A NIVELL GLOBAL

1.1 Explicació i dimensió del consum juvenil de drogues

En les últimes dècades, el consum de drogues ha anat evolucionant majoritàriament cap a unconsum recreatiu en els entorns d’oci. Aquest fet implica el canvi que s’ha produït en la lecturaque es tenia sobre el fenomen de les drogues i el seu consum. La consolidació de la societat deconsum suposa un canvi de conceptualització de valors com l’esforç, una importància perl’individualisme, diferents lectures pel que fa als conceptes responsabilitat, llibertat,autonomia, límits, etc.

Un altre aspecte clau és la centralització de l’oci com a model d’identificació: la concentració deles pràctiques d’oci en el cap de setmana, un model de consum regit per criteris de compulsió ipresentisme i l'existència de consums culturals condicionats clarament a diferents estilsmusicals, d'oci i de temps lliure (presentació del cos, estètica, música, roba, etc.).

En aquest context, l’adolescència i la joventut, en les quals es produeix l’inici dels consums(i moments crítics en la formació de la pròpia identitat), no estan exempts de la influenciad’aquests canvis. Els estudis acadèmics, l’àmbit laboral i la preparació pel futur estandesapareixent com a a elements clau d’aquesta època. Com a etapa, aquesta adquireix entitatper sí mateixa, sent l’oci, el consum i la diversió objectius importants a ésser desenvolupats acurt termini. En aquesta configuració social, les activitats d’oci i temps lliure, i tot l’univers delconsum (no només de drogues, sinó de tot) ocuparan un lloc central.

Analitzem el consum des de diferents fonts de coneixement que ens permetran una visió mésàmplia de la situació:

14

1.1.1 Guia Didàctica: Sortim? (Bernabeu & Puentes, 2009). Subdirecció General deDrogodependències.

Des d’aquest material ens apunten les característiques del consum de drogues dels jovesactuals:

La finalitat és recreativa i està estretament lligada al “passar-s’ho bé”. Està mésrelacionat amb el plaer o els gaudis positius viscuts durant la “festa” que amb elsmalestars o els problemes associats.

El consum es realitza gairebé sempre en grup (comportament típicament gregari). Els escenaris es donen principalment de nit o durant els caps de setmana. S’allunyen de l’estereotip clàssic de persones amb problemes de drogues

(drogoaddictes). A l’igual que passa amb molts altres objectes de consum (mòbils, xarxes socials, etc.), el

consum és viscut com generalitzat (“tothom consumeix”/”molta gent fuma porros”), defàcil accessibilitat (”és fàcil accedir-hi”), normalitzat (consumidors i no consumidorssolen ajuntar-se en els mateixos escenaris, sent el consum el que acaba vivint-se com a“normal”), voluntari o escollit (“fumo perquè vull”/”jo decideixo”).

Existeix percepció de control i dels riscos del consum: es redueix o s’abandona desprésd’una època d’ús intensiu, s’alternen temporades d’ús intens amb consums puntuals,etc.

Probablement, els problemes associats a les conductes derivades del consum dedrogues (conducció i accidents de trànsit, sexualitat sense protecció, violència,problemes legals, etc.) seran més freqüents que els problemes propis amb la salutderivats del propi consum.

1.1.2 Fundación Ayuda a la Drogoaddicción (FAD)

La FAD, entitat sense ànim de lucre que des de 1986 treballa per la prevenció de lesdrogodependències, va mostrar la seva visió actual del fenomen quan va editar 'La visión de laFAD. Problemas de Drogas, aquí y ahora.' Aquest document de reflexió suposa un canvi en laseva perspectiva i una aproximació important a la realitat que es mostra en les següentsafirmacions:

Els consums de drogues s’han convertit en un fenomen cultural. Consums de drogues n’hi haurà sempre, per tant hem d’aprendre a conviure amb elles i

els seus riscos. Els joves tenen coneixement d’aquests riscos i han decidit consumir per les expectatives

del consum. Entre elles, el risc de ser exclòs del seu entorn social. No es poden equiparar tots els consums, ni totes les substàncies. Els problemes no sols són sanitaris, sinó també familiars, laborals, socials... L'estatus legal no canvia la condició de droga, però aconsella un tractament diferenciat. Els objectius de la prevenció han de ser realistes. Els joves no són els únics que consumeixen. Consumir no és igual a tenir problemes.

15

1.1.3 Observatori de Nous Consums de Drogues en l’àmbit Juvenil a Catalunya.

L’Observatori de Nous Consums de Drogues en l’àmbit Juvenil és un programa d’investigaciórealitzat per l’Associació Institut Genus i subvencionat per la Subdirecció General deDrogodependències de Catalunya, l’Àgència de Salut Pública de l’Ajuntament de Barcelona il’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona.

Estudia la realitat dels consums de drogues i les formes d’oci juvenil i elabora cada any uninforme qualitatiu que serveix com a eina per a planificar propostes de Reducció de Danys desde la Perspectiva de Salut Pública. Esdevé un sistema d’alerta ràpida i un referent per a totesaquelles institucions que intervenen en aquest camp.

Les principals conclusions del darrer informe van ser: Els joves, al llarg de la joventut, varien la relació que mantenen amb la festa i el consum

de drogues.

Factors que augmenten les sortides nocturnes: major disponibilitat de temps i diners,necessitat de relacionar-se, la festa com a canalització d’emocions i poquesresponsabilitats socials.

Factors que disminueixen les sortides nocturnes: - Tenir parella -especialment els nois- - Adquirir més responsabilitats socials mitjançant la família o la feina- Realitzar d’altres activitats d’oci.

Augmenta la presència dels majors de 30 anys en els espais de festa.

Les noves tecnologies estan adquirint major pes en la socialització dels adolescentsalterant les relacions personals a partir de la comunicació mediada per ordinador ipoden estar retardant la incorporació als espais d’oci nocturn i al consum de drogues.

Els joves immigrants no estan produint innovacions en els consums ni en les formes defesta. Les noies, excepte les sud-americanes, no són visibles en els contextos de festa.

Alguns joves han perdut poder adquisitiu amb la crisi econòmica. Encara que aquest fetno ha afectat de manera important al nombre de sortides nocturnes, sí que ho ha fetpel que fa a la despesa destinada a la festa.

Encara que continuen les referències a les concentracions de joves en els espais públics,aquestes estan generant menys molèsties i queixes.

Els pares i mares dels actuals adolescents i joves pertanyen a una generació que hanviscut la festa i el consum de drogues sense tanta distància generacional respecte alsfills com les anteriors.

En els centres educatius, degut al major control, el consum de drogues ja no és tantvisible ni genera tanta alarma.

Continuen les referències a consums intensius d’alcohol, com a comportamentnormalitzat en el context de festa. Augmenta la preocupació dels professionals pel patróde consum d’alcohol entre els joves.

El consum de cocaïna s’està normalitzant entre els diferents segments de la poblaciójove. És la substància que està més de moda i en difusió en tots els contextos.

16

L'èxtasi, en format cristall o pols, està en lleugera difusió, sobretot en contextos demúsica i ball.

Els consumidors problemàtics de cocaïna continuen presentant resistències per endegari continuar tractaments als recursos assistencials de drogodependències de titularitatpública.

El test de detecció de consum de drogues i els control d’alcoholèmia han fet disminuir laconducció sota els efectes de l’alcohol i pot portar a un major control del consumd’altres drogues per part dels conductors.

1.1.4 Enquestes ESTUDES I EDADES del Plan Nacional Sobre Drogas (PNSD)

Des del PNSD, bianualment es realitzen dos tipus d’enquestes per conèixer quines són lesprevalences de consum de drogues entre els estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys(ESTUDES) i entre la població general de 15 a 64 anys (EDADES).

es dades extretes d’aquests estudis, des del PNSD defineixen una sèrie de conclusions de lasituació actual que es troben a l’Annex 2.

1.1.5 Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA)

L’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) recull informació de la població resident a Catalunya, sense límit d'edat sobre l’estat de salut, els comportaments relacionats amb la salut i l’ús dels serveis sanitaris. L'Enquesta de salut de Catalunya aporta informació rellevant per a l'establiment i l'avaluació de les polítiques sanitàries explicitades en el Pla de Salut de Catalunya.Consisteix en una entrevista personal, que els enquestadors i enquestadores realitzen en eldomicili de les persones seleccionades. Des del juliol de 2010 es fan de forma ininterrompuda5.000 entrevistes l’any a tot Catalunya.Trobareu els resultats de la darrera enquesta a l’Annex 3.

2. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ A NIVELL LOCAL

L’elaboració de la diagnosi del context local, tal i com s’ha explicat en l’apartat metodològic,s’ha realitzat a partir de la metodologia coneguda com a Investigació Acció Participativa (IAP).

Aquesta metodologia ha suposat que en l’elaboració de la diagnosi del context local es valori almateix nivell la informació obtinguda a partir de les diverses fonts, ja siguin dades quantitativescom dades qualitatives.

Tota aquesta informació és la que ens ha permès fer-nos una idea de quina és la situació delconsum de drogues i les seves conseqüències al municipi, mancances i fortaleses que tenim al’abast i quins són els objectius i les accions concretes que a partir d’aquí, un cop coneguda larealitat, s’han de derivar.

S’ha intentat obtenir informació de tots els àmbits implicats en la prevenció de drogues. Enaquest sentit, s’ha obtingut informació de l’àmbit educatiu, familiar, del lleure, de l’oci nocturn,de la salut, dels cossos de seguretat, dels diferents departaments de l’Ajuntament, delsprofessionals de salut, de joventut i de serveis socials, i també dels mateixos joves, principals

17

protagonistes en molts moments. Tot i així, aquest anàlisi ens ha permès diagnosticar queexisteix una manca de registre de les incidències que el consum de drogues genera i que caluna millor sistematització de la informació.

Les principals fonts que s’han utilitzat són:

A nivell quantitatiu: Dades sociodemogràfiques de Sant Sadurní d’Anoia: Dades generals en relació als

habitants, grups d’edat, nivell d’estudis i situació laboral. (Annex 4)

Enquesta d’hàbits relacionats amb la salut de l'alumnat de 4t. d'ESO de Sant Sadurníd’Anoia, de la Diputació de Barcelona: Dades que permeten identificar factors de risc,comparar comportaments i monitoritzar les conductes relacionades amb la salutd'aquests adolescents al llarg del temps.

A nivell qualitatiu: Entrevistes clau a agents socials del municipi: Amb l'objectiu de recollir tots aquells

aspectes més qualitatius del consum s'han realitzat entrevistes a diferents agents socialsque d'alguna manera hi estan relacionats. Hi han participat des de cossos de seguretat,professionals de l'àmbit mèdic, joves usuaris d'oci nocturn, educadors en contacte ambjoves i persones que per la seva experiència vital tenen informació que pot resultarinteressant. Cadascú ha aportat la seva visió des del seu àmbit que a continuaciópresentem de manera resumida.

Grups de discussió amb joves, un de menors d’edat i un de majors d’edat: Hanparticipat en un grup alumnes dels cicles formatius i alumnes de quart d'ESO, tots del’Escola Intermunicipal del Penedès.

Dades del CASD: Informació de l'ús de persones usuàries de Sant Sadurní d’Anoia queacudeixen al Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències de Vilafranca delPenedès.

Taula participativa: formada per tècnics municipals, professionals de l’àmbit sanitari,educatiu i social , propietaris de l’oci nocturn i joves.

A continuació resum de la informació qualitativa obtinguda a partir de les entrevistes clau, lataula participativa i els grups de discussió de joves resumida en eixos temàtics.

1. Sobre les característiques del consum

Percepció del consum

Les drogues més consumides són les més accessibles i més econòmiques, l'alcohol i elcànnabis, sent l'alcohol la substància que més es consumeix el caps de setmana i elcànnabis la que pren protagonisme entre setmana. Hi ha hagut un canvi en els darrersanys respecte al cànnabis ja que ha augmentat el consum de marihuana respectel'haixix.

La crisi també ha provocat que el consum de tabac hagi disminuït, hi ha molta mésdemanda de gent que vol deixar de fumar. També es percep que hi ha menys joves ques’inicien, els que fumen sovint van directament al cànnabis.

L'alcohol és la substància més consumida tant per joves com pels no tan joves. A partir

18

dels 30 anys, és la substància més consumida, ja sigui després de les obligacions o en elsàpats. En les dones adultes, quan hi és present, el consum és més en solitari, no té uncomponent social com el que pot tenir en els homes.

El cànnabis també està molt normalitzat, en població adulta es cultiva en vinyes, horts,etc. I molta gent gran comença a veure que els seus fills/es que ja no són adolescents,de 30 a 40 anys, tenen les seves plantes per l'autoconsum i això fa que es normalitzi.També veuen que no són consumidors problemàtics, que els seus fills també són pares imares, que no tenen problemes, etc.

Respecte a les drogues de disseny, sembla que el seu consum és més irregular i ve donatmolt pel context, s'estabilitzen o fins i tot disminueix. Segueix havent-hi, però, una certapoblació jove que surt cada cap de setmana i que barreja diferents substàncies, elsefectes a mig termini de l'alcohol es contraresten amb estimulants (cocaïna,amfetamines i èxtasi). El seu consum però, no és ni visible ni evident.

El consum de cocaïna ha tingut una davallada important en els darrers anys, a nivellrecreatiu continua estant present, i de vegades qui consumeix reiteradament (un cop almes) arriba el punt de no amagar-se'n. Hi ha una certa acceptabilitat. D'altra banda,sembla que es manté el consum en una certa població de més de 45 anys.

Cal destacar que moltes de les persones entrevistades ressalten el consumd'hipnosedants i ansiolítics especialment en dones adultes que sobrepassen sovint laprescripció mèdica.

Pautes de consum

L'inici de les sortides nocturnes sol començar al poble i després es marxa cap unmunicipi més gran si es disposa de mitjà de transport. A nivell general, sembla que lacrisi ha provocat que hi hagi menys sortides nocturnes, reduint-se sovint, a una de soladurant el cap de setmana.

Hi ha una davallada de l'oci nocturn en discoteques i bars, les sortides es fan més enespais privats o bé en l'espai públic fent “botellón” en moments puntuals com són lesfestes majors.

Els espais més habituals de consum a la nit són els locals tot i que es consumeix tambéen espais privats, festes alternatives o en espais no formals.

L'ús que es fa del cànnabis tant és recreatiu (per passar-ho bé, fora de les obligacions oresponsabilitats) com d'evasió amb ànim de voler desconnectar de les situacions ques'estan vivint. S'observen diferents tipus de consum, un de diari però havent acabant lestasques laborals o estudiantils o al migdia, un altre de cap de setmana i un tercerd'evasió a qualsevol hora del dia i freqüent associat a qualsevol situació. Sembla que enaquest darrer grup qui fuma en fuma molt. Es detecta un sector de joves d'entre 19-24anys que no estudia i no treballa i que fa uns anys que està en aquesta situació peròtambé més joves que fumen abans d’entrar al institut.

A nivell adult també hi ha consum de marihuana, però és produeix en l'àmbit privat. Enjoves en canvi, al no disposar d'espais privats per consumir, el consum es fa en algunesplaces i terrasses de bars.

Pel que fa al consum d'alcohol, hi ha normalització en totes les edats, els més joves

19

prenen cervesa o combinats quan queden amb els amics i és la substància amb la quesempre es comencen les sortides nocturnes del cap de setmana. A l'estiu el consum esmés visible amb les terrasses dels bars.

En adults el consum d'alcohol pot arribar a ser diari ja sigui en els àpats del migdia o bédesprés de treballar. Per a molts trobar-se al bar és la manera de socialitzar-se, esbargir-se, però a diferència del consum dels joves, també hi ha un consum en solitari en l'àmbitprivat.

En certs consumidors recreatius de cap de setmana, a l'alcohol i el cànnabis s'afegeixensubstàncies estimulants (èxtasi i/o cocaïna) amb la finalitat d'allargar la nit, barrejant lessubstàncies durant tota la sortida. Normalment s'acostuma a fer en festes senyalades oquan es surt de festa fora del municipi. De vegades no cal que hi hagi cap esdevenimentespecial per consumir i es fa per passar l'estona amb els amics mentre es realitza algunaactivitat allunyada de l'oci nocturn com veure una pel·lícula o jugar a la play. En tots elscasos la funcionalitat del consum és per "passar-ho bé" i "aguantar més estona".

Hi ha una part dels joves que quan volen fer el que consideren "una bona festa" marxenfora del municipi, per celebrar un aniversari o quan volen prendre drogues il·legals,evitant la gent i els locals coneguts. Alguns fins i tot arriben als voltants de Barcelona ol’àrea metropolitana. Hi ha la idea de que fora s'ho passen millor, encara que a lacomarca també es consumeixin drogues. L'organització de la sortida els hi ocupa bonapart de la setmana (qui agafa el cotxe, comprar begudes per abans de la discoteca,comprar substàncies, etc.).

Respecte a les diferències de gènere en aquest col·lectiu, s'afirma que en general elsnois presenten una actitud més ansiosa a l'hora de consumir, que no són tan relacionalsi expansives com les noies i que quan es fa de dia elles tenen més ganes de tornar cap acasa que ells. També elles tenen més una actitud de prudència i segueixen assumint rolsde cuidadora quan algú té un problema.

En una petita part dels majors de 30 anys encara hi és present el consum de cocaïna enles sortides nocturnes que es barreja amb l'alcohol al llarg de la nit però que no esbarreja amb altres substàncies ni s'utilitza per sortides fora del municipi com és el casdels més joves. Aquest consum també és present no només en les sortides sinó tambéen les trobades amb els amics, en aquells que fan una barbacoa o queden per mirar elfutbol pot donar peu a que s’engresquin en aquest consum.

Edat d’inici

L'entrada a l'Institut marca els primers consums experimentals de les substàncies mésproperes als joves com el tabac i el cànnabis, els primers consums de tabac es donencap els 12 anys i els de cànnabis cap els 13.

A partir de 15 o 16 anys, depenent de la possibilitat d'accés a la substància s'instauramés el consum. La resta de drogues es tasten a partir dels 17, que es quan se surt de niti sobretot quan ja es comença a sortir de festa.

Particularitats locals

Són molts els agents que assenyalen que la “Cultura del cava” provoca que hi hagi pocapercepció del risc respecte al què pot suposar un consum diari d'alcohol, tant pel que fa

20

a l'entorn com pel propi usuari. Si bé es consumeix més cava al llarg de la setmana queen altres llocs això no vol dir que sempre sigui un consum problemàtic.

En algunes famílies hi ha la costum de treure l'ampolla de cava en les festivitats, i donar-ne un glop als menors de 8-9 anys. Aquesta tolerància amb el cava no existeix amb altresbegudes que s’associen més a conflictes.

Una altra particularitat local destacable és la que es refereix a la mobilitat, es comentaque a diferència de Barcelona o altres localitats de l’àrea metropolitana on nos’acostuma a agafar el cotxe si s’ha de beure, a la comarca tothom té la costum de sortiramb el seu cotxe. Aquest fet es produeix encara que s’hagi de beure o es torni a horesen que hi ha transport públic i tot i que no es deixa d’agafar el cotxe el que sí que es faés deixar de beure abans o tornar cap a casa per rutes alternatives, camins, etc.

2. Sobre el concepte de problema

La disminució del consum recreatiu de cap de setmana ha fet que es faci més visible el consumproblemàtic sobretot pel que fa a les drogues més institucionalitzades com l'alcohol i elspsicofàrmacs.

La percepció de que les drogues són un problema, és baixa tot i que hi ha persones en concretque estan molt alarmades. Només hi ha alarma quan et toca de prop.

Si bé és cert que ha baixat el consum, també la percepció ha disminuït. Va haver-hi un tempsen què el consum de cànnabis alarmava però ara ja no tant, tot i que es reconeix que existeixuna part de persones consumidores que comencen molt aviat i no saben gestionar bé elconsum. Aquestes persones es considera que serien les de més risc, les qui no saben en quinmoment, quina quantitat, etc.

És en aquesta població on es centren els problemes relacionats amb la concentració,l'absentisme, el fracàs escolar... molt lligats al consum de marihuana a les vuit del matí abansd'entrar a classe. Són pocs però molt cridaners, es veuen molt i fumen davant dels centreseducatius.

Les persones entrevistades identifiquen com a problema quan la persona que consumeix no técapacitat de control i en fa un consum excessiu associant el consum de cap de setmana ambdesconnexió de problemes, augment d'autoestima, etc. i que acaba passant a consum quotidiàen un moment de dificultat personal, és a dir, quan es creu que la substància pot ser unasolució pels problemes del dia a dia.

Un altre problema que es menciona és el provocat pel consum d'alcohol i les patologiesassociades. Depenent de la població i de les eines personals que es tinguin, hi ha un consumdesmesurat d’alcohol de tardes o matins vinculat en bars, l'únic espai on algunes personestenen vida social. Aquest fet és molt masculí, es consideren “bars d’homes”, no hi sol havergaire presència femenina.

Els consums produïts en la franja d’edat entre els 20 i els 30 anys es considera per moltespersones entrevistades com a problemàtic quan s’instauren alguns consums que podenesdevenir problemàtics i que fins passats els 35 anys la gent no es planteja abandonar. És unaèpoca en la que es comencen a tenir les primeres feines, una autonomia econòmica i sobre laqual és difícil que s’hi dirigeixin les accions preventives clàssiques.

21

El consum d'hipnosedants i el seu mal ús és un problema que es detecta des de diferentsàmbits. Consulten sobre la barreja amb alcohol i minimitzen molt el seu consum. S'afirma que les consultes de salut mental han pujat moltíssim, s'ha medicalitzat moltessituacions i la gent no disposa de recursos propis per solucionar situacions de dificultatemocional.

El consum d’alcohol en l’oci nocturn s’assenyala com la causa principals dels problemesd’ocupació i desperfectes de l’espai públic, brutícia, soroll, queixes veïnals i la manca d’espais ioferta d’oci no comercial com la possible causa prèvia. El "botellón" sembla ser un fet aïllat quees produeix només puntualment per la Fires i la Festa Major.

Preocupa el consum problemàtic d'alcohol per les seves repercussions sobretot en l'àmbitfamiliar.

3. Sobre les pràctiques d'oci i lleure

Totes les persones entrevistades afirmen que la oferta d'oci és molt limitada al municipi, no hiha un mercat per obrir molts locals tot i que anys enrere els pobles petits havien tingut mésoferta d’oci i de cultura però ara no queda pràcticament res. La gent acaba desplaçant-se amunicipis més grans com Vilafranca, Igualada o Vilanova (sobretot a l'estiu) o bé més lluny.

A nivell d'oferta municipal, tot el que es fa s'acaba habitualment abans de les 12 de la nit idesprés és bastant nul·la. A l’estiu l’oferta s’amplia però no gaire. Els espais municipals perjoves tenen sobretot afluència dels més petits, quan són més grans l’oferta municipal es veucom quelcom controlat i es rebutja.

S’opta sovint per l’autogestió de l’oci, bé llogant locals per reunir-se o bé llogant autocars perdesplaçar-se a altres municipis. Les acampades organitzades pels propis joves també hi sónmolt presents.

Des de fa uns anys a l'estiu es realitzen "raves", festes lliures de caràcter més alternatiu que elscircuits comercials, coincidint amb l'època de la crisi. Resulten sortides més econòmiques iaporten la possibilitat d'allargar la festa. Al principi les persones assistents a aquestes festeseren d'un estil molt determinat però actualment hi assisteix tot tipus de públic. L’estiu éstambé l’època de les festes majors fet que fa que molts joves optin per anar cada cap desetmana al municipi on n'hi hagi alguna.

L’esport també ocupa gran part de l’oci dels joves així com les activitats associatives (caus,agrupaments, etc.).

4. Sobre els riscs associats al consum

El principal risc associat al consum que assenyalen totes les persones entrevistades són lesbaralles que es produeixen a la nit quan la gent surt de festa i ha begut massa. Des d'urgèncieses veuen persones que han petit agressions molt greus i els cossos policials molts cops hand'intervenir en aquest tema.

Relacionat amb aquest excés de consum també es troba el tema dels assetjaments vers lesdones, sota l'efecte de l'alcohol els homes són poc conscients de les seves actituds i les doneses poden tornar més vulnerables.

22

Tant per homes com per dones les percepcions s'alteren moltíssim, la seguretat també i espoden acabar fent coses que inicialment no es voldrien. La part positiva és que en un poble lagent es coneix més i és més fàcil demanar ajuda, mai es queda una noia sola amb tot de gentdesconeguda i es coneix a qui et fa alguna cosa o als seus amics, etc. El risc però, continuasempre sent més elevat en el cas de les noies, hi ha també la idea generalitzada que d'una noiadrogada se'n poden aprofitar.

Un dels riscos principals que s'assenyala és la desinformació, el fet que les persones no tinguinel coneixement sobre què estan consumint.

La gent pren substàncies sense tenir informació real i objectiva. No es troben espaisd'assessorament sobre efectes i riscos a la nit, només en ocasions molt puntuals com en Fires ique no arriben a la majoria de persones consumidores ni ho fan al llarg de l'any.

El tema de la mobilitat també és present quan es parla de riscos associats al consum dedrogues. Sembla que abans la gent agafava el cotxe molt més beguda, ara hi ha gent que esplanteja quedar-se a dormir si ha de beure per exemple.

El cotxe es segueix agafant en estat d'embriaguesa però tot i així, ha augmentat la consciència iels accidents són molt diferents, la gent agafa camins i encara que es vagi begut, els accidentsno són tan greus perquè no són xocs frontals i es va molt més lent.

Les multes i els controls d'alcoholèmia han ajudat a que a nivell individual i grupal hi hagi unespai de reflexió sobre el tema. També el fet que s'utilitza el cotxe per treballar i es podenperdre punts amb la possibilitat de no poder conduir complicant molt la situació personal. Elsriscs jurídics del consum de substàncies il·legals també hi són presents tot i que s'afirma que noes sanciona en excés.

Altres riscos que es comenten són tenir males experiències per haver consumit massa,acostumar-se a prendre drogues per passar-s'ho bé o no sortir si no hi ha substàncies perconsumir.

5. Sobre els canals d'informació

Sembla ser que parlar de drogues en alguns àmbits només s'associa a certes substàncies, no al'alcohol i el tabac. La majoria de la gent té un mínim de informació perquè d’alguna manera hiha tingut contacte directe o indirecte, ja sigui a través d’un fill/a, un parent o algun conegut iper tant la por i el desconeixement que es tenia fa uns anys ja no hi és tant, es té una visió mésreal de les drogues.

En els més joves la principal font d'informació arriba del boca a orella a través dels amics, queesdevenen la font més fiable. També s’han rebut tallers als instituts però es recorden comquelcom puntual i que no té continuïtat. El servei de Salut i Escola sembla que és referència per altres temes i per edats en les que elconsum no sembla instaurat, tot i així resulta molt útil per detectar certs primers consumsproblemàtics.

Els mitjans d'informació continuen sent una font importantíssima però només treuen la visiómés negativa, no hi surt mai la prevenció. En relació a l'alcohol, la informació arriba esbiaixada,molt normalitzada, i no s'identifica amb dependència ni amb problemes. Sobre la resta desubstàncies encara hi ha molta por.

23

El Servei d'Assessorament Familiar d'Alcohol i altres Drogues (SAFAD) no es coneix gaire a nivellde gent jove, però comença a ser un servei de referència no només pels professionals sinótambé per les famílies.

Els metges de primària també són un canal de informació i esdevenen un dels principalsrecursos que deriven al SAFAD.

No deixa de ser curiós que cap de les les persones entrevistades anomeni internet com a fontd'informació malgrat que els més joves afirmen que preferirien un espai online on fer consultesque no pas presencial.

6. Sobre danys associats al consum

S'adjunta la darrera memòria del Centre d’Atenció i Seguiment de les Drogodependències(CASD) a l’Annex 5.

A nivell quantitatiu, exposem les dades que es disposen a través de l’enquesta realitzada enl’àmbit escolar per la Diputació de Barcelona feta als estudiants de 4t. d’ESO al 2015. Vanrespondre 190 enquestes on l'edat mitjana dels joves és de 15,55 anys.

Tabac - 13,6 anys és la mitjana d'edat d'inici en el tabac. - 5 de cada 10 ha fumat alguna vegada, igual en nois i noies.

- Dels qui han fumat alguna vegada el 48% són fumadors/es habituals i 1 de cada 3 ho facada dia.

Alcohol- Els 13,5 anys és la mitjana d'edat de la 1a. vegada en que ha begut almenys mig got de

qualsevol beguda alcohòlica.- El 77% ha begut alguna vegada alcohol.

24

- D'aquests 4 de cada 10 consumeixen alcohol els caps de setmana i 8 de cada 10 quan surten a bars, festes, discoteques...

- D'aquests el 34,2% del total ha fet ingestes de risc algun cop (prendre 4 o més begudes alcohòliques en 1 ocasió).- D'aquests el 43% s'ha emborratxat alguna vegada i un 29% 3 cops o més.

- Només 1 de cada 3 dels que diuen que han begut algun cop no s'han emborratxat i elsnois s'emborratxen més que les noies.

Altres substàncies: - 4 de cada 10 han provat altres drogues diferents del tabac i l'alcohol.

- D'aquests el 36% ha consumit haixix o marihuana i d'aquests 1 de cada 3 ho ha fet la última setmana.

25

- 2 de cada 10 troba el consum de haixix o marihuana molt perillós.- 14,3 anys és l'edat del primer consum de marihuana.- El 65% diu que és molt fàcil o relativament fàcil aconseguir haixix o marihuana

5. Necessitats detectades

A nivell educatiu, caldria centrar les intervencions en temes de la persona, de les actituds.Unificar el discurs de tots els agents que intervenen. Incidir en les famílies. Ampliar lesintervencions puntuals.

Amb els Instituts, s’ha de consolidar el Pla de drogues com el seu espai de referència davant dequalsevol circumstància, no només per demanar xerrades sinó quan tenen un noi/a queconsumeix.

En oci faltaria recollir les opinions dels joves, que participin ells en les polítiques de drogues. Hiha poca presència de joves en els espais de decisió sobre qüestions que els afecten,especialment d’aquells que ja no van als centres educatius.

Tenir un espai de referència pels joves, (on anar si vull saber coses de drogues). Caldria que fosmolt confidencial i accessible.

No hi ha consciència dels riscos legals, ni per part dels propis consumidors ni per part de lesfamílies.

Caldria intervenir a la nit, en els moments en que s'està produint el consum, d'una maneramenys formal que en l'àmbit educatiu. S'hauria d'arribar en espais no formals més enllà de lesaules.

Coordinació de tots els agents implicats en el tema. Que existeixin els canals i que tot s'acabicentralitzant en un espai o un referent que pugui donar resposta. Sovint hi ha manca decoordinació entre els professionals que treballen en una mateixa població.

A nivell de coneixement: s'haurien de crear dues línies, per una banda donar a conèixer de tanten tant què està passant i ampliar la informació sobre consum adult. I per l'altra que lespersones que treballen amb població diana i amb joves tinguin eines, fer cada cert temps unaoferta de formació, dirigida a atenció primària, professionals de joventut, de serveis socials, perinvolucrar la gent nova i a la antiga per reciclar-la.

26

VIII. OBJECTIUS DEL PLA

1. OBJECTIU GENERAL

Dotar a la població de Sant Sadurní d’Anoia de totes aquelles habilitats i recursos quepermetin prevenir el consum de drogues i/o reduir-ne els danys associats.

2. OBJECTIUS ESPECÍFICS

Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per àmbits: centresd’ensenyament, oci i lleure, família, laboral i comunitat en general.

Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre drogues.

Potenciar la formació sobre les drogues en l’àmbit d'intervenció de Sant Sadurní d’Anoia.

Protocol·litzar el treball sobre escenaris (via pública, centres educatius, etc.) ambconflictes i/o necessitats pròpies associades al consum de drogues.

Generar indicadors de consum.

Conèixer el funcionament i resultats de les estratègies de reducció de danys ques’apliquen al municipi.

Atendre a adolescents, joves i famílies per qüestions relacionades amb el consum dedrogues.

Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi d'informació entre els diferents serveisde la xarxa socio-sanitària i el Pla de drogues.

Afavorir i optimitzar la derivació entre els recursos implicats.

Fer difusió de l’activitat del pla de drogues (mitjans de comunicació, participació enjornades, etc.).

Potenciar la sensibilització i participació de la comunitat en les propostes de prevenció.

Organitzar accions de sensibilització en l’àmbit de Sant Sadurní d’Anoia .

27

IX. EIXOS DE TREBALL

El Pla s’estructura en 4 eixos de treball, cadascun dels quals conté diferents programes iprojectes:

1.- Prevenció i reducció de riscos2.- Detecció i intervenció3.- Atenció i tractament4.- Comunicació i participació comunitària

Els espais i col·lectius prioritaris seran:

Espais: Centres Educatius, centres de Salut, centres de treball, espais lúdics i d’oci, barris izones conflictives.

Col·lectius: Adolescents i joves, famílies, persones consumidores amb usos problemàtics,col·lectius en risc (fills/es de persones consumidores, persones amb dificultats psicològiquesi/o socials, etc.).

1. Prevenció i reducció de riscos

En aquest eix s'emmarquen totes aquelles actuacions preventives que treballen en elssegüents àmbits:

Centres d’ensenyament Oci nocturn Formació

Els objectius d’aquest eix són:

Proposar intervencions i activitats preventives diversificades per àmbits: centresd’ensenyament, oci i lleure, família, laboral i comunitat en general.

Transmetre una informació objectiva i contrastada sobre drogues. Potenciar la formació sobre les drogues en l’àmbit de intervenció de Sant Sadurní

d'Anoia.

Els objectius de resultat d’aquest eix són:

Tenir una oferta actualitzada d’activitat preventiva per als centres d’ensenyament. Oferir formació per a col·lectius específics (professionals del lleure, salut, serveis socials,

etc.) Disposar d’una estratègia de treball en l’àmbit de l’oci. Potenciar la creació d’agents de salut.

2. Detecció i intervenció

En aquest eix, s'hi situen les actuacions dirigides a treballar les pràctiques de consumproduïdes en els espais públics així com la detecció i la derivació entre serveis. Es farà especial èmfasi en els menors d’edat consumidors de drogues il·legals, la feinacoordinada amb tots els agents implicats i la necessitat d’omplir la manca de coneixementactual que es té de les característiques diferencials locals.

28


Protocol·litzar el treball sobre escenaris (via pública, centres educatius, etc.) ambconflictes i/o necessitats pròpies associades al consum de drogues.

Generar indicadors de consum. Propiciar el treball coordinat i espais d’intercanvi de informació entre els diferents

serveis de la xarxa sociosanitària i el Pla de drogues.

Els objectius de resultat són:

Oferir un servei de mesures alternatives psicoeducatives a la sanció econòmica perconsum o tinença de substàncies il·legals a la via pública (Llei 1/92) per a menors queimpliqui a l’infractor/a i a les seves famílies.

Aportar dades de consum local a través d’una enquesta escolar anual i del traspàs de lainformació amb altres recursos locals.

Disposar regularment dels resultats del programa d’intercanvi de xeringues i del demetadona.

Generar protocols de derivació entre els diferents serveis implicats. Sistematitzar les coordinacions entre el Pla de drogues i la resta de serveis de la xarxa

sòciosanitaria.

3. Atenció i Tractament

En aquest eix es situaran les accions que des de l’àmbit municipal es creïn per atendre a la població en serveis específics sobre drogues.


Atendre a adolescents, joves i famílies per qüestions relacionades amb el consum dedrogues.

Afavorir i optimitzar la derivació entre recursos d’atenció i tractament. Conèixer el funcionament i resultats de les estratègies de reducció de danys que

s’apliquen al municipi.


Mantenir el Servei d’Assessorament Familiar d’alcohol i altres drogues (SAFAD). Formalitzar la coordinació entre el servei del SAFAD i el CASD per atendre els menors

sancionats per consum a la via pública. Disposar anualment de dades de tractament i dels programes de reducció de danys.

4. Comunicació i participació comunitària


Fer difusió de l’activitat del pla de drogues (mitjans de comunicació, participació enjornades, etc.).

Potenciar la sensibilització i participació de la comunitat en les propostes de prevenció. Organitzar accions de sensibilització en l’àmbit de Sant Sadurní d'Anoia.


Realitzar projectes i accions de sensibilització comunitària. Difondre les diferents accions i programes del Pla municipal.

29

X. ACCIONS

Un cop obtingut el diagnòstic de la situació i havent-ne definit els objectius a treballar, esdetermina quines accions es poden realitzar per arribar a complir les fites marcades.

En aquest sentit, a través de la Comissió Participativa no sols es defineixen les accions, sinó quetambé es realitza una proposta de priorització d’aquelles que semblaven més importants o quees plantejava de ser les primeres a desenvolupar.

Les accions es detallen per eixos de treball, on cada acció conté en una fitxa completa lessegüents dades: descripció, població a qui es dirigeix, objectius, indicadors d’avaluació, espaion s’haurien de realitzar, així com els agents implicats.

També es fa una possible aproximació del cost econòmic que pot suposar sense tenir encompte les hores destinades pels diferents agents implicats.

1. Eix Prevenció i Reducció de Riscos Centres d’ensenyament:

Acció Població diana Objectius Indicadors Espai Agents implicats

Tallers i altres accionsde prevenció de drogues als instituts

Alumnes de secundària

Fomentar la reflexió crítica en el consum de drogues

Núm. alumnesNúm. tallersNúm. centresContinuïtatGrau satisfacció

Centres educatius de secundària

Tècnica MancomunitatJoventutSalutEducacióIESSalut i EscolaDiputació Barcelona

Descripció: Accions directes a l’alumnat de secundària ja sigui per part de la tècnica de la mancomunitat com per altres serveis del territori (Salut i Escola, Joventut, Salut...) com tallers contractats a entitats o administracions externes. Es treballa per garantir que tots els alumnes de secundària tinguin l’oportunitat de participar en activitats de prevenció de drogues a l’aula. Es busca la continuïtat, la qualitat i la innovació de lesaccions que s’acaben duent a terme, fugint de les xerrades puntuals i poc participatives.

Cost Econòmic aprox.: 3.200 € / any


Tallers i altres accions de prevenció de drogues a cicles formatius i altresmodalitats educatives

Cicles formatiusPQPIServeis socials

Fomentar la reflexió crítica en el consum de drogues i la reducció de riscos en joves en risc.

Núm. alumnesNúm. tallersNúm. centresContinuïtatGrau satisfacció

Espais educatius.

Tècnica MancomunitatJoventutSalutEducacióServeis socialsAltres agents educatius

Descripció: Accions directes a l’alumnat de cicles formatius i altres modalitats específiques, ja sigui per part dela tècnica de la mancomunitat com per altres serveis del territori (Salut i Escola, Joventut, Salut...) com tallers contractats a entitats externes. S’ha de treballar per a garantir que tot l'alumnat, sigui de la modalitat educativa que sigui, tingui l’oportunitat de participar en activitats de prevenció. Cal cercar la continuïtat, la qualitat i la innovació de les accions que es duen a terme.

Cost Econòmic: 1.000 € / any

30


Tallers per a mares i pares

Mares i pares d’adolescents i pre-adolescents

Dotar d’eines per intervenir itreballar la prevenció de drogues des dela família.

Núm. tallersNúm. assistentsNúm. material repartitGrau de satisfacció

IESCEIPsEspais municipalsEspais d’entitats

Tècnica MancomunitatIESCEIPsAMPAsJoventut

Descripció: Tallers de diferents durades i tipologia segons demanda i perfil sol·licitant. Poden ser xerrades puntuals tipus conferència amb més capacitat o cursos i tallers amb inscripció prèvia i limitada més participatius.

Cost Econòmic aprox.: 0 €


Difusió de materials informatius per a pares i mares

Mares i pares d’adolescents i pre-adolescents

Fer arribar informació reali objectiva de les drogues i elseu consum.

Núm. de material repartit.

Espais educatius, sanitaris, municipals.

Tècnica MancomunitatSalutAMPAsEducació

Descripció: Repartiment de material de prevenció de drogues destinat a famílies amb fills pre-adolescents i adolescents elaborats per la Diputació de Barcelona, entre d’altres materials i serveis que pugui generar el Pla de Drogues.

Cost Econòmic: 150 €


Exposició 'El tabac al descobert'

Alumnat de 1r. i 2n. d'ESO

Retardar l'edatd'inici al consum de tabac.

Núm. d'escoles que acullen l'exposició

Núm. d'alumnesque visiten l'exposició

Centres educatius

SalutDIBAEducació

Descripció: Exposició que presenta tot un seguit de continguts pensats per generar en els visitants actituds contràries al tabac. També es pretén estimular i orientar la rebel·lia dels adolescents cap a les pràctiques poc ètiques que es fan servir per animar a consumir i vendre tabac.


Formació:


Dissenyar un plade formació

AlumnatProfessoratAltres agents educatius

Dotar d’eines de coneixement i intervenció en l’àmbit de les drogues

Núm. de formacionsNúm. d’assistentsGrau de satisfacció

Espais municipals

Tècnica MancomunitatSalut

Descripció: Crear un grup de treball per dissenyar un pla de formació per donar coherència i sentit a les intervencions que es realitzen pel que fa a la prevenció de drogues, garantint que totes les intervencions segueixin els objectius i les pautes consensuades en el Pla de Drogues i pugui ser utilitzat pels centres com a referència. El Pla de formació ha de marcar prioritats ja sigui per cursos, o temàtiques concretes dins l’àmbit de les drogues oferint un catàleg d’accions anual.


31

Oci:


Prevenció del consum d’alcohol en esdeveniments

Tota la població Aprofitar festes i esdevenimentsper treballar els riscos del consum d’alcohol

Núm. d’intervencionsNúm. de material repartit

Esdeveniments importants: Fires i festes, FM, Barris, Cavatast, Carnaval...

Tècnica MancomunitatJoventutCulturaSalut

Descripció: Difusió de materials en relació al consum, formació en dispensació responsable d’alcohol als organitzadors, presència del Pla de drogues en els esdeveniments principals.



Creació d'un protocol de barres

Menors d'edat Prevenir, reduir i evitar el consum de begudes alcohòliques en menors.

Núm. de barres senyalitzadesNúm. de persones formades

Esdevenimentsimportants: Fires i festes, FM, Barris, Cavatast, Carnaval...

Tècnica MancomunitatJoventutCulturaSalut

Descripció: El protocol té una finalitat preventiva per tal de posar en pràctica mesures per reduir els danys i riscos assocats al consum de begudes alcohòliques per part de menors d'edat i joves.



Creació de l'ordenança de regulació de la venda i consum de begudes alcohòliques

Tota la població Evitar la venda de begudes alcohòliques de les 22h a les 8h de l'endemà

Núm. de comes etílics Grau de satisfacció

Establiments de queviures o altres que venguin begudes alcohòliques

Tècnica MancomunitatJoventutCulturaPolicia LocalSalut

Descripció: L'ordenança contempla la restricció del subministrament de begudes alcohòliques durant les hores nocturnes en establiments oberts al públic i venda per evitar aldarulls que es puguin produir pel consum immoderat d'alcohol en la franja horària de 22h a 8h de l'endemà.



Intervenció en l'oci nocturn en espais de carrer

Joves de 13 a 20 anys

Evitar el consum d'alcohol i altres substàncies enmenors

Núm. d'intervencions

Zona de concerts per festa majors i per fires i festes

Educadores EdpacCulturaEducacióSalut

Descripció: Intervenció sòcio-educativa en contextos d'oci nocturn, centrada en adolescents i joves de 13 a 20anys, treballant des d'una perspectiva comunitària els temes de salut jove i consum de substàncies (alcohol, cànnabis i altres), temes de relacions entre iguals (relacions respectuoses, actituds sexistes, violentes, etc.) i temes de relació amb el medi (usos de l'espai, brossa, etc.). Es realitza principalment als espais extra-festa, on es congreguen principalment els i les adolescents per a fer 'Botellón' des de les hores prèvies a l'esdeveniment i on es situen si tenen problemes amb els consums.

Cost Econòmic: 2.600,00 €

32


Punt de salut Adolescents i joves

Facilitar informació sobre temes d'alcohol, drogues i sexualitat a concerts.

Núm. de joves que demanin informacióNúm. d'informació oferida.

Concerts nocturns i empalmades

Joventut

Descripció: Espai que situat 3 cops a l'any en actes multitudinaris com concerts i altres, ofereix informació a joves.


2. Detecció i Intervenció


Programa de mesures alternatives davant la sanció per consum de drogues a la via pública en menors

Menors (i les seves famílies) sancionats per consum de drogues il·legals a la via pública.

Oferir respostapsicoeducativaalternativa a lasanció.Detecció de situacions de risc.

Núm. de sancionatsNúm. d’adheritsal programa.Núm. de valoracions positives.

CAP Tècnica MancomunitatSalutCossos de seguretatCAPCAS

Descripció: Continuïtat del protocol d’intervenció creat al 2010 davant les situacions de denúncia a menors per consum de drogues il·legals a la via pública, podent substituir la denúncia per un treball psicoeducatiu implicant tant a la família com als mateixos menors. Aquest fet permet detectar situacions de risc o conflictivitat que a través d’una multa queden ocultes.



Sistema de registre sobre drogues i memòria anual.

Diferents agents del territori

Obtenir un coneixement anual en relació al consum de drogues al municipi i la seva evolució

Dades quantitatives i qualitatives sobre consums de drogues.

Varis Tècnica MancomunitatServeis de salut: CAS, CAP.Serveis educatius: IES, CEIPsAjuntament: Serveis socials, Joventut, Salut. Cossos de seguretat

Descripció: Les dades que actualment es recullen des dels diferents serveis del territori no representen un bon registre de les incidències en relació al consum de drogues per aquest motiu, s’ha de treballar per tal que es puguin millorar els sistemes de registre actuals per a obtenir anualment un coneixement en relació al consum de drogues a Sant Sadurní d'Anoia i poder-ne realitzar un informe anual que ens permetrà comparar any rere any l’evolució del consum i les seves especificitats.


33

3. Atenció i tractament


Servei d'assessorament Familiar d'Alcohol i altres Drogues (SAFAD)

FamíliesProfessionals.Població general.

Oferir un servei de referència confidencial d’informació i assessorament en el consum i els riscos des d’un espai accessible i proper.

Núm. de visitesNúm. de 1eres. visitesNúm. de derivacionsTipus de perfil

CAP/SIAJ Tècnica MancomunitatSalutJoventutCAPCASCSM

Descripció: Manteniment de l'espai de referència al municipi en relació a l’àmbit de les drogues, tant per informar, assessorar, resoldre dubtes o situacions de consum que no requereixin tractament (el qual seria derivat al CAS).

Cost Econòmic: 4.500 €

4. Comunicació i participació comunitària


'Entorn sense fum'

Infants i joves Prevenir el consum de tabac entre la població infantil i jove i retardar-ne l'edat d'inici enel consum.

Núm. de centres adheritsNúm. de tractaments de deshabituació en els diferents centresNúm. d'intervencions (tallers, xerrades)

Centres educatius

CAP

Edificis municipals

PreventòlogaJoventutCulturaPolicia LocalEducacióEsportsASPCATFarmàciesCAPSalut

Descripció: El projecte és una actuació comunitària de prevenció del tabaquisme que es centra en evitar la presència de persones adultes fumant en aquells entorns exteriors que són freqüentats per infants i joves reforçant el paper modelitzador de les persones adultes que són referents pels infants mitjançant

Cost Econòmic: 2.000 €


Aquí no venem alcohol a menors

Menors d'edat Evitar la venda de begudes alcohòliques a menors d'edat

Prevenir i reduir el consum d'alcohol i les seves repercussions negatives en els adolescents

Núm. D'establiments, bars i restaurants adherits

Establiments on es venen i/oes serveixen begudes alcohòliques

Preventòloga Salut

Descripció: Projecte que busca la col·laboració dels establiments, bars i restaurants que venen alcohol per a que s'adhereixin a la tasca de prevenció del consum d'alcohol entre els adolescents i apel·lar a la corresponsabilitat dels mateixos menors, pares, mares i persones propietàries dels establiments.


34

XI. FINANÇAMENT

El Pla Local de Drogues de Sant Sadurní d'Anoia necessita recursos humans i econòmics per tald’assolir els seus objectius. A continuació es detalla quina és la situació actual i com es plantejapoder executar el Pla.

1. Recursos Humans

L'Ajuntament disposa de la tècnica de salut que coordina i gestiona tots els temes relacionatsamb el Pla de drogues municipal, es finança amb els recursos de l'Ajuntament i part de lasubvenció rebuda per la Diputació de Barcelona.

Des de la Mancomunitat Penedès Garraf actualment es disposa d’una persones destinadaexclusivament a l’elaboració i l’execució dels Plans de Drogues de tots aquells municipis que hosol·licitin i s’impliquin en el procés.L’existència d’aquesta figura ve donada per dos fonts de finançament: D'una banda lasubvenció específica que des de l’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona destinaa Plans i programes de prevenció de drogues municipals i de l’altra, de les quotes que des delsAjuntaments paguen a la Mancomunitat Penedès–Garraf per la prevenció de drogues. Lacapacitat de la Mancomunitat a mantenir aquesta és temporal i condicionada a aquestes duesfonts esmentades.

2. Recursos Econòmics

Independentment dels recursos humans, el Pla contempla un seguit de projectes i accionsconcretes que impliquen un cost econòmic directe. Així com des l'Àrea de Benestar de laDiputació de Barcelona planteja subvenció econòmica pels recursos humans del Pla, tambécontempla aquesta ajuda per les accions i activitats concretes, fins a un 50% del seu cost, laresta cal assumir-la per part del municipi.

35

XII. AVALUACIÓ

Durant molt anys, les intervencions en l’àmbit de la prevenció de les drogues han patit atacs idubtes de la seva utilitat. A conseqüència d’això, han estat molts els esforços des de larigorositat científica per demostrar la gran viabilitat d’eficàcia i eficiència des de la prevenció.Cal que les accions que es duguin a terme vagin més enllà de la bona voluntat a l’horad’aplicar-les i que es demostri que s’aconsegueixen els objectius fixats a priori. Per aquesta raó,l’avaluació de les accions i dels objectius definits en el Pla és imprescindible. Cal tenirconeixement de quines actuacions estan donant bon resultat per tal de potenciar-les i quinesactuacions no estan aconseguint l’efecte que ens havíem marcat per tal de redefinir-les i/oeliminar-les. Sense l’element de l'avaluació es pot perdre tota credibilitat i malgastar recursosde forma innecessària.

Per aquest motiu s'han tingut en compte tres nivells d'ítems a l'hora d’avaluar el Pla:

Avaluació del disseny i de la planificació:

Descripció de la naturalesa o de la conducta de consum que es vol abordar. Recull de les opinions respecte a la causa, modificació i control del fenomen. Anàlisi de la necessitat d’intervenció. Definició del grup al qual s’adreça la intervenció. Establiment d'objectius. Definició de mètodes i estratègies, calendari i durada de la intervenció. Anàlisi de recursos existents. Planificació de l’avaluació del procés i dels resultats. Anàlisi de la fase de planificació.

Avaluació de la qualitat i del procés:

Decisió de les variables que proporcionaran informació útil sobre com s’ha dut a terme la intervenció.

Selecció de mètodes i els instruments. Establiment d'on, quan i amb quina freqüència es recolliran les dades. Anàlisi de les estratègies i mètodes que s’han aplicat a la pràctica comparat amb el pla

original. Revisió dels recursos utilitzats a la pràctica en comparació al pla original. Comprovar si la intervenció ha arribat al grup objectiu i en quina mesura. Anàlisi dels resultats de l’avaluació del procés.

Avaluació dels resultats:

Planificació de la valoració dels resultats. Realització de l’avaluació de resultats. Descripció de la mostra o població diana. Anàlisi dels resultats, com ha afectat la intervenció en els diferents grups. Elaboració de les conclusions en relació als resultats.

Propostes de milloraAl finalitzar cada Pla de treball anual, s’elaborarà una memòria que es presentarà a lesdiferents comissions per a que es puguin fer propostes de millora.

36

XIII. ACTIVITATS REALITZADES

1. ÀMBIT EDUCATIU

1.1 Projectes realitzats

L’aventura de la vida

Programa educatiu avaluat que s'emmarca dins el currículum escolar i que s'inspira en unconcepte de salut com a manera de viure autònoma joiosa i solidària. Adreçat a infants de 3r.,4t., 5è. i 6è. d'educació primària, oferint habilitats per a la vida i hàbits saludables adreçades aprevenir les conductes que comporten un risc per a la salut com ara el consum de drogues.

Avaluació quantitativa

Realitzat fins el curs 2014-2015 en un centre del municipi que el realitza des de l'any 2001,representant el 25% dels centres de primària.

L'Aventura de la Vida2011-2014

Centres(4)

Percentatge sobre el total centres1ària.

Número d'alumnes que segueixen el programa

Curs 2011/2012 1 25% 319

Curs 2012/2013 1 25% 335

Curs 2013/2014 1 25% 306

Avaluació qualitativaPrograma que es realitzava des de l'any 2001, en un inici el feien dos centres escolars, però desde l'any 2007, per motius econòmics, només en un centre escolar. Actualment malgrat ser unprograma avaluat i eficaç la metodologia s'ha desfasat ja que s'utilitzaven cromos i captecnologia digital.

Tallers de prevenció del consum d'alcohol

Subvencionats per la Diputació de Barcelona i destinats a l'alumnat de 2n., 3r. i 4t. d'ESO, ambl'objectiu de millorar els coneixements del jovent sobre l'alcohol i els seus efectes sobrel'organisme, retardar l'edat d'inici en el consum d'alcohol, reduir el número de menorsconsumidors i reduir l'abús de la ingesta.Avaluació quantitativa

Tallers prevencióalcohol 2011-2015

Centres(4)

Percentatge sobretotal centres 2ària.

Número d'alumnes quesegueixen el taller

Aules d'intervenció de 2n. a 4t.d'ESO

Curs 2011/2012 3 75% 260 9

Curs 2012/2013 2 50% 218 8

Curs 2013/2014 2 50% 173 7

Curs 2014/2015 2 50% 130 4

Avaluació qualitativa

Tallers que segueixen regularment l'alumnat del centre del municipi, fent especial èmfasi enl'abús de l'alcohol.

37

Tallers de prevenció en el consum de tabac

Tallers amb l'objectiu de fomentar un clima de reflexió al voltant del tabac amb informació real,promoure actituds i comportaments positius i saludables, disminuir els factors de risc quefaciliten el seu consum, promoure factors protectors que afavoreixin el sentit crític i lacapacitat de decidir autonòmament: assertivitat, autoestima i capacitat crítica.


S'han realitzat dos tipus de tallers diferents, un per alumnat de 6è. de primària i l'altre peralumnat de 1r. i 2n. d'ESO.

Tallers prevenciótabac 2011-2015

Centres(5)

Percentatge sobretotal centres

Número d'alumnes quesegueixen el taller

Aules d'intervenció de 6è. i 1r.i 2n. d'ESO

Curs 2011/2012 1 20% 50 3

Curs 2012/2013 4 80% 321 12

Curs 2013/2014 0 0% 0 0

Curs 2014/2015 3 60% 225 8


Els tallers solen rebre una valoració molt positiva, rebent una qualificació de molt bona a laqualitat, l'adequació de les activitats i la valoració dels continguts.

Salut i escola

Programa de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de millorar la salut dels adolescents alscentres educatius a través d'informació i realitzant accions de promoció de la salut, prevencióde les situacions de risc i atenció precoç als problemes de salut.


Salut i escola2011-2015

Centres(4)

Percentatge sobretotal centres

Número d'alumnes que hanacudit al programa

Curs 2011/2012 2 50% 127

Curs 2012/2013 2 50% 176

Curs 2013/2014 2 50% 142

Curs 2014/2015 2 50% 188


Programa que va començar amb molta empenta i que està realitzant una feina de prevenciómolt important als centres educatius per a l'alumnat de 3r. i 4t. d'ESO, tot i això es va retallardes de la Generalitat però l'ABS de la zona ha facilitat que continuï existint als centres. No hiparticipen els centres concertats del municipi.

38

Exposicions

El tabac al descobert

Des de la Diputació de Barcelona, es facilita l'exposició adreçada als joves de 12 a 16 anys ambl'objectiu de generar actituds contràries al tabac i el seu consum. Es realitzen visites guiadesamb un professional per treballar la prevenció.


El tabac aldescobert

Centres(4)

Percentatge sobre total centres Alumnes per curs

Curs 2011/2012 0 0% -

Curs 2012/2013 1 25% 65 (1r. d'ESO)

Curs 2013/2014 1 25% 100 (2n. d'ESO)

Curs 2014/2015 1 25% 99 (2n. d'ESO)


Les valoracions rebudes de les escoles revelen que hi ha una valoració molt positiva tant del'exposició, com de les visites guiades, les explicacions rebudes i la bona disposició dels tècnicscap a l'alumnat.

Controles?

L'any 2014 també va estar al municipi l'exposició 'Controles?' cedida per la Diputació deBarcelona sobre la prevenció de les drogodependències que s’adreça a adolescents de 12 a 15anys, joves de 16 anys i més i a les seves famílies amb l’objectiu de proporcionar informaciósobre drogues i treballar els factors de protecció per tal de prevenir-ne el consum, promoureactituds responsables entre els joves, treballant habilitats per a la vida, i reflexionar sobre l’estileducatiu dels pares i les mares.


Controles? Centres(4)

Percentatge sobre total centres Alumnes per curs

Curs 2014/2015 4 100% 303 (3r. d'ESO)149 (4t. d'ESO)164 (Cicles for)

14 (PTT)


Es van fer valoracions de les visites guiades a l'exposició obtenint-se un 8,11 de puntuació. Espot extreure la conclusió, a partir d’aquesta dada, que la gran majoria d’alumnes van valorarpositivament l'exposició i l'activitat realitzada. A posteriori 333 escolars van realitzar tallers al’aula dins del programa Controles? i respecte la valoració global dels tallers a l’aula, de mitjanaes va obtenir un 8,58 de puntuació.

39

Entre nosaltres

Al març de 2015 es va instal·lar l'exposició 'Entre nosaltres' a la biblioteca, cedida per l'entitatPDS i en col·laboració amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.Aquesta exposició aborda aspectes relacionats amb les drogues i el seu consum (principalmentl'alcohol, el cànnabis, la cocaïna i els psicofàrmacs) des de diferents contextos del món de lespersones adultes.Informa sobre els riscos de consumir drogues, la banalització de certs comportaments, l’excésde confiança, l’automedicació… També ajuda a valorar el propi consum en relació a l’abús i ladependència i orienta sobre on acudir si es pensa que es pot tenir un problema amb l’alcohol ouna altra droga.


Entre nosaltres Persones que l'han visitat

Març a abril 2015 515


És una exposició molt clara sobre l'ús de les drogues en les persones adultes, la van poderveure totes les persones que durant aquell període van assistir a la biblioteca malgrat durantuns dies es va retirar degut a les xerrades de biblioteques amb D.O.

4. ÀMBIT JOVENTUT


Punt mòbil de salut

El punt mòbil de salut és present als espectacles nocturns de Sant Sadurní d'Anoia des de l'any 2009, essent present habitualment a l'Estiu a l'Índex i en dos espectacles de Fires i Festes on s'hi aplega gran quantitat de persones.

L'objectiu del punt mòbil de salut és fomentar la prevenció, conciliant una nit segura amb la festa entre les persones joves. Es reparteixen fulls informatius, alcoholímetres i preservatius.


Punt de salut Número depunts

Número depersones ateses

2012 3 166

2013 3 240

2014 3 65

2015 3 90


La presència del punt en moments i activitats de gran concentració de joves es considera moltpositiu, especialment pel número de consultes ateses. S'aprofita per fer difusió del serveiSAFAD, al llarg del temps ha canviat de ser un format estàtic a ser persones que donen lainformació activament.

40

5. ÀMBIT COMUNITARI


Aquí no venem alcohol a menors

Al 2015 s'engega una campanya destinada als establiments on es poden adquirir begudesalcohòliques (majoritàriament supermercats i botigues de queviures), amb els objectiusd'evitar la venda d'alcohol a menors d'edat i prevenir i reduir el consum d'alcohol i les sevesrepercussions negatives en els adolescents.

Aquest projecte busca la col·laboració dels establiments que venen alcohol perquè s'adhereixina la tasca de prevenció del consum d'alcohol entre els adolescents i apel·lar a lacorresponsabilitat dels mateixos menors, pares i mares i persones propietàries d'establiments.La campanya va consistir en:

Creació d'un logotip per a totes les accions del projecte 'Aquí no venem alcohol a menors'. Elements identificatius (adhesius, cartells...) que es van posar en llocs visibles dels

establiments. Missatges de reforç preventius als cartells:

- L'alcohol afecta negativament el desenvolupament.- La normativa prohibeix la venda o subministrament d'alcohol a menors.- Ens preocupa la vostra salut.

Informació als establiments amb compromís per la seva part de no vendre alcohol amenors.


Aquí no venemalcohol a menors

Núm. de supermercats ohipermercats adherits

Núm. debodegues

Núm. de bars irestaurants

Núm. d'establiments dequeviures o altres adherits

2015 4 2 1 8

Dia Mundial sense tabac

Al voltant del dia internacional sense tabac el 31 de maig, des de l'any 2010 es realitza unacampanya per sensibilitzar sobre el tabac, amb la col·laboració del CAP Sant Sadurní, realitzantcooximetries, mesurant l'edat pulmonar i lliurant informació per deshabituar-se al tabac ialhora intercanviant cigarretes per piruletes.


Dia mundial sense tabac Número deconsultes

Número de cigarretesintercanviades

Cooximetries Mesura de l'edat pulmonar

2012 30 6 3 19

2013 20 10 - 11

2014 5 5 3 1

2015 6 0 2 -

41


Acció que va ser novetat en el seu moment però que s'ha acabat esgotant ja que s'ha realitzatdurant 5 anys seguits al mercat municipal i han anat decaient les demandes d'informació iigualment l'intercanvi de cigarretes per xocolata cada cop és més difícil que es realitzi.

Programa de mesures educatives alternatives a la sanció per consum o tinença de droguesil·legals en menors d’edat.

Programa engegat a l'any 2010 amb la finalitat d'oferir una intervenció d'atenció, seguiment iprevenció dels menors sancionats, basant-se en una resposta educativa alternativa a la sancióeconòmica, amb l'objectiu d'evitar que el fet succeït no quedi només en una mesura punitiva,la sanció econòmica que sol recaure en la família eludint-ne el menor les responsabilitats.


Mesures alternatives Núm. expedientsoberts

Menors acollitsa les mesures

Superen positivamentmesures

No superenmesures

2012 1 2 1 0

2013 7 4 3 1

2014 1 1 0 0

2015 2 0 0 0


Programa que ha resultat molt efectiu quan s'ha dut a terme, però que depèn de les sancionsque imposin els cossos de seguretat i aquestes han estat molt desiguals al llarg dels anys.Al 2013 que va ser quan es van imposar més multes, van ser superades pel 75% dels menors.

SAFAD

Servei que s'ofereix des de l'any 2009 i que dóna informació, orientació i assessorament sobrequalsevol problemàtica que tingui relació amb el consum d'alcohol i drogues de maneraconfidencial i gratuïta a tota la població i municipis del voltant.


SAFAD Número depersones ateses

Fitxesobertes

Mitjana d'edat Substància consumida en majorquantitat

2012 90 20 29,75 Cànnabis (40%)

2013 89 20 22,44 Cànnabis (77%)

2014 69 9 30,56 Cànnabis (44%)

2015 92 14 26 Cànnabis (64%)


La valoració d'aquest servei és altament positiva, va tenir uns inicis una mica decebedors peldesconeixement que la ciutadania tenia del servei, ara amb quasi dos anys de funcionament,és un servei de referència del municipi, tant per familiars que consulten sobre alcohol i droguescom per a professionals amb consultes i té una ocupació plena vorejant el 100%quinzenalment.

42

XIV. ANNEXOS

ANNEX 1

MARC LEGAL

El Pla es veu immers i condicionat per tot un seguit de normatives, estratègies i i competènciesque s’han fixat a diferents nivells i que no es poden obviar. En aquest sentit, s’ha realitzat unasíntesi a través dels diferents nivells establerts: europeu, estatal, nacional i municipal.

1. Estratègia de la Unió Europea en matèria de drogues.5

1.1 Objectius generals

Protecció de la salut, benestar i cohesió social: Vol concretar l’esforç dels estatsmembres en prevenir i reduir el consum de drogues, la toxicomania i els efectes de lesdrogues a la salut i la societat.

Proporcionar seguretat mitjançant la lluita contra la producció de drogues, el tràfic dedrogues i l’ús il·lícit dels productes químics utilitzats en la producció de drogues, aixícom intensificar les mesures preventives contra la delinqüències relacionada amb ladroga, mitjançant la cooperació eficaç.

1.2 Àmbits d’actuació

Reducció de la demanda

Millora de l’accés i l’eficàcia als programes de prevenció. Campanyes de sensibilització. Millora de l’accés als programes d’intervenció precoç. Millora de l’accés a programes orientats i diversificats de tractament. Millora a l’accés als serveis de prevenció i tractament del VIH/Sida.

Reducció de l’oferta:

Reforçar la cooperació policial i judicial. Prevenció de la importació i exportació il·lícites de narcòtics i substàncies

psicotròpiques. Millorar la cooperació en l’àmbit de la repressió, les investigacions penals i la policia

científica.

2. Estrategia Nacional Sobre Drogas (2009-2016).Delegación del gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas.

L'Estrategia Nacional Sobre Drogas 2009-2016 s’autodefineix com un marc de referència per atotes les administracions públiques i les organitzacions socials. Aspira, a més, a ser una einaque pugui ser utilitzada per promoure, facilitar i donar suport a cada instància implicada adesenvolupar el seu treball des del seu àmbit competencial, en l'interès comú per aconseguirdisminuir de forma significativa els consums de drogues, i prevenir al màxim l'impacte sanitari isocial dels diversos problemes i danys relacionats amb els mateixos(...).

L'Estratègia 2009-2016 (...) implica un impuls i desenvolupament d'aquells aspectes en què

5 htpp://www.europa.eu/scadplus/leg/es/cha/c22569.htm

43

l'Estratègia anterior, 2000-2008, s'ha demostrat adequada i una correcció de les limitacionsobservades. Això suposa, entre altres coses, una millora i optimització en l'oferta d'iniciativesde prevenció, de disminució de riscos i reducció de danys i del tractament de les personesafectades per problemes de consum (...).

2.1. Principis rectors i objectius generals

El plantejament més àmpliament acceptat i recolzat per l'evidència per assolir una disminuciósignificativa de l'impacte sanitari i social, indesitjat i evitable, en relació amb l'ús de drogues enel context actual, és el d'actuar mitjançant una combinació de mesures que intervinguinsimultàniament en els àmbits de l'exposició i accessibilitat a les substàncies psicoactives, delconsum i de la reducció del dany associat a aquest. Moltes de les actuacions són específiquesd'alguns dels àmbits, però també hi ha moltes altres amb objectius comuns.

2.1.1 Principis rectors.

La consideració de l'evidència científica. En funció de la mateixa i dels criteris objectiusd'efectivitat i eficiència es definiran, prioritzaran i desenvoluparan les intervencions.

La participació social. La intersectorialitat. Ofereix un enfocament i un abordatge multifactorial, intersectorial i

multidisciplinari. La integralitat L'equitat L'enfocament de gènere

2.1.2 Objectius generals

Promoure una consciència social sobre la importància dels problemes, els danys i els costospersonals i socials relacionats amb les drogues, sobre la possibilitat real d'evitar-los, i sobre laimportància que la societat en conjunt sigui part activa en la seva solució.

Augmentar les capacitats i habilitats personals de resistència a l'oferta de drogues. Retardar l'edat d'inici del contacte amb les drogues. Disminuir el consum de drogues legals i il legals. Garantir una assistència de qualitat. Reduir o limitar els danys ocasionats a la salut de les persones. Facilitar la incorporació a la societat de les persones en procés de rehabilitació. Incrementar l'eficàcia de les mesures dirigides a regular i controlar l'oferta i els mercats

il legals de substàncies psicoactives. Augmentar els mecanismes de control econòmic sobre els processos de blanqueig de

diners. Millorar i ampliar la formació dels professionals que treballen en aquest camp. Incrementar i millorar la investigació. Potenciar l'avaluació sistemàtica de programes i actuacions. Optimitzar la coordinació i cooperació.

2.2. Coordinació

La coordinació possibilita tant la millor ordenació de les intervencions que es duen a termepels agents implicats, com l'aprofitament més racional i eficient de tots els recursos.

44

Des de la seva posada en marxa, el Pla Nacional sobre Drogues es va dotar d'un mecanismeque assegurava la necessària coordinació entre les administracions públiques, tant a nivellterritorial com a nivell intern.

2.3. Àmbits d'actuació

Els objectius generals, a més de respondre als principis rectors, s'han d'emmarcar i fer-seoperatius en uns àmbits d'actuació determinats:

2.3.1 Reducció de la demandaPrevenció

La prevenció del consum és l'àmbit clau sobre el qual es recolza la nova Estratègia 2009-2016. Poblacions diana:

La societat en el seu conjunt La família Població infantil, adolescents i joves La comunitat educativa La població laboral Els col·lectius en situació d'especial vulnerabilitat

Contextos d'actuació:Com a complement al caràcter global i transversal que caracteritza les polítiques sobredrogues, cal comptar també amb una sèrie d'elements i entorns amb un clar potencialpreventiu. Cal destacar fonamentalment el protagonisme dels mitjans de comunicació, delssistemes sanitari i social, del sector econòmic vinculat a l'oferta d'opcions d'oci, així com delsagents de seguretat viària i ciutadana. Disminució del risc i reducció del dany. Es tracta de dos conceptes pròxims, però no idèntics.La disminució del risc es troba més propera a la prevenció (com en el cas dels programesorientats a evitar la conducció de vehicles sota els efectes de l'alcohol o altres drogues, per talde prevenir els accidents de trànsit), mentre que la reducció del dany afecta més a la vessantassistencial.

Assistència i integració Social. L'anàlisi i la revisió de les polítiques de drogues en els últimsanys a Espanya permeten observar el canvi produït en la percepció social del fenomen delconsum de drogues i de les drogodependències. Potser el més significatiu resideixi en laconcepció de les addiccions com una malaltia més i, per tant, en el reconeixement que elsafectats per les mateixes tenen dret a la corresponent atenció sanitària i social.

2.3.2 Reducció de l'oferta

Com a part bàsica de l'amenaça derivada del crim, el tràfic de drogues, el desviament deprecursors i el blanqueig de capitals relacionat, constitueixen fenòmens de la màximaimportància per explicar el crim organitzat, i han de formar part fonamental de qualsevolestratègia contra el delicte. (…)La millora continuada de les mesures per reduir l'oferta dedrogues que s'han posat en marxa durant la vigència de l'Estratègia Nacional sobre Drogues2000-2008, juntament amb l'adaptació de les mateixes a les tendències actuals ha marcat

45

l'orientació dels aspectes estratègics concrets en l'àrea de la reducció de l'oferta de drogues.

2.3.3 Millora del coneixement científic bàsic i aplicat

En relació amb la informació i la investigació, l'Estratègia Europea 2005-2012 assenyala com aresultat a aconseguir: «una millor comprensió del problema de la droga i el desenvolupamentd'una resposta òptima a aquest, mitjançant una millora apreciable i sostenible de la base deconeixement i de la seva infraestructura ». Per la seva banda, l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016 té com a objectius en aquestàmbit «incrementar la quantitat i la qualitat de la recerca, amb la finalitat de conèixer millor lesdiverses variables relacionades amb les drogues i la seva capacitat de produir addicció, el seuconsum i la seva prevenció i tractament» i «potenciar l'avaluació sistemàtica de programes iactuacions».

2.3.4 Formació

Tot i tractar-se d'un àmbit transversal que impregna tota l'Estratègia, es contempla també demanera individualitzada, ja que es tracta d'una dimensió bàsica per aconseguir millorar lacompetència dels actors implicats en la prevenció i el control dels problemes relacionats ambles drogues. (…) Es tracta de contribuir a la millora de les competències professionals dels quedesenvolupen el seu treball en els serveis socials, educatius i sanitaris.

2.3.5 Cooperació internacional

Els problemes generats per les drogues il·legals transcendeixen l'àmbit nacional. La producció,el trànsit i els seus delictes connexos, així com el consum de drogues tenen una dimensiómundial, més enllà d'àrees geogràfiques determinades.(…) En l'àmbit internacional, l'EstratègiaNacional sobre Drogues 2009-2016 consolida tots els esforços duts a terme fins ara, s'enquadraen la necessària unitat de representació i actuació de l'Estat espanyol a l'exterior i té la vocaciód'estar pendent de nous desenvolupaments que puguin sorgir en el dinàmic camp de lesdrogues per tal d'avançar en noves àrees de cooperació.

2.3.6 Avaluació de l'Estratègia Nacional sobre Drogues 2009-2016

L'avaluació de les polítiques públiques s'ha convertit, en els darrers anys, en un requisitindispensable de l'acció de l'Administració, a causa, d'una banda, de l'obligació de retrecomptes a la societat sobre la utilització dels recursos públics i, d'altra banda, a la necessitat demillorar el coneixement sobre els efectes de les accions dutes a terme i dels mecanismes queels expliquen. Només incrementant aquest coneixement és possible millorar, de forma gradual,l'efectivitat i eficiència de les actuacions empreses.

3. Estratègia Nacional de prevenció: Consum de drogues i problemes associats. Departamentde Salut de la Generalitat de Catalunya

Pel que fa al marc conceptual de la prevenció sobre drogues, s’ha de tenir en comptel’Estratègia elaborada pel Departament de Salut, a través de la Subdirecció General deDrogodependències tot emprant un procés participatiu amb professionals dels ens locals,administracions i experts en l’àmbit de la prevenció. A l’Estratègia, s’estableixen les líniesestratègiques a seguir en l’àmbit preventiu i emmarca i defineix el Pla d’Actuació en Prevenció2010-2015, que operativitza les actuacions preventives sobre drogues, tot tenint en comptel’evidència disponible.

46

Línies estratègiques Promoure actuacions preventives universals adreçades als diferents grups de població. Promoure actuacions preventives als grups i circumstàncies d’especial risc. Promoure mètodes de detecció precoç i protocols d’intervenció. Potenciar la cultura de l’avaluació i la recerca. Fomentar la formació continuada dels professionals i l’acreditació dels programes. Fomentar la participació ciutadana i dels professionals. Estimular la cooperació UE, OMS i altres organismes internacionals.

Els objectius d’aquesta estratègia són:

1.- Prevenir el consum2.- Retardar l’edat d’inici.3.- Reduir els riscos i efectes adversos4.- Minimitzar danys associats a l’addicció.

4. Xarxa Local de Drogodependències de la Diputació de Barcelona

Aquesta xarxa, de la qual en formem part, estableix en el seu document marc Prevenciómunicipal en drogodependències, un compromís institucional i social les bases tècniques icriteris generals que han de possibilitar el desenvolupament de programes comunitaris.

4.1. Objectius

Facilitar la implementació i desenvolupament de serveis i programes de prevenció. Potenciar el foment de l’equitat en serveis i programes de prevenció comunitària de

drogodependències per a tota la ciutadania de la província. Incorporar els diferents actors socials relacionats amb la prevenció de les

drogodependències. Avançar en la homogeneïtzació dels sistemes de gestió en el conjunt del territori. Gestió compartida del coneixement.

5. La idoneïtat del marc local

L’àmbit territorial (municipi, agrupació de municipis, comarca...) inclou tots i cadascun delsagents que tenen incidència al territori, ja siguin administracions públiques, col·lectiusprofessionals o entitats civils o socials, de tal manera que se li confereix una dimensiócomunitària.

La posició que té l’Ajuntament com a administració més pròxima a la ciutadania fa que tinguiuna millor disposició per identificar els seus problemes i respondre-hi amb celeritat.L’àmbit local esdevé l’espai òptim per cercar complicitats i per generar dinàmiquesparticipatives i coresponsables entre tots els agents implicats.

D’aquesta manera ho recull l’Organització Mundial de la Salut quan fa les recomanacionssegüents:

“Els programes (...) han d’ésser locals en el seu origen, enfocament, compliment iadministració.”“Les estratègies i polítiques nacionals o generals han de donar suport a les iniciatives locals.” Aquestes recomanacions han tingut reflex en la normativa estatal mitjançant el Pla Nacional

47

sobre Drogues, aprovat el 24 de juliol de 1.985. Entre els objectius generals, es preveu:“Desenvolupar instruments que permetin valorar els nivells de risc i de protecció d’unadeterminada comunitat i que facilitin l’avaluació de l’eficàcia de les intervencions.”

La normativa administrativa vigent a Catalunya reconeix en l’àmbit de l’Administració local laplena competència municipal pel desenvolupament de polítiques de prevenció, serveis ireinserció social, entre les quals es poden incloure accions formatives en matèria de prevenciói lluita contra les drogues.

Aquesta normativa queda reflectida a la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases derègim local; als articles 66 i 71 del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova eltext refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i per la Llei 20/85, de 25 de juliol,sobre mesures i accions per a la prevenció i assistència a Catalunya en matèria de substànciesque poden generar dependència.

A més, la recent Llei de Salut Pública de Catalunya 18/2009, (aprovada al Parlament deCatalunya el 14 d’octubre de 2009), considera fonamental garantir la resposta a les necessitatsen matèria de salut pública i l’equitat en la gestió dels riscos de la salut amb una atencióespecial al territori i a l’àmbit local. Per aquesta raó, es crea l’Agència de Salut Pública deCatalunya, en el marc de la nova Llei, com, també, el desplegament dels 37 Governs Territorialsde Salut (GTS).

48

ANNEX 2

ESTUDES (2014/2015)

Tipologia del consum

Els resultats obtinguts reflecteixen una millora considerable de la situació dels consumsde drogues respecte edicions anteriors.

El consum de drogues legals (tabac, alcohol o hipnosedants) està més estès entre lesdones.

El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que les dones. Hi ha major risc percebut (consum habitual) per dones que homes.

Alcohol

L'1,7% dels joves de 14 a 18 anys ha consumit alcohol diàriament en els últims 30 dies. La tendència en el consum d'alcohol es manté estable. Hi ha un descens del consum intensiu (afartament d'alcohol) tot i que el 50% ha fet

afartament d'alcohol en els últims 30 dies. Continuen les prevalences elevades. L'alcohol és la substància que es percep com a menys perillosa. La majoria aconsegueixen l'alcohol directament o a través d'altres persones majors de

18 anys. El 57,6% ha fet botellón en l'últim any i el 22% s'ha emborratxat en els últims 30 dies.

Tabac

S'assoleixen mínims històrics en el consum de tabac. S'estabilitza la tendència descendent del consum de tabac iniciada el 2004. Continua disminuint el nombre de cigarretes consumides per les persones fumadores

diàries. Persisteix des de 2010 la consideració del tabac com a més perillós que el cànnabis.

Hipnosedants

S'observa un canvi de tendència descendent en el consum d'hipnosedants (amb i senserecepta) que va pujar fins al 2012.

El percentatge de dones que consumeix hipnosedants (amb i sense recepta) en l'últimany duplica el percentatge d'homes consumidors (13,8% davant el 7,7%). Les diferènciesaugmenten amb l'edat.

Cànnabis

Les prevalences de consum de cànnabis mostren una tendència descendent. En l'últim any van començar a consumir cànnabis 146.200 estudiants de 14 a 18 anys. Els homes consumeixen en major proporció que els dones en tots els grups d'edat. El consum problemàtic de cànnabis està més estès entre homes i augmenta amb l'edat. Hi ha major proporció de consumidors de hachís que entre els no problemàtics, ho

barregen més amb tabac i fumen més porros al dia.

49

Cocaïna

Les prevalences de consum de cocaïna mostren una tendència estable. Els homes consumeixen en major proporció que les dones en tots els grups d'edat.

Amfetamines, al·lucinògens, èxtasi, amfetamines, inhalables volàtils i heroïna

Es consolida la tendència descendent de totes les substàncies en ambdós sexes. S'assoleixen els valors més baixos des de l'inici de la sèrie d'enquestes per a

al·lucinògens, èxtasi, amfetamines i inhalables volàtils.

Noves substàncies psicoactives (NSP)

La prevalença del consum algun cop a la vida d'aquestes substàncies és Spice (0,8%),ketamina (0,7%), salvia (0,7%) i Mefredona (0,5%).

El 4% dels estudiants han consumit NSP algun cop a la vida. El 53,7% mai ha sentit a parlar de les NSP. El perfil dels consumidors experimentals de NSP és d'un 4,8% d'homes (3,3% dones), el

6,1% té 18 anys (2,7% 14 anys), hi ha una alta percepció de disponibilitat enconsumidors, una baixa percepció del risc i se sol ser consumidor de substàncies legals iil·legals.

Disponibilitat percebuda

Des de 2010 disminueix la disponibilitat percebuda per a totes les drogues excepte per al'alcohol.

EDADES 2013/2104

Enquesta domiciliaria sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES), amb caràcter bianual, quedes de l'any 1995 es realitza sobre la població adulta resident a Espanya d'entre 15 i 64 anys.

Els resultats de l'última enquesta publicada l'any 2013 són: Les substàncies més consumides són l'alcohol (78,3%) i el tabac (40,7%) seguides pels

hipnosedants (12,2%) i el cànnabis (9,2%).

Des de 2011 augmenta lleugerament el consum, de les substàncies legals i disminueixlleugerament el de les il·legals.

50

El consum de drogues tant legals com il·legals està més estès entre els homes excepteen els hipnosedants.

L'edat mitjana d'inici en el consum de les diferents drogues es manté estable respecte aaltres edicions de l'enquesta: 18,6 pel cànnabis, 16,7 per l'alcohol i 16,4 pel tabac.

Consum de tabac

Hi ha una tendència estable de la prevalença del consum diari de tabac en totes lesfranges d'edats i en ambdós sexes.

51

Consum d'alcohol

Les tendències de consum de begudes alcohòliques en els últims 10 anys es trobenestabilitzades però en nivells elevats.

La prevalença de borratxeres mostra una tendència estable, 2 de cada 10 persones s'hanemborratxat en l'últim any .

El botellón es concentra en el grup d'adults joves de 15 a 24 anys.

52

El 15,5% de la població de 15 a 64 anys ha consumit alcohol en 'afartament' en l'últimmes, trobant-se les majors prevalences en adults joves de 15 a 29 anys.

Es detecta un consum problemàtic d'alcohol en un 4,9% de les persones enquestades,dels quals el 4,5% faria un consum de risc i el 0,4% una possible dependència.

Consum de cànnabis

Les prevalences del consum de cànnabis mostren una tendència lleugeramentdescendent i els homes en consumeixen en major proporció que les dones en tots elsgrups d'edat.

El 2,2% de la població fa un consum problemàtic del cànnabis tot i que la proporció noés constant i disminueix amb l'edat.

Consum d'hipnosedants

S'observa una tendència creixent en el consum d'hipnosedants des de 2005 i el percentatge deles dones que en consumeix duplica el dels homes i les diferències augmenten amb l'edat.

53

Consum d'altres drogues

En el consum de cocaïna, es manté la tendència descendent del consum iniciada al 2005i el consum en homes és 3,5 vegades superior a les dones.

Es consolida la tendència descendent iniciada al 2001 per a tots els consums d'èxtasi,amfetamines i al·lucinògens en ambdós sexes. Són les xifres més baixes des de l'inici deles enquestes.

Els consums d'heroïna no mostren canvis respecte les edicions anteriors. El 3% ha consumit noves substàncies donant-se el major consum en homes de la franja

de 25 a 34 anys, majoritàriament com a consum experimental tot i que el 74,1% de lespersones mai han sentit a parlar d'aquestes drogues.

El 13,6% de persones no ha consumit cap substància en els últims 12 mesos i el % dedones que no consumeixen quasi duplica al dels homes.

El cànnabis està present en el 90% dels policonsums de substàncies il·legals i l'alcohol enel 90% dels policonsums.

El número de persones que van començar a consumir cànnabis supera a les que es vaniniciar en el consum de tabac.

La major taxa de persones que comencen a consumir cànnabis es dóna en menorsd'edat.

Baixa el risc percebut davant el consum de certes drogues. És major el risc percebut perdones que per homes per a totes les substàncies excepte per a hipnosedants.

Persisteix la consideració del tabac com a més perillós que el cànnabis. Disminueix la percepció de disponibilitat per a totes les drogues, tendència que es va

iniciar al 2009. Per a la ciutadania les mesures de major eficàcia per a resoldre el problema de les

drogues són: accions formatives, tractament, control policial, restricció legal icampanyes publicitàries.

Es manté la tendència estable en el percentatge de persones que considera que és moltimportant la legalització del cànnabis.

54

ANNEX 3

ESCA- ENQUESTA DE SALUT A CATALUNYA 2015

Consum de tabac

El 25,7% de les persones de 15 anys i més són fumadores (diàries o ocasionals), el 31% delshomes i el 20,6% de les dones. El 23,7% de les persones són fumadores diàries (el 28,4% delshomes i el 19,1% de les dones), i el 2% és fumador ocasional (el 2,6% dels homes i el 1,5% deles dones).

Els homes tenen prevalences de tabaquisme superiors a les dones en tots els grups d'edat.

El percentatge de població fumadora en el període 1990-2015 ha disminuït, especialment enels homes, i se’n manté el descens. En les dones la prevalença es situa en un nivell similar al de1994.

55

La prevalença de consum de tabac és més elevada en els homes de classe social menysafavorida i en les dones de classe mitjana, tot i que no s’han trobat diferències estadísticamentsignificatives. En canvi, segons el nivell d’estudis, tant homes com dones amb estudissecundaris són els que tenen una prevalença més alta de consum de tabac.

El 69,7% dels fumadors i el 81,3% de les fumadores consumeixen cigarretes amb filtre. Ambrelació al 2006, el consum de cigarretes amb filtre ha disminuït (era del 88,7% entre elsfumadors i 96,5% entre les fumadores). El segon producte més utilitzat per la poblaciófumadora són les cigarretes cargolades a mà (29,6,0% dels fumadors i pel 22,6% de lesfumadores), el seu consum ha augmentat (l’any 2006 era del 4,6% entre els fumadors i del’1,7% entre les fumadores). El 5% dels fumadors i el 0,2% de les fumadores consumeixencigars. Pel que fa a la cigarreta electrònica, la utilitza el 0,7% de la població adulta que fuma(era l'1% al 2014).

L’edat d’inici del consum de tabac més freqüent se situa en la franja del grup d’edat de 15 a 19anys, tant en homes com en dones .

El 44,8% dels homes de 65 anys són ex-fumadors i el 53,3% dels homes de 15 a 44 anys no hanfumat mai. Dues de cada tres dones no han fumat mai (68,0%). El grup d’edat en què hi ha unaproporció més elevada de dones que han consumit alguna vegada tabac és el de 45 a 64 anys(41,1%) i en el que menys, a partir dels 65 anys, en què el 93,0% no ha fumat mai.

En relació amb l’exposició al fum ambiental del tabac, el 16,6% de la població de menys de 15anys conviu amb alguna persona que fuma dins de la llar i el 4,7% conviu amb dues o méspersones que fumen. Entre la població de 15 anys i més, el 12,3% està exposada al fum deltabac dins de la llar (l’11,7% dels homes no fumadors i el 12,7% de les dones no fumadores). El10,3% de la població que no fuma està exposada al fum del tabac al lloc de treball. Pel que fa al’exposició al fum de tabac en el temps de lleure, el 6,9% de la població adulta que no fumaestà en llocs amb fum els dies feiners, i el 8,1% els caps de setmana.

El percentatge de població fumadora en el període 1990-2015 ha disminuït, especialment enels homes, i es manté el descens. En les dones, la prevalença se situa en un nivell similar al de1994. La disminució en la prevalença del consum de tabac en el període 2010-2015 es dónatant en els fumadors diaris com en els ocasionals.

56

La tendència des de 1994 del consum de tabac en la població de 15 anys i més mostra undescens mantingut.

Consum d’alcohol

El 3,8% de la població de 15 anys i més fa un consum de risc d’alcohol, el 61,9% de la poblaciófa un consum de baix risc i el 34,4% no consumeix alcohol.

La prevalença de bevedors de risc és superior entre els homes de totes les edats. Elpercentatge més elevat de bevedors de risc s’observa en el grup de 15 a 24 anys, les dones, encanvi, tenen un percentatge més alt de no consum.

El consum de risc d’alcohol per classe social i sexe i per nivell d’estudis i sexe es comporta ensentit contrari en homes i en dones. Així, s’observa que és més baix en els homes de la classesocial més benestant i en els que tenen estudis universitaris, i és més elevat en les dones de laclasse més afavorida i en les que tenen estudis universitaris.

57

La tendència des de 1994 del consum de risc d’alcohol en la població de 15 anys i més mostraun lleuger descens.

Consum de cànnabis

A Catalunya, ha consumit cànnabis alguna vegada a la vida el 29,6% de la població de 15 a 64anys, el 7,5% n’ha pres en els últims 12 mesos, el 4,4% en els últims 30 dies i l’1,6% diàriament.El consum de cànnabis, independentment de quan es faci el consum, és superior en els homesque en les dones. El consum mensual i el diari és superior en les persones entre 20 i 24 anys.

58

ANNEX 4

DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES DE SANT SADURNÍ D'ANOIA

Distribució actual per edat i sexe any 20156

De 0 a 14 anys hi ha un total de 2.275 persones, representant un 17,93% del total d'habitants.El grup de majors de 65 anys és de 2.033 persones, essent un 16,02% de la població.El grup predominant és el de 30 a 49 anys, coincidint amb el baby boom dels anys 70.

Grup d'edat Homes Dones Total %

≤ 14 anys 1.158 1.117 2.275 17,93

15-64 anys 4.208 4.173 8.381 66,05

≥ 65 anys 868 1.165 2.033 16,02

6.234 6.455 12.689

Piràmide d'edats

La piràmide de tipus base regressiva, típica dels països desenvolupats, indica que hi ha hagutun envelliment clar de la població amb un percentatge elevat de persones velles relativamentgran. Malgrat en els últims anys hi ha hagut una disminució de la població menor de 45 anys,actualment es detecta una estabilització en les dades, essent la tendència actual en els últimsnys la de creixement per la base.

Tipologia de llars7

En una dècada el canvi de les llars ha estat clarament vers la disminució de persones perhabitatge, augmentant els habitatges unipersonals en un 4,64% i els que tenen 2 persones enquasi un 10%, mentre que els que són habitats per més persones han disminuït dràsticament.

6 Idescat7 Idescat

59

0-4

10-14

20-24

30-34

40-44

50-54

60-64

70-74

80-84

90-94

>100

-600 -400 -200 0 200 400 600

PIRÀMIDE D'EDATS

Homes

Dones

Any 1 2 3 4 5 i més Total llars

1991 6,94 26,59 22,58 24,17 19,72 2.520

1996 10,06 25,24 23,82 25,70 15,18 2.872

2001 14,72 25,84 23,18 23,95 12,4 3.274

2011 19,36 34,96 18,82 26,85 (4 i més) - 4.782

Situació laboral / 2n. trimestre 20168

Les persones assalariades es concentren majoritàriament en el sector serveis seguit pel sectorindústria. En l'agricultura ha experimentat de nou un descens.

P. Assalariades

Mercat detreball

Any 2009(%)

Any 2010(%)

Any 2011(%)

Any 2016(%)

Agricultura 1,20 1,19 1,21 0,93

Indústria 44,83 41,23 42,48 43,52

Construcció 5,15 4,57 3,76 3,80

Serveis 48,82 53,01 52,56 51,75

Autònoms

Agricultura 4,86 4,37 4,52 4,09

Indústria 15,40 15,96 16,19 15,14

Construcció 15,28 13,36 13,69 11,54

Serveis 64,45 66,31 65,60 69,23

Nivells d'atur / 4t. trimestre 20159

La taxa d'atur de Sant Sadurní d'Anoia al quart trimestre de 2015 és del 11,09%, inferior a la del'Alt Penedès (15,35%) i a la de Catalunya (15,08%). La taxa d'atur femení (13,73%), és superiorque la masculina (8,65%) comparativament amb Catalunya i l'Alt Penedès i ha augmentatrespecte les dades de 2011 mentre que l'atur masculí ha disminuït quasi 2 punts.El nombre de persones aturades era de 686, representant un augment de l'1% en relació aldarrer trimestre de l'any 2011. D'aquestes persones el 57% pertany al sector serveis mentreque un 21% es concentra a la indústria.

Sant Sadurní Anoia % Alt Penedès % Catalunya %

Taxa d'atur 11,09 15,35 15,08

Taxa d'atur. Homes. 8,65 13,26 13,7

Taxa d'atur. Dones. 13,73 17,59 16,6

8 Idescat9 Dades regidoria de promoció econòmica

60

Nivell d'instrucció. Població de 16 anys i més10

El nivell d'instrucció es refereix al nivell d'estudis més alt aconseguit per la persona, estudiï ono, així a Sant Sadurní d'Anoia al 2011 , no saben llegir ni escriure el 1,22%, no té estudis el8,22% i té estudis superiors el 10,44%.

No sap llegirni escriure

Estudisincomplets

Graduatescolar

Estudismitjans

Estudissuperiors

Total (majorsde 10 anys)

1991 1,68% 59,24% 19,97% 14,72% 4,39% 8.255

2001 3,61% 41,04% 26,03% 20,35% 8,97% 8.768

2010 1,22% 40,47% 25,10% 22,77% 10,44% 10.510

2011 1,22% 40,47% 25,10% 22,77% 10,44% 10.510

Tot i que es pot establir una correlació entre el percentatge de persones que tenen els estudisincomplets amb la prosperitat de la indústria del cava i la facilitat de tenir una nòmina de benjove, les dades de Catalunya corresponents a l'any 2001 donen un percentatge molt similar(40,3%) al de Sant Sadurní d'Anoia.També cal destacar l'augment de persones que en els últims anys té estudis superiors tot i quecomparat amb la resta de Catalunya (15,7% a l'any 2007)11 continua essent inferior a la mitjana.

10 Idescat11 Idescat

61

ANNEX 5

DADES DEL CENTRE D'ATENCIÓ I SEGUIMENT A LES DROGODEPENDÈNCIES (CASD)

Les dades facilitades sobre persones de Sant Sadurní d'Anoia tractades per consum de droguespel Centre d'Atenció i seguiment a les drogodependències (CASd) de la Mancomunitat al llargdel període gener de 2012 a desembre de 2015, reflecteixen:

• L'alcohol és la droga per la qual es tracten més persones (52%) seguida dels opiacis (30%).

• La franja d'edat amb més persones usuàries del CAS correspon a la de 41-50 anys.

• La majoria de les persones usuàries del CAS són homes (62%).

62

AlcoholOpiacis

CocaïnaCànnabis

BenzodiazepinesAltres psicoestimulants

0

20

40

6054

31

14

3 1 1

CASOS ATESOS PER SUBSTÀNCIES

21-30 31-40 41-50 51-60 61-70

0

5

10

15

20

SUBSTÀNCIA PER FRANJA D'EDAT

Alcohol

Opiacis

Cocaïna

Alcohol Opiacis Cocaïna

0

10

20

30

40 65%

58%

64%

35% 42%

36%

CASOS ATESOS PER SEXE

Home

Dona

• Per franges d'edat i substància entre el període 2008-2011, respecte l'anterior 2005-2007s'observa:

- Pel que fa a la cocaïna, continua estable el consum, especialment present entre les persones de 20 i 40 anys.- L'alcohol augmenta els casos, especialment a les franges d'entre 31 a 50 anys.- I hi ha un cert augment entre els consumidors d'opiacis.

• Les mitjanes d'edat de les persones usuàries del CASD per substància oscil·len segons eltipus de substància:

• La substància que motiva majoritàriament la primera visita és l'alcohol.

• Desglossant les dades de persones usuàries del CAS, només per franges d'edats i veientl'evolució des de l'any 2005, s'observa que s'aproxima el consum de totes les mateixesfranges al 50% igualant-se les franges d'edat.

63

20052006

20072008

20092010

Juny 20112012-2015

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

21-40

41-70

Home

Dona

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50

MITJANES D'EDAT PER SUBSTÀNCIA I SEXE

Alcohol

Opiacis

Cocaïna

Alcohol Opiacis Cocaïna Cànnabis

0

5

10

15

20

25

30 26

5 53

13

1 20

SUBSTÀNCIA QUE MOTIVA LA PRIMERA VISITA

Homes

Dones

XV. BIBLIOGRAFIA

Becoña Iglesias E. Bases teóricas que sustentan los programas de prevención de drogas.Madrid: Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas. Ministerio del Interior,1999.

Becoña Iglesias E. Bases científicas que sustentan los programas de prevención de drogas.Madrid: Delegación del Gobierno para el Plan Nacional Sobre Drogas. Ministerio del Interior,2002.

Bernabeu, J. i Puentes, N. Guia Sortim? . Subdirecció General de Drogodependències, 2010.

Diputació de Barcelona. Document Marc de la Xarxa Local de Prevenció deDrogodependències. Barcelona, 2006.

Fundación Igenus. Observatori de Nous Consums de drogues en l’àmbit juvenil a Catalunya.Informe 2008. Fundación Institut Genus, Gener 2009.

Funes, J. Nosotros los adolescentes y las drogas. Ministerio de Salud y consumo. Plan NacionalSobre Drogas. Madrid, 1990.

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Llibre Blanc de la Prevenció a Catalunya:Consum de drogues i problemes associats. Subdirecció General de Drogodependències.Barcelona, 2008.

Grup IGIA i colaboradors. Contextos sujetos y drogas: un manual sobre drogodependencias.Barcelona- Madrid: Ajuntament de Barcelona y FAD, 2000.

Martínez Oró, D.P. i Pallarés, J. Entre rayas. La mirada adolescente hacia la cocaína. Milenio.Lleida, 2009.

NIDA. Cómo prevenir el uso de drogas en los niños y los adolescentes. Maryland, 2004.

Palacios Garcia, Dolores. Manual para la elaboración de Programas Municipales Sobre Drogas.Federación Española de Municipios y Provincias, 2001.

Plan Nacional Sobre Drogas. Informe de la Encuesta Domiciliaria sobre alcohol y drogas enEspaña (EDADES) 2007-08. Delegación del Gobienro para el PNSD. Madrid, 2008.

Ramirez de Arellano, Alfonso. Actuar localmente en (drogo)dependencias. Pistas para laelaboración de estrategias, planes y programas municipales. GiD Grupo Interdisciplinar sobreDrogas. Madrid, 2002.

Rojas, F. Fundamentos teòricos para la prevención del uso de drogas. Preveduc.

Universitat de Barcelona. Màster de Drogodependències. Mòdul 4: Models d’intervenció, plansd’actuació territorial i aspectes legislatius d’interès en drogodependències.

V Plan de drogodependencias del País Vasco.

Xarxa Local de Prevenció de Drogodependències. Guia d’avaluació de Programes preventius endrogodependències. Documents de treball. Diputació de Barcelona. Novembre 2008.

Xarxa Perifèrics: Xarxa d’ens locals i entitats que treballen en prevenció en l’àmbit de lesdrogues. Document Fundacional. Lleida, 2010.

64